TEMA 05a.

L'Estatut d'autonomia de Catalunya: principis rectors,

drets i deures, tipologia de competències.
Estatut d'Autonomia de Catalunya: concepte i contingut​
.

L’Estatut aprovat mitjançant Llei ​orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut

d’autonomia de Catalunya de 1979 (de Sau) constava de 57 articles, l’actual té 223, cal indicar
que els capítols de competències i drets i deures són els dos més extensos, suposen quasi la
meitat del text. El nou Estatut més que una reforma ha suposat una nova redacció, atès que les
semblances entre un i l’altre són mínimes.

El sistema de finançament, la delimitació i ampliació de les competències o la definició de

Catalunya com nació en el preàmbul, són les principals novetats.

L’Estatut troba el seu fonament en la Constitució; aquesta, en el seu art. 2n, reconeix i garanteix
el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions i dedica el cap. III al títol VIII a les [Link].

Però, d’altra banda, amb aquesta forma d’articulació de l’Estat, la constitució no fa sinó
reconèixer una realitat històrica, com és la tradició d’autogovern d’alguns territoris.

Aquesta realitat va permetre a Catalunya accedir a l’autonomia per una via diferent de la de la
majoria dels territoris de l’Estat.

El contingut mínim de l’Estatut ve establert en l’art. 147.2 de la Constitució; haurà de contenir:

● Denominació de la comunitat.
● Delimitació del seu territori.
● Denominació, organització i seu de les institucions autònomes pròpies.
● Competències assumides dins del marc establert en la Constitució i les bases pel traspàs
dels serveis corresponents a aquestes.

Pel que fa al Preàmbul de l’Estatut del 2006, constitueix una declaració de principis sobre els
quals es fonamenta el nou Estatut a destacar que Catalunya s’ha anat fent amb les aportacions
d’energies de moltes generacions, que hi ha trobat una terra d’acollida, el poble de Catalunya ha
mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovernar·se. En aquest sentit, el nou
Estatut és dipositari de la memòria i dels esforços de totes i tots els que han lluitat per al
reconeixement dels drets nacionals de Catalunya.

També es reconeix que el Parlament recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania catalana,

ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució
espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat

1
Jesús Palomar i Baget
(segons la STC del 2010, no té eficàcia jurídica interpretativa les referències del Preàmbul de
l’Estatut de Catalunya a «Catalunya com nació» i a la realitat nacional de Catalunya).

S’esmenta entre altres, els valors de la diversitat que la defineix i enriqueix a Catalunya, des de
fa segles, els de la llibertat i expressar identitats diverses i del respecte a la dignitat de les
persones que hi viuen, el de la cohesió i el del progrés social, o els principis de la pau i la justícia.

L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució i també en els drets històrics del

poble català.

Catalunya per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea,
els valors i els objectius de la qual comparteix.

Naturalesa

La Constitució està per damunt de l’Estatut, atès que la Constitució és la norma suprema de
l’ordenament jurídic, i en conseqüència l’Estatut és aprovat en funció de la Constitució. Per tant,
si un precepte de l’Estatut va contra la Constitució és nul.

Així mateix, si una llei o reglament aprovats pel Parlament o pel Govern de Catalunya contradiu
l’Estatut, també és nul donat que la norma serà antiestatutària i inconstitucional.

D’acord amb l’art. 147.1 de la Constitució, els estatuts «seran la norma institucional bàsica de
cada comunitat autònoma i l’Estat els reconeixerà i empararà com a part integrant del seu
ordenament jurídic».

Si afegim allò que disposa l’art. 81 de la Constitució «són lleis orgàniques aquelles que aproven
els estatuts d’autonomia», no hi ha cap dubte del caràcter estatal dels estatuts.

D’aquesta manera les relacions entre l’Estatut i les lleis orgàniques estatals són regides pel
principi de competència.

Però no són un producte ordinari de l’exercici de la potestat legislativa de les Corts.

En el procés d’elaboració i àdhuc en el de la seva aprovació en alguns casos (art. 151.1)

intervenen decisivament instàncies estranyes de les Corts.

Aquest caràcter pactat en la fase d’elaboració de l’Estatut, està clarament establert en els
estatuts elaborats de conformitat amb l’art. 151.1 de la Constitució.

Són lleis orgàniques estatals, però la disponibilitat sobre les mateixes se sostreu al legislador
estatal, perquè un cop aprovades només poden ser reformades a través del procediment que
elles mateixes estableixen (art. 147.3 i 152.2 de la Constitució).

Es diu que l’estatut d’autonomia se subordina a la Constitució i és superior a les lleis.

Aquesta superioritat jeràrquica de l’estatut no deriva del seu caràcter de llei orgànica, sinó del
conducte constitucionalment previst (art. 152.2) i estatutàriament desenvolupat per la seva
modificació; només mitjançant del conducte establert en l’estatut pot alterar·se el seu
contingut, cosa que fa a aquesta norma inatacable per qualsevol altra disposició legal i, per tant,
jeràrquicament superior.

També constitueix la norma suprema de la Generalitat i forma part de l’anomenat bloc

constitucional. Cal recordar que el Tribunal Constitucional ha promulgat la Sentència relativa al
contingut de l’Estatut, declarant sengles articles inconstitucionals.

Estructura de l’Estatut

Preàmbul (segons la STC: no té eficàcia jurídica interpretativa les referències de Catalunya com
nació i la realitat nacional de Catalunya).

Títol preliminar: arts. 1 al 14 (segons la STC del 31/2010 de 28 de juny: es inconstitucional i

nul·la: l’expressió «i preferent» de l’apartat 1 de l’article 6 –que regula la llengua–).

● Títol I: drets, deures i principis rectors, arts. 15 al 54.

○ Cap. 1r: Drets i deures de l’àmbit civil i social, arts. 15 a 28.
○ Cap. 2n: Dels drets en l’àmbit polític i de l’Administració, arts. 29 a 31.
○ Cap. 3r: Drets i deures lingüístics, arts. 32 a 36.
○ Cap. 4t: Garanties dels drets estatutaris, arts. 37 i 38.
○ Cap. 5è: Principis rectors, arts. 39 a 54.
● Títol II: de les Institucions, arts. 55 al 94.
○ Cap. 1r: El Parlament, arts. 55 a 66.
○ Cap. 2n: El president o presidenta de la Generalitat, art. 67.
○ Cap. 3r: El Govern i l’Administració de la Generalitat, arts. 68 a 72.
○ Cap. 4r: De les relacions entre el Parlament i el Govern, arts. 73 a 75.
○ Cap. 5è: Altres institucions de la Generalitat, arts. 76 a 82 (segons la STC del
31/2010 de 28 de juny, és inconstitucional i nul l’apartat 4 de l’article 76 on
s’esmenta que els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen
caràcter vinculant en relació amb els projectes i pr de llei del Parlament que
afectin o desenvolupin drets reconeguts per aquest Estatut. També és
inconstitucional i nul l’apartat 1 de l’article 78 que regula el Síndic de Greuges,
pel que fa a l’expressió «supervisa, amb caràcter exclusiu»).
○ Cap. 6è: El govern local, arts. 83 a 93.
○ Cap. 7è: Organització institucional pròpia de l’Aran, art. 94.
● Títol III: Del poder judicial a Catalunya , arts. 95 a 109 (segons la STC: és inconstitucional
l’article 97 que regulava el Consell de Justícia de Catalunya com un òrgan de govern del
poder judicial a Catalunya; també els apartats 2 de les lletres a), b), c), d) i e), i 3 de
l’article 98; l’expressió: «i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya» dels
apartats 5 i 6 de l’article 95; així com l’expressió: «El Consell de Justícia de Catalunya és
integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el
presideix» de l’apartat 1 de l’article 99; per últim també és inconstitucional l’apartat 1

3
Jesús Palomar i Baget
 de l’article 100; i els apartats 1 i 2 de l’article 101, quan es refereix únicament al Consell
de Justícia de Catalunya).
● Títol IV: De les competències, arts. 110 a 173 (segons STC és inconstitucional dins de les
competències compartides l’expressió: «com a principis o mínim comú normatiu en
normes de rang de llei, excepte en els supòsits que es determini d’acord amb la
Constitució i amb aquest Estatut de l’article 111; també en referir·se a les caixes
d’estalvis, l’expressió: «d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que
estableixin les bases estatals» de l’apartat 2 de l’article 120; com també l’apartat 2 de
l’article 126.
○ Cap. 1r: Tipologia de les competències, arts. 110 a 115.
○ Cap. 2n: Les matèries de les competències, arts. 116 a 173.
● Títol V: De les relacions institucionals de la Generalitat, arts. 174 a 200.
● Títol VI: Del finançament de la Generalitat, arts. 201 a 221 (segons STC és
inconstitucional i nul, l’expressió: «sempre que portin a terme un esforç fiscal també
similar» de l’apartat 3 de l’article 206; i l’expressió: «aquesta competència pot incloure
la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals, de
l’apartat 2 de l’article 218).
● Títol VII: De la reforma de l’Estatut, arts. 222 i 223 (segons la STC cal interpretar la
intervenció del Rei en els arts. 222.1.d) i 223.1.i) de l’EAC. Atès que l’art. 62 de la CE
estableix que correspon al Rei: c) Convocar referèndum en els casos previstos en la
Constitució).
● 15 disposicions addicionals.
● 2 disposicions transitòries.
● 1 disposició derogatòria ( es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre,
d’Estatut d’autonomia de Catalunya, llevat de sengles disposicions transitòries 4 i 6, pel
que fa al règim electoral).
● 4 disposicions finals.

Drets i deures de la ciutadania.

Els continguts del nou Estatut es poden resumir en quatre grans temes:

A) El nacional. L’Estatut defineix què és Catalunya, quina és la seva identitat, quins són els
seus símbols i com es relaciona amb la resta d’Espanya, amb la Unió Europea i amb la
resta del món. El nou Estatut reconeix la identitat nacional de Catalunya i la situa en el
marc d’una Espanya diversa i plural.
B) El polític. L’Estatut defineix el repartiment del poder polític entre la Generalitat i l’Estat,
fixant les competències i els diners que corresponen al Govern de Catalunya.
C) L’institucional. L’Estatut defineix les funcions del Parlament, del president, del Govern, i
d’altres institucions com ara el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el Consell de
 Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges i els governs
municipals.
D) El social. L’Estatut atorga, i aquesta és una novetat respecte al del 1979, drets socials,
laborals, ambientals, civils, lingüístics, polítics i administratius a les persones que viuen a
Catalunya.

el que fa al contingut cal esmentar a part de l’exposat el següent:

Títol preliminar:

Es defineix Catalunya com a nacionalitat (art. 1).

La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de

Catalunya (art. 2).

Les relacions entre la Generalitat i l’Estat es fonamenten en els principis de lleialtat, bilateralitat
i multilateralitat (art. 3).

Es proclamen els principis que han d’orientar les actuacions dels poders públics de la
Generalitat: llibertat, igualtat, democràcia, pluralisme, pau, justícia, solidaritat, cohesió social,
l’equitat de gènere i desenvolupament sostenible (art. 4).

Es reconeixen els drets històrics del poble català, en les seves institucions i en la tradició jurídica
catalana, el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la
llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què
s’organitza la Generalitat (art. 5), (segons la STC no és inconstitucional sempre que s’interpreti,
segons la referida Sentència en el sentit que es tracta d’uns drets històrics en un sentit diferents
dels drets florals. Es refereix a drets i tradicions de Dret privat o en l’àmbit del Dret públic.
Aquests drets deriven la seva rellevància constitucional del fet d’assumir la Constitució).

Igualtat jurídica entre el català i el castellà (art. 6), (segons la STC és inconstitucional l’expressió
«preferent» atès que no pot existir preferència entre ambdues llengües oficials: el català i el
castellà són també llengües vehiculars en l’ensenyament. Pel que fa al deure, s’estableix envers
el castellà, el deure del català és en l’àmbit de l’ensenyament i en les relacions de subjecció
especial que vinculen a l’Administració catalana amb els seus funcionaris). En l’ensenyament el
castellà s’ha de considerar, igual que el català, llengua vehicular. La sentència no accepta que
existeixi el deure de conèixer el català, que es conté a l’art. 6.2 del EAC, paral·lel al deure de
conèixer el castellà, perquè aquesta és l’única llengua constitucionalment exigible.

Es defineix la condició política dels catalans (art. 7).

S’indiquen els símbols nacionals de Catalunya – bandera, festa i l’himne – (art.8), (segons la STC
cal interpretar aquest article en el sentit que l’expressió «nacional» és conforme a la Constitució
interpretat en el sentit que està exclusivament referit en quant el seu significat i utilització, als

5
Jesús Palomar i Baget
símbols de Catalunya, definida com a nacionalitat (art. 1 de l’EAC) i integrada en la «indisoluble
unidad de la nación española» com estableix l’article 2 de la Constitució).

Es reconeix que la capital de Catalunya, és la ciutat de Barcelona (art. 10).

Es reconeix l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i
lingüística (art. 11).

Es fa referència tant als territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals de Catalunya, com a
les comunitats catalanes a l’exterior (art. 12 i 13).

L’eficàcia territorial de les normes (art. 14).

Títol I: Drets, deures i principis rectors: (s’analitza més endavant)

Títol II: De les institucions:

El nou Estatut es refereix àmpliament a les institucions catalanes, com ara el Govern i el
Parlament de Catalunya, reforça la seva qualitat democràtica, es preocupa per la modernització
de l’Administració i, tot proclamant·ne la seva autonomia, reforça l’Administració local i la
incorpora al sistema institucional de la Generalitat.

L’Administració de la Generalitat serà l’Administració ordinària a Catalunya.

L’Estatut atribueix als governs locals competències en àmbits com ara l’organització i la gestió
del territori, l’urbanisme, la mobilitat, la prestació de serveis d’atenció a les persones, els serveis
socials públics d’assistència primària o el foment de les polítiques d’acollida de les persones
immigrants. També, per a l’exercici d’aquestes competències, ofereix garanties per a la
suficiència financera dels ens locals i crea el Consell de Governs Locals, com a òrgan de
representació dels municipis i les vegueries.

Els municipis i les vegueries constitueixen l’estructura bàsica de l’organització territorial. Les
comarques i altres ens conformaran l’àmbit supramunicipal.

Títol III: Del poder judicial a Catalunya:

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà l’última instància judicial, és a dir, el tribunal
culmina l’organització judicial a Catalunya. Això significa que els processos judicials s’esgoten a
Catalunya, sense perjudici del recurs per a la unificació de doctrina del Tribunal Suprem.

El Consell de Justícia de Catalunya (aquest òrgan regulat a l’art. 97 de l’EAC, és declarat

inconstitucional).

La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial, la convocatòria
d’oposicions i concursos per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a
Catalunya. Les proves dels concursos i, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de
les dues llengües oficials, a elecció del candidat. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin
una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer
efectius els drets lingüístics. També el personal al servei de l’Administració de justícia i de la
Fiscalia a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües
oficials.

Títol IV: De les competències:

S’esmenten les competències exclusives, compartides i executives

Títol V: De les relacions institucionals de la Generalitat:

La Generalitat pot subscriure convenis de col·laboració i acords de cooperació amb altres

comunitats autònomes sobre afers d’interès compartit.

Participació de la Generalitat en els processos de designació dels magistrats del Tribunal

Constitucional, dels membres del Consell General del Poder Judicial, dels òrgans de direcció del
Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la Comissió del Mercat de les
Telecomunicacions, del Tribunal de Comptes, del Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària,
la Comissió Nacional de l’Energia, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio
i Televisió.

La Generalitat ha de participar en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les
competències o els interessos de Catalunya.

Reconeixement d’una capacitat d’acció exterior de la Generalitat, com estar present i tenir veu
en institucions internacionals com la UNESCO, obrir delegacions en l’exterior (defensa dels seus
interessos davant les institucions de la Unió Europea) i també la projecció internacional de les
organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya.

Títol VI: Del finançament de la Generalitat:

El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació,

solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques,
i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat
institucional entre les esmentades administracions.

S’incrementa els recursos disponibles per a la Generalitat, alhora que garanteix que els seus
ingressos procedeixen dels rendiments dels impostos pagats a Catalunya. La participació de
l’IRPF passa al 50%; la de l’IVA al 50%; i els impostos especials al 58% que són: l’impost sobre
hidrocarburs, l’impost sobre les labors del tabac, l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades,
l’impost sobre la cervesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentades i l’impost sobre productes
intermedis.

Es crea l’Agència Tributària de Catalunya, que li correspon la gestió, recaptació, la liquidació i

inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat, i també, per delegació de l’Estat, dels
tributs estatals cedits totalment a la Generalitat. També s’estableix que s’ha de constituir, en el

7
Jesús Palomar i Baget
termini de dos anys, un consorci o un ens equivalent, amb participació paritària de l’Agència
Estatal d’Administració Tributària de Catalunya. El consorci es pot transformar en l’Administració
tributària a Catalunya.

La Generalitat podrà tenir capacitat normativa sobre tots els impostos en què participa.

La inversió de l’Estat en infraestructures exclòs el Fons de compensació interterritorial, s’ha

d’equiparar a la participació relativa del PIB de Catalunya amb relació al PIB de l’Estat per un
període de 7 anys, és a dir, s’ofereixen garanties respecte a la inversió estatal en infraestructures
a Catalunya. (Aquesta Disposició Addicional Tercera de l’Estatut cal interpretar·la segons la STC:
en el sentit que no es pot concloure la conseqüència que l’Estat tingui necessàriament de dotar
una certa partida pressupostaria si no s’aconsegueix l’acord entre l’Estat i la Comunitat
Autònoma en la Comissió Mixta. No vincula a l’Estat pel que fa a la política d’inversions ni
tampoc a les Corts Generals per decidir sobre la seva exis-tència i la quantia de les dites
inversions).

Títol VII: De la reforma de l’Estatut: (arts. 222 i 223):

Entre els principis fonamentals de l’Estatut convé destacar:

● El principi d’unitat i d’autonomia: unitat de l’Estat en el seu conjunt i autonomia de les

nacionalitats i regions. La Generalitat en el territori de Catalunya, es configura com una
instància de decisió política, amb la capacitat per dirigir políticament la comunitat a
través de polítiques pròpies diferents de l’Estat. El principi d’autonomia comporta un
àmbit propi d’actuació en què la Generalitat pugui exercir l’autogovern mitjançant un
sistema de distribució de competències. Alhora els dos principis es limiten i condicionen
recíprocament, atès que ni la unitat implica concentració de tots els poders estatals en
una sola instància, ni l’autonomia de les parts implica la negació de la seva inserció en
un conjunt més ampli. Però alhora la unitat ha de respectar la pluralitat i diversitat.
● Principi dispositiu: la consideració de l’autonomia no com un element descentralitzador
sinó com el reconeixement d’un dret.
● Principi de bilateralitat: expressa la singularitat de Catalunya i estableix un tracte directe
amb l’Estat per resoldre determinats temes (per exemple, les necessitats de
finançament de Catalunya).
● Principi de multilateralitat: expressa el diàleg de Catalunya amb el conjunt d’Espanya en
aquells temes que reclamen una visió conjunta (per exemple la determinació dels
contingents d’immigrants o els criteris i els mecanismes per fixar la solidaritat entre
territoris).

L’Estatut és un pacte entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals i posterior referèndum
per part del poble de Catalunya, és a dir, un pacte per atorgar capacitat d’autogovern a
Catalunya als efectes d’apropar el Govern a la ciutadania. Com també és un pacte entre els
governants i la ciutadania de Catalunya per garantir uns drets iguals per a tothom.
El títol I (drets, deures i principis rectors – arts 15 a 54) fa referència als compromisos dels
poders públics de Catalunya amb els seus ciutadans, per cercar el benestar de les persones, així
l’art. 4r.3. ens indica que els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la
llibertat, democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social,
l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible.

Podem classificar els drets següents:

A) Drets personals:

Pel que fa als drets personals: cal esmentar la remissió als drets constitucionals i als reconeguts
per la Unió Europea i pels tractats internacionals ratificats per Espanya.

Article 15: Drets de les persones: 2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat,
seguretat i autonomia, lliure d’explotació, de maltractaments i de tota discriminació, així com al
lliure desenvolupament de la personalitat i capacitat personal.

Article 17: Drets dels menors: Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al
desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social.

Article 18: Drets de les persones grans: Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat,
lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat.

Article 19: Drets de les dones: 1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur
personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures
d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació.

Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort: 1. Totes les persones tenen dret a
rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el
procés de la mort. 2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera
anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els
tractaments mèdics que puguin rebre.

B) Drets econòmics, socials i culturals: (arts 21 a 28)

Article 21: Drets en l’àmbit de l’educació:

● Dret a una educació de qualitat i accedir·hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha

d’establir un model educatiu d’interès públic.
● Dret dels pares a què els fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb
llurs condicions.
● Sistema d’educació públic i concertat.
● L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries.
● Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics.
● Dret a la formació professional i a la formació permanent.

9
Jesús Palomar i Baget
 ● Ajuts públics per satisfer els requeriments educatius i per accedir en igualtat de
condicions als nivells educatius superiors.

Article 22: Drets en l’àmbit cultural:

Dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats

creatives individuals i col·lectives.

Article 23: Drets en l’àmbit de la salut:

● Dret d’accés universal a un sistema sanitari públic i gratuït.

● Elecció de metge o metgessa i de centre sanitari.
● Dret a ésser informat sobre els serveis i consentiment davant d’una intervenció.

Article 24: Drets en l’àmbit dels serveis socials:

● Dret a accedir en condicions d’igualtat a la xarxa de serveis socials públics.

● Especial atenció a persones dependents.
● Les persones en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de
ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna.

Article 25: Drets en l’àmbit laboral:

● Els treballadors tenen dret a formar·se i promoure’s professionalment.

● Dret a prestacions no contributives per a persones excloses del mercat laboral.
● Dret a la consulta i participació en les empreses.

Article 26: Dret en l’àmbit de l’habitatge:

Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a l’accés a un habitatge digne.

Article 27: Drets amb relació al medi ambient:

● Dret a viure en un medi ambient equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut.

● Dret a la protecció davant la contaminació
● Dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics, pot ser
limitat aquest dret, per motius d’ordre públic.

Article 28: Drets dels consumidors i usuaris:

Dret sobre la protecció de la salut i seguretat i a la informació sobre les característiques, preus
dels productes i serveis. A un règim de garanties dels productes adquirits i dels
subministraments contractats.

C) Drets de l’àmbit polític i de l’administració:

Article 29: Dret de participació:

 ● Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers
públics de Catalunya (participació).
● Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics
representatius i a presentar·s’hi com a candidats (sufragi actiu i passiu).
● Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al
Parlament (participació en el procediment legislatiu).
● Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitjà d’entitats
associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament (participació en el
procediment legislatiu).
● Totes les persones tenen dreta a dirigir peticions i a plantejar queixes (dret de petició).
● Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes
populars.

Article 30: Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració:

● Totes les persones tenen el dret d’accés als serveis públics en condicions d’igualtat i als
serveis econòmics d’interès general. L’administració ha de fixar els estàndards de
qualitat dels serveis (carta de drets dels usuaris)
● Dret a una bona administració: tracte imparcial i objectiu i que l’actuació dels poders
públics sigui proporcionada a les finalitats.

Article 31: Dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers de la Generalitat i
tenen dret a accedir·hi, examinar·les i obtenir·ne la correcció. Una autoritat independent,
designada pel Parlament, ha de vetllar per aquest dret.

D) Drets lingüístics:

Article 6.2: Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials (català i castellà)
i els ciutadans de Catalunya tenen dret i el deure de conèixer·les. (segons la STC el deure
solament s’estableix pel castellà, pel que fa al català, no pot ser un deure generalitzat per a tots
els ciutadans de Catalunya, sinó la imposició d’un deure individual i d’obligat compliment que té
el seu lloc específic i propi en l’àmbit de l’educació i en les relacions de subjecció especial que
vinculen a l’Administració catalana amb els seus funcionaris, obligats a donar satisfacció al dret
d’opció lingüística reconegut en l’art. 33.1. EAC).

Article 32: Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques i
eficàcia i validesa plena dels actes jurídics fets en qualsevol de les llengües oficials.

Article 33.1. i 2.: Els ciutadans tenen dret a l’opció lingüística, en relació amb les institucions,
organitzacions i administracions públiques a Catalunya, com l’Administració de justícia, el
Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics.

Article 33.3. i 4: Per a garantir l’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris,
registradors de la propietat i mercantils, encarregats del registre Civil, han d’acreditar, que
tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües. L’Administració de

11
Jesús Palomar i Baget
l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el seu personal té un nivell adequat i suficient de
les dues llengües.

Article 33.5: Dret de relacionar·se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i
jurisdiccionals d’àmbit estatal (segons la STC el present precepte és contrari a la Constitució si de
l’Estatut es pretén derivar la cooficialitat de la llengua catalana respecte de poders públics no
radicats en el territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya)

Article 34: Dret d’usuaris i consumidors a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial
que elegeixen. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya tenen el
deure de disponibilitat lingüística (segons la STC el deure de disponibilitat lingüística de les
entitats privades no pot significar la imposició als seus titulars o al seu personal d’obligacions
individuals de l’ús de qualsevol de les dues llengües oficials, el dret a ser atès en qualsevol de les
dites llengües solament es pot exigir en les relacions entre els poders públics i els ciutadans).

Article 35: Drets lingüístics en l’ensenyament: Dret a rebre l’ensenyament en català. És la llengua
vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i el no universitari (segons la STC no
impedeix que el castellà tingui idèntic dret com lla llengua catalana, de condició de llengua
vehicular en l’ensenyament). Dret de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà
en finalitzar l’ensenyament obligatori. Els professors i l’alumnat dels centres universitaris dret a
expressar·se en la llengua oficial que elegeixen.

Article 36: Drets en relació amb l’aranès: A l’Aran totes les persones tenen dret de conèixer i
utilitzar l’aranès. Utilitzar en llurs relacions amb la Generalitat.

E) Deures:
● Deures de conèixer el català (en l’àmbit de l’ensenyament i en les relacions de subjecció
especial que vinculen a l’Administració catalana amb els seus funcionaris) (art. 6.2).
● Deures en l’àmbit de l’educació (art. 21).
● Deure de respectar i preservar el patrimoni cultural (art. 22.2)
● Deure de fer·ne un ús responsable i evitar·ne el malbaratament del medi ambient,
també deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i a eliminar les
diferents formes de contaminació (art. 27)
● Deure de disponibilitat lingüística per part dels consumidors i usuaris. (art. 34). (segons
la STC el dret a ser atès en qualsevol de dites llengües solament es pot exigir en les
relacions entre els poders públics i els ciutadans)
● Deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar
l’ensenyament obligatori. (art. 35)

Principis rectors.
Els principis rectors han d’orientar les polítiques públiques dels poders públics de Catalunya,
juntament amb els previstos en l’article 53.3 de la Constitució.
A diferència dels drets i les llibertats, els principis rectors no garanteixen per si mateixos un
contingut jurídic directament protegit i exigible, això no significa que no produeixin efectes
jurídics, ja que del seu reconeixement estatutari se’n pot deduir una obligació de comportament
dels poders públics (normatiu, executiu, i judicial) en coherència amb els mandats i directrius
que es dedueixen del seu reconeixement estatutari.

Regulats en el capítol V del títol I de l’Estatut (arts. 40 al 54), a destacar:

● Protecció de les persones i famílies, protecció del medi ambient, foment del progrés
econòmic i social ( compromet als poders públics a treballar pels valors del progrés, la
cohesió, la solidaritat, la sostenibilitat, l’equilibri territorial, la participació o la qualitat
de l’ocupació), foment i difusió del català (la STC interpreta l’art. 50 apartat 4 en el sentit
que en el marc de la política de difusió i de foment del català, les entitats públiques,
institucions i empreses poden utilitzar el català amb normalitat, en les relacions entre
elles i en les comunicacions entre els particulars, sempre que hi hagi mecanismes pel
que fa al dret dels ciutadans rebre aitals comunicacions en castellà i que es pugui fer
efectiu sense formalitats ni condicions que comportin una càrrega o una obligació),
accés a l’habitatge i a noves tecnologies, protecció de la lliure decisió de la dona sobre el
seu propi cos i la seva salut reproductiva i sexual, dret a la informació i a rebre dels
mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat
de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós, protecció dels
consumidors i usuaris, la cooperació al foment de la pau i, finalment la Memòria
històrica.
● Els drets que reconeixen els capítols I (drets i deures en l’àmbit civil i social), II (Drets en
l’àmbit polític i de l’Administració) i III (Drets i deures lingüístics), vinculen a tots els
poders públics de Catalunya i els particulars. S’ha d’observar el principi d’interpretació i
aplicació en el sentit més favorable per a la seva plena efectivitat. Els drets lingüístics
vinculen a l’Administració General de l’Estat.
● Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord amb el que determinin les
lleis.

La incorporació a l’Estatut d’un títol específic sobre drets i deures de la ciutadania obligà a
preveure un sistema de garanties per assegurar la seva eficàcia enfront dels poders públics, i en
el seu cas, també en les relacions entre els particulars, es pot esmentar:

13
Jesús Palomar i Baget
Competències de la Generalitat de Catalunya: tipologia.
L’ordenació territorial de l’Estat es recull en el títol VIII de la Constitució, d’on deriva la
distribució de competències entre Estat i comunitats autònomes. Concretament, les
competències de la Generalitat de Catalunya s’enumeren en el títol quart de l’Estatut
d’autonomia.

En l’esquema de distribució competencial entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya és possible

distingir els nivells de responsabilitat següents:

● Competències exclusives. La Generalitat disposa de reserva absoluta de totes les

potestats legislatives, reglamentàries i executives sobre matèries tan importants com
agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals, aigües de conques internes,
associacions i fundacions, organització de caixes d’estalvis, consum, cooperatives,
comerç, mutualitats de previsió social, cultura, dret civil català, esport i lleure, habitatge,
transports, joventut, llengua, ordenació del territori i urbanisme, organització territorial,
turisme, etc.
● Competències compartides. Existeixen determinades matèries sobre les quals
convergeixen l’autoritat estatal i l’autonòmica, ja sigui com a cotitulars de la mateixa
funció, ja sigui a través del repartiment de les accions que han de ser exercides en el
desenvolupament de la competència. En aquests casos, l’Estat s’atribueix la fixació de
les bases o principis d’una matèria i la comunitat autònoma n’assumeix el
desenvolupament legislatiu, i pot fixar polítiques pròpies. És el que passa a Catalunya en
camps com educació, sanitat, règim d’expropiació i contractes, ordenació del crèdit,
banca i assegurances, mercats de valors i centres de contractació, règim miner i
energètic, protecció del medi ambient, ordenació del sector pesquer, indústria,
planificació de l’activitat econòmica a Catalunya, defensa de les persones consumidores,
etc.
● Competències executives, en les quals la Generalitat es limita a executar la legislació
estatal, i pot dictar reglaments d’execució de la normativa estatal. Aquestes funcions
són exercides en terrenys com domini públic hidràulic, normativa penitenciària, treball,
propietat intel·lectual i industrial, pesos i mesures, etc.

El nombre i la rellevància de les competències que assumeix la Generalitat de Catalunya li

proporcionen una presència constant en la societat catalanes, la Generalitat de Catalunya té
assumides competències sobre matèries directament relacionades amb la ciutadania i el seu
benestar, entre les quals destaquen: l’educació, la sanitat, l’assistència social, l’administració de
justícia, el medi ambient, la seguretat, la indústria, la defensa de les persones consumidores, les
polítiques d’ocupació, el dret civil català, la cultura, l’ordenació del territori i l’urbanisme, les
fundacions, les associacions i la joventut, entre altres.