0% encontró este documento útil (0 votos)
106 vistas22 páginas

Microlepidópteros Nuevos en Cataluña e Iberia

Este documento presenta 27 especies de microlepidópteros (polillas pequeñas de las familias Pyralidae y Crambidae) que son nuevas o interesantes para la fauna de Cataluña y la Península Ibérica. Se describen los especímenes estudiados de las colecciones del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona y del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. También se amplían los datos sobre la distribución geográfica de estas especies y se corrigen citas erróneas de estudios anteriores.
Derechos de autor
© © All Rights Reserved
Nos tomamos en serio los derechos de los contenidos. Si sospechas que se trata de tu contenido, reclámalo aquí.
Formatos disponibles
Descarga como PDF, TXT o lee en línea desde Scribd
0% encontró este documento útil (0 votos)
106 vistas22 páginas

Microlepidópteros Nuevos en Cataluña e Iberia

Este documento presenta 27 especies de microlepidópteros (polillas pequeñas de las familias Pyralidae y Crambidae) que son nuevas o interesantes para la fauna de Cataluña y la Península Ibérica. Se describen los especímenes estudiados de las colecciones del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona y del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. También se amplían los datos sobre la distribución geográfica de estas especies y se corrigen citas erróneas de estudios anteriores.
Derechos de autor
© © All Rights Reserved
Nos tomamos en serio los derechos de los contenidos. Si sospechas que se trata de tu contenido, reclámalo aquí.
Formatos disponibles
Descarga como PDF, TXT o lee en línea desde Scribd

See discussions, stats, and author profiles for this publication at: https://www.researchgate.

net/publication/302876244

Microlepidópteros (Lepidoptera: Pyralidae, Crambidae) nuevos o interesantes


para la fauna catalana e ibérica, XII

Article · January 2014

CITATION READS

1 275

2 authors, including:

Emili Requena
Natural Sciences Museum of Barcelona
52 PUBLICATIONS 83 CITATIONS

SEE PROFILE

Some of the authors of this publication are also working on these related projects:

Microlepidoptera of Catalonia View project

All content following this page was uploaded by Emili Requena on 17 May 2016.

The user has requested enhancement of the downloaded file.


Heteropterus Revista de Entomología
2014 Heteropterus Rev. Entomol. 14(2): 125-145
ISSN: 1579-0681

Microlepidópteros (Lepidoptera:
Pyralidae, Crambidae) nuevos o interesantes
para la fauna catalana e ibérica, XII
J. J. PÉREZ DE-GREGORIO, E. REQUENA

Museu de Ciències Naturals (Zoologia); Passeig Picasso s/n; E-08003 Barcelona

Resumen
La revisión de material recolectado por los autores y otros lepidopterólogos en el decurso de los últimos años,
así como el examen y revisión de las colecciones de Lepidoptera del Museu de Ciències Naturals (Zoologia) de
Barcelona y del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, nos permite dar a conocer en este trabajo el
hallazgo de 27 especies de microlepidópteros (Pyralidae y Crambidae) que resultan nuevas o interesantes para la
fauna catalana e ibérica, ampliar los datos que sobre su distribución geográfica eran conocidos hasta la fecha y
corregir y/o eliminar citas antiguas que se han comprobado erróneas o no han sido confirmadas.
Palabras clave: Microlepidoptera, Pyralidae, Crambidae, Catalunya, Península Ibérica, faunística.

Laburpena
Mikrolepidoptero (Lepidoptera: Pyralidae, Crambidae) berri edo interesgarriak Kataluniako eta
iberiar faunarako, XII
Azken urteotan zehar, egileek eta beste lepidopterologo batzuek harrapatutako materiala aztertu ondoren, bai eta
Bartzelonako Museu de Ciències Naturals (Zoologia) eta Madrilgo Museo Nacional de Ciencias Naturales
erakundeetako Lepidoptera bildumak aztertu ondoren ere, lan honetan ezagutzera ematen dira: Kataluniako
edota iberiar faunarako berriak nahiz interesgarriak diren 27 espezie mikrolepidopteroen artean (Pyralidae eta
Crambidae), gaurdaino ezagunak ziren haien banaketa geografikoko datuak zabaldu eta lehenagoko aipu batzuk
zuzendu edota ezabatu, hauek okerrak edo frogatugabeak baldin baziren.
Gako-hitzak: Microlepidoptera, Pyralidae, Crambidae, Katalunia, Iberiar Penintsula, faunistika.

Abstract
New or interesting Microlepidoptera (Lepidoptera: Pyralidae, Crambidae) for the Catalonian
and Iberian fauna, XII
The review of the material collected by the autors and other lepidopterologists in the course of the last few years,
as well as the examination and review of Lepidoptera collections at the Museum of Natural Sciencies (Zoology)
of Barcelona and the National Museum of Natural Sciences of Madrid allows us to present in this paper the
discovery of 27 species of Microlepidoptera (Pyralidae and Crambidae) that are recorded as new or interesting
for the Catalonian and Iberian fauna, to enlarge their geographical distribution known until present by providing
new data, and correct and/or delete several old records proven to be wrong or not confirmed.
Key words: Microlepidoptera, Pyralidae, Crambidae, Catalonia, Iberian Peninsula, faunistics.
126 PÉREZ DE-GREGORIO, REQUENA: Pyralidae y Crambidae nuevos o interesantes

Introducción Pese a tratarse de una especie muy característica y de


amplia distribución, pocas veces ha sido citada, que
La revisión del material de Pyralidae y Crambidae sepamos, de la fauna ibérica:
recolectado por los autores y otros lepidopterólogos - Andalucía: marismas de Huelva (Huertas, 2002).
en el decurso de los últimos años, así como el examen - Aragón: Jaca (Huesca) (Fassnidge, 1935).
y revisión de las colecciones de Lepidoptera del Museu - Catalunya: Vespella (Osona), Queralbs (Ripollès)
de Ciències Naturals (Zoologia) de Barcelona y del (Ylla et al., 1997).
Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, - Comunitat Valenciana: Alcudia de Veo (Castelló de
nos permite dar a conocer en este trabajo el hallazgo la Plana) (Calle, 1983).
de 27 especies de microlepidópteros de ambas fami- - Portugal: Coimbra (Monteiro, 1962), Baixo Mon-
lias que devienen nuevas o interesantes para la fauna dego (Beira Baixa) (Pires y Corley, 2007).
catalana e ibérica, ampliar los datos que sobre su dis-
Material estudiado:
tribución geográfica eran conocidos hasta la fecha,
ANDALUCÍA:
y corregir y/o eliminar citas antiguas que se han
comprobado erróneas o no han sido confirmadas. Granada (Granada, 30TVG41, 833 m), 3 ejs., VI.1951
(I. Gómez leg., col. Agenjo, MNCN).
El material lepidopterológico y las colecciones estu-
diadas proceden de los señores Margarita Bravo (MB), ARAGÓN:
Diego Fernández (DF), Pere Josep Jiménez (PJJ), Teruel (Teruel, 30TXK66, 935 m), 1 ej., s.f. (B. Muñoz leg.,
Albert Masó (AM), Robert Mazel (RM), Albert col. Agenjo, MNCN).
Orozco (AO), Ricard Orozco (RO), José Joaquín CATALUNYA:
Pérez De-Gregorio (JJPDG), Serge Peslier (SP), Emili Baix Llobregat: El Remolar-Filipines, Reserves Naturals del
Requena (ER), Jordi Ribes (JR), Martí Rondós (MR) Delta del Llobregat, t. m. de Viladecans (31TDG27, 1 m),
y Francesc Vallhonrat (FV), así como del Museu de 1 %, 4.VI.2013 (JJPDG, DF y MR leg. et col.).
Ciències Naturals (Zoologia) de Barcelona (MCNZB) Baixa Garrotxa: Mieres (31TDG76, 286 m), 1 %, 25.V.1985
y del Museo Nacional de Ciencias Naturales de (A. Cervelló leg., ER col.).
Madrid (MNCN). Barcelonès: Vallvidrera (31TDF28, 360 m), 1 %, 15.VI.1921
Las novedades faunísticas aparecen indicadas con un (Sagarra leg., col. Sagarra, MCNZB).
asterisco (*). Las citas de Catalunya aparecen mencio- Maresme: Alella (31TDF49, 90 m), 1 %, IX.1956 (Agenjo leg.,
nadas por comarcas administrativas. col. Agenjo, MNCN).
Pla d’Urgell: Barbens (31TCG31, 283 m), 1 %, 1 &, VI.1923
(J. Grustan leg., col. Sagarra, MCNZB).
Vall d’Aran: Bagergue (31TCH23, 1430 m), 1 %, 18.VII.2001
(RO leg. et col.).
Relación de especies
Vallès Oriental: Sant Pere de Vilamajor (31TDG41, 307 m),
1 %, IX.1915 (Sagarra leg., col. Sagarra, MCNZB); Sant Quirze
Safaja (31TDG22, 630 m), 1 %, 25.V.1986 (RO leg. et col.).
PYRALIDAE MADRID:
Alcalá (30TVK68, 590 m), 1 ej., VI.1938 (Agenjo leg., col.
PHYCITINAE Agenjo, MNCN); El Escorial (Sierra de Guadarrama,
30TVK09, 900 m), 11 ejs., VII-VIII.1923, 1924 (F. Martínez
de la Escalera leg., col. MNCN).
Rhodophaea formosa (Haworth, 1811)
El taxón ha sido mencionado asimismo de diversas
Taxón eurosiberiano, descrito de Inglaterra, y que se localidades de los Pirineos Atlánticos y Orientales
distribuye por toda Europa y Asia Menor (Ragonot, franceses (Lhomme, 1935; Brusseaux et al., 2001).
1893; Staudinger y Rebel, 1901; Speidel, 1996; y otros
autores). Vuela en dos generaciones, en los meses de
mayo-junio y de agosto-septiembre, y las orugas se
Pempelia brephiella (Staudinger, 1879) (Fig. 1e)
alimentan de hojas de Ulmus, Betula, Calluna, Vaccinium
y otras plantas. El adulto y las estructuras genitales Especie mediterráneo-asiática, descrita de Macedonia,
han sido figurados, entre otros, por Spuler (1910), y distribuida por el sur de Europa, islas mediterrá-
Palm (1986), Parenti (2000), Leraut (2003), Peslier neas, el norte de África (incluyendo las Islas Canarias)
(2004) y Slamka (2010). y el Asia Menor. Vuela en dos generaciones, en los
Heteropterus Rev. Entomol. (2014) 14(2): 125-145 127

(a)

(b) (c)

(e)
(d)

(f) (g)

FIGURA 1. (a) Dioryctria pineae (Staudinger, 1859), %, La Tossa de Montbui, t. m. de Santa Margarita de Montbui
(Anoia), 18.IX.1992; (b) Epischnia asteris Staudinger, 1871, %, La Ricarda, marismas del delta del Llobregat, t. m.
del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), 2.V.2012; (c) Niethammeriodes diremptella (Ragonot, 1887), &, Castellfollit
de Riubregòs (Anoia), 14-15.VI.2012; (d) Merulempista turturella (Zeller, 1848), %, Sant Pere Pescador, marismas de
l’Empordà (Alt Empordà), 3.VIII.1994; (e) Pempelia brephiella (Staudinger, 1879), %, Castelldans (Les Garrigues),
29.IV.2005; (f) Euzophera osseatella (Treitschke, 1832), %, laguna de la Encanyissada, t. m. de Sant Carles de la
Ràpita (Montsià), 13.VIII.2004; (g) Hyperlais siccalis (Guenée, 1854), &, Josa de Cadí (Alt Urgell), 7.VI.2013
(Foto: Martí Rondós).

meses de abril a junio y de agosto a septiembre, en mería y Tabernas (Almería) (Agenjo, 1952) y también
biotopos xerófilos. El adulto ha sido representado de Cuenca (Castilla-La Mancha) (Caradja, 1910)(1).
por Ragonot (1893) y Leraut (2003) y las estructuras La escasa iconografía del adulto y de sus estructuras
genitales por Agenjo (1963).
P. brephiella (Staudinger, 1879) fue señalada por pri-
mera vez de la Península Ibérica por Ragonot (1893), (1) Como ya hemos indicado en otras publicaciones, el ma-
de Granada (Andalucía). Con posterioridad ha sido terial mencionado de «Cuenca» en los trabajos de Caradja
mencionada, que sepamos, de dicha región: Andalucía (1910, 1916), procedente de las recolecciones del entomó-
(sin concretar) (Staudinger y Rebel, 1901, recogiendo logo bávaro M. Korb, fue capturado muy probablemente en
probablemente la referencia de Ragonot, 1893), Al- la localidad aragonesa de Albarracín (Teruel).
128 PÉREZ DE-GREGORIO, REQUENA: Pyralidae y Crambidae nuevos o interesantes

genitales son probablemente la causa de la escasez Selagia argyrella subochrella (Herrich-Schäffer, 1849)
de referencias ibéricas.
A las localidades mencionadas en un trabajo anterior
Material estudiado: (Pérez De-Gregorio et al., 2011), podemos añadir las
ANDALUCÍA: siguientes:
Almería: Almería (30SWF47, 17 m), 4 ejs., 1-10.VI.1942
Material estudiado:
(Agenjo leg., col. Agenjo, MNCN) (Agenjo, 1952); Desierto de
Tabernas (30SWF57, 350 m), 1 ej., 1.VI.1942 (Agenjo leg., CASTILLA-LA MANCHA:
col. Agenjo, MNCN) (Agenjo, 1952), 1 ej., 4.X.2009 (MR leg., Guadalajara: Alcuneza, t. m. de Sigüenza (30TWL35, 1065 m),
JJPDG col.); Vélez-Rubio (30SWG86, 847 m), 2 ejs., IV.1948 1 &, 13.VIII.1993 (RO leg. et col.).
(Agenjo leg., col. Agenjo, MNCN) (Agenjo, 1952). CATALUNYA:
Huelva: Punta Umbría (29SPB71-81, 6 m), 1 ej., 6.X.1958
Alt Camp: Esblada, t. m. de Querol (31TCF68, 745 m), 1 &,
(D. Cadahia leg., col. MNCN).
21.VIII.1989 (ER leg. et col.).
ARAGÓN:
Vallès Oriental: Sant Quirze Safaja (31TDG22, 630 m), 1 %,
Teruel: Formiche Alto (Sierra de Javalambre, 30TXK78, 5.VIII.1980 (RO leg. et col.).
1223 m), 1 ej., 23.VIII.2012 (DF leg. et col.); Teruel (30TXK66,
935 m), 1 ej., VIII.1929 (B. Muñoz leg., col. MNCN).
Zaragoza: Alfocea (30TXM72, 300 m), 1 ej., 28.IV.1998
Amphithrix sublineatella (Staudinger, 1859)
(King leg., col. MNCN).
CASTILLA Y LEÓN: Ficitino mediterráneo-asiático, descrito de Chiclana
Burgos: Estepar (30TVM48, 862 m), 1 ej., 1-15.VIII.1934 de la Frontera (Andalucía: Cádiz) (Staudinger, 1859),
(Agenjo leg., col. Agenjo, MNCN). y cuya área de distribución conocida abarca desde el
*CATALUNYA: Magreb, la Península Ibérica, el sureste de Francia, las
Anoia: Castellfollit de Riubregòs (31TCG72, 600 m), 2 ejs.,
islas mediterráneas (Baleares, Córcega, Sicilia), hasta
1.VII.2013 (ER leg. et col.). Croacia y Siria (Rungs, 1979; Speidel, 1996). Vuela
en los meses de mayo a septiembre (probablemente
Les Garrigues: Castelldans (31TCF19, 353 m), 1 ej., 29.IV.2005
(A y RO leg. et col.), 1 ej., 27.III.2002 (JJPDG leg., ER col.) en dos generaciones) y las orugas se alimentan de
compuestas del género Helichrysum.
Priorat: La Morera (Serra del Montsant, 31TCF17, 700 m),
1 ej., 29.IV.2006 (FV leg., ER col.). Agenjo (1952), en su Fauna lepidopterológica alme-
COMUNITAT VALENCIANA: riense, la citó de Almería (Andalucía), recogiendo todas
las menciones ibéricas hasta entonces conocidas y las
Castelló de la Plana: Sueras (La Plana Baixa, Serra Espadán,
31TYK22, 415 m), 1 ej., 27.III.2009 (ER leg. et col.). del material hasta esa fecha conservado en las colec-
ciones del MNCN de Madrid, material que ha sido
MADRID:
examinado nuevamente por nosotros.
Ciempozuelos (30TVK44, 568 m), 1 ej., 27.V.2000 (King leg.,
col. MNCN); Montarco, t. m. de Rivas-Vaciamadrid (30TVK56, Material estudiado:
510 m), 2 ejs., IX.1920 (F. Martínez de la Escalera leg., col. *CATALUNYA:
MNCN).
Barcelonès: Vallvidrera (31TDF28, 360 m), 1 %, 1.VI.1921
MURCIA: (Sagarra leg., col. Sagarra. MCNZB).
Alhama de Murcia (Sierra de Espuña, 30SXG38-39, 50 m), La Segarra: Vallfogona de Riucorb (31TCG50, 578 m), 1 %,
serie, 19-25.V.1927 (Schmidt leg. col. MNCN). 24.VI.2002 (RO leg. et col.).
Hemos estudiado asimismo dos ejemplares capturados en Maresme: Alella (31TDF49, 90 m), 5 ejs., VIII.1956
Ketama (Marruecos), 1500 m, 4-6.VII.1932 (E. Romei leg., (Agenjo leg., col. Agenjo, MNCN).
col. MCNZB).
Segrià: La Granja d’Escarp (31TBF78, 79 m), 1 ej., 1.IX.2007
El taxón habita el sureste de Francia, no cono- (JJPDG y JR leg., JJPDG col.).
ciéndose empero de los Pirineos Orientales galos El adulto ha sido figurado por Ragonot (1893),
(Brusseaux et al., 2001). Agenjo (1952), Leraut (2003) y Peslier (2004) y las
Agenjo (1963), con ocasión de representar las estructuras genitales por Agenjo (1952).
estructuras genitales de P. brephiella, mencionó como
localidad de procedencia de la genitalia femenina
iconografiada (lám. 1, fig. 4) la de Alella (Catalunya:
Merulempista turturella (Zeller, 1848) (Fig. 1d)
Maresme). Dicha mención es errónea, ya que en las
colecciones del MNCN no existe ningún ejemplar Pirálido mediterráneo-asiático, descrito de la Toscana
catalán del taxón. (Italia) y redescrito posteriormente por varios autores,
Heteropterus Rev. Entomol. (2014) 14(2): 125-145 129

bajo las denominaciones de numidella (Ragonot, 1890)


(Argelia y Egipto), gelinella (Lucas, 1909) (sudeste de
Francia) y saturatella (Caradja, 1910) (sudeste de Fran-
cia) (Speidel, 1996; Leraut, 2001a, 2008). Speidel (1996)
considera sinónimas de M. turturella todas las des-
cripciones posteriores; Leraut (2001a) mantiene
M. numidella como una subespecie válida de M. turtu-
rella, caracterizada, según él, por su mayor tamaño y la
coloración ocrácea del anverso de las alas anteriores
(gris rosáceo en la forma típica). Con base en el ma-
terial examinado por nosotros, opinamos que se trata
de meras formas que entran dentro de la variabilidad
general del taxón. De hecho, Ragonot menciona
expresamente en su Monographie (1893: pág. 332) la
coloración gris rosácea que ostentan los ejemplares
de su numidella, sin perjuicio de que en la lám. XIV,
fig. 17 de aquella obra represente únicamente un
individuo de la forma ocrácea de la especie.
M. turturella habita la Europa mediterránea (Península
Ibérica, Islas Baleares (Mallorca: Albufera de Alcú-
dia), sureste de Francia, Italia), el norte de África (del
Magreb a Egipto, incluyendo las Islas Canarias) y
el Asia Menor (Speidel, 1996; Leraut, 2001a; y otros
autores). Vuela en los meses de mayo a agosto, en
zonas xerófilas y palustres pobladas de árboles del
género Tamarix, de cuyas inflorescencias se alimentan
las orugas (Huertas, 2010). El adulto y la estructura
genital masculina han sido representados por Ragonot
(1893), Asselbergs (1993), Báez (1998), Leraut (2002,
2003), Peslier (2004), Ylla et al. (2008) y otros auto-
res. Damos representación de la genitalia femenina
(Fig. 2).
En la Península Ibérica M. turturella había sido citada
hasta la fecha (bajo la denominación de M. numidella) FIGURA 2. Genitalia femenina de Merulempista turturella (Zeller,
1848) (Dibujo: E. Requena).
del sureste de España: Andalucía (Huelva, Almería)
y Murcia (Asselbergs, 1993; Ylla et al., 2008; Huertas,
2010), así como de los Monegros aragoneses (Zara-
goza: Pina de Ebro) (Sauter, 1999). Brusseaux et al.
(2001) la mencionan de las marismas litorales del
Rosselló (Pirineos Orientales franceses), conocién-
dose también del litoral del departamento francés de
Aiguamolls (marismas) de l’Empordà (31TEG07, 2 m),
los Pirineos Atlánticos (San Juan de Luz) (Lhomme, 9 ejs., 3.VIII.1994 (ER leg. et col.).
1935).
Baix Llobregat: La Ricarda, Reserves Naturals del Delta
Material estudiado: del Llobregat, t. m. del Prat de Llobregat (31TDG27, 1 m),
ANDALUCÍA: 3 ejs., 17.VI.1991 (AM leg., ER col.); El Remolar-Filipines,
Reserves Naturals del Delta del Llobregat, t. m. de Vilade-
Almería: Desierto de Tabernas, Tabernas (30SWF59, 450 m),
cans (31TDG27, 1 m), 20 ejs., 7, 21.V.2013, 4, 11.VI.2013,
1 &, 13-15.IV.2006 (JJPDG leg., ER col.). 24.IV.2014, 8.V.2014 (JJPDG, DF y MR leg. et col.).
ARAGÓN: *MADRID:
Huesca: Ontiñena (Bajo Cinca, 31TBG57, 290 m), 1 %, 1 &,
Arganda del Rey (30TVK65-66, 500-618 m), 1 % , 2 && ,
27.IV.2001 (MR leg., ER col.)
15, 20.V.1963, 6.V.1964 (Agenjo leg., Roesler det., col. Agenjo,
*CATALUNYA: MNCN). Estos ejemplares fueron determinados inicial-
Alt Empordà: Sant Pere Pescador, Parque Natural dels mente y citados por Agenjo (1966) como una supuesta
130 PÉREZ DE-GREGORIO, REQUENA: Pyralidae y Crambidae nuevos o interesantes

nueva especie, Ancylosis (Staudingeria) cervantes, nomen nudum, La Noguera: Monastir de les Avellanes (31TCG14, 535 m),
nunca descrita. 1 %, 4 &&, 12.IX.2010 (FV leg., col. MCNZB et ER col.).
En la col. Seelbold (MNCN) se conservan 4 ejemplares eti- COMUNITAT VALENCIANA:
quetados «Bilbao». Seebold no mencionó esta especie ni Alacant: Benidorm (comarca de l’Alacantí, 30TYH46,
en su catálogo de los microlepidópteros españoles (1898a) 15 m), 1 %, s.f. (T. García Sempere leg., col. Agenjo, MNCN)
ni en su trabajo sobre los microlepidópteros de Bilbao (Agenjo, 1975).
(1898b), pero la presencia de M. turturella en el País Vasco
(con independencia de la fiabilidad del etiquetado) es perfec- *ISLAS BALEARES:
tamente factible, vista la distribución conocida del taxón. Mallorca: Esporles (Serra de Tramontana, 31SDD69, 200 m),
1 %, 2.X.1992 (JJPDG leg., ER col.).
MURCIA:
Dioryctria pineae (Staudinger, 1859) (Fig. 1a) Sierra de Ricote (30TXH37-53, 293-1200 m), 1 % , 1 & ,
3.IX.1918 (Aulló leg., col. MNCN).
Es la mayor de las especies europeas del género Dio-
ryctria Zeller, 1846 (35 mm) y la única que presenta
dimorfismo sexual acusado. Fue descrita de Chiclana
de la Frontera (Andalucía: Cádiz) y se distribuye por Mielois fuscicostella (Mann, 1861) (= nivosella Ra-
el sur de Europa (Península Ibérica, Islas Baleares, gonot, 1890)
sureste de Francia, Córcega, Italia, Croacia, Grecia) y el Especie mediterráneo-asiática, descrita de Amasia
Magreb (Rungs, 1979). Vuela desde finales de agosto (Asia Menor) y posteriormente redescrita de Lam-
a primeros de octubre y las orugas se alimentan de besse (Argelia) por Ragonot (1890). Su área de dis-
Pinus sp. El adulto y las estructuras genitales han sido tribución conocida abarca el Asia Menor, el norte de
representados por Peslier (2004) y Knölke (2007). África y la Península Ibérica (Ragonot, 1890, 1893;
En España D. pineae parece localizada en el sureste Agenjo, 1951; Rungs, 1979; King, 2003; y otros auto-
peninsular, desde Andalucía hasta Catalunya. Ha sido res). Habita biotopos xerófilos, volando el adulto en
citada de Andalucía (Staudinger, 1859; y otros autores), una generación, en los meses de marzo, abril y mayo.
Comunitat Valenciana (Castelló de la Plana: Castelló Se desconocen las plantas que sirven de alimento a
de la Plana; Alacant: Benidorm y Calpe) (Agenjo, 1975; sus orugas. Es un taxón muy característico, que ha
Knölke, 2007) y de los Monegros aragoneses (Zara- sido figurado por Ragonot (1893) y King (2003). La
goza: Pina de Ebro) (Sauter, 1999). genitalia masculina ha sido representada por Corley
et al. (2000).
Material estudiado:
En España este ficitino ha sido hallado en zonas
ANDALUCÍA:
esteparias del centro y sureste del país. Citado por
Cádiz: provincia de Cádiz (sin precisar), 2 %% , 1 & ,
primera vez de Granada (Andalucía) por Caradja
2.IX.1918 (s.c. col. Agenjo, MNCN).
(1910), se ha mencionado en varias ocasiones de dicha
ARAGÓN: región (Huelva, Granada, Jaén, Almería) (Caradja, 1910;
Zaragoza: Juslibol (30TXM71, 200 m), 1 & , 13.IX.1978 Kautz, 1928; Agenjo, 1951; Huertas, 2007; Ylla et al.,
(V. Redondo leg., col. Agenjo, MNCN). 2008) y de Madrid (Alcobendas, Ciempozuelos), Co-
CASTILLA-LA MANCHA: munitat Valenciana (Alacant: La Vila Joiosa) y los Mo-
Albacete (Albacete, 30TWJ90-91, 690 m), 2 &&, 2.IX.1918 negros aragoneses (Aragón: Zaragoza: La Retuerta
(s.c. col. MNCN). de Pina, t. m. de Pina de Ebro) (Agenjo, 1977; Sauter,
*CATALUNYA: 1999; King, 2003). Ha sido citada también del sur de
Anoia: Jorba (31TCG70, 397 m), 3 %%, 1 &, 11.IX.1993, Portugal (Corley et al., 2000).
19.IX.1998, 26.IX.2006 (ER leg. et col.); La Tossa de Montbui, Material estudiado:
t. m. de Santa Margarita de Montbui (31TCG80, 500 m),
ANDALUCÍA:
2 %% , 4.X.1991, 18.IX.1992 (ER leg. et col.); La Llacuna
(31TCF79, 800 m), 1 &, 18.VIII.1993 (ER leg. et col.); Vall- Almería: Desierto de Tabernas, Tabernas (30SWF59, 320 m),
bona (31TCF99, 293 m), 1 &, 6.X.2007 (O. Escolá leg., ER col.). 2 && , 13-15.IV.2004 (MB y JJPDG leg., ER col.), 30.IV-
1.V.2011 (MR leg., JJPDG col.).
Baix Llobregat: Esparreguera (31TDF09, 187 m), 1 % ,
26.IX.1982 (J. Rius leg., col. Rius, MCNZB). Jaén: Andújar (Sierra Morena, 30SVH03, 270 m), 1 & ,
IV.1952 (col. Agenjo, MNCN) (Agenjo, 1951).
Barcelonès: Les Planes (Serra de Collserola, 31TDF28,
220 m), 1 & (J. Farriols leg., col. Farriols, MCNZB); Vallvi- ARAGÓN:
drera (Serra de Collserola, 31TDF28, 360 m), 1 &, 16.IX.1924 Huesca: Ontiñena (Monegros, 31TBG51, 231 m), 1 & ,
(J. Farriols leg., col. Farriols, MCNZB). 21.V.2004 (MR leg., ER col.).
Heteropterus Rev. Entomol. (2014) 14(2): 125-145 131

*CATALUNYA: nes, y se desconocen sus plantas nutricias. El adulto


Pla d’Urgell: Barbens (31TCG31, 283 m), 1 & , V.1923 y las estructuras genitales han sido figurados por
(J. Grustan leg., col. Sagarra, MCNZB). Ragonot (1901) y Roesler (1973).
Se amplía su área de distribución ibérica hasta la Las citas ibéricas conocidas de esta especie se circuns-
Catalunya occidental. cribían hasta la fecha a Andalucía: Algeciras (Cádiz)
(Schwingenschuss, 1931; Roesler, 1973) y la Sierra de
Alfacar (Granada) (Roesler, 1973). Agenjo (1952) la
mencionó, con dudas, de Almería, si bien tanto el
Niethammeriodes diremptella (Ragonot, 1887) examen del ejemplar (1 %, 25-30.IV.1942, Agenjo leg.,
(Fig. 1c) col. Agenjo, MNCN) como la figura de la genitalia mas-
Elemento íbero-magrebí, descrito por Ragonot culina dada por dicho autor (lám. 15, fig. 1) permite
(1887) de la Sierra de Alfacar (Andalucía: Granada) comprobar que, como en el caso de N. diremptella
y que habita zonas esteparias de la Península Ibérica y (Ragonot, 1887), se trató igualmente de un error de
el Magreb (Roesler, 1973; Rungs, 1979). Vuela en una determinación con Ancylosis cinnamomella Duponchel,
generación, en los meses de mayo a julio. Se descono- 1836.
cen sus plantas nutricias. El adulto y las estructuras Material estudiado:
genitales han sido figurados por Ragonot (1901) y
*CASTILLA Y LEÓN:
Roesler (1973).
Ávila: Amavida (Sierra de Ávila, 30TUK29, 1400 m), 1 %,
En la Península Ibérica había sido citado hasta la 1 &, 15.IX.2007 (MR leg., ER. col.).
fecha de la Sierra de Alfacar (Andalucía: Granada) y de
la Sierra de Albarracín (Aragón: Teruel) (Ragonot, Se amplía su área de distribución conocida hasta el
1887; Zerny, 1927a; Kautz, 1928; Roesler, 1973). centro peninsular.
Agenjo (1952) la mencionó, con dudas, de Almería
(Andalucía). Aunque no hemos podido localizar en
la colección de este autor (MNCN) el material de El género Epischnia Hübner, 1825
referencia, el examen de la figura de la genitalia feme-
nina que da Agenjo (1952: lám. 15, fig. 3) permite Tras la revisión llevada a cabo por Leraut (2002), el
comprobar que se trató de una confusión con otra censo de especies ibéricas ha quedado reducido a
especie (Ancylosis cinnamomella Duponchel, 1836). Al cuatro:
respecto, en la col. Agenjo se conservan diversos E. prodomella (Hübner, 1799)
ejemplares de Ancylosis cinnamomella, inicialmente E. castillella Ragonot, 1894 (= ifranella Lucas, 1942)
clasificados por aquel autor como A. diremptella y
E. illotella (Zeller, 1839) (= astericella Millière, 1873
posteriormente revisados y determinados correcta-
= alfacarella Amsel, 1954)
mente por Roesler.
E. asteris Staudinger, 1871 (= bankesiella Richardson,
Material estudiado: 1888 = obscura Ragonot, 1893 = peroni Agenjo, 1948)
*CATALUNYA:
La correcta determinación de las especies del género
Anoia: Castellfollit de Riubregòs (31TCG72, 515-600 m),
Epischnia debe realizarse mediante el estudio de las
2 &&, 14-15.VI.2012 (FV leg., ER col.), 15.VI.2013 (ER leg.
et col.). estructuras genitales, figuradas, junto con los adultos,
por distintos autores (Agenjo, 1948, 1962; Slamka,
Se amplía su área de distribución conocida hasta la 2010; y otros).
Catalunya occidental.

Epischnia prodomella (Hübner, 1799)


Niethammeriodes ustella (Ragonot, 1887)
Descrita de Europa, es la especie tipo del género y la
Es otro taxón íbero-magrebí, descrito por Ragonot más común, distribuyéndose por la Europa occidental
(1887) de Sebdou (Argelia), y que también habita y meridional, norte de África y Asia Menor (Leraut,
zonas esteparias del Magreb (Marruecos, Argelia, Tú- 2002). El adulto vuela en dos generaciones, en los
nez, Libia) y de la Península Ibérica (Ragonot, 1887, meses de mayo-junio y de agosto-septiembre y las
1901; Roesler, 1973; Rungs, 1979). Vuela en los meses orugas se alimentan de compuestas de los géneros
de abril a octubre, probablemente en dos generacio- Aster, Centaurea y otros.
132 PÉREZ DE-GREGORIO, REQUENA: Pyralidae y Crambidae nuevos o interesantes

En la Península Ibérica, a juzgar por las citas cono- ner, 1799) por su morfología externa (alas anteriores
cidas (Agenjo, 1948; y autores posteriores) parece más anchas y posteriores de color gris oscuro; blan-
repartida por todo el territorio, incluyendo las Islas cas en E. prodomella) y por las estructuras genitales
Baleares (Mallorca) (Rebel, 1926). (Agenjo, 1962). Elemento íbero-magrebí, descrito de
De Catalunya sólo se conocían hasta la fecha dos Cuenca (Castilla-La Mancha), a partir de una & cap-
menciones: una sin concretar localidad (Cuní, 1874) turada por Korb en el año 1893 (Ragonot (1901)
y otra de La Tossa de Montbui, t. m. de Santa Marga- menciona la captura por Korb de 2 %% y 1 &, pero
rita de Montbui (Anoia) (Requena, 1995). en la col. Ragonot, MNHN de París, únicamente se
conserva el tipo), y que se conoce de algunas sierras
Material estudiado:
ibéricas (Sierra de Albarracín, Sierra de Guadarrama)
CATALUNYA: (Ragonot, 1901; Agenjo, 1962) y del Magreb (Rungs,
Anoia: Òdena (31TCG80, 425 m), 1 % , 25.VIII.1984 1979). Vuela en una generación, en los meses de mayo
(ER leg. et col.) (Requena, 1995); El Molí de la Roda, t. m. de a julio (Rungs, 1979). En España las capturas cono-
Veciana (31TCG71, 550 m), 1 &, 1.IX.1984 (ER leg. et col.). cidas son del mes de julio. Se desconocen las plantas
Baix Llobregat: Esparreguera (31TDF09, 187 m), 1 % , nutricias. El adulto y las estructuras genitales han sido
23.VI.1981 (Rius leg., col. Rius, MCNZB). figurados y/o descritos por Agenjo (1962).
Barcelonès: Vallvidrera (31TDF28, 360 m), 6 ejs., 12.IX.1921,
Material estudiado:
11.V.1922, 22.VII.1922, 29.VIII.1922, 9.IX.1922, 4.VII.1923
(Sagarra leg., col. Sagarra, MCNZB). MADRID:
Les Garrigues: Castelldans (31TCF19, 353 m), 1 %, 17.X.2008 Cercedilla (Sierra de Guadarrama, 30TVL00, 1500 m), 1 %,
(AO y RO leg. et col.). 3 &&, 6-7.VII.1957 (Agenjo leg., col. Agenjo, MNCN) (Agenjo,
1962). No ha podido localizarse en el MNCN la prepara-
Montsià: Platja dels Eucaliptus, t. m. de Amposta (31TBF90,
ción de la genitalia del único % citado por Agenjo (1962) y
1 m), 1 &, 14.V.2005 (AO y RO leg. et col.).
figurarla en este trabajo.
Priorat: Margalef (Serra del Montsant, 31TCF17, 420 m),
1 &, 10.VIII.2007 (FV leg., ER col.).
Ribera d’Ebre: Reserva Natural de Sebes, Flix (31TCG26,
Epischnia illotella (Zeller, 1839)
41 m), 1 %, 10.IX.2000 (PJJ leg., col. MCNZB).
Vallès Oriental: Mosqueroles (31TDG51, 380 m), 1 % , Ficitino mediterráneo-asiático, descrito de Sicilia y
28.V.1994 (AO y RO leg. et col.). que habita la Europa central y meridional, el Magreb
y el Asia Menor (Agenjo, 1948; Rungs, 1979). Vuela
Citas a eliminar:
en dos generaciones, en los meses de abril a junio y
Agenjo (1948) refiere la cita de Cuní (1874) a Barce- de agosto a septiembre, y las orugas se alimentan de
lona. Dicha referencia es errónea, ya que, como se compuestas de los géneros Aster e Inula.
ha indicado, la mención de Cuní (1874) es inconcreta
En la Península Ibérica E. illotella habita biotopos me-
y en el posterior trabajo de este autor (1888) sobre
diterráneos del sureste peninsular, desde Andalucía
lepidópteros de Barcelona y alrededores no figura el
hasta Catalunya (Agenjo, 1948; Calle, 1983; Huertas,
taxón.
2004; Ylla et al., 2008; y otros autores).
Hemos examinado asimismo el material mencionado
En Catalunya había sido citada hasta la fecha de dos
por Agenjo (1948), conservado en las colecciones del
localidades: Masnou (Maresme) (Codina, 1918a) (error)
MNCN de Madrid.
y Vespella (Osona) (Ylla et al., 2000).
Del departamento francés de los Pirineos Orientales,
de donde la especie estaba citada (con dudas) de la Material estudiado:
localidad de Sant Pau de Fenollet (Fonolleda) por ANDALUCÍA:
Lhomme (1935) y Brusseaux et al. (2001), hemos Almería (Almería, 30SWF47, 0-40 m), 1 % , 1 & , V.1942,
podido estudiar tres ejemplares capturados en Jújols 1-10.VI.1942 (Agenjo leg., col. Agenjo, MNCN) (Agenjo,
(Conflent), 4.VI.1995, Argelers (Rosselló), 12.VIII.1994 1948).
y Perpinyà (Rosselló), 17.IX.1993 (todos SP leg. et col.). CATALUNYA:
Alt Camp: Esblada (31TCF68, 745 m), 1 %, 18.VIII.2007
(ER leg. et col.).
Epischnia castillella Ragonot, 1894 Anoia: Argençola (31TCG70, 767 m), 1 & , 8.X.2010
(ER leg. et col.); Jorba (31TCG70, 397 m), 4 ejs., 1.V.2003,
Es la especie ibérica de mayor tamaño (32 mm de 20-24.VII.2003 (ER leg. et col.); Òdena (31TCG80, 425 m),
envergadura alar) y se distingue de E. prodomella (Hüb- 2 %%, 27.VI.1998, 16.VII.1999 (ER leg. et col.).
Heteropterus Rev. Entomol. (2014) 14(2): 125-145 133

(b)

(a)

(d) (c)

FIGURA 3. Genitalias de: (a)-(b) Epischnia illotella (Zeller, 1839); (c)-(d) Epischnia asteris Staudinger, 1871 (Dibujo: E. Requena).

Baix Camp: Coll de les Masies (Serra de Prades, 31TCF27, Maresme: Alella (31TDF49, 90 m), 2 %%, 1 &, VIII.1962,
980-1000 m), 1 &, 15.VIII.2009 (JJPDG leg., ER col.). 1963, 1964 (Agenjo leg., Roesler det., col. Agenjo, MNCN).
Les Garrigues: Castelldans (31TCF19, 353 m), 1 & , MURCIA:
17.X.2008 (AO y RO leg. et col.); 1 % 1 & , 24.IV.2008, Librilla (30TXG49, 168 m), 1 %, VIII.1953 (M. Menchón leg.,
21.VIII.2008 (JJPDG, ER y MR leg., ER col.). col. Agenjo, MNCN).
134 PÉREZ DE-GREGORIO, REQUENA: Pyralidae y Crambidae nuevos o interesantes

La especie habita el departamento francés de los Pirineos orugas se alimentan de compuestas de los géneros
Orientales, de donde hemos podido estudiar 1 % de la loca- Aster, Astericum e Inula. El adulto y las estructuras
lidad de Joncet, próxima a Jújols (Conflent), 4.VI.1995 genitales, necesarias para su correcta separación de
(SP leg. et col.). E. illotella (Zeller, 1839), han sido representados por
Citas dudosas y/o a eliminar: Ragonot (1893), Agenjo (1948) y Leraut (2003). Repro-
A NDALUCÍA : las citas del litoral de Huelva fueron ducimos en este trabajo dichas estructuras genitales
referidas por Huertas (2002) a E. asteris Staudinger, (Fig. 3). La fotografía que da Peslier (2004: pág. 112)
1871 y posteriormente (Huertas, 2007) a E. illotella. de E. illotella corresponde a E. asteris.
El material referenciado debería ser revisado. En la Península Ibérica fue citada por Ragonot (1893)
C ATALUNYA : Masnou (Maresme) (Codina, 1918a; y Caradja (1910) de Granada (Andalucía) (como illotella
Agenjo, 1948). El estudio de la genitalia del ejemplar forma obscura Ragonot, 1893 descript., tipo 1 & de
mencionado (1 &, 21.IX.1911, Codina leg., col. Codina, Andalucía, col. Ragonot, MNHN de París), y poste-
MCNZB) ha permitido comprobar que se trató de riormente fue redescrita por Agenjo (1948) como
un error de determinación y de una confusión con E. peroni Agenjo, 1948, de Alhama de Murcia (Mur-
E. asteris. cia: Sierra de Espuña) y de Cienvallejos, t. m. de
Villaviciosa de Odón (Madrid). Bajo dicha denomi-
ISLAS BALEARES: habría que confirmar si las citas de nación Agenjo (1968) la mencionó años después de
E. illotella de Baleares (Mallorca, Formentera) (Rebel, Catalunya (Barcelonès: Vallvidrera).
1926, 1929; Goater, 1994; Férriz et al., 2008) corres-
ponden a esta especie o bien a E. asteris. Lo mismo Material estudiado:
puede afirmarse respecto a las citas de Córcega *ARAGÓN:
(ver Brusseaux y Nel, 2004); el material examinado Huesca: Ontiñena (Bajo Cinca, 31TBG51, 231 m), 1 & ,
por nosotros de esa isla (1 % y 1 & procedentes de 27.IV.2001 (MR leg., ER col.).
Casaglione, 10.VI.1996, SP leg. et col.), determinado CATALUNYA:
como E. illotella por Brusseaux, ha resultado perte- Anoia: Sant Martí de Tous (31TCG70, 460 m), 1 % ,
necer a E. asteris. 22.IX.1990 (ER leg. et col.); Vallbona (31TCF99, 360 m),
PAÍS VASCO: Seebold (1898a, 1898b) mencionó esta 1 %, 11.VI.1989 (ER leg. et col.).
especie de Bilbao. En su colección (MNCN) existen Baix Llobregat: La Ricarda, marismas del delta del Llob-
dos %% etiquetados «Bilbao» que fueron estudiados en regat, t. m. del Prat de Llobregat (31TDF27, 1-6 m), 5 ejs.,
su día por Agenjo (1948), sin que podamos precisar 25.V.2011, 3.IX.2011, 2.V.2012 (DF leg. et col.).
si el etiquetaje es correcto o no. Baix Penedès: El Vendrell (31TCF76, 60 m), 1 &, 8.VI.1977
(Pierret leg., SP col.).
PIRINEOS ORIENTALES FRANCESES: si bien, como se
ha dicho, la especie se halla presente en la región, las Barcelonès: Vallvidrera (31TDF78, 360 m), 1 &, 5.IX.1921
citas mencionadas por Brusseaux et al. (2001), todas (Sagarra leg., col. Sagarra, MCNZB) (Agenjo, 1948, como
peroni).
ellas de zonas litorales del Rosselló, tras el estudio
genitálico que hemos realizado del material de refe- Maresme: Masnou (31TDF49, 27 m), 1 & , 21.IX.1911
rencia, parece que fueron también confusiones con (Codina leg., col. Codina, MCNZB) (Codina, 1918a, como
illotella, error) (Agenjo, 1948, como illotella, error).
E. asteris.
Montsià: L’Alfacada y La Tancada, t. m. de Amposta (delta
de l’Ebre, 31TBF90, 2 m), 5 %&, 17.VIII.2003, 14.V.2005,
20.VIII.2005 (AO y RO leg. et col.); Freginals (31TBF90,
Epischnia asteris Staudinger, 1871 (Fig. 1b) 126 m), 1 &, 23.V.2004 (AO y RO leg. et col.).
Osona: Balenyà (31TDG43, 600 m), 1 & , 28.VII.1943
Descrita del Vendée (sur de Francia), procedente de
(A. Vilarrúbia leg., col. Sagarra, MCNZB).
orugas encontradas por Graslin sobre Aster tripolinum
(Staudinger, 1871), es una especie todavía mal cono- Vallès Occidental: Les Fonts (31TDF19, 200 m), 4 %% ,
29.V.1923, 26.X.1923 (Sagarra leg., col. Sagarra, MCNZB).
cida, que habita el sureste de Gran Bretaña, el sur de
Francia, el sureste de la Península Ibérica y las islas MADRID:
mediterráneas (Córcega, Malta) (Ragonot, 1893; Stau- Arroyo de Cienvallejos, t. m. de Villaviciosa de Odón
dinger y Rebel, 1901; Lhomme, 1935; Agenjo, 1948; (30TVK16, 648 m), 1 &, VI.1927 (F. Martínez de la Esca-
Leraut, 2002). Vuela en dos generaciones, en los lera leg., col. MNCN) (Agenjo, 1948) (alotipo de peroni).
meses de abril a junio y de agosto a septiembre, en MURCIA:
biotopos litorales y bajos de tipo mediterráneo, y las Alhama de Murcia (Sierra de Espuña, 30SXG39, 50 m),
Heteropterus Rev. Entomol. (2014) 14(2): 125-145 135

1 %, 27.V.1927 (F. Martínez de la Escalera leg., col. MNCN) les y orientales (comarcas del Rosselló y del Conflent)
(Agenjo, 1948) (tipo de peroni). franceses por Lhomme (1935) y por Brusseaux et al.
En la col. Seebold (MNCN) existe un % etiquetado de Por- (2001).
tugal (sin más datos) que ya fue mencionado por Agenjo
(1948). El taxón ha sido citado posteriormente del centro
y sur del país luso (Corley et al., 2000, como bankesiella;
Marabuto et al., 2013, como asteris). Moitrelia obductella (Zeller, 1839)

La especie habita las zonas litorales del Rosselló Ficitino eurosiberiano, descrito de Hungría, y distri-
francés (departamento de los Pirineos Orientales), buido por Europa y Asia Menor. Vuela en los meses
siendo atribuibles a ella las citas de E. illotella recogidas de junio a septiembre y sus orugas se alimentan de
por Brusseaux et al. (2001) (material examinado; y plantas bajas de los géneros Origanum, Mentha, etc.
Thierry Varenne, com. pers.). El adulto y las estructuras genitales han sido represen-
tados por Palm (1986), Leraut (2003), Peslier (2004),
Slamka (2010) y otros autores.
Pima boisduvaliella (Guenée, 1845) Pese a tratarse de una especie muy característica, ha
sido pocas veces mencionada, que sepamos, de la
Es una especie holartica, descrita de Suiza, y que fauna ibérica:
habita la mayor parte de Europa, Asia Menor, el - Andalucía: Granada (Staudinger, 1871), Sierra de
norte de África y el noroeste del Canadá. En el sur Alfacar (Granada) (Kautz, 1928), Huelva (Huertas,
de Europa vuela en dos generaciones, en los meses de 2007).
marzo a junio y de agosto a septiembre, y las orugas - Aragón: Albarracín (Teruel: Sierra de Albarracín)
se alimentan de leguminosas de los géneros Lotus, (Zerny, 1927a).
Ononis, Astragalus, etc. (Ragonot, 1893; Staudinger y - Catalunya: Barcelona (Seebold, 1898a) (cita errónea).
Rebel, 1901; Lhomme, 1935; y otros autores). El - Portugal: Algarve, Beira Baixa, Baixo Alentejo (Cor-
adulto y las estructuras genitales han sido figurados, ley et al., 2000, 2012).
entre otros, por Palm (1986), Parenti (2000), Leraut
(2003), Peslier (2004) y Slamka (2010). Material estudiado:
Pese a su amplia distribución y a que se trata de un ANDALUCÍA:
taxón bien caracterizado, conocemos pocas citas del Granada: Puerto de la Ragua (Sierra Nevada, 30SVG90,
mismo de la fauna ibérica: 2000 m), 1 &, 9.VII.2005 (MR leg., ER col.).
- Andalucía: Huelva (Huertas, 2007), Almería (Ylla CATALUNYA:
et al., 2008). Alt Urgell: Alinyà (31TCG67, 957 m), 1 % , 21.VII.2000
- Aragón: Albarracín (Teruel: Sierra de Albarracín) (FV leg., ER col.); Josa de Cadí (31TCG87, 1429 m), 1 %,
(Zerny, 1927a). 27.VIII.2010 (MR leg., ER col.).
- Navarra: Úcar (comarca de Puente la Reina) (Ci- Anoia: Castellolí (31TCG90, 420 m), 1 ej., 21.VII.2004
fuentes, 1994). (ER leg. et col.); Jorba (31TCG70, 397 m), 1 &, 17.VII.1993
(ER leg. et col.); La Pobla de Claramunt (31TCG80, 264 m),
Material estudiado: 1 &, 3.VIII.1984 (ER leg. et col.); La Tossa de Montbui, t. m.
*CASTILLA Y LEÓN: de Santa Margarita de Montbui (31TCG80, 500 m), 1 &,
Burgos: Estepar (30TVM27, 800 m), 4 ejs., 15-30.V.1934, 10.VII.1992 (ER leg. et col.).
1-15.VI.1934, 1-15.VII.1934 (Agenjo leg., col. Agenjo, MNCN). Baix Camp: Coll de les Masies (Serra de Prades, 31TCF27,
*CATALUNYA: 980-1000 m), 1 &, 30.VII.2010 (JJPDG y ER leg., ER col.).
Anoia: La Llacuna (31TCF79, 800 m), 1 &, 1.V.1985 (ER Osona: Balenyà (31TDG43, 600 m), 2 &&, 25-28.VII.1943
leg. et col.); Òdena (31TCG80, 425 m), 1 %, 12.IV.2003 (ER (A. Vilarrúbia leg., col. Sagarra, MCNZB); Viladrau (Guille-
leg. et col.). ries, 31TDG43, 821 m), 1 &, 8.IX.1919 (S. Novellas leg., col.
Sagarra, MCNZB).
Bages: Castellfollit del Boix (31TCG91, 678 m), 1 % ,
2.V.2008 (ER leg. et col.). MADRID:
Les Garrigues: Castelldans (31TCF19, 353 m), 1 &, 5.V.2012 Cercedilla (Sierra de Guadarrama, 30TVL00, 1500 m),
(MB y JJPDG leg., JJPDG col.). 4 %&, VIII-IX.1932, 1934 (J. Hernández leg., col. MNCN).
Segrià: R.N. de la Timoneda de Alfès (31TCF09, 236 m), Citas a eliminar:
1 &, 16.V.2014 (MB y JJPDG leg., JJPDG col.).
Seebold (1898a) mencionó esta especie de Barcelona
Ha sido mencionada de los Pirineos atlánticos, centra- en su monografía de los microlepidópteros ibéricos,
136 PÉREZ DE-GREGORIO, REQUENA: Pyralidae y Crambidae nuevos o interesantes

Al describir el género Delplanqueia Leraut, 2001, y


revisar las especies del mismo, este autor (Leraut,
2001a) trató integella (Staudinger, 1859), descrita de
Granada (Andalucía) y citada varias veces de dicha
región (Staudinger, 1859; Ragonot, 1901; Staudinger
y Rebel, 1901) como sinónima de inscriptella, pero
posteriormente (Leraut, 2008) ha considerado integella
un sinónimo de dilutella (Denis & Schiffermüller, 1775),
con lo que la presencia de D. inscriptella en la Penín-
sula Ibérica restaba pendiente de confirmación.
Material estudiado:
*CATALUNYA:
Vall d’Aran: Port de la Bonaigua (31TCH32, 1900 m),
2 %%, 27.VI.2002 (JJPDG leg., ER col.); Tredòs (31TCH23,
1400 m), 2 %%, 23.VII.2004 (JJPDG leg., ER col.).
No aparece mencionada de los Pirineos Orientales
franceses por Brusseaux et al. (2001).

Pempeliella ardosiella (Ragonot, 1887)


Especie descrita por Ragonot (1887) de San Ilde-
fonso de la Granja (Segovia: Sierra de Guadarrama).
El lectotipo (1 & ), conservado en la col. Ragonot
(a) (b)
(MNHN de París), ha sido estudiado y figurado por
Leraut (2001a, 2003). Habita la Península Ibérica y el
FIGURA 4. Genitalias masculinas (edeagus) de: (a) Delplanqueia sureste de Francia (Leraut, 2001b). No se conoce del
dilutella (Denis & Schiffermüller, 1775); (b) Delplanqueia inscrip- Magreb (Rungs, 1979) y su presencia en las Islas Ca-
tella (Duponchel, 1836) (Dibujo: E. Requena). narias (Tenerife) (Rebel, 1906; mención recogida por:
Zerny, 1927a; Báez, 1998) no sabemos si ha sido
confirmada. El adulto vuela en los meses de abril
a agosto y las orugas se alimentan de Lavandula.
Ha sido figurado por Ragonot (1901), Leraut (2003),
Peslier (2005) y otros autores. El examen de la geni-
talia es indispensable para la correcta determinación
pero el único ejemplar de su colección (MNCN) de esta especie. El edeagus del % presenta un cornuti
con etiqueta española («Cataluña») no pertenece a muy largo y retorcido, en forma de sacacorchos,
M. obductella, sino a otro ficitino (Ancylosis cinnamomella lo que permite su separación de los taxones afines:
Duponchel, 1836). P. ornatella (Denis & Schiffermüller, 1775) (cuyo cor-
nuti, igualmente retorcido, es más grueso y corto) y
P. sororiella (Zeller, 1839) (cuyo cornuti es aún más
Delplanqueia inscriptella (Duponchel, 1836)
corto y además recto).
P. ardosiella ha sido citada de numerosas localidades
Según Leraut (2001a) esta especie habita la Península de Andalucía (Seebold, 1898a; Zerny, 1927b; Kautz,
Ibérica y el sureste de Francia, de donde fue descrita. 1928; Huertas, 2007; y otros autores) y de las sierras
Vuela en una generación, en los meses de junio a ibéricas de Guadarrama (de donde fue descrita) y de
agosto, y las orugas se alimentan de Thymus. El adulto Albarracín (Zerny, 1927a).
y las estructuras genitales, indispensables para su
correcta determinación, han sido representados por Material estudiado:
Leraut (2001a, 2003). Figuramos la genitalia masculina ARAGÓN:
(edeagus), en comparación con la de D. dilutella (Denis Huesca: Ontiñena (Bajo Cinca, 31TBG31, 231 m), 1 % ,
& Schiffermüller, 1775) (Fig. 4). 27.IV.2001 (MR leg., ER col.).
Heteropterus Rev. Entomol. (2014) 14(2): 125-145 137

*CATALUNYA: septiembre, y sus orugas se alimentan de arbustos del


Alt Urgell: Alinyà (31TCG86-87, 1000 m), 2 %% , 2, 22- género Rhamnus. El adulto ha sido figurado por Hartig
23.VI.2001 (FV leg., ER col.). (1941), Leraut (2003) y Peslier (2005) y las estructuras
Anoia: Castellfollit de Riubregós (31TCG72, 483 m), 2 %%, genitales por Agenjo (1962).
1 &, 14-15.VI.2012 (FV leg., ER col.); Castellolí (31TCG90, Esta especie, muy característica, ha sido hallada hasta
420 m), 1 %, 27.VI.2004 (ER leg. et col.); Sant Martí de Tous ahora en el sureste peninsular, desde el Algarve por-
(31TCG70, 457 m), 1 % , 10.VII.2004 (ER leg. et col.); tugués hasta Catalunya, conociéndose asimismo de los
Vallbona (31TCF99, 293 m), 3 %%, 5.V.1984, 22.V.2004, Pirineos Orientales franceses (Brusseaux et al., 2001).
30.III.2012 (ER leg. et col.).
Son, sin embargo, pocas las citas publicadas, segura-
Ribera d’Ebre: Llaberia (31TCF15, 620 m), 1 %, 14.VII.2013 mente debido a la escasa iconografía del adulto.
(FV leg., ER col.).
Vallès Oriental: Sant Pere de Vilamajor (Macizo del Mont- Material estudiado:
seny, 31TDG41, 305 m), 1 %, 2-3.VIII.1923 (Sagarra leg., ANDALUCÍA:
col. Sagarra, MCNZB). Granada: Huétor-Santillán (Sierra de Huétor o Alfacar,
En las colecciones del MNCN no hemos encontrado ningún 30SVG52, 1300 m), 3 ejs., 12.VI.2001 (MR leg., ER col.).
individuo español. CATALUNYA:
Brusseaux et al. (2001) la citan de varias localidades Anoia: Jorba (31TCG70, 397 m), 6 ejs., VII-IX.1990 a 2003
(ER leg. et col.); Òdena (31TCG80, 425 m), 1 ej., 15.VIII.1991
de las comarcas del Conflent y el Rosselló (Pirineos
(ER leg. et col.); La Pobla de Claramunt (31TCG80, 663 m),
Orientales franceses). 4 ejs., VIII-IX.1988 a 2002 (ER leg. et col.); Sant Martí de
Tous (31TCG70, 457 m), 6 ejs., VIII.1989 a 2008 (ER leg.
et col.); La Tossa, t. m. de Santa Margarida de Montbui
(31TCG80, 600 m), 5 ejs., 10-12.VIII.1992 (ER leg. et col.);
Isauria dilucidella (Duponchel, 1836)
Vallbona (31TCF99, 293 m), 1 ej., 25.VIII.2011 (ER leg. et col.).
A las localidades catalanas mencionadas en un anterior Baix Llobregat: Molins de Rei (31TDF18, 37 m), 1 ej.,
trabajo (Pérez De-Gregorio y Requena Miret, 2008), 8.VIII.1993 (A y RO leg. et col.).
podemos añadir las siguientes: Barcelonès: Vallvidrera (31TDF28, 360 m), 2 ejs., 29.IX.1921,
Material estudiado: 1.X.1921 (Sagarra leg., col. Sagarra, MNCNB).

CATALUNYA: Tarragonès: Torredembarra (31TCF65, 2 m), 2 ejs., 16.VI.1984


(A y RO leg. et col.).
Alt Camp: Esblada, t. m. de Querol (31TCF68, 745 m),
*ISLAS BALEARES:
1 %, 18.VII.2001 (ER leg. et col.).
Mallorca: Esporles (Serra de Tramontana, 31SDD69, 200 m),
Anoia: Òdena (31TCG80, 425 m), 1 %, 27.VI.1998 (ER leg.
1 ej., 2.X.1992 (JJPDG leg., ER col.).
et col.); Santa Maria de Miralles (31TCF79, 643 m), 1 % ,
27.VI.2000 (ER leg. et col.). Agenjo (1962) mencionó esta especie como nueva
Bages: Castellfollit del Boix (31TCG91, 678 m), 1 % , para España, bajo la denominación de guilhemella
7.VIII.1981 (ER leg. et col.). (D. Lucas, 1909), de Alella (Catalunya: Maresme), según
Baix Llobregat: La Ricarda, marismas del delta del Llobre- un ejemplar capturado por él en agosto de 1956, pero
gat, t. m. del Prat de Llobregat (31TDF27, 1-6 m), 5 %&, ni en su colección ni en las restantes colecciones del
1, 21.IX.2011, 9.X.2012 (DF leg. et col.). MNCN hemos encontrado ningún individuo de esta
Acrobasis.

Acrobasis romanella (Millière, 1869) (= guilhemella


D. Lucas, 1909 = predotai Hartig, 1941) Euzophera osseatella (Treitschke, 1832) (= arcua-
tella Ragonot, 1901) (Fig. 1f)
Ficitino descrito de Roma (Italia) y posteriormente
redescrito del departamento francés del Hérault (como Descrita de Sicilia, es una especie mediterráneo-asiá-
guilhemella D. Lucas, 1909), y de Barcelona (Catalunya) tica que se distribuye por la Europa meridional, el
y Albarracín y Noguera (Aragón: Teruel: Sierra de norte de África y el Asia Menor. Vuela en el sur de
Albarracín) (como predotai Hartig, 1941). Habita el Europa en dos o más generaciones, entre los meses
suroeste de Europa (Península Ibérica, Islas Baleares, de abril a octubre, y las orugas se alimentan de sola-
sureste de Francia, Córcega, Italia, Sicilia) y el Magreb. náceas (Ragonot, 1901; Staudinger y Rebel, 1901;
Vuela en una generación, en los meses de junio a Roesler, 1973; y otros autores). El adulto y las estruc-
138 PÉREZ DE-GREGORIO, REQUENA: Pyralidae y Crambidae nuevos o interesantes

turas genitales han sido representados por Roesler (Bizkaia: Bilbao), V-VII (Seebold, 1898a), Aragón
(1973), Leraut (2003) y Peslier (2005). (Teruel: Sierra de Albarracín), VII (Zerny, 1927a) y
En la Península Ibérica fue citada por Seebold (1898a) Catalunya (Alt Urgell: Coll de Nargó; Bages: Suria;
de Andalucía, referencia que no recoge Roesler (1973) La Segarra: Torà), VII-VIII (De Prins, 1982). Pese a
en su monografía. Posteriormente ha sido mencio- la existencia de referencias bibliográficas anteriores
nada del archipiélago balear (Mallorca: albufera de a su monografía y de haber examinado material del
Alcúdia) (Goater, 1994). En Francia figura citada de MNCN, Roesler (1973) no mencionó la especie de
la isla de Córcega y de zonas litorales del sureste galo España.
(marismas del Hérault, de la Camarga y del Rosselló) Material estudiado:
(Leraut, 1977; Brusseaux et al., 2001). CATALUNYA:
Material estudiado: Maresme: Alella (31TDF49, 90 m), 15 ejs., VII-VIII.1953,
ANDALUCÍA: 1956, 1962, 1965 (Agenjo leg., col. Agenjo, MNCN).
Cádiz, 1 % (col. Seebold, MNCN) (Seebold, 1898a) (muy Montsià: laguna de La Tancada, t. m. de Amposta, delta de
probablemente la cita debe ser referida a la vecina localidad l’Ebre (31TBF90, 1 m), 4 ejs., 30.VII.2004, 27.VIII.2004,
gaditana de Chiclana de la Frontera, 29SQA53, 11 m, y el 21.VII.2005 (RO leg. et col.).
ejemplar proceda de las recolecciones llevadas a cabo allí Ribera d’Ebre: Reserva Natural de Sebes, Flix (31TBF96,
por Staudinger en los años 1857 y 1858). 41 m), 1 ej., 13.IX-8.X.2003 (PJJ leg., ER col.).
*CATALUNYA: Segrià: La Granja d’Escarp (31TBF78, 79 m), 1 ej., 10.X.1998
Montsià: laguna de la Encanyissada, P.N. del Delta de l’Ebre, (RO leg. et col.).
t. m. de Sant Carles de la Ràpita (Montsià, 31TBF99, 6 m), Urgell: Barbens (31TCG31, 283 m), 1 ej., VI-VII.1923
1 %, 13.VIII.2004 (A y RO leg. et col.). (J. Grustan leg., col. Sagarra, MCNZB).
Se conoce algún caso de introducción accidental del *MADRID:
taxón en la Europa septentrional (Gran Bretaña, 1963), Alcalá (30TVK68, 590 m), 6 ejs., VI-VIII.1938, 1948
en cargamentos de patatas procedentes del norte de (Agenjo leg., col. Agenjo, MNCN).
África. PAÍS VASCO:
Bizkaia: Bilbao, 6 ejs., (col. Seebold, MNCN) (Seebold, 1898a).
En Francia habita el sureste del país (región medite-
rránea) y se ha mencionado de diversas localidades de
E l g é n e r o N y c t e g r e t i s Z e l l e r, 1 8 4 8 los Pirineos, en particular de los orientales (Lhomme,
El género Nyctegretis Zeller, 1848 está representado 1935; Brusseaux et al., 2001).
en la fauna europea por cuatro especies (una de ellas,
N. aenigmella Leraut, 2002, pendiente de confirmación)
(Speidel, 1996; Leraut, 2002, 2008), de las cuales dos Nyctegretis ruminella (de la Harpe, 1861)
habitan la Península Ibérica: N. lineana (Scopoli, 1786)
y N. ruminella (de la Harpe, 1861). Es un taxón mediterráneo-asiático, descrito de Sicilia,
y que se distribuye por la cuenca mediterránea, desde
el Magreb, sureste de la Península Ibérica, sureste de
Francia, islas mediterráneas, Rumania, Bulgaria, hasta
Nyctegretis lineana (Scopoli, 1786) (= achatinella el Asia Menor (Roesler, 1973; Rungs, 1979; y otros
Hübner, 1824) autores). Vuela en dos generaciones, en los meses de
Descrita de Alemania y de distribución eurosiberiana abril a junio y de agosto a septiembre, en biotopos
(Europa y Asia). El adulto y las estructuras genitales húmedos y ripícolas. Las orugas se alimentan de diver-
han sido representados por Berce (1878), Roesler sas plantas bajas. El adulto y las estructuras genitales
(1973), Parenti (2000), Leraut (2003), Peslier (2005) y han sido representados por Roesler (1973), Leraut
Slamka (2010). Habita biotopos húmedos y ripícolas, (2003), Peslier (2005) y otros autores.
volando en dos generaciones, en los meses de mayo a La especie habita el sureste peninsular, habiendo sido
julio y de agosto a septiembre. Las orugas se alimen- mencionada, que sepamos, de las siguientes locali-
tan de plantas bajas de los géneros Ononis, Cytisus, dades:
Artemisia, Sedum y otros. - Andalucía: litoral de Huelva (Huertas, 2007); Sierra
En la Península Ibérica ha sido citada, bajo la deno- de Alfacar (Granada) (Roesler, 1973).
minación de achatinella (Hübner, 1824), del País Vasco - Catalunya: Alella (Maresme) (Roesler, 1973).
Heteropterus Rev. Entomol. (2014) 14(2): 125-145 139

- Islas Baleares: Parc Natural de Ses Salines (Eivissa) 320 m), serie %% y &&, 30.IV-1.V.2011 (MR leg., JJPDG y
(Férriz et al., 2008). ER col.).
- Murcia: sin concretar (Roesler, 1973). En el Desierto de Tabernas (Almería) convive en las
- Portugal: Algarve (Corley et al., 2012). mismas fechas con el interesante ficitino íbero-ma-
Material estudiado: grebí Selagia albipunctella Chrétien, 1911, descrito del
CATALUNYA: Magreb y mencionado como nuevo para Europa, de
Almería, por Ylla et al. (2008).
Alt Camp: Esblada, t. m. de Querol (31TCF68, 785 m), 1 &,
8.VI.2008 (ER leg. et col.). El adulto y las estructuras genitales de esta especie
Anoia: Vallbona (31TCF99, 293 m), 1 %, 25.VIII.2011 (ER han sido representados por Ragonot (1901), Roesler
leg. et col.). (1973) e Ylla et al. (2008). Aunque Leraut (2008) man-
Baix Llobregat: La Ricarda, marismas del delta del Llobre- tiene Staudingeria Ragonot, 1887 como subgénero de
gat, t. m. del Prat de Llobregat (31TDF27, 1-6 m), 1 %, 2 &&, Ancylosis Zeller, 1839, es muy probable que se trate de
27.IV.2011, 4, 11.VI.2013 (DF leg. et col.). una mera sinonimia de éste.
Maresme: Alella (31TDF49, 90 m), 1 % , 1 & , VIII.1964
(Agenjo leg., Roesler det., col. Agenjo, MNCN) (Roesler, 1973).
Ribera d’Ebre: Reserva Natural de Sebes, Flix (31TBF96,
41 m), 1 %, 28.V.2003 (PJJ leg., ER col.). CRAMBIDAE
Brusseaux et al. (2001) la citan de numerosas locali-
dades litorales de los Pirineos Orientales franceses. CYBALOMIINAE

Hyperlais siccalis (Guenée, 1854) (= glyceralis Stau-


Ancylosis (Staudingeria) yerburii (Butler, 1884)
dinger, 1859?) (Fig. 1g)
Elemento mediterráneo asiático, descrito de Aden
Taxón descrito de Andalucía (sin concretar localidad),
(Península Arábiga: Yemen), y cuya distribución co-
con base en un único individuo % (Guenée, 1854),
nocida abarca desde el norte de África (incluyendo
y redescrito por Staudinger (1859), bajo la denomi-
las Islas Canarias) y la Europa mediterránea, hasta el
nación de glyceralis, de las localidades andaluzas de
Asia Menor (Ragonot, 1901; Roesler, 1973; Rungs,
Chiclana de la Frontera (Cádiz) y Granada. Su área
1979; Ylla et al., 2008; y otros autores). Habita zonas
de distribución conocida abarca la Península Ibérica,
halófilo-esteparias, volando los adultos (en el Magreb)
el centro y sureste de Francia y el Magreb. Los adultos
en los meses de febrero a junio. Como plantas nutri-
vuelan en los meses de abril a junio y, como la mayo-
cias se han citado Statice pruinosa y plumbagináceas
ría de las especies del género Hyperlais Marion, 1959,
del género Limoniastrum, en especial L. monopetalum,
tienen actividad heliófila, siendo también atraídos por
introducida como planta ornamental y aclimatada
la luz artificial. Las orugas se alimentan de crucíferas
en suelos halófilos del sur de Europa, y que en la
del género Iberis. Ha sido representado (adulto y estruc-
Península Ibérica coloniza zonas halófilas litorales e
turas genitales) por Marion (1959), Varenne (2009),
interiores, desde el sureste de Portugal hasta el sureste
Leraut (2012) y otros autores.
de Catalunya y las Islas Baleares.
Mientras que en Francia H. siccalis es una especie
En el sur de Europa la especie, inicialmente cono-
bien conocida, aunque localizada, especialmente en
cida de la isla de Chipre (Roesler, 1973), ha sido
el sureste galo (Berce, 1878; Lhomme, 1935; Marion,
mencionada posteriormente del sureste de España
1959; Courtois, 1986; y otros autores; T. Varenne,
(Andalucía: Almería: Vera) (Ylla et al., 2008) y de las
com. pers.), en la Península Ibérica, de donde fue
Islas Baleares (Formentera) (Férriz et al., 2008). Los
descrita, parece ser un pirálido singularmente raro,
ejemplares andaluces conocidos han sido recolectados
que con posterioridad a las menciones andaluzas
en el mes de abril; Férriz et al. (2008) no concretan
referidas únicamente ha sido citado, que sepamos, en
dato alguno (localidad, fecha de captura, nº de ejem-
dos ocasiones:
plares) del material insular que refieren.
- Castilla-La Mancha: Cuenca (Caradja, 1916) (men-
Material estudiado: ción dudosa).
ANDALUCÍA: - Portugal: Tras-os-Montes: Carrazedo, t. m. de Bra-
Almería: Desierto de Tabernas, Tabernas (30TSWF59, gança (Corley et al., 2011).
140 PÉREZ DE-GREGORIO, REQUENA: Pyralidae y Crambidae nuevos o interesantes

Material estudiado: abundante (Pérez De-Gregorio, 2001). Fue citada por


*CATALUNYA: primera vez para España por Codina (1918a, 1918b).
Alt Urgell: Josa de Cadí (31TCG87, 1429 m), 1 &, 7.VI.2013 Material estudiado:
(MR leg., JJPDG col.).
*ARAGÓN:
Caradja (1916) indica haber adquirido material de siccalis de
Huesca: Alta Ribagorza: Hospital de Viella (31TCH42,
Cuenca («numerosos ejemplares, la mayoría de color gris
1680 m), 1 ej., 21.VII.2011 (JJPDG y MB leg. et col.).
perla») y de Armenia. Teniendo en cuenta que el taxón no
habita el Asia Menor y que su coloración es pardo-ocre, CATALUNYA:
no conociéndose ninguna forma gris, es muy posible que Pallars Sobirà: Sorpe (31TCH42, 1300 m), 1 ej., 27.VII.2013
Caradja se refiriera a otra especie de piraustínido, no iden- (JJPDG y MB leg. et col.).
tificada. Ripollès: Vall de Núria (31TDG39, 1967 m), 1 ej., 22.VII.1994
Staudinger (en Staudinger y Wocke, 1871) pasó glyce- (JJPDG leg. et col.); Setcases (31TDG49, 1279-1300 m), 1 ej.,
15.VIII.1911 (Codina leg., col. Codina, MCNZB) (Codina,
ralis a sinonimia de siccalis, criterio seguido por autores
1918a, 1918b); 5 ejs., 20.VIII.1991, 24.VIII.1992, 12.VIII.1994,
posteriores (Berce, 1874; Staudinger y Rebel, 1901; 26.VIII.1995 (JJPDG leg. et col.).
Agenjo, 1966; Rungs, 1979). Marion (1959), al tratar
Vall d’Aran: Artiga de Barradòs (31TCH23, 1600-1800 m),
de siccalis en su monografía de los Pyraustinae de
3 ejs., 20.VII.2009 (JJPDG y MB leg. et col.); Artiga de Lin
Francia, tras referir erróneamente el lugar de descrip- (31TCH12, 1600 m), 1 ej., 22.VII.2006 (JJPDG y MB leg.
ción de la especie (Castilla, en lugar de Andalucía), et col.); Vall de l’Aiguamòg (31TCH22-23, 1900-2000 m), 1 ej.,
afirmó que bajo aquella denominación se hallaban 17.VII.2006 (JJPDG y MB leg. et col.); Bagergue (31TCH23,
confundidas dos especies, una (que no identifica) 1420 m), 1 ej., 19-22.VII.2006 (JJPDG y ER leg., JJPDG col.);
que se distribuía por el norte de África y otra por la Montgarri (31TCH33, 1643 m), 1 ej., 19.VII.2006 (JJPDG
Europa meridional, indicando a continuación que y ER leg., JJPDG col.); Port de la Bonaigua (31TCH32,
ambas estaban presentes en España. La afirmación de 1900 m), 2 ejs., 17.VIII.2002 (RM leg. et col.); 2 ejs., 12-
14.VIII.2005 (JJPDG y MB leg. et col.); Salardú (31TCH23,
Marion (cuanto menos, confusa) ha sido interpretada
1268 m), 2 ejs., 26.VII.2003 (JJPDG y MB leg. et col.).
por varios autores (Vives Moreno, 1991, 1994; seguido
por: Speidel, en Karsholt y Razowski, 1996; Leraut, Ha sido mencionada de numerosas localidades de los
2012) en el sentido de considerar nuevamente siccalis Pirineos centrales y orientales franceses (Luquet, 1991;
y glyceralis taxones distintos. Las diferencias morfo- Pérez De-Gregorio, 2001; Brusseaux et al., 2003) y,
lógicas y genitálicas que expone Leraut (2012) para muy recientemente (González y Manceñido, 2013), de
justificar la validez específica de glyceralis resultan en la Cordillera Cantábrica. Leraut (2012), seguido por
nuestra opinión poco significativas, sin que podamos Slamka (2013), no la señaló de los Pirineos españoles,
pronunciarnos por falta de material (no hemos encon- omisión sin duda alguna involuntaria, ya que la pre-
trado ejemplares españoles en las colecciones públicas sencia de la especie en nuestro país fue comunicada
y privadas examinadas). epistolarmente a dicho autor y a G.Chr. Luquet (Labo-
ratoire d’Entomologie del Muséum National d’Histoire
Naturelle de Paris) en el año 1991.
PYRAUSTINAE

SPILOMELINAE
Udea lutealis (Hübner, 1805)
Piraustínido eurosiberiano, descrito de Europa y dis-
Mecyna auralis (Peyerimhoff, 1872)
tribuido por los sistemas montañosos europeos y del
Asia Menor. Los adultos vuelan en una generación, en En relación con la información adicional sobre la
los meses de julio y agosto, y las orugas se alimentan distribución de la especie en España, publicada en
de plantas bajas. Ha sido figurado (adulto y estructuras esta revista (Pérez De-Gregorio et al., 2011), reciente-
genitales) por Marion (1966), Leraut (2012), Slamka mente hemos podido estudiar otros dos ejemplares
(2013) y otros autores. ( && ) de M. auralis capturados en la localidad de
En la Península Ibérica se distribuye por los Pirineos Formiche Alto (Aragón: Teruel: Sierra de Cama-
y la Cordillera Cantábrica, volando en el Pirineo rena-Javalambre) (30TXK78, 1223 m), el 23.VII.2012
catalán y aragonés mezclada con la especie afín (DF leg. et col.).
U. elutalis (Denis & Schiffermüller, 1775), mucho más
Heteropterus Rev. Entomol. (2014) 14(2): 125-145 141

Especies dudosas y/o a eliminar : ser un individuo de E. ramburiellus Duponchel, 1836.


Por lo que respecta a la cita de Albarracín (Teruel) efec-
tuada por Seebold (1898a), en la colección de dicho autor
CRAMBIDAE (MNCN) no existe ningún Euchromius etiquetado de aquella
localidad ni de España.
CRAMBINAE No conociéndose citas españolas de E. superbellus
posteriores al año 1952 y no habiéndose confirmado
las existentes, creemos que la presencia de la especie
Euchromius superbellus (Zeller, 1849) en España debe considerarse dudosa y/o a eliminar.
Crámbido descrito de la Toscana (Italia) y que se Las citas de los Pirineos Orientales franceses (Bru-
distribuye por el sur de Europa y Asia Menor sseaux et al., 2003) han sido posteriormente revisadas
(Bleszynski, 1965; Slamka, 2008). El adulto y las es- (R. Mazel, com. pers.), resultando asimismo erróneas
tructuras genitales han sido figurados por Bleszynski y atribuibles a E. gozmanyi Bleszynski, 1961. Las del
(1962), Slamka (2008), y otros. Magreb ya fueron consideradas dudosas por Bles-
Esta especie ha sido mencionada varias veces de la zynski (1965) y Rungs (1979).
fauna ibérica:
- Andalucía (Staudinger y Wocke, 1871; Staudinger
y Rebel, 1901).
- Aragón: Teruel: Albarracín (Seebold, 1898a; reco- Agradecimiento
gida por: Zerny, 1927a); Huesca: Jaca (Fassnidge,
1933). Se agradece a los amigos y colegas señores Diego Fer-
- Islas Baleares: Mallorca: ciudad de Mallorca (Rebel, nández, Pere Josep Jiménez, Robert Mazel, Ricard
1929). Orozco, Serge Peslier, Martí Rondós, Francesc Vall-
- Agenjo (1952), en su Fauna lepidopterológica alme- honrat y Thierry Varenne, los datos e informaciones
riense, recogió las citas anteriores y la señaló además facilitadas y la donación de una parte del material
de Montarco (Madrid), Hellín (Albacete) y Almería entomológico citado en el presente trabajo. A las
(Andalucía). señoras Berta Caballero y Glòria Masó (conservado-
Las citas españolas de E. superbellus anteriores al año ras de artrópodos del MCNZB), Isabel Izquierdo,
1952 fueron efectuadas sin el estudio de las estruc- Carolina Martín, Mercedes París, Mercedes Hitado y
turas genitales, necesarias para la correcta determi- Amparo Blay (conservadoras, técnicas y auxiliares de
nación de las especies del género Euchromius. Por lo la Sección de Entomología del MNCN), las habituales
que respecta a las mencionadas por Agenjo (1952), se facilidades para el estudio de las colecciones de los
consideraron válidas (Pérez De-Gregorio, 1989) en la mencionados centros. A Mr. Patrice Leraut y Gérard
creencia de que las mismas se basaban en el previo Chr. Luquet (Laboratoire d’Entomologie del Muséum
examen de aquellas estructuras. La posterior revisión National d’Histoire Naturelle de Paris) y a D. Antonio
del material en su día referido por Agenjo (conser- Vives Moreno (Madrid), las informaciones bibliográ-
vado en las colecciones del MNCN) ha permitido ficas y epistolares suministradas. A la señoras Azucena
comprobar que ello no fue así, por lo que se ha pro- Bernà y Mª José Saura (bibliotecarias del MCNZB),
cedido a la preparación y examen genitálico de dicho las habituales facilidades para la consulta de los fon-
material, con el resultado de que ninguno de los dos bibliográficos del Museo. A nuestro amigo Martí
ejemplares atribuidos por Agenjo a E. superbellus Rondós, la fotografía que ilustra el trabajo.
pertenece realmente a esta especie:
El ejemplar de Montarco, t. m. de Rivas-Vaciamadrid
(Madrid), 1 & , X.1925 (F. Martínez de la Escalera leg.),
ha resultado ser E. ramburiellus Duponchel, 1836. Bibliografía
El ejemplar de Hellín (Albacete), 1 &, 27.V.1927 (A. Schmidt
leg.), ha resultado pertenecer a E. gratiosellus Caradja, 1910. AGENJO R. 1948. El aparato auxiliar del andropigio en
De los dos ejemplares mencionados por Agenjo (1952) de las Epischnia Hn., y descripción de una nueva especie
Almería, uno (% del Cabo de Gata, 2-3.V.1942, Agenjo leg.) de este género dedicada al Excmo. Sr. Presidente de la
ha resultado ser también E. gratiosellus Caradja, 1910, y el otro República Argentina, General D. Juan Domingo Perón
(& del Cabo de Gata, 1-10.VI.1942, Agenjo leg.) ha resultado (Lep. Phycit.). Eos 24: 7-24.
142 PÉREZ DE-GREGORIO, REQUENA: Pyralidae y Crambidae nuevos o interesantes

AGENJO R. 1951. Algunos lepidópteros de Andújar CARADJA A. 1916. Beitrag zur Kenntnis der geogra-
(provincia de Jaén). Graellsia 9: 3-7. phischen verbreitung des Pyraliden des Europaïschen
AGENJO R. 1952. Fauna lepidopterológica almeriense. Faunengebietes. Iris 30: 1-88.
C.S.I.C. Madrid. C IFUENTES J. 1994. Los microlepidópteros de
AGENJO R. 1962. Resultados científicos de una pensión Navarra (I). Familia Pyralidae (I). SHILAP Revista
de estudios en el «Muséum National d’Histoire Natu- de Lepidopterología 22(88): 299-316.
relle» de París, con la descripción de un género y otra CODINA A. 1918a. Heteròcers nous per a la fauna
especie nuevos de lepidópteros españoles, dedicados de Catalunya. Butlletí de la Institució Catalana d’Història
al Excmo. Sr. D. Jesús Rubio y García-Mina, Ministro Natural 18: 60-64.
de Educación Nacional. Eos 38: 147-189. CODINA A. 1918b. Heteróceros de Cataluña (II). Boletín
AGENJO R. 1963. Algunos lepidópteros de Punta de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales 18: 26-84.
Umbría, provincia de Huelva (Lepidoptera). Graellsia CORLEY MFV, GARDINER AJ, CLEERE N, WALLIS PD.
20: 3-20. 2000. Further additions to the Lepidoptera of Algarve,
AGENJO R. 1966. Catálogo ordenador de los lepi- Portugal. I. SHILAP Revista de Lepidopterología 28(111):
dópteros de España. 41. Phycitinae. 43. Pyraustinae. 245-319.
Graellsia 22 Anexo [sin paginación]. CORLEY MFV, MARABUTO E, MARAVALHA E, PIRES P,
AGENJO R. 1968. Contribución al conocimiento de CARDOSO JP. 2008. New and interesting Portuguese
la fáunula lepidopterológica ibérica. Sección de Lepidoptera records from 2007 (Insecta: Lepidoptera).
Capturas, VI. Graellsia 24: 49-60. SHILAP Revista de Lepidopterología 36(143): 283-300.
AGENJO R. 1977. Contribución al conocimiento de CORLEY MFV, MARCKX T, CARDOSO JP, DALE MJ,
la fáunula lepidopterológica ibérica. Sección de MARABUTO E, MARAVALHAS E, PIRES P. 2012. New
Capturas, X. Graellsia 32: 3-19. and interesting Portuguese Lepidoptera records
A SSELBERGS JEF. 1993. Three species new to the from 2011 (Insecta: Lepidoptera). SHILAP Revista
fauna of Spain. SHILAP Revista de Lepidopterología de Lepidopterología 40(160): 489-51.
21(84): 249-252. COURTOIS JM. 1986. Hyperlais siccalis Guenée, espèce
BÁEZ M. 1998. Mariposas de Canarias. Editorial Rueda. nouvelle pour la Lorraine (Lep. Crambiodae Cybalo-
Alcorcón, Madrid. miinae). Alexanor 14(5): 203-206.
BERCE ME. 1878. Faune entomologique française. Lépi- CHRÉTIEN P. 1911. Contribution à la connaissance
doptères. Vol. VI. Paris. des lépidoptères du Nord de l’Afrique. Annales de la
Société Entomologique de France 79: 497-531.
BLESZYNSKI S. 1965. Microlepidoptera Palaearctica, 1.
Crambinae. Verlag Georg From & Co. Viena. CUNÍ I MARTORELL M. 1874. Catálogo metódico y razo-
nado de los lepidópteros de Cataluña. Barcelona.
B RUSSEAUX G, N EL J. 2004. Révision de la liste-
inventaire de Charles E.E. Rungs (1988) des lépidop- CUNÍ I MARTORELL M. 1888. Insectos observados en
tères de Corse. Revue de la Association Roussillonnaise los alrededores de Barcelona. Anales de la Sociedad
d’Entomologie 13(supl.). Española de Historia Natural 17: 133-184.
BRUSSEAUX G, LUQUET G, MAZEL R, PESLIER S, ZA- DE PRINS W. 1982. Some faunistic remarks of the
GATTI P. 2001. Les pyrales des Pyrénées-Orientales. Spanish Lepidoptera-Fauna (Part I). SHILAP Revista
Inventaire raisonne. I: Pyralidae. Alexanor 21(1) de Lepidopterología 10(40): 283-286.
[1999-2000]: 7-19. DE PRINS W. 1985. Some faunistic remarks of the
BRUSSEAUX G, LUQUET G, MAZEL R, PESLIER S, ZA- Spanish Lepidoptera-Fauna (Part IV). SHILAP Revista
GATTI P. 2003. Les pyrales des Pyreénées-Orientales. de Lepidopterología 13(49): 51-55.
Inventaire raisonne. II: Crambidae. Alexanor 21(3) FASSNIDGE W. 1935. Lepidoptera at Jaca, Alto Aragón,
[1999-2001]: 131-150. Spain, in August, 1931 and 1933. Entomologist’s Record
CALLE JA. 1983. Los lepidópteros de Castellón de la Plana. 66: 19-20.
Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. FÉRRIZ I, HONEY M, RIDDIFORD N. 2008. Els hete-
Castellón de la Plana. ròcers del parc natural de ses Salines d’Eivissa i
CARADJA A. 1910. Beitrag zur Kenntnis über die geo- Formentera (Illes Balears). Bolletí de la Societat d’Història
graphischen Verbreitung der Pyraliden des Europäis- Natural de Balears 49: 199-209.
chen Faunengebietes. Iris 24: 105-134. GOATER B. 1994. Lepidoptera (Heterocera) recorded
Heteropterus Rev. Entomol. (2014) 14(2): 125-145 143

at S’Albufera Natural Park in 1992-1993. Butlletí del LERAUT P. 2001b. Contribution à l’etude des pyrales
Parc Natural de s’Albufera 1: 55-60. paléarctiques (Lepidoptera, Pyraloidea). Nouvelle
GONZÁLEZ FJ, MANCEÑIDO DC. 2013. Udea lutealis Revue d’Entomologie (N.S.) 18(2): 173-185.
(Hübner, 1809), nueva especie para la fauna de LERAUT P. 2002. Contribution à l’etude des Phycitinae
España (Lepidoptera; Crambidae, Spilomelinae). (Lepidoptera, Pyralidae). Nouvelle Revue d’Entomologie
SHILAP Revista de Lepidopterología 41(164): 427-430. (N.S.) 19(2): 141-177.
GUENÉE A. 1854. Species Général des Lépidoptères, 8 LERAUT P. 2003. La guide entomologique. Ed. Delachaux
(Deltoides et Pyralites). Paris. et Nietslé. Paris.
HARTIG F. 1941. Neuen Microlepidopteren. Mitteilungen LERAUT P. 2005. Étude de quelques genres et espèces
der München Entomologische Geselschaft 31: 154-163. de pyrales (Lepidoptera, Pyraloidea). Revue Française
HUERTAS M. 2002. Lepidópteros de Huelva (I). Es- d’Entomologie (N.S.) 27(1): 21-44.
pecies detectadas en las márgenes del río Guadiana. LERAUT P. 2008. Ébauche d’une liste des pyrales de
Boletín de la Sociedad Andaluza de Entomología 4: 6-27. France (Lepidoptera, Pyraloidea). Revue Francaise d’Ento-
HUERTAS M. 2004. Lepidópteros heteróceros detec- mologie (N.S.) 29(4): 149-166.
tados en Montilla (Córdoba. Andalucía). Boletín de la LERAUT P. 2012. Papillons de nuit d’Europe, vol. 3 (Zygènes,
Sociedad Andaluza de Entomología 10(1-2): 21-25. Pyrales 1). N.A.P. Editions. Francia.
H UERTAS M. 2007. Lepidópteros de los Espacios LHOMME L. 1935. Catalogue des lépidoptères de France et
Naturales Protegidos del litoral de Huelva (macro y de Belgique. Vol. 2, 1ª parte. Le Carriol. Lot.
microlepidópteros). Monográfico de la Sociedad Andaluza LUQUET GCHR. 1991. Udea lutealis Hübner (1809).
de Entomología 2. Géonémia de l’espèce en France (Lep. Crambidae
HUERTAS M. 2010. Estados inmaturos de Lepidop- Pyraustinae). Alexanor 17: 185-191.
tera (XL). Una especie y una subespecie del género M ARABUTO E, P IRES P, C ORLEY MFV. 2013. The
Merulempista Roesler, 1967 en el suroeste de la Penín- Lepidoptera of Parque Natural do Tejo, Portugal
sula Ibérica (Lepidoptera: Pyralidae, Phycitinae). (Insecta: Lepidoptera). SHILAP Revista de Lepidopte-
SHILAP Revista de Lepidopterología 38(151): 291-304. rología 41(161): 5-42.
K AUTZ H. 1928. Mikrolepidopteren aus Spanien M ARION H. 1966. Révision des Pyraustidae de
(Andalusien). Verhandlungen der Zoologisch-Botanischen France (suite). Alexanor 4: 365-372.
Gesellschaft 78: 71-76.
MAZEL R. 2006. Données nouvelles sur la répartition
K EIL NM. 1910. Los lepidópteros de la Sierra de de quelques pyrales dans le sud de la France (Lepi-
Espuña. Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias doptera, Pyralidae, Crambidae). Revue de la Association
Naturales 9: 98-121. Roussillonnaise d’Entomologie 14(2): 83-86.
KING GE. 2003. Myelois fuscicostella Mann, 1861, un MONTEIRO T. 1962. Pyralideos novos para Portugal.
pirálido poco conocido de la Península Ibérica (Lepi- Publicaçoes do Instuituto de Zoologia Dr. Augusto Nobre
doptera: Pyralidae, Phycitinae). Butlletí de la Societat 87: 9-21.
Catalana de Lepidopterologia 91: 59-60.
PALM E. 1986. Nordeuropas Pyralider. Fauna Boger edt.
KNÖLKE S. 2007. A revision of the European representa- Follenslev.
tives of the microlepidopteran genus Dioryctria Zeller, 1846
PARENTI U. 2000. A guide to the Microlepidoptera of
(Lepidoptera: Pyralidae: Phycitinae). Ludwig-Maximilians-
Europe. Torino.
Universität München. (Tesis doctoral)
PÉREZ DE-GREGORIO JJ. 1989. El gènere Euchromius
LERAUT P. 1993. Selagia argyrella subochrella (Herrich-
Guenée, 1845, a la Peninsula Ibèrica i les illes Balears
Schäffer, 1849) stat. rev., en France (Lep. Pyralidae).
(Lep.: Crambidae). Butlletí de la Societat Catalana de
Entomologica Gallica 4(2-3): 76-78.
Lepidopterologia 61: 29-40.
LERAUT P. 1997. Liste systématique et synonimique des
P ÉREZ D E -G REGORIO JJ. 2001. Microlepidòpters
lépidoptères de France, Belgique et Corse (deuxième édition).
nous o interessants per a la fauna catalana balear
Suplemento a Alexanor. Paris.
(Lepidoptera) (IV). Butlletí de la Societat Catalana de
LERAUT P. 2001a. Contribution à l’etude des phycites Lepidopterologia 86: 55-57.
paléarctiques (Lepidoptera, Pyralidae, Phycitinae).
PÉREZ DE-GREGORIO JJ, REQUENA MIRET E. 2008.
Revue Française d’Entomologie (N.S.) 23(2): 129-141.
Microlepidópteros (Lepidoptera: Pyralidae, Crambi-
144 PÉREZ DE-GREGORIO, REQUENA: Pyralidae y Crambidae nuevos o interesantes

dae) nuevos o interesantes para la fauna catalana e R OESLER U. 1973. Microlepidoptera Palaearctica, 4
ibérica, IX. Heteropterus Revista de Entomología 8(2): (Phycitinae 1). Verlag Georg Fromme & Co. Viena.
225-231. R OESLER U. 1993. Microlepidoptera Palaearctica, 8
PÉREZ DE-GREGORIO JJ, FERNÁNDEZ D, REQUENA E, (Phycitinae 2). Verlag Georg Fromme & Co. Viena.
RONDÓS M. 2011. Microlepidópteros (Lepidoptera: RUNGS C H . 1979. Catalogue des Lépidoptères du
Pyralidae, Crambidae) nuevos o interesantes para la Maroc. Vol. 1. Travaux de l’Institut Scientifique de Rabat
fauna catalana e ibérica, XI. Heteropterus Revista de (Série Zoologie) 39: 1-122.
Entomología 11(1): 137-145.
SAUTER W. 1999. Microlepidoptera (Lepidoptera)
PESLIER S. 2004. Les pyrales de la Réserve Naturelle de from Los Monegros. En: Manifiesto Científico por
Jujols. Iconographie des espèces des Pyrénées-Orien- Los Monegros. Boletín de la Sociedad Aragonesa de
tales (Lepidoptera, Pyraloidea). Revue de la Association Entomología 24: 189-190.
Roussillonnaise d’Entomologie 13(3): 108-113.
SCHWINGENSCHUSS L. 1931. Lepidopterischen Ergeb-
PESLIER S. 2005. Les pyrales de la Réserve Naturelle nisse einer Herbstreise nach Andalusien. Verbandlungen
de Jujols (2º partie). Iconographie des espèces des der Zoologisch-Botanischen Gesellschaft Wien 80: 1-31.
Pyrénées-Orientales (Lepidoptera, Pyraloidea). Revue de
SEEBOLD T. 1898a. Beiträge zur Kenntnis der Micro-
la Association Roussillonnaise d’Entomologie 14(1): 32-36.
lepidopterenfauna Spaniens und Portugals. Iris 11:
PESLIER S. 2007. Les pyrales de la Réserve Naturelle 291-322.
de Jujols (5e partie et fin). Iconographie des espèces
SEEBOLD T. 1898b. Catalogue raisonné des Micro-
des Pyrénées-Orientales (Lepidoptera, Pyraloidea).
lépidoptères des environs de Bilbao. Anales de la
Revue de la Association Roussillonnaise d’Entomologie
Sociedad Española de Historia Natural 27: 145-175.
16(2): 51-57.
SLAMKA F. 2006. Pyraloidea of Europe. Vol. 1. F. Slamka
PIRES P, CORLEY MFV. 2007. The Lepidoptera of
edit. Bratislava.
Baixo Mondego (Beira Litoral, Portugal) (Insecta:
Lepidoptera). SHILAP Revista de Lepidopterología SLAMKA F. 2008. Pyraloidea of Europe. Vol. 2 (Cram-
35(138): 187-230. bidae & Schoenobiinae). F. Slamka edit. Bratislava.
RAGONOT EL. 1887. Diagnoses d’espèces nouvelles SLAMKA F. 2010. Pyraloidea of Central Europe / Mittel-
de Phycitidae d’Europe et des pays limitrophes. Annales europas. F. Slamka edit. Bratislava.
de la Société Entomologique de France 6(7): 225-260. SLAMKA F. 2013. Pyraloidea of Europe. Vol. 3 (Pyraus-
RAGONOT EL. 1890. Sur des phycites nouvelles. Bulletin tinae & Spilomelinae). F. Slamka edit. Bratislava.
de la Société Entomologique de France 10: 109-111. S PEIDEL W. 1996. En: Karsholt O, Razowski J.
RAGONOT EL. 1893. Monographie des Phycitinae et des The Lepidoptera of Europe. A Distributional Checklist.
Galleriinae, 1. Mémories sur les Lépidoptères. Vol. 7. Apollo Books. Stenstrup.
San Petersburgo. S PULER A. 1910. Dier Schmetterlinge Europas. Klein-
RAGONOT EL. 1901. Monographie des Phycitinae et des schmetterlinge (Reedición 1983). Erich Bauer edit.
Galleriinae, 2. Mémories sur les Lépidoptères. Vol. 8. Keltern-Weiler.
San Petersburgo. S TAUDINGER O. 1859. Diagnosennebst kurzen
REBEL H. 1906. Fünfter Beitrag zur Lepidopteren- Beschreibungen neuer andalusischer Lepidopteren.
fauna der Kanaren. Annalen des k.k. Naturhistorischen Entomologische Zeitung Stettin 20(7-9): 211-259.
Hofmuseums 21: 2-44. S TAUDINGER O. 1870. Beschreibung neuer Lepi-
REBEL H. 1926. Lepidopteren von der Balearen. Iris dopteren des europäischen Faunengebiets. Berliner
40: 135-146. Entomologische Zeitschrift 14: 193-208.
REBEL H. 1929. Lepidopteren von der Balearen II. STAUDINGER O. 1871. Beitrag zur Lepidopterenfauna
Iris 43: 75-80. Griechenlands. Horae Societatis Entomologica Rossicae 7:
3-304.
REBEL H. 1934. Lepidopteren von der Balearen und
Pityusen. Iris 48: 122-138. STAUDINGER O, REBEL H. 1901. Catalog der Lepidop-
teren des Palaearctischen Faunengebietes. Vol. 2 (3ª edición).
REQUENA E. 1995. Dades per al coneixement de la
R. Friedländer & Sohn. Berlín.
fauna lepidopterològica nocturna de la comarca de
l’Anoia. El massís de la Tossa de Montbui (Lepidop- STAUDINGER O, WOCKE M. 1871. Catalog der Lepidop-
tera: Heterocera). Miscellanea Aqualatensia 7: 209-335. teren des Europeischen Faunengebietes. Vol. 2. (3ª edición).
Heteropterus Rev. Entomol. (2014) 14(2): 125-145 145

Hermann Burdach Hofbuchhandlung. Dresde. Ibérica (Lepidoptera: Pyralidae). Treballs de la Societat


VARENNE T. 2009. Description d’une nouvelle espèce Catalana de Lepidopterologia 15: 49-56.
d’Hyperlais Marion (Lep. Crambidae). Oreina 4: 15-16. YLLA J, MACIÀ R, HUERTAS M. 2008. Pirálidos y crám-
VIVES MORENO A. 1991. Catálogo sistemático y sinonímico bidos detectados en Almería, España (Lepidoptera:
de los lepidópteros de la Península Ibérica y Baleares (primera Pyraloidea). S HILAP Revista de Lepidopterología
parte). Publicaciones del Ministerio de Agricultura. 36(142): 191-204.
Madrid. ZERNY H. 1914. Über paläarktische Pyraliden des k.k.
VIVES MORENO A. 1994. Catálogo sistemático y sinonímico naturhistorischen Hofmuseums in Wien. Annalen des
de los lepidópteros de la Península Ibérica y Baleares (segunda k.k. Naturhistorischen Hofmuseums 28: 295-333.
parte). Publicaciones del Ministerio de Agricultura. ZERNY H. 1927a. Die Lepidopterenfauna von Alba-
Madrid. rracín in Aragonien. Eos 3: 299-488.
YLLA J, MACIÀ R, BOVER FX. 1997. Contribució al Z ERNY H. 1927b. Die Lepidopteren-Fauna von
coneixement de la distribució dels piràlids d’Osona, el Algeciras und Gibraltar in Süd-Andalusien. Iris 40:
Ripollès i la Baixa Cerdanya (Lepidoptera; Pyralidae). 83-146.
Treballs de la Societat Catalana de Lepidopterologia 14:
53-64.
YLLA J, MACIÀ R, BOVER FX. 2000. Nova aportació al Recibido / Hartua / Received: 5/05/2014
coneixement de la distribució dels piràlids del nord-est Aceptado / Onartua / Accepted: 10/06/2014
de Catalunya. Tres noves espècies per a la península Publicado / Argitaratua / Published: 31/12/2014

View publication stats

También podría gustarte