M05 – Fonaments de maquinari
Pràctica: gestió de discs
Clonació de discs
Simularem els processos de creació i restauració d’una imatge.
1. Creació de la imatge
Crea una màquina virtual amb un disc de 100 GB (dinàmic) i una distribució Linux. Crea un
parell de carpetes i fica-hi algun arxiu (servirà per comprovar que la clonació ha funcionat).
Instal·la-hi almenys dues aplicacions, les que vulguis. Aquest serà el disc original.
Crea una segona unitat de disc de la mateixa capacitat, 100 GB, o superior.
Arrenca la màquina amb la ISO de l’aplicació G4L o de l’aplicació Clonezilla. T'hauràs de
baixar la ISO, instal·lar-la a la unitat de CD i canviar l'ordre d'arrencada per a engegar des del
CD.
Utilitza l'eina per clonar el disc amb el sistema operatiu i les carpetes sobre l'altre disc. Fes un
clonat de tipus Raw i Disc a Disc.
1)Clicaremos en crear nueva maquina y le asignaremos un nombre
2)Añadiremos el disco de 100GB
3)Y le añadimos la distribución de Linux en este caso usaré Ubuntu Desktop
4)Seleccionamos la primera opcion
5)Añadimos el tamaño de nuestro disco
6)Volveremos a entrar a nuestra maquina e instalaremos dos aplicaciones
7)También crearemos dos carpetas en uno de los discos hay un archivo con la hora a la que se creo
8)Ahora apagaremos la maquina y en unidad òptica añadiremos nuestra iso de clonezilla y la
iniciaremos
9)Eligiremos la primera opcion que es instal·lar el clonezilla
10)Seleccionamos el idioma
11)Y dejaremos el teclado por defecto
12)La iniciaremos en vez de hacerlo por el shell
13)Guardamos la imagen
14)Selecianos donde se montara la imagen
15)Pulsaremos Ctrl-c para cerrar la ventana
16)Seleciamos el disco que previamnete hemos formateado para que nos salga
17)Elegiremos el directorio para el respositorio de imagenes
19)Clicams en guardar disco como imagen esta es la funcion que nos interesa
20)Guardaremos el nombre de nuestra imagen
21) Esperaremos a que se cree la imagen y se copien los archivos , cuando acabe la maquina se
reiniciara
22)Tendrmeos el disco con el nombre que le pusimos
22)Cuando entremos en nuestro Ubuntu Desktop en la parte de archivos encontramos la imagen en
nuestro disco creado con el nombre de Clonezilla
2. Restauració de la imatge
Crea una segona màquina amb un disc de capacitat igual o superior al disc imatge. Connecta-hi
el disc amb la imatge (opció Afegir un disc ja existent). Restaura la imatge al disc de la segona
màquina. Extreu ara el disc que has fet servir amb la imatge del primer ordinador. Comprova
que la màquina arrenca en Linux amb el seu propi disc i que conté la informació copiada:
sistema operatiu, carpetes, arxius, aplicacions instal·lades.
Pregunta: la simulació s’ha fet utilitzant una ISO que simularia un CD. En el món real, cada cop
és més freqüent trobar ordinadors que no tenen lector de CD. En aquest cas, què s’hauria de fer
per poder crear o restaurar una imatge a un ordinador?
MEMÒRIA DE LA PRÀCTICA
La memòria ha de reflectir, mitjançant captures de pantalla i explicacions, la feina feta amb les
dues eines utilitzades.
1)Creamos
2)Le añadiremos un disco mas grande que el de la otra maquina
3)Le pondremos estos parámetros en el almacenamiento
4)Seleccionamos la segunda opcion que es nuestra imagen
5)Seleccionamos la opción de restoredisk para restaurar la imagen
6)Y clicamos en la imagen que queremos restaurar
7)Nos saltaremos el paso de comprobación
8)Y se pondrá restaurar la imagen
9)Encenderemos la maquina y se ha hecho bien tendremos las carpetas y las aplicaciones que hemos
creado
RAIDs
1. Explica breument en què consisteixen els tipus de RAID més utilitzats: 0, 1, 10, 5,
50, 6 i JBOD. Indica els avantatges i inconvenients de cadascun d' ells.
Raid 0: Mejora el rendimiento gracias a que se distribuye de la misma manera entre
varios discos
Ventajas: Mejora el rendimiento de lectura y escritura gracias a que se reparten la
información en diferentes discos
Desventajas: Si se pierde el disco de perdera toda la información ya que no tenemos
ningún disco duplicado
Raid 1: Duplica los datos en más de un disco para proporcionar seguridad y poder tener
fallos
Ventajas: Seguridad, y pueden tener errores, gracias a que al tener más discos los datos
siguen disponibles
Desventajas: La lectura puede ser lenta y tiene mayor costo ya que necesitamos más
equipos
Raid 10: Combina el RAID 1 y el RAID 0 para tener rendimiento y tener más discos
Ventajas: Combina tener rendimiento en lectura y tener más discos disponibles
Desventajas: Requiere un numero de mínimos de discos para poder instalarlo y tiene
mayor costo porque necesitamos más discos
Raid 5: Reparte los datos junto con información de paridad a través de varios discos
para tener más disponibles
Ventajas: Capacidad de tener errores como alta capacidad de almacenamiento usando
una mínima cantidad del espacio para la paridad
Desventajas: La escritura es lenta ya que tiene que calcular la paridad, además después
de una falla para su restauración puede ser peligrosa ya que usa muchos recursos
Raid 50: Combina múltiples conjuntos de RAID 5 en un RAID 0 para mejorar el
rendimiento
Ventajas: Mejora el rendimiento de lectura y escritura en comparación de solo un
RAID 5.
Desventajas: El sistema puede se muy complejo, y tiene un gran costo,
además, tiene un gran riesgo de pérdida de datos si fallan muchos en un mismo conjunto
Raid 6: Es muy parecido al RAID 6 pero con dos discos de paridad por lo tanto puede
tener más fallos
Ventajas: Puede tener más fallos que el RAID 5 ya que pueden fallar hasta dos discos
simultáneamente
Desventajas: El rendimiento de escritura más lento ya que tiene que leer muchos
procesas, costes de almacenamiento por culpa de la paridad
JBOD: Conecta varios discos como si fuera uno solo sin agrupar ni configurar nada en
el RAID
Ventajas: Es un gestor muy simple y flexible cada uno de los discos se puede usar de
manera independiente
Desventajas: Si falla un disco los datos que están almacenados se pierden
2. Suposem que disposem dels discos següents:
Capacitat (GBytes)
Disc 1 300
Disc 2 400
Disc 3 500
I suposem que el temps d'accés (lectura o escriptura) d'un arxiu fos el mateix per a tots els
discos (T).
Calcula quina capacitat total es tindria i quin seria el temps aproximat d'accés (si cal, cal
distingir entre temps de lectura i temps d'escriptura) si féssim els següents RAIDs entre
els discos:
Tipus de RAID Capacitat total del Temps aproximat d'
conjunt (GBytes) accés
RAID 0 entre els discos 1 i 2 600 T/2
RAID 0 entre els discos 1,2 i 3 1200 T/3
RAID 0 entre els discos 1,2,3 i 4 1900 T/4
JBOD entre els discos 1 i 2 700 T
JBOD entre els discos 1,2,3 i 4 1900 T
RAID 1 entre els discos 1 i 3 300 LECTURA:T/2
ESCRITURA:T
RAID 1 entre els discos 1,2,3 i 4 300 LECTURA:T/2
ESCRITURA:2T
RAID 5 entre els discos 1,2,3 i 4 900 LECTURA:T
ESCRITURA:2/T
RAID 10 entre els discos 1,2,3 i 4 1400 LECTURA:T/2
ESCRITURA:2T
Pregunta: Què seria millor, un RAID 0 entre els discos 1 i 2 o un RAID 0 entre els
discos 1 i 4? Per què?
Sería mejor un RAID entre los discos 1 y 2 ya que el RAID 0 mejora el rendimiento
cuando se divide la carga de trabajo de esta manera solo tendríamos dos discos y no
tendríamos tantos riegos para tener fallos
Pregunta: Un conjunt RAID 1 no permet millorar el temps d'escriptura d'un arxiu al
disc, però sí el de lectura. Per què?
Porque los datos se escriben de manera simultánea en dos discos para duplicarlos lo
que lleva el mismo tiempo que escribir en un solo disco , y en la lectura los datos
pueden leer desde cualquiera de los discos de esta manera mejora el tiempo de
lectura
Pregunta: Si féssim un RAID 0 entre els quatre discos, quants discos es podrien fer
malbé alhora sense que perdéssim informació? I si féssim un RAID 1? I un RAID 5?
RAID 0: No podrían fallar sin perder información, porque no tenemos ningún
disco duplicado
RAID 1: Un disco puede fallar sin perder información ya que los datos están
duplicados en otro disco
RAID 5:
Un disco puede fallar sin perder información ya que los datos están distribuidos
con la paridad en los demás discos
3. RAID mitjançant la BIOS
Investiga si la BIOS del teu ordinador ofereix l'opció de fer un RAID. Si ho fa, explica
quin RAID permet fer. Inclou en la solució de l' activitat una imatge de la pantalla amb
les opcions de configuració de RAID. Si no, busca a la xarxa alguna imatge d'una BIOS
que sí que permeti implementar RAID.
En esta captura podemos ver cómo cambian el modo del puerto SATA a un
RAID
De què depèn que una BIOS permeti configurar RAIDs o no?
Dependen principalmente de dos factores , chipset de la placa base , algunos incluyen
controladores RAID integrados y otros no , también depende del modelo y fabricante de
la placa base ,las placas de gama alta y dependiendo de los fabricantes ofrece más
opciones de configuración de RAID.
4. RAID mitjançant targetes controladores
Què és una controladora RAID? Per on es connecta a la placa?
Gestiona las unidades de disco duro de una configuración RAID se conecta a la placa
base para gestionar RAID sin que tenga que intervenir el procesador del ordenador
Cerca a la xarxa informació sobre la controladora 4SATA3RAID-PCIE i contesta les
següents preguntes:
1. Per quin port es connecta a la placa base?
Se conecta a través de un PCI(Express)
2. Quants discos pot controlar? Quins tipus d'interfícies accepta per a la connexió
els discos?
Puede controlar hasta 4 discos duros SATA , y acepta la interficie de discos
duros SATA 3 además son las más comunes en los discos duros modernos .
3. Quins nivells de RAID permet definir?
Soporta RAID 0 conexión, RAID 1 , Y RAID 10
5. RAID mitjançant el sistema operatiu
Els sistemes operatius Windows permeten crear estructures RAID. Per poder assajar
com fer un RAID necessitem un d'aquests sistemes operatius i disposar de, almenys, tres
discos, així que ho farem mitjançant una màquina virtual.
Crea una màquina virtual amb un disc de 200 GB. Serà el disc principal, on estarà el
sistema operatiu.
Instal·la un sistema operatiu Windows que disposi de l’opció de generar volums RAID.
Instal·la tres discos a la màquina: un de 120 GB, un altre de 140 GB i un altre de 170
GB (capacitats dinàmiques, així no depenem de la quantitat de memòria real del nostre
ordinador). Els posarem de capacitats diferents per veure l'efecte del RAID sobre la
capacitat dels discos:
Un cop carregat el sistema operatiu, veus l'administrador de discos i visualitza tots els
discos que tens. Clickant amb el botó dret sobre qualsevol d'ells t'apareixeran les
opcions per fer RAID: volum distribuït, volum seccionat, volum reflectit i RAID 5
1)Creamos la nueva maquina
2)Le añadimos los 200 GB de disco dinámico
3)Y añadiremos los tres discos
4)El disco de 120 GB
5)El de 140GB
6)Y el de 170GB
a) A quin RAID correspon cadascuna d'aquestes opcions?
b) Utilitza cadascuna de les opcions per crear un únic volum amb els tres discos. En
cadascun dels casos, comprova en Equip que el sistema només veu una unitat de disc i
fica't en la capacitat de la unitat.
7) Una vez instalado el Windows 10 nos meteremos en al configuración de discos
nos metemos en el panel de control y le asignamos una letra , y le ponemos en tipo
de resistencia en paridad
8) Y se nos creara el espacio
9)Y cuando nos metamos en los discos están todo juntos
10)Y tendremos el disco con la letra que le hemos seleccionado
c) El sistema ens adverteix que els discos del RAID passaran a ser dinàmics. Què és un
disc dinàmic?
Nos da flexibilidad para administrar volúmenes y almacenamiento, permitiendo la
extensión dinámica, redundancia y distribución de datos.
d) S'ha pogut crear un volum RAID amb els tres discos en totes les opcions?
Si hemos podido crear un volum Raid
En el lliurament de la pràctica hauràs d'incloure imatges de les opcions escollides i dels
resultats obtinguts, a més de la resposta a les preguntes formulades.
NOTES
1. No es pot afegir al volum RAID el disc principal, el que conté el sistema
operatiu.
2. Un cop definit quin RAID es vol fer, el format del disc pot trigar alguns minuts
3. Un cop fet un RAID, per desfer-lo hem d'anar a l'Administrador de discos,
clickar amb el botó dret sobre un dels discos i triar "Eliminar volum"