COMPENDIUM PAU CCSS

Catalunya (1998 – 2021)

Amb les totes les solucions oficials

Gerard Romo Garrido

 Toomates Coolección
Los documentos de Toomates son materiales digitales y gratuitos. Son digitales porque están pensados para ser consultados
mediante un ordenador, tablet o móvil. Son gratuitos porque se ofrecen a la comunidad educativa sin coste alguno. Los libros de
texto pueden ser digitales o en papel, gratuitos o en venta, y ninguna de estas opciones es necesariamente mejor o peor que las otras.
Es más: Suele suceder que los mejores docentes son los que piden a sus alumnos la compra de un libro de texto en papel, esto es un
hecho. Lo que no es aceptable, por inmoral y mezquino, es el modelo de las llamadas "licencias digitales" con las que las editoriales
pretenden cobrar a los estudiantes, una y otra vez, por acceder a los mismos contenidos (unos contenidos que, además, son de una
bajísima calidad). Este modelo de negocio es miserable, pues impide el compartir un mismo libro, incluso entre dos hermanos,
pretende convertir a los estudiantes en un mercado cautivo, exige a los estudiantes y a las escuelas costosísimas líneas de Internet,
pretende pervertir el conocimiento, que es algo social, público, convirtiéndolo en un producto de propiedad privada, accesible solo a
aquellos que se lo puedan permitir, y solo de una manera encapsulada, fragmentada, impidiendo el derecho del alumno de poseer
todo el libro, de acceder a todo el libro, de moverse libremente por todo el libro.
Nadie puede pretender ser neutral ante esto: Mirar para otro lado y aceptar el modelo de licencias digitales es admitir un mundo más
injusto, es participar en la denegación del acceso al conocimiento a aquellos que no disponen de medios económicos, en un mundo
en el que las modernas tecnologías actuales permiten, por primera vez en la historia de la Humanidad, poder compartir el
conocimiento sin coste alguno, con algo tan simple como es un archivo "pdf". El conocimiento no es una mercancía.
El proyecto Toomates tiene como objetivo la promoción y difusión entre el profesorado y el colectivo de estudiantes de unos
materiales didácticos libres, gratuitos y de calidad, que fuerce a las editoriales a competir ofreciendo alternativas de pago atractivas
aumentando la calidad de unos libros de texto que actualmente son muy mediocres, y no mediante retorcidas técnicas comerciales.
Este documento se comparte bajo una licencia “Creative Commons”: Se permite, se promueve y se fomenta cualquier uso,
reproducción y edición de todos estos materiales siempre que sea sin ánimo de lucro y se cite su procedencia. Todos los documentos
se ofrecen en dos versiones: En formato “pdf” para una cómoda lectura y en el formato “doc” de MSWord para permitir y facilitar
su edición y generar versiones parcial o totalmente modificadas. Se agradecerá cualquier observación, comentario o colaboración a
[email protected]

La biblioteca Toomates Coolección consta de los siguientes documentos:

Problem-solving Libros de texto (en catalán)

Geometría Axiomática pdf 1 2 → 23 Geometria analítica pdf 1 2
Problemas de Geometría pdf 1 2 → 9
Introducción a la Geometría pdf doc
Álgebra pdf doc Nombres (Preàlgebra) pdf doc
Teoría de números pdf 1 2 3 4 5 Àlgebra pdf 1 2 → 24
Combinatoria pdf doc Combinatòria i Probabilitat pdf doc
Probabilidad pdf doc Estadística pdf doc
Trigonometría pdf doc Trigonometria pdf doc
Desigualdades pdf doc Funcions pdf doc
Números complejos pdf doc Nombres Complexos pdf doc
Guía del estudiante de Olimpiadas pdf Àlgebra Lineal 2n batx. pdf doc
Geometria Lineal 2n batx. pdf doc
Càlcul Infinitesimal 2n batx. pdf 1 2
Programació Lineal 2n batx. pdf doc

Recopilaciones de pruebas PAU:

Catalunya TEC , Catalunya CCSS , Galicia , País Vasco , Portugal A , Portugal B

Recopilaciones de problemas olímpicos y preolímpicos (España):

OME , OMEFL , OMEC , OMEM , Canguro , Cangur

Recopilaciones de problemas olímpicos y preolímpicos (Internacional):

IMO , OMI , USAMO , AIME , AMC 8 , AMC 10, AMC 12 , SMT , Kangourou, Kangaroo
Mathcounts

Versión de este documento: 11/09/2021

Todos estos documentos se actualizan constantemente. ¡No utilices una versión anticuada! Descarga totalmente gratis la última
versión de los documentos en los enlaces superiores.

www.toomates.net
Aquest document és la compilació del tots els documents “pdf” oficials de les PAU,
enunciats i solucions, agrupats en un únic arxiu amb l’aplicació www.ilovepdf.com
 1 2 3 4 5 6 Enunciats Solucions
Problema funció Polinomi Geometria 2D TAE
2A descomposició 8
Problema exp Geometria 2D Estudi funció Problema sistema 3
2B 9
JUNY

polinòmica equ.
Geometria 2D Matemàtica Geometria 2D Problema sistema 3
3A financera equ. 10
Matemàtica Geometria 2D Àrea funcions Model funció
3B financera 12
1997

Problema P.L. Geometria 2D Concepte Derivada Problema sistema 3

1A equ. 14
Concepte funció Geometria 2D Matemàtica Problema
1B financera optimització 15
SET

Problema P.L. Geometria 2D Concepte primitiva Geometria 2D

1A 16
Matemàtica Funcions lineals Estudi funció Sistema 2x2
1B financera polinòmica paràmetre 17
Inequacions 2D Àrea funció Màxim funció Geometria 2D Matemàtica Geometria 2D
3 19 22
JUNY

financera
Programació lineal Matemàtica Geometria 2D Primitiva funció Estudi funció Problema sistema
6 21 X
1998

financera (angle) polinòmica equacions

TAE Matemàtica Recta tangent exp Geometria 2D Estudi funció Geometria 2D
5 financera racional 25 X
SET

Programació lineal Problema sistema Geometria 2D Estudi funció Matemàtica Recta tangent i àrea
2 racional. Asímptotes. financera 26 X
Estudi sistema 2D Geometria 2D Sistema inequacions Àrea funció Progressió Estudi funció
1 29 33
JUNY

(angle) 2D polinòmica geomètrica racional

Trigonometria Estudi funció Problema % Sistema inequacions Estudi funció Geometria 2D
6 31 X
1999

racional 2D polinòmica
Estudi sistema 3x3 Geometria 2D Àrea funció Programació lineal Matemàtica Estudi funció ln
2 polinòmica financera 37 X
SET

Matemàtica Recta tangent Exp Problema % TAE Estudi funció Geometria 2D

5 financera racional 39 X
Programació lineal TAE Sistema 2x2 Àrea funció 2n grau Geometria 2D Problema exp
1 42 46
JUNY

paràmetre
Funció 2n grau. Àrea polinomis Recta paral·lela i Progressió Geometria 2D Matemàtica
3 44 X
2000

Extrems. perp. geomètrica financera

Matemàtica Inequacions 2D Geometria 2D Recta tangent ln Problema % Funció polinòmica
2 financera 49 X
SET

Geometria 2D Geometria 2D Primitiva TAE Funció racional Problema P.L.

6 51 53
Matemàtica Recta tangent exp Recta paral·lela TAE Funció max Geometria 2D
2 57 61
JUNY

financera
2001

Matemàtica Primitiva sinus Recta paral·lela i Punts alineats Estudi funció grau 3. Problema P.L.
5 financera perp. Bolzano 59 X
Matemàtica Extrem local Recta paral·lela i Concepte sistema 3 Problema Problema P.L.
66 68
SET

4 financera perp. eq. optimització

Àrea gràfiques Problema sistema Problema % Mat. Financera Problema funció Problema geometria
3 72 76
JUNY

3x3 2D
2002

Recta tangent Primitiva Punts alineats Mat. Financera Problema geometria Problema max.
2 2D 74 X
Àrea funció 3r grau Rectes pla Sistema depenent Problema % Extrem relatiu fun. 3r Problema P.L.
82 84
SET

1 paràmetre grau

Problema P.L. TAE Àrea Rectes paral. Estudi funció Problema

2 91 95
JUNY

Gràfica Perpend. polinòmica trigonometria

2003

Problema P.L. Funció pol. Màx Problem geometria Trigonometria Mat. Financera Problema
5 Gràfica optimització 93 100
TAE Programació lineal Recta tangent Sistema Concepte Problema Rectes
106 108
SET

3 2x2 optimització perpendiculars

Problema P.L. Problema P.L. Continuïtat f. Def Concepte derivada Problema Sistema i Problema P.L.
3 Gràfica Tros % 114 118
JUNY

Problema % Sistema paràmetre Programació lineal Concepte P.L. Recta tangent i Problema
1 116 122
2004

Concepte extrems polinomi optimització

Problema % Sistema 3x3 Paràm. Concepte derivada Extrem relatiu (2n Problema P.L. Problema P.L.
4 grau) 126 128
Problema P.L. P.L. Explícita Problema sistema Estudi sistema 3x3 Estudi funció Estudi funcions
134 136
SET

5 Gràfica 2x2 racional lineals

Sistema equacions Programació lineal Recta tangent Funció racional Problema P.L. Problema Sistema
4 142 146
JUNY

3x3
2005

Problema equació Matriu cíclica Funció max min log Programació lineal Funció racional. Problema P.L.
1 Recta tangent 144 151
Problema Matrius 2x2 Recta tangent Inequacions Problema max Problema P.L.
157 159
SET

3 inequacions .S.Enteres funció

 Recta tangent Matrius 2x2 Sistema 3x3 Prog. Lineal Funció Problema Problema Pr. Lineal
JUNY 1 Paràmetre Concepte 165 169
2006

Sistema inequacions Pro. Lineal Sistema 3x3 Paràm. Continuïtat f a Funció max. Problema Sistema
3 trossos 167 174
Estudi Funció Sistema Paràmetre Paral·lelogram Producte matrius Estudi funció def a Problema P.L.
180 183
SET

4 trossos, creix. I
decreix.
Estudi sistema 2x2 Continuïtat f. A Sistema inequacions Inequacions triangle Estudi funció Problema P.L.
2 191 195
JUNY

trossos racional
2007

Programació lineal Problema sistema Programació lineal Funció màxim Estudi funció Problema Sistema
1 racional 193 202
Recta tangent funció Sistema 3x3 Programació lineal Inequacions Estudi funció gràfica Problema Sistema
209 211
SET

3 racional Resolució paral·lelogram

Sistema inequacions Estudi funció exp Programació lineal Estudi sistema Problema sistema Problema funció
2 217 221
JUNY
2008

Rectes pla Equació matricial Interior triangle Funció mínim Problema pr. Lineal Funció definida a
5 trossos visual. 219 226
Estudi funció Problema sistema Programació Lineal Funció paràbola Estudi sistema Pendent
Problema pr.lin.
233 235
SET

4 racional

Inequacions sistema Descompte Funció racional Sistema paràmetre Sistema inequacions Problema funció
4 242 250
JUNY
2009

Funció a trossos Programació lineal Funció racional Sistema 2x2 param. Problema lineal Problema sistema
3 explícita lineal 246 255
Sistema Sistema lineal Recta tangent Sistema 3x3 Programació lineal Funció polinòmica
261 263
SET

1 inequacions concepte

Llei LOE
Funció asímptota Continuïtat. Problema sistema Funció mínim Inequació 2D Recta 2D
1 Creixement i 270 278
decreixement
JUNY

Problema sistema Asímptota, recta Funció exp Problema P.L. matrius 3x3 Funció màxim
4 274 281
2010

tangent
Sistema 3x3 Problema f min Programació lineal Funció racional Funció exp Matriu 2x2 inversa
5 276 284
Problema sistema f extrem f extrem Inequació 2D matriu 2x2 Funció asímptota
289 293
SET

2
Problema sistema Programació lineal Funció extrem Matrius 2x2 Funció màx Funció exp
1 298 302
JUNY

explícita
2011

Funció log Inequació 2D Matrius 2x2 inversa Continuïtat Sistema 3x3 Funció problema
4 300 305
Funció màx. Programació lineal Triangle 2D Problema max Matriu 2x2 inversa Funció polinòmica 3r
308 310
SET

2 Polinòmica grau. Recta tangent

SET JUNY

Estudi funció Quadrilàter Equació matricial Optimització i max min funció Problema sistema
3 314 316
2012

racional geometria 2D polinòmica

Recta tangent Recta tangent Problema % Programació lineal Optimització Sistema matricial
4 325 327
Funció creix decreix Sistema matricial Max. Polinomi Problema funció Programació lineal Recta tangent
4 332 336
JUNY

2x2 polinòmica
2013

Problema % Funció max/min Potència matriu 2x2 Funció max/min Funció max/min Programació lineal
3 exponencial 334 X
Funció creix decreix Problema sistema Problema % Sistema matricial Programació lineal max min funció
343 345
SET

1 exp 2x2 polinòmica

SET JUNY

problema sistema Derivada Funció derivada Equació matricial Programació lineal Exponencial
3 350 352
2014

lineal 2x2 derivada

Preu descompte Funció derivada Funció exp derivada Problema sistema Programació lineal Funció rac. creix
5 màx. decreix 359 361
SET JUNY

Problema funció Problema sistema Recta tangent funció Equació matricial Derivada amb Programació lineal
2 365 367
2015

racional 2x2 exponencial

problema sistema Problema Derivada polinomi Derivada funció Sistema matricial Desigualtats lineals
5 optimització 2n grau racional 2x2 en el pla 372 374
SET JUNY

Funció màx. Estudi funció Sistema 3x3 Funció exp Problema sistema Programació lineal
3 377 379
2016

racional 3x3
Problema sistema Estudi de funció Paràbola Estudi sistema 3x3 Estudi funció Programació lineal
1 3x3 racional racional 382 384
SET JUNY

Derivació, Estudi funció Matrius 2x2 Problema sistema Problema de Derivació amb funció
1 388 390
2017

creixement i decre. polinòmica 3x3 programació lineal polinòmica

Problema de Problema amb Derivació funció Problema sistema Matriu cíclica Funció de segon
2 programació lineal funció polinòmica polinòmica 3x3 grau 397 405
SET JUNY

Matrius 2x2 Recta tangent amb Problema sistema Problema de Problema amb Comportament infinit
1 405 409
2018

funció racional 3x3 programació lineal funció polinòmica f. racional

Continuïtat funció Problema de Problema sistema Derivació funció Matrius 2x2 Asímptotes funció
3 definida a trossos programació lineal 3x3 racional racional 419 421
 SET JUNY
Problema sistema Matrius 2x2 Recta tangent Funció racional Problema de Problema amb
1 427 429
2019
3x3 programació lineal funció polinòmica
Problema matriu 3x3 Problema amb Funció racional Problema sistema Recta tangent Programació lineal
5 funció polinòmica 3x3 inversa 435 437
SET JUNY

Problema sistema Problema amb Problema amb Problema de Inversa matriu 2x2 Funció racional
1 446 461
2020

3x3 funció polinòmica funció polinòmica programació lineal

Inversa matriu 2x2 Derivada funció a Problema de Recta tangent f. Problema sistema Problema amb
4 trossos programació lineal polinòmiques 3x3 funció polinòmica 469 484
Funció racional Problema de Problema sistema Problema de Potència de matriu Problema amb
2 493 525
JUNY

programació lineal 3x3 optimització 2x2 funció polinòmica

2021

Recta tangent i Problema de Problema sistema Funció racional Problema sistema Potència de matriu
5 estudi racional programació lineal 3x3 2x2 2x2 509 533
Problema matrius Problema sistema Problema de Funció racional Problema amb Recta tangent funció
542 558
SET

1 3x3 3x3 programació lineal funció polinòmica polinòmica

ANY 1997
JUNY
SÈRIE 2 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

OPCIÓ A

PROBLEMA

1. En una fàbrica de roba d’hivern actualment hi ha 3.000 abrics. Un comerciant

està disposat a quedar-se tots els abrics de la fàbrica al preu de mercat, que
actualment és de 5.000 pessetes, però cada dia que passa aquest preu
disminueix en 80 pessetes. La fàbrica produeix 100 abrics per dia. Calculeu
quin dia (inclòs avui) és el millor moment per vendre els abrics al comerciant i
obtenir el major valor possible, i quin és aquest valor.
[4 punts]

QÜESTIONS

2. Calculeu les arrels del polinomi P(x) = x 4 – 5x 3 + 5x 2 + 5x – 6 i descomponeu-lo

com a producte de quatre factors de primer grau. [2 punts]

3. Els campanars A, B, C de tres esglésies dels Pirineus estan alineats de manera

que la distància entre B i C és el doble de la distància entre A i B. Calculeu les
possibles coordenades de C en un cert sistema de coordenades en el qual A és
el punt (1, 0) i B el punt (3, 2). [2 punts]

4. En un banc ofereixen dues possibilitats als seus clients per cobrar els
interessos. La primera consisteix en un 2,25% anual que s’ingressa
mensualment (això vol dir que el banc ingressa cada mes al compte del client la
dotzena part dels interessos que li hauria de pagar a final d’any, a un 2,25%
anual). L’altra possibilitat és un 2,4% abonat trimestralment (cada trimestre el
banc ingressa la quarta part dels interessos que hauria de pagar a final d’any, a
un 2,4% anual). Quina de les dues opcions té TAE més alta? (Dit d'una altra
manera, quina de les dues opcions és més avantatjosa per al client?) [2 punts]
OPCIÓ B

PROBLEMA

1. Un cultiu de bacteris en condicions favorables segueix un creixement

exponencial. Això vol dir que si N0 és el nombre de bacteris en un instant
determinat (que es pren com a instant inicial), el nombre de bacteris N quan ha
transcorregut un temps t (comptat des de l’instant inicial) està determinat per
l’expressió N = N0 ekt , on k és una certa constant que depèn de la població.
Sabent que a l’instant inicial hi ha 10 milions de bacteris i que al cap d’una hora
se n’ha duplicat la població, digueu quin nombre de bacteris hi haurà quan
hagin transcorregut 5 hores des de l’instant inicial. [4 punts]

QÜESTIONS

2. En el pla, donades les rectes d’equacions ax + by = c i a' x + b' y = c', expliqueu

com es pot saber la seva posició relativa (si es tallen, si són paral·leles, si
coincideixen). Calculeu la recta paral·lela a la recta d’equació 2 x + y = 4 que
passa pel punt (1, 1). [2 punts]

3. El perfil del tram de carretera corresponent als últims 2 km d’una etapa de

muntanya del Tour coincideix amb la gràfica de la funció
5
y = ( – x 3 + 3 x 2 – x + 20) entre els valors x = 0 i x = 2. La figura
100
mostra aproximadament la forma d’aquest perfil (la figura no és a escala).
Calculeu el punt d’aquest tram que té màxim pendent (allà on la carretera fa
més pujada). Digueu també quin és aquest pendent màxim.
[2 punts]

4. Durant tres dies seguits tres persones, A, B i C, surten de casa amb una certa
quantitat de diners cadascuna (la mateixa tots tres dies) i aposten al canòdrom.
El primer dia afirmen que A ha perdut el 10% del que portava, B ha guanyat el
20% del que portava i C n'ha perdut el 50%. La suma algebraica de pèrdues i
guanys (els guanys amb signe + i les pèrdues amb signe –) diuen que ha estat
de 2.000 pessetes. El segon dia afirmen que A ha guanyat un 20% del que
portava, B n'ha guanyat un 40% i C n'ha guanyat un 60%, i que la suma
algebraica de guanys i pèrdues ha estat de 8.000 pessetes. El tercer dia
afirmen que A ni n'ha guanyat ni n'ha perdut, que B ha guanyat el 60% del que
portava, C n'ha perdut el 30%, i que la suma de guanys i pèrdues ha estat de
6.000 pessetes. És possible creure el que diuen? Raoneu la resposta.
[2 punts]
SÈRIE 3 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

OPCIÓ A
PROBLEMA
1. Dues vies de tren, 1 i 2, són perpendiculars entre elles i es tallen en el punt C,
tal com indica el dibuix. A la via 1 hi ha la ciutat A i a la via 2, la ciutat B.
Ambdues es troben a una distància de 100 km de C. Dos trens surten
simultàniament de A i de B en sentits AC i BC, i amb velocitats constants de
30 km/h i de 50 km/h respectivament.

a) Quan el tren que va per la via 2 passa per C, a quina distància de C es troba
l’altre tren?
b) Al cap de tres hores d’haver sortit, quines són les coordenades de les
posicions dels trens (si s'agafa com a origen i com a eixos de coordenades
els del dibuix) i quina és la distància entre ells?
c) Deduïu la fórmula de la distància d que separa els dos trens, en funció del
temps transcorregut des que han sortit.
d) En quin instant de temps la distància entre els dos trens és mínima i quina
és aquesta distància? [4
punts]

QÜESTIONS
2. Tenim un compte d’estalvi al 5,75% d’interès anual. Fins ara el banc ens
abonava els interessos a final d’any, però ara nosaltres voldríem que ens
abonés els interessos trimestralment. Quin interès trimestral equivalent ens
haurà de pagar el banc? Expliqueu detalladament el vostre plantejament.
[2 punts]
3. Donats els punts del pla A = (4, 0), B = (0, 1) i C = (2, 3), calculeu l’angle ABC i
l’àrea del triangle format pels tres punts. [2 punts]
4. El dilluns d’una certa setmana els articles A, B i C d’uns grans magatzems es
rebaixen un 5%, un 6% i un 8% respectivament. El dimarts, en canvi, es
rebaixen un 2%, un 8% i un 6% sobre el preu inicial (no sobre el preu rebaixat
del dilluns). Finalment, el divendres es rebaixen un 4%, un 7% i un 6% sobre el
preu inicial. Si se sap que un client que compra una unitat de cada un d’aquests
articles cada un d’aquests dies s’estalvia 210 pessetes el dilluns, 210 pessetes
el dimarts i 210 pessetes el divendres, ¿quin és el preu per unitat d'aquests
articles?
[2 punts]
OPCIÓ B

PROBLEMA

1. Una persona va obrir un compte d’estalvi el dia 1 de gener de 1994 a l’interès

(compost) del 0,3% mensual. Va fer una imposició inicial de 60.000 pessetes.
Des de llavors va anar ingressant 60.000 pessetes en aquest compte el dia 1 de
cada mes. El dia 1 de gener de 1996 ja no va ingressar les 60.000 pessetes,
sinó que va treure tot el capital que tenia al compte. Amb el que va treure i un
préstec que li va concedir el mateix banc aquell mateix dia, es va comprar un
cotxe de 2.300.000 pessetes. L’import del préstec va ser justament la quantitat
que li mancava per arribar al preu del cotxe. El préstec era a l’1% mensual i
s’havia de tornar en 18 mensualitats del mateix import, la primera de les quals
s’havia de pagar l’1 de febrer de 1996. Calculeu l’import de les mensualitats.
[4 punts]

QÜESTIONS

2. Calculeu l’equació de la recta r que passa pels punts (2, –1) i (1, 3). Quantes
rectes hi ha que siguin paral·leles a r i distin 3 unitats de r? Escriviu l’equació
d’aquestes rectes.
[2 punts]

3. Dibuixeu el recinte del pla limitat per la paràbola y = x 2 – 1 i la recta y = x + 1, i

calculeu-ne l’àrea.
[2 punts]

4. Un anunci lluminós està format per un panell de bombetes que es poden

encendre i apagar. Està programat de manera que quan es posa en marxa
s’encén una bombeta al primer segon, dues bombetes més al segon segon,
quatre bombetes més al tercer segon, i així successivament cada segon
s’encenen el doble de bombetes que al segon anterior. Mentrestant, cada
segon a partir del segon número 4 inclòs s’apaguen 10 bombetes.
Escriviu la fórmula que ens dóna les bombetes que hi ha enceses a cada
segon, a partir del segon número 4. Apliqueu-la per dir quantes bombetes
estaran enceses al segon número 10.
[2 punts]
ANY 1997
SETEMBRE
SÈRIE 1 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

OPCIÓ A

PROBLEMA

1. En un magatzem hi ha 100 caixes de tipus A i 100 caixes de tipus B. Les de

tipus A pesen 100 kg, tenen una capacitat de 30 decímetres cúbics i tenen un
valor de 75.000 pessetes. Les de tipus B pesen 200 kg, tenen una capacitat de
40 decímetres cúbics i un valor de 125.000 pessetes. Un camió pot carregar un
pes màxim de 10 tones i un volum màxim de 2.400 decímetres cúbics. A més, li
han dit al xofer que el nombre de caixes de tipus A que carregués no fos
superior al doble de les de tipus B que carregués. Quantes caixes de cada
mena ha de carregar el camió per tal que l’import de la mercaderia que porti
sigui màxim? [4 punts]

QÜESTIONS

2. Els punts B = (3, 4) i C = (1, 0) són vèrtexs d’un triangle isòsceles que té el tercer
vèrtex a la recta

x = 4 + λ

y = 1 + 3λ

Sigui A el tercer vèrtex. Sabent que AB i AC són els costats iguals, calculeu les
coordenades del punt A. [2 punts]

3. a) Expliqueu el concepte de derivada d’una funció en un punt. Doneu-ne una

interpretació geomètrica.
b) Si l’equació de la recta tangent a una corba y = f(x) en el punt (a, f(a)) és
4x – 2y – 1 = 0, quin és el valor de la derivada de f(x) en el punt x = a?
[2 punts]

4. En Pere, en Joan i la Núria han fet un treball en comú. La Núria ha treballat el

doble d’hores que en Joan, i en Pere una hora més que els altres dos plegats.
En total hi han dedicat 13 hores. Si entre tots han obtingut 8 punts, quants
d’aquests punts corresponen a cadascun amb relació a les hores que cada un
d’ells hi ha esmerçat? [2 punts]
OPCIÓ B
PROBLEMA
1. Un excursionista acaba d’arribar al cim del Tossal de Prades. La gràfica que us
presentem ens indica la distància total acumulada que ha caminat des del peu
de la muntanya amb relació al temps transcorregut des de l’inici de l’excursió
(es tracta d’un simple esbós de gràfica; per això no hem graduat els eixos).
Tingueu en compte que l’excursionista sempre camina amb les mateixes ganes,
o sigui que quan va més a poc a poc és perquè el desnivell és més fort i quan
va més de pressa és perquè el desnivell és més suau.

a) Quin dels perfils de muntanya que es mostren en els gràfics 1 i 2 creieu que
correspon a aquest Tossal? Expliqueu breument i clarament, en termes de
velocitat, quines són les diferents característiques de la funció que us hem
donat que us fan prendre la vostra decisió.
b) Si un cop dalt del cim decideix descansar un moment i tornar a baixar pel
mateix camí per on ha pujat, completeu l’esbós del gràfic «distància total
acumulada – temps» de manera que reflecteixi l’excursió completa.
Expliqueu clarament tot el que feu.

[4 punts]
QÜESTIONS
2. Calculeu el punt d’intersecció i l’angle que formen les dues rectes d’equacions
1
y = ( x – 2) i y = 3 ( x – 2) [2 punts]
3
3. Calculeu l'interès semestral que equival a un interès anual del 12% (per
comptes d'abonar-me els interessos una vegada l'any, mel's abonen cada sis
mesos).
[2 punts]
4. Entre tots els rectangles d’un metre de diagonal, calculeu les dimensions (base i
altura) d’aquell que té àrea màxima. [2 punts]
SÈRIE 4 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

OPCIÓ A

PROBLEMA

1. Una empresa fabrica dues classes de cargols, A i B. En la producció diària se

sap que el nombre de cargols de la classe B no supera el nombre de cargols de
la classe A més 1.000 unitats, que entre les dues classes no superen les 3.000
unitats, i que els de la classe B no baixen de 1.000 unitats. Sabent que els
cargols de classe A valen 20 pessetes la unitat i que els de classe B en valen
15, calculeu el cost màxim i mínim que pot valer la producció diària, i digueu
amb quants cargols de cada classe s’atenyen aquest màxim i aquest mínim.
[4 punts]

QÜESTIONS

2. Un vèrtex d’un paral·lelogram és el punt A de coordenades (3, 2). Dos dels seus
costats estan respectivament sobre les rectes r: 2x + 3y – 7 = 0 i
s: x – 3y + 4 = 0. Comproveu que A no està sobre les rectes r i s, i busqueu els
vèrtexs restants.
[2 punts]

3. Què vol dir primitiva d’una funció? Quantes primitives té una funció? Calculeu la
primitiva de f(x) = x 2 + 2x que passa per (1, 3).
[2 punts]
→
4. Busqueu tots els vectors v del pla que tenen mòdul 5 i que són perpendiculars
→
al vector a = (3, –4).
[2 punts]
OPCIÓ B

PROBLEMA

1. No recordo quant temps fa que vaig posar 10.000 pessetes al banc a un interès
compost anual que ara tampoc no puc recordar. Aquest matí he anat al banc i
m’han dit que si ara retirés els diners em donarien 13.310 pessetes, però que si
espero 2 anys me’n donaran 16.105,10. Calculeu l’interès anual que em paga
el banc i els anys que fa que hi tinc els diners. Digueu també quin interès
mensual equivalent m’hauria de pagar el banc a partir d’ara si els demano que
m’abonin els interessos cada mes.
[4 punts]

QÜESTIONS

2. Volem llogar un apartament a l’estiu. Una agència A demana 20.000 pessetes

d’entrada per despeses diverses i 4.000 pessetes diàries. Una altra agència B
en demana 10.000 d’entrada i 5.000 cada dia. Dibuixeu en un mateix sistema
de referència les gràfiques que donen el preu de l’apartament en funció dels
dies, i digueu a partir de quants dies d’estada resulta més econòmica l’oferta de
l’agència A.
[2 punts]

3. Calculeu el valor dels coeficients a, b, c i d de la funció polinòmica

f(x) = ax 3 + bx 2 + cx + d, sabent que la seva gràfica té un màxim en el punt (0, 3)
i un mínim en el punt (2, –5).
[2 punts]

4. Expliqueu què vol dir que un sistema d’equacions lineals sigui incompatible i
què vol dir que sigui indeterminat. Digueu si existeix algun valor de m per al
qual el sistema següent sigui incompatible i si existeix algun valor de m per al
qual sigui indeterminat:

mx + y = 0

y – z = 0
– x – z = 0

[2 punts]
ANY 1998
JUNY
SÈRIE 3 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

A continuació trobareu l'enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu).

QÜESTIONS

1. Dibuixeu la regió factible determinada per les desigualtats següents: x + y £ 1,

3x – y £ 3, x ≥ 0 i y ≥ 0.
Calculeu el valor mínim de la funció z = x – y en aquesta regió. [2 punts]

2. Trobeu l'àrea de la figura compresa entre la hipèrbola xy = 1, les rectes x = 1 i

x = 4 i l'eix X, que està representada en el dibuix següent:

[2 punts]

3. Trobeu els nombres a i b de manera que la funció f(x) = ax 2 + bx tingui un

màxim en el punt (3, 9). [2 punts]

4. Considereu els punts A = (–1, 3), B = (5, 4), C = (4, 1) i D = (–2, 0). Comproveu
que el quadrilàter ABCD és un paral·lelogram i calculeu-ne les coordenades del
centre (és a dir, del punt mitjà de qualsevol de les dues diagonals). [2 punts]
 PROBLEMES

1. Una empresa ha de pagar a un proveïdor 250.000 pessetes el 10 de juny de

1999, 1.000.000 el 10 de juny del 2002, 750.000 el 10 de juny del 2004 i
500.000 el 10 de juny del 2005. El tipus d'interès anual compost és del 6%.
a) Quant hauria de pagar per eixugar el deute en un pagament únic el 10 de
juny de 1998?
b) Quin és l'interès mensual equivalent al 6% anual?
c) Quant haurà de pagar per eixugar el deute en 36 pagaments mensuals del
mateix import, el primer dels quals seria el 10 de juliol de 1998 i l'últim el
10 de juny del 2001? (Taxa anual equivalent = 6%).
[4 punts: 1,5 els apartats a) i c) i 1 l'apartat b)]

2. Considereu el parell de rectes donades per les equacions ax + (a + 2)y = a – 2 i

x + ay = 3, on a és un paràmetre.
a) Calculeu un vector director de cadascuna d'aquestes.
b) Calculeu els valors de a per als quals les rectes són paral·leles.
c) Calculeu els valors de a per als quals les rectes són perpendiculars.
d) Calculeu la distància que hi ha entre les dues rectes quan a = 2.
[4 punts: 1 cada apartat]
SÈRIE 6 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

A continuació trobareu l'enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu).

QÜESTIONS

1. Dibuixeu la regió factible determinada per les desigualtats següents:

6x – y ≥ 5, y ≥ x, 4x + y ≤ 10

Calculeu el valor màxim de la funció z = x + y en aquesta regió. [2 punts]

2. Quin és l'interès trimestral equivalent a un 5,60% anual? [2 punts]

3. Comproveu que les rectes d'equacions

x – 3y = 1 – 3 i 3x – y = 3 – 1

es tallen en el punt (1, 1). Calculeu l'angle que formen. [2 punts]

2x
4. Calculeu la primitiva de la funció f ( x ) = tal que la seva gràfica passi
x + 1
2
pel punt de coordenades (1, 1). [2 punts]

PROBLEMES

1. En una fàbrica determinada, el cost de producció expressat en pessetes de x

unitats d'un producte s'ajusta aproximadament a la funció

C(x) = x 3 + 16000, per a x ≥ 0

a) Feu un esquema senzill de la gràfica d'aquesta funció (només per a x ≥ 0).

b) Trobeu la funció que representa el cost per unitat fabricada. Trobeu el cost
mínim per unitat fabricada.
[4 punts: 2 cada apartat]

2. Una empresa fabrica tres models de cotxes: A, B i C. El model A ha de passar

20 hores en la unitat de muntatge; el model B, 30 hores, i el model C, 10 hores.
El model A ha de passar 10 hores a la unitat d'acabats; el model B, 20 hores, i el
model C, 30 hores.
En total s'han produït 14 cotxes. La unitat de muntatge ha treballat 370 hores i la
d'acabats, 290 hores.
Quants cotxes de cada tipus s'han produït? [4 punts]
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAAU a Catalunya Pàgina 1 de 2
PAAU 1998
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 3

Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals (ara bé, dins de cada pregunta podeu
utilitzar altres decimals per als diferents apartats i arrodonir després la suma). Aquestes pautes no pretenen planificar
tots el casos que en la pràctica es poden presentar. En els casos en què les pautes siguin de difícil aplicació, feu
prevaldre sempre el vostre criteri i el sentit comú.

Qüestions

1. Si dibuixen per separat cada una de les regions x + y ≤ 1, 3x - y ≤ 3, x ≥ 0 i y ≥ 0 s'adonaran que la intersecció
d'aquestes quatre regions (regió factible) és el triangle de vèrtexs (0,0), (0,1) i (1,0). Els valors de la funció z en
aquests vèrtexs són respectivament 0, -1 i 1. Com que el valor mínim s'assoleix sempre en un vèrtex, el valor mínim
serà -1 (que s'assoleix en el vèrtex (0,1)). Aquesta qüestió val 2 punts. Si saben que el valor mínim s'assoleix en un
vèrtex, compteu ja 1 punt, encara que s'equivoquin en el dibuix de la regió factible.

2.

Aquesta qüestió val 2 punts. Si saben que l'àrea és la integral , compteu ja 1 punt, encara que
s'equivoquin a l'integrar.

3. Han d'imposar que f'(3) = 0 i que f(3) = 9. Com que f'(x) = 2ax + b, tindrem:

La solució és a = -1 i b = 6. La funció és f(x) = -x2 + 6x. No es pretén pas en aquesta qüestió que els alumnes facin
cap discussió sobre el fet que f'(3) = 0 comporta en aquest cas que f té un màxim en el punt d'abscissa x = 3. Aquesta
qüestió val 2 punts. Compteu ja 1 punt si plantegen una qualsevol de les dues condicions f(3) = 9 o f'(3) = 0.

4. És paral∙lelogram ja que B - A = C - D = (6, 1). També es té C - B = D - A = (-1, -3). S'ha d'admetre també com a
resposta correcta un dibuix ben fet del quadrilàter que indiqui quins són els costats paral∙lels. El centre és

Aquesta qüestió val 2 punts. Compteu ja mig punt si mostren (encara que sigui amb un dibuix) que el quadrilàter és
un paral∙lelogram.
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAAU a Catalunya Pàgina 2 de 2
PAAU 1998
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Problemes

1. a) Si portem tots els pagaments al 10 de juny de 1998, tindrem un capital (en milers de pessetes):

C = 250(1+i)-1 + 1000(1+i)-4 + 750(1+i)-6 + 500(1+i)-7 .

Si posem x = 1/(1+i) = 1/1,06 = 0,943396, llavors la suma 250x + 1000x4 + 750x6 + 500x7 val 1889,19. Per tant el 10
de juny de1998 hauria de pagar 1.889.190 pessetes.

b) Si designem per iM l'interès mesual equivalent (en tant per u), tindrem (1 + iM)12 = 1,06. O sigui, 1 + iM = =
1,00487. D'on iM = 0,00487, que és un interès del 0,487%.

c) Com a l'apartat a), designem per x = 1/(1+i) = 1/1,00487 = 0,9951536.

LLavors, si M indica la mensualitat que ha de pagar, tindrem

M(x + x2 + ∙ ∙ ∙ + x36) = 1.889.190

Com que

tindrem M = 1.889.190/32,9475 = 57.339,40 pessetes cada mes.

Els apartats a) i c) valen 1,5 punts cada un, i el b) val 1 punt. L'apartat b) ja és independent dels altres dos. Per
resoldre c) es necessita a). Si un alumne s'equivoca a a) i fa c) correctament (amb la dada de a) equivocada), heu de
comptar bé aquest apartat. En cada un dels tres apartats compteu la meitat de la nota pel planteig i l'altre meitat per
la correcta resolució.

2.

a) (a + 2, -a) és vector director de la primera i (a, -1) és vector director de la segona (ells poden donar
qualsevol múltiple escalar d'aquests vectors).

b) Per tal que siguin paral∙leles, els vectors directors han de ser proporcionals. ((a + 2)/a) = (a/1). D'on a =
-1 o bé a = 2.

c) Si imposem que el producte escalar dels dos vectors directors s'anul∙li, ens queda (a + 2)a + a = 0. D'on
a = -3 o bé a = 0.

d) Si a = 2 les dues rectes són 2x + 6y = 0 i x + 2y = 3. La primera conté l'origen. La distància de l'origen a

la segona recta és .

Cada un d'aquests apartats val 1 punt. Els heu de valorar de manera independent, com si es tractés de quatre petites
qüestions. Encara que b) i c) depeguin del resultat de a), si fan bé b) i c) partint d'un resultat incorrecte de a),
vosaltres els hi heu de comptar bé.
ANY 1998
SETEMBRE
SÈRIE 5 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

A continuació trobareu l'enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu).

QÜESTIONS

1. Una caixa d'estalvis ens ofereix un interès del 2,4% anual, però pagat
mensualment. O sigui, cada mes ens dóna un 0,2% del capital dipositat. Quina
és la taxa anual equivalent (TAE) d'aquesta operació? [2 punts]

2. Una noia té un préstec d'1.000.000 de pessetes al 7% d'interès compost anual

durant 6 anys. Quina anualitat ha de pagar? [2 punts]

3. Escriviu l'equació de la recta tangent a la gràfica de la funció f(x) = e3x en el punt

(0, 1). [2 punts]

4. Trobeu les coordenades del punt simètric de P = (3, –4) respecte a la recta
2x – 3y + 6 = 0 (el punt simètric de P respecte a la recta r és el punt P', que té la
propietat que la recta determinada per P i P' talla perpendicularment r en el
punt mitjà del segment PP' ). [2 punts]

PROBLEMES

1. Considereu la funció

x2 – x
f (x ) =
8x 2 + 1

Busqueu-ne el domini de definició, els límits quan x → +∞ i quan x → –∞, les

asímptotes, els punts de tall amb els eixos, els intervals de creixement i
decreixement, i els màxims i mínims locals. Feu després un dibuix aproximat de
la seva gràfica. [4 punts]

2. Un triangle ABC té els vèrtexs A i B situats respectivament en els punts

de coordenades (1, 3) i (3, 1). El vèrtex C està situat sobre la recta d'equació
2 x – y = 4. Sabent que el triangle ABC és isòsceles i que AC i BC són els
costats iguals, trobeu les coordenades de C i l'àrea del triangle. [4 punts]
SÈRIE 2 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

A continuació trobareu l'enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu).

QÜESTIONS

1. Dibuixeu la regió factible del pla determinada per les desigualtats següents:
y ≥ 1, x + 2y ≤ 6, x – y ≥ 0.
Calculeu el valor màxim que pren la funció z = 2x + y en aquesta regió. [2 punts]

2. Si un milió de votants de l'esquerra haguessin votat la dreta, totes dues

coalicions haurien obtingut el mateix nombre de vots. Però si, contràriament, un
milió de votants de la dreta haguessin votat l'esquerra, aquesta hauria obtingut
el triple de vots que aquella. Quants vots ha obtingut cada coalició? [2 punts]

r
3. Sigui v el vector de components (1, 0). Considereu els punts del pla que tenen
per coordenades A = (–2, 9) i B = (4, 7).
r
a) Calculeu els components del vector u , que va del punt A al punt B.
r r
b) Calculeu el valor del producte escalar u · v .
r
c) Calculeu el valor de l'ordenada x del vector w = (2, x ), de manera que el
r r r
vector u + 3 v sigui perpendicular al vector w .

[2 punts: 0,5 els apartats a) i b) i 1 l'apartat c)]

4. Trobeu les equacions de les asímptotes verticals i obliqües de la funció

x 3 – 5x 2
g (x ) =
2 x 2 – 18
[2 punts]
 PROBLEMES

1. He obert un compte corrent en un banc i he oblidat quin interès anual m'han dit
que em donarien. Recordo, però, que m'han comentat que un capital qualsevol
C ingressat al banc a aquell interès, al cap de dotze anys s'hauria duplicat.
a) Quin interès compost anual em paguen?
b) Quin seria l'interès mensual equivalent?
c) A partir de demà, dia 18 de juny de 1998, penso ingressar 10.000 pessetes
cada mes a l'interès mensual anterior. Quant tindré el dia 18 de juny de
1999 abans de fer l'ingrés corresponent a aquell dia?
[4 punts: 1 els apartats a) i b) i 2 l'apartat c)]

2. a) Escriviu l'equació de la recta tangent a la paràbola y = x 2 en el punt

d'abscissa x = 1.
b) Calculeu l'àrea de la regió que limiten la tangent i la corba anteriors per a x
entre 0 i 1.
[4 punts: 1,5 l'apartat a) i 2,5 l'apartat b)]
ANY 1999
JUNY
SÈRIE 1 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 1998-99

A continuació trobareu l'enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu).

QÜESTIONS

1. Considereu el sistema d'equacions lineals

ax – y = 2 – a 
2 x – (a + 1)y = 2 


on a és un paràmetre. Per a quins valors de a el sistema és compatible

i determinat? Per a quins valors és compatible i indeterminat? Per a quins
valors és incompatible? [2 punts]

2. Escriviu l'equació de les dues rectes que passen pel punt (3, 2) i formen un
angle de 45o amb l'eix de les x tal com s'indica en el dibuix següent:

[2 punts]

3. Dibuixeu la regió del pla formada pels punts (x, y) que compleixen les
desigualtats següents:

x ≥ 0
y ≥ 0 

x + y ≤ 2
2x + y ≥ 1

(Expliqueu detalladament per què el dibuix que heu fet correspon a la regió
demanada.) [2 punts]

4. a) Dibuixeu la gràfica de la funció y = –x 2 + 5x – 6.

b) Calculeu l'àrea del recinte limitat per la gràfica de la funció anterior i l'eix de
les x. [2 punts]
 PROBLEMES
1. Es deixa caure una bola de goma des d'una altura de 243 metres. Cada vegada
que toca a terra rebota i recorre cap amunt una distància igual a les dues
terceres parts de l'altura des de la qual ha caigut l'última vegada.

a) De quina altura ha caigut la bola quan ha tocat a terra per sisena vegada?
b) Quina distància ha recorregut des que s'ha deixat caure fins que ha
tocat a terra per sisena vegada?
[4 punts]

2. Considereu la funció

x 2 + 4x + 4
f (x ) =
x2 + 1
Trobeu el domini de definició, els punts de tall amb els eixos, les possibles
asímptotes, els intervals de creixement i decreixement, així com els possibles
màxims i mínims. Feu després un esquema senzill de la gràfica d'aquesta
funció. [4 punts]
SÈRIE 6 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 1998-99

A continuació trobareu l'enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu).

QÜESTIONS

1. La hipotenusa d'un triangle rectangle és el triple que un catet. Busqueu el valor

dels angles d'aquest triangle i la relació entre la hipotenusa i l'altre catet.

(Useu calculadora per a les raons trigonomètriques. Si no, podeu deixar les
operacions indicades.) [2 punts]

2. Digueu raonadament quin és l'interval de creixement de la funció

x
y =
x + 1
2
[2 punts]

3. Una màquina d'una fàbrica perd cada any un 20% del seu valor. Quan la van
comprar va valer 40 milions de pessetes. Per quan es valorarà al cap de
10 anys de funcionament? [2 punts]

4. a) Escriviu l'equació de les tres rectes del pla que limiten la regió puntejada del
dibuix.
b) Escriviu les tres desigualtats que determinen aquesta regió.

[2 punts]
 PROBLEMES

1. Una empresa que fabrica un determinat producte ha observat experimentalment

que la venda de x milers d'unitats diàries d'aquest producte li produeix uns
ingressos en milions de pessetes donats per la funció següent:

11 2 235 28
I (x ) = – x + x – 2≤ x ≤ 5
54 108 27

Així mateix el cost de fabricació de x milers d'unitats diàries del producte el dóna
(també en milions de pessetes) la funció

3
C (x ) = x + 1 2 ≤ x ≤ 5
4

Determineu quants milers d'unitats hauria de fabricar d'aquest producte per

obtenir un benefici màxim. [4 punts]

2. Els punts A = (1, 2) i D = (5, 4) representen els vèrtexs oposats d'un quadrat, tal
com s'indica a la figura.

a) Calculeu el punt mitjà M de la diagonal AD del quadrat (M serà el centre del

quadrat).
b) Escriviu l'equació de la recta que passa per M i és perpendicular a la
diagonal AD (aquesta recta serà l'altra diagonal del quadrat).
c) Calculeu les coordenades dels altres dos vèrtexs B i C del quadrat.
[4 punts]

  
 

       
     
 !"$#%'&(#*)+,$,#))-.+
/ 0 1 23 254 0 670879 3 : 2;=< 03 ;>82;=< ?@7A(@ < B C ?82;=< ? D 873 9 C
;C3 ;50 1 < 9 3 ?63 4 @ A>0 1 ?E 0 9 0F3 G D 6@ ;?63
4 0 670879 3 : 2;=< 087C=63 252< @ 1 @ < H 0 90 1 < 9 3 ?63 4 @ A>0 1 ?873 90 1 ?6@ I 3 9 3 ;=< ?0 870 9 < 0 < ?J@70 9 9 C=6C ;@ 963 ? 879=3 G ?
1 0? 27A>0 K LJM=23 ? < 3 ?870 2< 3 ?;C879 3 < 3 ;3 ;>81 0 ;@ N74 0 9< C < ?J3 1 ?4 0 ? C ?M=233 ;>1 0879 0
4 < @ 4 03 ?87C=63 ;
879 3 ? 3 ;=< 0 9 LO@$P70 279 0>
A(C 1 < ?4 0 ? C ?4 C ;4 9 3 < ? D6C ;4 ? D3 ;QM=2 3
? 3 9 0
6@ I R G 4 @ 10 81 @ 4 0 93 1 ?4 9 @ < 3 9 @ ?M=23
? S 3 T=87C ? 3 ; 054 C ;=< @ ;=270 4 @ 7GC L581 @ M=23 2=U 1 C ?53 ;V3 1 ?(4 0 ? C ?4 1 0 9 ? LQ;V3 1 ?4 0 ? C ?3 ;VM=2 3(
1 3 ?(870 2< 3 ?
? @ : 2@ ;636@ I R G 4 @ 10 81 @ 4 0 4 @ 7GC DI 3 2879 3 / 0 1 679 3? 3 A(879 33 1/ C ? < 9 34 9 @ < 3 9 @@3 1? 3 ;=< @ <4 C=AWG2 L
XWZY [7\ ] ^ _`\

 L163 < 3 9 A(@ ;70 ;=<63 1? @ ? < 3 A>0W3 G ?>ab=cadbegfD$3 1M=270 1? S 0 ;=21 h 1 05873 90QbQi*(@bijafL
J3 9< 0 ;=< D 873 90b(6@ I 3 9 3 ;=<6S 0 M=23 ? < ?6C ?/ 0 1 C=9 ?3 17? @ ? < 3 A>03 G ?4 C=A(870 < @ F1 3@763 < 3 9 A(@ ;70 < L
270 ;b(i D=3 1$? @ ? < 3 A>0(M=23 670I C=9 A>0 <873 91 3 ?623 ?3 M=270 4 @ C ;?kaVli@Jf kaf li'f
M=233 G ?4 1 0 9 0 A(3 ;=<4 C=A(870 < @ F1 3@$@ ;63 < 3 9 A(@ ;70 < L270 ;Qb(iafD=3 1$? @ ? < 3 A>0(M=23 670I C=9 A>0 <
873 91 3 ?(623 ?3 M=270 4 @ C ;?Qaf kQaWlinm@f k>e'lijfDM=23d3 G ?4 1 0 9 0 A(3 ;=<@ ;4 C=A(870 < @ F1 3 L
0M2o 3 ? < @ (GC 3 ?87C <9 3 ? C 1 679 3? 3 ;? 32? 0 963 < 3 9 A(@ ;70 ;=< ? D=873 1JA 3
< C=6363p0 2? ? L?87C <I 3 9
N7;?@$< C <2;70>9 3 ? C 1 24 @ QGC 6@ 9 3 4 < 0(63 1? @ ? < 3 A>0(@2;70>0 ; 0
1 @ ? @87C ? < 3 9 @ C=9631 3 ?? C 1 24 @ C ;?3 ;
I 2;4 @ 5GC 63 1870 9 0
A(3 < 9 3b7L
3 1 ?f>82;=< ?M=23(/ 0 10 M=23 ? < 0>M2o 3 ? < @ 7GC D$4 C=A(8< 3 2=U ;3B 0>2;? @J0 9 9 @ F73 ; 0>63 < 3 9 A(@ ;70 93 1 ?
6C ?/ 0 1 C=9 ?63b>873 90 1 ?M=270 1 ?3 1? @ ? < 3 A>0 3 G ?? @ ;: 21 0 9 L
fL
 F=/=@ 0 A(3 ;=<1 3 ?623 ?9 3 4 < 3 ?M=233 ?63 A>0 ;3 ;5?7GC ;QlaQfi'kaQq@laQfiaE kaQq K D M=23 D
< C <C 873 9 0 ;=< D3 ?87C=63 ;3 ? 4 9 @ 279 3>li'k>aW@l(iakeWrL
C=A(8< 3 22;V82;=<873 9054 0 670Q9 3 4 < 0L@ ;=< 9 3(63>4 0 670Q9 3 4 < 0D$4 C=A(8< 3 25B 0QA(@ :Q82;=<? @
0 9 9 @ F73 ;0(63 < 3 9 A(@ ;70 9F3G 3 1? 3 2873 ;63 ;=< L
qL059 3 4 < 0>f keWl(i< 0 1 1 0>3 1 ?3 @ T=C ?3 ;3 1 ?82;=< ?sginE  t fu=v K@JwninE vu7 K L059 3 4 < 0
keli'f< 0 1 1 03 1 ?3 @ T=C ?3 ;53 1 ?82;=< ?x iyE fuv K@7z iyE vuf K LJM=23 ? < ??7GC ;>3 1 ?M=270 < 9 3
/ 3
9 < 3 T=?631 0>9 3 : @ (GC I 0 4 < @ F1 3 L
z

s x
1 ?0 1 27A(;3 ?P70 279 @ 3 ;(63B 2? < @ N74 0 96S 0 1 : 2;70A>0 ;3 9 0873 9M=2 3
0 M=23 ? < 053 G ?1 09 3 : @ GC I 0 4 < @ F1 3 L
JC=679 @ 3 ;6@ 9 D7873 93 T=3 A(81 3 D7M=231 059 3 : @ 5GC keWl5{Wf(4 C=9 9 3 ? 87C ;0 1 ?82;=< ?63 16@ F2@ TM=23
4 0 23 ;5873 9? C < 0631 0(9 3 4 < 0keli'fQE 873 9 M=2 3
1 S C=9 @ : 3 ;D=873 93 T=3 A(81 3 D4 C=A(81 3 @ TQ0 M=23 ? < 0
63 ? @ : 270 1 < 0 < K D$M=23>1 0Q9 3 : @  GC f k(egl|y(4 C=9 9 3 ? 87C ;V0 1 ?82;=< ?63 16@ F2@ TVM=23(4 0 23 ;V873 9


 } ~ 7€ ‚ƒ „5€  … † „>‡ ˆ‰WŠ(‹yŒ  † … Ž$ ‘7„>‚ „ ‚7’( † € “=”7„ ƒ }  • ~ ƒ– ”} † — ˜7… „ … — Q ™~ “=”š7 € ’( † —
„ ƒ… ~=€ €  … † ~=€•  ”7€ “=”ƒ  „ ƒ ”7’(›(} „ š‚— ”— œ„ €„ “=” } †  }€   — ~ ›} ›  › € „ ƒ Žž~=’(š†  ”
– „(”›Qš”›=†} —$‚— ”— œ= ›V™ ƒ  }‚” }€  … †  }‚  “=”7„ … — ~ ›}ˆ‰dŠ(‹'‡(—‡ ˆ‰dŠ(‹Œ = ›… „ € „
“=”(›~„ € € — — › „5‚— ”— œ„ €™ ƒ „Q€   — 7™~ Ž=—‚— ”— œ= › (™ „ “=” } † „5€   — 7™~ $… „ ƒ … ”ƒ  › ™  ƒ }
•$ Ÿ € †  œ=} š7 € ~ Ÿ ›~5– ”} † — ˜7“=” ›dš7 €(“=”> Ÿ  ƒ}  ” ‚— ”— œd… ~=€ €  } š7~ ›d„Qƒ „V€   —  ™~ ‚ ’>„ ›7„ ‚7„
… ~=’(š†  ”VŒ   (š”›=† } Ž
¡ Ž¢„ £Q¤ „ ƒ ”7’(›5„ “=”¥J™ ‘7„>‚(‚— ”— œ„ €ƒ „5=€ „ Ÿ ˜7… „>‚(ƒ „5š7„ € „ Ÿ 7~ ƒ „5Š5‹n¦ˆ7§‰g  ˆ5¦ ¨7† ~ †
— ›‚— … „ ›=†“=”† „ ƒ ƒ „>ƒ   — œQ‚ƒ  }ˆQš7 €„>ˆ5‹'‡(—ˆ5‹'©Ž
7£¤ „ Ÿ €  „(“=” }‚ ’>„ ›7„  ™ }
ªQ« « «
¦ˆ § ‰d  ˆ>¦ ¨ £ ­=ˆ(‹¯® ¦ ˆ ‰   ˆ7§ ¦V¨ ˆ=° ‹Œ ± ¨
§¬ © ‡
§
ž~=’(š†  ”Q”›Qš”›=†š7 ƒ‚— ”— œQ7 ›Q²  † „ ’5ƒ  }— ›=†  € }  … … — ~ ›}ˆ>‹'‡(—ˆ5‹'© £—$”›„ ƒ † € 
š”›=†š7 €ƒ „>— ›=†  =€ „ ƒ Ž ³(´=µ¶¬ · ¸7¹g¸7º

Œ Ž¢„ £Q»”7„ ›V‘7„Qš— … „ †š7 €š7€ — ’( € „Q•  =„ ‚7„„5†  € € „5‘7„Q… „ —  ”†‚ }(‚5‡ ¡ Q
© ’QŽ>»”7„ ›V‘7„
¡
š— … „ †(š7 €}   ~ ›7„5•  =„ ‚7„Q‘7„Q… „ —  ”†‚ }(‚ ‡ ± © £¼ ‡ ©Q’QŽQ»”7„ › ‘7„Qš— … „ †(š7 €
Ÿ … „ —  ”†‚ }‚ ‡ ± © £ ½¼¬ ‡ ¡ ©‹¾© ‡ ’QŽ
} — }  ›7„>•  =„ ‚7„‘7„ ”7€ „(
7£ ¬

¼ ‡ ¡ ©‰g¿ ¿ ¿ ‰jÀ ‡©$Á ½ ¼‡ ¡ © °>‹'‡ ¡ ©‰W‡5 ‡© ‰'¿ ¿ ¿ ‰jÀ ©$‡ Á ½ à ¼‡ ¡ ©

‡ ¡ ©‰W‡¼y® ‡© 

‹¾Â$Œ‰d‡(¼'À ‡©$Á  Œ ¦ ‡ ± © £ ½ à ¼‡ ¡ ©‹Œ Ä Å Æ(’( † €  }

Œ ¦ ¬‡±©£

¬
ž~=’(š†  ”‡(š”›=† }š7 €„ š7„ € † „ † ŽÇ›Qƒ  „ š7„ € † „ †7£ }š7~ †²  €ƒ „>} ”7’>„(‚ ƒ }†  € ’( }‚— €  … È
† „ ’( ›=†  }  ›} „ šƒ — … „ €ƒ „² =™~ € ’”ƒ „‚ƒ „} ”7’>„‚ ”›7„š7€ ~ =€  } } — 7™~ ŽÇ›(ƒ  „ š7„ € † „ †„ £  „ ƒ  ”›}
„ ƒ ”7’(› }š7~ † }  €‚~ ›7„ € „ ›ƒ „Q} ~ ƒ ”… —  ™~  € € ~ Ÿ ›— „ ‡ ± © £ ɼV‡ ¡ ©ŽÇ›Vƒ  „ š7„ € † „ †7£š7~ † }  €›~
† — ›‚7€ „ ›> ›>… ~=’(š†  ƒ‚~ ƒ €  … ~=€ €   ”†‚š” – ¬ „ €—7„ — œ„ €J“=”² „ƒ „7~ ƒ „ŽÊ~š7 ›7„ ƒ — † Ë  ”
=„ — € „ “=” } †† — š”}‚  € € ~=€ } ’„ Ÿ œ=— ’j’(— 5š”›=† ›=† € † ~ † }‚~ } £ Ž
¬
‡ŽÇƒ‚~=’(— ›—‚>‚ ˜7›— … — ™~  ™ }† ~ †ƒ   — œ‚>ƒ  }(ˆš7 € “=”( Ÿ  ƒ‚ ›~=’(— ›7„ ‚~=€›~Q}  „ ›=”ƒ Ì ƒ „5’>„ — Ž
ǃ›=”7’( € „ ‚~=€}  „ ›=”ƒ Ì ƒ „(“=”7„ ›ˆ5‹¦‡ŽÍ“=” } †}  € „( Ÿ ƒ  ™” ›— …(š”›=† ›“=” Ÿ ƒ „>=€ „ Ÿ ˜7… „(† „ ƒ ƒ „
ƒ   — œ ‚Qƒ  }5ˆŽVž~=’¾“=”QÎ Ä £(‹ ¡ Jƒ „=€ „ Ÿ ˜7… „† „ ƒ ƒ „ƒ   — œd‚5ƒ  }5Šš7 €>„ŠV‹ ¡ ŽV¤„
‚ € — • „ ‚7„V ™ }Î7Ï ˆ7£‹'‡ ¦‡ ˆ § ¬ ¦5© ˆ‰‡ £ ± ˆ § ‰VŒ £ § ŽÇƒ7›=”7’( € „ ‚~=€}  „ ›=”ƒ Ì ƒ „š7 €„ˆ5‹¦‡
—ˆ5‹ Œ ± ‡Žž~=’y ¬ “=”Î ¬ Ï Ä £‹ ¡ =ƒ „‚ € — • ¬ „ ‚7„  ™ }š7~ } — † — • „> ›=† € (¦‡—Œ ± ‡ŽJÍ“=”¥$™ ƒ „² ”›… — ™~
}  € „5 Ÿ … €  — œ= ›=† Ž>Í›J„ Ÿ ƒ ~ =„ ¬ ’( ›=† $š7 €„QˆdÐy¦‡Qƒ „5² ”›… —  ™~  }‚ … €  — œ= ›=†—š7 €„Qˆ ÑnŒ ± ‡
† „ ’ ™ ŽÒ> „ “=”¥$™  }‚ ‚” — œQ“=”ˆ5‹¦‡… ~=€ €  } š7~ ›„”›’Q¥ ™ ›— ’n—ˆ5‹Œ ± ‡„(”›Q’„ Ÿ œ=— ’QŽ
Ó — ›7„ ƒ ’( ›=†ƒ „>€  … † „>Š(‹Œ ™ }„ } ¥ ™ ’(š† ~ † „‘~=€ — † Ë ~ ›=† „ ƒ Ž

‡
 Ô y

ÕÖ=×(ØÙ Ú Û>×(Ü ÝØÛÞ=ÙØ7Ú ßàÖ=×(Ü ÞÜ7àÚàÚ á7ÞÜ â Ü 7ãÖ ä×(Ü ÝØÛÞ=ÙØ7Ú ß åØÛÞ=Ù åàÚÙ æ ß ß7æ ×ç(Ú ß åÚ Ü è=Ö å ä
é ØÛÞ=ÙØ7Ú êß ë æ å ì ã ×(ØÙ Ö Ù æä é ä íØÛÞ=Ù åØ7Ú ß åÜ Þ=Ù Ú ê î æ ß åàÚâ ê Ú Ü è=Ú ×(Ú Þ=ÙÜ$àÚ â ê Ú Ü è=Ú ×(Ú Þ=Ù ä7ÜØ7Ú ß å
×æ ï è=Ü ×(åÜ$×Qì ã ÞÜ ×(å ðñß7àÜ çÛÜ èQàÚß æÝ=ê æ ï á7â æå ë ò7æàÚâ Ö=ê ê Ú å Ø7Ö Þà7ê Úæ ×ç>ß ë æ ÞJæ ï ß Ü å ÜJæ Þ=Ù Ú ê Ü Ö=ê
ó ÛÚ>ò7æ Ý Ü Þô Ú Ù ðÕÖ=×(ØÙ Ú ÛÞÖ=× Ú ã å×(Ü ÝQØÛÞ=ÙØ7Ú êæ ó ÛÚ å ÙàÜ çÛÜ ègõ ×(Ú Þ=Ù ê Úå Ü Ý ÛÜâ Ö òÚ ê Ú Þ=Ù
æ ×çQÚ ß ó ÛÚò7æ Ý Ü ÞQô Ú Ùæ ç7æ Þå ö ð

÷
ANY 1999
SETEMBRE
SÈRIE 2 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 1998-99

A continuació trobareu l'enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu).

QÜESTIONS

1. Quins valors del paràmetre a fan que el sistema següent sigui compatible i
determinat? Hi ha algun valor per al qual sigui compatible i indeterminat?

2 x – 3 y + 5z = 3 

6x – y – z = 4
y + az = 1 
[2 punts]

2. a) Considereu el triangle de vèrtexs A = (2, 1), B = (4, 3) i C = (0, 3). Dibuixeu-lo.

Comproveu després per algun raonament matemàtic (no només gràfica-
ment) que és un triangle rectangle.
b) Calculeu la seva àrea.
[2 punts]

3. Calculeu l'àrea de la regió limitada per la gràfica de la funció y = –x 4 + x i l'eix

de les x que està representada en el dibuix següent:

[2 punts]

4. Representeu gràficament la regió factible determinada per les desigualtats

següents:

x ≥ 0
y ≥ 0 

x + y ≥ 5
4x + 3y ≤ 30 

Calculeu la solució que fa mínima la funció objectiu z = x + 2y sotmesa a les

restriccions anteriors.
[2 punts]
 PROBLEMES

1. Una persona vol comprar un cotxe que val 2.500.000 pessetes. Paga 750.000
pessetes al comptat i finança la resta a quatre anys i a un interès compost del
8% TAE.

a) Si paga en quotes anuals (la primera al cap d'un any d'haver pagat les
750.000 pessetes), quant ha de pagar cada any?
b) Quina és la taxa mensual equivalent a un TAE del 8%?
c) Si paga en quotes mensuals, quant ha de pagar cada mes?
[4 punts: 2 punts l'apartat a), 1 el b) i 1 el c)]

2. Considereu la funció y = ln x (on ln indica el logaritme en base e).

a) Determineu el seu domini de definició. Poseu en evidència que aquesta

funció és creixent en tot el seu domini.
b) Feu un esquema senzill de la seva gràfica tot indicant els límits de la funció
quan x → ∞ i quan x → 0.
c) Escriviu l'equació de la recta tangent a la gràfica d'aquesta funció en el punt
d'abscissa x = 1.
d) Escriviu l'equació de la recta tangent a la gràfica de la funció en el punt
d'abscissa x = a i determineu a per tal que aquesta recta sigui paral·lela a
y = 2x.
[4 punts]
SÈRIE 5 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 1998-99

A continuació trobareu l'enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu).

QÜESTIONS

1. Una persona decideix l'1 de gener de 1998, amb 55 anys d'edat, fer-se un pla
de pensió per poder completar la jubilació que li correspondrà quan faci els 65
anys. Al començament de cada any diposita un capital de 400.000 pessetes i
l'entitat financera li garanteix un interès compost anual del 6%. Quin capital
recuperarà l'1 de gener del 2008 després d'haver fet l'última imposició l'any
anterior? [2 punts]

2. Escriviu l'equació de la recta tangent a la gràfica de la funció y = e x en el punt

en què aquesta gràfica talla l'eix de les y. [2 punts]

3. Una persona ha comprat dos productes en unes rebaixes. La suma de preus

dels dos productes abans de rebaixar era de 5.000 pessetes. Al primer li han
aplicat una rebaixa d'un 10% i al segon una rebaixa del 20%. Si la persona ha
pagat 4.300 pessetes per tots dos, digueu quant valia cada un dels dos
productes abans de les rebaixes. [2 punts]

4. Teniu un cert capital en un compte bancari en el qual cada quatre mesos us

abonen uns interessos d'un 2% d'aquest capital. Quina és la TAE d'aquest
compte bancari? [2 punts]
 PROBLEMES

1. Representeu gràficament la funció

1
f (x ) =
x 2
– 5x + 4

de manera raonada (domini de definició, asímptotes, intervals de creixement i

decreixement, màxims i mínims...). [4 punts]

2. Considereu el rectangle del pla representat en el dibuix (recordeu que

rectangle és un quadrilàter en què els quatre angles són rectes).

a) Sabent que les coordenades de A són (0, 0) i les de B són (3, 4), calculeu la
longitud del costat AB.
b) Escriviu l'equació de la recta determinada per C i A.
c) Determineu les coordenades del vèrtex C sabent que la longitud del costat
CA és doble de la del costat AB.
d) Calculeu les coordenades del vèrtex D.
[4 punts]
ANY 2000
JUNY
SÈRIE 1 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 1999-2000

A continuació trobareu l'enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu).

QÜESTIONS

1. Dibuixeu la regió del pla determinada per les desigualtats

 2x + y ≤ 2

 4x + y ≥ 0
 y ≥ 0

Calculeu després el màxim de la funció z = x + y en aquesta regió. [2 punts]

2. Raoneu quin dels dos procediments financers següents és més favorable per a
l'inversor i calculeu quina diferència hi ha entre els capitals acumulats.

a) Ingressar 300.000 pessetes a un interès simple del 8% anual durant

10 anys.
b) Ingressar 300.000 pessetes a un interès compost del 7% anual durant
10 anys, amb acumulació d'interessos cada any.
[2 punts]

3. Calculeu el valor de a que fa que el següent sistema d'equacions lineals sigui

incompatible:

2 x + ay = –a + 5

 ax + 8y = 2
[2 punts]

4. Donada la funció f(x) = x 2 + a, amb a > 0, calculeu el valor de a que faci que
l'àrea determinada per la gràfica de la funció, l'eix d'abscisses i les rectes x = 0 i
x = 3 valgui 27.

[2 punts]
 PROBLEMES
1. D'un rombe ABCD coneixeu les coordenades de tres vèrtexs. A és l'origen de
coordenades, B = (4, 1) i D = (1, 4).

a) Calculeu les coordenades del quart vèrtex C.

b) Comproveu analíticament que les diagonals són perpendiculars i que es
tallen en el seu punt mitjà.

[4 punts]

2. Fa quatre anys es va repoblar un llac amb una nova espècie de peixos. Llavors
es van introduir 100 exemplars d'aquesta nova espècie. Actualment s'estima
que hi ha 25.000 exemplars. S'estima que el nombre N de peixos ve donat en
funció del temps t per la funció N = AeBt , on A i B són dues constants. El temps t
es considera expressat en anys des del moment de la repoblació. Quant temps
haurem d'esperar perquè hi hagi 200.000 exemplars? [4 punts]
SÈRIE 3 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 1999-2000

A continuació trobareu l'enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu).

QÜESTIONS

1. Una entitat financera llança al mercat un pla d'inversió, la rendibilitat R(x) del
qual, en milers de pessetes, ve donada en funció de la quantitat x que
s'inverteixi, per mitjà de l'expressió següent:
R(x) = –0.001x 2 + 0.5x + 2.5
a) Deduïu raonadament quina quantitat de diners li convé invertir a un client
en aquest pla per obtenir rendibilitat màxima.
b) Quina rendibilitat obtindria en aquest cas?
[2 punts]

2. Calculeu l'àrea de l'únic recinte tancat limitat per les gràfiques de les funcions
y = 8x i y = x 4.

[2 punts]

3. Determineu el valor de a perquè la recta x – 2ay = 1 i la recta x + 3y = 8 siguin:

a) paral·leles
b) perpendiculars
[2 punts]

4. Un concurs de televisió consisteix a proposar al concursant una successió de

preguntes fins que dóna una resposta incorrecta i queda eliminat. Els premis
per a cada resposta s'acumulen i són d'una pesseta per la primera, dues per la
segona, quatre per la tercera i així successivament en progressió geomètrica de
raó 2.

a) Si responem deu preguntes correctament, quants diners aconseguirem?

b) Quin és el nombre mínim de preguntes que cal respondre per aconseguir
un milió o més?
[2 punts]
 PROBLEMES

1. Considereu dos eixos perpendiculars de coordenades. Considereu els punts O

i A de coordenades O = (0, 0) i A = (9, 12). Una persona situada al punt O inicia
un viatge en línia recta cap a A.

a) Quina distància haurà de recórrer per anar de O a A?

b) Escriviu l'equació de la recta que haurà de seguir per anar de O a A.
c) Digueu quines seran les coordenades del punt P on es trobarà la persona
quan hagi recorregut la tercera part de la distància de l'apartat anterior
(sempre sobre la recta que uneix O amb A).
d) Si després d'haver recorregut el segment OP, quan arribi a P decideix
dirigir-se cap al punt Q = (7, 1), quin angle haurà de girar cap a la dreta?
(Angle respecte a la trajectòria OP que havia seguit fins ara.)

[4 punts]

2. El dia 15 d'abril del 2000 em van deixar 6.000 euros a un interès compost anual
del 8%. Haig de tornar aquest préstec en cinc anualitats del mateix import, la
primera de les quals l'haig de pagar el 15 d'abril del 2001 i l'última el 15 d'abril
del 2005.

a) Calculeu l'import A de les anualitats.

b) Per a cada un dels anys 2001, 2002 i 2003, calculeu la part de l'anualitat
que es fa servir per pagar els interessos de l'any i la part que es destina a
amortitzar capital. Calculeu el capital total amortitzat després de pagar
l'anualitat i el capital pendent en aquell moment. Tot això ho podeu
expressar omplint en el vostre quadernet de respostes un quadre com el
següent:

Any Anualitat Interessos any Amort. any Cap. amort. Cap. pendent
2001
2002
2003
[4 punts]
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAAU a Catalunya Pàgina 1 de 2
PAAU 2000
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les Ciencies Socials

SÈRIE 1 MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Pautes de correcció
Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals (ara bé, dins de
cada pregunta podeu utilitzar altres decimals per als diferents apartats i arrodonir després
la suma). Aquestes pautes no pretenen planificar tots els casos que en la pràctica es poden
presentar. Hi haurà molts casos concrets, doncs, en què serà difı́cil aplicar els criteris que
s’exposen a continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els casos en què les pautes
siguin de difı́cil aplicació, feu prevaldre sempre el vostre criteri i el sentit comú.

Qüestions

1. La regió que es demana és un triangle de vèrtexs (0, 0) (intersecció de y = 0 amb

4x + y = 0), (1, 0) (intersecció de y = 0 amb 2x + y = 2), i (−1, 4) (intersecció de
4x + y = 0 i 2x + y = 2).
La funció z = x + y té el seu màxim en el vertex (−1, 4) on val 3.
Compteu 1 punt pel dibuix i 1 punt pel màxim.

2. a) A interès simple ens donaran 24.000 pessetes l’any d’interès i per tant 240.000
en 10 anys. En acabar els 10 anys tindrem doncs 540.000 pessetes.
b) A interès compost tindrem

7 10
C = 300.000(1 + ) = 590.145
100
pessetes. Hem arrodonit el resultat a pessetes.
Per tant és més beneficiós aquest procediment. a diferència entre els capitals acu-
mulats per als dos procediments és de 590.145 − 540.000 = 50.145 pessetes.
No tingueu en compte els possibles errors derivats d’un arrodoniment no gaire bo de
1, 0710. Compteu 1 punt pels correctes resultats de cada un dels dos procediments
financers (interès simple i compost).

3. El determinant del sistema és 16−a2 . Si a 6= ±4 el sistema és compatible determinat.

Si a = 4 el sistema és compatible indeterminat. Si a = −4 el sistema és incompatible.
Per tant, l’únic valor de a que fa incompatible el sistema és a = −4.
Compteu 1 punt per arribar a a = ±4 i 1 punt pel resultat final.

4. " #3
3 x3
Z
2
(x + a)dx = + ax = 9 + 3a = 27
0 3 0
per tant a = 6.
Compteu 1 punt pel correcte plantejament i 1 punt pel resultat final.

1
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAAU a Catalunya Pàgina 2 de 2
PAAU 2000
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les Ciencies Socials

Problemes

1. a) El vertex C = (c1, c2) ha de complir

(c1, c2) − (1, 4) = (4, 1) − (0, 0)

per tant C = (5, 5).

b) Vectors directors de les diagonals : C − A = (5, 5), B − D = (3, −3).
Són perpendiculars ja que el seu producte escalar és zero: (5, 5) · (3, −3) =
15 − 15 = 0.
Equació de la diagonal AC : y = x. Equació de la diagonal BD : y = −x + 5.
Punt d’intersecció de les diagonals : (5/2, 5/2).
Aquest punt és justament (A + C)/2 i (B + D)/2.
Compteu 1 punt per l’apartat a), i 3 per l’apartat b). Concretament 1, 5 per com-
provar que les diagonals són perpendiculars i 1, 5 pel càlcul i justificació del punt
mig.

2. Quan t = 0, N = 100, per tant de N = AeBt deduı̈m A = 100.

1
Quan t = 4, N = 25000, per tant de N = 100eBt deduı̈m B = 4 log 250 = 1, 38037.
Finalment hem de resoldre

200000 = 100(elog 250)t/4 = 100 × 250t/4

Aixı́
4 log 2000
t= = 5, 50
log 250
És a dir, aproximadament 5 anys i mig. Per tant, d’aquı́ 1 any i mig hi haurà 200000
exemplars.
Compteu 1 punt pel càlcul de A, 1 punt pel càlcul de B, i 2 punts per la resta.

2
ANY 2000
SETEMBRE
SÈRIE 2 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 1999-2000

A continuació trobareu l'enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu).

QÜESTIONS

1. A quin interès compost anual heu invertit un cert capital si al cap de cinc anys
ha augmentat el 50%? [2 punts]

[2 punts]

2. Escriviu un sistema de quatre inequacions (amb dues variables x i y) de tal

manera que la regió del pla que determini aquest sistema sigui la regió
ombrejada del dibuix següent:

[2 punts]

3. Considereu la recta d'equació y = –2x + 2. Trobeu les coordenades del punt

d'intersecció d'aquesta recta amb la recta perpendicular a ella que passa pel
punt (6, 3). [2 punts]

4. Calculeu l'abscissa del punt en què la tangent a la gràfica de la funció

f(x) = 2 ln x és paral·lela a la recta 16x – 2y = 7. [2 punts]
 PROBLEMES

1. Compreu dos productes i us costen 22.000 pessetes. La setmana següent feu la

mateixa compra i, com que el primer article està rebaixat un 10% i el segon un
20% respecte a la setmana anterior, només us costa 18.600 pessetes. Quant us
costarà la mateixa compra si en una altra ocasió els preus estan rebaixats un
10% i un 20%, respectivament, en relació amb els preus de la segona
setmana?
[4 punts]

2. Considereu la funció y = (x – 1)2 x 3. Digueu quin és el seu domini de definició.

Calculeu els seus intervals de creixement i decreixement, així com els màxims i
mínims (si en té). Calculeu també els punts en què la gràfica talla els eixos. Feu
després un esbós d'aquesta gràfica. [4 punts]
SÈRIE 6 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 1999-2000

A continuació trobareu l'enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu).

QÜESTIONS

1. Considereu la recta d'equació 4x + y – 3 = 0.

a) Calculeu l'equació de la recta paral·lela i de la recta perpendicular a

l'anterior que passen pel punt A = (3, –1).
b) Dibuixeu la gràfica de la recta 4x + y – 3 = 0 i de les que heu trobat a
l'apartat a).

[2 punts]

2. Determineu el valor que ha de tenir el paràmetre a perquè les tres rectes

d'equacions 3x + y = 5, x – 3y = –5 i x + ay = a es tallin en un punt. [2 punts]

3. Trobeu la primitiva de la funció f(x) = e–x /2 que compleix la condició que la seva
gràfica passa pel punt (0, 3). [2 punts]

4. Vaig deixar un milió de pessetes a un cosí. Cada trimestre em dóna 20.000

pessetes corresponents als interessos que aquell capital ha produït durant
aquell trimestre. Calculeu la TAE d'aquest préstec. [2 punts]
 PROBLEMES

x + 3
1. Considereu la funció f (x ) =
1– x

a) Determineu les seves asímptotes verticals i horitzontals (si en té) i els

intervals de creixement i decreixement. Feu després un esquema senzill de
la seva gràfica.
b) Determineu els punts de la gràfica de la funció on la tangent és paral·lela a
la recta d'equació y = x.
[4 punts]

2. En una refineria es produeixen dos tipus de fertilitzants a partir de quatre

compostos: nitrogen, àcid fosfòric, potassi soluble i guano. A la taula següent
s'expressa la composició per bidó d'aquests dos fertilitzants:

Nitrogen Àcid fosfòric Potassi Guano

Fertilitzant 1 20 litres 30 litres 30 litres 20 litres

Fertilitzant 2 10 litres 10 litres 60 litres 20 litres

L'empresa disposa de 900 litres de nitrogen i de 1.400 litres de guano, i les

quantitats dels altres dos components no estan limitades, encara que a causa
del gran estoc existent d'aquests dos productes cal utilitzar almenys 600 litres
d'àcid fosfòric i 1.800 litres de potassi. Cada bidó del fertilitzant 1 suposa un
benefici de 6 pessetes, i de 5 pessetes cada bidó de l'altre fertilitzant. Trobeu
quina quantitat de fertilitzant de cada classe cal produir per obtenir un benefici
màxim. [4 punts]
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAAU a Catalunya Pàgina 1 de 3
PAAU 2000
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

SÈRIE 6 MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Pautes de correcció
Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals (ara bé, dins de
cada pregunta podeu utilitzar altres decimals per als diferents apartats i arrodonir després
la suma). Aquestes pautes no pretenen planificar tots els casos que en la pràctica es poden
presentar. Hi haurà molts casos concrets, doncs, en què serà difı́cil aplicar els criteris que
s’exposen a continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els casos en què les pautes
siguin de difı́cil aplicació, feu prevaldre sempre el vostre criteri i el sentit comú.

Qüestions

1. a) L’equació d’una recta paral.lela a la recta 4x+y−3 = 0 és de la forma 4x+y+k =

0. Si ha de passar per (3, −1) s’ha de complir
4 × 3 + (−1) + k = 0 ⇔ k = −11

de forma que l’equació d’aquesta recta serà 4x + y − 11 = 0 .

Si una recta és perpendicular a 4x + y − 3 = 0 tindrà una equació de la forma
x − 4y + k = 0. Si passa per (3, −1) es compleix
3 − 4 × (−1) + k = 0 ⇔ k = −7

Per tant l’equació de la perpendicular serà x − 4y − 7 = 0 .

b) Aquı́ els alumnes han de fer un dibuix de les tres rectes que estigui d’acord amb
els càlculs de l’apartat anterior.
Compteu un punt per cada apartat.
2. Bastarà imposar que la recta x + ay = a passi pel punt d’intersecció de les rectes
3x + y = 5 i x − 3y = −5 que és la solució del sistema
)
3x + y = 5
⇔ x = 1, y = 2
x − 3y = −5
Per tant s’ha de tenir
1 + 2a = a ⇔ a = −1

També es podria imposar que el determinant de la matriu ampliada del sistema


3x + 5 = 5 
x − 3y = −5

x + ay = a


sigui diferent de 0.
No descompteu més de mig punt per petits errors de càlcul.

1
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAAU a Catalunya Pàgina 2 de 3
PAAU 2000
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

3. Les funcions primitives de f (x) = e−x/2 són de la forma F (x) = −2e−x/2 + K, on K

és una constant. Si F (0) = 3 s’ha de complir

3 = −2 + K ⇔ K = 5

Per tant la funció que es busca és F (x) = −2e−x/2 + 5.

Compteu un punt per la determinació de la integral indefinida i l’altre pel càlcul de
la constant K.
4. Les 20 000 pessetes representen un 2% del milió de pessetes del préstec. Si es consi-
dera 1 + it = 1, 02 i ia és l’interès anual equivalent (en tant per u), s’ha de complir
1 + ia = (1 + it )4 = (1, 02)4 = 1, 08243
Per tant l’interès anual equivalent és del 8,24%.

Problemes

1. a) Les ası́mptotes són x = 1 (el denominador s’anul.la i el numerador no) i y = −1

(f (x) és el quocient de dos expressions polinòmiques del mateix grau).
Es compleix
4
f 0 (x) =
(1 − x)2
que és positiva per a tot valor de x (diferent de 1). Per tant la funció f sempre
és creixent.
Aquestes dades donen una gràfica de la forma
4

-6 -4 -2 2 4 6

-2

-4

4
b) S’han de determinar els punts (x, f (x)) on f 0 (x) = = 1. Els valors de
(1 − x)2
x on passa això són x = −1, amb f (x) = 1, i x = 3, amb f (x) = −3.
El primer apartat porta una mica més de feina que el segon, compteu dos punts i
mig per aquest apartat i un punt i mig pel segon. Tingueu en compte que en el segon
apartat s’han de donar dues solucions.

2
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAAU a Catalunya Pàgina 3 de 3
PAAU 2000
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

2. Sigui x el nombre de bidons del fertilitzant 1 que es produeixen i y els del fertilitzant
2. La funció que dóna el benefici obtingut és

z(x, y) = 6x + 5y

Les restriccions són

20x + 10y ≤ 900  2x + y ≤ 90
 
 

20x + 20y ≤ 1400 x + y ≤ 70
 


 

 
30x + 10y ≥ 600   3x + y ≥ 60
 
⇔
30x + 60y ≥ 1800
  x + 2y ≥ 60


 

x≥0 






 x≥0
 
y≥0 y≥0

La regió que determinen aquestes restriccions és de la forma

80

60

40

20

10 20 30 40 50 60 70

amb vèrtexs als punts A = (20, 50), B = (40, 10), C = (12, 24), D = (0, 60)i E =
(0, 70). Els valors de z en aquests punts són: z(A) = 370, z(B) = 290, z(C) = 192,
z(D) = 300 i z(E) = 350. Per tant el màxim benefici s’obté quan es fabriquen 20
bidons del fertilitzant 1 i 50 del fertilitzant 2.
Compteu fins a un punt per la determinació de la funció que dóna el benefici i de
les equacions que donen les restriccions sobre les variables. Deixeu els altres tres
punts pels càlculs necessaris per a determinar els vèrtexs de la regió admissible. No
traieu més d’un punt per errors en els càlculs (sempre que no produeixin resultats
clarament impossibles).

3
ANY 2001
JUNY
SÈRIE 2 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 2000-2001

A continuació trobareu l'enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu). En les respostes
que doneu heu d'explicar sempre què és el que voleu fer i per què.

QÜESTIONS

1. Un capital inicial es va col·locar durant dos anys al 9% anual; el capital obtingut

es va col·locar al 5% semestral durant els tres anys següents i s'ha convertit en
796.084 ptes. Quin era el capital inicial?

Nota: Considereu sempre interès compost. [2 punts]

2. Calculeu en quin punt (si és que n'hi ha algun) la recta tangent a la gràfica de la
funció f(x) = e 2x forma un angle de 45° amb l'eix de les x. [2 punts]

3. Siguin r i s les dues rectes del pla d'equacions

x + 1 y + 2
r : 2x – y – 3 = 0, s: =
4 2

Calculeu l'equació de la recta que passa pel punt d'intersecció de r i s i que és

paral·lela a la recta d'equació 3x + 5y – 1 = 0. [2 punts]

4. Hi ha dos anuncis al diari molt semblants relatius a possibles inversions.

Anunci 1

5% TAE calculada per qualsevol import superior a 1 pta.

Abonament mensual d'interessos.
Tipus d'interès nominal anual del 4,89%.

Anunci 2

5% TAE calculada per qualsevol import superior a 1 pta.

Abonament trimestral d'interessos.
Tipus d'interès nominal anual del 4,89%.

Comproveu que el primer anunci és correcte i expliqueu si pot ser-ho també el

segon. [2 punts]
 PROBLEMES

1. En una indústria es produeixen recanvis de peces d'automòbil. S'ha fet un

estudi de costos d'un dels recanvis fabricats i ha resultat que el cost diari de
producció de x peces (en ptes.) ve donat per la funció

C(x) = 3200 + 20x + 2x 2.

a) Quantes peces d'aquest recanvi s'han de produir diàriament perquè el cost

unitari (el cost de cada peça) sigui el mínim possible?
b) Quin és el cost diari de fabricar aquest nombre de peces?
c) Quin és, en aquest cas, el preu de cost de cada peça?

Nota: L'apartat a) val 3 punts. Els altres dos apartats valen 0,5 punts cadascun. [4 punts]

2. Al triangle de vèrtexs A = (0, 3), B = (3, 7) i C = (6, 0) determineu

a) el perímetre;
b) l'equació de la recta perpendicular al segment BC que passa per A, és a dir,
l'altura del triangle des del vèrtex A;
c) la distància del punt A a la recta que conté el segment BC;
d) la superfície.

Nota: Cada apartat val 1 punt. [4 punts]

SÈRIE 5 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 2000-2001

A continuació trobareu l'enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu). En les respostes
que doneu heu d'explicar sempre què és el que voleu fer i per què.

QÜESTIONS

1. Un capital col·locat en capitalització composta durant quatre anys s'ha convertit

en 1.345.517,58 ptes. Si hagués estat col·locat un any més hauria pujat a
1.513.707,27 ptes. Calculeu el tant per cent anual a què ha estat col·locat i el
capital inicial. [2 punts]

2. Determineu la funció f(x) tal que

f '(x) = x 2 + sin x i f (0) = 2

[2 punts]

3. Sigui r la recta d'equació 3x – 5y + 2 = 0. Trobeu les equacions de les rectes

paral·lela i perpendicular a r que passen pel punt (–15, 4). [2 punts]

4. Els punts A = (2, 5), B = (6, 8) i C = (22, d) estan alineats. Calculeu d. [2 punts]
 PROBLEMES

1. a) Donada la funció f(x) = x 3 – 3x, calculeu els punts de tall amb els eixos i els
extrems relatius (si en té), i feu un esbós de la gràfica de la funció.
b) Basant-se en el gràfic anterior, i sense cap més càlcul, raoneu que la funció
g(x) = x 3 – 3x – 10 talla l'eix de les x en un sol punt.
c) Indiqueu, raonadament, un interval de longitud 1 en el qual es troba la
solució real de l'equació x 3 – 3x – 10 = 0.

Nota: L'apartat a) val 2 punts. Els altres dos apartats valen 1 punt cadascun. [4 punts]

2. En un taller de confecció es disposa de 80 metres quadrats de tela de cotó i de

120 metres quadrats de tela de llana. Es fan dos tipus de vestits, A i B. Per fer
un vestit del tipus A es necessita 1 metre quadrat de cotó i 3 metres quadrats de
llana; en canvi, per un vestit del tipus B calen 2 metres quadrats de cada tipus
de tela.

a) Quants vestits de cada tipus s'han de fer per obtenir un benefici total màxim
si per cada vestit (sigui del tipus que sigui) es guanyen 30 euros?
b) Quina seria la conclusió a la pregunta anterior si per cada vestit del tipus A
es guanyen 30 euros i, en canvi, per cada un del tipus B només es guanyen
20 euros?

Nota: L'apartat a) val 2,5 punts i l'apartat b) val 1,5 punts. [4 punts]
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 1 de 4
PAU 2001
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials

SÈRIE 2

PAUTES DE CORRECCIÓ
Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals (ara
bé, dins de cada pregunta podeu utilitzar altres decimals per als diferents
apartats i arrodonir després la suma). Aquestes pautes no pretenen planificar
tots els casos que en la pràctica es poden presentar. Hi haurà molts casos
concrets, doncs, en què serà difícil aplicar els cirteris que s'exposen a
continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els casos en què les pautes
siguin de difícil aplicació, feu prevaldre sempre el vostre criteri i el sentit
comú.

Qüestions

1. El capital inicial C es converteiex en:

6
2  0, 05 
C ⋅ (1, 09) ⋅ 1 +  = 796.084
 2 

d'on C = 577.780 ptes .

Nota pels correctors: La interpretació habitual del tant per cent semestral
correspon a l'interès nominal anual, amb abonament semestral d'interessos.
No obstant, algú ho pot interpretar com l'interès que s'abona cada semestre.
Amb aquesta interpretació el plantejament seria C ⋅ (1, 09) 2 ⋅ (1, 05) 6 = 796.084 , i
el resultat C = 500.000 ptes. S'acceptaran com a vàlides les dues interpreta-
cions, sense descomptar punts per la segona. [2 punts]

2. Esboç gràfic:

1
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 2 de 4
PAU 2001
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials

La derivada de la funció és: f '( x) = 2e 2 x . Perquè l'angle de la tangent amb

l'eix d'abscisses sigui de 45º , la derivada ha de ser igual a 1 ( tan 45º = 1 ).
2x 1
Per tant, 2e = 1 que dóna x = − ln 2 . El valor de y corresponent és:
2
1
f ( x) = e2 x = e − ln 2 =
2

 ln 2 1 
El punt demanat és: P = − ,  ≈ ( −0,3465736;0,5)
 2 2
Nota pels correctors: S'acceptaran com a vàlides tant la resposta exacta com
l'aproximada. [2 punts]

3. El punt d'intersecció de les dues rectes s'obté resolent el sistema format

per les equacions de r i s , i té per solució:
x = 1, y = −1 . La recta que passa per (1, −1) i és paral.lela a 3 x + 5 y − 1 = 0
és: 3 ( x − 1) + 5 ( y + 1) = 0 o, el que és equivalent,
3x + 5 y + 2 = 0

Nota pels correctors: Puntueu 1 punt per trobar el punt de tall i 1 punt per
l'equació de la recta. [2 punts]

4. Si la TAE és del 5% , l'interés anual nominal per un abonament mensual

d'interessos és:
12
 r 
1, 05 = 1 + m 
 12 

d'on rm = 12 (
12
)
1, 05 − 1 = 0, 048889484 = 4,89%

Per tant, el primer anunci és correcte, mentre que el segon anunci és

incorrecte, ja que si l'abonament d'interessos és trimestral i la TAE és
també del 5% , l'interés nominal anual hauria de ser un xic superior a
l'anterior. El càlcul explícit de l'interés nominal anual pel cas del segon
anunci, si la TAE és del 5% és:

rs = 4 ( 4
)
1, 05 − 1 = 0, 049088937 = 4,90%

si be no s'exigeix que s'avalui.

Nota pels correctors: Avalueu 1 punt per cada cas. En el segon apartat n'hi
ha prou amb un raonament sense fer els càlculs explícits. [2 punts]

2
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 3 de 4
PAU 2001
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials

Problemes
1. a) El cost unitari de cada peça és:
C ( x) 2 x 2 + 20 x + 3200 3200
Q( x) = = = 2 x + 20 +
x x x

Per trobar els extrems relatius de Q( x) hem d'igualar la derivada a zero.

3200
Q '( x) = 2 − 2
x

Posant Q '( x) = 0 resulta x 2 = 1600 i x = ±40 . De les dues solucions, únicament

té sentit x = 40 . Com que
6400
Q "( x) =
x3

i Q "(40) > 0 , x = 40 correspon a un mínim. [3 punts]

b) El cost diari és: C (40) = 7.200 ptes. [0,5 punts]

c) El preu de cost unitari és: Q (40) = 180 ptes. [0,5 punts]

2. a)

(3 − 0 ) + ( 7 − 3 ) ( 6 − 3) + ( 0 − 7 )
2 2 2 2
p = +

( 0 − 6 ) + (3 − 0 )
2 2
+ = 5 + 58 + 3 5 ≈ 19,323977
[1 punt]
→
b) Tenim BC = (3, −7 ) . Per tant, la recta perpendicular que passa pel punt A
és:
3 ( x − 0 ) − 7 ( y − 3) = 0 , és a dir 3 x − 7 y + 21 = 0 [1 punt]

c) L'equació de la recta BC és:

7
y −7 = − ( x − 3) , és a dir 7 x + 3 y − 42 = 0
3
Per tant, la distància al punt A és:

7 ⋅ 0 + 3 ⋅ 3 − 42 33 33 58
h= = = ≈ 4,3331122 [1 punt]
7 2 + 32 58 58

1
d) L'àrea del triangle és del producte de la base BC per l'altura h .
2
1 ____ 1 33 33
S = h ⋅ BC = 32 + 72 =
2 2 58 2

3
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 4 de 4
PAU 2001
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials

Alternativament:
0 3 1
1 33
S= 6 0 1= [1 punt]
2 2
3 7 1

4
ANY 2001
SETEMBRE
SÈRIE 4 PAAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 2000-2001

A continuació trobareu l'enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu). En les respostes
que doneu heu d'explicar sempre què és el que voleu fer i per què.

QÜESTIONS

1. Per la venda d'un pis valorat en 12.000.000 de ptes. demanen una entrada de
4.000.000 de ptes. i la resta al cap de tres anys. Si el tipus d'interès és de
l'11%, quant pujarà el segon pagament? [2 punts]

2. Calculeu a i b sabent que la funció f(x) = ax 2 + bx – 7 té un extrem local en el

punt (2, 1). És un màxim o un mínim? [2 punts]

3. Sigui r la recta d'equació 6x – 15y + 4 = 0. Trobeu les equacions de les rectes

paral·lela i perpendicular a r que passen pel punt (4, 1) i feu un esquema gràfic.
[2 punts]

4. ¿Com ha de ser un sistema de tres equacions lineals amb dues incògnites

perquè representi tres rectes que tenen exactament un punt comú a totes tres?
Poseu un exemple i digueu, en l'exemple, quin és el punt en què es tallen les
tres rectes. [2 punts]
 PROBLEMES

1. Una fàbrica de vídeos decideix introduir al mercat un nou model. El

departament de màrqueting de l'empresa estima que la relació entre la
demanda x del producte, mesurada en unitats, i el preu de venda p de cada
unitat, mesurat en milers de ptes., ve donada per l'expressió

x
p = 100 –
12

Els costos de producció estimats responen a la fórmula

C(x) = 1250 + 10x

Determineu:

a) la demanda x en funció de p;
b) els costos C(p) en funció del preu;
c) els ingressos I(p) que rep el fabricant per la venda d'aparells, en funció del
preu;
d) el benefici B(p) del fabricant per la venda dels aparells, en funció del preu;
e) el preu pel qual el benefici és màxim, el benefici màxim i el nombre d'unitats
venudes corresponent.

Nota: Els apartats a) fins a d) valen 0,5 punts cadascun. L'apartat e) val 2 punts. [4 punts]

2. Un pastisser té 150 kg de farina, 22 kg de sucre i 26 kg de mantega per fer dos

tipus de pastissos. Es necessiten 3 kg de farina, 1 de sucre i 1 de mantega per
fer una dotzena de pastissos del tipus A, mentre que les quantitats per una
dotzena del tipus B són, respectivament, 6 kg, 0,5 kg i 1 kg. Si el benefici que
s'obté per la venda d'una dotzena de pastissos del tipus A és 20 i per una
dotzena del tipus B és 30, trobeu el nombre de dotzenes de pastissos de cada
tipus que ha de produir per maximitzar el seu benefici. [4 punts]
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 1 de 3
PAU 2001
Pautes de LOGSE: Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 4

Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals (ara bé, dins de cada
pregunta podeu utilitzar altres decimals per als diferents apartats i arrodonir després la suma).
Aquestes pautes no pretenen planificar tots els casos que en la pràctica es poden presentar. Hi haurà
molts casos concrets, doncs, en què serà difícil aplicar els criteris que s'exposen a continuació.
Apliqueu-los en els casos clars. En els casos en què les pautes siguin de difícil aplicació, feu
prevaler sempre el vostre criteri i el sentit comú.

Qüestions

1. Abonats 4 milions resten per pagar 8 milions. A un interès compost de l' 11% , en tres anys es
converteixen en
8 ⋅ (1,11) = 10.941.048 ptes.
3
[2 punts]

2. Perquè la funció tingui un extrem relatiu, cal que la derivada f '( x ) = 2ax + b sigui nul.la per
x = 2 . A més, la funció ha de passar pel punt ( 2,1) . Imposant les dues condicions resulta el
sistema:
4a + b = 0 

4a + 2b = 8 
que té per solució a a = −2, b = 8 . La derivada segona és

f "( x) = 2a = −4 < 0 ,

i, per tant, es tracta d'un màxim. [2 punts]

Nota pels correctors: S'acceptarà igualment un raonament qualitatiu per la discusió de si és

màxim o mínim.

3. Recta paral.lela: 6 ( x − 4 ) − 15 ( y − 1) = 0 , o sigui 2 x − 5 y − 3 = 0 .

Recta perpendicular: 15 ( x − 4 ) + 6 ( y − 1) = 0 , o sigui 5 x + 2 y − 22 = 0 .

Nota pels correctors: Puntueu 1 punt per les rectes i un punt per la gràfica.
[2 punts]
4. Ha de tenir rang 2. Alternativament, una altra resposta correcte és que ha de
ser compatible determinat. Per construir-ne un, donem dues equacions linealment independents,
i afegim una tercera equació que sigui combinació lineal de les dues anteriors amb coeficients
no nuls.
Si volem que el punt sigui ( 2,1) , posem dues equacions que passin per ( 2,1) no coincidents,
com ara
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 2 de 3
PAU 2001
Pautes de LOGSE: Matemàtiques aplicades a les ciències socials

x+ y = 1
2x − y = 5

i prenem la tercera com a combinació lineal de les dues:

( x + y − 1) + 2 ( 2 x − y − 5 ) = 0
Nota pels correctors: Accepteu com a vàlid qualsevol sistema de tres equacions lineals amb
dues incògnites de rang 2. El punt on es tallen serà la solució del sistema, que ha de ser
compatible i determinat. Comproveu la correcció del raonament i de les respostes [2 punts]

Problemes

1. a) x = 1.200 − 12 p . [0,5 punts]

b) C ( p ) = 13.250 − 120 p . [0,5 punts]
c) I ( p ) = x ⋅ p = −12 p 2 + 1.200 p . [0,5 punts]
d) B( p) = I ( p) − C ( p) = −12 p 2 + 1.320 p − 13.250 . [0,5 punts]
e) Perquè el benefici sigui màxim cal que la derivada s'anul.li:
B ' = −24 p + 1.320
Per B ' = 0 el preu és p = 55 milers de ptes.
El benefici corresponent és B(55) = 23.050 milers de ptes i el nombre d'unitats venudes és
x(55) = 540 unitats . [2 punts]

2. Fabricant x dotzenes de pastissos de tipus A i y de tipus B el benefici és:

g ( x, y ) = 20 x + 30 y .

Distribuïm les dades en la taula següent:

A B Límit Restricció
Farina 3 6 150 3 x + 6 y ≤ 150; x + 2 y ≤ 50
Sucre 1 0,5 22 x + 0,5 y ≤ 22; 2 x + y ≤ 44
Mantega 1 1 26 x + y ≤ 26
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 3 de 3
PAU 2001
Pautes de LOGSE: Matemàtiques aplicades a les ciències socials

A més cal considerar les restriccions x ≥ 0 , y ≥ 0 . Representem les rectes, la regió factible i
calculem els punts d'intersecció Q i R :

Per trobar els vèrtexs Q i R , els sistemes són:

x + 2 y = 50  x + y = 26 
 Q = ( 2, 24 ) ;  R = (18,8) ;
x + y = 26  2 x + y = 44 

Els valors de g ( x, y ) en els vèrtex són:

O = ( 0, 0 ) P = ( 0, 25) Q = ( 2, 24 ) R = (18,8 ) S = ( 22, 0 )

g ( x, y ) 0 750 760 600 440

Per tant, el màxim guany s'obté a Q = ( 2, 24 ) , és a dir fabricant 2 dotzenes de tipus A i 24

dotzenes de tipus B .

Nota pels correctors: Puntueu 2 punts pel plantejament de les inequacions, 1 punt pel dibuix de
la regió factible i la determinació dels vèrtexs, i 1 punt per la determinació dels valors de x i
y . Cal que tingueu en compte que aquest problema és un xic difícil. Puntueu amb benevolència
si hi ha raonaments correctes, encara que no s'arribi al resultat final correcte.

[4 punts]
ANY 2002
JUNY
 SÈRIE 3 PAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 2001-2002
Districte universitari de Catalunya

A continuació trobareu l'enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu). En les respostes
que doneu heu d'explicar sempre què és el que voleu fer i per què.
Puntuació: cada qüestió: 2 punts. Total qüestions: 3 x 2 = 6 punts.
Problema: 4 punts.

QÜESTIONS

1. Considereu la paràbola y = x 2 i la recta y = mx, amb m real positiu.

a) Calculeu l'àrea de la regió tancada delimitada per les gràfiques de la

paràbola i la recta en funció de m .
b) Quin valor té m si l'àrea de l'apartat a) és 288?

Puntuació: Cada apartat: 1 punt. Total: 2 punts.

2. En un determinat poble es representen tres espectacles que anomenarem E 1,

E2 i E3 respectivament, cada un amb un preu diferent.

Calculeu el preu de cada espectacle si sabem el següent:

– Si assistíssim dues vegades a E1, una vegada a E2 i també una vegada a E3

ens costaria 34 €.
– Si anéssim tres vegades a l'espectacle E1 i una a E2 ens costaria 46,5 €.
Coordinació i Organització de les PAU de Catalunya

– En el cas d'assistir només una vegada a cada un dels tres espectacles ens
costaria 21,5 €.

Puntuació: Planteig: 1 punt. Solució: 1 punt. Total: 2 punts.

Consell Interuniversitari de Catalunya

3. A les rebaixes d'estiu una botiga anuncia que tots els articles estan rebaixats un
20%.

a) Si un article rebaixat ens ha costat 40 € , quant costava abans de les

Generalitat de Catalunya

rebaixes?
b) Acabades les rebaixes, el botiguer pensa que, apujant el preu de tots els
productes un 20%, tornarà al preu d'abans de les rebaixes. Creieu que és
així? Quina variació percentual es produeix disminuint el 20% el preu
original i després augmentant un 20% el preu rebaixat?
c) Quin ha de ser l'augment de preu que hauria d'aplicar als productes
rebaixats per tornar al preu d'abans de les rebaixes?

Puntuació: Apartats a) i c): 0,5 punts cadascun. Apartat b): 1 punt. Total: 2 punts.

4. Quants anys han de passar perquè un capital de 5000 € posat a un interès

compost del 2,5% anual es converteixi en un capital final de 6092 €?

Puntuació: Planteig: 1 punt. Determinació del temps: 1 punt. Total: 2 punts.

 PROBLEMES

5. El preu de cost d'una joguina és de 80 €. Venuda a 130 € la compren 1000

persones. Per cada € que augmenta o disminueix aquest preu, el nombre de
compradors disminueix o augmenta, respectivament, en 60.

a) A quin preu s'ha de vendre la joguina per obtenir un benefici màxim?

b) Calculeu també el benefici màxim i el nombre de compradors corresponent.

Puntuació: Planteig: 2 punts. Apartats a) i b): 1 punt cadascún. Total: 4 punts.

6. Un triangle té dos vèrtexs A i B en els punts A = (0, 0) i B = (2, 0). L'àrea val 3.
Sabent que el tercer vèrtex C té ordenada positiva i està situat sobre la recta
2x – y – 5 = 0, calculeu les coordenades de C i el perímetre del triangle. Feu-ne
la gràfica corresponent.

Puntuació: Planteig: 1 punt. Determinació del vèrtex C: 1 punt. Perímetre: 1 punt. Gràfica: 1
punt. Total: 4 punts.
 SÈRIE 2 PAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 2001-2002
Districte universitari de Catalunya

A continuació trobareu l'enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu). En les respostes
que doneu heu d'explicar sempre què és el que voleu fer i per què.
Puntuació: cada qüestió: 2 punts. Total qüestions: 3 x 2 = 6 punts.
Problema: 4 punts.

QÜESTIONS

1. Trobeu l'equació de la recta tangent a la gràfica de la funció f(x) = 3x 2 + 5x + 1

en el punt d'abscissa x = 2.

Puntuació: Total: 2 punts.

2. Trobeu l'expressió general de totes les primitives de f (x) = 53 x 2 . Quina és la

que passa pel punt (8,0)?

Puntuació: Primitiva general: 1 punt. Primitiva particular: 1 punt. Total: 2 punts.

3. Considereu els punts del pla A(3, 2), B(–1, 8) i C(k, k + 4), k real. Calculeu el
valor de k perquè A, B i C estiguin alineats.

Puntuació: Planteig: 1 punt. Determinació de k: 1 punt. Total: 2 punts.

Coordinació i Organització de les PAU de Catalunya

4. Es posa un capital de 3000 € a un interès compost del 3% anual durant 8 anys.

Quin interès compost anual hauria de donar una entitat financera perquè un
capital de 2500 €, en un període de 10 anys, es convertís en el mateix capital
en què s'haurien convertit els 3000 € al cap dels 8 anys?
Consell Interuniversitari de Catalunya

Puntuació: Planteig: 1 punt. Determinació de l'interès: 1 punt. Total: 2 punts.

Generalitat de Catalunya
 PROBLEMES

5. a) Determineu l'equació de la recta paral·lela a la bisectriu del segon i quart

quadrant que passa pel punt (0, a).
b) Determineu el valor de a perquè la recta anterior determini en el primer
quadrant un triangle d'àrea 8 amb els eixos.
c) Quina és la distància d'aquesta recta a l'origen de coordenades?
d) Quina és la distància d'aquesta recta al punt (–4, 0)?

Puntuació: Cada apartat: 1 punt. Total: 4 punts.

6. En una prova es proposen 10 qüestions de 5 punts i 8 qüestions de 10 punts i

es dóna un temps de 100 minuts. Només es valoren els encerts; els errors o
respostes en blanc no resten puntuació.
L'Anna, que està capacitada per contestar correctament totes les qüestions,
necessita 4 minuts de mitjana per respondre a cada qüestió de 5 punts i 10
minuts per respondre a cada qüestió de 10 punts.
Quina estratègia ha de seguir l'Anna (és a dir, quantes preguntes de cada tipus
ha de contestar) per obtenir la millor puntuació possible en les seves
condicions?

Puntuació: Total: 4 punts.

Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 1 de 5
PAU 2002
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 3

Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals (ara bé, dins de
cada pregunta podeu utilitzar altres decimals per als diferents apartats i arrodonir després la
suma). Aquestes pautes no pretenen planificar tots els casos que en la pràctica es poden
presentar. Hi haurà molts casos concrets, doncs, en què serà difícil aplicar els criteris que
s'exposen a continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els casos en què les pautes
siguin de difícil aplicació, feu prevaler sempre el vostre criteri i el sentit comú.

Qüestions

1. Considereu la paràbola y x 2 i la recta y mx , amb m real positiu.

a) Calculeu l'àrea de la regió tancada delimitada per les gràfiques de la paràbola i la
recta en funció de m .
b) Quin valor té m si l'àrea de l'apartat a) és 288?

Puntuació: Cada apartat: 1 punt. Total: 2 punts.

Solució: Fem la gràfica:

a) La intersecció de la recta i la paràbola és

y mx ½
¾ d'on mx x2 i x ( x  m) 0 .
y x2 ¿
Les dues interseccions són en els punts (0, 0) i (m, m 2 ) . Per tant, l'àrea és:

m
m
ª mx 2 x 3 º m3
³  mx  x dx  »
2
S «
0 ¬ 2 3 ¼0 6

b) Si ha de ser S 288 , resulta m3 26 ˜ 33 i m 12 .

Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 2 de 5
PAU 2002
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les ciències socials

2. En un determinat poble es duen a terme tres espectacles que anomenarem E1 , E2 i

E3 respectivament, cada un amb un preu diferent.
Calculeu el preu de cada espectacle si sabem el següent:
- Si assistíssim dues vegades a E1 , una vegada a E2 i també una vegada a E3 ens
costaria 34 €.
- Si anéssim tres vegades a l’espectacle E1 i una a E2 ens costaria 46,5 €.
- En el cas d’assistir només una vegada a cada un dels tres espectacles ens costaria
21,5 €.

Puntuació: Plantejament: 1 punt. Solució: 1 punt. Total: 2 punts.

Solució: Siguin x, y, z els preus dels espectacles E1 , E2 , E3 , respectivament. Les condicions

donen el sistema:
­2 x  y  z 34
°
®3 x  y 46,5
° x  y  z 21,5
¯
Aplicant Gauss resulta:

§ 1 1 1 21,5 · § 1 1 1 21,5 · § 1 1 1 21,5 ·

¨ ¸ ¨ ¸ ¨ ¸
¨ 2 1 1 34 ¸ o ¨ 0 1 1 9 ¸ o ¨ 0 1 1 9 ¸
¨ 3 1 0 46,5 ¸ ¨ 0
© ¹ © 2 3 18 ¸¹ ¨© 0 0 1 0 ¸¹

d'on obtenim z 0, y 9, x 12,5 . Es a dir, que l'espectacle E1 costa 12,5 €,

l'espectacle E2 costa 9 € i l'espectacle E3 és gratuït.

3. En les rebaixes d’estiu una botiga anuncia que tots els articles estan rebaixats un 20%.
a) Si un article rebaixat ens ha costat 40 €, quant costava abans de les rebaixes?
b) Acabades les rebaixes el botiguer pensa que, apujant el preu de tots els productes
un 20%, tornarà al preu d’abans de les rebaixes. Creieu que és així? Quina variació
percentual es produeix disminuint el 20% el preu original i després augmentant un
20% el preu rebaixat?
c) Quin ha de ser l’augment de preu que hauria d’aplicar als productes rebaixats per
tornar al preu d’abans de les rebaixes?

Puntuació: Apartats a) i c) : 0,5 punts cadascun. Apartat b): 1 punt. Total: 2 punts.
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 3 de 5
PAU 2002
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Solució:
40
a) El preu abans de la rebaixa era de 50€ .
0,8
b) No serà igual, ja que el percentatge del nou preu sobre el preu inicial serà
0,8 ˜ 1, 2 0, 96 96% , i per tant hi haurà una rebaixa del 4%.
c) Per tal que el nou preu sigui idèntic al preu d'abans de les rebaixes, cal aplicar un
augment r tal que 0,8(1  r ) 1 , d'on resulta r 0, 25 25% .

4. Quants anys han de passar perquè un capital de 5000 € posat a un interès compost del
2,5% anual es converteixi en un capital final de 6092 €?

Puntuació: Plantejament: 1 punt. Determinació del temps: 1 punt. Total: 2 punts.

Solució: El plantejament és:

5000 ˜ (1, 025)t 6092

6092
(1,025)t 1, 2184
5000
Prenent logaritmes obtenim:

log1, 2184
t 7,9999 | 8
log1, 025
resultant

t 7,9999 | 8
Ha d'estar 8 anys.

Nota: S’acceptarà com a bona una solució obtinguda per tempteig, sense utilitzar logaritmes,
sempre que el resultat sigui correcte i els càlculs estiguin explicitats.
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 4 de 5
PAU 2002
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Problemes

5. El preu de cost d’una joguina és de 80 €. Venuda a 130 € la compren 1000 persones.

Per cada € que augmenta o disminueix aquest preu, el nombre de compradors
disminueix o augmenta, respectivament, en 60.
a) A quin preu s’ha de vendre la joguina per obtenir un benefici màxim?
b) Calculeu també el benefici màxim i el nombre de compradors corresponent.
Puntuació: Plantejament: 2 punts. Apartats a) i b): 1 punt cadascun. Total: 4 punts. Sigueu
benvolents amb els arrodoniments a cèntim d’euro.

Solució: Fem un esquema del plantejament, essent x el sobrepreu sobre els 130 €.

Preu de Benefici/unitari Nombre Benefici total

venda/unitari compradors
130 50 1000 50 ˜1000 50000
130  x 50  x 1000  60x (50  x)(1000  60 x)

Per tant, el benefici és

B( x) 50000  2000 x  60 x 2

Hem de trobar el màxim de la paràbola. La derivada de B ( x) és

B '( x) 120 x  2000

Igualant a zero resulta:
2000
x  16, 667
120

que correspon a un benefici màxim, ja que B ve donat per una paràbola amb coeficient de
x 2 negatiu. Així, el preu de venda òptim és P0 130  16, 667 113,33€ i correspon a un
nombre de compradors C0 1000  60 ˜ (16, 667) 2000 i a un benefici

B0 33,33 ˜ 2000 66660, 00€

Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 5 de 5
PAU 2002
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les ciències socials

6. Un triangle té dos vèrtexs A i B en els punts A (0, 0) i B (2, 0) . L'àrea val 3.

Sabent que el tercer vèrtex C té ordenada positiva i està situat sobre la recta
2 x  y  5 0 , calculeu les coordenades de C i el perímetre del triangle. Feu-ne la
gràfica corresponent.

Puntuació: Plantejament: 1 punt. Determinació del vèrtex C : 1 punt. Perímetre: 1 punt. Gràfica: 1
punt. Total 4 punts.

2S 2˜3
Solució: La base del triangle val 2. Com la seva àrea val 3, la seva altura val 3.
b 2
Per tant, el vèrtex C és la intersecció de la recta 2 x  y  5 0 amb y 3 , que dóna el
punt C (4, 3) .

El perímetre val:
p 2  22  32  42  32 7  13

Finalment la gràfica és:

ANY 2002
SETEMBRE
 SÈRIE 1 PAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 2001-2002
Districte universitari de Catalunya

A continuació trobareu l'enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu). En les respostes
que doneu heu d'explicar sempre què és el que voleu fer i per què.
Puntuació: cada qüestió: 2 punts. Total qüestions: 3 x 2 = 6 punts.
Problema: 4 punts.

QÜESTIONS

1. Considereu la corba d'equació f(x) = x3 – x.

a) Calculeu els punts en què la gràfica de f(x) talla l'eix d'abscisses i expliqueu
raonadament on f(x) és positiva i on és negativa.
b) Trobeu l'àrea del recinte limitat per la part positiva de la gràfica de f(x) i el
semieix negatiu d'abscisses.

Puntuació: Cada apartat val 1 punt. Total: 2 punts.

2. El costat BC d'un triangle està sobre la recta d'equació 3x – 2y + 1 = 0. El vèrtex

A té coordenades (2, –1). Determineu el peu de l'altura relativa a A.

Puntuació: Planteig: 1 punt. Determinació del peu de l'altura: 1 punt. Total: 2 punts.

3. Determineu per a quin valor del paràmetre λ el sistema següent:

Coordinació i Organització de les PAU de Catalunya

x – 3y + 5z = 2

2x – 4y + 2z = 1
5x – 11y + 9z = λ

Consell Interuniversitari de Catalunya

és compatible i, en aquest cas, resoleu-lo.

Puntuació: Determinació de λ : 1 punt. Resolució del sistema: 1 punt. Total: 2 punts.

Generalitat de Catalunya

4. En començar l'any 2001, el nombre de refugiats sota l'empara de l'ACNUR

(organisme de l'ONU) era de 12,10 milions.

a) Durant l'any 2000 el nombre de refugiats va augmentar un 4%. Quants n'hi

havia en començar l'any 2000?
b) Durant l'any 2001 el nombre de refugiats va augmentar un 10%. Quants n'hi
havia al final del 2001?
c) Suposant que a partir del 2002 hi haurà una disminució del 10% anual, quin
any hi arribarà a haver menys d'un milió de refugiats?

Puntuació: Apartats a) i b): 0,5 punts cadascun. Apartat c): 1 punt. Total: 2 punts.
 PROBLEMES

5. Considereu la funció f(x) = 2002x2 + ax + b + sin x, amb a, b reals. Calculeu els

valors dels paràmetres a, b perquè f passi pel punt (0, 3) i tingui un extrem
relatiu en aquest punt. Expliqueu raonadament quin tipus d'extrem té f e n
aquest punt.

Puntuació: Planteig: 1 punt. Determinació de a i b: 2 punts. Determinació del tipus d'extrem:

1 punt. Total: 4 punts.

6. Un entusiasta de la salut vol tenir un mínim de 36 unitats de vitamina A al dia,

28 unitats de vitamina C i 32 unitats de vitamina D. Cada pastilla de la marca 1
costa 0,03 A i proporciona 2 unitats de vitamina A, 2 de C i 8 de D. Cada pastilla
de la marca 2 costa 0,04 A i proporciona 3 unitats de vitamina A, 2 de C i 2 de
D. Quantes pastilles de cada marca haurà de comprar per a cada dia si vol
cobrir les necesitats bàsiques amb el menor cost possible?

Puntuació: Total: 4 punts.

Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 1 de 6
PAU 2002
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 1

Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals (ara bé, dins de
cada pregunta podeu utilitzar altres decimals per als diferents apartats i arrodonir després la
suma). Aquestes pautes no pretenen planificar tots els casos que en la pràctica es poden
presentar. Hi haurà molts casos concrets, doncs, en què serà difícil aplicar els criteris que
s'exposen a continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els casos en què les pautes
siguin de difícil aplicació, feu prevaler sempre el vostre criteri i el sentit comú.

Qüestions

1. Considereu la corba d'equació f ( x) ! x3 " x .

a) Calculeu els punts en què la gràfica de f ( x) talla l'eix d'abscisses i expliqueu
raonadament on f ( x) és positiva i on és negativa.
b) Trobeu l'àrea del recinte limitat per la part positiva de la gràfica de f ( x) i el semieix
negatiu d'abscisses.

Puntuació: Cada apartat val 1 punt. Total: 2 punts.

Solució:

a) Factoritzem f ( x) :

f ( x) ! x3 " x ! x( x 2 " 1) ! x( x " 1)( x # 1) .

Per tant té tres zeros reals que són x ! "1 , x ! 0 , i x ! 1 . En cada un dels intervals
compresos entre els zeros la funció té signe constant, que podem determinar mirant el signe
de cada factor. El resultat és:

x x $ "1 x ! "1 "1 $ x $ 0 x!0 0 $ x $1 x !1 x %1

y y$0 y!0 y%0 y!0 y$0 y!0 y%0

Fem un esbós de la gràfica de la corba i l'àrea a determinar:

Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 2 de 6
PAU 2002
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les ciències socials

b) Calculem l'àrea demanada:

0
0
( x4 x2 ) 1
/"1 & " ' * ! + " , !
3
x x dx
- 4 2 . "1 4

2. El costat BC d'un triangle està sobre la recta d'equació 3 x " 2 y # 1 ! 0 . El vèrtex A té

coordenades (2, "1) . Determineu el peu de l'altura relativa a A .

Puntuació: Plantejament: 1 punt. Determinació del peu de l'altura: 1 punt. Total: 2 punts.

Solució: Fem un esbós de la gràfica:

L'equació de l'altura, perpendicular al costat BC que passa per A(2, "1) és

2( x " 2) # 3( y # 1) ! 0

és a dir: 2 x # 3 y ! 1 . El peu de l'altura és el punt d'intersecció d'ambdues rectes, o sigui la

solució del sistema:
3 x " 2 y ! "10
1
2x # 3 y ! 1 2
1 5
que és: x!" , y! .
13 13

3 1 54
Per tant, el peu de l'altura és A' ! 5 " , 6
7 13 13 8
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 3 de 6
PAU 2002
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les ciències socials

3. Determineu per a quin valor del paràmetre 9 el sistema següent

: x " 3 y # 5z ! 2
;
<2 x " 4 y # 2 z ! 1
;5 x " 11 y # 9 z ! 9
=

és compatible i, en aquest cas, resoleu-lo.

Puntuació: Determinació de 9 : 1 punt. Resolució del sistema: 1 punt. Total: 2 punts.

Solució: Pel mètode de Gauss resulta:

31 "3 5 2 4 3 1 "3 5 2 4 3 1 "3 5 2 4

5 6 5 6 5 6
52 " 4 2 1 6 > 5 0 2 "8 "3 6 > 5 0 2 "8 "3 6
5
75 "11 9 9 86 75 0 4 "16 9 " 10 86 75 0 0 0 9 " 4 86

Per a tot 9 ? 4 el sistema és incompatible. Per 9 ! 4 és compatible. Calculem la solució:

z!z
3
y ! 4z "
2
9 5
x ! 3 y " 5 z # 2 ! 12 z " " 5 z # 2 ! 7 z "
2 2
que correspon a la solució vectorial:

& x, y, z ' ! 35 "

5 3 4
, " , 0 6 # z & 7, 4,1'
7 2 2 8

Nota: S'acceptarà qualsevol mètode de resolució i qualsevol solució completa. Les solucions que no
comportin 1 grau de llibertat no es puntuaran (0 punts per la solució del sistema).

4. En començar l’any 2001, el nombre de refugiats sota l’empara de l’ACNUR (organisme

de l’ONU) era de 12,10 milions.
a) Durant l’any 2000 el nombre de refugiats va augmentar un 4%. Quants n’hi havia en
començar l’any 2000?
b) Durant l’any 2001 el nombre de refugiats va augmentar un 10%. Quants n'hi havia al
final del 2001?
c) Suposant que a partir del 2002 hi haurà una disminució del 10% anual, en quin any hi
arribarà a haver menys d’un milió de refugiats?

Puntuació: Apartats a) i b): 0,5 punts cadascun. Apartat c): 1 punt. Total: 2 punts.
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 4 de 6
PAU 2002
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Solució:
12,1
a) En començar l'any 2000 n'hi havia: ! 11,63 milions.
1,04
b) A finals de 2001 n'hi havia: 12,1 *1,10 ! 13,31 milions.
c) Sigui t el nombre d'anys comptats a partir de l'inici de 2002. Seguint la hipòtesi, el
nombre de refugiats en funció de t ha de ser menor que 1. En fórmula:
13,31 * (0.9)t $ 1
O sigui:
1
(0.9)t $ .
13,31
Prenent logaritmes resulta:
t * log 0,9 $ " log13,31
d'on finalment:
log13, 31
t%" ! 24,57
log 0,9

és a dir, que hi haurà menys d'un milió d'habitants en arribar a la data de 2026,57 , és a dir,
durant l'any 2026, o més precisament cap a mitjans de 2026.

Nota: Per cada error en un apartat que correspongui a un còmput equivocat de l'inici o de la fi del
període es restaran 0,26 punts. Calcular el valor de t però oblidar-se d'obtenir la data final explícita
en l'apartat c) restarà 0,26 punts. Acceptem com a correcte la resposta 2026 o 2027. Arrodoniu la
nota final resultant a mig punt.

Problemes

5. Considereu la funció f ( x) ! 2002 x 2 # ax # b # sin x , amb a, b reals. Calculeu els valors

dels paràmetres a, b per tal que f passi pel punt (0,3) i tingui un extrem relatiu en
aquest punt. Expliqueu raonadament quin tipus d'extrem té f en aquest punt.

Puntuació: Plantejament: 1 punt. Determinació de a i b : 2 punts. Determinació del tipus d'extrem: 1

punt. Total: 4 punts.

Solució: Si volem que la funció passi pel punt (0,3) , hem d'imposar f (0) ! 3 , d'on resulta
b ! 3 . Si, a més, ha de tenir un extrem relatiu en x ! 0 , cal que la seva derivada s’anul·li
en x ! 0 . La funció derivada és:
f '( x) ! 4004 x # a # cos x ,
que s'ha d’anul·lar per x ! 0 . Resulta doncs: a # 1 ! 0. O sigui: a ! "1
Per saber quin tipus d'extrem és, el més senzill és calcular la derivada segona i estudiar el
seu signe:
f ''( x) ! 4004 " sin x
que en el punt x ! 0 val 4004 % 0 . Per tant, es tracta d'un mínim.
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 5 de 6
PAU 2002
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les ciències socials

6. Un entusiasta de la salut vol tenir un mínim de 36 unitats de vitamina A, 28 unitats de

vitamina C i 32 unitats de vitamina D al dia. Cada pastilla de la marca 1 costa 0,03 € i
proporciona 2 unitats de vitamina A, 2 de C i 8 de D. Cada pastilla de la marca 2 costa
0,04 € i proporciona 3 unitats de vitamina A, 2 de C i 2 de D. Quantes pastilles de cada
marca haurà de comprar per a cada dia si vol cobrir les necessitats bàsiques amb el
menor cost possible?

Puntuació: Total: 4 punts.

Solució: Fem un esquema amb les dades de l'enunciat:

Quantitat A C D Cost
Marca 1 x 2x 2x 8x 0, 03x €
Marca 2 y 3y 2y 2y 0, 04 y €
Condicions x @ 0, y @ 0 2 x # 3 y @ 36 2 x # 2 y @ 28 8 x # 2 y @ 32 3x # 4 y
C!
100

Per tant s'ha de minimitzar el cost C ! 0, 03 x # 0, 04 y subjecte a les condicions

2 x # 3 y @ 36
2 x # 2 y @ 28
8 x # 2 y @ 32
x @ 0; y @ 0

Les interseccions són:

x!0 0
1 P ! (0,16)
8 x # 2 y ! 32 2
8 x # 2 y ! 32 0 3 2 40 4
1Q ! 5 , 6
2 x # 2 y ! 282 73 3 8
2 x # 2 y ! 280
1 R ! (6,8)
2 x # 3 y ! 36 2
2 x # 3 y ! 36 0
1 S ! (18, 0)
y!0 2
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 6 de 6
PAU 2002
Pautes de correcció LOGSE: Matemàtiques aplicades a les ciències socials

El gràfic de la regió factible és:

Finalment, trobem el punt on el cost és mínim, que sabem que s'obté en un vèrtex (o en un
costat).

P ! (0,16) 3 2 40 4 R ! (6,8) S ! (18, 0)

Q!5 , 6
73 3 8
C ! 0, 03 x # 0, 04 y 0, 64 166 0,50 0,54
! 0,5533
300
Cost mínim

El cost mínim s’obtindrà prenent 6 pastilles de la marca 1 i 8 pastilles de la marca 2. El cost

és llavors de 0,50 € per dia.

Nota: Si la solució del problema es fa pel mètode descrit aquí, es puntuarà així: Esquema i
restriccions: 1,5 punts. Determinació dels vèrtexs i gràfic de la regió factible: 1,5 punts. Determinació
dels valors que fan mínim el cost i el cost mínim: 1 punt. Aquesta proposta de puntuació és indicativa,
ja que les variants de les respostes han de ser valorades a criteri del corrector. Sempre que el
raonament i el resultat siguin correctes es valorarà en quatre punts el problema.
ANY 2003
JUNY
 SÈRIE 2 PAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 2002-2003
Districte universitari de Catalunya

A continuació trobareu l’enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu). En les respostes que
doneu heu d’explicar sempre què és el que voleu fer i per què. Puntuació de cada
qüestió: 2 punts. Total qüestions: 3 x 2 = 6 punts. Problema: 4 punts.

QÜESTIONS

1. Determineu el sistema de quatre inequacions amb dues incògnites que té per

solució el polígon ombrejat dibuixat a la gràfica següent, suposant que els costats
també són solució.
Coordinació i Organització de les PAU de Catalunya
Consell Interuniversitari de Catalunya

Puntuació: 2 punts.
Generalitat de Catalunya

2. Una entitat financera ofereix un pla de jubilació que garanteix un 40% d’interès en
10 anys. Determineu la taxa anual equivalent (TAE) que garanteix.

Puntuació: 2 punts.
3. Determineu l’àrea finita de la regió del pla compresa entre les dues paràboles
y = –x2 + 4x +1 i y = x2 – 6x + 9.

Puntuació: 2 punts.

4. Expliqueu quina condició han de verificar A i B si les rectes d’equacions

x –1 y – 2
Ax + By + C = 0 i =
2 3

a) són paral·leles;
b) són perpendiculars.

Puntuació de cada apartat: 1 punt. Total: 2 punts.

PROBLEMES

5. Com a resultat del test efectuat amb un nou model d’automòbil per determinar-ne
el consum de benzina, s’ha observat que, per a velocitats compreses entre 25 i
175 km/h, el consum C(x) de gasolina, expressat en litres consumits en 100 km,
fets a la velocitat constant de x km/h, es pot aproximar per la funció

C(x) = 7,5 – 0,05x + 0,00025x2.

a) Determineu el consum a les velocitats de 50 km/h i de 150 km/h.

b) A quina velocitat s’obté el mínim consum? Quin és aquest consum mínim?
c) Feu un estudi del creixement i decreixement de la funció C(x) a l’interval
[25,175]. Determineu les velocitats que corresponen a consum màxim, així com
aquest consum.

Puntuació: apartat a): 0,5 punts; apartat b): 2 punts; apartat c): 1,5 punts. Total: 4 punts.

6. Un triangle rectangle té el vèrtex A, corresponent a l’angle recte, a l’origen de

coordenades. Un altre dels seus vèrtexs és el punt B(2,4), i la hipotenusa té per
equació la recta x = 2. Calculeu:

a) les equacions dels costats AB i AC;

b) el tercer vèrtex C;
c) l’àrea del triangle.

Puntuació: apartat a): 2 punts; apartats b) i c): 1 punt cadascun. Total: 4 punts.
 SÈRIE 5 PAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 2002-2003
Districte universitari de Catalunya

A continuació trobareu l’enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu). En les respostes que
doneu heu d’explicar sempre què és el que voleu fer i per què. Puntuació de cada
qüestió: 2 punts. Total qüestions: 3 x 2 = 6 punts. Problema: 4 punts.

QÜESTIONS

1. Determineu el sistema de tres inequacions i dues incògnites que té per solució el

triangle assenyalat en la gràfica següent, suposant que els costats del triangle
també formen part de la solució.
Coordinació i Organització de les PAU de Catalunya
Consell Interuniversitari de Catalunya

Puntuació: 2 punts.
Generalitat de Catalunya

2. La funció f(x) = –5ax2 + 700x + 1440 té un extrem relatiu per x = 10. Calculeu el valor
de a.

Puntuació: 2 punts.

3. Considereu els punts del pla A(2,–1) i B(0,3) i la recta r d’equació x + y – 2 = 0.

Calculeu les coordenades d’un punt C de r que estigui alineat amb A i B.

Puntuació: 2 punts.
4. Calculeu el perímetre del triangle rectangle ABC, sabent que la longitud del
segment CP és 2 3.
C

B P A
Puntuació: 2 punts.

PROBLEMES

5. Hem demanat un préstec de 1000 € a retornar en 2 anys a un interès del 8 %

nominal (s’entén compost i anual). El crèdit es retorna pagant quotes mensuals
iguals al final de cada mes. Una part de la quota mensual serveix per anar
amortitzant el deute i l’altra correspon als interessos que ha generat aquest deute.
La part de la quota mensual que correspon als interessos s’obté aplicant el tipus
d’interès al capital pendent abans de pagar la quota i la resta serveix per
amortitzar el deute.

a) Quina quota fixa mensual haurem de pagar per eixugar el préstec?

b) Quina quantitat del deute hem amortitzat amb la primera quota?
c) Quin capital ens queda pendent d’amortitzar després d’haver abonat la segona
quota?

Puntuació: apartats a) i c): 1,5 punts cadascun; apartat b): 1 punt.Total: 4 punts.

6. Amb un llistó de fusta de 300 cm de llarg volem fabricar el marc d’un quadre.

a) Determineu la relació que hi ha entre la base i l’alçada del marc.

b) Determineu la funció que expressa la superfície del quadre en termes de la
base del marc.
c) Feu un gràfic d’aquesta funció on es posin de manifest els seus intervals de
creixement i decreixement i els extrems relatius.
d) Trobeu les dimensions del marc que fan màxima la superfície del quadre.
Trobeu el valor de la superfície.

Puntuació de cada apartat: 1 punt. Total: 4 punts.

Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya. Pàgina 1 de 10
PAU 2003
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

SÈRIE 2

Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals (ara bé, dins
de cada pregunta podeu utilitzar altres decimals per als diferents apartats i arrodonir
després la suma). Aquestes pautes no pretenen planificar tots els casos que en la
pràctica es poden presentar. Hi haurà molts casos concrets, doncs, en què serà difícil
aplicar els criteris que s'exposen a continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els
casos en què les pautes siguin de difícil aplicació, feu prevaler sempre el vostre criteri i
el sentit comú.

QÜESTIONS

1. Determineu el sistema de quatre inequacions amb dues incògnites que té per

solució el polígon ombrejat dibuixat en la gràfica següent, suposant que els
costats també són solució.

Solució:

Les rectes que delimiten el triangle tenen per equacions y = 1 , x = 0 , y = x + 2 i

x + y = 6 . Observant que passa fixada la x i variant la y en direcció al semiplà
ombrejat obtenim les inequacions y ≥ 1 , x ≥ 0 , y ≤ x + 2 i x + y ≤ 6 .

Puntuació: 2 punts.
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya. Pàgina 2 de 10
PAU 2003
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

2. Una entitat financera ofereix un pla de jubilació que garanteix un 40% d’interès en
10 anys. Determineu la taxa anual equivalent (TAE) que garanteix.

Solució:

Al cap de 10 anys, una unitat monetària a un interès anual equivalent r s’haurà

(1 + r )
10
convertit en . Com que el capital garantit augmenta en un 40%, el valor
anterior ha de ser igual a 1,40. Per tant, la taxa anual equivalent és:
r = 10 1, 4 − 1 = 0, 03422 = 3, 42%

Puntuació: 2 punts.

3. Determineu l’àrea finita compresa entre les dues paràboles y = − x2 + 4x + 1 i

y = x2 − 6 x + 9

Solució:

Fem la gràfica de les dues paràboles.

Determinem les interseccions. Igualant les ordenades: − x 2 + 4 x + 1 = x 2 − 6 x + 9 . Per

tant x 2 − 5 x + 4 = 0 , que dóna com a solucions x = 1 i x = 4 . Per tant s’ha de
calcular la integral de la diferència de les dues paràboles entre 1 i 4:
4 4
S = ∫ ( − x + 4 x + 1) − ( x − 6 x + 9 ) dx = ∫ ( −2 x 2 + 10 x − 8 ) dx =
2 2

1 1
4
 2x 3
 128  2 
 − 3 + 5 x − 8 x  = − 3 + 80 − 32 −  − 3 + 5 − 8  = 9
2

 1  

Puntuació: 2 punts.
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya. Pàgina 3 de 10
PAU 2003
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

4. Expliqueu quina condició han de verificar A i B si les rectes d’equacions

x −1 y − 2
Ax + By + C = 0 i =
2 3

a) són paral·leles;
b) són perpendiculars.

Solució:

a) Si les rectes són paral·leles, el vector perpendicular a la primera recta ( A, B) ha

de ser perpendicular al vector director de la segona (2,3) . Per tant la condició
és 2 A + 3B = 0 .
b) Si les rectes han de ser perpendiculars, el vector director de la primera recta
(− B, A) ha de ser perpendicular al vector director de la segona (2,3) . Per tant
la condició és −2 B + 3 A = 0 .

Puntuació de cada apartat, 1 punt. Total: 2 punts.

PROBLEMES

5. Com a resultat del test efectuat amb un nou model d’automòbil per determinar-ne
el consum de benzina, s’ha observat que, per a unes velocitats compreses entre
25 i 175 km/h, el consum C ( x) de gasolina, expressat en litres consumits en 100
km, fets a la velocitat constant de x km/h, es pot aproximar per la funció

C ( x) = 7,5 − 0, 05 x + 0, 00025 x 2 .

a) Determineu el consum a les velocitats de 50 km/h i de 150 km/h.

b) A quina velocitat s’obté el mínim consum? Quin és aquest consum mínim?
c) Feu un estudi del creixement i decreixement de la funció C ( x) a l’interval
[25,175] . Determineu les velocitats que corresponen a consum màxim, així
com aquest consum.

Solució:

C (50) = 7,5 − 0, 05 ⋅ 50 + 0, 00025 ⋅ 50 = 5, 625

2

a)  litres en 100 km.

C (150) = 7, 5 − 0, 05 ⋅150 + 0, 00025 ⋅150 = 5, 625
2

b) La gràfica de C ( x) és una paràbola que té un mínim absolut. Per determinar-lo

igualem la derivada C '( x) = −0, 05 + 0, 0005 x a 0 i obtenim x = 100 km/h . Per aquesta
velocitat el consum és C (100) = 5 litres en 100 km , que serà el consum mínim.
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya. Pàgina 4 de 10
PAU 2003
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

c) La funció derivada C '( x) s’anul·la per x = 100 , on té el mínim. Per valors de x

inferiors, esdevé negativa, ja que el coeficient de la x és positiu i per tant, al disminuir
la x a partir del valor que anul·la la derivada, aquesta esdevindrà negativa. A l’inrevés
passa quan x s’incrementa a partir d’aquest valor. Per tant la funció és decreixent en
l’interval ( −∞,100) i creixent en l’interval (100, +∞ ) , i assoleix el mínim absolut i relatiu
en el punt (100, 5) . El màxim absolut en l’interval [25,175] s’assolirà en un dels dos
extrems de l’interval (o en tots dos).
Obtenim els valors C (25) = C (175) = 6, 41 litres en 100 km, que és el consum màxim
que s’assolirà per les dues velocitats de 25 i 175 km/h.

Puntuació: Apartat a) 0.5 punts, apartat b) 2 punts, apartat c) 1.5 punts. Total: 4 punts.

6. Un triangle rectangle té el vèrtex A , corresponent a l’angle recte, a l’origen de

coordenades. Un altre dels seus vèrtexs és el punt B(2, 4) i la hipotenusa té per
equació la recta x = 2 . Calculeu

a) les equacions dels costats AB i AC ;

b) el tercer vèrtex C ;
c) l’àrea del triangle.

Solució:

a) La recta AB té per equació y = 2 x . La recta AC és perpendicular a l’anterior

1
i passa també pel punt A(0, 0) . Per tant tindrà pendent − i la seva equació
2
1
serà y = − x .
2
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya. Pàgina 5 de 10
PAU 2003
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

1
b) El tercer vèrtex C és la intersecció de les dues rectes y = − x i x = 2 , per
2
tant és el punt C (2, −1) .
c) La hipotenusa del triangle és vertical i per tant, la seva longitud és
yB − yC = 4 − (−1) = 5 . L’altura sobre la hipotenusa és simplement xC = xB = 2 .
1
Per tant l’àrea del triangle és S = ⋅ 2 ⋅ 5 = 5 .
2

Puntuació: apartat a) 2 punts, apartats b) i c) 1 punt cadascun. Total: 4 punts.

Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya. Pàgina 6 de 10
PAU 2003
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

SÈRIE 5

Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals (ara bé, dins
de cada pregunta podeu utilitzar altres decimals per als diferents apartats i arrodonir
després la suma). Aquestes pautes no pretenen planificar tots els casos que en la
pràctica es poden presentar. Hi haurà molts casos concrets, doncs, en què serà difícil
aplicar els criteris que s'exposen a continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els
casos en què les pautes siguin de difícil aplicació, feu prevaler sempre el vostre criteri i
el sentit comú.

QÜESTIONS

2. Doneu el sistema de tres inequacions amb dues incògnites que té per solució el
triangle assenyalat en la gràfica següent, suposant que els costats del triangle
també formen part de la solució.

0 1 2 3 4 5 6

Puntuació: 2 punts.

Solució:

Les rectes que delimiten el triangle tenen per equacions y = 1 , y = x i x + y = 6 .

Observant que passa fixada la x i variant la y en direcció al semiplà ombrejat
obtenim les inequacions y ≥ 1 , y ≤ x i x + y ≤ 6 .
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya. Pàgina 7 de 10
PAU 2003
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

7. La funció f ( x) = −5ax 2 + 700 x + 1440 té un extrem relatiu per x = 10 . Calculeu el

valor de a .

Puntuació: 2 punts.

Solució:

La derivada és f '( x ) = −10ax + 700 . Per x = 10 s’anul·la. Per tant resulta

f '(10) = −100a + 700 = 0 , d’on obtenim a = 7 .

8. Considereu els punts del pla A(2, −1) i B(0,3) i la recta r d’equació
x + y − 2 = 0 . Calculeu les coordenades d’un punt C de r que estigui alineat amb
A i B.

Puntuació: 2 punts.

Solució:

La recta AB té per equació y + 1 = −2( x − 2) . Hem de trobar la intersecció amb la

recta x + y − 2 = 0 . Resolent el sistema obtenim el punt C (1,1) .

9. Calculeu el perímetre del triangle rectangle ABC , sabent que la longitud del
segment CP és 2 3 .

30”

45”

B P A
Puntuació: 2 punts.
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya. Pàgina 8 de 10
PAU 2003
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

Solució:

3
Considerant el triangle rectangle APC obtenim AC = PC = 3 . Per ser ABC un
2
triangle isòsceles resulta AB = AC = 3 . Com a més a més és rectangle, la hipotenusa
és BC = 32 + 32 = 18 = 3 2 . Per tant el perímetre és p = 6 + 3 2 .

PROBLEMES

10. Hem demanat un préstec de 1000 € a retornar en 2 anys a un interès del 8 %

nominal (s’entén compost i anual). El crèdit es retorna pagant quotes mensuals
iguals al finalitzar cada mes. Una part de la quota mensual serveix per anar
amortitzant el deute i l’altra correspon als interessos que ha generat aquest deute.
La part de la quota mensual que correspon als interessos s’obté aplicant el tipus
d’interès al capital pendent abans de pagar la quota i la resta serveix per a
amortitzar el deute.

d) Quina quota fixa mensual haurem de pagar per eixugar el préstec?

e) Quina quantitat del deute hem amortitzat amb la primera quota?
f) Quin capital ens queda pendent d’amortitzar després d’haver abonat la segona
quota?

Puntuació: apartats a) i c): 1.5 punts cadascun; apartat b): 1 punt.Total: 4 punts.

Solució:

a) Fixem la data focal al final dels dos anys. El capital de 1000 € a un interès del
24
 0, 08 
8% mensual acumulat haurà esdevingut en 12 mesos 1000 ⋅  1 +  €. La
 12 
primera quota a abonada al final del primer mes haurà esdevingut
23
 0, 08 
a 1 +  € i les restants tindran la mateixa expressió amb exponents
 12 
decreixents fins a la darreara quota que s’abona al final, i té el valor a . Per tant,
les quotes valorades a la data focal formen una progressió aritmètica de raó
24
 0, 08 
1 +  −1
1+
0, 08
que hem de sumar. Aquesta suma és a  12 
. Resulta
12 0, 08
12
doncs
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya. Pàgina 9 de 10
PAU 2003
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

24
 0, 08 
241 +  −1
 0, 08   12 
1000 ⋅  1 +  =a
 12  0, 08
12
d’on obtenim la quota

24
 0, 08 
1+
0, 08  12 

a = 1000 = 45, 23 €.
12  0, 08  24
1 +  −1
 12 

b) Fem la taula mes per mes dels valors del capital abans d’abonar la quota, els
interessos devengats, la quota abonada, el capital amortitzat i el capital
pendent:

Mes Capital Interessos Quota Capital Capital

inicial devengats Abonada Amortitzat pendent
1 1000 0, 08 45,23 45, 23 − 6, 67 = 1000 − 38,56 =
1000 = 6, 67
12 38,56 961, 44

2 961,44 6,41 45,23 38,22 922,62

Per tant, el capital amortitzat després d’abonada la primera quota és de 38,56 €.

c) A partir de la taula anterior obtenim el capital pendent després d’abonar la

segona quota que és de 922,44 €.

11. Amb un llistó de fusta de 300 cm de llarg volem fabricar el marc d’un quadre.

a) Determineu la relació que hi ha entre la base i l’alçada del marc.

b) Determineu la funció que expressa la superfície del quadre en termes de la
base del marc.
c) Feu un gràfic d’aquesta funció on es posin de manifest els seus intervals de
creixement i decreixement i els extrems relatius.
d) Trobeu les dimensions del marc que fan màxima la superfície del quadre.
Trobeu el valor de la superfície.

Puntuació de cada apartat 1 punt. Total: 4 punts.

Solució:

a) Anomenant x a la base del marc i y a l’alçada tenim 2( x + y ) = 300 , que

simplificada dóna: x + y = 150 .
b) La superfície del quadre expressada en termes de x resulta
S ( x) = xy = x(150 − x) = − x 2 + 150 x
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya. Pàgina 10 de 10
PAU 2003
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

c) El gràfic de S ( x) és una paràbola. El vèrtex (màxim) s’obté igualant la derivada

S '( x) = −2 x + 150 a 0, d’on resulta el punt (75,5625) . Les interseccions amb
l’eix de les x són x = 0 i x = 150 . Per tant el gràfic és el següent:
6000
(75, 5625)

5000

4000

3000

2000

1000

0 20 40 60 80 100 120 140 160

d) Com hem vist a l’apartat c) el màxim de S ( x) és el punt (75,5625) . Es tracta

realment d’un màxim ja que la paràbola té el coeficient de x 2 negatiu. El valor
de la superfície és S (75) = 5625 cm 2 .
ANY 2003
SETEMBRE
 SÈRIE 3 PAU. LOGSE MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 2002-2003
Districte universitari de Catalunya

A continuació trobareu l’enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu). En les respostes que
doneu heu d’explicar sempre què és el que voleu fer i per què. Puntuació de cada
qüestió: 2 punts. Total qüestions: 3 x 2 = 6 punts. Problema: 4 punts.

QÜESTIONS

1. Es van imposar 6000 € ara fa 3 anys i s’han recuperat 6652,31 €. Determineu la

taxa anual equivalent (TAE).

Puntuació: 2 punts.

2. Dibuixeu la regió del pla determinada pel sistema d’inequacions següent:

x+y≤ 5

{ –x + y ≤ 1
x + 2y ≥ 2
y≥ 0
Coordinació i Organització de les PAU de Catalunya

i calculeu el màxim de la funció f(x, y) = 2x + 2y en aquesta regió.

Puntuació: 1 punt per la gràfica i 1 punt pel màxim. Total: 2 punts.

Consell Interuniversitari de Catalunya

3. Esbrineu si les gràfiques de la funció f(x) = x2 – 2x + 2 i de la recta y = 2x – 2 són

tangents en algun punt. En cas que ho siguin, determineu aquest punt. Hi ha
algun altre punt d’intersecció entre la recta i la gràfica de la funció?
Generalitat de Catalunya

Puntuació: 2 punts.

4. Considereu un sistema de dues equacions lineals amb dues incògnites i amb

coeficients reals. És possible que el sistema tingui exactament dues solucions?
I exactament tres solucions? Justifiqueu les respostes.

Puntuació: 2 punts.

1
 PROBLEMES

5. Disposem de material per poder impermeabilitzar 200 m2 de superfície. Volem fer

una bassa de base rectangular en què la llargada mesuri el triple que l’amplada i
amb la profunditat adequada per gastar tot el material. Interessa que el volum
d’aigua que càpiga a la bassa sigui màxim.

a) Escriviu la relació que hi ha entre l’altura i el costat petit de la base de la bassa.

b) Escriviu la funció que dóna la capacitat de la bassa en funció del costat petit
de la base.
c) Calculeu les dimensions de la bassa perquè la capacitat sigui màxima. (Els
resultats s’han de precisar fins als centímetres.)
d) Determineu-ne el volum.

Puntuació de cada apartat: 1 punt. Total: 4 punts.

6.
a) Dibuixeu el gràfic de les rectes 3x – y – 1 = 0 i x + 3y – 12 = 0.
b) Demostreu que les dues rectes anteriors són perpendiculars.
c) Calculeu el punt d’intersecció de les dues rectes.
d) Considereu el triangle format per les dues rectes anteriors i per l’eix
d’ordenades. Calculeu-ne l’àrea.

Puntuació de cada apartat: 1 punt. Total: 4 punts.

2
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya. Pàgina 1 de 5
PAU 2003
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

SÈRIE 3

Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals (ara bé, dins
de cada pregunta podeu utilitzar altres decimals per als diferents apartats i arrodonir
després la suma). Aquestes pautes no pretenen planificar tots els casos que en la
pràctica es poden presentar. Hi haurà molts casos concrets, doncs, en què serà difícil
aplicar els criteris que s'exposen a continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els
casos en què les pautes siguin de difícil aplicació, feu prevaler sempre el vostre criteri i
el sentit comú.

QÜESTIONS

1. Es van imposar 6000 € ara fa 3 anys i s’han recuperat 6652,31 €. Determineu la

taxa anual equivalent (TAE).

Solució:

Els 6000 € a un interès anual equivalent r , esdevenen en 3 anys 6652,31 €. Per tant
6000 # !1 $ r " % 6652,31 . Aïllant r obtenim
3

6652,31
r% 3 & 1 % 0, 035000 % 3,5%
6000

que és la TAE demanada.

Puntuació: 2 punts.

2. Dibuixeu la regió del pla determinada pel sistema d’inequacions següent:

(x $ y ' 5
)& x $ y ' 1
)
*
)x $ 2 y + 2
), y + 0

i calculeu el màxim de la funció f ( x, y ) % 2 x $ 2 y en aquesta regió.

Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya. Pàgina 2 de 5
PAU 2003
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

Solució:

El gràfic és:

3 D(2,3)

A(0,1)
1

0 1 2 3 4 5 6
B(2,0) C(5,0)

Els vèrtexs de la regió factible es determinen fàcilment fent les interseccions de les
rectes i són els que figuren al gràfic i a la taula següent. Fem la taula per determinar el
màxim.

Funció A(0,1) B(2, 0) C (5, 0) D(2,3)

f ( x, y ) % 2 x $ 2 y 2 4 10 10

Per tant, el màxim s‘assoleix en tot l’interval que està sobre la recta x $ y % 5 entre els
punts C (5, 0) i D (2, 3) . El valor màxim és 10.

Puntuació: 1 punt per la gràfica i 1 punt pel màxim. Total: 2 punts.

Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya. Pàgina 3 de 5
PAU 2003
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

3. Esbrineu si les gràfiques de la funció f ( x) % x 2 & 2 x $ 2 i de la recta y % 2 x & 2

són tangents en algun punt. En cas que ho siguin, determineu aquest punt. Hi ha
algun altre punt d’intersecció entre la recta i la gràfica de la funció?

Solució:

Determinem la intersecció de la recta i la paràbola resolent el sistema següent:

y % x 2 & 2x $ 2-
.
y % 2x & 2 /

Igualant els valors de y obtenim l’equació x & 4 x $ 4 % 0 , que té la solució doble

2

x % 2 . Per tant es tracta d’un punt doble de tangència i és la única intersecció entre la
recta i la paràbola. El valor de la y és 2. Per tant, el punt de tangència és ! 2, 2 " .
Puntuació: 2 punts.

4. Considereu un sistema de dues equacions lineals amb dues incògnites i amb

coeficients reals. És possible que el sistema tingui exactament dues solucions? I
exactament tres solucions? Justifiqueu les respostes.

Solució:

No és possible que tingui ni 2 ni 3 solucions exactament, ja que si un sistema lineal

amb coeficients reals té més d’una solució, és indeterminat i llavors té infinites
solucions.

Puntuació: 2 punts.
Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya. Pàgina 4 de 5
PAU 2003
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

PROBLEMES

5. Disposem de material per a poder impermeabilitzar 200 m 2 de superfície. Volem

fer una bassa de base rectangular en la qual la llargada mesuri el triple que
l’amplada i amb la profunditat adequada per a gastar tot el material. Interessa que
el volum d’aigua que càpiga a la bassa sigui màxim.

a) Escriviu la relació que hi ha entre l’altura i el costat petit de la base de la bassa.

b) Escriviu la funció que dóna la capacitat de la bassa en funció del costat petit de
la base.
c) Calculeu les dimensions de la bassa per tal que la capacitat sigui màxima. (Els
resultats s’han de precisar fins als centímetres).
d) Determineu-ne el volum.

Solució:

a) Anomenem x al costat petit de la base i y a la profunditat. La superfície total a

impermeabilitzar és S % 3 x # x $ 2 x # y $ 2 # 3 x # y % 3 x $ 8 xy , que ha de ser igual
2

a 200. Per tant la relació demanada és 3 x $ 8 xy % 200 .

2

b) El volum de la bassa, expressat en termes de x , serà

200 & 3 x 2
V % 3x # x # y % 3 x2 y % 3x # .
8
c) Per tal que la capacitat sigui màxima igualem la derivada a 0 per obtenir els
extrems relatius. V '( x) %
3
8
! 200 & 9 x 2 " , i igualant a 0 obtenim x 2 %
200
9
. Dels

dos valors de x , únicament un és positiu i té sentit en el problema. Per tant,

10 2
V ( x) té un extrem relatiu per x% % 4, 71 m . Es tracta d’un màxim ja
3
que la funció és una paràbola amb vèrtex cap a munt (el signe del coeficient de
x 2 és negatiu). Per tant és el valor buscat. El costat llarg serà
200
200 &
200 & 3 x 2
3 % 5 2 % 3,54 m.
3x % 10 2 % 14,14 m , i la profunditat y % %
8x 80 2 2
3
10 2 5 2 500 2
d) Finalment el volum és V % #10 2 # % % 235, 702 m 3 .
3 4 3

Puntuació de cada apartat 1 punt. Total: 4 punts.

Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya. Pàgina 5 de 5
PAU 2003
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

6.

a) Dibuixeu el gràfic de les rectes 3 x & y & 1 % 0 i x $ 3 y & 12 % 0 .

b) Demostreu que les dues rectes anteriors són perpendiculars.
c) Calculeu el punt d’intersecció de les dues rectes.
d) Considereu el triangle format per les dues rectes anteriors i per l’eix
d’ordenades. Calculeu-ne l’àrea.

Solució:

a) Fem el gràfic. La recta 3 x & y & 1 % 0 talla els eixos en els punts (0, &1) i
01 1
2 , 0 3 . La recta x $ 3 y % 12 talla els eixos en els punts (12, 0) i (0, 4) .
43 5

C
A

b) Els vectors perpendiculars a la primera i segona rectes són (3, &1) i (1,3) . Fem
el producte escalar i tenim 3 #1 $ (&1) # 3 % 0 , i per tant són perpendiculars.
c) La intersecció l’obtenim resolent el sistema:
3x & y % 1 -
.
x $ 3 y % 12 /
03 71
que dóna com a resultat el punt 2 , 3 .
42 25
3
d) El triangle ABC té base CB = 4 & (&1) % 5 i altura sobre A de longitud
2
1 3 15
(abscissa de A). Per tant, la seva superfície és: S % # 5 # % % 3, 75 .
2 2 4

Puntuació de cada apartat 1 punt. Total: 4 punts.

ANY 2004
JUNY
 SÈRIE 3 PAU MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 2003-2004
Districte universitari de Catalunya

A continuació trobareu l’enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu). En les respostes que
doneu heu d’explicar sempre què és el que voleu fer i per què. Puntuació de cada
qüestió: 2 punts. Total qüestions: 3 x 2 = 6 punts. Problema: 4 punts.

QÜESTIONS

1. Sigui S la regió del pla de coordenades més grans o igual que zero i tal que els
seus punts compleixen que:

(i) la mitjana aritmètica de les coordenades és menor o igual que 5

(ii) el doble de l’abscissa més l’ordenada és més gran o igual que 5

a) Representeu gràficament el conjunt S.

b) Determineu en quins punts de S la funció f(x,y) = 2x + y pren el valor màxim.

Puntuació de cada apartat: 1 punt. Total: 2 punts.

2. El quadrilàter ABCD és la regió solució d’un sistema d’inequacions lineals. Els

Coordinació i Organització de les PAU de Catalunya

costats del quadrilàter també formen part de la regió solució.

Consell Interuniversitari de Catalunya
Generalitat de Catalunya

a) Trobeu el valor màxim i el mínim de la funció f(x,y) = x + 3y en aquesta regió.

b) En quins punts de la regió solució la funció de l’apartat anterior assoleix el
màxim i en quins, el mínim?

Puntuació de cada apartat: 1 punt. Total: 2 punts.

1
 e x – 1 si x < 1
3. Sigui f (x) = 
(x + a) si x ≥ 1
2

Per a quins valors del paràmetre a la funció és contínua?

Puntuació: 2 punts.

4. Observeu la gràfica següent de la funció f(x) i digueu quin valor tenen (aproxi-
madament)

a) f (0) b) x si f(x) = 0 c) f’(0) d) f’(–2)

Puntuació de cada apartat: 0,5 punts. Total: 2 punts.

PROBLEMES

5. La Joana i la Mercè tenien 20000 € cadascuna per invertir. Cadascuna d’elles fa

la mateixa distribució dels seus diners en tres parts P, Q i R, i les porta a una
entitat financera. Al cap d’un any, a la Joana li han donat un 4% d’interès per la
part P, un 5% per la part Q i un 4% per la part R i a la Mercè li han donat un 5%
per la part P, un 6% per la part Q i un 4% per la part R. La Joana ha rebut en total
850 € d’interessos, mentre que la Mercè n’ha rebut 950 €. De quants euros
constava cadascuna de les parts P, Q i R?

Puntuació del plantejament: 2 punts; de la resolució: 2 punts. Total: 4 punts.

6. Tres germans tenen edats diferents, però sabem que la suma de les edats dels
tres germans és de 37 anys, i la suma de l’edat del gran més el doble de l’edat
del mitjà més el triple de l’edat del petit és de 69 anys.

a) Expresseu les edats dels tres germans en funció de l’edat del germà petit.
b) És possible que el germà petit tingui 5 anys? I 12 anys? Raoneu la resposta.
c) Calculeu l’edat dels tres germans.

Puntuació: apartat a) 1,5 punts; apartat b) 1 punt; apartat c) 1,5 punts. Total: 4 punts.

2
 SÈRIE 1 PAU MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 2003-2004
Districte universitari de Catalunya

A continuació trobareu l’enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu). En les respostes que
doneu heu d’explicar sempre què és el que voleu fer i per què. Puntuació de cada
qüestió: 2 punts. Total qüestions: 3 x 2 = 6 punts. Problema: 4 punts.

QÜESTIONS

1. Un venedor té un salari mensual que està determinat per un sou fix més un cert
percentatge sobre el volum de vendes que ha fet durant el mes. Si ven per valor
de 2000 €, el seu salari és de 1200 € i, si ven per valor de 2500 €, el salari és
de 1300 €. Trobeu el percentatge que guanya sobre el total de vendes i el sou fix.

Puntuació: 2 punts.

2. En estudiar un sistema lineal dependent del paràmetre k pel mètode de Gauss,

hem arribat a la matriu ampliada següent:

1 | 8
Coordinació i Organització de les PAU de Catalunya

3 –2
0 k – 2 5 | 12
 
0 0 k – 1 | 0

Discutiu el sistema en funció del paràmetre k.

Consell Interuniversitari de Catalunya

Puntuació: 2 punts.

3. a) Representeu gràficament la regió de solucions del sistema d’inequacions

següent:
Generalitat de Catalunya

x ≤ 4

x + y ≥ 2
 x – 2y + 4 ≥ 0


b) Calculeu el mínim de la funció f(x, y) = x – 2y en la regió solució del sistema

anterior. En quins punts d’aquesta regió s’assoleix aquest mínim?

Puntuació de cada apartat: 1 punt. Total: 2 punts.

1
4. Decidiu si el polígon de vèrtexs consecutius A(0,0), B(5,2), C(7,1), D(7,6) i
E(0,6) és la regió factible d’un problema de programació lineal. Justifiqueu la
resposta.

Puntuació: 2 punts. Les respostes sense raonar no puntuen.

PROBLEMES

x3
5. Considereu la funció f (x) = – 15x 2 + 2500 .
30

a) Calculeu l’equació de la recta tangent en el punt d’abscissa x = 0.

b) En quin punt de la corba és mínim el pendent de la recta tangent? Quin és el
valor del pendent mínim?

Puntuació: apartat a) 1,5 punts; apartat b) 2,5 punts. Total: 4 punts.

6. Es vol construir una piscina que tingui per base un rectangle i dos semicercles
adjunts tal com s’indica a la figura següent:

Sabent que el perímetre de la piscina ha de ser de 30 m, calculeu les seves

dimensions per tal que la superfície sigui màxima.

Puntuació del plantejament: 2 punts; de la resolució: 2 punts. Total: 4 punts.

2
Oficina d'Organització de Proves d'Accés a la Universitat Pàgina 1 de 8
PAU 2004
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc.socials

SÈRIE 3
Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals (ara bé, dins de
cada pregunta podeu utilitzar altres decimals per als diferents apartats i arrodonir després la
suma). Aquestes pautes no pretenen planificar tots els casos que en la pràctica es poden
presentar. Hi haurà molts casos concrets, doncs, en què serà difícil aplicar els criteris que
s'exposen a continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els casos en què les pautes
siguin de difícil aplicació, feu prevaler sempre el vostre criteri i el sentit comú. Copieu la nota
de la pregunta i en la casella i .

QÜESTIONS

1. Sigui S la regió del pla de coordenades més grans o igual que zero i tal que els seus
punts compleixen:

(i) La mitjana aritmètica de les coordenades és menor o igual que 5.

(ii) El doble de l’abscissa més l’ordenada és més gran o igual que 5.

a) Representeu gràficament el conjunt S .

b) Determineu en quins punts de S la funció f ( x, y ) = 2 x + y pren el valor màxim.

Puntuació: cada apartat 1 punt. Total: 2 punts.

Solució: a) El sistema d’inequacions que representen les restriccions és:

 x≥0
 y≥0


 x + y ≤ 10
2 x + y ≥ 5

El gràfic de la regió factible és:

11
A 10
9
8
7
6
D 5
4
3
2
1
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
C B
Oficina d'Organització de Proves d'Accés a la Universitat Pàgina 2 de 8
PAU 2004
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc.socials

Els punts d’intersecció són A(0,10) , B (10, 0) , C (5 / 2, 0) i D(0,5) .

b) Resulta el quadre següent pels valors de la funció f ( x) = 2 x + y :

A(0,10) B (10, 0) C (5 / 2, 0) D(0,5)

f ( x, y ) = 2 x + y 10 20 5 5

Per tant, f ( x) pren el valor màxim que és 20 , en el punt B (10, 0) .

2. El quadrilàter ABCD és la regió solució d’un sistema d’inequacions lineals. Els costats
del quadrilàter també formen part de la regió solució.

a) Trobeu el màxim i el mínim de la funció f ( x, y ) = x + 3 y en aquesta regió.

b) En quins punts de la regió solució de l’apartat anterior assoleix el màxim i en quin el
mínim?

Puntuació: cada apartat 1 punt. Total: 2 punts.

Solució: La funció pren els valors extrems en el contorn. Els punts del contorn són: A(3,3) ,
B (5, 3) , C (5, −1) i D(2, 0) . Fem la taula de valors en els vèrtexs:

A(3,3) B (5, 3) C (5, −1) D(2, 0)

f ( x, y ) = x + 3 y 12 14 2 2

Per tant, el màxim el pren en el punt B (5, 3) i val 14, mentre que el mínim el pren en
tots els punts del segment CD on C (5, −1) i D(2, 0) , i val 2.
Oficina d'Organització de Proves d'Accés a la Universitat Pàgina 3 de 8
PAU 2004
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc.socials

e x −1 si x < 1,
3. Sigui f ( x) =  .
( x + a ) x ≥ 1.
2
si

Per a quins valors del paràmetre a la funció és contínua?

Puntuació: Total: 2 punts. Descompteu 0,5 punts si només es dona 1 valor correcte de a.

Solució: El possible punt de discontinuïtat és x = 1 , ja que les funcions exponencial i

potencial són contínues. El lim x→1− f ( x) = 1 . En canvi, el valor de f ( x) , així com
lim x →1+ f ( x) = (1 + a) 2 . Per tant, en el punt x = 1 , la funció serà continua si i només si
(1 + a) 2 = 1 , o sigui, si i només si a = 0 o a = −2 .

4. Observeu la gràfica següent i digueu quin valor tenen (aproximadament)

a) f (0) b) x si f ( x) = 0 c) f '(0) d) f '( −2)

Puntuació: cada pregunta 0,5 punts. Donar per bo qualsevol valor de f '(−2) que estigui a l’interval [-
0.7, -0.2]. Total: 2 punts.

Solució:
a) f (0) = −1 , ja que per x = 0 el valor de la funció és −1 .
b) Si f ( x) = 0 , observem que la funció talla a l’eix y = 0 en els punts d’abscisses x = ±2 .
c) La derivada en l’origen val f '(0) = 0 , ja que la funció té un mínim relatiu.
1 1
d) f '( −2) = − , ja que la recta tangent té aproximadament pendent − .
2 2
Oficina d'Organització de Proves d'Accés a la Universitat Pàgina 4 de 8
PAU 2004
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc.socials

PROBLEMES

5. La Joana i la Mercè tenien 20000 € cadascuna per invertir. Cadascuna d’elles fa la

mateixa distribució dels seus diners en tres parts P, Q i R i els porta a una entitat
financera. Al cap d’un any, a la Joana li han donat un 4% d’interès per la part P, un 5%
per la part Q i un 4% per la part R i a la Mercè li han donat un 5% per la part P, un 6%
per la part Q i un 4% per la part R. La Joana ha rebut en total 850 € d’interessos, mentre
que la Mercè n’ha rebut 950 €. De quants € constava cadascuna de les parts P,Q i R?

Puntuació: plantejament 2 punts; resolució 2 punts. Total: 4 punts.

Solució: Les condicions es tradueixen en el sistema següent:

P + Q + = 20000 
R P + Q + R = 20000 
 
0, 04 P + 0, 05Q + 0, 04 R = 850  → 4 P + 5Q + 4 R = 85000 
0, 05P + 0, 06Q + 0.04 R = 950  5P + 6Q + 4 R = 95000 

que té per solució: P = Q = 5000 €, R = 10000 €.

6. Tres germans tenen edats diferents, però sabem que la suma de les edats dels 3
germans és de 37 anys, i la suma de l’edat del gran més el doble de l’edat del mitjà més
el triple de l’edat del petit és de 69 anys.

a) Expresseu les edats dels tres germans en funció de l’edat del germà petit.
b) És possible que el germà petit tingui 5 anys? I 12 anys? Raoneu la resposta.
c) Calculeu les edats dels tres germans.

Puntuació: apartat a) 1,5 punts; apartat b) 1 punt; apartat c) 1,5 punts. Total: 4 punts. Si algú accepta
també la solució x = 9, y = 14, z = 14 , on dos germans tenen la mateixa edat, també es donarà per
bona la resposta.

Solució: Designem per x, y, z respectivament les edats dels germans petit, mitjà i gran
respectivament. El sistema que tradueix les condicions anteriors és:

x + y + z = 37 

3x + 2 y + z = 69
x < y < z 

a) Aïllant y, z en funció de x resulta y = 32 − 2 x i z = x + 5 .

b) Si posem x = 5 resulten y = 22 i z = 10 , i no es compleix z > y . Anàlogament, si posem
x = 12 resulten y = 8 i z = 17 i no es compleix y > x . Per tant, el germà petit no pot tenir ni
5 ni 12 anys. c) Cal que sigui y = 32 − 2 x > x i z = x + 5 > y = 32 − 2 x . Així, 3 x < 32 i
3 x > 27 , i tenim, 9 < x < 10, 66.. Per tant, l’única solució entera possible és x = 10 .
Conseqüentment, les edats són: x = 10, y = 12, z = 15 .
Oficina d'Organització de Proves d'Accés a la Universitat Pàgina 5 de 8
PAU 2004
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc.socials

SÈRIE 1

Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals (ara bé, dins de
cada pregunta podeu utilitzar altres decimals per als diferents apartats i arrodonir després la
suma). Aquestes pautes no pretenen planificar tots els casos que en la pràctica es poden
presentar. Hi haurà molts casos concrets, doncs, en què serà difícil aplicar els criteris que
s'exposen a continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els casos en què les pautes
siguin de difícil aplicació, feu prevaler sempre el vostre criteri i el sentit comú. Copieu la nota
de la pregunta i en la casella i .

QÜESTIONS

1. Un venedor té un salari mensual que ve determinat per un sou fix més un cert
percentatge sobre el volum de vendes que ha fet durant el mes. Si ven per valor de
2000 €, el seu salari és de 1200 € i, si ven per valor de 2500 €, el salari és de 1300 €.
Trobeu el percentatge que guanya sobre el total de vendes i el sou fix.

Puntuació: 2 punts. 1 punt el plantejament i 1 punt la resolució.

Solució: Sigui a = sou fix, b = tant per u sobre vendes, v = volum de vendes. El salari
serà s = a + bv . Per tant, tenim el sistema:

a + 2000b = 1200 1
 d’on resulta b = = 0, 2 = 20% i a = 800 .
a + 2500b = 1300 5

2. En estudiar un sistema lineal depenent del paràmetre k pel mètode de Gauss, hem
arribat a la matriu ampliada següent:

1 3 −2 | 8 
 
0 k − 2 5 | 12 
0 0 k − 1 | 0 


Discutiu el sistema en funció del paràmetre k .

Puntuació: 2 punts.

Solució: Si k ≠ 1 i k ≠ 2 el sistema és de Cramer (amb valor de z = 0 ), i per tant és

compatible determinat.
Si k = 1 , la darrera equació s’elimina i resta un sistema compatible indeterminat amb 1 grau
de llibertat.
Si k = 2 les dues darreres equacions encara poden reduir-se i queden
 1 3 −2 | 8   1 3 −2 | 8 
   
 0 0 5 | 12  → 0 0 1 | 0 
0 0 1 | 0   0 0 0 | 12 
   

resultant el sistema incompatible.

Oficina d'Organització de Proves d'Accés a la Universitat Pàgina 6 de 8
PAU 2004
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc.socials

3. a) Representeu gràficament la regió de solucions del sistema d’inequacions següent:

x ≤ 4

x + y ≥ 2

x − 2 y + 4 ≥ 0

b) Calculeu el mínim de la funció f ( x, y ) = x − 2 y en la regió solució del sistema

anterior. En quins punts d’aquesta regió s’assoleix aquest mínim?

Puntuació de cada apartat, 1 punt. Total: 2 punts.

Solució: a) El gràfic de les restriccions és:

La funció objectiu en els límits de la regió factible val:

(0, 2) (4, 4) (4, −2)

f ( x, y ) = x − 2 y −4 −4 8

El mínim de f ( x, y ) = x − 2 y en la regió és −4 , i s’obté en tots els punts del segment que

va del punt (0, 2) al punt (4, 4) .
Oficina d'Organització de Proves d'Accés a la Universitat Pàgina 7 de 8
PAU 2004
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc.socials

4. Esbrineu si el polígon de vèrtexs consecutius A(0, 0) , B(5, 2) , C (7,1) , D(7, 6) i E (0, 6)

és la regió factible d’un problema de programació lineal. Justifiqueu la resposta.

Puntuació: 2 punts. Les respostes sense raonar no puntuen.

Solució: El polígon en qüestió no és convex, i per tant no pot correspondre a una regió
factible d’un problema de programació lineal.

E D
6

2
B

1
C
A
0 1 2 3 4 5 6 7
Oficina d'Organització de Proves d'Accés a la Universitat Pàgina 8 de 8
PAU 2004
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc.socials

PROBLEMES

x3
5. Considereu la funció f ( x) = − 15 x 2 + 2500 .
30
a) Calculeu l’equació de la recta tangent en el punt d’abscissa x = 0 .
b) En quin punt de la corba el pendent de la tangent és mínim? Quin és el valor del
pendent mínim?

Puntuació: apartat a) 1,5 punts; apartat b) 2,5 punts. Total: 4 punts.

x2
Solució: a) La funció derivada és f '( x) = − 30 x . Per x = 0 és f '(0) = 0 i f (0) = 2500 .
10
Per tant, la recta tangent serà y = 2500 .
b) Per obtenir el mínim de la derivada determinem la seva derivada i la igualem a 0. Tenim:
x
f ''( x) = − 30 . Per tant, s’anul·la per x = 150 . En aquest punt, la derivada val:
5
1502
f '(150) = − 30 ⋅150 = −2250 , que és el valor mínim del pendent de f ( x) .
10

6. Es vol construir una piscina que tingui per base un rectangle i dos semicercles adjunts tal
com s’indica a la figura següent:

Sabent que el perímetre de la piscina ha de ser de 30 m, calculeu les seves dimensions per
tal que la superfície sigui màxima.

Puntuació: plantejament 2 punts; resolució 2 punts. Total: 4 punts. En cas d’error en els càlculs que
portin a un resultat que no sigui un cercle, es descomptarà 1 punt.

Solució: Anomenem r al radi dels semicercles i x a la distància entre els dos centres dels
semicercles. El perímetre és 30 = 2π r + 2 x , que ens permet expressar x en termes de r .
Tindrem: x = 15 − π r . La superfície és:
s = π r 2 + 2rx = π r 2 + 2r (15 − π r ) = 30r − π r 2 .
Per trobar el valor màxim derivem i igualem a 0 la derivada: s '( x) = 30 − 2π r . I finalment
15
30 − 2π r = 0 , dóna r = ≈ 4.77 m, que determina un valor de x = 0 . Per tant, la piscina ha
π
de ser circular.
 SÈRIE 4 PAU MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 2003-2004
Districte universitari de Catalunya

A continuació trobareu l’enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu). En les respostes que
doneu heu d’explicar sempre què és el que voleu fer i per què. Puntuació de cada
qüestió: 2 punts. Total qüestions: 3 x 2 = 6 punts. Problema: 4 punts.

QÜESTIONS

1. Tenim un litre de llimonada que conté un 25% d’aigua i un 75% de suc de llimona.
Si hi afegim un quart de litre d’aigua obtenim llimonada més aigualida. Calculeu
el percentatge d’aigua i de suc de llimona de la llimonada més aigualida.

Puntuació: 2 punts.

2. Discutiu i, si escau, resoleu el sistema següent segons els valors del paràmetre a:
2x – y = 5

x + y = a
3x + 2y = 4

Puntuació: 2 punts. Les respostes sense raonar no puntuen.
Coordinació i Organització de les PAU de Catalunya

3. El dibuix representa les gràfiques de les tres funcions A(x), B(x) i C(x) i de les
seves derivades P(x), Q(x) i R(x), no necessàriament en el mateix ordre.
Consell Interuniversitari de Catalunya
Generalitat de Catalunya

Associeu cada funció A(x), B(x) i C(x) amb la seva respectiva funció derivada P(x),
Q(x) o R(x). Raoneu la resposta.

Puntuació: 2 punts. Les respostes sense raonar no puntuen.

1
4. Trobeu els valors de b i c per tal que la funció f(x) = x2 + bx + c tingui un extrem
relatiu en el punt (–1, –4). Quin tipus d’extrem és?

Puntuació: 2 punts.

PROBLEMES

5. Un curs de segon de batxillerat d’un institut té un grup que està format per 20
noies i 10 nois, que volen organitzar un viatge de fi de batxillerat. A fi de recollir
diners, troben una feina de fer enquestes. L’empresa contracta equips de joves
per fer enquestes durant les tardes lliures que poden ser de dos tipus:

A: parelles d’un noi i una noia.

B: equips de tres noies i un noi.

Paguen a 40 € la tarda els equips A i a 90 € la tarda els equips B.

Com els convé distribuir-se per obtenir la major quantitat possible de diners?
Quina quantitat de diners obtindran per tarda treballada?

Puntuació del plantejament: 2 punts; de la resolució: 2 punts. Total: 4 punts.

6. Un taller de confecció fabrica dos models de vestits. Per fer el model A es

necessiten 2 m de teixit de color, 1 m de teixit blanc i 4 hores de feina. Per fer el
model B es necessiten 2,5 m de teixit de color, 0,5 m de teixit blanc i 3 hores de
feina. El taller disposa, cada dia, d’un màxim de 250 m de teixit de color, 100 m
de teixit blanc i 380 hores de feina.

a) Anomeneu x i y el nombre de vestits dels models A i B respectivament fets cada

dia. Expresseu mitjançant un sistema d’inequacions les restriccions de la
producció.
b) Representeu gràficament la regió del pla que satisfà les inequacions.
c) La venda d’un vestit del model A porta al taller un benefici de 5 €, i la d’un vestit
del model B, de 4 €. Suposant que la producció diària es ven íntegrament,
quants vestits de cada tipus cal fer per tal d’obtenir el màxim benefici? Quant
val el benefici màxim?
d) En aquest últim cas, quin tipus de teixit sobrarà i en quina quantitat?

Puntuació de cada apartat: 1 punt. Total: 4 punts.

2
Oficina d'Organització de Proves d’Accés a la Universitat. Pàgina 1 de 5
PAU 2004
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

SÈRIE 4
Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals (ara bé, dins
de cada pregunta podeu utilitzar altres decimals per als diferents apartats i arrodonir
després la suma). Aquestes pautes no pretenen planificar tots els casos que en la
pràctica es poden presentar. Hi haurà molts casos concrets, doncs, en què serà difícil
aplicar els criteris que s'exposen a continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els
casos en què les pautes siguin de difícil aplicació, feu prevaler sempre el vostre criteri i
el sentit comú. Copieu la nota de la pregunta i en la casella i .

QÜESTIONS

1. Tenim un litre de llimonada que conté un 25% d’aigua i un 75% de suc de llimona.
Si afegim un quart de litre d’aigua obtenim llimonada més aigualida. Calculeu el
percentatge d’aigua i de suc de llimona de la llimonada més aigualida.

Puntuació: 2 punts.

Solució: El percentatge de suc de llimona que contindrà la llimonada aigualida serà:

0, 75 3 0, 25 + 0, 25 2
= = 0, 6 = 60% i el percentatge d’aigua: = = 0, 4 = 40%
1 + 0, 25 5 1 + 0, 25 5

2. Discutiu i, en el seu cas, resoleu el sistema següent segons els valors del
paràmetre a :

2 x − y = 5

x + y = a
3x + 2 y = 4


Puntuació: 2 punts. Les respostes sense raonar no puntuen.

Solució: Eliminant pel mètode de Gauss tenim:

 2 − 1 | 5   2 −1 | 5   2 −1 | 5   2 −1 | 5 
       
3 2 | 4 → 0 7 | −7  →  0 1 | −1  →  0 1 | −1  .
       
 1 1 | a   0 3 | 2a − 5   0 0 | 2a − 2   0 0 | a − 1 

Per tant, si a ≠ 1 el sistema és incompatible. Altrament, per a = 1 és compatible

determinat, i la solució és y = −1, x = 2 .
Oficina d'Organització de Proves d’Accés a la Universitat. Pàgina 2 de 5
PAU 2004
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

3. El dibuix representa les gràfiques de les tres funcions A( x) , B ( x) i C ( x) i de les

seves derivades P ( x) , Q ( x) i R ( x) , no necessàriament en el mateix ordre.

A(x) B(x) C(x)

P(x) Q(x) R(x)

Associeu cada funció A( x) , B ( x) i C ( x) amb la seva respectiva funció derivada

P ( x) , Q( x) o R ( x) . Raoneu la resposta.

Puntuació: Total: 2 punts. Les respostes sense raonar no puntuen.

Solució: A( x) és creixent per x < 2 , té un màxim per x = 2 i és decreixent per x > 2 .

Per tant, la seva derivada és positiva, zero i negativa respectivament. Aquestes
condicions només les compleix Q ( x) .
El pendent de B(x) és constant i igual a -1. Per tant, la derivada de B ( x) és R ( x) .
C ( x) és decreixent per x < 2 , té un mínim per x = 2 i és creixent per x > 2 . Per tant,
la seva derivada és negativa, zero i positiva respectivament. Aquestes condicions
només les compleix P ( x) .

4. Trobeu els valor de b i c per tal que la funció f ( x) = x 2 + bx + c tingui un extrem

relatiu en el punt (−1, −4) . Quin tipus d’extrem és?

Puntuació: 2 punts.

Solució: En primer lloc ha de ser f ( −1) = 1 − b + c = −4 . En segon lloc, la derivada

f '( x) = 2 x + b ha de complir f '(−1) = −2 + b = 0 . Això dóna un sistema d’equacions
que té solució b = 2, c = −3 . Per tant, la funció serà: f ( x) = x 2 + 2 x − 3 . Com que
f "(−1) = 1 > 0 el punt (−1, −4) és un mínim.
Oficina d'Organització de Proves d’Accés a la Universitat. Pàgina 3 de 5
PAU 2004
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

PROBLEMES

5. Un curs de segon de batxillerat d’un Institut té un grup que està format per 20 noies
i 10 nois, que volen organitzar un viatge de fi de batxillerat. A fi de recollir diners,
troben una feina de fer enquestes. L’empresa contracta equips de joves per fer
enquestes durant les tardes lliures que poden ser de dos tipus:

A: Parelles d’un noi i una noia.

B: Equips de 3 noies i 1 noi.
Paguen a 40 € la tarda pels equips A i a 90 € la tarda pels equips B.
Com els convé distribuir-se per obtenir la major quantitat possible de diners? Quina
quantitat de diners obtindran per tarda treballada?

Puntuació: planteig 2 punts; resolució 2 punts. Total: 4 punts.

Solució: Denotem x en nombre de grups de tipus A i y el nombre de grups de tipus

B. El sistema d’inequacions que impliquen les restriccions és:

 x ≥ 0, y ≥ 0

 x + y ≤ 10

 x + 3 y ≤ 20

i la funció objectiu a maximitzar és B ( x, y ) = 40 x + 90 y .

El gràfic de la regió factible és:

10

P
6
Q
4

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20
O R

El màxim s’obté en el contorn, i en particular en algun vèrtex. Determinem els punts

d’intersecció. El punt Q és el punt d’intersecció de les rectes x + y = 10 i x + 3 y = 20 , i
és Q = (5, 5) . Fem la taula de valors:

P (0, 20 / 3) Q = (5, 5) R = (10, 0) O = (0, 0)

B ( x, y ) = 40 x + 90 y 600 650 400 0

Per tant obtindran guanys màxims fent 5 equips de tipus A i 5 equips de tipus B, i
obtindran uns guanys de 650 €.
Oficina d'Organització de Proves d’Accés a la Universitat. Pàgina 4 de 5
PAU 2004
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

6. Un taller de confecció fabrica dos models de vestits. Per fer el model A es

necessiten 2 m de teixit de color, 1 m de teixit blanc i 4 hores de feina. Per fer el
model B es necessiten 2,5 m de teixit de color, 0,5 m de teixit blanc i 3 hores de
feina. El taller disposa, cada dia, d’un màxim de 250 m de teixit de color, 100 m de
teixit blanc i 380 hores de feina.

a) Anomeneu x i y el nombre de vestits del models A i B respectivament fets

cada dia. Expresseu mitjançant un sistema d’inequacions les restriccions de la
producció.
b) Representeu gràficament la regió del pla que satisfà les inequacions.
c) La venda d’un vestit del model A porta al taller un benefici de 5 € i la d’un vestit
del model B de 4 €. Suposant que la producció diària es ven íntegrament,
quants vestits de cada tipus cal fer per tal d’obtenir el màxim benefici? Quant
val el benefici màxim?
d) En aquest últim cas, quin tipus de teixit sobrarà i en quina quantitat?

Puntuació: cada apartat 1 punt. Total: 4 punts.

Solució: a) Fem un quadre per resumir les dades.

Roba color Roba blanca Hores treball

x de A 2m 1m 4h
y de B 2,5m 0,5m 3h
Màxim 250m 100m 380h

Per tant el sistema d’inequacions que descriu les restriccions és:

 x ≥ 0, y ≥ 0
2 x + 2,5 y ≤ 250


 x + 0,5 y ≤ 100
4 x + 3 y ≤ 380

i la funció objectiu a maximitzar és B ( x, y ) = 5 x + 4 y .

Oficina d'Organització de Proves d’Accés a la Universitat. Pàgina 5 de 5
PAU 2004
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

b) El gràfic de la regió factible és:

200
180
160
140
120

P 100
80
60 Q
40
20
0 20 40 60 80 100 120
O R

c) Els màxims beneficis s’obtenen en el contorn i en particular en algun vèrtex.

Determinem els punts d’intersecció. El punt Q és intersecció de les dues rectes
2 x + 2,5 y = 250 i 4 x + 3 y = 380 i és Q(50, 60) . Fem el quadre de valors:

P (0,100) Q(50, 60) Q(95, 0) O(0, 0)

B ( x, y ) = 5 x + 4 y 400 490 475 0

El benefici màxim s’obtindrà fabricant 50 vestits de tipus A i 60 vestits de tipus B, amb

un benefici total de 490 €.
d) En aquest cas, s’haurà gastat 2 ⋅ 50 + 2,5 ⋅ 60 = 250 m de teixit de color i per tant no
en sobra gens, i 1 ⋅ 50 + 0,5 ⋅ 60 = 80 m de teixit blanc i per tant en sobren 20m de roba
blanca.
ANY 2004
SETEMBRE
 SÈRIE 5 PAU MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 2003-2004
Districte universitari de Catalunya

A continuació trobareu l’enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu). En les respostes que
doneu heu d’explicar sempre què és el que voleu fer i per què. Puntuació de cada
qüestió: 2 punts. Total qüestions: 3 x 2 = 6 punts. Problema: 4 punts.

QÜESTIONS

1. Trobeu els punts de la regió del dibuix on la funció f(x,y) = 2x + 4y + 5 pren el valor
màxim i digueu quin és el benefici màxim.

Puntuació: 2 punts.
Coordinació i Organització de les PAU de Catalunya

2. Maximitzeu la funció f(x,y) = 2x – 3y amb les restriccions: x + 2y ≤ 24, 2x + y ≤ 10,

x ≥ 0, y ≥ 0.

Puntuació: 2 punts. Les respostes sense raonar no puntuen.

Consell Interuniversitari de Catalunya

3. Tenim dues caixes de llibres A i B. Si passem 12 llibres de la caixa A a la B, totes

dues caixes tindran la mateixa quantitat de llibres. Si passem 12 llibres de la B a
Generalitat de Catalunya

la A, la caixa A tindrà el triple de llibres que la caixa B. Quants llibres conté cada
caixa?

Puntuació del plantejament: 1 punt; de la resolució: 1 punt. Total: 2 punts.

4. Discutiu i, si escau, resoleu el sistema següent:

4x + 6y – 8z = 2

6x + 9y – 12z = 3
 x + 2y + z = 10

Puntuació: 2 punts.

1
 PROBLEMES

x2 + 1
5. Sigui la funció f (x) = .
x2 – 1

a) Trobeu les equacions de les asímptotes de f(x).

b) Estudieu el signe de la funció.
c) Estudieu el creixement i decreixement de la funció i indiqueu quins són els seus
màxims i mínims.
d) Feu un esbós de la gràfica de f(x).

Puntuació de cada apartat: 1 punt. Total: 4 punts.

6. Una empresa de lloguer de cotxes ens ofereix la possibilitat d’escollir entre dues
tarifes:

A: 20 € per dia més 0,2 € per quilòmetre recorregut

B: 40 € per dia

a) Per a cadascuna de les dues tarifes, expresseu el cost del lloguer en funció del
nombre t de dies de durada del viatge i del quilometratge x.
b) Si s’han de fer 1000 km en 8 dies, a quina tarifa convé acollir-se? I si el viatge
de 1000 km ha de durar 12 dies?
c) Si hem de fer 1000 km, per a quina durada del viatge el cost és el mateix amb
les dues tarifes? Expliqueu quina tarifa ens interessa escollir en funció del
nombre de dies que duri el viatge.

Puntuació: apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punt; apartat c) 2 punts. Total: 4 punts.

2
Oficina d'Organització de Proves d'Accés a la Universitat Pàgina 1 de 5
PAU 2004
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 5
Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals (ara bé, dins
de cada pregunta podeu utilitzar altres decimals per als diferents apartats i arrodonir
després la suma). Aquestes pautes no pretenen planificar tots els casos que en la
pràctica es poden presentar. Hi haurà molts casos concrets, doncs, en què serà difícil
aplicar els criteris que s'exposen a continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els
casos en què les pautes siguin de difícil aplicació, feu prevaler sempre el vostre criteri i
el sentit comú. Copieu la nota de la pregunta i en la casella i .

QÜESTIONS

1. Trobeu els punts de la regió del dibuix on la funció f ( x, y ) = 2 x + 4 y + 5 pren el

valor màxim i digueu quin és el benefici màxim.

0 1 2 3 4 5

Puntuació: 2 punts.

Solució: El màxim s’obté en el contorn, i en particular en algun vèrtex. Els vèrtexs del
contorn són A(0,1) , B (3, 2) , C (5,1) , D (4, 0) , O (0, 0) . Fem el quadre de valors.

A(0,1) B (3, 2) C (5,1) D(4, 0) O(0, 0)

f ( x, y ) = 2 x + 4 y + 5 9 19 19 13 5

Per tant el màxim s’obté en tots els punts del segment que va de B (3, 2) a C (5,1) , i el
seu valor és 19.

2. Maximitzeu la funció f ( x, y ) = 2 x − 3 y amb les restriccions: x + 2 y ≤ 24 ,

2 x + y ≤ 10 , x ≥ 0 , y ≥ 0 .

Puntuació: 2 punts. Les respostes sense raonar no puntuen.

Solució: La regió factible és:

Oficina d'Organització de Proves d'Accés a la Universitat Pàgina 2 de 5
PAU 2004
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

12

P 10
8

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24
R Q

El màxim de la funció s’obté en el contorn i en particular en algun vèrtex. Els vèrtexs

són: P (0,10) , Q (5, 0) , R (0, 0) . Fem el quadre de valors:

P (0,10) Q (5, 0) R (0, 0)

f ( x, y ) = 2 x − 3 y -30 10 0

Per tant, el màxim s’obté en el punt Q (5, 0) , i val 10.

3. Tenim dues caixes de llibres A i B. Si passem 12 llibres de la caixa A a la B, totes

dues caixes tindran la mateixa quantitat de llibres. Si passem 12 llibres de la B a la
A, la caixa A tindrà el triple de llibres que la caixa B. Quants llibres conté cada
caixa?

Puntuació: plantejament 1 punt; resolució 1 punt. Total: 2 punts.

Solució: Anomenant x al nombre de llibres de la caixa A i y al nombre de llibres de

la caixa B, les condicions poden expressar-se mitjançant el sistema lineal següent:

x − 12 = y + 12  x − y = 24 
→  que té per solució A = 60, B = 36
x + 12 = 3( y − 12)  x − 3 y = −48

4. Discutiu , i en el seu cas resoleu, el sistema següent:

4 x + 6 y − 8 z = 2

6 x + 9 y − 12 z = 3
 x + 2 y + z = 10


Puntuació: 2 punts.

Solució: Eliminant pel mètode de Gauss resulta:

 1 2 1 | 10   1 2 1 | 10   1 2 1 | 10 
     
 4 6 −8 | 2  →  2 3 −4 | 1  →  0 −1 −6 | −19 
 6 9 −12 | 3   2 3 −4 | 1   0 0 0 | 0 
     
Oficina d'Organització de Proves d'Accés a la Universitat Pàgina 3 de 5
PAU 2004
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Per tant el sistema és compatible indeterminat amb un grau de llibertat, i la solució és:
( x, y, z ) = (−28,19, 0) + z (11, −6,1)

PROBLEMES

x2 + 1
5. Sigui la funció f ( x) = 2 .
x −1

a) Trobeu les equacions de les asímptotes de f ( x ) .

b) Estudieu el signe de la funció.
c) Estudieu el creixement i decreixement de la funció i indiqueu quins són els
seus màxims i mínims.
d) Feu un esbós de la gràfica de f ( x ) .

Puntuació: cada apartat 1 punt. Total: 4 punts.

Solució: a) Les asímptotes verticals corresponen als zeros del denominador i per tant
són x = ±1 . Les asímptotes horitzontals s’obtenen prenent el límit quan x tendeix a
x2 + 1
±∞ . Per tant és: y = lim x→±∞ f ( x) = lim x→±∞ = 1 , o sigui y = 1 .
x2 − 1
b) El signe de la funció depèn del signe del denominador, ja que el numerador sempre
és positiu. Per tant, tenim el quadre següent de signes de la funció:

x < −1 −1 < x < 1 x >1

Signe de f ( x ) + - +

c) Pel que fa al creixement i decreixement, la derivada és

2 x( x 2 − 1) − 2 x( x 2 + 1) −4 x
f '( x) = =
(x − 1) (x − 1)
2 2 2 2

i el seu signe és el signe del numerador, ja que el denominador és sempre positiu en el

domini. Per tant tenim el següent quadre de creixement i decreixement de la funció:

x < 0 x = 0 x > 0
Signe de f '( x ) + 0 -
f ( x) màxim

d) Per tant el gràfic de la funció té la forma següent:

Oficina d'Organització de Proves d'Accés a la Universitat Pàgina 4 de 5
PAU 2004
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

6. Una empresa de lloguer de cotxes ens ofereix la possibilitat d’escollir entre dues
tarifes:

A: 20 € per dia més 0,2 € per quilòmetre recorregut.

B: 40 € per dia.

a) Per a cadascuna de les dues tarifes, expresseu el cost del lloguer en funció del
nombre t de dies de durada del viatge i del quilometratge x .
b) Si s’han de fer 1000 km en 8 dies, a quina tarifa convé acollir-se? I si el viatge
de 1000 km ha de durar 12 dies?
c) Si hem de fer 1000 km, per a quina durada del viatge el cost és el mateix amb
les dues tarifes? Expliqueu quina tarifa ens interessa escollir en funció del
nombre de dies que duri el viatge.

Puntuació: apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punts; apartat c) 2 punts. Total: 4 punts.

Solució: a) Les fórmules d’ambdues tarifes són:

 p A (t , x) = 20t + 0, 2 x

 pB (t , x) = 40t

b) El preu a pagar per 1000km i per 8 i 12 dies de durada del viatge respectivament,
depenent de la tarifa és:

Tarifa \ Dies 8 12
A 20 ⋅ 8 + 0, 2 ⋅1000 = 360 € 20 ⋅12 + 200 = 440 €
B 40 ⋅ 8 = 320 € 40 ⋅12 = 480 €

Per tant, si el viatge ha de durar 8 dies convé agafar la tarifa B i el preu serà de 320 €.
Si ha de durar 12 dies convé agafar la tarifa A i el preu serà de 440 €.
c) El cost serà el mateix per ambdues tarifes quan p A (t ,1000) = pB (t ,1000) , és a dir,
quan 20t + 200 = 40t . El resultat és t = 10 dies. Si t < 10 és preferible la tarifa B i si
t > 10 és preferible la tarifa A.
Oficina d'Organització de Proves d'Accés a la Universitat Pàgina 5 de 5
PAU 2004
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

PAUTES COMPLEMENTÈRIES DE CORRECCIÓ DE MATEMÀTIQUES APLICADES

A LES CIÈNCIES SOCIALS. SETEMBRE DE 2004

A fi d'unificar i matisar la puntuació dels exercicis, afegim unes valoracions per cada un
dels subapartats de cada qüestió o problema:

1.
0,5 punts per dir que els punts estan al contorn i buscar-los
0,5 per torbar-los correctament
0,5 per calcular els valors de f correctament i obtenir el valor màxim
0,5 per afirmar que el màxim s'obté en tot el segment BC

2.
1,0 punts pel gràfic
0,5 punts per trobar els punts del contorn
0,5 punts per trobar el màxim i el punt on és màxima f

3.
1,0 punts pel plantejament
1,0 punts per la resolució

4.
1,0 punts per torbar que el sistema és compatible indeterminat
1,0 per expressar correctament les solucions (qualsevol versió)

5.
1,0 punt cada apartat

6.
1,0 punts apartat a)
1,0 punts apartat b)
2,0 punts apartat c)
ANY 2005
JUNY
 SÈRIE 4 PAU MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 2004-2005
Districte universitari de Catalunya

A continuació trobareu l’enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu). En les respostes que
doneu heu d’explicar sempre què és el que voleu fer i per què. Podeu fer servir
qualsevol mena de calculadora, llevat de les que treballin amb un sistema operatiu
d’ordinador tipus WINDOWS/LINUX. Puntuació de cada qüestió: 2 punts. Total
qüestions: 3 x 2 = 6 punts. Problema: 4 punts.

QÜESTIONS

1. Resoleu el sistema d’equacions següent:

x + y + z = 1

2x + 3y – 4z = 9
 x – y + z = −1


Puntuació: eliminació 1 punt; solució correcta 1 punt. Total: 2 punts.

2. a) Determineu la regió solució del sistema i el seu vèrtex:

3x + y ≥ 10

 x – 3y ≤ 0
Organització de Proves d’Accés a la Universitat

b) Calculeu el valor de la funció f(x, y) = x – 4y en el vèrtex i expliqueu raonadament si

correspon a un extrem de f(x, y) i de quina classe és.
Consell Interuniversitari de Catalunya

Puntuació: apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punt. Total: 2 punts.

3. a) Calculeu els punts del gràfic de la corba y = x3 – 2x2 + x + 1 on la recta tangent té

1
Generalitat de Catalunya

pendent – .
3
b) Determineu la recta tangent en aquests punts.

Puntuació: apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punt. Total: 2 punts.

1
 90x + 100
4. La funció f (x) = indica el nombre de minuts que s’aconsella de caminar
x + 5
diàriament en funció del nombre x de setmanes que han passat des que es va començar un
programa de manteniment.

a) Segons aquest programa de manteniment, a partir de quina setmana s’ha de caminar més
d’una hora?
b) Feu un gràfic aproximat de la funció i expliqueu el seu creixement. Quant de temps
aproximadament hauria de dedicar diàriament a caminar una persona que fa molt de
temps que segueix el programa?

Puntuació: apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punt. Total: 2 punts.

PROBLEMES

5. En una empresa es fabriquen dos tipus de peces que anomenarem A i B. Per fabricar una
peça de tipus A es necessiten 2 quilos d’un metall i per fer-ne una de tipus B, 4 quilos del
mateix metall. L’empresa disposa com a màxim de 100 quilos de metall i no pot fabricar
més de 40 peces de tipus A ni més de 20 de tipus B.

a) Doneu un sistema d’inequacions que representi les restriccions en la fabricació que té

l’empresa.
b) Determineu gràficament els punts del pla que verifiquen aquest sistema.
c) D’entre les solucions obtingudes, quins són els possibles valors de peces de cada tipus
(han de ser enters) si es volen exhaurir els 100 quilos de metall? Expliqueu detalla-
dament què feu per trobar-los.

Puntuació: apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punt; apartat c) 2 punts. Total: 4 punts.

6. Una marca comercial utilitza tres ingredients A, B i C en l’elaboració de tres tipus de

pizzes P1, P2 i P3. La pizza P1 s’elabora amb 1 unitat de A, 2 de B i 2 de C; la P2 s’elabora
amb 2 unitats de A, 1 de B i 1 de C, i la P3 s’elabora amb 2 unitats de A, 1 de B i 2 de C.
El preu de venda al públic és de 4,80 € per a P1, 4,10 € per a P2 i 4,90 € per a P3. Sabent
que el marge comercial (benefici) és d’1,60 € en cadascuna, trobeu quant costa cada unitat
de A, B i C a la marca comercial esmentada.

Puntuació: plantejament 2 punts; solució 2 punts. Total: 4 punts.

2
 SÈRIE 1 PAU MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 2004-2005
Districte universitari de Catalunya

A continuació trobareu l’enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu). En les respostes que
doneu heu d’explicar sempre què és el que voleu fer i per què. Podeu fer servir
qualsevol mena de calculadora, llevat de les que treballin amb un sistema operatiu
d’ordinador tipus WINDOWS/LINUX. Puntuació de cada qüestió: 2 punts. Total
qüestions: 3 x 2 = 6 punts. Problema: 4 punts.

QÜESTIONS

1. El preu d’un bitllet d’una línia d’autobusos és la suma d’una quantitat fixa i una altra
proporcional al nombre de quilòmetres del recorregut. S’han pagat 18 € per un bitllet a
una població que és a 500 km i 33 € per un altre a una ciutat que és a 1000 km. Quant
haurem de pagar per un bitllet a una població que és a 250 km?

Puntuació: plantejament 1 punt; solució 1 punt. Total 2 punts.

1 0 
2. Sigui la matriu A =  . Calculeu A55.
 0 –1
Puntuació: total 2 punts. Les respostes sense raonar no puntuen.
Organització de Proves d’Accés a la Universitat

3. Calculeu a i b de manera que f(x) = a ln(x) + bx2 + x tingui extrems relatius en els punts
d’abscisses x = 1 i x = 2, i digueu, en cada cas, si es tracta d’un màxim o d’un mínim.
Consell Interuniversitari de Catalunya

Puntuació: càlcul de a i b 1 punt; determinació del caràcter 1 punt. Total: 2 punts.

4. Calculeu en quins punts de la regió determinada pel sistema d’inequacions

Generalitat de Catalunya

 x ≥ 0, y ≥ 0

4x + 3y – 4 ≥ 0
3x + 5y ≤ 15


la funció F(x, y) = 4x + y pren els seus valors màxim i mínim, i quins són aquests valors.
3
Puntuació: gràfic 1 punt; determinació dels punts del contorn i obtenció de tots els punts extrems
1 punt. Total: 2 punts.

1
 PROBLEMES

1
5. Considereu la funció f(x) = .
1 + x2

a) Calculeu l’equació de la recta tangent a la corba que representa f(x), en el punt

d’abscissa x = 2.
b) Quina és la funció que dóna el pendent de la recta tangent en cadascun dels punts de la
corba?
c) Calculeu el punt de la corba que representa f(x) en el qual el pendent de la recta tangent
és màxim. Trobeu el valor d’aquest pendent màxim.

Puntuació: apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punt; apartat c) 2 punts. Total: 4 punts.

6. Un taller pot produir per dia com a màxim 12 articles del tipus A i 20 del tipus B. Cada dia
el servei tècnic pot controlar un mínim de 20 articles i un màxim de 25, independentment
del tipus.

a) Siguin x i y el nombre d’articles produïts per dia dels tipus A i B, respectivament.

Expresseu les condicions anteriors mitjançant un sistema d’inequacions en x i y.
b) Representeu la regió del pla determinada per aquest sistema.
c) Sabem que el benefici de produir els articles de tipus A és el doble del que s’obté amb
els articles de tipus B. Trobeu quants articles de cada tipus ha de produir el taller per
obtenir el benefici màxim.

Puntuació: apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punt; apartat c) 2 punts. Total: 4 punts.

2
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10
PAU 2005
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc.socials

SÈRIE 4

• Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals. Ara bé,
dins de cada pregunta podeu utilitzar altres decimals per als diferents apartats i
arrodonir després la suma.
• Puntueu cada subapartat sobre la qualificació indicada en aquestes pautes,
valorant els aspectes parcials que estiguin correctes.
• Copieu la nota de la pregunta i en la casella i .
• En la qüestió 4 no descompteu punts per arrodoniments no ajustats a l'enunciat.
• En el problema 5, apartat b) puntueu 2 si la resposta conté les 31 solucions, 1.5 si
conté B i C, 1 punt si conté B ó C o algun punt solució.
• Aquestes pautes no pretenen planificar tots els casos que en la pràctica es poden
presentar. Hi haurà molts casos concrets, doncs, en què serà difícil aplicar els
criteris que s'exposen a continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els casos
en què les pautes siguin de difícil aplicació, feu prevaler sempre el vostre criteri i el
sentit comú.

QÜESTIONS

1. Resoleu el sistema d’equacions següent:

x+ y + z =1 

2 x + 3 y − 4 z = 9
x − y + z = −1 

Puntuació: Eliminació 1 punt; solució correcta 1 punt. Total 2 punts.

Solució: Resolem per Gauss:

1 1 1 | 1  1 1 1 | 1  1 1 1 | 1  1 1 1 | 1 
       
 2 3 − 4 | 9  →  0 1 −6 | 7  →  0 1 0 | 1  →  0 1 0 | 1 
 1 −1 1 | −1  0 −2 0 | −2   0 0 −12 | 12   0 0 1 | −1
       

d’on resulta ( x, y, z ) = (1,1, −1) .

2. a) Determineu la regió solució del sistema i el seu vèrtex:

3 x + y ≥ 10,

 x − 3 y ≤ 0.

b) Calculeu el valor de la funció f ( x, y ) = x − 4 y en el vèrtex i expliqueu raonadament

si correspon a un extrem de f ( x, y ) i de quina classe.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 10
PAU 2005
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc.socials

Puntuació: Apartat a ) 1 punt; apartat b) 1 punt. Total 2 punts.

Solució: a) La regió factible és infinita i ve donada pel gràfic següent:

10

2
A = (3, 1)

0 1 2 3 4 5 6 7

El vèrtex demanat és A = (3,1) .

b) El valor de la funció f ( x, y ) = x − 4 y en A és f (3,1) = 3 − 4 ⋅1 = −1 . Ara calculem el

valor de la funció en dos punts a ambdós costats de A: El punt (6,2) està sobre el
costat OA. El valor de la funció és f (6, 2) = 6 − 4 ⋅ 2 = −2 , o sigui que disminueix en
aquesta direcció. El punt (0,10) està sobre l’altre costat. El valor de la funció en ell és
f (0,10) = 0 − 4 ⋅10 = −40 , o sigui que també disminueix en aquesta direcció. Per tant,
en el punt A = (3,1) , la funció f ( x, y ) = x − 4 y pren el valor màxim en la regió factible.

3. a) Calculeu els punts del gràfic de la corba y = x3 − 2 x 2 + x + 1 on la recta tangent

1
té pendent − . b) Determineu la recta tangent en aquests punts.
3

Puntuació: Apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punt. Total 2 punts.

Solució: a) Determinem la funció derivada: f '( x) = 3 x 2 − 4 x + 1 . Els punts on aquesta

1 1
val − correspondran als valors de x que siguin solució de 3 x 2 − 4 x + 1 = − , que és
3 3
2  2 29 
el punt (doble): x = . L’únic punt de la corba és doncs:  , .
3  3 27 
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 10
PAU 2005
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc.socials

29 1 2
b) La recta tangent en aquest punt serà: y− = −  x −  o de forma equivalent
27 3 3
9 x + 27 y − 35 = 0 .

90 x + 100
4. La funció f ( x) = indica el nombre de minuts que s’aconsella de caminar
x+5
diàriament en funció del nombre x de setmanes que han passat des que es va
començar un programa de manteniment.

a) Segons aquest programa de manteniment, a partir de quina setmana s’ha de

caminar més d’una hora?
b) Feu un gràfic aproximat de la funció i expliqueu el seu creixement. Quant de
temps aproximadament hauria de dedicar diàriament a caminar una persona
que porta molt de temps seguint el programa?

Puntuació: Apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punt. Total 2 punts.

90 x + 100 20
Solució: a) Hem de resoldre > 60 . Aïllant resulta x > i la seva part
x+5 3
entera per excés és 7 setmanes.

b) El gràfic de la funció presenta una asímptota horitzontal per y = lim f ( x) = 90 i per

x →∞

90( x + 5) − (90 x − 100) 550

x = 0 pren el valor 20. La derivada és f '( x) = = ≥0 i
( x + 5) ( x + 5)
2 2

f ( x) és sempre creixent. Per tant la seva gràfica té la forma següent:

100

80

60

40

20

0 10 20 30 40 50
x

quan passin moltes setmanes haurà de caminar 90 minuts que és el valor asimptòtic.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 10
PAU 2005
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc.socials

PROBLEMES

5. En una empresa s’han de fabricar dos tipus de peces que anomenarem A i B. Per
fabricar una peça de tipus A es necessiten 2 quilos d’un metall i per fer-ne una de
tipus B, 4 quilos del mateix metall. L’empresa disposa com a màxim de 100 quilos
de metall i no pot fabricar més de 40 peces de tipus A ni més de 20 de tipus B.
a) Expresseu amb un sistema d’inequacions les restriccions en la fabricació que té
l’empresa.
b) Determineu gràficament els punts del pla que verifiquen aquest sistema.
c) D’entre les solucions obtingudes, quins són els possibles valors de peces de
cada tipus (han de ser enters) si es volen exhaurir els 100 quilos de metall?
Expliqueu ben bé com ho feu per trobar-los.

Puntuació: Apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punt; apartat c) 2 punts. Total 4 punts.

Solució: a) Anomenem x al nombre de peces de tipus A i y al nombre de tipus B.

Les condicions es tradueixen en el sistema següent:

2 x + 4 y ≤ 100

0 ≤ x ≤ 40
0 ≤ y ≤ 20


b) Representem la regió factible:

25

A = (0, 20) B = (10, 20)

20

15

10

5 C = (40, 5)

D = (40, 0)
0 10 20 30 40

c) Si volem exhaurir els 100 kg de metall el punt corresponent ha d’estar sobre la recta
2 x + 4 y = 100 o de forma equivalent x = 50 − 2 y . Com la y ha d’estar entre
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 10
PAU 2005
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc.socials

5 ≤ y ≤ 20 , les solucions enteres són el conjunt {(50 − 2n, n) | n ∈ Z,5 ≤ n ≤ 20} , és a

dir els punts (40,5), (38,6), (36,7), … (12,19), (10,20).

6. Una marca comercial utilitza tres ingredients A, B i C en l’elaboració de tres tipus

de pizzes P1, P2 i P3. La pizza P1 s’elabora amb 1 unitat de A, 2 de B i 2 de C; la
P2 s’elabora amb 2 unitats de A, 1 de B i 1 de C; P3 s’elabora amb 2 unitats de A,
1 de B i 2 de C. El preu de venda al públic és de 4,80 € per P1, 4,10 € per P2 i
4,90 € per P3. Sabent que el marge comercial (benefici) és de 1,60 € en
cadascuna d’elles, trobeu què li costa a l’esmentada marca comercial cada unitat
de A, B i C.

Puntuació: Plantejament 2 punts; solució 2 punts. Total: 4 punts.

Solució: Anomenant x , y i z el que li costa a l’empresa una unitat de A, B i C

respectivament, les condicions anteriors es tradueixen en el sistema d’equacions:

 x + 2 y + 2 z + 1.60 = 4.80

2 x + y + z + 1.60 = 4.10
2 x + y + 2 z + 1.60 = 4.90


Resolent per Gauss obtenim:

 1 2 2 | 3.20   1 2 2 | 3.20   1 2 2 | 3.20 

     
 2 1 1 | 2.50  →  0 −3 −3 | −3.90  →  0 1 1 | 1.30 
 2 1 2 | 3.30   0 −3 −2 | −3.10   0 0 1 | 0.80 
     

d’on resulta ( x, y, z ) = (0.60, 0.50, 0.80) .

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 6 de 10
PAU 2005
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc.socials

SÈRIE 1

• Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals. Ara bé,
dins de cada pregunta podeu utilitzar qualsevol decimal i després arrodonir la suma
total.
• Aquestes pautes no preveuen tots els casos que en la pràctica es poden presentar.
Tampoc no pretenen donar totes les possibles solucions a un problema ni tan sols
la millor.
• Hi haurà molts casos concrets en què serà difícil aplicar els criteris que s’exposen a
continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els casos dubtosos, feu prevaler el
vostre criteri i sentit comú.
• Valoreu totes les parts de cada subapartat que siguin correctes, encara que el
resultat final no ho sigui.
• Penalitzeu els errors simples de càlcul amb 0, 0,25 o 0,5 punts segons la
importància de l’error i el vostre criteri. Els errors de càlcul que portin a resultats
incoherents o absurds, penalitzeu-los amb 0,75 o 1 punt. Si l’error és molt escan-
dalós, podeu puntuar tot l’apartat amb 0 punts.
• Copieu la nota de la pregunta i en la casella i, a fi de poder fer estadísitiques sobre
cada qüestió.

QÜESTIONS

1. El preu d’un bitllet d’una línia d’autobusos és la suma d’una quantitat fixa i una
altra proporcional al nombre de quilòmetres del recorregut. S’han pagat 18 € per
un bitllet a una població que dista 500 km., i 33 € per un altre a una ciutat que
dista 1000 km. Quant haurem de pagar per un bitllet a una població que està a
250 km?

Puntuació: Plantejament 1 punt; solució 1 punt. Total 2 punts.

Solució: El preu del bitllet ve donat per p = a + bx on x és la distància i a i b són

constants a determinar. S’obtenen les equacions següents:

a + 500b = 18 

a + 1000b = 33

d’on resulta a=3 i b = 0, 03 . Així el preu a una població que està a una distància
de 250 quilòmetres és: p = 3 + 0, 03 ⋅ 250 = 10,50€

1 0  55
2. Sigui la matriu A =   . Calculeu A .
 0 −1 

Puntuació: Total 2 punts. Les respostes sense raonar no puntuen.

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 7 de 10
PAU 2005
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc.socials

1 0
Solució: El quadrat de A és A2 =   . Per tant, tota potència parell de A serà
0 1
la matriu unitat i tota potència senar serà igual a A . Així
1 0 
A55 = A =  
 0 −1

Nota pels correctors: Cal que donin un raonament, però no s’exigirà un rigor
excessiu en la resposta. L’absència de raonament concloent es penalitzarà amb 1
punt.

3. Calculeu a i b de manera que f ( x) = a ln( x) + bx 2 + x tingui extrems relatius en

els punts d'abscisses x = 1 i x = 2 , i esbrineu, en cada cas, si es tracta d’un màxim
o d’un mínim.

Puntuació: Càlcul de a i b 1 punt; determinació del caràcter 1 punt. Total 2 punts.

a
Solució: Si ha de tenir extrems en x = 1 i x = 2 , la funció derivada f '( x) = + 2bx + 1
x
ha de ser nul·la en aquests punts. Per tant:

0 = f '(1) = a + 2b + 1 ½
°
a ¾
0 = f '(2) = + 4b + 1°
2 ¿

2 1
d’on resulta: a = − , b = − . D’aquí obtenim
3 6

2 x 2 1
f '( x) = − − + 1 i f "( x) = 2 − .
3x 3 3x 3

2 1 1
Per tant f "(1) =
− = > 0 , i en x = 1 f ( x) té un mínim . Anàlogament:
3 3 3
2 1 1
f "(2) = − = − < 0 , i en x = 2 f ( x) té un màxim .
12 3 6
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 8 de 10
PAU 2005
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc.socials

4. Calculeu en quins punts de la regió determinada pel sistema d'inequacions

 x ≥ 0, y ≥ 0,

4 x + 3 y − 4 ≥ 0,
 3x + 5 y ≤ 15,


4x
la funció F ( x, y ) = + y pren els seus valors màxim i mínim i quins valors tenen.
3

Puntuació: Gràfic 1 punt; determinació dels punts del contorn i obtenció de tots els punts
extrems 1 punt. Total 2 punts.

Solució: La regió solució del sistema ve determinada pel gràfic següent:

3 B = (0, 3)

2.5

1.5
A = (0, 4/3)
1

0.5
C = (5, 0)
0 1 0) 2 3 4 5
D = (1,

Els valors de la funció en el contorn són:

 4 B = ( 0,3) C = ( 5, 0 ) D = (1, 0 )
A =  0, 
 3
4 4 3 20 4
F ( x, y ) = x+ y
3 3 3 3

Per tant

20
el màxim s’obté en el punt C = ( 5, 0 ) i té el valor ,
3

4
el mínim s’obté per tots els punts del segment DA i té el valor .
3
.
Nota pels correctors: Si no donen tot el segment DA com solució es penalitzarà amb
0.5 punts.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 9 de 10
PAU 2005
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc.socials

PROBLEMES

1
5. Considereu la funció f ( x) = .
1 + x2
a) Calculeu l'equació de la recta tangent a la corba que representa f ( x) en el punt
d'abscissa x = 2 .
b) Quina és la funció que dóna el pendent de la recta tangent en cadascun dels
punts de la corba?
c) Calculeu el punt de la corba que representa f ( x) en el qual el pendent de la
recta tangent és màxim. Trobeu el valor d’aquest pendent màxim.

Puntuació: Apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punt; apartat c) 2 punts. Total: 4 punts.

1
Solució: a) El valor de la funció en x = 2 és f (2) = . La funció derivada és
5
2x 4
f '( x) = − . Per tant, f '(2) = − . Així, la recta tangent té per equació:
(1 + x )
2 2 25

1 4
y− = − ( x − 2) o bé 4 x + 25 y − 13 = 0 .
5 25

2x
b) Es tracta de la funció derivada ja calculada f '( x) = − .
(1 + x )
2 2

c) Per trobar en quin punt el pendent és màxim hem de calcular la derivada de f '( x) i
igualar-la a 0.

−2(1 + x 2 ) + 8 x 2 6x2 − 2
f "( x) = = . El signe de f "( x) coincideix amb el del seu
(1 + x ) 2 3
(1 + x )2 3

numerador 6 x 2 − 2 = 2 ( 3 x − 1) , que
2
passa (per x creixent) de positiu a negatiu

1 1
en x = − i de negatiu a positiu en x= . Per tant, el màxim s’obté per
3 3
1  1 3
x=− . El punt màxim és − ,  , i el valor del pendent màxim és
3  3 4
 1  3 3
f ' − = 8 .
 3
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 10 de 10
PAU 2005
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc.socials

6. Un taller pot produir per dia com a màxim 12 articles del tipus A i 20 del tipus B.
Cada dia el servei tècnic pot controlar un mínim de 20 articles i un màxim de 25,
independentment del tipus.

a) Siguin x i y el nombre d’articles produïts per dia dels tipus A i B, respectiva-

ment. Expresseu les condicions anteriors mitjançant un sistema d’inequacions
en x i y .
b) Representeu la regió del pla determinada per aquest sistema.
c) Sabem que el benefici de produir els articles de tipus A és el doble del que
s’obté amb els articles de tipus B. Trobeu quants articles de cada tipus ha de
produir per obtenir un benefici màxim.

Puntuació: Apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punt. apartat c) 2 punts. Total: 4 punts.

Solució: a) El sistema de condicions és:

x ≤ 12 
y ≤ 20

x+ y ≥ 20
x+ y ≤ 25
b) La regió solució del sistema és:

A = (0, 20) B = (5, 20)

20

15
C = (12, 13)

10
D = (12, 8)

0 2 4 6 8 10 12 14

c) La funció de benefici és B ( x, y ) = k (2 x + y ) , on k és una constant positiva no

coneguda. La taula de valors en el contorn de la regió factible és:

A = ( 0, 20 ) B = ( 5, 20 ) C = (12,13) D = (12,8)
B( x, y ) = k (2 x + y ) 20k 30k 37 k 32k

Per tant el benefici màxim s’obté en el punt C = (12,13) , que correspon a produir 12
articles de tipus A i 13 articles de tipus B.
ANY 2005
SETEMBRE
 SÈRIE 3 PAU MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Curs 2004-2005
Districte universitari de Catalunya

A continuació trobareu l’enunciat de quatre qüestions i dos problemes. Heu de

respondre només tres de les quatre qüestions i resoldre només un dels dos
problemes (podeu triar les qüestions i el problema que vulgueu). En les respostes que
doneu heu d’explicar sempre què és el que voleu fer i per què. Podeu fer servir
qualsevol mena de calculadora, llevat de les que treballin amb un sistema operatiu
d’ordinador tipus WINDOWS/LINUX. Puntuació de cada qüestió: 2 punts. Total
qüestions: 3 x 2 = 6 punts. Problema: 4 punts.

QÜESTIONS

1. Un magatzem de rodes de vehicles de diferents tipus té l’estoc de components (en centenars

d’unitats) donat per la taula següent:

Pneumàtics Embellidors Llantes

Utilitaris 3,1 0,3 2,1
Berlines 1,6 1,1 0,6
Tot terrenys 0,9 0 0,2

La quantitat de quilos de primera matèria necessària per a cada component és:

Acer Cautxú
Pneumàtics 0,1 4,6
Organització de Proves d’Accés a la Universitat

Embellidors 1 0,05
Llantes 5 0
Consell Interuniversitari de Catalunya

a) Calculeu el total d’acer acumulat en el magatzem.

b) Calculeu el total de cautxú acumulat en el magatzem.
Generalitat de Catalunya

Puntuació: apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punt. Total: 2 punts.

 1 0  0 1  –1 –1
2. Siguin les matrius A =  , B =   i C =   . Trobeu la matriu
 –1 0  1 –1  1 1
X = A · (B – C).

Puntuació: total 2 punts.

1
3. La corba d’equació y = 3 x 2 – 1 i la recta y = 4x + b són tangents.

a) Determineu el punt de tangència.

b) Determineu b.

Puntuació: apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punt. Total: 2 punts.

4. a) Resoleu gràficament el sistema d’inequacions

x ≤ 5

2 ≤ y ≤ 4
y – x ≤ 0


b) Trobeu tots els punts (x, y) que siguin solucions enteres del sistema i que compleixin
x = y.

Puntuació: apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punt. Total: 2 punts.

PROBLEMES

5. Si una joguina es ven a 130 €, la compren 1000 persones. Per cada euro que augmenta
aquest preu, disminueix en 50, respectivament, el nombre de compradors.

a) Feu un gràfic del nombre de joguines que es venen en funció del preu de venda i doneu
la fórmula que l’expressa.
b) El preu de cost d’una joguina és de 80 €. Calculeu el preu p, que dóna un benefici total
màxim.
c) Trobeu el nombre de joguines que es venen si el preu és p i calculeu-ne el benefici
màxim.

Puntuació: apartat a) 2 punts; apartat b) 1 punt; apartat c) 1 punt. Total: 4 punts.

6. Una empresa de telefonia mòbil fabrica dos models de telèfon: A i B. El nombre total de
telèfons fabricats mensualment no supera els 3000. També sabem que sempre es fabriquen
almenys 1000 unitats de telèfons A i que la meitat dels telèfons A no supera la tercera part
dels telèfons B. Si els telèfons A generen un benefici de 40 € per unitat i els B generen un
benefici de 20 € per unitat, trobeu la quantitat de cada classe que s’ha de fabricar per obtenir
un benefici també màxim i també aquest benefici màxim.

Puntuació: sistema i gràfic 1 punt; determinació dels vèrtexs del contorn 1 punt; determinació del
nombre de telèfons de cada classe i del benefici màxim 2 punts. Total: 4 punts.

2
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 5
PAU 2005
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc. socials

SÈRIE 3

• Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals. Ara bé, dins
de cada pregunta podeu utilitzar qualsevol decimal i després arrodonir la suma total.
• Aquestes pautes no preveuen tots els casos que en la pràctica es poden presentar.
Tampoc no pretenen donar totes les possibles solucions a un problema ni tan sols la
millor.
• Hi haurà molts casos concrets en què serà difícil aplicar els criteris que s’exposen a
continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els casos dubtosos, feu prevaler el vostre
criteri i sentit comú.
• Valoreu totes les parts de cada subapartat que siguin correctes, encara que el resultat
final no ho sigui.
• Penalitzeu els errors simples de càlcul amb 0, 0,25 o 0,5 punts segons la importància de
l’error i el vostre criteri. Els errors de càlcul que portin a resultats incoherents o absurds,
penalitzeu-los amb 0,75 o 1 punt. Si l’error és molt escandalós, podeu puntuar tot l’apartat
amb 0 punts.
• Copieu la nota de la pregunta i en la casella i, a fi de poder fer estadístiques sobre cada
qüestió.

QÜESTIONS

1. Un magatzem de rodes de vehicles de diferents tipus, té un estoc de components (en

centenars d’unitats) donat per la taula següent:

Cobertes Tapacubs Llantes

Utilitaris 3,1 0,3 2,1
Berlines 1,6 1,1 0,6
Tot terrenys 0,9 0 0,2

La quantitat de quilos de matèria primera necessària per cada component és:

Acer Cautxú
Cobertes 0,1 4,6
Tapacubs 1 0,05
Llantes 5 0

a) Calculeu el total d’acer acumulat en el magatzem.

b) Calculeu el total de cautxú acumulat en el magatzem.

Puntuació: Apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punt. Total 2 punts.

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 5
PAU 2005
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc. socials

⎛ 310 30 210 ⎞
⎜ ⎟
Solució: Considerem la matriu A = ⎜ 160 110 60 ⎟ . Les quantitats de cobertes, tapacubs
⎜ 90 20 ⎟⎠
⎝ 0
i llantes totals són: (1,1,1) ⋅ A = ( 560,140, 290 ) .
a) Per obtenir el total d’acer acumulat, només cal fer el producte

⎛ 0.1⎞
⎜ ⎟
acer = ( 560,140, 290 ) ⋅ ⎜ 1 ⎟ = 1646 kg
⎜ 5 ⎟
⎝ ⎠

b) El total de cautxú acumulat serà:

⎛ 4.61 ⎞
⎜ ⎟
cautxu = ( 560,140, 290 ) ⋅ ⎜ 0.05 ⎟ = 2583 kg
⎜ 0 ⎟
⎝ ⎠

⎛ 1 0⎞ ⎛0 1 ⎞ ⎛ −1 −1⎞
2. Siguin les matrius A=⎜ ⎟, B = ⎜ ⎟ i C =⎜ ⎟ . Trobeu la matriu
⎝ −1 0 ⎠ ⎝ 1 −1 ⎠ ⎝1 1⎠
X = A ⋅ (B − C) .

Puntuació: Total 2 punts.

⎛ 1 0⎞ ⎛1 2 ⎞ ⎛ 1 2 ⎞
Solució: X = A ⋅ ( B − C ) = ⎜ ⎟⋅⎜ ⎟=⎜ ⎟
⎝ −1 0 ⎠ ⎝ 0 −2 ⎠ ⎝ −1 −2 ⎠

3. La corba d'equació y = 3 x 2 − 1 i la recta y = 4 x + b són tangents.

a) Determineu el punt de tangència.

b) Determineu b .

Puntuació: Apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punt. Total 2 punts.

Solució: a) La recta té pendent 4, i per tant la funció derivada y ' = 6 x ha de valer 4 en el

2
punt de tangència. Resulta doncs x = . El valor de la y el podem determinar substituint a
3
2
⎛2⎞ 1 ⎛ 2 1⎞
la corba: y = 3 ⋅ ⎜ ⎟ − 1 = . Per tant el punt és P = ⎜ , ⎟ .
⎝3⎠ 3 ⎝ 3 3⎠
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 5
PAU 2005
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc. socials

2 1
b) Per determinar b només cal fer que la recta tangent passi per P . Per tant 4 ⋅ +b = , i
3 3
7
finalment b = − .
3

4. a) Resoleu gràficament el sistema d’inequacions

⎧ x ≤ 5,
⎪
⎨2 ≤ y ≤ 4,
⎪
⎩ y − x ≤ 0.

b) Trobeu tots els punts ( x, y ) que siguin solucions enteres del sistema i que compleixin
x= y.

Puntuació: Apartat a) 1 punt; apartat b) 1 punt. Total 2 punts.

Solució: a) La regió solució del sistema és:

D = (4, 4)
4 C = (5, 4)

2 B = (5, 2)
A = (2, 2)

0 1 2 3 4 5

b) Si han de complir x = y , han d’estar en el segment AD. Donat que el sistema admet els
punts de la frontera, els punts demanats són (2, 2) , (3,3) i (4, 4) .
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 5
PAU 2005
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc. socials

PROBLEMES

5. Si una joguina es ven a 130 € la compren 1000 persones. Per cada euro que augmenta
(o disminueix) aquest preu, disminueix (o augmenta), respectivament, el nombre de
compradors en 50.

a) Feu un gràfic del nombre de joguines que es venen en funció del preu de venda i
doneu la fórmula que ho expressa.
b) El preu de cost d’una joguina és de 80 €. Calculeu el preu p que dona un benefici
total màxim.
c) Trobeu el nombre de joguines que es venen si el preu és p i calculeu el benefici
màxim.

Puntuació: Apartat a) 2 punts; apartat b) 1 punt; apartat c) 1 punt. Total: 4 punts.

Solució: a) Gràfica del nombre de joguines que es venen en funció del preu:

1400

1200

1000 (130,1000)

800

600
(140,500)
400

200

20 40 60 80 100 120 140 160

L’equació de la gràfica serà: v( p ) = 1000 − 50( p − 130) = −50 p + 7500 .

b) El benefici total serà el nombre de joguines venudes v( p ) multiplicat pel benefici en cada
una que és p − 80 . Per tant la funció benefici total en termes del preu de venda serà:
B( p) = v( p) ⋅ ( p − 80) = (7500 − 50 p)( p − 80) = −50 p 2 + 11500 p − 600000 .

La gràfica d’aquesta funció és una paràbola amb un màxim en el seu vèrtex que correspon a
11500
p= = 115 € .
100

c) El nombre de joguines venudes serà v(115) = −50 ⋅115 + 7500 = 1750 , i el benefici màxim
B (115) = (7500 − 50 ⋅115)(115 − 80) = 1750 ⋅ 35 = 61250 € .
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 5
PAU 2005
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les cc. socials

6. Una empresa de telefonia mòbil fabrica dos models de telèfon: A i B. El nombre total de
telèfons fabricats mensualment no supera els 3000. Sabem també que dels telèfons A
sempre se’n fan almenys 1000 unitats i que la meitat dels telèfons A no supera la tercera
part de telèfons B. Si els telèfons A generen un benefici de 40 € per unitat i els B un
benefici de 20 € per unitat, trobeu la quantitat de cada classe que s’han de fabricar per
obtenir un benefici màxim i aquest benefici màxim.

Puntuació: Sistema i gràfic 1 punt; determinació dels vèrtexs del contorn 1 punt; determinació del
nombre de telèfons de cada classe i el benefici màxim 2 punts. Total 4 punts.

Solució: Anomenant x al nombre d’unitats de tipus A que es fabriquen i y al de les de tipus

B, les condicions s’expressen pel sistema d’inequacions següent:

⎧
⎪ x + y ≤ 3000
⎪
⎨ x ≥ 1000
⎪1 1
⎪ x≤ y
⎩2 3

Per tant, la regió factible ve determinada pel gràfic següent:

3000

2500

2000 B = (1000, 2000)

C = (1200, 1800)

1500 A = (1000, 1500)

1000

500

0 500 1000 1500 2000 2500 3000

Fem la taula de valors per determinar el nombre de telèfons de cada classe que s’han de
fabricar per obtenir el benefici màxim i el benefici màxim:

A = (1000,1500) B = (1000, 2000) C = (1200,1800)

B ( x, y ) = 40 x + 20 y 70000 80000 84000

Per tant, el nombre de telèfons a fabricar és de 1200 de tipus A i 1800 de tipus B i el

benefici màxim obtingut és de 84000 €.
ANY 2006
JUNY
Generalitat de Catalunya

Districte universitari de Catalunya

Consell Interuniversitari de Catalunya Matemàtiques aplicades
Organització de Proves d’Accés
a la Universitat
a les Ciències Socials
sèrie 1

PAU. Curs 2005-2006

A continuació trobareu l’enunciat de quatre qüestions i de dos problemes. Trieu no-

més tres de les quatre qüestions per respondre i un dels dos problemes per resoldre.
En les respostes que doneu heu d’explicar sempre què us proposeu de fer i per què.
Podeu fer servir qualsevol mena de calculadora, llevat de les que treballin amb un
sistema operatiu d’ordinador tipus WINDOWS/LINUX.

Puntuació de cada qüestió: 2 punts.

Total de qüestions i puntuació: 3 x 2 = 6 punts.
Puntuació del problema: 4 punts.

Qüestions
3 – 2x
1. Considereu la funció f (x) = x .

a) Trobeu els punts de la gràfica en els quals la recta tangent és paral·lela a la

recta 3x + 4y + 5 = 0.
b) Calculeu les equacions d’aquestes rectes tangents.

Puntuació: a) 1 punt; b) 1 punt. Total: 2 punts.

2. Donades les matrius A =

2 3  i B=  1 3  , esbrineu si existeix una ma-
1 2  2 6 
triu C que compleixi B • C = A, i si s’escau, calculeu-la.

Puntuació total: 2 punts.

3. Discutiu en funció del paràmetre p el sistema d’equacions lineals de matriu am-

pliada
1 3  –2 8  
0 p+5  7 5  
0 0  p–1 0 .  
Puntuació total: 2 punts.

1
4. La funció objectiu d’un problema de programació lineal és f (x, y) = ax – by + c,
amb a, b, c nombres positius. Esbrineu a quin dels dos punts A ó B del gràfic la
funció objectiu pren un valor major. Raoneu la resposta.

14

12

10

8
A B
6

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

Puntuació total: 2 punts.

Problemes

5. Si el preu de l’entrada d’un cinema és de 6 €, hi van 320 persones. El propietari

sap per experiència que per cada augment de 0,25 € en el preu de l’entrada hi
van 10 espectadors menys. Trobeu:
a) la funció que determina el nombre d’espectadors en funció del preu de l’en-
trada;
b) la funció que determina els ingressos del cinema en funció del preu de l’en-
trada;
c) el preu de l’entrada per tal que els ingressos del propietari siguin màxims;
d) el nombre d’espectadors que aniran al cinema quan el preu sigui el que cor-
respon als ingressos màxims i aquests ingressos màxims.

Puntuació per cada apartat: 1 punt. Total: 4 punts.

6. Els alumnes d’un institut disposen de 300 samarretes, 400 llapis i 600 bolígrafs
per finançar-se un viatge. Tenen la intenció de vendre’ls en dos tipus de lots: el
lot A consta d’1 samarreta, 3 llapis i 2 bolígrafs i el venen per 9 €. El lot B consta
d’1 samarreta, 2 llapis i 4 bolígrafs i el venen per 11 €. Calculeu quants lots de
cada tipus han de vendre per treure’n el benefici màxim i aquest benefici màxim.

Puntuació pel plantejament: 2 punts; gràfic: 1 punt; solució: 1 punt. Total: 4 punts.

2
Generalitat de Catalunya

Districte universitari de Catalunya

Consell Interuniversitari de Catalunya Matemàtiques aplicades
Organització de Proves d’Accés
a la Universitat
a les Ciències Socials
sèrie 3

PAU. Curs 2005-2006

A continuació trobareu l’enunciat de quatre qüestions i de dos problemes. Trieu no-

més tres de les quatre qüestions per respondre i un dels dos problemes per resoldre.
En les respostes que doneu heu d’explicar sempre què us proposeu de fer i per què.
Podeu fer servir qualsevol mena de calculadora, llevat de les que treballin amb un
sistema operatiu d’ordinador tipus WINDOWS/LINUX.

Puntuació de cada qüestió: 2 punts.

Total de qüestions i puntuació: 3 x 2 = 6 punts.
Puntuació del problema: 4 punts.

Qüestions

1. a) Representeu la regió solució del sistema d’inequacions lineals següent:

{ 3x – 2y ≤ 3
x + y ≤ – 1.

b) Determineu tres punts d’abscissa x = – 2 i ordenada entera que siguin solució

del sistema.

Puntuació: a) 1 punt; b) 1 punt. Total: 2 punts.

2. En un problema de programació lineal la regió factible és el conjunt convex for-

mat pel triangle de vèrtexs: (0,0), (0,1) i (1,0). La funció objectiu és paral·lela a la
recta x + y = 0. Trobeu els punts en què la funció objectiu assoleix:
a) el mínim;
b) el màxim.

Puntuació: a) 1 punt; b) 1 punt. Total: 2 punts.

1
 3. Discutiu en funció del paràmetre m el sistema d’equacions següent:

{ x + y + mz = 1
x + y – z = 2.

En el cas que sigui possible doneu també la solució.

Puntuació per la discussió: 1 punt; solució: 1 punt. Total: 2 punts.

4. Considereu la funció:

f (x) = { 2x + 2, si
x2 – 3x + 2, si
x≤0
x > 0.

a) Dibuixeu la gràfica.
b) Estudieu-ne la continuïtat.
. c) Determineu els extrems relatius.

Puntuació: a) 1 punt; b) 0,5 punts; c) 0,5 punts. Total: 2 punts.

Problemes

5. El benefici B(x) (expressat en milers d’euros) que obté una empresa per la venda
de x unitats d’un determinat producte és representat per la funció:
B(x) = – x2 + 300x – 16100 per a 50 ≤ x ≤ 250.
a) Si ha venut 110 unitats, quin benefici ha obtingut?
b) Quantes unitats pot haver venut si el benefici obtingut ha estat de 3.900 mi-
lers d’euros?
c) Quantes unitats ha de vendre per tal que el benefici sigui màxim? Quin és
aquest benefici màxim?
d) Quina quantitat d’unitats ha de vendre per no tenir pèrdues?

Puntuació per cada apartat: 1 punt. Total: 4 punts.

6. La despesa mensual en salaris d’una empresa de 36 treballadors és de 54.900 €.

Hi ha tres categories de treballadors que indicarem A, B i C. El salari mensual
d’un treballador de la categoria A és de 900 €, el d’un de la B és de 1.500 € i el
d’un de la C és de 3.000 €. Sense acomiadar ningú, l’empresa vol reduir la
despesa salarial en un 5%. Per fer-ho ha rebaixat un 5% el salari de la categoria
A, un 4% el de la B i un 7% el de la C. Esbrineu quants treballadors hi ha de cada
categoria.

Puntuació pel plantejament: 2 punts; resolució: 2 punts. Total: 4 punts.

2
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10
PAU 2006
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 1

• Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals. Ara bé,
dins de cada pregunta podeu utilitzar qualsevol decimal i després arrodonir la suma
total. Podeu matisar la nota de cada pregunta amb signes + i –, de manera a
compensar els matisos entre totes les preguntes.
• Aquestes pautes no preveuen tots els casos que en la pràctica es poden presentar.
Tampoc no pretenen donar totes les possibles solucions a un problema ni tan sols
la millor.
• Hi haurà molts casos concrets en què serà difícil aplicar els criteris que s’exposen a
continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els casos dubtosos, feu prevaler el
vostre criteri i sentit comú.
• Valoreu totes les parts de cada subapartat que siguin correctes, encara que el
resultat final no ho sigui.
• Penalitzeu els errors simples de càlcul amb 0, 0,25 o 0,5 punts segons la
importància de l’error i el vostre criteri. Els errors de càlcul que portin a resultats
incoherents o absurds, penalitzeu-los amb 0,75 o 1 punt. Si l’error és molt escan-
dalós, podeu puntuar tot l’apartat amb 0 punts.
• Copieu la nota de la pregunta i en la casella i, a fi de poder fer estadístiques sobre
cada qüestió.

QÜESTIONS

3 − 2x
1. Considereu la funció f ( x) =
x
a) Trobeu els punts de la gràfica en els quals la recta tangent és paral·lela a la recta
3x + 4 y + 5 = 0 .
b) Calculeu l’equació d’aquestes rectes tangents.

Puntuació: a) 1 punt; b) 1 punt. Total: 2 punts.

3 − 2x 3 3
Solució: a) La funció és f ( x) = = −2 + i la seva derivada f '( x) = − 2 .
x x x
Igualant-la al pendent de la recta obtenim els punts en els quals la recta tangent és
paral·lela a la recta donada:

3 3
− 2
= − ; per tant x 2 = 4 i x = ±2 . Substituint en la funció f ( x) obtenim les
x 4
⎛ 1⎞ ⎛ 7⎞
ordenades dels punts: P1 = ⎜ 2, − ⎟ , P2 = ⎜ −2, − ⎟ .
⎝ 2⎠ ⎝ 2⎠
b) Per tant les rectes són:
1 3
y+ = − ( x − 2) o bé 3x + 4 y − 4 = 0,
2 4
7 3
y + = − ( x + 2) o bé 3x + 4 y + 20 = 0.
2 4
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 10
PAU 2006
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Nota pel corrector: No es demana de fer el gràfic.

⎛ 2 3⎞ ⎛ 1 3⎞
2. Donades les matrius A = ⎜ ⎟ i B=⎜ ⎟ , esbrineu si existeix una matriu C
⎝1 2⎠ ⎝ 2 6⎠
que compleixi B ⋅ C = A , i si s’escau, calculeu-la.

Puntuació total: 2 punts.

Solució: Escrivim el producte

⎛ 1 3⎞ ⎛ x y ⎞ ⎛ 2 3⎞
⎜ ⎟⋅⎜ ⎟=⎜ ⎟.
⎝ 2 6⎠ ⎝ z t ⎠ ⎝ 1 2⎠

Per trobar els valors possibles formem el sistema:

x + 3z = 2⎫
⎬
2x + 6z = 1⎭
y + 3t = 3⎫
⎬
2 y + 6t = 2⎭

que és incompatible. Per tant no existeix cap matriu C .

3. Discutiu en funció del paràmetre p el sistema d’equacions lineals de matriu

ampliada
⎛1 3 −2 8 ⎞
⎜ ⎟
⎜0 p+5 7 5 ⎟.
⎜0 0 p − 1 0 ⎟⎠
⎝

Puntuació total: 2 punts.

Solució:
Per p = 1 el sistema és:

⎛ 1 3 −2 | 8 ⎞
⎜ ⎟
⎝ 0 6 7 | 5⎠

que és compatible i indeterminat amb un grau de llibertat.

Per p = −5 el sistema és:

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 10
PAU 2006
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

⎛ 1 3 −2 | 8 ⎞ ⎛ 1 3 −2 | 8 ⎞
⎜ ⎟ ⎜ ⎟
⎜0 0 7 | 5⎟ → ⎜0 0 1 | 0 ⎟
⎜ 0 0 −6 | 0 ⎟ ⎜ 0 0 0 | −5 ⎟
⎝ ⎠ ⎝ ⎠

que és incompatible.

Per p ≠ 1 i p ≠ −5 el sistema és compatible determinat.

Nota pel corrector: No es demanen les solucions, si no únicament la discussió.

4. La funció objectiu d’un problema de programació lineal és f ( x, y ) = ax − by + c ,

amb a, b, c nombres positius. Esbrineu a quin dels dos punts del gràfic A ó B la
funció objectiu pren un valor major. Raoneu la resposta.

14

12

10

8
A B
6

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

Puntuació total: 2 punts.

Solució: La funció objectiu en els punts A i B pren els valors:

f ( A) = 8a − 6b + c ⎫
⎬ i la diferència és: f ( B) − f ( A) = 6a > 0.
f ( B) = 14a − 6b + c ⎭

Per tant, f ( B ) és més gran que f ( A) .

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 10
PAU 2006
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

PROBLEMES

5. Si el preu de l’entrada d’un cinema és de 6 €, hi van 320 persones. El propietari

sap per experiència que per cada augment de 0,25 € en el preu de l’entrada hi van
10 espectadors menys. Trobeu:
a) la funció que determina el nombre d’espectadors en funció del preu de l’entrada;
b) la funció que determina els ingressos del cinema en funció del preu de l’entrada;
c) el preu de l’entrada per tal que els ingressos del propietari siguin màxims;
d) el nombre d’espectadors que aniran al cinema quan el preu sigui el que
correspon als ingressos màxims i aquests ingressos màxims.

Puntuació cada apartat: 1 punt. Total: 4 punts.

Solució:
10
a) La funció és una recta que passa pel punt ( 6,320 ) i té pendent − = −40 . Per
0, 25
tant és:
e( p) = 320 − 40( p − 6) = 560 − 40 p .

b) Els ingressos s’obtenen multiplicant el nombre d’espectadors pel preu:

i ( p ) = e( p) ⋅ p = −40 p 2 + 560 p .

c) La funció que dóna els ingressos és una paràbola amb un màxim en el punt en què
s’anul·la la derivada i '( p ) = −80 p + 560 , i que correspon a p = 7 €.

d) Per aquest preu, el nombre d’espectadors resultant és: e(7) = 560 − 40 ⋅ 7 = 280 . Els
ingressos màxims seran: i (7) = 280 ⋅ 7 = 1960 €.

6. Els alumnes d’un institut disposen de 300 samarretes, 400 llapis i 600 bolígrafs per
finançar-se un viatge. Tenen la intenció de vendre’ls en dos tipus de lots: el lot A
consta d’1 samarreta, 3 llapis i 2 bolígrafs i el venen per 9€. El lot B consta d’1
samarreta, 2 llapis i 4 bolígrafs i el venen per 11€. Calculeu quants lots de cada
tipus han de vendre per treure’n el benefici màxim i aquest benefici màxim.

Puntuació del plantejament: 2 punts; gràfic: 1 punt; solució: 1 punt. Total: 4 punts.

Solució: Fem la taula corresponent als dos lots amb els totals de samarretes, llapis i
bolígrafs:

Samarretes Llapis Bolígrafs Preu/u

A 1 3 2 9
B 1 2 4 11
300 400 600
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 10
PAU 2006
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Les restriccions són:

A ≥ 0; B ≥ 0; ⎫ A ≥ 0; B ≥ 0; ⎫
A + B ≤ 300; ⎪ ⎪ A + B ≤ 300; ⎪⎪
⎬→ ⎬
3 A + 2 B ≤ 400; ⎪ 3 A + 2 B ≤ 400;⎪
2 A + 4 B ≤ 600.⎭⎪ A + 2 B ≤ 300. ⎭⎪

La regió factible correspon al gràfic següent:

P = (0, 150)
140
Q = (50, 125)
120

100

80

60

40

20
O = (0, 0)
0 20 40 60 80 100 120
R = (400/3, 0)

Avaluem la funció objectiu en els vèrtexs de la regió factible. Tenim:

O=(0,0) P=(0,150) Q=(50,125) R=(400/3,0)

f ( A, B) = 9 A + 11B 0 1650 1825 1200

Per tant, el benefici màxim s’obté venent 50 lots de tipus A i 125 lots de tipus B, i és de
1825 €.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 6 de 10
PAU 2006
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 3

• Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals. Ara bé,
dins de cada pregunta podeu utilitzar qualsevol decimal i després arrodonir la suma
total. Podeu matisar la nota de cada pregunta amb signes + i –, de manera a
compensar els matisos entre totes les preguntes.
• Aquestes pautes no preveuen tots els casos que en la pràctica es poden presentar.
Tampoc no pretenen donar totes les possibles solucions a un problema ni tan sols
la millor.
• Hi haurà molts casos concrets en què serà difícil aplicar els criteris que s’exposen a
continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els casos dubtosos, feu prevaler el
vostre criteri i sentit comú.
• Valoreu totes les parts de cada subapartat que siguin correctes, encara que el
resultat final no ho sigui.
• Penalitzeu els errors simples de càlcul amb 0, 0,25 o 0,5 punts segons la
importància de l’error i el vostre criteri. Els errors de càlcul que portin a resultats
incoherents o absurds, penalitzeu-los amb 0,75 o 1 punt. Si l’error és molt escan-
dalós, podeu puntuar tot l’apartat amb 0 punts.
• Copieu la nota de la pregunta i en la casella i, a fi de poder fer estadísitiques sobre
cada qüestió.

QÜESTIONS

1. a) Representeu la regió solució del sistema d’inequacions lineals següent:

⎧3x − 2 y ≤ 3
⎨
⎩ x + y ≤ −1.
b) Doneu tres punts d’abscissa x = −2 i ordenada entera que siguin solució del
sistema.

Puntuació: a) 1 punt; b) 1 punt. Total 2 punts.

Solució: a) El gràfic de la regió factible és:

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 7 de 10
PAU 2006
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

b) Per x = −2 , s’han de verificar les inequacions:

9⎫
− 6 − 2 y ≤ 3 ⎫ 2 y ≥ −9 ⎫ y ≥ − ⎪
⎬→ ⎬→ 2⎬
−2 + y ≤ −1⎭ y ≤1 ⎭
y ≤ 1 ⎭⎪

Per tant els punts de la regió amb abscissa igual a -2 són aquells que tinguin
9
− ≤ y ≤ 1 . En particular, els que tenen coordenades enteres són:
2

(-2,-4), (-2,-3), (-2,-2), (-2,-1), (-2,0), (-2,1).

Nota pels correctors: No més cal donar tres punts de entre els anteriors.

2. En un problema de programació lineal la regió factible és el conjunt convex format

pel triangle de vèrtexs: (0,0), (0,1) i (1,0). La funció objectiu és paral·lela a la recta
x + y = 0 . Trobeu els punts en què la funció objectiu assoleix
a) el mínim;
b) el màxim.

Puntuació: a) 1 punt; b) 1 punt. Total 2 punts.

Solució: La funció objectiu és de la forma f ( x, y ) = x + y + c , on c és una constant.

Tenint en compte que el mínim i el màxim s’obtenen en els límits de la regió tindrem la
taula següent:

(0,0) (1,0) (0,1)

f ( x, y ) = x + y + c c 1+ c 1+ c

a) El mínim s’obté en el punt (0,0).

b) El màxim s’obté en tots els punts del segment d’extrems (0,1) i (1,0).

Nota pel corrector: En l’apartat b) es descomptaran 0.5 punts si es dóna únicament

un punt i 0.25 si es donen dos punts enlloc de tot el segment.

3. Discutiu en funció del paràmetre m el sistema d’equacions següent:

⎧ x + y + mz = 1
⎨
⎩ x + y − z = 2.

En el cas que sigui possible doneu també la solució.

Puntuació: discussió 1 punt; solucions 1 punt. Total 2 punts.

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 8 de 10
PAU 2006
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Solució: Reduïnt per Gauss la matriu del sistema:

⎛1 1 m | 1 ⎞ ⎛ 1 1 m | 1⎞
⎜ ⎟→⎜ ⎟
⎝1 1 −1 | 2 ⎠ ⎝ 0 0 −1 − m | 1⎠

resulten els casos següents:

m = −1 sistema incompatible.

m ≠ −1 compatible indeterminat amb 1 grau de llibertat. La solució és:

1 ⎫
z = − ⎪
1+ m
⎪
y = y ⎬
m 1 + 2m ⎪
x = 1+ −y = − y⎪
1+ m 1+ m ⎭

4. Considereu la funció
⎧2 x + 2, si x≤0
f ( x) = ⎨ 2
⎩ x − 3 x + 2, si x>0
a) Dibuixeu la gràfica.
b) Estudieu la continuïtat.
c) Determineu els extrems relatius.

Puntuació: a) 1 punt; b) 0.5 punt; c) 0.5 punts. Total 2 punts.

Solució: a) La gràfica de la funció és la recta de pendent 2 i ordenada a l’origen 2 per

x ≤ 0 , i per x > 0 la paràbola y = x 2 traslladada de tal manera que talla l’eix x per
x = 1 i x = 2 , que són les arrels i a l’eix y en el punt (0,2). Així tenim
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 9 de 10
PAU 2006
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

b) Tenim f (0− ) = 2 i f (0+ ) = 2 . Per tant la funció és contínua en tots els punts.
c) Tenim un màxim relatiu en el punt (0,2), perquè en un entorn de x = 0 la funció
pren valors menors que 2 tret del punt (0,2). El mínim relatiu s’obté igualant la derivada
⎛3 1⎞
a 0, i resulta ser ⎜ , − ⎟ .
⎝2 4⎠

PROBLEMES

5. El benefici B( x) (expressat en milers d’euros), que obté una empresa per la

venda de x unitats d’un determinat producte ve donat per la funció:
B( x) = − x 2 + 300 x − 16100 per a 50 ≤ x ≤ 250 .
a) Si ha venut 110 unitats, quin benefici ha obtingut?
b) Quantes unitats pot haver venut si el benefici obtingut ha estat de 3900 milers
d’euros?
c) Quantes unitats ha de vendre per a que el benefici sigui màxim? Quin és aquest
benefici màxim?
d) Quina quantitat d’unitats ha de vendre per no tenir pèrdues?

Puntuació: cada apartat 1 punt. Total 4 punts.

Solució: a) B (110) = 4800 milers d’euros. (Es pot calcular per Ruffini o bé substituint
x per 100).
b) Si B ( x) = 3900 resulta l’equació: 3900 = − x 2 + 300 x − 16100 o de forma equivalent
x 2 − 300 x + 20000 = 0 , d’on resulten x1 = 200 i x2 = 100 . Per tant pot haver venut
100 o 200 unitats de producte.
c) Per obtenir el benefici màxim hem d’igualar a 0 la derivada de B( x) que representa
una paràbola amb un vèrtex amb màxim. Tenim B '( x) = −2 x + 300 . Per tant el màxim
s’obté per xM = 150 , valor pel qual el benefici és B(150) = 6400 milers d’euros.
d) Per no tenir pèrdues cal que B ( x) = − x 2 + 300 x − 16100 ≥ 0 . Resolent la igualtat
obtenim els extrems del segment on B ( x) ≥ 0 . Aquests són:
230
x = 150 ± 22500 − 16100 = .
70
Per tant no tindrà pèrdues per 70 ≤ x ≤ 230 .

Nota pel corrector: La no especificació correcta de les unitats es penalitzarà amb 0.5
punts.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 10 de 10
PAU 2006
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

6. La despesa mensual en salaris d’una empresa de 36 treballadors és de 54900 €.

Hi ha tres categories de treballadors que indicarem per A, B i C. El salari mensual
d’un treballador de la categoria A és de 900 €, el d’un de la B és de 1500 € i el d’un
de la C és de 3000 €. Sense acomiadar ningú, l’empresa vol reduir la despesa
salarial en un 5%. Per fer-ho ha rebaixat un 5% el salari dels de la categoria A, un
4% els de la B i un 7% els de la C. Esbrineu quants treballadors hi ha de cada
categoria.

Puntuació: plantejament 2 punts; resolució 2 punts. Total 4 punts.

Solució: Com hi ha 36 treballadors resulta a + b + c = 36 . Tenint en compte els sous

de cada categoria de treballadors resulta 900a + 1500b + 3000c = 54900 , que pot
simplificar-se dividint per 300 a 3a + 5b + 10c = 183 . Determinem ara les reduccions
que fa:

5% de 54900 = 2745
5% de 900 = 45
4% de 1500 = 60
7% de 3000 = 210.

Així tindrem també: 45a + 60b + 210c = 2745 . Dividint per 15 queda
3a + 4b + 14c = 183 . Obtenim el sistema d’equacions de matriu ampliada següent que
reduïm per Gauss:

⎛ 1 1 1 | 36 ⎞ ⎛ 1 1 1 | 36 ⎞ ⎛ 1 1 1 | 36 ⎞
⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟
⎜ 3 5 10 | 183 ⎟ → ⎜ 0 1 11 | 75 ⎟ → ⎜ 0 1 11 | 75 ⎟
⎜ 3 4 14 | 183 ⎟ ⎜ 0 2 7 | 75 ⎟ ⎜ 0 0 −15 | −75 ⎟
⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎝ ⎠

Resolent obtenim:

c = 5 ⎫
⎪
b = 75 − 55 = 20 ⎬
a = 36 − 5 − 20 = 11 ⎪⎭

Així, els nombres de treballadors per categories són: 11 de classe A, 20 de classe B i 5

de classe C.
ANY 2006
SETEMBRE
Generalitat de Catalunya

Districte universitari de Catalunya

Consell Interuniversitari de Catalunya Matemàtiques aplicades
Organització de Proves d’Accés
a la Universitat
a les Ciències Socials
sèrie 4

PAU. Curs 2005-2006

A continuació trobareu l’enunciat de quatre qüestions i de dos problemes. Trieu no-

més tres de les quatre qüestions per respondre i un dels dos problemes per resoldre.
En les respostes que doneu heu d’explicar sempre què us proposeu de fer i per què.
Podeu fer servir qualsevol mena de calculadora, llevat de les que treballin amb un
sistema operatiu d’ordinador tipus WINDOWS/LINUX.

Puntuació de cada qüestió: 2 punts.

Total de qüestions i puntuació: 3 x 2 = 6 punts.
Puntuació del problema: 4 punts.

Qüestions

1. En els sis primers mesos, des que va obrir, una llibreria ha anat anotant el nom-
bre de compradors de cada mes. Aquest nombre N(x) es pot ajustar per la funció

1000x – 600
N(x) = , essent x el número del mes comptat des que van obrir.
x

a) Quants compradors van tenir el segon mes? En quin mes, comptat a partir de
l’obertura, van tenir 900 compradors?
b) Suposem que aquesta fórmula serveix per predir el nombre de compradors
en el futur. Podem assegurar que aquest nombre sempre anirà en augment?
Expliqueu detalladament el perquè de la vostra resposta.

Puntuació: a) 1 punt; b) 1 punt. Total: 2 punts.

2. Discutiu en funció del paràmetre a el sistema següent:

{ x+y+z
5x + y – z
3x – y + az
=
=
=
5
11
2.

Puntuació total: 2 punts.

1
3. Afegiu inequacions al sistema

{ x≤y
3y ≤ x + 12

per tal que la regió de les solucions del sistema resultant tingui forma de paral·le-
logram. Justifiqueu l’elecció que heu fet.

Puntuació: 1 punt per cada inequació afegida amb la justificació explicada. Total: 2 punts.

4. Indiqueu TOTS els productes de dues matrius diferents que es poden fer amb les
matrius següents:

a b  a b 
a b c  a ,
A=
c d 
, B= c d , C= , D= E =  a b  .
e f  d e f b

Puntuació total: 2 punts.

Problemes

5. Considereu la funció:

f (x) = { x3 + x + 2
x2 – 3x + 2
si
si
x<0
x ≥ 0.

a) Estudieu-ne la continuïtat.
b) Determineu els intervals de creixement i decreixement de la funció.
c) Feu un gràfic aproximat de la funció.
d) Trobeu els extrems relatius i absoluts en l’interval [-2, 2].

Puntuació per cada apartat: 1 punt. Total: 4 punts.

2
6. En un jardí municipal es volen plantar un mínim de 1.200 geranis, 3.200 clavells
i 3.000 margarides. Una empresa A ofereix un lot que conté 30 geranis, 40 cla-
vells i 30 margarides per 15 €. Una altra empresa B ofereix un lot de 10 geranis,
40 clavells i 50 margarides per 12 €. L’Ajuntament compra x lots a l’empresa A i
y lots a l’empresa B.
a) Determineu les inequacions que representen les restriccions a les quals es-
tan sotmesos els valors de x i de y per tal que compleixin les condicions de la
plantació.
b) Representeu gràficament la regió del pla que satisfà les inequacions.
c) Trobeu el nombre de lots de cada tipus que fan que la despesa sigui mínima
i calculeu aquesta despesa mínima.
d) Trobeu quants geranis, clavells i margarides adquireix l’Ajuntament amb la
compra de preu mínim i quantes plantes i de quin tipus haurà adquirit per
sobre del mínim que vol plantar.

Puntuació per cada apartat: 1 punt. Total: 4 punts.

3
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7
PAU 2006
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 4

• Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals. Ara bé, dins
de cada pregunta podeu utilitzar qualsevol decimal i després arrodonir la suma total.
Podeu matisar la nota de cada pregunta amb signes + i –, de manera a compensar els
matisos entre totes les preguntes.
• Aquestes pautes no preveuen tots els casos que en la pràctica es poden presentar.
Tampoc no pretenen donar totes les possibles solucions a un problema ni tan sols la
millor.
• Hi haurà molts casos concrets en què serà difícil aplicar els criteris que s’exposen a
continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els casos dubtosos, feu prevaler el vostre
criteri i sentit comú.
• Valoreu totes les parts de cada subapartat que siguin correctes, encara que el resultat
final no ho sigui.
• Penalitzeu els errors simples de càlcul amb 0, 0,25 o 0,5 punts segons la importància de
l’error i el vostre criteri. Els errors de càlcul que portin a resultats incoherents o absurds,
penalitzeu-los amb 0,75 o 1 punt. Si l’error és molt escandalós, podeu puntuar tot l’apartat
amb 0 punts.
• Copieu la nota de la pregunta i en la casella i, a fi de poder fer estadístiques sobre cada
qüestió.

QÜESTIONS

1. En els sis primers mesos, des que van obrir, una llibreria ha anat anotant el nombre de
compradors de cada mes. Aquest nombre N ( x) es pot ajustar per la funció
1000 x − 600
N ( x) = , essent x el número del mes comptat des que van obrir.
x

a) Quants compradors van tenir el segon mes? En quin mes, comptat a partir de
l’obertura, van tenir 900 compradors?

b) Suposem que aquesta fórmula serveix per predir el nombre de compradors en el

futur. Podem assegurar que aquest nombre sempre anirà en augment? Expliqueu
ben bé el perquè de la vostre resposta.

Puntuació: a) 1 punt; b) 1 punt. Total 2 punts.

1000 ⋅ 2 − 600
Solució: a) N (2) = = 700 . Per trobar en quin mes van comprar 900 persones
2
1000 x − 600
fem N ( x) = = 900 i resolem l’equació:
x
1000 x − 600 = 900 x . El resultat és x = 6 .
 Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 7
PAU 2006
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

600
b) La derivada és N '( x) = > 0 que sempre és positiva. Per tant el nombre de
x2
compradors sempre anirà en augment.
Tenint en compte que lim N ( x) = 1000 , això vol dir que la corba té una asímptota horitzontal
x →∞
i que el nombre de compradors tendirà a ser 1000 quan s’arribi a la saturació.

Nota pel corrector: S’entén que la única cosa que ha de contestar l’alumne són les dues primeres
frases. No es demana de calcular l’asímptota i no es descomptaran punts per no donar-la sempre que
es raoni correctament el creixement. Tampoc es demana cap raonament que tingui en compte que
N ( x) és una aproximació d’una funció a valors enters.

2. Discutiu en funció del paràmetre a el sistema següent:

x+ y+ z = 5⎫
⎪
5 x + y − z = 11⎬
3 x − y + az = 2 ⎪⎭

Puntuació: Total 2 punts.

Solució: Reduint per Gauss resulta:

⎛1 1 1 | 5 ⎞ ⎛1 1 1 | 5 ⎞ ⎛1 1 1 | 5⎞
⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟
⎜5 1 −1 | 11⎟ → ⎜ 0 −4 −6 | −14 ⎟ → ⎜ 0 2 3 | 7 ⎟.
⎜ 3 −1 a | 2 ⎟ ⎜ 0 −4 a − 3 | −13 ⎟ ⎜ 0 0 a + 3 | 1 ⎟
⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎝ ⎠

Discussió:

Cas a = −3 : Sistema incompatible.

Cas a ≠ −3 : Sistema compatible determinat.

Nota pel corrector: No es demanen les solucions, sinó únicament la discussió.

3. Afegiu inequacions al sistema:

x≤ y ⎫
⎬
3 y ≤ x + 12 ⎭
per tal que la regió de les solucions del sistema resultant tingui forma de paral·lelogram.
Justifiqueu l’elecció que heu fet.

Puntuació: discussió 1 punt; solucions 1 punt. Total 2 punts.

 Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 7
PAU 2006
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Solució: La inequació corresponent al costat paral·lel oposat al costat limitat per x ≤ y ha

de ser de la forma x ≥ y − c amb c > 0 . El signe de desigualtat invertit cal per a que limiti la
regió determinada per la inequació amb límit oposat, i c > 0 per a que hi hagi una zona on
ambdues condicions siguin compatibles. Anàlogament la inequació corresponent al costat
paral·lel oposat al costat limitat per 3 y ≤ x + 12 serà de la forma 3 y ≥ x + 12 − d amb d > 0 .
Podem triar, per exemple c = 4 i d = 12 . En aquest cas les inequacions a afegir seran
x ≥ y − 4 i 3y ≥ x . La regió factible resultant serà:

Nota pel corrector: El primer punt es valorarà per la correcció del raonament. El segon punt
s’atorgarà si es donen dues rectes acceptables. Si hi ha un error en el signe de desigualtat es
penalitzarà amb 0.5 punts.

4. Indiqueu TOTS els productes de dues matrius diferents que es poden fer amb les
matrius següents.

⎛a b⎞
⎛a b⎞ ⎜ ⎟ ⎛a b c⎞ ⎛a⎞
A=⎜ ⎟ B =⎜c d⎟ C =⎜ ⎟ D = ⎜ ⎟ E = (a b)
⎝ c d ⎠ ⎜e f ⎟⎠
⎝d e f⎠ ⎝b⎠
⎝

Puntuació: Total 2 punts.

Solució: Cal que el nombre de columnes de la primera matriu sigui igual al nombre de files
de la segona, ja que es multipliquen files per columnes. Per tant, són possibles els productes
següents:

A⋅C , A⋅ D columnes de A igual a 2 i files de la segona matriu igual a 2.

B ⋅ A , B ⋅C , B ⋅ D columnes de B igual a 2 i files de la segona matriu igual a 2.
C⋅B columnes de C igual a 3 i files de la segona matriu igual a 3.
D⋅E columnes de D igual a 1 i files de la segona matriu igual a 1.
E ⋅ A , E ⋅C , E ⋅ D columnes de E igual a 2 i files de la segona matriu igual a 2.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 7
PAU 2006
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Nota pel corrector: Descompteu 0.2 punts per cada producte impossible i per cada oblit i arrodoniu al
final.

PROBLEMES

5. Considereu la funció:
⎧ x 3 + x + 2 si x<0
f ( x) = ⎨ 2 .
⎩ x − 3 x + 2 si x ≥ 0.
a) Estudieu la continuïtat.
b) Determineu els intervals de creixement i decreixement de la funció.
c) Feu un gràfic aproximat de la funció.
d) Trobeu els extrems relatius i absoluts en l’interval [-2 , 2].

Puntuació: cada apartat 1 punt. Total 4 punts.

Solució: a) f (0− ) = 2 i f (0+ ) = 2 . Per tant la funció és contínua també en el punt

d’abscissa 0.

b) La derivada és:
⎧3 x 2 + 1 si x<0
f '( x) = ⎨
⎩2 x − 3 si x>0

Per estudiar els intervals de creixement i decreixement hem d’estudiar el seu signe

x<0 3 3 3
0< x< x= x>
2 2 2
f '( x) > 0 f '( x) < 0 f '( x) = 0 f '( x) > 0
creix decreix mínim creix

c) Per x < 0 la funció sempre és creixent, talla l’eix x en x = −1 i l’eix d’ordenades en el

punt (0,2). Per x ≥ 0 és una paràbola que talla l’eix d’abscisses en els punts x = 1 i x = 2 i
l’eix d’ordenades en el punt (0,2). Per tant la gràfica té la forma següent:
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 7
PAU 2006
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

d) Els extrems relatius són ( 0, 2 ) , ja que la funció és creixent a l’esquerra i decreixent a la

⎛3 1⎞
dreta de x = 0 i ⎜ , − ⎟ , on s’anul·la la derivada per x > 0 .
⎝2 4⎠
Els extrems absoluts són els extrems relatius o es prenen en el límit de l’interval. Tenint en
⎛3⎞ 1
compte que f (−2) = −8 , f (0) = 2 , f ⎜ ⎟ = − i f (2) = 0 , el mínim absolut en l’interval
⎝2⎠ 4
[-2,2] és ( −2, −8 ) i el màxim absolut és ( 0, 2 ) .

6. En un jardí municipal es volen plantar un mínim de 1200 geranis, 3200 clavells i 3000
margarides. Una empresa A ofereix un lot que conté 30 geranis, 40 clavells i 30
margarides per 15 €. Una altra empresa B ofereix un lot de 10 geranis, 40 clavells i 50
margarides per 12 €. L’Ajuntament compra x lots a l’empresa A i y lots a l’empresa B.

a) Doneu les inequacions que representen les restriccions a les que estan sotmesos els
valors de x i de y per tal que compleixin les condicions de la plantació.
b) Representeu gràficament la regió del pla que satisfà les inequacions.
c) Trobeu el nombre de lots de cada tipus que fan que la despesa sigui mínima i calculeu
aquesta despesa mínima.
d) Trobeu quants geranis, clavells i margarides adquireix l’Ajuntament amb la compra de
preu mínim i quantes plantes i de quin tipus haurà adquirit per sobre del mínim que vol
plantar.

Puntuació: cada apartat 1 punt. Total: 4 punts.

Solució Posem les dades en el quadre següent:

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 6 de 7
PAU 2006
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Lot geranis clavells margarides Preu/unitari

A 30 40 30 15
B 10 40 50 12
Mínim 1200 3200 3000

Per tant, les restriccions són:

x ≥ 0 ⎫ x ≥ 0 ⎫
y ≥ 0 ⎪ y ≥ 0 ⎪
⎪⎪ ⎪⎪
30 x + 10 y ≥ 1200 ⎬ → 3x + y ≥ 120 ⎬
40 x + 40 y ≥ 3200 ⎪ x + y ≥ 80 ⎪
⎪ ⎪
30 x + 50 y ≥ 3000 ⎪⎭ 3x + 5 y ≥ 300 ⎪⎭

b) La regió factible és la del gràfic següent:

A 120
110
100
90
80
70
60
B
50
40
30
C
20
10
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
D

c) La funció a minimitzar és p ( x, y ) = 15 x + 12 y . El punt B és la intersecció de les rectes

3x + y = 120 i x + y = 80 , que és B = (20, 60) . El punt C és la intersecció de les dues rectes
x + y = 80 i 3x + 5 y = 200 , i és C = (50,30) . Fem el quadre de valors de la funció objectiu
en els vèrtexs:

A ( 0,120 ) B (20, 60) C (50,30) D(100, 0)

p( x, y ) = 15 x + 12 y 1440 1020 1110 1500
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 7 de 7
PAU 2006
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Per tant, el cost mínim s’obtindrà adquirint 20 lots tipus A i 60 lots tipus B, i el cost serà de
1020 €. La funció de cost no té màxim en la regió factible, ja que no és tancada.

d) Els nombres de plantes que adquireix l’Ajuntament amb la compra de preu mínim és:

geranis = 30 ⋅ 20+10 ⋅ 60 = 1200

clavells = 40 ⋅ 20+40 ⋅ 60 = 3200
margarides = 30 ⋅ 20+50 ⋅ 60 = 3600.

Per tant, únicament haurà adquirit 600 margarides a més del mínim de plantes que vol
plantar.
ANY 2007
JUNY
 Districte Universitari de Catalunya
Proves daccés a la Universitat. Curs 2006-2007

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 2

Responeu a TRES de les quatre qüestions i resoleu UN dels dos problemes següents. En les
respostes, expliqueu sempre què és el que voleu fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts i el problema 4 punts.
Podeu utilitzar la calculadora científica per al càlcul de funcions exponencials, logarít-
miques, trigonomètriques i especials, així com per a realitzar càlculs estadístics. No es poden
fer servir, però, calculadores o altres aparells que permetin fer més operacions que les
esmentades.

QÜESTIONS

1. a) Discutiu el sistema següent segons els valors del paràmetre a:

b) Resoleu-lo per al valor de a que el fa indeterminat.

2. Considereu la funció definida a trossos següent:

a) Calculeu els valors de a i de b per tal que f(x) sigui contínua per a tot x.
b) Feu un gràfic de la funció obtinguda en l’apartat anterior.

3. Considereu el sistema d’inequacions següent:

a) Resoleu-lo gràficament.
b) Trobeu-ne totes les solucions enteres.
4. Trobeu un sistema d’inequacions que tingui com a conjunt de solucions l’interior i
els costats del triangle del pla de vèrtexs (0, 0), (2, 3) i (3, 1).

PROBLEMES

5. Els beneficis mensuals d’un artesà expressats en euros, quan fabrica i ven x objec-
tes, s’ajusten a la funció B(x) = –0,5x2 + 50x – 800, en què 20  x  60.
a) Trobeu el benefici que obté en fabricar i vendre 20 objectes i en fabricar i ven-
dre 60 objectes.
b) Trobeu el nombre d’objectes que ha de fabricar i vendre per a obtenir el benefi-
ci màxim, així com aquest benefici màxim.
c) Feu un esbós del gràfic de la funció B(x).
d) El benefici mitjà per x objectes és . Digueu quants objectes ha de
fabricar i vendre perquè el benefici mitjà sigui màxim, i quin és aquest benefici.

6. Un taller de confecció fa jaquetes i pantalons per a criatures. Per a fer una jaqueta
es necessiten 1 m de roba i 2 botons, i per a fer uns pantalons calen 2 m de roba,
1 botó i 1 cremallera. El taller disposa de 500 m de roba, 400 botons i 225 crema-
lleres. El benefici que s’obté per la venda d’una jaqueta és de 20 i per la d’uns pan-
talons és de 30 . Suposant que es ven tot el que es fabrica:
a) Calculeu el nombre de jaquetes i de pantalons que s’han de fer per tal d’obtenir
un benefici màxim. Determineu també aquest benefici màxim.
b) Si el material sobrant es ven a 1  el metre de roba, a 0,20  cada cremallera i a
0,01  cada botó, calculeu quant es pot obtenir de la venda del que ha sobrat.

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de ledició daquesta prova daccés
 Districte Universitari de Catalunya
Proves daccés a la Universitat. Curs 2006-2007

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 1

Responeu a TRES de les quatre qüestions i resoleu UN dels dos problemes següents. En les
respostes, expliqueu sempre què és el que voleu fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts i el problema 4 punts.
Podeu utilitzar la calculadora científica per al càlcul de funcions exponencials, logarít-
miques, trigonomètriques i especials, així com per a realitzar càlculs estadístics. No es poden
fer servir, però, calculadores o altres aparells que permetin fer més operacions que les
esmentades.

QÜESTIONS

1. Trobeu el màxim de la funció f(x, y) = 5x + y – 13 en la regió tancada definida pel

triangle de vèrtexs A = (2, 4), B = (6, 8) i C = (7, 3), així com el punt o els punts on
s’obté aquest màxim.

2. Una companyia aèria de baix cost fa vols des de Girona fins a tres ciutats, A, B i C.
Calculeu el preu dels bitllets a cada ciutat amb la informació següent: si ven 10 bit-
llets per anar a la ciutat A, 15 per a la B i cap per a la C, ingressa 925 ; si ven
12 bitllets per a A, 8 per a B i cap per a C, ingressa 760 ; si ven 6 bitllets per a A, 5
per a B i 8 per a C, ingressa 855 .

3. En un taller fabriquen dos tipus de bosses. Per fer una bossa del primer model es
necessiten 0,9 m2 de cuir i 8 hores de feina. Per al segon model necessiten 1,2 m2 de
cuir i 4 hores de feina. Per a fer aquests dos tipus de bosses el taller disposa de 60 m2
de cuir i pot dedicar-hi un màxim de 400 hores de feina.
a) Expresseu, mitjançant un sistema d’inequacions, les restriccions a les quals està
sotmesa la producció d’aquests dos models de bosses.
b) Representeu la regió solució d’aquest sistema i trobeu-ne els vèrtexs.

4. La funció f(x) = ax3 + bx2 + cx té un màxim en el punt (1, 4) i passa pel punt (3, 0).
Trobeu a, b i c.
PROBLEMES

5. Considereu la funció real de variable real , on m és un paràmetre real.

a) Calculeu el valor que ha de tenir m perquè la tangent a la gràfica de f(x) en el
punt d’abscissa x = –3 sigui paral·lela a la recta x – 3y + 1 = 0. Calculeu també
l’equació d’aquesta tangent.
Ara fixeu el valor de m = 1.
b) Determineu el domini de la funció i els intervals on és creixent o decreixent.
c) Determineu-ne les asímptotes.
d) Dibuixeu un esbós de la gràfica resultant.

6. Tres entitats financeres, A, B i C, ofereixen, respectivament, per a dipòsits superiors

a 2 000 , un interès anual del 2 %, 3 % i k % (que no coneixem). La Joana, en Manel
i en Dani decideixen invertir els estalvis en aquestes entitats durant un any. Sabem
que si tots ho fessin a l’entitat A, obtindrien en total uns beneficis de 164 ; però si
la Joana optés per A, en Manel per C i en Dani per B, obtindrien 192 ; finalment,
si la Joana i en Manel es decidissin per B i en Dani per C, obtindrien 218 .
a) Escriviu un sistema d’equacions que descrigui la situació.
b) Sense resoldre el sistema, determineu la quantitat total de diners invertida entre
les tres persones.
c) Trobeu, si existeix, un valor de k per al qual hi hagi infinites solucions. Resoleu
el sistema per a aquest valor de k, i doneu-ne tres solucions diferents.

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de ledició daquesta prova daccés
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 13
PAU 2007
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 2

• Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals. Ara bé, dins de
cada pregunta podeu utilitzar qualsevol decimal i després arrodonir la suma total. Podeu
matisar la nota de cada pregunta amb signes + i –, de manera a compensar els matisos
entre totes les preguntes.
• Aquestes pautes no preveuen tots els casos que en la pràctica es poden presentar. Tampoc
no pretenen donar totes les possibles solucions a un problema ni tan sols la millor.
• Hi haurà molts casos concrets en què serà difícil aplicar els criteris que s’exposen a
continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els casos dubtosos, feu prevaler el vostre
criteri i sentit comú.
• Valoreu totes les parts de cada subapartat que siguin correctes, encara que el resultat final
no ho sigui.
• Penalitzeu els errors simples de càlcul amb 0, 0,25 o 0,5 punts segons la importància de
l’error i el vostre criteri. Els errors de càlcul que portin a resultats incoherents o absurds,
penalitzeu-los amb 0,75 o 1 punt. Si l’error és molt escandalós, podeu puntuar tot l’apartat
amb 0 punts.
• Copieu la nota de la pregunta i en la casella i, a fi de poder fer estadístiques sobre cada
qüestió.

QÜESTIONS

1. a) Discutiu el sistema següent segons els valors del paràmetre a :

x + (a + 1) y = 1 ⎫
⎬
ax + 2 y = −2 ⎭
b) Resoleu-lo per al valor de a que el fa indeterminat.

Puntuació: Apartat a) 1 punt si troben els tres casos; 0.5 punts si els classifiquen tots tres be;
Apartat b) 0.5 punts. Total 2 punts.

Solució: Discutim per Gauss:

⎛ 1 a +1 | 1 ⎞ ⎛ 1 a +1 | 1 ⎞ ⎛1 a +1 | 1 ⎞
⎜ ⎟→⎜ ⎟→⎜ ⎟
⎝a 2 | −2 ⎠ ⎝ 0 2 − a − a | −2 − a ⎠ ⎝ 0 (a − 1)(a + 2) | a + 2 ⎠
2

Si a = 1 el sistema és incompatible.
Si a = −2 la darrera línia es fa tota zero i desapareix. El sistema esdevé compatible
indeterminat. La solució és: y = y; x = 1 + y.
Si a ≠ 1 i a ≠ −2 el sistema és Cramer compatible i determinat.

En aquest cas, la solució (que no es demana) és:

a+2 1
y= =
(a − 1)(a + 2) a −1
a +1 a −1− a −1 −2
x = 1− = = .
a −1 a −1 a −1
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 13
PAU 2007
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

2. Considereu la funció definida a trossos següent:

⎧−4 x + a si x ≤ −2
⎪ 2
f ( x) = ⎨ x − 5 si −2 < x < 1
⎪ bx + 3 si 1≤ x
⎩

a) Calculeu els valors de a i de b per tal que f ( x) sigui contínua per a tot x .
b) Feu un gràfic de la funció obtinguda en l’apartat anterior.

Puntuació: Cada apartat 1 punt. Total: 2 punts.

Solució: a) Perquè sigui contínua els límits per l’esquerra i per la dreta en els punts
x = −2 i x = 1 han de ser iguals. Per tant:

⎧−4 x − 9 si x ≤ −2
8 + a = −1 ⎫ a = −9 ⎪⎫ ⎪ 2
⎬ → ⎬ i la funció serà: f ( x) = ⎨ x − 5 si −2 < x < 1
−4 = b + 3⎭ b = −7 ⎪⎭ ⎪−7 x + 3 si
⎩ 1≤ x

b) Per x ≤ −2 és una recta de pendent -4 i per x = −2 té el valor f ( x) = −1 . Per

−2 ≤ x ≤ 1 és una paràbola de vèrtex a x = 0 i per x ≥ 1 és una recta de pendent -7
que per x = 1 te el valor f ( x) = −4 . A més, per construcció és continua. Per tant la
gràfica és:

−4 −3 −2 −1 0 1 2 3

−5

−10

−15
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 13
PAU 2007
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

3. Considereu el sistema d’inequacions següent:

x + 2 y ≤ 8⎫
⎪
x + y ≥ 5⎬
x − 5 y ≤ 0⎪⎭

a) Resoleu-lo gràficament.
b) Trobeu-ne totes les solucions enteres.

Puntuació: Apartat 1: 0,25 punts per cada vèrtex i 0,25 punts pel gràfic; total 1 punt. Apartat 2:
0,2 punts per cada solució entera correcte; total 1 punt. Total 2 punts.

Solució: Els punts d’intersecció dels costats són:

5⎫
y=
⎧ x + 2 y = 8⎫ y = 3⎫ ⎧ x + y = 5⎫ 6 ⎪⎪
A: ⎨ ⎬ → ⎬ B:⎨ ⎬ → ⎬
⎩ x + y = 5⎭ x = 2⎭ ⎩ x − 5 y = 0⎭ x=
25 ⎪
6 ⎪⎭

8⎫
y= ⎪
⎧ x + 2 y = 8 ⎫ 7⎪
C:⎨ ⎬ → ⎬.
⎩ x − 5 y = 0⎭ x=
40 ⎪
7 ⎪⎭

El gràfic de la regió factible és:

3 A(2,3)

1 C(40/7,8/7)
B(25/6,5/6)

0 2 4 6 8
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 13
PAU 2007
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

b) Per determinar les solucions enteres fixem el mínim valor enter de y factible que és
y = 1 i posem les condicions sobre les x . Resulten:

x ≤ 6⎫ x≤4⎫
⎪ ⎪
y =1 x ≥ 4 ⎬ → (4,1) i (5,1) ; y=2 x ≥ 3 ⎬ → (3, 2) i (4, 2) ;
x ≤ 5 ⎪⎭ x ≤ 10 ⎪⎭

x≤2⎫
⎪
y =3 x ≥ 2 ⎬ → (2,3) . Aquestes són les úniques solucions enteres.
x ≤ 15⎪⎭

4. Trobeu un sistema d’inequacions que tingui com a conjunt de solucions l’interior i

els costats del triangle del pla de vèrtexs (0,0), (2,3) i (3,1).

Puntuació: 1 punt per trobar correctament les equacions dels costats; 1 punt per trobar les
inequacions. Total: 2 punts.

Solució: Posem A(0, 0), B(2,3) i C (3,1) . El triangle és:

3 B

1 C

0 A 1 2 3 4

Les condicions seran

3
Costat AB; y≤ x; 2 y − 3 x ≤ 0.
2
Costat BC ; y − 1 ≤ −2( x − 3); 2 x + y ≤ 7.
1
Costat CA; y≥ x 3 y − x ≥ 0.
3
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 13
PAU 2007
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

PROBLEMES

5. Els beneficis mensuals d’un artesà expressats en euros, quan fabrica i ven x
objectes, s’ajusten a la funció B ( x) = −0.5 x 2 + 50 x − 800 , en què 20 ≤ x ≤ 60 .
a) Trobeu el benefici que obté en fabricar i vendre 20 objectes i en fabricar i
vendre 60 objectes.
b) Trobeu el nombre d’objectes que ha de fabricar i vendre per a obtenir el
benefici màxim, així com aquest benefici màxim.
c) Feu un esbós del gràfic de la funció B ( x) .
B( x)
d) El benefici mitjà per x objectes és M ( x) = . Digueu quants objectes ha
x
de fabricar i vendre perquè el benefici mitjà sigui màxim, i quin és aquest benefici.

Puntuació: 1 punt per cada apartat. Total: 4 punts.

Solució: a) B (20) = 0 € . B (60) = 400 € .

b) Trobem els extrems relatius igualant la derivada a 0. B '( x) = − x + 50 . Per tant
s’obté per x = 50 i el seu valor és B (50) = 450 € , que òbviament és el màxim absolut
a l’interval 20 ≤ x ≤ 60 .
c) El gràfic és:

500

400

300

200

100

0 10 20 30 40 50 60

B( x) 800
d) El benefici mitjà ve donat per M ( x) = = −0.5 x + 50 − . Per tant la derivada
x x
800
és: M '( x) = −0.5 + . Igualant a zero resulta x = ±40 , i l’única solució dins de
x2
l’interval és x = 40 i té per valor M (40) = −20 + 50 − 20 = 10 . Per tant ha de vendre
40 objectes i obtindrà un benefici mitjà de 10 €.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 6 de 13
PAU 2007
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

6. Un taller de confecció fa jaquetes i pantalons per a criatures. Per fer una jaqueta
necessiten 1m de roba i dos botons, i per a fer uns pantalons calen 2m de roba, 1 botó
i 1 cremallera. El taller disposa de 500 m de roba, 400 botons i 225 cremalleres. El
benefici que obté per la venda d’una jaqueta és de 20 € i per la d’uns pantalons és de
30 €. Suposant que es ven tot el que es fabrica:
a) Calculeu el nombre de jaquetes i de pantalons que s’han de fer per tal
d’obtenir un benefici màxim. Determineu també aquest benefici màxim.
b) Si el material sobrant es ven a 1 € el metre de roba, a 0,20 € cada cremallera
i a 0,01 € cada botó, calculeu quant es pot obtenir de la venda del que ha sobrat.

Puntuació: a) 1 punt per les inequacions; 1 punt per la gràfica i els vèrtexs; 1 punt per trobar el
màxim; b) 1 punt. Total: 4 punts.

Solució: a) Anomenem x i y a les quantitats de jaquetes i pantalons que fa. Les

condicions es poden resumir en la taula següent:

roba botons cremalleres

jaquetes x 1 2 0
pantalons y 2 1 1
Total 500 400 225

Per tant les condicions són:

x + 2y ≤ 500 ⎫
2x + y ≤ 400 ⎪⎪
⎬
y ≤ 225 ⎪
x ≥ 0; y ≥ 0⎭⎪
i la gràfica corresponent és:

400

300

A B
200 C

100

E D
0 100 200 300 400 500
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 7 de 13
PAU 2007
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Els vèrtexs de la regió factible són:

⎧ y = 225⎫ ⎧ y = 225⎫
A: ⎨ ⎬ → A(0, 225); B:⎨ ⎬ → B(50, 225);
⎩x = 0 ⎭ ⎩x + 2 y = 500 ⎭
⎧ x + 2 y = 500 ⎫ ⎧ y = 0 ⎫
C :⎨ ⎬ → C (100, 200); D : ⎨ ⎬ → D(200, 0) .
⎩2 x + y = 400 ⎭ ⎩2 x + y = 400 ⎭

La funció benefici a maximitzar és: f ( x, y ) = 20 x + 30 y . Tenim:

A(0,225) B(50,225) C(100,200) D(200,0) E(0,0)

f ( x, y ) = 20 x + 30 y 6750 7750 8000 4000 0
màxim

Per tant el benefici màxim és 8000 € i s’obté fent 100 jaquetes i 200 pantalons.

b) Si es fabriquen les quantitats anteriors, el sobrant és

roba 500 − 1 ⋅100 − 2 ⋅ 200 = 0

botons 400 − 2 ⋅100 − 1⋅ 200 = 0
cremalleres 225 − 0 ⋅100 − 1⋅ 200 = 25

El benefici marginal és doncs de 25 ⋅ 0, 20€ = 5€ .

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 8 de 13
PAU 2007
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 1

• Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals. Ara bé, dins de
cada pregunta podeu utilitzar qualsevol decimal i després arrodonir la suma total. Podeu
matisar la nota de cada pregunta amb signes + i –, de manera a compensar els matisos
entre totes les preguntes.
• Aquestes pautes no preveuen tots els casos que en la pràctica es poden presentar. Tampoc
no pretenen donar totes les possibles solucions a un problema ni tan sols la millor.
• Hi haurà molts casos concrets en què serà difícil aplicar els criteris que s’exposen a
continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els casos dubtosos, feu prevaler el vostre
criteri i sentit comú.
• Valoreu totes les parts de cada subapartat que siguin correctes, encara que el resultat final
no ho sigui.
• Penalitzeu els errors simples de càlcul amb 0, 0.25 o 0.5 punts segons la importància de
l’error i el vostre criteri. Els errors de càlcul que portin a resultats incoherents o absurds,
penalitzeu-los amb 0.75 o 1 punt. Si l’error és molt escandalós, podeu puntuar tot l’apartat
amb 0 punts.
• Copieu la nota de la pregunta i en la casella i, a fi de poder fer estadístiques sobre cada
qüestió.

QÜESTIONS

1. Trobeu el màxim de la funció f ( x, y ) = 5 x + y − 13 en la regió tancada definida pel

triangle de vèrtexs A=(2,4), B=(6,8) i C=(7,3), així com el punt o els punts on s’obté
aquest màxim.

Puntuació: Càlcul dels valors de la funció en els tres vèrtex: 1 punt; resposta correcte de que
el màxim és 25 i s’obté sobre tot el costat BC: 1 punt. Total: 2 punts.

Solució: El màxim s’obté sobre la frontera de la regió factible tancada. Tenim:

f ( A) = f (2, 4) = 1 , f ( B) = f (6,8) = 25 , f (C ) = f (7,3) = 25

Per tant, el màxim val 25 i s’obté sobre en tot el segment BC.

2. Una companyia aèria de baix cost realitza vols des de Girona a 3 ciutats A, B i C.
Calculeu el preu dels bitllets a cada ciutat amb la informació següent: Si ven 10 bitllets
a la ciutat A, 15 a la B i cap a la C ingressa 925 €; si ven 12 bitllets per A, 8 per B i cap
per C ingressa 760 €; si ven 6 bitllets per A, 5 per B i 8 per C ingressa 855 €.

Puntuació: 1 punt pel plantejament; 1 per la solució. Total: 2 punts.

Solució: Plantegem el sistema:

10 A + 15B = 925 ⎫ 2 A + 3B = 185 ⎫

⎪ ⎪
12 A + 8B = 760 ⎬ → 3 A + 8B = 190 ⎬
6 A + 5B + 8C = 855 ⎭⎪ 6 A + 5 B + 8C = 855⎭⎪

De les dues primeres obtenim A = 40 i B = 35 . Substituint en la tercera resulta

C = 55 .
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 9 de 13
PAU 2007
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

3. En un taller fabriquen dos tipus de bosses. Per fer una bossa del primer model es
necessiten 0.9 m2 de cuir i 8 hores de feina. El segon model necessita 1.2 m2 de cuir i
4 hores de feina. Per fer aquests dos tipus de bosses el taller disposa de 60 m2 de cuir
i pot dedicar-hi un màxim de 400 hores de feina.
a) Expresseu mitjançant un sistema d’inequacions les restriccions a les que està
sotmesa la producció d’aquests dos models de bosses.
b) Representeu la regió solució d’aquest sistema i trobeu-ne els vèrtexs.

Puntuació: Cada apartat 1 punt. Total 2 punts.

Solució: Anomenant respectivament x i y als nombres de bosses dels models 1 i 2,

les condicions poden resumir-se en la taula següent:

Nombre Cuir (m2) Feina (h)

bosses
x 0.9 8
y 1.2 4
Màxim 60 400

a) El sistema d’inequacions corresponent és:

0.9 x + 1.2 y ≤ 60 ⎫ 3x + 4 y ≤ 200 ⎫

8x + 4 y ≤ ⎪
400 ⎪ 2x + y ≤ 100 ⎪⎪
⎬ → ⎬
x ≥ 0 ⎪ x ≥ 0 ⎪
y ≥ 0 ⎪⎭ y ≥ 0 ⎭⎪

b) Representem gràficament la regió factible:

100

80

60

A(0,50)

40

20 B(40,20)

0 D(0,0) 20 40 C(50,0) 60 80

El punt A s’obté de x = 0 i 3 x + 4 y = 200 i és A(0,50).

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 10 de 13
PAU 2007
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

El punt B s’obté com a solució del sistema:

⎛ 2 1 | 100 ⎞
3 x + 4 y = 200 ⎫ ⎛ 3 4 | 200 ⎞ ⎜ ⎟ → y = 20 ⎫
⎬→⎜ ⎟→⎜ 5 ⎬
2 x + y = 100 ⎭ ⎝ 2 1 | 100 ⎠ ⎜ 0 | 50 ⎟⎟ x = 40 ⎭
⎝ 2 ⎠
El punt C s’obté de y = 0 i 2 x + y = 100 i és C(50,0). Finalment tenim D(0,0).

4. La funció f ( x) = ax 3 + bx 2 + cx té un extrem relatiu en el punt (1,4) i passa pel punt

(3,0). Trobeu a, b, c .

Puntuació: Plantejament 1 punt; solució 1 punt. Total 2 punts.

Solució: a) La funció derivada és f '( x) = 3ax 2 + 2bx + c . L’extrem relatiu en el punt

(1,4) dóna dues condicions: passa pel punt i per tant a + b + c = 4 , i la derivada val 0 i
per tant 3a + 2b + c = 0 . Com que també passa pel punt (3,0) resulta 27 a + 9b + 3c = 0 ,
i simplificant-la 9a + 3b + c = 0 . Escrivim la matriu ampliada del sistema i reduïm per
Gauss:

⎛1 1 1 | 4⎞ ⎛1 1 1 | 4 ⎞ ⎛1 1 1 | 4 ⎞
⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟
⎜ 3 2 1 | 0 ⎟ → ⎜ 0 −1 −2 | −12 ⎟ → ⎜ 0 1 2 | 12 ⎟
⎜ 9 3 1 | 0 ⎟ ⎜ 0 −3 −2 | 0 ⎟ ⎜ 0 2 4 | 36 ⎟
⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎝ ⎠

d’on obtenim
⎧c = 9
⎪
⎨b = 12 − 18 = −6
⎪a = 4 − 9 + 6 = 1.
⎩

La funció és doncs, f ( x) = x3 − 6 x 2 + 9 x .

Nota: La funció derivada és f '( x) = 3 x 2 − 12 x + 9 i la derivada segona és

f ''( x) = 6 x − 12 . Per tant f (1) = 4 , f '(1) = 0 i f ''(1) = −6 . Per tant, la funció té un
màxim en el punt (1,4).
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 11 de 13
PAU 2007
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

PROBLEMES

5. Considereu la funció real de variable real

2x + m
f ( x) =
x

on m és un paràmetre real.
a) Calculeu el valor de m per tal que la tangent a la gràfica de f ( x) en el punt
d’abscissa x = −3 sigui paral·lela a la recta x − 3 y + 1 = 0 . Calculeu també l’equació
d’aquesta tangent.

Ara fixeu el valor de m = 1 .

b) Doneu el domini de la funció i els intervals on és creixent o decreixent.
c) Determineu les asímptotes.
d) Feu un esbós de la gràfica.

Puntuació: Cada apartat 1 punt. Total 2 punts.

m m
Solució: a) Calculem la funció derivada: f ( x) = 2 + , f '( x) = −
, i el seu valor
x x2
m 1
per x = −3 que ha de ser igual al pendent de la recta: f '( −3) = − = . D’on resulta
9 3
3
m = −3 . La funció serà: f ( x) = 2 − , i el valor de la funció per x = −3 és
x
3 1
f (−3) = 2 − = 3 . Per tant, la recta tangent és: y = 3 + ( x + 3) , o també:
−3 3
x − 3 y + 12 = 0 .

1
b) Ara la funció és f ( x) = 2 + . El domini és tot els reals excepte el zero, i la
x
1
derivada és f '( x) = − que és negativa en tot el domini. Per tant la funció és
x2
decreixent en tot el domini.
c) Té una asímptota vertical x = 0 on s’anul·la el denominador. El límit de f ( x)
per x → ∞ és 2. Per tant té una asímptota horitzontal y = 2 .
d) Tenint en compte que per x > 0 la funció f ( x) és positiva, el gràfic de la funció
és per tant:
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 12 de 13
PAU 2007
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

−2 −1 0 1 2
−1

−2

6. Tres entitats financeres A B y C ofereixen respectivament, per a dipòsits superiors a

2000 €, un interès anual del 2%, 3% i k % (que no coneixem). La Joana, en Manel i el
Dani decideixen invertir els seus estalvis en aquestes entitats durant un any. Sabem
que si tots ho fessin a l’entitat A obtindrien en total uns beneficis de 164 €; però si la
Joana optés per A, en Manel per C i en Dani per B n’obtindrien 192 €; finalment, si la
Joana i en Manel es decidissin per B i el Dani per C n’obtindrien 218 €.

a) Escriviu un sistema d’equacions que descrigui la situació.

b) Sense resoldre el sistema, determineu la quantitat total de diners invertida
entre les tres persones.
c) Trobeu, si existeix, un valor de k per al qual hi hagi infinites solucions.
Resoleu el sistema per aquest valor de k , i doneu-ne tres solucions diferents.

Puntuació: Apartat a) 1 punt; apartat b) 0.5 punts; apartat c) 1 punt per determinar k=3 i k=2; 1
punt per donar la solució general per k=2; 0.5 per donar tres solucions diferents. Total 4 punts.

Solució: a) Sistema d’equacions:

⎫
0.02( x + y + z ) = 164 ⎪
⎪ x+ y+ z = 8200 ⎫
ky ⎪ ⎪
0.02 x + + 0.03z = 192 ⎬ → 2 x + ky + 3z = 19200 ⎬
100 ⎪ 3x + 3 y + kz = 21800 ⎪
kz ⎪ ⎭
0.03( x + y ) + = 218⎪
100 ⎭

b) La primera equació dóna directament que la quantitat total invertida pels tres és
8200 €.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 13 de 13
PAU 2007
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

c) Resolem el sistema:

⎛ 1 1 1 | 8200 ⎞ ⎛ 1 1 1 | 8200 ⎞
⎜ ⎟ ⎜ ⎟
⎜ 2 k 3 | 19200 ⎟ → ⎜ 0 k − 2 1 | 2800 ⎟
⎜ 3 3 k | 21800 ⎟ ⎜ 0 k − 3 | −2800 ⎟⎠
⎝ ⎠ ⎝ 0

Si k = 3 el sistema és incompatible. Si k = 2 resulta:

⎛ 1 1 1 | 8200 ⎞
⎜ ⎟ ⎛ 1 1 1 | 8200 ⎞
⎜ 0 0 1 | 2800 ⎟ → ⎜ 0 0 1 | 2800 ⎟
⎜ 0 0 −1 | −2800 ⎟ ⎝ ⎠
⎝ ⎠

que correspon a la solució general:

z = 2800 ⎫
⎪
y=y ⎬
x = 5400 − y ⎪⎭

Podem donar fàcilment tres solucions diferents, per exemple:

x 2400 2900 3400

y 3000 2500 2000
z 2800 2800 2800

Nota pels correctors: Les tres solucions han de tenir x ≥ 2000 i y ≥ 2000 per verificar
les condicions de l’enunciat. Altrament els interessos no corresponen. Penalitzeu molt
lleugerament el lapsus.
ANY 2007
SETEMBRE
 Districte Universitari de Catalunya
Proves daccés a la Universitat. Curs 2006-2007

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 3

Responeu a TRES de les quatre qüestions i resoleu UN dels dos problemes següents. En les
respostes, expliqueu sempre què és el que voleu fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts i el problema 4 punts.
Podeu utilitzar la calculadora científica per al càlcul de funcions exponencials, logarít-
miques, trigonomètriques i especials, així com per a realitzar càlculs estadístics. No es poden
fer servir, però, calculadores o altres aparells que permetin fer més operacions que les
esmentades.

QÜESTIONS

1. Considereu la funció .
a) Trobeu l’equació de la recta tangent a la corba y = f(x) en el punt d’abscissa
x = 2.
b) Determineu els intervals de creixement i decreixement, així com els extrems, si
n’hi ha.

2. Resoleu el sistema següent:

3. Considereu el sistema d’inequacions següent:

a) Representeu gràficament la regió factible.

b) Calculeu el màxim de la funció f(x, y) = x – 3y en aquesta regió.
4. Escriviu un sistema d’inequacions lineals que doni com a zona solució l’interior del
paral·lelogram que té vèrtexs A(1, 1), B(5, 5), C(3, 8), i D(–1, 4).

PROBLEMES

5. La corba y = f(x) de la figura té per domini el conjunt de tots els nombres reals.

a) Determineu els punts on la funció val 0. Determineu els valors de x pels quals la
funció és positiva.
b) Digueu en quins punts s’anul·la la derivada i en quins punts f (x) < 0.
c) Trobeu l’equació de la recta tangent en el punt d’abscissa x = 2.
d) Determineu la recta tangent en el punt d’abscissa x = –1.
e) Determineu a sabent que f(x) = a(x + 1)(x – 2)2.

6. Una persona va a la vinateria i compra tres classes de vi. En total, en compra 20

botelles i s’hi gasta 100 . Compra botelles de tres classes, A, B i C, que costen 3 ,
7  i 8  respectivament. Trobeu el nombre de botelles de cada classe que ha com-
prat, sabent que almenys n’ha comprat una de cada classe.

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de ledició daquesta prova daccés
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 5
PAU 2007
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les CC. SS.

SÈRIE 3

• Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals. Ara bé, dins de cada
pregunta podeu utilitzar qualsevol decimal i després arrodonir la suma total. Podeu matisar la nota
de cada pregunta amb signes + i –, de manera a compensar els matisos entre totes les preguntes.
• Aquestes pautes no preveuen tots els casos que en la pràctica es poden presentar. Tampoc no
pretenen donar totes les possibles solucions a un problema ni tan sols la millor.
• Hi haurà molts casos concrets en què serà difícil aplicar els criteris que s’exposen a continuació.
Apliqueu-los en els casos clars. En els casos dubtosos, feu prevaler el vostre criteri i sentit comú.
• Valoreu totes les parts de cada subapartat que siguin correctes, encara que el resultat final no ho
sigui.
• Penalitzeu els errors simples de càlcul amb 0, 0.25 o 0.5 punts segons la importància de l’error i el
vostre criteri. Els errors de càlcul que portin a resultats incoherents o absurds, penalitzeu-los amb
0.75 o 1 punt. Si l’error és molt escandalós, podeu puntuar tot l’apartat amb 0 punts.
• Copieu la nota de la pregunta i en la casella i, a fi de poder fer estadístiques sobre cada qüestió.

QÜESTIONS

1. Considereu la funció
x2
f ( x) = .
2x −1

a) Trobeu l’equació de la recta tangent a la corba y = f ( x) en el punt d’abscissa x = 2 .

b) Determineu els intervals de creixement i decreixement, així com els extrems, si n’hi ha.

Puntuació: Cada apartat 1 punt. Total 2 punts.

2 x(2 x − 1) − 2 x 2 2 x( x − 1)
Solució: a) La funció derivada és f '( x) = = .
( 2 x − 1) ( 2 x − 1)
2 2

4 4
Per tant: f (2) = i f '(2) = , i la recta tangent té per equació:
3 9
4 4
y = + ( x − 2) → 4 x − 9 y + 4 = 0 .
3 9

b) La derivada s’anul·la per x = 0 i per x = 1 . Els intervals de creixement i decreixement i els

extrems són doncs:

x<0 x=0 1 x =1 x >1

0 < x < 1; x ≠
2
f '>0 f '=0 f '<0 f '=0 f '>0
f creix màx decreix min creix
f 0 1

El tipus d’extrem es pot determinar directament a partir del creixement i decreixement al voltant i per
tant no és necessari calcular la derivada segona.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 5
PAU 2007
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les CC. SS.

2. Resoleu el sistema
⎧ x + 2 y − 5 z = −1
⎪
⎨ −3 x + y − 2 z = 7
⎪2 x − 3 y + z = −12.
⎩

Puntuació: Total 2 punts.

Solució: Resolem per Gauss:

⎛ 1 2 −5 | −1 ⎞ ⎛ 1 2 −5 | −1 ⎞ ⎛ 1 2 −5 | −1 ⎞
⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟
⎜ −3 1 −2 | 7 ⎟ → ⎜ 0 7 −17 | 4 ⎟ → ⎜ 0 7 −11 | 10 ⎟
⎜ 2 −3 1 | −12 ⎟ ⎜ 0 −7 11 | −10 ⎟ ⎜ 0 0 −6 | −6 ⎟
⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎝ ⎠

D’on resulta: z = 1; y = (10 + 11⋅1) / 7 = 3; x = −1 + 5 ⋅1 − 2 ⋅ 3 = −2 .

3. Considereu el sistema d’inequacions següent:

x − y +1 ≥ 0⎫
⎪
x+ y ≥ 1⎬
5x + y ≤ 13⎪⎭

a) Representeu gràficament la regió factible.

b) Calculeu el màxim de la funció f ( x, y ) = x − 3 y en aquesta regió.

Puntuació: Cada apartat 1 punt. Total 2 punts. La forma més convenient de determinar la regió és
determinar els punts d’intersecció, però donat que no es demana calcular-los, es considerarà correcta
la solució si el gràfic està ben fet. No obstant cal valorar la correcció del gràfic i descomptar puntuació
si la claredat no és suficient.

Solució: a) Trobem els punts d’intersecció:

⎧ x − y = −1⎫ ⎧ x+ y = 1⎫
A: ⎨ ⎬ → A(0,1) B : ⎨ ⎬ → B(3, −2)
⎩x + y = 1 ⎭ ⎩5 x + y = 13⎭

⎧ x − y = −1⎫
C:⎨ ⎬ → A(2,3) . Representem la regió factible:
⎩5 x + y = 13 ⎭
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 5
PAU 2007
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les CC. SS.

C
3

2
A
1

0 1 2 3 4

-1

-2 B

b) Trobem el màxim de f ( x, y ) = x − 3 y a la regió factible. Fem la taula:

A(0,1) B(3,-2) C(2,3)

3 x + 4 y = 200 -3 9 -7
màxim

Per tant el màxim és 9 i s’obté en el punt B(3,-2).

4. Escriviu un sistema d’inequacions lineals que doni com a zona solució l’interior del paral·lelogram
que té vèrtexs A(1,1), B(5,5), C(3,8), i D(-1,4).

Puntuació: 1 punt per les equacions; 1 punt per les inequacions. Total 2 punts. Gradueu la puntuació
en funció dels errors de càlcul i signes. Descompteu 0.25 punts per cada signe de les inequacions
equivocat.

Solució: El paral·lelogram és:

8 C

6
B
D 4

2
A
0 2 4 6
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 5
PAU 2007
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les CC. SS.

Les condicions seran:

Costat AB; y − 1 > x − 1; y − x > 0.

3
Costat BC; y − 5 < − ( x − 5); 3 x + 2 y < 25.
2
Costat CD; y − 4 < ( x + 1) y − x < 5.
3
Costat DA; y − 1 > − ( x − 1) 3 x + 2 y > 5.
2

PROBLEMES

5. La corba y = f ( x) de la figura té per domini el conjunt de tots els nombres reals.

−3 −2 −1 0 1 2 3 4

−1

−2

−3

−4

−5

a) Determineu els punts on la funció val 0. Determineu els valors de x pels quals la funció és
positiva.
b) Digueu en quins punts s’anul·la la derivada i en quins punts f '( x ) < 0 .
c) Trobeu l’equació de la recta tangent en el punt d’abscissa x = 2 .
d) Determineu la recta tangent en el punt d’abscissa x = −1 .
e) Determineu a sabent que f ( x) = a( x + 1)( x − 2)2 .

Puntuació: Apartat a) 0.5 punts; apartat b) 0.5 punts; apartat c) 0.5 punts; apartat d) 1 punt; apartat
e) 1.5 punts. Total 4 punts. L’apartat e) és el més difícil donat que l’únic valor no nul que és
clarament llegible a la gràfica és el de la derivada en el punt x = −1 . Tot raonament correcte que
condueixi a un valor aproximat de a ha de ser valorat fins a 1 punt.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 5
PAU 2007
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les CC. SS.

Solució: a) La funció val 0 per x = −1 i per x = 2 , i és positiva per x < −1 .

b) La derivada s’anul·la per x = 0 i per x = 2 i f '( x) < 0 per x < 0 i x > 2.

c) La recta tangent per x = 2 és y = 0

d) El pendent de la recta tangent en el punt d’abscissa x = −1 és −3 i la funció val 0. Per tant, la

recta tangent és: y = −3( x + 1) .

e) Tenim

f ( x) = a( x + 1)( x − 2) 2 = a( x3 − 3x 2 + 4) .

Per tant, la derivada és f '( x) = a(3x 2 − 6 x) . Com aquesta val -3 per x = −1 obtenim
1
a (3 + 6) = −3 , d’on resulta a = − . Per tant la funció és:
3

1 1
f ( x) = − ( x + 1)( x − 2) 2 = − ( x3 − 3 x 2 + 4) .
3 3

6. Una persona va a la vinateria i compra tres tipus de vi. En total compra 20 botelles i s’hi gasta 100
€. Compra botelles de tres classes A, B i C, que costen 3 €, 7 € i 8 € respectivament. Trobeu el
nombre de botelles de cada classe que ha comprat, sabent que al menys n’ha comprat una de cada
classe.

Puntuació: 1.5 punts pel plantejament; 1 per la solució genèrica i 1.5 punts per la discussió amb
enters. Total: 4 punts.

Solució: Anomenant respectivament x, y, z als nombres de botelles dels tipus A, B i C el sistema de

condicions és:

x+ y+ z = 20 ⎫
3x + 7 y + 8 z = 100 ⎪⎪
⎪ ⎛1 1 1 | 20 ⎞ ⎛1 1 1 | 20 ⎞
x ≥ 1 ⎬ d’on per Gauss: ⎜ ⎟→⎜ ⎟
⎝ 3 7 8 | 100 ⎠ ⎝ 0 4 5 | 40 ⎠
y ≥ 1 ⎪
⎪
z ≥ 1 ⎪⎭

40 − 5 z z z
Així: y= = 10 − 5 i x = 10 + .
4 4 4

Com x, y, z han de ser enters més grans o igual que 1, necessàriament z ha de ser múltiple de
4. El mínim valor de z possible és 4, pel qual corresponen x = 11 , y = 5 i z = 4 . Aquests
són els únics valors possibles de x, y, z , ja que si posem z = 8 resultaria y = 0 que ja és
incompatible amb les hipòtesis.
ANY 2008
JUNY
 Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2007-2008

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 2

Responeu a TRES de les quatre qüestions i resoleu UN dels dos problemes següents. En les
respostes, expliqueu sempre què és el que voleu fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts, i el problema, 4 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es poden fer servir calculadores o altres aparells
que portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

QÜESTIONS

1. Considereu el sistema d’inequacions següent:

a) Representeu gràficament la regió de solucions.

[1 punt]
b) Determineu el màxim de la funció f(x, y) = 3x + 5y en aquesta regió i per a quins
valors s’assoleix aquest màxim.
[0,5 punts]
c) Determineu el màxim de la funció f(x, y) = 3x + 3y en aquesta regió i per a quins
valors s’assoleix aquest màxim.
[0,5 punts]

2. Determineu els intervals de creixement i decreixement, així com els màxims i

mínims, de la funció f(x) = x2 e–x.
[2 punts]

3. En un problema de programació lineal, la regió de solucions és el quadrat de vèr-

texs (1, 1), (1, 3), (3, 3) i (3, 1), i la funció objectiu és B(x, y) = 3x + 2y.
a) Determineu en quin punt és màxima la funció objectiu i quin és aquest valor
màxim.
[1 punt]
b) Doneu un conjunt d’inequacions que determini la regió de solucions.
[1 punt]
4. Considereu el sistema d’equacions següent:

a) Trobeu els valors de a per als quals el sistema no és compatible determinat.

[1 punt]
b) Trobeu el valor de a per al qual el valor de x és 2. Determineu també els valors
de y i de z en aquest cas.
[1 punt]

PROBLEMES

5. Un trajecte de 200 km s’ha de fer combinant taxi, ferrocarril i autobús. El cost del
taxi és de 5 €/km; el del ferrocarril, de 2 €/km, i el de l’autobús, de 3 €/km. El recor-
regut ens ha costat 500 €, per haver fet el doble de kilòmetres amb ferrocarril que
amb taxi i autobús junts. Determineu les distàncies que hem recorregut amb cada
mitjà de transport.
[4 punts]

6. Un equip de treballadors ha de fer la collita d’un camp de pomeres a partir de

l’1 d’octubre i només pot treballar durant un dia. Si la collita es fa l’1 d’octubre, es
colliran 60 tones i el preu serà de 2 000 €/tona. Sabem que a partir d’aquest dia, la
quantitat que es pot collir augmenta en una tona cada dia, però el preu de la tona
disminueix en 20 €/dia.
a) Determineu la fórmula que expressa els ingressos que s’obtenen en funció del
nombre de dies que es deixen passar des de l’1 d’octubre per fer la collita.
[1 punt]
b) Trobeu quants dies han de passar perquè els ingressos per la collita siguin
màxims.
[1 punt]
c) Digueu quin és el valor màxim dels ingressos per la collita.
[1 punt]
d) Trobeu quants dies han de passar perquè els ingressos per la collita siguin els
mateixos que si es fes el dia 1 d’octubre.
[1 punt]

LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés
 Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2007-2008

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 5

Responeu a TRES de les quatre qüestions i resoleu UN dels dos problemes següents. En les
respostes, expliqueu sempre què és el que voleu fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts, i el problema, 4 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es poden fer servir calculadores o altres aparells
que portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

QÜESTIONS

1. Cadascuna de les rectes del gràfic passa, almenys, per dos punts de coordenades enteres.
a) Trobeu les equacions de les dues rectes.
[1 punt]
b) Determineu el punt d’intersecció P.
[1 punt]

2. Donades les matrius següents:

a) Calculeu A2 + 2AB + B2.

[1 punt]
b) Calculeu (A + B)2.
[1 punt]

3. Trobeu un sistema d’inequacions que tingui com a conjunt de solucions l’interior i

els costats del triangle de vèrtexs (0, 1), (2, 0) i (3, 4).
[2 punts]
4. Una fàbrica de televisors ven cada aparell a 300 €. Les despeses derivades de fabri-
car x televisors són D(x) = 200x + x2, en què 0 ≤ x ≤ 80.
a) Suposant que es venen tots els televisors que es fabriquen, trobeu la funció dels
beneficis que s’obtenen després de fabricar i vendre x televisors.
[1 punt]
b) Determineu el nombre d’aparells que convé fabricar per a obtenir el benefici
màxim, i també quin és aquest benefici màxim.
[1 punt]

PROBLEMES

5. El vaixell de Barcelona a Palma de Mallorca porta automòbils i camions a la bodega.

Cada camió ocupa quatre places d’automòbil. La superfície total de la bodega per-
met situar-hi fins a 200 automòbils. Cada automòbil pesa 1 000 kg, i cada camió,
9 000 kg. El pes total permès per a la càrrega és de 300 000 kg. La companyia cobra
50 € per cada cotxe i 300 € per cada camió. Calculeu el nombre de cotxes i camions
que s’han de carregar per a obtenir un benefici màxim, i també quin és aquest bene-
fici màxim.
[4 punts]

6. Un hivernacle està destinat al cultiu de tomàquets. Se sap que les tomaqueres només
produeixen fruits si la temperatura dins l’hivernacle està entre 15 °C i 40 °C. En la
gràfica següent es mostra la producció de tomàquets en kilograms, segons la tem-
peratura que es manté a l’hivernacle.

a) Si la temperatura està entre 15 °C i 29 °C, digueu quina variació experimenta la

producció en augmentar la temperatura 1 °C. Calculeu aquesta variació quan
la temperatura està entre 30 °C i 39 °C.
[1,5 punts]
b) Definiu una funció a trossos que expressi la producció segons la temperatura.
[1,5 punts]
c) Trobeu les temperatures per a les quals s’obté el 75 % de la producció màxima.
[1 punt]

LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11
PAU 2008
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 2

• Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals. Ara bé, dins de
cada pregunta podeu utilitzar qualsevol decimal i després arrodonir la suma total. Podeu
matisar la nota de cada pregunta amb signes + i –, de manera a compensar els matisos
entre totes les preguntes.
• Aquestes pautes no preveuen tots els casos que en la pràctica es poden presentar. Tampoc
no pretenen donar totes les possibles solucions a un problema ni tan sols la millor.
• Hi haurà molts casos concrets en què serà difícil aplicar els criteris que s’exposen a
continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els casos dubtosos, feu prevaler el vostre
criteri i sentit comú.
• Valoreu totes les parts de cada subapartat que siguin correctes, encara que el resultat final
no ho sigui.
• Penalitzeu els errors simples de càlcul amb 0, 0.25 o 0.5 punts segons la importància de
l’error i el vostre criteri. Els errors de càlcul que portin a resultats incoherents o absurds,
penalitzeu-los amb 0.75 o 1 punt. Si l’error és molt escandalós, podeu puntuar tot l’apartat
amb 0 punts.
• Copieu la nota de la pregunta i en la casella i, a fi de poder fer estadístiques sobre cada
qüestió.

QÜESTIONS

1. Considereu el sistema d’inequacions següent:

x ≥ 0⎫
y ≥ 0 ⎪⎪
⎬
x + 3y ≤ 18⎪
x+ y ≤ 10 ⎪⎭ .

a) Representeu gràficament la regió de solucions [1 punt]

b) Determineu el màxim de la funció en aquesta regió i per a
quins valors s’assoleix aquest màxim. [0.5 punts]
c) Determineu el màxim de la funció en aquesta regió i per a
quins valors s’assoleix aquest màxim. [0.5 punts]

Solució:

a) Interseccions:

x + 3 y = 18⎫ x + y = 10 ⎫ y = 4⎫
⎬ → ⎬ → ⎬
x + y = 10 ⎭ 2y = 8 ⎭ x = 6⎭
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 11
PAU 2008
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Regió solució:

b) i c) Valors de les funcions objectiu als vèrtexs:

A(0,6) B(6,4) C(10,0) D(0,0)

30 38 30 0
18 30 30 0

b) Per tant el màxim de s’assoleix en el punt B(6,4) i te valor 38.

c) Per tant el màxim de s’assoleix en tot el segment BC i val 30.

2. Determineu els intervals de creixement i decreixement, així com els màxims, i

mínims de la funció f ( x) = x 2 e − x . [2 punts]

Puntuació: Funció derivada factoritzada 1 punt; regions 1 punt. Total 2 punts.

Solució:

La derivada és f '( x) = 2 xe − x + x 2 e − x (−1) = x(2 − x)e − x . Els punts on s’anul·la són:

i . Fem la taula de creixement, decreixement i extrems:

0 0
decreix mínim creix màxim decreix
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 11
PAU 2008
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

3. En un problema de programació lineal, la regió de solucions és el quadrat de vèrtexs

(1,1), (1,3), (3,3) i (3,1), i la funció objectiu és .
a) Determineu en quin punt és màxima la funció objectiu i quin és aquest valor màxim.
[1 punt]
b) Doneu un conjunt d’inequacions que determini la regió de solucions. [1 punt]

Solució:

a) Taula de valors:

(1,1) (1,3) (3,3) (3,1)

5 9 15 11

Per tant, la funció objectiu és màxima en el punt (3,3) i pren el valor 15.

b) Restriccions: 1 ≤ x ≤ 3 i 1≤ y ≤ 3.

4. Considereu el sistema d’equacions següent:

x+ y+z = 5⎫
⎪
2 x + 3 y + z = 3⎬
ax + 10 y + 4 z = 2 ⎭⎪
.
a) Trobeu els valors de per als quals el sistema no és compatible determinat.
[1 punt]
b) Trobeu el valor de per al qual el valor de és 2. Determineu també els valors
de i de en aquest cas. [1 punt]

Solució:

a) Per Gauss:

⎛ 1 1 1 5⎞ ⎛1 1 1 5 ⎞ ⎛1 1 1 5 ⎞
⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟
⎜ 2 3 1 3⎟ → ⎜ 0 1 −1 − 7 ⎟ → ⎜ 0 1 −1 −7 ⎟
⎜ a 10 4 2 ⎟ ⎜ 0 10 − a 4 − a 2 − 5a ⎟ ⎜ 0 0 14 − 2a 72 − 12a ⎟
⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎝ ⎠

Per tant, no és compatible i determinat si 14 − 2a = 0 o equivalentment per a = 7 .

Alternativament per determinants. El determinant del sistema és:

1 1 1
2 3 1 = 12 + 20 + a − 3a − 10 − 8 = 14 − 2a .
a 10 4
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 11
PAU 2008
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Amb la mateixa conclusió.

b) Si , el sistema de les dues primeres equacions dóna:

y+z = 3 ⎫
⎬ que té per solució , .
3 y + z = −1⎭

Substituint ara en la tercera equació, resulta , d’on .

PROBLEMES

5. Un trajecte de 200 km ha de fer-se combinant taxi, ferrocarril i autobús. El cost del

taxi és de 5 €/km; el del ferrocarril de 2 €/km, i el de l’autobús, de 3 €/km. El recorregut
ens ha costat 500 € per haver fet el doble de km amb ferrocarril que en taxi i autobús
junts. Determineu les distàncies que hem recorregut amb cada mitjà de transport.
[4 punts]

Puntuació: Planteig 2 punts; solució 2 punts. Total 4 punts.

Solució:

Anomenant a les distàncies recorregudes respectivament en taxi, ferrocarril i

autobús, resulta el sistema d’equacions següent:

x+ y+ z = 200 ⎫
⎪
5 x + 2 y + 3z = 500 ⎬
y = 2( x + z ) ⎪⎭

Resolent-lo pel mètode de Gauss:

⎛ 1 1 1 200 ⎞ ⎛ 1 1 1 200 ⎞ ⎛ 1 1 1 200 ⎞

⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟
⎜ 5 2 3 500 ⎟ → ⎜ 0 −3 −2 −500 ⎟ → ⎜ 0 −3 −2 −500 ⎟
⎜ −2 1 −2 0 ⎟ ⎜ 0 3 0 400 ⎟ ⎜ 0 0 −2 −100 ⎟
⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎝ ⎠

400 50
D’on resulta z = 50 km, y = = 133,33 km i x = = 16, 66 km.
3 3
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 11
PAU 2008
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

6. Un equip de treballadors ha de fer la collita d’un camp de pomeres a partir de l’1

d’octubre i només poden treballar durant un dia. Si la collita es fa l’1 d’octubre, es
colliran 60 tones i el preu serà de 2000 €/tona. Sabem que a partir d’aquest dia, la
quantitat que es pot collir augmenta en una tona cada dia, però el preu de la tona
disminueix en 20 €/dia.
a) Determineu la fórmula que expressa els ingressos que s’obtenen en funció del
nombre de dies que es deixen passar des de l’1 d’octubre per fer la collita. [1 punt]
b) Trobeu quants dies han de passar perquè els ingressos per la collita siguin màxims.
[1 punt]
c) Digueu quin és el valor màxim dels ingressos per la collita. [1 punt]
d) Trobeu quants dies han de passar perquè els ingressos per la collita siguin els
mateixos que si es fes el dia 1 d’octubre. [1 punt]

a) La quantitat de tones que es cullen en funció del nombre de dies que es

deixen passar a partir de l’1 d’octubre és: . El preu per tona és
. Per tant, els ingressos són:
I (t ) = Q(t ) P (t ) = (60 + t )(2000 - 20t ) = −20t 2 + 800t + 120000 .

b) La funció derivada és: . Per trobar el punt on els ingressos

tenen un màxim relatiu cal que la derivada sigui 0. Per tant resulta t = 20 dies .
I realment és un màxim relatiu ja que és negativa.

c) El valor màxim dels ingressos és .

d) Perquè els ingressos tornin a ser els del dia 1 d’octubre cal que
f (t ) = −20t 2 + 800t + 120000 = f (0) = 120000 .
O sigui −20t 2 + 800t = 0 i per tant , i la solució no nul·la és
.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 6 de 11
PAU 2008
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 5

• Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals. Ara bé, dins de
cada pregunta podeu utilitzar qualsevol decimal i després arrodonir la suma total. Podeu
matisar la nota de cada pregunta amb signes + i –, de manera a compensar els matisos
entre totes les preguntes.
• Aquestes pautes no preveuen tots els casos que en la pràctica es poden presentar. Tampoc
no pretenen donar totes les possibles solucions a un problema ni tan sols la millor.
• Hi haurà molts casos concrets en què serà difícil aplicar els criteris que s’exposen a
continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els casos dubtosos, feu prevaler el vostre
criteri i sentit comú.
• Valoreu totes les parts de cada subapartat que siguin correctes, encara que el resultat final
no ho sigui.
• Penalitzeu els errors simples de càlcul amb 0, 0.25 o 0.5 punts segons la importància de
l’error i el vostre criteri. Els errors de càlcul que portin a resultats incoherents o absurds,
penalitzeu-los amb 0.75 o 1 punt. Si l’error és molt escandalós, podeu puntuar tot l’apartat
amb 0 punts.
• Copieu la nota de la pregunta i en la casella i, a fi de poder fer estadístiques sobre cada
qüestió.

QÜESTIONS

1. Cadascuna de les rectes del gràfic passa per almenys dos punts de coordenades
enteres.
a) Trobeu les equacions de les dues rectes. [1 punt]
b) Trobeu el punt d’intersecció P . [1 punt]
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 7 de 11
PAU 2008
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

2
Solució: a) Una recta passa pel punt (0, 2) i té pendent . Per tant la seva equació
3
2
és: y= x + 2 . L’altra passa pel punt (0, −1) i té pendent −1 . La seva equació és:
3
y = −x −1 .

b) El punt d’intersecció s’obté resolent el sistema format per les equacions de les dues
rectes:

⎧−2 x + 3 y = 6
⎨
⎩ x + y = −1

9 4 ⎛ 9 4⎞
que té per solució: x = − , y = . Per tant, P = ⎜ − , ⎟ .
5 5 ⎝ 5 5⎠

2. Donades les matrius

⎛ 2 −1⎞ ⎛1 3 ⎞
A=⎜ ⎟ i B=⎜ ⎟
⎝1 0 ⎠ ⎝ 2 −2 ⎠

a) Calculeu A2 + 2 AB + B 2 ; [1 punt]
( A + B)
2
b) Calculeu . [1 punt]

Solució:
a)
⎛ 2 −1 ⎞ ⎛ 2 − 1 ⎞ ⎛ 3 − 2 ⎞
A2 = ⎜ ⎟⎜ ⎟=⎜ ⎟,
⎝ 1 0 ⎠ ⎝ 1 0 ⎠ ⎝ 2 −1 ⎠
⎛ 2 −1 ⎞ ⎛ 1 3 ⎞ ⎛ 0 8 ⎞ ⎛ 0 16 ⎞
2 AB = 2 ⎜ ⎟⎜ ⎟ = 2⎜ ⎟=⎜ ⎟,
⎝ 1 0 ⎠ ⎝ 2 −2 ⎠ ⎝ 1 3⎠ ⎝ 2 6 ⎠
⎛ 1 3 ⎞ ⎛ 1 3 ⎞ ⎛ 7 −3 ⎞
B2 = ⎜ ⎟⎜ ⎟=⎜ ⎟,
⎝ 2 −2 ⎠ ⎝ 2 −2 ⎠ ⎝ −2 10 ⎠
⎛ 3 −2 ⎞ ⎛ 0 16 ⎞ ⎛ 7 −3 ⎞ ⎛ 10 11 ⎞
A2 + 2 AB + B 2 = ⎜ ⎟+⎜ ⎟+⎜ ⎟=⎜ ⎟
⎝ 2 −1 ⎠ ⎝ 2 6 ⎠ ⎝ −2 10 ⎠ ⎝ 2 15 ⎠
.

2
⎛ ⎛ 2 −1⎞ ⎛ 1 3 ⎞ ⎞ ⎛ 3 2 ⎞ ⎛ 3 2 ⎞ ⎛ 15 2 ⎞
( A + B) = ⎜⎜ ⎟+⎜ ⎟⎟ = ⎜ ⎟=⎜
2
b) ⎟⎜ ⎟
⎝ ⎝ 1 0 ⎠ ⎝ 2 − 2 ⎠ ⎠ ⎝ 3 − 2 ⎠ ⎝ 3 − 2 ⎠ ⎝ 3 10 ⎠
.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 8 de 11
PAU 2008
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

3. Trobeu un sistema d’inequacions que tingui com a conjunt de solucions l’interior i els
costats del triangle de vèrtexs (0,1), (2,0) i (3,4). [2 punts]

Puntuació: Equacions 1 punt; inequacions 1 punt. Total: 2 punts. Gradueu la nota en funció
dels errors de càlcul i signes.

Solució: Dibuixem la regió factible.

La recta AC té ordenada a l’origen 1 i pendent 1. La seva equació és y = x + 1 , i la

regió factible que delimita serà y ≤ 1 + x .
1 1
La recta AB té ordenada a l’origen 1 i pendent − . La seva equació és y = − x + 1 ,
2 2
1
i la regió factible que delimita serà y ≥ − x +1 .
2
La recta BC passa pel punt (2,0) i té pendent 4 . La seva equació és y = 4( x − 2) , i la
regió factible que delimita serà y ≥ 4( x − 2) . El sistema demanat és:

⎧ y ≤ x +1
⎪
⎪ 1
⎨ y ≥ − x +1
⎪ 2
⎪⎩ y ≥ 4 x − 8
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 9 de 11
PAU 2008
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

4. Una fàbrica de televisors ven cada aparell a 300 €. Les despeses de fabricar x
televisors són D( x) = 200 x + x 2 , en què 0 ≤ x ≤ 80 .
a) Suposant que es venen tots els televisors que es fabriquen, doneu la funció
dels beneficis que s’obtenen després de fabricar i vendre x televisors. [1 punt]
b) Determineu el nombre d’aparells que convé fabricar per obtenir el benefici
màxim, i també quin és aquest benefici màxim. [1 punt]

Puntuació: Apartat a) 0.5 punts; apartat b) funció beneficis 0.5 punts; benefici màxim 1 punt.
Total: 2 punts.

Solució: a) Els ingressos són I ( x ) = 300 x .

b) El benefici és B ( x) = 300 x − (200 x + x ) = 100 x − x . Per trobar el benefici màxim

2 2

determinem la derivada i igualem a 0: B '( x ) = 100 − 2 x . Per tant l’extrem relatiu

s’obté per x = 50 . Es tracta òbviament d’un màxim ja que és una paràbola amb
coeficient a negatiu (també es pot veure pel signe de la derivada segona que és
negatiu). El benefici màxim és B (50) = 2500 €.

PROBLEMES

5. El vaixell de Barcelona a Palma de Mallorca porta automòbils i camions a la bodega.

Cada camió ocupa 4 places d’automòbil. La superfície total de la bodega permet
situar-hi fins a 200 automòbils. Cada automòbil pesa 1.000 kg i cada camió 9.000 kg.
El pes total permès per a la càrrega és de 300.000 kg. La companyia cobra 50 € per
cada cotxe i 300 € per cada camió. Calculeu el nombre de cotxes i camions que s’han
de carregar per obtenir un benefici màxim, i també quin és aquest benefici màxim.
[4 punts]

Puntuació: plantejament del sistema: 1 punt; gràfic: 1 punt; determinació dels vèrtexs: 1 punt;
determinació del benefici màxim: 1 punt. Total: 4 punts.

Solució: Anomenem x al nombre de cotxes i y al nombre de camions. Les

restriccions són: x + 4 y ≤ 200 pel que fa al nombre de places i
1000 x + 9000 y ≤ 300000 pel que fa al pes. A més totes dues incògnites han de ser
positives. El sistema de restriccions és:

⎧ x≥0
⎪ y≥0
⎪
⎨
⎪ x + 4 y ≤ 200
⎪⎩ x + 9 y ≤ 300
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 10 de 11
PAU 2008
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

que dóna la regió factible del gràfic següent:

Determinem les coordenades dels vèrtexs: B és el punt d’intersecció de les dues

rectes x + 4 y = 200 i x + 9 y = 300 i val B = (120, 20) . Els altres dos són les
⎛ 100 ⎞
interseccions amb els eixos de les rectes anteriors que són: A = ⎜ 0, ⎟ i
⎝ 3 ⎠
C = (200, 0) .
La funció objectiu de beneficis que volem maximitzar és B ( x, y ) = 50 x + 300 y . Fem la
taula

⎛ 100 ⎞ B (120, 20) C (200, 0) D (0, 0)

A ⎜ 0, ⎟
⎝ 3 ⎠
B ( x, y ) = 50 x + 300 y 10000 12000 10000 0

Per tant, el benefici màxim s’obté portant 120 cotxes i 20 camions i és de 12000 €.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 11 de 11
PAU 2008
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

6. Un hivernacle està destinat al cultiu de tomàquets. Se sap que les tomaqueres

només produeixen fruits si la temperatura de l’hivernacle està entre 15o C i 40 o C. La
gràfica següent dóna la producció de tomàquets en quilos, segons la temperatura que
es manté a l’hivernacle.

900 kg

15◦ C 30◦ C 40◦ C

a) Si la temperatura està entre 15o C i 29 o C, digueu quina variació

experimenta la producció en augmentar la temperatura 1o C. Calculeu aquesta variació
quan la temperatura està entre 30o C i 39o C. [1.5 punts]
b) Definiu una funció a trossos que expressi la producció en funció de la
temperatura. [1.5 punts]
c) Trobeu les temperatures per les quals s’obté el 75% de la producció màxima.
[1 punt]

Solució: a) Per a temperatures entre 15o C i 29 o C la variació que experimenta la

900
producció en augmentar 1o C la temperatura és de = 60 kg/ o . Per temperatures
15
900
entre 30o C i 39o C és de − = −90 kg/ o .
10

b) La funció que descriu el gràfic donat és:

⎧0 si t ≤ 15 ⎫
⎪60(t − 15) ⎪
⎪ si 15 < t ≤ 30 ⎪
f =⎨ ⎬
⎪−90(t − 40) si 30 < t ≤ 40 ⎪
⎪⎩0 si t > 40 ⎪⎭

c) El 75% de 900 és 675. Per tant els valors de pels quals s’obté el 75% de la
producció màxima són:

675 ⎫
60(t − 15) = 675 → t = 15 + = 26.25o C ⎪
60 ⎪
⎬
675
−90(t − 4) = 675 → t = 40 − = 32.5o C. ⎪
90 ⎪⎭
ANY 2008
SETEMBRE
 Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2007-2008

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 4

Responeu a TRES de les quatre qüestions i resoleu UN dels dos problemes següents. En les
respostes, expliqueu sempre què és el que voleu fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts, i el problema, 4 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es poden fer servir calculadores o altres aparells
que portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

QÜESTIONS

1. Considereu la funció real de variable real .

a) Determineu-ne els intervals de creixement i decreixement.
[1,5 punts]
b) Trobeu-ne els extrems relatius.
[0,5 punts]

2. Una persona va invertir 6 000 € comprant accions de dues empreses, A i B. Al cap

d’un any, el valor de les accions de l’empresa A ha pujat un 5 % i, en canvi, el valor
de les accions de l’empresa B ha baixat un 10 %. Tot i això, si vengués ara les accions
guanyaria 150 €. Determineu quants diners va invertir en accions de cada empresa.
[2 punts]

3. Considereu el sistema d’inequacions següent:

a) Dibuixeu la regió de solucions del sistema.

[1 punt]
b) Una funció objectiu f(x, y) = ax + by + c pren el valor mínim en aquesta regió
en el punt (4, 15/4). Digueu si també pren el valor mínim en altres punts de la
regió i, si és així, determineu-los.
[1 punt]
4. La gràfica següent representa una funció polinòmica de segon grau (paràbola).

a) Trobeu el vèrtex de la paràbola i les interseccions amb els eixos.

[0,5 punts]
b) Determineu l’equació de la paràbola.
[1,5 punts]

PROBLEMES

5. Considereu el sistema d’equacions lineals següent:

a) Discutiu el sistema en funció del paràmetre k.

[2 punts]
b) Determineu la solució del sistema per al valor de k que fa que el sistema sigui
indeterminat.
[1 punt]
c ) Trobeu la solució per a k = 1.
[1 punt]

6. Una empresa de mobles fabrica dos models d’armaris, A i B. Per al model A calen
5 h 30 min de feina i 2 m de fusta. Per al model B calen 4 h de feina i 3 m de fusta.
L’empresa no pot fabricar més de 430 armaris per setmana, disposa de 2 800 h de
feina i de 1 200 m de fusta. Els armaris de tipus A i B proporcionen, respectivament,
250 € i 310 € de benefici cadascun. Determineu el nombre d’armaris de cada tipus
que s’han de fabricar per a obtenir el benefici màxim.
[4 punts]

LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6
PAU 2008
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a la CC. SS.

SÈRIE 4

• Aquestes pautes no preveuen tots els casos que en la pràctica es poden presentar. Tampoc no
pretenen donar totes les possibles solucions a un problema ni tan sols la millor.
• Hi haurà molts casos concrets en què serà difícil aplicar els criteris que s’exposen a continuació.
Apliqueu-los en els casos clars. En els casos dubtosos, feu prevaler el vostre criteri i sentit comú.
• Valoreu totes les parts de cada subapartat que siguin correctes, encara que el resultat final no ho
sigui.
• Penalitzeu els errors simples de càlcul segons la importància de l’error i el vostre criteri. Si l’error
és molt escandalós, podeu puntuar tot l’apartat amb 0 punts.
• Copieu la nota de la pregunta i en la casella i, a fi de poder fer estadístiques sobre cada qüestió.
• La nota final de l’exercici serà el resultat d’arrodonir la suma final al mig punt més pròxim i, si
resulta ser equidistant de dos, s’apujarà 0.25 punts.

QÜESTIONS

1. Considereu la funció real de variable real:

x2 + 5x
f ( x) = .
x−4
a) Determineu els intervals de creixement i decreixement. [1.5 punts]
b) Trobeu-ne els extrems relatius. [0.5 punts]

Solució: a) i b) El domini és tots els reals excepte el 4. La derivada és:

(2 x + 5)( x − 4) − x 2 − 5 x 2 x 2 − 3 x − 20 − x 2 − 5 x x 2 − 8 x − 20 ( x − 10)( x + 2)
f '( x) = = = = .
( x − 4) 2 ( x − 4) 2 ( x − 4) 2 ( x − 4) 2

Per tant, els intervals de creixement i decreixement i els extrems són:

x < −2 x = −2 −2 < x < 10; x ≠ 4 x = 10 x > 10

f '>0 f '=0 f '<0 f '=0 f '>0
f creix màx decreix min creix
f 1 25

Per tant els extrems són ( −2,1) que és un màxim i (10, 25) que és un mínim.

2. Una persona va invertir 6000 € comprant accions de dues empreses, A i B. Al cap d’un
any, el valor de les accions de l’empresa A ha pujat un 5 % i, en canvi, el valor de les accions
de l’empresa B ha baixat un 10 %. Tot i així, si vengués ara les accions guanyaria 150 €.
Determineu quants diners va invertir en accions de cada empresa.
[2 punts]

Puntuació: Plantejament 1 punt; solució 1 punt. Total 2 punts.

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 6
PAU 2008
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a la CC. SS.

Solució: Anomenant x, y als imports invertits en accions de les empreses A i B tenim:

x+ y = 6000 ⎫
⎬
0.05 x − 0.1y = 150 ⎭
Resolent pel mètode de Gauss:

⎛ 1 1 | 6000 ⎞ ⎛ 1 1 | 6000 ⎞
⎜ ⎟→⎜ ⎟ , d’on resulta y = 1000; x = 5000 .
⎝ 0.05 −0.1 | 150 ⎠ ⎝ 0 −0.15 | −150 ⎠

Evidentment si es resol per un altre mètode puntuarà igual.

3. Considereu la regió de solucions determinada pel sistema d’inequacions següent:

x − 4y ≥ −11⎫
x+ y ≥ 4 ⎪⎪
⎬
x − 4y ≤ −6 ⎪
x+ y ≤ 9 ⎪⎭ .
a) Dibuixeu la regió de solucions del sistema. [1 punt]
b) Una funció objectiu f ( x, y ) = ax + by + c pren el valor mínim en aquesta regió en el
punt (4,15/4). Digueu si també pren el valor mínim en altres punts de la regió i, si és així,
determineu-los. [1 punt]

Solució: a) Representem les quatre rectes i la regió de solucions:

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 6
PAU 2008
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a la CC. SS.

Calculem els quatre vèrtexs:

⎧ x − 4 y = −11⎫ ⎧ x+ y = 4 ⎫
A: ⎨ ⎬ → A(1,3) , B : ⎨ ⎬ → B(2, 2) ,
⎩ x+ y = 4 ⎭ ⎩ x − 4 y = −6 ⎭

⎧ x − 4 y = −6 ⎫ ⎧ x+ y = 9 ⎫
C :⎨ ⎬ → C (6,3) , D : ⎨ ⎬ → D(5, 4) .
⎩ x+ y = 9 ⎭ ⎩ x − 4 y = −11⎭

b) El punt (4,15/4) no és cap vèrtex, però està en el segment AD que té per equació
x − 4 y = −11 amb 2 ≤ x ≤ 6 , com podem comprovar. Com el punt és un extrem de la funció
objectiu, aquesta prendrà el mateix valor en tot el segment AD.

4. La gràfica adjunta representa una funció polinòmica de segon grau (paràbola).

1
1 2 3 4 5 6 7 8

−1

a) Trobeu el vèrtex de la paràbola i les interseccions amb el eixos. [0.5 punts]

b) Determineu l’equació de la paràbola. [1.5 punts]

Solució: a) Observant el gràfic el vèrtex és (4, −1) , la intersecció amb l’eix y és (0,3) i amb
l’eix x són els punts (2,0) i (6,0).

b) Per tant l’ equació de la paràbola és de la forma y = a ( x − 2)( x − 6) = a ( x 2 − 8 x + 12) .

1
Imposant que passi pel punt (0,3) tenim 3 = a ⋅ ( −2)( −6) , d’on resulta a = , i la paràbola té
4
1 1
per equació y = ( x − 2)( x − 6) = x 2 − 2 x + 3 .
4 4
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 6
PAU 2008
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a la CC. SS.

PROBLEMES

5. Considereu el sistema d’equacions lineals següent

x + y + 3z = k⎫
⎪
2y + z = 0⎬
x + 3 y + k 2 z = 2 ⎪⎭
.

a) Discutiu el sistema en funció del paràmetre k . [2 punts]

b) Determineu la solució del sistema pels valors de k que fa que el sistema sigui
indeterminat. [1 punt]
c) Doneu la solució per a k = 1 . [1 punt]

Puntuació: Apartat a) 2 punts si es distingeixen correctament els tres casos i el seus caràcters;
apartat b) 1 punt; apartat c) 1 punt. Total 4 punts.

Solució: a) Resolent pel mètode de Gauss

⎛1 1 3 | k ⎞ ⎛1 1 3 | k ⎞ ⎛1 1 3 | k ⎞
⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟
⎜0 2 1 | 0⎟ → ⎜0 2 1 | 0 ⎟ → ⎜0 2 1 | 0 ⎟
⎜1 3 k2 | 2⎟ ⎜0 2 k2 − 3 | 2 − k ⎟ ⎜0 0 k2 − 4 | 2 − k ⎟
⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎝ ⎠

Per a k ∉ {−2, 2} el sistema és compatible determinat.

Per k = −2 la darrera equació fa el sistema incompatible.
Per k = 2 la darrera equació es cancel·la i el sistema esdevé compatible indeterminat.
b) Per k = 2 la solució és:
⎫
z = z ⎪
⎪
⎛1 1 3 | 2⎞ z ⎪
⎜ ⎟ d’on resulta: y = − ⎬.
⎝0 2 1 | 0⎠ 2 ⎪
z 5z ⎪
x = 2 − 3z + = 2− ⎪
2 2⎭

c) Per k = 1 el sistema és compatible determinat. Tenim,

1 ⎫
z = − ⎪
⎛1 1 3 | 1⎞ 3
⎪
⎜ ⎟ 1 ⎪
⎜ 0 2 1 | 0 ⎟ d’on resulta y = ⎬
⎜ 0 0 −3 | 1 ⎟ 6 ⎪
⎝ ⎠ 1 11 ⎪
x = 1+1− =
6 6 ⎪⎭
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 6
PAU 2008
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a la CC. SS.

6. Una empresa de mobles fabrica dos models d’armaris, A i B. Per al model A calen 5 h 30
min de feina i 2 m de fusta. Per al model B calen 4 hores de feina i 3 m de fusta. L’empresa
no pot fabricar més de 430 armaris per setmana, disposa de 2800 hores de feina i de 1200 m
de fusta. Els armaris de tipus A i B proporcionen respectivament, 250 € i 310 € de benefici
cadascun. Determineu el nombre d’armaris de cada tipus que s’han de fabricar per obtenir el
benefici màxim. [4 punts]

Puntuació:. Plantejament 1 punt; Gràfic i vèrtexs 2 punts; Màxim 1 punt; Total 4 punts.

Solució: Anomenem x i y als nombres d’armaris de tipus A i B que es fabriquen. Les

condicions estan resumides en la taula següent:

Feina (hores) Fusta (m 2 )

Model A x 5.5 2
Model B y 4 3
màxim 430 2800 1200

Per tant les condicions són:

x+ y ≤ 430 ⎫
5.5 x + 4 y ≤ 2800 ⎪⎪
⎬
2 x + 3 y ≤ 1200 ⎪
x ≥ 0; y ≥ 0 ⎪⎭ .
La gràfica corresponent és:

C
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 6 de 6
PAU 2008
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a la CC. SS.

Els vèrtexs de la regió factible són:

⎧ x = 0 ⎫ ⎧2 x + 3 y = 1200⎫
A: ⎨ ⎬→ A(0, 400) B : ⎨ ⎬ → B(90,340)
⎩2 x + 3 y = 1200⎭ ⎩ x + y = 430 ⎭

⎧ x + y = 430⎫
C :⎨ ⎬ → C (430, 0) , D(0, 0)
⎩ y = 0 ⎭

La funció benefici a maximitzar és: f ( x, y ) = 250 x + 310 y . Tenim:

A(0,400) B(90,340) C(430,0) D(0,0)

f ( x, y ) = 250 x + 310 y 124000 127900 107500 0
màxim

Per tant el benefici màxim és 127900 € i s’obté fent 90 armaris de tipus A i 340 armaris de
tipus B.
ANY 2009
JUNY
 Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2008-2009

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 4

Responeu a TRES de les quatre qüestions i resoleu UN dels dos problemes següents. En les
respostes, expliqueu sempre què és el que voleu fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts, i el problema, 4 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es poden fer servir calculadores o altres aparells
que portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

QÜESTIONS

1. Considereu el sistema d’inequacions següent:

a) Dibuixeu la regió de solucions del sistema.

[1 punt]
b) Determineu el màxim de la funció f(x, y) = x + 3y quan està sotmesa a les res-
triccions anteriors.
[1 punt]

2. Un botiguer compra deu televisors i sis equips de música. D’acord amb el preu mar-
cat hauria de pagar 10 480 €. Com que paga al comptat, li fan un descompte del 5 %
en cada televisor i del 10 % en cada equip de música, i només ha de pagar 9 842 €.
Quin és el preu marcat de cada televisor i de cada equip de música?
[2 punts]
 3. Segons un estudi sobre l’evolució de la població d’una espècie protegida determi-
nada, podem establir el nombre d’individus d’aquesta espècie durant els propers
anys mitjançant la funció

en què t és el nombre d’anys transcorreguts.

a) Calculeu la població actual i la prevista per d’aquí a nou anys.
[0,5 punts]
b) Determineu els períodes en què la població augmentarà i els períodes en què
disminuirà.
[1 punt]
c) Esbrineu si, segons aquesta previsió, la població tendirà a estabilitzar-se en algun
valor i, si escau, determineu-lo.
[0,5 punts]

4. Considereu el sistema d’equacions següent:

a) Digueu per a quins valors del paràmetre a el sistema és incompatible.

[1 punt]
b) Resoleu el sistema per al valor de a per al qual el sistema és compatible, i trobeu-
ne una solució entera.
[1 punt]

PROBLEMES

5. La figura següent representa la regió de solucions d’un sistema d’inequacions

lineals:

2
 a) Trobeu el sistema d’inequacions que determina aquesta regió.
[1 punt]
b) Determineu el valor màxim de la funció f1(x, y) = x + y + 1 en aquesta regió, i
digueu en quins punts s’assoleix aquest màxim.
[1 punt]
c) Trobeu el valor de a perquè la funció f2(x, y) = ax + 2y + 3 assoleixi el màxim en
el segment comprès entre els extrems (4, 2) i (5, 0).
[1 punt]
d) Determineu els valors de a per als quals la funció f2(x, y) = ax + 2y + 3 assoleix
el màxim només en el punt (4, 2).
[1 punt]

6. El preu de cost d’una unitat d’un cert producte és de 120 €. Si es ven a 150 € la uni-
tat, el compren 500 clients. Per cada 10 € d’augment en el preu, les vendes dismi-
nueixen en 20 clients.
a) Trobeu una fórmula mitjançant la qual obtinguem els beneficis.
[2 punts]
b) Calculeu a quin preu p per unitat hem de vendre el producte per a obtenir un
benefici màxim.
[1 punt]
c) En el cas anterior, trobeu el nombre d’unitats que es venen i calculeu el benefi-
ci màxim.
[1 punt]

3
LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés
 Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2008-2009

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 3

Responeu a TRES de les quatre qüestions i resoleu UN dels dos problemes següents. En les
respostes, expliqueu sempre què és el que voleu fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts, i el problema, 4 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es poden fer servir calculadores o altres aparells
que portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

QÜESTIONS

1. Considereu la funció següent:

a) Feu-ne la representació gràfica.

[1 punt]
b) Digueu en quins punts és discontínua i quin tipus de discontinuïtat té.
[1 punt]

2. Considereu la regió determinada pel sistema d’inequacions següent:

a) Representeu aquesta regió.

[1 punt]
b) Esbrineu si la funció f(x, y) = x – 3y + 6 té màxim en aquesta regió i, si escau,
trobeu-lo.
[1 punt]
 3. L’evolució de la població d’un estat, en milions d’habitants, es pot aproximar mit-
jançant la funció

en què t és el temps en anys.

a) Calculeu la població actual (per a t = 0).
[0,5 punts]
b) Determineu el límit de P(t) quan t tendeix a infinit.
[0,5 punts]
c) Determineu al cap de quants anys la població serà màxima i el nombre d’habi-
tants que la funció prediu per a aquest màxim.
[1 punt]

4. Considereu el sistema d’equacions següent:

a) Discutiu el sistema segons els valors del paràmetre p.

[1 punt]
b) Resoleu-lo per a p = 5.
[1 punt]

PROBLEMES

5. Un agricultor disposa d’un camp on plantarà patates i pastanagues. Les patates per
a plantar costen 1,5 €/kg, i les pastanagues, 1,75 €/kg. La quantitat de patates plan-
tades no pot superar el doble de la quantitat de pastanagues, i tampoc no pot ser
inferior a la meitat de les pastanagues plantades. La despesa que aquest agricultor
ha de fer per plantar les patates i les pastanagues no pot superar els 150 €. Per cada
kilogram que planta, obté un benefici, després de la venda, de 20 €/kg per a les pata-
tes i de 50 €/kg per a les pastanagues. Determineu quina quantitat de cada produc-
te ha de sembrar per tal que el benefici després de la venda sigui màxim.
[4 punts]

2
6. Fa un any, una persona va invertir 12 000 € en accions de tres empreses, que ano-
menarem A, B i C. Ara, les accions de l’empresa A han augmentat de valor en un
25 %, les de l’empresa B han augmentat en un 10 % i, en canvi, les de l’empresa C
han perdut un 15 % del seu valor. Si ara vengués totes les accions, no obtindria ni
pèrdues ni beneficis. Sabent que va invertir en les accions de l’empresa C el mateix
que en les altres dues juntes, calculeu la quantitat de diners que va invertir en
accions de cada empresa.
[4 punts]

3
LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10
PAU 2009
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC socials

SÈRIE 4

QÜESTIONS

1. Considereu el sistema d’inequacions següent:

⎧ x ≥ 0, y ≥ 0
⎪
⎨2 x + 5 y ≤ 10
⎪3x + 4 y ≤ 12
⎩
a) Dibuixeu la regió de solucions del sistema. [1 punt]
b) Determineu el màxim de la funció f ( x, y ) = x + 3 y que està sotmesa a les restriccions
anteriors. [1 punt]

Solució:
a) La regió factible ve donada pel gràfic següent:

2 A 3x+4y =12

1.5

1
B
2x+5y =10
0.5

D C
0 1 2 3 4

b) La taula de valors de f ( x, y ) en els vèrtexs és:

A(0,2) B(20/7,6/7) C(4,0) D(0,0)

f ( x, y ) = x + 3 y 6 38/7 4 0
màxim

Per tant el màxim s’obté en el punt A(0,2) i té valor 6.

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 10
PAU 2009
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC socials

2. Un botiguer compra 10 televisors i 6 equips de música. D’acord amb el preu marcat hauria
de pagar 10480 €. Com que paga al comptat, li fan un descompte del 5% en cada televisor i
del 10% en cada equip de música, i només ha de pagar 9842 €. Quin és el preu marcat de
cada televisor i de cada equip de música? [2 punts]

Solució: Siguin x i y els preus marcats dels televisors i equips de música, respectivament.
Traduint les condicions a equacions tenim:
10 x + 6 y = 10480 ⎫ 10 x + 6 y = 10480 ⎫ 5 x + 3 y = 5240 ⎫
⎬→ ⎬→ ⎬
10 ⋅ 0.95 x + 6 ⋅ 0.9 y = 9842 ⎭ 9.5 x + 5.4 y = 9842 ⎭ 5 x + 6 y = 6380⎭
5 x + 3 y = 5240 ⎫
→ ⎬
0 x + 3 y = 1140 ⎭
D’on resulta y = 380 i x = 820 .

3. Segons un estudi sobre l’evolució de la població d’una espècie protegida determinada,

podem establir el nombre d’individus d’aquesta espècie durant els propers anys mitjançant la
funció

50t + 500
f (t ) =
t +1
En què t és el nombre d’anys transcorreguts.

a) Calculeu la població actual i la prevista d’aquí a 9 anys. [0.5 punts]

b) Determineu els períodes en què la població augmentarà i els períodes en que
disminuirà. [1 punt]
c) Esbrineu si, segons aquesta previsió, la població tendirà a estabilitzar-se en algun
valor i, si escau, determineu-lo. [0.5 punts]

Solució:
a) La població actual és de f (0) = 500 individus, i la prevista per d’aquí a 9 anys és de
f (9) = 95 individus.
50t + 500 450
b) La derivada de f (t ) = és f '(t ) = − que és negativa per a tot t ;
t +1 (t + 1)2
per tant la funció és decreixent i la població disminueix contínuament.
c) Com que el límit de f (t ) quan t → ∞ és 50, la població tendirà a estabilitzar-se en
50 individus.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 10
PAU 2009
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC socials

4. Considereu el sistema d’equacions següent:

x − 2 y + 3z = 3 ⎫
⎪
− x + y + 2z = 1 ⎬
7 x − 10 y + z = a ⎪⎭

a) Digueu per a quins valors del paràmetre a el sistema és incompatible.

[1 punt]
b) Resoleu el sistema per al valor de a per al qual el sistema és compatible i trobeu-ne
una solució entera. [1 punt]

Solució: Resolent per Gauss tenim:

⎛ 1 −2 3 | 3 ⎞ ⎛ 1 −2 3 | 3 ⎞ ⎛ 1 −2 3 | 3 ⎞
⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟
⎜ −1 1 2 | 1 ⎟ → ⎜ 0 −1 5 | 4 ⎟ → ⎜ 0 1 −5 | 4 ⎟
⎜ 7 −10 1 | a ⎟ ⎜ 0 4 −20 | a − 21⎟ ⎜ 0 0 0 | a − 5 ⎟
⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎝ ⎠

a) Per tant, el sistema és incompatible per a ≠ 5 .

b) Per a = 5 el sistema resultant és:
⎛ 1 −2 3 | 3 ⎞
⎜ ⎟.
⎝ 0 1 −5 | −4 ⎠
La solució general és y = −4 + 5 z , x = 3 − 3 z + 2 y = −5 + 7 z . Per a qualsevol valor
enter de z s’obté una solució ( x, y , z ) entera. Per exemple, per a z = 1 obtenim la
solució entera positiva: ( x, y, z ) = (2,1,1) .
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 10
PAU 2009
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC socials

PROBLEMES

5. La figura següent representa la regió de solucions d’un sistema d’inequacions lineals

(0,4) (2,4)
4

2 (4,2)

(0,0) (5,0)
-1 0 1 2 3 4 5 6

a) Trobeu el sistema d’inequacions que determina aquesta regió. [1 punt]

b) Determineu el valor màxim de la funció f1 ( x, y ) = x + y + 1 en aquesta regió, i digueu en
quins punts s’assoleix aquest màxim. [1 punt]
c) Trobeu el valor de a perquè la funció f 2 ( x, y ) = ax + 2 y + 3 assoleixi el màxim en el
segment comprès entre els extrems (4,2) i (5,0). [1 punt]
d) Determineu els valors de a per als quals la funció f 2 ( x, y ) = ax + 2 y + 3 assoleix el
màxim només en el punt (4,2). [1 punt]

Solució:

a) Sistema d’inequacions:
x ≥ 0, ⎫
0 ≤ y ≤ 4, ⎪⎪
⎬
x + y ≤ 6, ⎪
2 x + y ≤ 10.⎪⎭

b) Determinem els valors de la funció en els vèrtexs.

A(0,4) B(2,4) C(4,2) D(5,0) E(0,0)

f1 ( x, y ) = x + y + 1 5 7 7 6 1
màxim màxim
Per tant el màxim s’obté en tot el segment BC.

c) Determinem els valors de la funció en els vèrtexs.

A(0,4) B(2,4) C(4,2) D(5,0) E(0,0)

f 2 ( x, y ) = ax + 2 y + 3 11 2a+11 4a+7 5a+3 3
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 10
PAU 2009
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC socials

Cal que 4a + 7 = 5a + 3 i per tant, a = 4 . Verifiquem que es tracta d’un màxim:

A(0,4) B(2,4) C(4,2) D(5,0) E(0,0)

f 2 ( x, y ) = 4 x + 2 y + 3 11 19 23 23 3
màxim màxim

d) Cal que,
4 a + 7 > 5a + 3 ⎫ a < 4 ⎫
⎬→ ⎬ → 2 < a < 4.
4a + 7 > 2a + 11⎭ a > 2⎭

6. El preu de cost d’una unitat d’un cert producte és de 120 €. Si es ven a 150 € la unitat, el
compren 500 clients. Per cada 10 € d’augment en el preu, les vendes disminueixen en 20
clients.
a) Trobeu una fórmula mitjançant la qual obtinguem els beneficis. [2 punts]
b) Calculeu a quin preu p per unitat hem de vendre el producte per a obtenir un benefici
màxim. [1 punt]
c) En el cas anterior, trobeu el nombre d’unitats que es venen i calculeu el benefici màxim.
[1 punt]

Solució:

Si es donen els beneficis en termes del preu p la solució és:

a) Sigui c( p ) el nombre de compradors en funció de p . Tindrem:
c( p ) = 500 − 2( p − 150) i b( p ) = c( p)( p − 120) = −2 p 2 + 1040 p − 96000 .
b) Per trobar el màxim de la paràbola fem la derivada i igualem a zero:
b '( p ) = −4 p + 1040 , d’on resulta p = 260€ . Es tracta d’un màxim ja que b "( p ) = −4 .
c) Substituint obtenim: c( p ) = 500 − 2( p − 150) = 500 − 2 ⋅110 = 280 i el benefici és
b(260) = 39200€ .

Alternativament, es pot fer utilitzant com a paràmetre el nombre x d’augments de 10€ a

partir del preu inicial de 150€. Llavors la solució és:

a) Per un preu de P ( x ) = 150 + 10 x , el nombre de compradors serà de

C ( x) = 500 − 20 x . Per tant, el benefici serà de
B( x) = C ( x)( P( x) − 120) = (500 − 20 x)(150 + 10 x − 120) = 200(− x 2 + 22 x + 75) .
b) Per trobar el màxim de la paràbola fem la derivada i igualem a zero:
B '( x) = 200(−2 x + 22) , d’on resulta x = 11 i P = P (11) = 150 + 11 ⋅10 = 260€ . Es tracta
d’un màxim ja que B "( x) = −400 .
c) El nombre d’unitats que es venen és C (11) = 500 − 20 ⋅11 = 280 , i el benefici és
B (11) = 39200€ .
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 6 de 10
PAU 2009
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC socials

SÈRIE 3

QÜESTIONS

1. a) Representeu gràficament la funció:

⎧ 3 si x<2
⎪
f ( x) = ⎨ x − 1 si 2 ≤ x ≤ 4
⎪ 3 x>4
⎩ si
[1 punt]

b) Digueu en quins punts és discontínua i quin tipus de discontinuïtat té. [1 punt]

Solució:

a) Gràfica:

b) La funció és contínua excepte potser en els punts i . En aquests punts

tenim:
lim− f ( x ) = 3 i lim+ f ( x ) = 2 − 1 = 1 . Per tant la funció no és contínua per i té
x →2 x→2
una discontinuïtat de salt.
lim− f ( x) = 4 − 1 = 3 i lim+ f ( x ) = 3 . Per tant la funció és contínua per .
x →4 x →4
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 7 de 10
PAU 2009
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC socials

2. Considereu aquesta regió determinada pel sistema d’inequacions següent:

x≥0 ⎫
y ≥ 0 ⎪⎪
⎬
x+ y ≥4 ⎪
− x + y ≥ 0 ⎪⎭ .
a) Representeu la regió. [1 punt]
b) Esbrineu si la funció té màxim en aquesta regió i, si és el cas,
trobeu-lo. [1 punt]

Solució:

a) Gràfic:

b) Sobre el costat infinit que comença en el vèrtex A(0,4), la funció

decreix en allunyar-se del punt A, ja que la és 0 i la augmenta i com figura amb
signe negatiu fa disminuir el total. Sobre el costat infinit que comença a B(2,2) la
creix, però la creix tres vegades més, i com que té signe negatiu, fa disminuir el
total. Per tant, el valor màxim de s’ha d’assolir en algun punt del segment AB.
Com , i , resulta que el màxim de la funció
s’obté en el punt B(2,2) i pren el valor .

3. L’evolució de la població d’un estat, en milions d’habitants, es pot aproximar per la funció

20t
P (t ) = + 40 ,
4 + t2
on és el temps en anys.

a) Calculeu la població actual (per a ). [0.5 punts]

b) Determineu el límit de quan tendeix a infinit. [0.5 punts]
c) Determineu al cap de quants anys la població serà màxima i quants habitants prediu
la funció per aquest màxim. [1 punt]
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 8 de 10
PAU 2009
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC socials

Solució:

a) .
b) lim P (t ) = 40.
t →∞
c) Hem de determinar els extrems relatius. La funció derivada és:
20(4 + t 2 ) − 20t (2t ) 20(4 − t 2 )
P '(t ) = = . Per tant els extrems relatius s’obtenen quan
(4 + t 2 )2 (4 + t 2 ) 2
4 − t 2 = 0 , és a dir, per i per . Només ens interessa el segon on
. Per tant es tracta d’un màxim i serà .

4. Considereu el sistema d’equacions següent:

x+ y = 1⎫
⎬
px + 2 y = −2 ⎭ .

a) Discutiu el sistema segons els valors del paràmetre . [1 punt]

b) Resoleu-lo per a . [1 punt]

Solució:

a) Resolent per Gauss:

⎛ 1 1 1 ⎞ ⎛1 1 1 ⎞
⎜ ⎟→⎜ ⎟.
⎝ p 2 −2 ⎠ ⎝ 0 2 − p −2 − p ⎠

Per tant, si és incompatible i altrament és compatible determinat.

b) Per la matriu esdevé:

⎛1 1 1 ⎞
⎜ ⎟,
⎝ 0 −3 −7 ⎠

7 4
I per tant la solució és y = , x=− .
3 3
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 9 de 10
PAU 2009
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC socials

PROBLEMES

5. Un agricultor disposa d’un camp on plantarà patates i pastanagues. Les patates per
plantar costen 1,5 €/kg, i les pastanagues, 1,75 €/kg. La quantitat de patates plantades no
pot superar el doble de la quantitat de pastanagues i tampoc no pot ser inferior a la meitat de
les pastanagues plantades. La despesa que aquest agricultor ha de fer per plantar les
patates i les pastanagues no pot superar els 150 €. Per cada kilogram que planta obté un
benefici, després de venda, de 20 €/kg per les patates i de 50 €/kg per les pastanagues.
Determineu quines quantitats de cada producte ha de sembrar per tal que el benefici
després de la venda al mercat sigui màxim. [4 punts]

Solució:

Inequacions:

Anomenant als kg de patates que sembra i als de pastanagues, la despesa inicial és:
€ que han de ser menor o igual que 150 €. Per altra banda tenim que x ≤ 2 y i
y
x≥ . La funció que dona els beneficis és . Simplificant, el sistema
2
d’inequacions és:

x ≤ 2y ⎫ x − 2y ≤ 0 ⎫
⎪ ⎪
2x ≥ y ⎬ → 2x − y ≥ 0 ⎬
1,5 x + 1,75 y ≤ 150⎭⎪ 6 x + 7 y ≤ 600⎭⎪

Vèrtexs:

x − 2y = 0 ⎫ ⎛ 1200 600 ⎞ 2x − y = 0 ⎫
⎬ → B⎜ , ⎟ , ⎬ → C ( 30, 60 ) , .
6 x + 7 y = 600⎭ ⎝ 19 19 ⎠ 6 x + 7 y = 600 ⎭

Gràfic:
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 10 de 10
PAU 2009
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC socials

Valors:

⎛ 1200 600 ⎞
B⎜ , ⎟
⎝ 19 19 ⎠
0 54000 3600
= 2842,11
19

Per tant el benefici màxim s’obté plantant 30 kg de patates i 60 kg de pastanagues i és de

3600 €.

6. Fa un any, una persona va invertir 12000 € en accions de tres empreses, que

anomenarem A, B i C. Ara, les accions de l’empresa A han augmentat de valor en un 25%,
les de l’empresa B han augmentat en un 10% i, en canvi, les de l’empresa C han perdut un
15% del seu valor. Si ara vengués totes les accions, no obtindria ni pèrdues ni beneficis.
Sabent que va invertir en les accions de l’empresa C el mateix que en les altres dues juntes,
calculeu la quantitat de diners que va invertir en accions de cada empresa. [4 punts]

Solució:

Anomenant les quantitats invertides en les respectives accions A,B,C, les condicions
són:

x+ y+ z = 12000 ⎫ x+ y+ z = 12000 ⎫
⎪ ⎪
0, 25 x + 0,1y − 0,15 z = 0 ⎬ → 5 x + 2 y − 3z = 0 ⎬
x+ y−z = 0 ⎭⎪ x+ y−z = 0 ⎭⎪

Resolent per Gauss:

⎛ 1 1 1 12000 ⎞ ⎛ 1 1 1 12000 ⎞
⎜ ⎟ ⎜ ⎟
⎜ 5 2 −3 0 ⎟ → ⎜ 0 −3 −8 −60000 ⎟ ,
⎜ 1 1 −1 0 ⎟ ⎜ 0 0 −2 −12000 ⎟
⎝ ⎠ ⎝ ⎠

D’on resulta €, €, €.

Alternativament, de la primera i tercera equació s’obté directament , i el sistema

llavors és molt més senzill.
ANY 2009
SETEMBRE
 Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2008-2009

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 1

Responeu a TRES de les quatre qüestions i resoleu UN dels dos problemes següents. En les
respostes, expliqueu sempre què és el que voleu fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts, i el problema, 4 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es poden fer servir calculadores o altres aparells
que portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

QÜESTIONS

1. Considereu el sistema d’inequacions següent:

a) Representeu gràficament la regió de solucions.

[1 punt]
b) Determineu el màxim de la funció f(x, y) = 2x + y en aquesta regió. Digueu per
a quins valors s’assoleix aquest màxim.
[1 punt]

2. Digueu si un sistema de dues equacions amb tres incògnites pot ser incompatible.
Justifiqueu la resposta i, si escau, exemplifiqueu-ho.
[2 punts]

3. Calculeu els paràmetres a, b i c de la funció f(x) = ax2 + bx + c, sabent que la recta

5x – y – 2 = 0 és tangent a la corba f(x) en el punt d’abscissa x = 0 i que el valor
mínim absolut que pren la funció és –49/12.
[2 punts]
4. Considereu el sistema d’equacions següent:

a) Expliqueu, raonadament, quantes solucions té.

[1 punt]
b) Trobeu una solució amb z = 5.
[1 punt]

PROBLEMES

5. Un llibreter vol fer una comanda de dues classes de llibres a dos editors, A i B.
L’editor A ofereix lots de cinc llibres d’assaig i cinc novel·les per 50 €. L’editor B ofe-
reix lots de cinc llibres d’assaig i deu novel·les per 150 €. El llibreter vol comprar,
com a mínim, 2 500 llibres d’assaig i 3 500 novel·les. Per un compromís adquirit
amb l’editor B, no pot comprar a l’editor A més de tres vegades el que compra a l’e-
ditor B. Determineu quants lots haurà de comprar a cada editor per a minimitzar
el cost i poder complir el seu compromís.
[4 punts]

6. La taxa d’inflació interanual d’un país determinat durant l’any 2008 expressada en
punts percentuals, i(t), es pot aproximar mitjançant la funció

en què t és el temps en mesos des del començament de l’any i t = 1 és el mes de

gener.
a) Trobeu en quins mesos la taxa d’inflació interanual és de 3 punts percentuals.
[1 punt]
b) Trobeu en quins mesos la taxa d’inflació és decreixent i en quins mesos és creixent.
[0,5 punts]
c) Trobeu en quin mes la taxa assoleix el valor mínim i calculeu aquest valor.
[0,5 punts]
d) Feu un esbós de la gràfica d’aquesta funció.
[1 punt]
e) Trobeu en quin mes la taxa assoleix el valor màxim i calculeu aquest valor.
[1 punt]

LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6
PAU 2009
Pautes de correccióa Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 1

QÜESTIONS

1. Considereu el sistema d’inequacions següent:

2x + y ≤ 10 ⎫
x+ y ≤ 8 ⎪⎪
⎪
x ≤ 4⎬
x ≥ 0⎪
⎪
y ≥ 0 ⎪⎭ .
a) Representeu gràficament la regió de solucions [1 punt]
b) Determineu el màxim de la funció f ( x, y ) = 2 x + y en aquesta regió. Digueu
per a quins valors s’assoleix aquest màxim. [1 punt]

Puntuació: Descomptar 0.5 punts en b) si no donen tot l’ interval solució.

Solució:

a) Els punts d’intersecció són:

⎧ x+ y = 8 ⎧2 x + y = 10
⎨ → B = (2, 6) ⎨ → C = (4, 2)
⎩2 x + y = 10 ⎩ x=4 = 0

⎧x = 4 ⎧x + y = 8
⎨ → D = (4, 0) ⎨ → A = (0,8)
⎩y = 0 ⎩ x = 0

La gràfica és:
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 6
PAU 2009
Pautes de correccióa Matemàtiques aplicades a les ciències socials

b) Els valors de f ( x, y ) en els vèrtexs de la regió solució són:

A(0,8) B(2,6) C(4,2) D(4,0) E(0,0)

f ( x, y ) = 2 x + y 8 10 10 8 0
màxim màxim

I s’obté el màxim en tot el segment BC i té per valor f ( x, y ) = 10 .

2. Digueu si un sistema de dues equacions amb tres incògnites pot ser incompatible.
Justifiqueu la resposta i, si escau, exemplifiqueu-ho. [2 punts]

Puntuació: Posar un bon exemple 1.5 punts; raonament 0.5 punts. Total 2 punts.

Solució:

Un sistema amb més d’una equació pot ser incompatible, independentment del
nombre d’incògnites. Només cal que hi hagi, per exemple, dues equacions amb termes
de les incògnites iguals i els termes independents deferents. Aleshores, cap valor de
les incògnites satisfarà ambdues equacions.

Exemple:
x + y + z = 1⎫
⎬
x + y + z = 2⎭

3. Calculeu els paràmetres a , b, c de la funció f ( x) = ax 2 + bx + c , sabent que la recta

5 x − y − 2 = 0 és tangent a la corba f ( x ) en el punt d’abscissa x = 0 i que el valor
mínim absolut que pren la funció és -49/12. [2 punts]

Puntuació: Raonament i/o planteig correcte 1 punt; solució 1 punt; Total 2 punts.

Solució:

El pendent de la recta tangent a la paràbola en un punt d’abscissa x és el valor de la

derivada f '( x) = 2ax + b , i si x = 0 , el pendent és b . El pendent de la recta és 5, i per
tant ha de ser b = 5 . Per x = 0 el valor de y de la recta és y = −2 , i el valor de y de
la paràbola és c . Per tant ha de ser c = −2 . El valor mínim de s’obté en el punt
b
on f '( x ) = 2 a + b = 0 , o sigui per x = − , i en aquest punt, la funció pren el valor
2a
2
⎛ b ⎞ ⎛ b ⎞ ⎛ b ⎞ b2 b2 b2
f ⎜− ⎟ = a⎜ − ⎟ + b⎜− ⎟ + c = − +c = − +c
⎝ 2a ⎠ ⎝ 2a ⎠ ⎝ 2a ⎠ 4a 2a 4a
25 49
Substituint els valors de b, c obtenim − − 2 = − , d’on resulta a = 3 . Per tant la
4a 12
funció és f ( x) = 3 x + 5 x − 2 .
2
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 6
PAU 2009
Pautes de correccióa Matemàtiques aplicades a les ciències socials

4. Considereu el sistema d’equacions següent:

3x − y + 2 z = 0⎫
⎪
x − 2 y + z = 0⎬
x + 3y = 0⎭⎪
.
a) Expliqueu, raonadament, quantes solucions té. [1 punt]
b) Trobeu una solució amb z = 5 . [1 punt]

Solució:

a) És un sistema homogeni. Per tant sempre té almenys la solució trivial

( x, y , z ) = (0, 0, 0) . En aquest cas, resolent per Gauss tenim:

⎛ 3 −1 2 ⎞ ⎛ 1 3 0 ⎞ ⎛ 1 3 0 ⎞
⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟
⎜ 1 −2 1 ⎟ → ⎜ 0 −5 1 ⎟ → ⎜ 0 −5 1 ⎟
⎜ 1 3 0 ⎟ ⎜ 0 −10 2 ⎟ ⎜ 0 0 0 ⎟
⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎝ ⎠

I per tant té una infinitat de solucions, depenent del valor de z .

1
−5 y = − z ; y= z;
5
3
x = −3 y; x = − z;
5

b) Per z = 5 , resulta y = 1, x = −3 .
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 6
PAU 2009
Pautes de correccióa Matemàtiques aplicades a les ciències socials

PROBLEMES

5. Un llibreter vol fer una comanda de dos classes de llibres a dos editors, A i B.
L’editor A ofereix lots de 5 llibres d’assaig i 5 novel·les per 50 €. L’editor B ofereix lots
de 5 llibres d’assaig i 10 novel·les per 150 €. El llibreter vol comprar, com a mínim,
2500 llibres d’assaig i 3500 novel·les. Per un compromís adquirit amb l’editor B, no pot
comprar a l’editor A més de 3 vegades el que compra a l’editor B. Determineu quants
lots haurà de comprar a cada editor per minimitzar a el cost i poder complir el seu
compromís. [4 punts]

Puntuació: Inequacions 1 punt; vèrtexs 1 punt; gràfica 1 punt; solució 1 punt. Total 4 punts.

Solució:

Planteig: Taula de dades:

assaig novel·la preu/lot

A 5 5 50
B 5 10 150
2500 3500

Siguin el nombre de lots que compra respectivament als llibreters A i B.

Inequacions:
5x + 5 y ≥ 2500 ⎫ x+ y ≥ 500 ⎫
⎪ ⎪
5 x + 10 y ≥ 3500 ⎬ → x + 2 y ≥ 700 ⎬
x ≤ 3 y, x ≥ 0, y ≥ 0 ⎪⎭ x ≤ 3 y, x ≥ 0, y ≥ 0⎭⎪
Vèrtexs:
x + y = 500 ⎫ x + y = 500 ⎫
⎬ → A(0,500) ⎬ → A(300, 200)
x = 0 ⎭ x + 2 y = 700 ⎭

x + 2 y = 700 ⎫
⎬ → C (420,140)
x = 3y ⎭

Funció objectiu: f ( x, y ) = 50 x + 150 y .

S’ha de trobar el seu mínim absolut.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 6
PAU 2009
Pautes de correccióa Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Gràfica :

Valors de la funció de cost:

A(0,500) B(300,200) C(420,140)

f ( x, y ) = 50 x + 150 y 75000 45000 42000

1
Per altra banda, sobre la semirrecta y = x que s’inicia en el punt C(420,140) en el
3
x
sentit d’augmentar i , el valor de la funció és: f ( x, y ) = 50 x + 150 = 100 x que creix
3
al créixer . Per tant, el punt C(420,140) representa clarament el mínim de la funció.
Ha de comprar 420 lots al llibreter A i 140 lots al llibreter B i el cost total mínim
corresponent, preservant les restriccions, és de 42000 €.

6. La taxa d’inflació interanual d’un determinat país durant l’any 2007 expressada en
punts percentuals, i(t), es pot aproximar mitjançant la funció:
t 2 − 10t + 9
i (t ) = + 3, 1 ≤ t ≤ 12,
40
en què t és el temps en mesos des del començament de l’any i t = 1 és el mes de
gener.

a) Trobeu en quins mesos la taxa d’inflació interanual se situa en 3 punts

percentuals [1 punt]
b) Trobeu en quins mesos la taxa d’inflació és decreixent i en quins és creixent
[0.5 punts]
c) Trobeu en quin mes la taxa d’inflació assoleix el valor mínim i calculeu aquest
valor [0.5 punts]
d) Feu un esbós de la gràfica d’aquesta funció. [1 punt]
e) Trobeu en quin mes la taxa d’inflació assoleix el valor màxim i calculeu aquest
valor [1 punt]
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 6 de 6
PAU 2009
Pautes de correccióa Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Solució:

t 2 − 10t + 9
a) Planteig: + 3 = 3 . Així doncs t 2 − 10t + 9 = 0 , obtenint-ne dues
40
solucions t = 1 i t = 9 ( gener i setembre).
2t − 10
b) Creixement i decreixement: i '(t ) = , que és positiu si i negatiu si
40
. Per tant creix en l’interval t > 5 (juny, juliol, agost, setembre octubre
novembre, desembre) i decreix en l’interval t < 5 (gener, febrer, març,abril).
c) El mínim és per t = 5 (maig) i la inflació és i (5) = 2, 6% .
d) Gràfica:

153
e) El valor màxim absolut s’obté el mes de desembre i val i (12) = = 3,825% .
40
ANY 2010
JUNY
 Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼAccés a la Universitat. Curs 2009-2010

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 1

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què és el
que voleu fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es poden fer servir calculadores o altres aparells
que portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

1. Considereu la funció següent:

a) Determineu-ne les asímptotes horitzontals i verticals, si n’hi ha.

[1 punt]
b) Si f ′(x) > 0 en tot el domini de la funció f, calculeu els límits laterals quan x
tendeix a –2 i feu un esbós de la gràfica de la funció f.
[1 punt]

2. Considereu la funció següent:

a) Determineu el valor de b perquè la funció f sigui contínua en el punt x = 0.

Justifiqueu si f pot ser discontínua en algun altre punt.
[1 punt]
b) Justifiqueu si, per a valors positius de x, la funció f és creixent o decreixent.
[1 punt]

3. Una botiga ha venut 225 llapis de memòria de tres models diferents, que anome-
narem A, B i C, i ha ingressat un total de 10 500 €. El llapis A costa 50 €, i els
models B i C són, respectivament, un 10 % i un 40 % més barats que el model A.
La suma total de llapis venuts dels models B i C és la meitat que la de llapis venuts
del model A. Calculeu quants exemplars s’han venut de cada model.
[2 punts]
 4. En una empresa artesana que pot produir fins a 25 cadires setmanals, la funció de
costos en relació amb el nombre q de cadires produïdes és

Si q és el nombre de cadires produïdes, el cost mitjà de cada cadira s’expressa

mitjançant la funció

a) Caculeu el cost mitjà de cada cadira, si l’empresa produeix 5 cadires. I si en

produeix 20?
[1 punt]
b) Determineu quantes cadires cal produir perquè el cost mitjà sigui mínim,
justifiqueu que es tracta efectivament d’un mínim i calculeu aquest cost mitjà.
[1 punt]

5. Considereu el triangle ABC que es mostra en la figura següent:

a) Escriviu el sistema d’inequacions que determinen el triangle ABC i l’interior

d’aquest.
[1 punt]
b) Indiqueu els punts de la regió indicada en què la funció z = 2x + y assoleix el
valor màxim.
[1 punt]

2
6. Considereu la recta r, d’equació x + 2y = 4.
a) Escriviu l’equació d’una recta r′ que passi per l’origen de coordenades i que
formi amb r un sistema d’equacions incompatible. Justifiqueu quina serà la
posició relativa de les dues rectes.
[1 punt]
b) Considereu una altra recta, que anomenarem s, que forma amb r un sistema de
dues equacions amb dues incògnites que és compatible indeterminat.
Justifiqueu quina és la posició relativa de les rectes r i s.
[1 punt]

3
LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés
 Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼAccés a la Universitat. Curs 2009-2010

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 4

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què és el
que voleu fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es poden fer servir calculadores o altres aparells
que portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

1. En una botiga de queviures hem comprat ampolles d’aigua a 0,5 € cadascuna, de llet
a 1 €i de suc de fruita a 1,5 €. En arribar a la caixa ens adonem que portem 40 ampolles,
el cost total de les quals és de 38 €. També observem que si les ampolles d’aigua
que portem fossin de llet i les de llet fossin d’aigua, la compra ens sortiria 4 € més
barata. Determineu el nombre d’ampolles de cada beguda que hem comprat.
[2 punts]

2. Donada la funció següent:

a) Determineu-ne les asímptotes horitzontals i verticals, si n’hi ha.

[1 punt]
b) Trobeu els punts de la corba en què la recta tangent és paral·lela a la recta
y = – 3x + 4.
[1 punt]

3. Considereu la funció f(x) = x · e–x.

a) Indiqueu-ne els extrems relatius, si n’hi ha, i classifiqueu-los.
[1 punt]
b) Escriviu l’equació de la recta tangent a la corba en el punt d’abscissa 0.
[1 punt]
4. Una botiga de bijuteria ven anells i collarets en lots de dos tipus: el lot de tipus A
està format per un anell i un collaret, mentre que el lot de tipus B consta de 3 anells
i un collaret. Sabem que disposen de 1 500 anells i de 1 000 collarets. En cada lot de
tipus A guanyen 0,70 €, mentre que en cada lot de tipus B guanyen 1 €. Indiqueu
quants lots de cada tipus han de vendre per a obtenir el màxim benefici.
[2 punts]

5. Considereu les matrius següents:

a) Comproveu si aquestes dues matrius compleixen (A + B)2 = A2 + 2A · B + B2.

[1 punt]
b) Si P i Q són matrius quadrades qualssevol d’ordre 3, quina condició s’ha de
produir perquè es compleixi (P + Q)2 = P2 + 2P · Q + Q2?
[1 punt]

6. En una explotació ramadera es declara una epidèmia, i els veterinaris preveuen que
la propagació d’aquesta seguirà la funció f(x) = –2x2 + 48x + 162, en què x
representa el nombre de setmanes que han transcorregut des del moment de la
declaració de l’epidèmia, i f(x) indica el nombre d’animals afectats.
a) Quants animals hi ha afectats en el moment de declarar-se l’epidèmia? Quantes
setmanes durarà l’epidèmia fins al moment en què ja no quedi cap animal
afectat?
[1 punt]
b) Indiqueu quin serà el nombre màxim d’animals afectats, i en quina setmana es
produirà.
[1 punt]

LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés
 Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼAccés a la Universitat. Curs 2009-2010

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 5

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què és el
que voleu fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es poden fer servir calculadores o altres aparells
que portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

1. Donat el sistema d’equacions següent:

a) Determineu-ne la solució general, en funció de z.

[1,5 punts]
b) Calculeu la solució particular segons la qual z = 2.
[0,5 punts]

2. Volem construir el marc d’una finestra rectangular de 100 dm2 de superfície. El cost
de cada decímetre de marc horitzontal és de 6 €, mentre que el de cada decímetre
de marc vertical és de 24 €. Calculeu les dimensions de la finestra perquè el marc
ens surti tan barat com sigui possible.
[2 punts]
3. Un concessionari de motos comercialitza dos models, un de 125 cc i un altre de
50 cc. Per cada moto de 125 cc que ven, guanya 1 000 € i per cada moto de 50 cc,
guanya 600 €. D’altra banda, per tal de satisfer els objectius marcats pel fabricant,
cal que el concessionari compleixi les condicions següents:
a) Vendre entre 50 i 150 motos de 125 cc.
b) Vendre almenys tantes motos de 50 cc com de 125 cc.
c) No vendre més de 500 motos de 50 cc.
Determineu quantes motos de cada tipus ha de vendre el concessionari per a
obtenir el màxim benefici, i calculeu aquest benefici màxim.
[2 punts]

4. Considereu la funció següent:

a) En quin punt de la corba la recta tangent a la gràfica de f és paral·lela a la recta

x + y = 5?
[1 punt]
b) Calculeu les asímptotes horitzontals i verticals de la funció, si n’hi ha, i feu un
esbós de la gràfica de la funció f.
[1 punt]

5. Donada la funció f(x) = x2 · ex:

a) Justifiqueu si hi ha cap valor de x que compleixi f(x) < 0. Hi ha cap valor de x
que compleixi f(x) = 0?
[1 punt]
b) Indiqueu si la funció f és creixent o decreixent en el punt x = –1. Estudieu el
creixement de la funció f per als valors que compleixen x > 0.
[1 punt]

6. Donades les matrius següents:

a) Calculeu A–1 i B–1.

[1 punt]
b) Determineu X perquè es compleixi l’equació A · X · B = 2C.
[1 punt]

LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10
PAU 2010
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les CC. SS.

SÈRIE 1

Pregunta 1

a.
3x − 1
lim = 3 . Per tant, y = 3 és asímptota horitzontal de f.
x →∞ x+2
3x − 1
lim = ∞ . Per tant, x = -2 és asímptota horitzontal de f.
x →−2 x + 2

b.
En ser creixent en tot el seu domini i correspondre x = -2 a una asímptota
3x − 1 3x − 1
vertical, lim− = +∞ i lim+ = −∞ , La gràfica de la funció és:
x →−2 x + 2 x →−2 x + 2

Pregunta 2

a.
lim− f(x) = b ; lim+ f(x) = e0 + 1 = 2 . Si la funció ha de ser contínua en x = 0,
x →0 x →0
cal que sigui b = 2.

b.
Per a valors positius de x tenim f '(x) = −e− x , que és estrictament negativa.
Per tant, f és decreixent per a tots els valors positius de x.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 10
PAU 2010
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les CC. SS.

Pregunta 3

90
Cada llapis A costa 50 €. Per tant, cada llapis B costa ⋅ 50 = 45 €, i cada
100
60
llapis C costa ⋅ 50 = 30 €. Si anomenem x al nombre de llapis de tipus A
100
que han venut, y al nombre de llapis de tipus B i z al nombre de llapis de
tipus C, les dades del problema es tradueixen algebraicament com:
x + y + z = 225 ⎫ x + y + z = 225 ⎫
⎪ ⎪
50x + 45y + 30z = 10.500 ⎬ o bé, 50x + 45y + 30z = 10.500 ⎬ . Dividint per 5 la
x = 2(y + z) ⎪ x − 2y − 2z = 0 ⎪
⎭ ⎭
segona equació i resolent pel mètode de Gauss tindrem:

⎛ 1 1 1 225 ⎞ ⎛ 1 1 1 40 ⎞ ⎛ 1 1 1 225 ⎞ x + y + z = 225 ⎫

⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎪
⎜ 10 9 6 2100 ⎟ → ⎜ 0 1 4 150 ⎟ → ⎜ 0 1 4 150 ⎟ → y + 4z = 150 ⎬
⎜ 1 −2 −2
⎝ 0 ⎟⎠ ⎜⎝ 0 3 3 225 ⎟⎠ ⎜⎝ 0 0 9 225 ⎟⎠ 9z = 225 ⎭⎪
d’on obtenim z = 25, y = 50, x = 150. Per tant, la botiga ha venut 150 llapis
de tipus A, 50 de tipus B i 25 de tipus C.

Pregunta 4

a.
q2 20
La funció cost mitjà serà, per tant, Q(q) = +4+ . Per tant,
100 q
25 20
Q(5) = +4+ = 8,25 ;
100 5
400 20
Q(20) = +4+ = 9.
100 20

b.
q 20 q3 − 1000
Q'(q) = − = . Aquesta derivada s’anul·la quan q = 10.
50 q2 50q2
Si q < 10, Q’ és negativa. Si q > 10, Q’ és positiva. Per tant, q = 10
correspon a un mínim, i el cost corresponent és Q(10) = 7 .
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 10
PAU 2010
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les CC. SS.

Pregunta 5

a.
La recta AC és x = 2. La recta AB és y = 0. La recta BC és y = −2x + 8 . Per
tant, les inequacions demanades són:
x≥2 ⎫
⎪
y ≤ −2x + 8 ⎬ .
y ≥ 0 ⎪⎭

b.
z(2,4) = 8 ; z(2,0) = 4 ; z(4,0) = 8 . Per tant, el valor màxim és 8, i s’assoleix
en tots els punt del segment AC.

Pregunta 6

a.
Si el sistema ha de ser incompatible, la recta r’ ha de ser de la forma
x + 2y = k . Si ha de passar per l’origen, cal que sigui k = 0. Les rectes r i r’
són paral·leles.

b.
Si el sistema és compatible indeterminat significa que té tota una recta de
solucions: les rectes r i s són, per tant, la mateixa recta.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 10
PAU 2010
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les CC. SS.

SÈRIE 4

Pregunta 1

Anomenarem x al nombre d’ampolles d’aigua, y al nombre d’ampolles de llet

i z al nombre d’ampolles de suc que hem comprat. Aleshores les dades del
problema es tradueixen en:
x + y + z = 40 ⎫
⎪
0,5x + y + 1,5z = 38 ⎬ .
x + 0,5y + 1,5z = 34 ⎪⎭
Resolent-lo:
⎛ 1 1 1 40 ⎞ ⎛ 1 1 1 40 ⎞ ⎛ 1 5 2 2 ⎞ x + 5y + 2z = 2⎫
⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎪
⎜ 0,5 1 1,5 38 ⎟ → ⎜ 0 1 2 36 ⎟ → ⎜ 0 1 2 36 ⎟ → y + 2z = 36 ⎬
⎜ 1 0,5 1,5 34 ⎟ ⎜ 0 −0,5 0,5 −6 ⎟ ⎜ 0 0 3 24 ⎟ 3z = 24 ⎪
⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎭
que, una vegada resolt, ens dóna x = 12, y = 20 , z = 8, és a dir, hem
comprat 12 ampolles d’aigua, 20 de llet i 8 de suc de fruites.

Pregunta 2
a.
lim f(x) = ∞ . Per tant, la funció no té asímptota horitzontal.
x →∞

lim f(x) = ∞ . Per tant, la recta x = -1 és asímptota vertical de f.

x →−1

b.
−4x 2 − 8x
f '(x) = = −3 que, un cop ordenada, ens dóna x 2 + 2x − 3 = 0 , d’on
( x + 1)
2

obtenim x = 1 i x = -3. Per tant, com que f(1) = −2 i f( −3) = 18 , els dos punts
són (1,-2) i (-3,18).

Pr

Pregunta 3

a.
f '(x) = e− x − x ⋅ e− x = e− x (1 − x) . com que el primer factor és sempre positiu i el
segon només s’anul·la a x = 1 tenim que la funció és creixent per a x < 1 i
decreixent per a x > 1. Per tant, x = 1 correspon a un màxim relatiu.

b.
f(0) = 0 i f '(0) = 1. Per tant, la recta demanada és y = x.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 10
PAU 2010
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les CC. SS.

Pregunta 4

Anomenarem x al nombre de lots de tipus A, i y al nombre de lots de tipus B

que venen. La traducció de les dades del problema és, aleshores,
x + 3y ≤ 1500 ⎫
⎪
x + y ≤ 1000 ⎬ .
x ≥ 0, y ≥ 0 ⎪⎭
La funció objectiu és la
funció dels guanys:
G(x,y) = 0,7x + y . Si ara
dibuixem la regió factible
del problema obtindrem el
gràfic adjunt.

El vèrtex A de la regió
factible es determina com
a intersecció de les dues
rectes, i resulta ser el punt
A(750,250). De la mateixa
manera obtenim B(1000,0), C(0,0), D(0,500). La funció de guanys en
aquests punts és, doncs: G(750,250) = 775 ,
G(1000,0) = 700 , G(0,0) = 0 , G(0,500) = 500 , Per tant, els convé vendre 750
lots de tipus A i 250 lots de tipus B.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 6 de 10
PAU 2010
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les CC. SS.

Pregunta 5

a.
⎛ 1 −2 −4 ⎞ ⎛1 −2 −4 ⎞ ⎛ 1 −2 −4 ⎞ ⎛ 1 0 0 ⎞
⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟
4 ⎟ ; ( A + B) = ⎜ 0
2
A + B = ⎜0 3 3 4 ⎟ ⋅⎜0 3 4 ⎟ = ⎜0 1 0⎟ .
⎜ 0 −2 −3 ⎟ ⎜0 −2 −3 ⎟⎠ ⎜⎝ 0 −2 −3 ⎟⎠ ⎜⎝ 0 0 1 ⎟⎠
⎝ ⎠ ⎝
D’altra banda,
2 2
⎛ 2 −3 −5 ⎞ ⎛ 2 −3 −5 ⎞ ⎛ −1 1 1 ⎞ ⎛ 1 −1 −1⎞
⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟
A 2 = ⎜ −1 4 5 ⎟ = ⎜ −1 4 5 ⎟ ; B = ⎜ 1 −1 −1⎟ = ⎜ −1 1 1 ⎟
2

⎜ 1 −3 −4 ⎟ ⎜ 1 −3 −4 ⎟ ⎜ −1 1 1 ⎟ ⎜ 1 −1 −1⎟
⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎝ ⎠
⎛0 0 0⎞
⎜ ⎟
A ⋅ B = ⎜ 0 0 0 ⎟ . Per tant.
⎜0 0 0⎟
⎝ ⎠
⎛ 2 −3 −5 ⎞ ⎛ 1 −1 −1⎞ ⎛ 3 −4 −6 ⎞
⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟
A + 2A ⋅ B + B = ⎜ −1 4 5 ⎟ + ⎜ −1
2 2
1 1 ⎟ = ⎜ −2 5 6 ⎟. No són
⎜ 1 −3 −4 ⎟ ⎜ 1 −1 −1⎟⎠ ⎜⎝ 2 −4 −5 ⎟⎠
⎝ ⎠ ⎝
iguals.

b.
(P + Q ) = P2 + P ⋅ Q + Q ⋅ P + Q2 , que serà el mateix que P2 + 2P ⋅ Q + Q2
2

quan es verifiqui P·Q = Q·P, és a dir, les matrius P i Q commutin.

Pregunta 6

a.
f(0) = 162 ,
0 = −2x 2 + 48x + 162 = −2(x 2 − 24x − 81) = −2(x − 27)(x + 3) → x = 27 . En el
moment de declarar-se l’epidèmia hi havia 162 animals malalts. L’epidèmia
durarà 27 setmanes.

b.
f '(x) = −2(2x − 24) que s’anul·la per a x = 12. Correspon a un màxim ja que
per a x < 12 la derivada és positiva, i per a x > 12 és positiva. A més,
f(12)=450. Per tant, el nombre més gran d’animals afectats es donarà a la
dotzena setmana, i n’hi haurà 450.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 7 de 10
PAU 2010
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les CC. SS.

SÈRIE 5

Pregunta 1

a.
⎛ 1 5 2 2⎞ ⎛ 1 5 2 2⎞ ⎛ 1 5 2 2⎞
⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟ x + 5y + 2z = 2 ⎫
⎜ 2 4 1 4 →
⎟ ⎜ 0 − 6 −3 0 →
⎟ ⎜ 0 − 6 − 3 0 ⎟ → −6y − 3z = 0 ⎬ .
⎜ 1 −1 −1 2 ⎟ ⎜ 0 −6 −3 0 ⎟ ⎜ 0 0 0 0 ⎟ ⎭
⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎝ ⎠
1 ⎫
x = z + 2⎪
2 ⎪
Aïllant obtenim la solució general en funció de z: ⎬.
1 ⎪
y=− z
2 ⎪⎭

b.
Si fem z = 2 obtenim x = 3, y = -1.

Pregunta 2

Les dimensions de la finestra seran de x dm. horitzontals per y dm. verticals.

100
D’una banda tenim que x ⋅ y = 100 d’on y = . Per tant, el cost de la
x
2400
finestra serà C(x) = 6x + , funció de la que hem de trobar el seu mínim.
x
2400
Tindrem C'(x) = 6 − 2 . Aquesta derivada s’anul·la quan x = 20, que
x
correspon a un mínim ja que la funció C(x) és decreixent quan x < 20 i és
creixent quan x > 20. Per tant, les dimensions de la finestra que la fan el
més barata possible són de 20 dm. horitzontals per 5 dm. verticals.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 8 de 10
PAU 2010
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les CC. SS.

Pregunta 3

Suposarem que el concessionari ven x motos de 50 cc. i y motos de 125

cc. Aleshores els guanys del concessionari seran de G(x,y) = 600x + 1000y ,
i les restriccions de l’enunciat es tradueixen com:
y ≥ 50 ⎫
y ≤ 150 ⎪⎪
⎬.
x≥y ⎪
x ≤ 500 ⎪⎭
La representació gràfica de la regió factible és:

Tindrem, doncs, G(150,150) = 240.000 , G(500,150) = 450.000 ,

G(500,50) = 350.000 , G(50,50) = 80.000 . Per tant, els màxims guanys es
produiran quan venen 500 motos de 50 cc. i 150 motos de 125 cc.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 9 de 10
PAU 2010
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les CC. SS.

Pregunta 4

a.
(2x − 3) ⋅ x 2 − (x 2 − 3x + 2) ⋅ 2x 3x − 4
f '(x) = = . La recta x + y = 5 té pendent
x4 x3
3x − 4
−1. Tindrem, doncs, 3
= −1 → x 3 + 3x − 4 = 0 → x = 1. Com que f(1) = 0 ,
x
el punt demanat és el (1,0).

b.
lim f(x) = 1 : la recta y = 1 és asímptota horitzontal de la funció f.
x →∞

lim f(x) = ∞ : la recta x = 0 és asímptota vertical de la funció f.

x →0

Pregunta 5

a
La funció f és producte de dos factors que no són negatius per a cap valor
de x. Per tant, no existeix cap valor de x tal que f(x) < 0 . f(0)=0, i cap altre
valor no ho pot verificar ja que, per a tot x, e x > 0 .

b
f '(x) = 2x ⋅ e x + x 2 ⋅ e x = x ⋅ e x (2 + x) . f '( −1) = −e−1 ⋅ 1 < 0 : la funció és
decreixent en aquest punt.
Si x > 0 els tres factors de f’ són estrictament positius. Per tant, f és creixent
per a tot valor positiu de x.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 10 de 10
PAU 2010
Pautes de correcció Matemàtiques Aplicades a les CC. SS.

Pregunta 6

a.
⎛ −1 0 1 0⎞ ⎛ 1 0 −1 0⎞ −1
⎜ ⎟→⎜ ⎟ . Tenim que A = A .
⎝1 1 0 1⎠ ⎝ 0 1 1 1⎠
⎛1 2 1 0⎞ ⎛ 1 2 1 0 ⎞ ⎛ 1 0 −3 2 ⎞ −1 ⎛ −3 2 ⎞
⎜ ⎟→⎜ ⎟→⎜ ⎟ Per tant, B = ⎜ ⎟
⎝2 3 0 1⎠ ⎝ 0 −1 −2 1 ⎠ ⎝ 0 1 2 −1⎠ ⎝ 2 −1⎠

b.
⎛ 12 −8 ⎞
A ⋅ X ⋅ B = 2C → X = A −1 ⋅ 2C ⋅ B−1 = ⎜ ⎟.
⎝2 0⎠
ANY 2010
SETEMBRE
 Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼAccés a la Universitat. Curs 2009-2010

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 2

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què és el
que voleu fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es poden fer servir calculadores o altres aparells
que portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

1. Si sumem 2 unitats al denominador d’una fracció, la nova fracció val 1 unitat. En

canvi, si sumem 3 unitats al numerador de la fracció original, la nova fracció val
2 unitats. Determineu la fracció original.
[2 punts]

2. Considereu la funció f(x) = x3 – ax2 + 9x + b.

a) Determineu a i b, sabent que la gràfica de f passa pel punt (2, 2) i té un extrem
en x = 1.
[1 punt]
b) Per a a = 6 i b = 0, determineu els possibles màxims i mínims de f i classifiqueu-
los.
[1 punt]
 3. Un fons d’inversions posa en marxa un producte financer que aporta un benefici
de R(x) euros en fer una inversió de x centenars d’euros, segons la funció
R(x) = –0,01x2 + 4x + 20.
a) Calculeu quina inversió produeix més beneficis.
[1 punt]
b) Calculeu el tant per cent de benefici que s’obtindrà amb una inversió de 1 000 €,
i el que s’obtindrà amb una de 10 000 €.
[1 punt]

4. Considereu la regió del pla representada en la figura següent:

a) Determineu les inequacions que defineixen els punts interiors i els punts de la
frontera del quadrilàter ABCD.
[1 punt]
b ) Determineu els punts en què s’assoleix el màxim i el mínim de la funció
f(x, y) = 2x – 2y + 7, i digueu quins són aquests valors.
[1 punt]

2
5. Considereu les matrius següents:

a) Determineu la matriu X perquè X + BC = A2.

[1 punt]
b) Calculeu les matrius C 6 i C 7.
[1 punt]

6. Donada la funció següent:

a) Determineu-ne el domini i els valors de x per als quals el signe de la funció f és

negatiu.
[1 punt]
b) Determineu les asímptotes horitzontals i verticals de la funció f.
[1 punt]

3
LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 4
PAU 2010
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 2
RECORDEU:
- Podeu valorar amb tants decimals com considereu convenient, però
aconsellem no fer-ho en més de dos decimals.
- Cal arrodonir a un decimal la nota final de l’examen, no les notes
parcials.

1. Quan sumem 2 unitats al denominador d’una fracció, la nova fracció val

1 unitat. En canvi, si a la fracció original sumem 3 unitats al seu
numerador, la fracció val 2 unitats. Determineu la fracció original.

x
Anomenarem la fracció cercada . Les condicions del problema signifiquen
y
x ⎫
= 1⎪
y+2 ⎪
⎬ que, una vegada resolt el sistema, ens dóna x = 7, y = 5. Per
x+3
= 2⎪
y ⎪⎭
7
tant, la fracció que ens demanaven és .
5

2. Considerem la funció f(x) = x 3 − ax 2 + 9x + b .

a. Determineu a i b sabent que la gràfica de f passa pel punt P(2,2) i
té un extrem a x = 1.
b. En el cas a = 6, b = 0, determineu els possibles màxims i mínims
de f, i classifiqueu-los.

a.
Com que passa per P(2,2), f(2) = 2, que es tradueix en
2 = 8 − 4a + 18 + b → 4a − b = 24 . D’altra banda, f '(x) = 3x 2 − 2ax + 9 . Com
que f té un extrem en el punt x=1, f’(1) = 0, que es tradueix en
0 = 3 − 2a + 9 → a = 6 i, per tant, b = 0.

b.
f '(x) = 3x 2 − 12x + 9 = 3(x − 1)(x − 3) . Per tant, la funció f té un extrem a x=1 i
un altre a x = 3. Com que f ' > 0 abans de x = 1 i f ' < 0 després de x = 1, el
punt (1,4) és un màxim relatiu. Amb el mateix argument arribem a la
conclusió que el punt (3,0) correspon a un mínim relatiu.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 4
PAU 2010
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

3. Un fons d’inversions posa en marxa un producte financer que dóna un

benefici de R(x) euros en fer una inversió de x centenars d’euros,
segons la funció R(x) = −0,01x 2 + 4x + 20 .
a. Calculeu quina és la inversió que dóna més benefici.
b. Calculeu el tant per cent de benefici que s’obtindrà amb una
inversió de 1000 €, i la corresponent a 10000 €.

a.
R '(x) = −0,02x + 4 . Per tant, aquesta derivada s’anul·la quan
4
x= = 200 . Aquest valor correspon a un màxim ja que, quan x < 200, R’
0,02
és positiva i quan x > 200 R’ és negativa. Per tant, la inversió que dóna
més benefici és de 20.000 €.
b.
R(10) = 59 . Per tant, la taxa de rendiment d’una inversió de 1000 euros és
del 5,9%.
R(100) = 320 . Per tant, la taxa de rendiment d’una inversió de 10000 euros
és del 3,2%.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 4
PAU 2010
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

4. Considerem la regió del pla representada a la figura adjunta:

a. Determineu les inequacions que defineixen els punts interiors i de

la frontera del quadrilàter ABCD.
b. Determineu en quins punts s’abasta el màxim i el mínim de la
funció f(x,y) = 2x − 2y + 7 , i quins són aquests valors.
a.
La recta AB és y = − x + 10 . La recta BC és y = x . La recta CD és x = 1.
2 10
Finalment, la recta AD és y = x + . Les inequacions que ens demanen
3 3
són, doncs:
x ≥1 ⎫
y≥x ⎪
⎪
⎬.
x + y ≤ 10 ⎪
3y − 2x ≤ 10 ⎭⎪

b.
f(1,1) = 7 , f(1,4) = 1, f(4,6) = 3 , f(5,5) = 7 . Per tant, el valor mínim és 1, en el
punt D. El màxim és 7, en tots els punts del segment BC.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 4
PAU 2010
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

⎛ 2 1⎞ ⎛1 6 ⎞ ⎛ 0 1⎞
5. Siguin les matrius A = ⎜ ⎟, B =⎜ ⎟C=⎜ ⎟.
⎝ −4 −2 ⎠ ⎝ 5 −4 ⎠ ⎝ 1 0⎠
a. Determineu la matriu X que verifica X + BC = A 2 .
b. Calculeu les matrius C6 i C7.

a.
⎛ 2 1⎞ ⎛ 2 1 ⎞ ⎛0 0⎞ ⎛ 1 6 ⎞ ⎛ 0 1⎞ ⎛ 6 1⎞
A2 = ⎜ ⎟⋅⎜ ⎟=⎜ ⎟ , B⋅C = ⎜ ⎟⋅⎜ ⎟=⎜ ⎟ . Per
⎝ −4 −2 ⎠ ⎝ −4 −2 ⎠ ⎝ 0 0 ⎠ ⎝ 5 −4 ⎠ ⎝ 1 0 ⎠ ⎝ −4 5 ⎠
⎛ −6 −1 ⎞
tant, X = A 2 − B ⋅ C = ⎜ ⎟.
⎝ 4 −5 ⎠

b.
⎛ 0 1⎞ ⎛ 0 1⎞ ⎛ 1 0 ⎞ ⎛ 1 0⎞
C2 = ⎜ ⎟⋅⎜ ⎟=⎜ ⎟, C =⎜
4
⎟ , ... És a dir, les potències parells
⎝ 1 0 ⎠ ⎝ 1 0 ⎠ ⎝ 0 1⎠ ⎝ 0 1⎠
seran la identitat, i les senars valdran C.

x2
6. Donada la funció f(x) = :
x2 − 1
a. Determineu-ne el domini, i els valors de x pels quals el signe de la
funció f és negatiu.
b. Determineu les asímptotes horitzontals i verticals de la funció f.

a.
El domini de f són tots els nombres reals excepte x = -1 i x = 1.
El numerador de la funció és no negatiu per a qualsevol valor de x. El
denominador és negatiu pels valors de x compresos entre -1 i 1. Per tant el
signe de la funció és negatiu pels valors de x compresos entre -1 i 1,
excepte en x = 0.

b.
lim f(x) = 1 . Per tant, y = 1 és asímptota horitzontal de la funció f.
x →∞

lim f(x) = ∞, lim f(x) = ∞ . Per tant, x = -1 i x = 1 són asímptotes verticals de

x →−1 x →1

la funció f.
ANY 2011
JUNY
 Districte Universitari de Catalunya
Proves d’Accés a la Universitat. Curs 2010-2011

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 1

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què és el
que voleu fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es poden fer servir calculadores o altres aparells
que portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

1. Una empresa compra tres immobles per un valor total de 2 milions d’euros. En ven-
dre’ls, espera obtenir uns guanys del 20 %, del 50 % i del 25 %, respectivament, que
li reportaran uns beneficis totals de 600 000 euros. En el moment de posar-los a la
venda, però, aconsegueix uns guanys del 80 %, del 90 % i del 85 %, respectivament,
cosa que li reporta uns beneficis totals d’1,7 milions d’euros. Quant havia pagat per
cada immoble?
[2 punts]

2. Considereu la regió ombrejada de la figura següent:

a) Determineu el sistema d’inequacions que la delimita.

[1 punt]
b) Calculeu el valor màxim de la funció z = x + 2y en aquesta regió, i indiqueu per
a quins valors s’assoleix aquest màxim.
[1 punt]
3. Considereu la funció següent:

a) Determineu el valor de a que fa que la funció f tingui un extrem en el punt x = 1,

i indiqueu si es tracta d’un màxim o d’un mínim.
[1 punt]
b) Per a a = 3, indiqueu les asímptotes horitzontals i verticals de la funció f.
[1 punt]

4. Considereu la matriu .

a) Una matriu B, la primera fila de la qual és (1, 0), té dues columnes i compleix

que . Completeu-la.

[1 punt]
b) Feu els càlculs pertinents per a comprovar que (A · B)t = Bt · At.
[1 punt]

5. Una empresa que fabrica bicicletes ven la totalitat de la producció. Anomenarem x

el nombre de bicicletes que fabrica mensualment. Els costos mensuals de produc-
ció, en euros, segueixen la funció C(x) = 180x + 12 000. La venda de les bicicletes li

reporta uns ingressos que segueixen la funció . Els beneficis de

l’empresa són, lògicament, la diferència entre ingressos i costos.

a) En quin interval cal situar la producció per a no perdre diners?
[1 punt]
b) Quantes bicicletes ha de produir mensualment l’empresa per a obtenir el bene-
fici màxim? En aquest cas, quant guanya per cada bicicleta?
[1 punt]

6. Considereu la funció f(x) = x – e–3x.

a) Indiqueu-ne el domini, i demostreu que f és estrictament creixent en tot el
domini.
[1 punt]
b) Calculeu l’equació de la recta tangent a la gràfica de f en el punt d’abscissa x = 0.
[1 punt]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
 Districte Universitari de Catalunya
Proves d’Accés a la Universitat. Curs 2010-2011

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 4

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què és el
que voleu fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es poden fer servir calculadores o altres aparells
que portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

1. Considereu la funció f(x) = x – ln(x).

a) Indiqueu-ne el domini. Determineu l’asímptota vertical de la funció f.
[1 punt]
b) Determineu els intervals en què la funció f és creixent i els intervals en què és
decreixent, i classifiqueu-ne els extrems possibles.
[1 punt]

2. Considereu la regió del pla limitada per les rectes x = 0, y = 0, 2x – 3y = –6, x + 3y = 15

i x = 6.
a) Dibuixeu-la, calculeu-ne els vèrtexs i justifiqueu si els punts P(1, 3) i Q(3, 3) per-
tanyen o no a aquesta regió.
[1,5 punts]
b) Calculeu en quins punts d’aquesta regió la funció f(x, y) = x + 4y assoleix el valor
màxim i el valor mínim, i indiqueu aquests valors.
[0,5 punts]

3. Considereu les matrius , i .

a) Calculeu les matrius inverses de A i de B.

[1 punt]
b) Determineu una matriu X de manera que A · X ·B = C.
[1 punt]
4. Considereu la funció .

a) Feu-ne una representació gràfica aproximada. Justifiqueu per a quins valors de

x la funció és discontínua.
[1 punt]
b) Calculeu l’equació de la recta tangent a la gràfica de f en el punt d’abscissa x = 4.
[1 punt]

5. Considereu el sistema .

a) Comproveu que té infinites solucions. Determineu-les.

[1,5 punts]
b ) Determineu, si és possible, una solució en què la suma de les tres incògnites
sigui 5.
[0,5 punts]

6. Un bosc té una massa forestal de 40 000 m3 de fusta. Es calcula que la pluja àcida i
els incendis provoquen una disminució del 6 % anual de l’esmentada massa fores-
tal, que es pot expressar en termes de la funció F(t) = 40 000 · 0,94t, en què F(t) és la
massa forestal que queda passats t anys.
a) Justifiqueu que la funció F és estrictament decreixent.
[1 punt]
b) D’aquí a quants anys la massa forestal s’haurà reduït a la meitat?
[1 punt]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
 Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 5
PAU 2011
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC SS

SÈRIE 1 
 
1.  
Anomenarem x, y, z als preus de compra de cada immoble. Amb aquestes incògnites, les dades 
dels problema es tradueixen algebraicament en el sistema: 
x+y+z=2 ⎫
⎪
0,2x + 0,5y + 0,25z = 0,6⎬ . 
0,8x + 0,9y + 0,85z = 1,7 ⎭⎪
Per a facilitar la resolució del sistema multiplicarem per 10 la segona i la tercera equacions. El 
sistema queda així: 
x+y+z=2 ⎫
⎪
2x + 5y + 2,5z = 6 ⎬ , 
8x + 9y + 8,5z = 17 ⎭⎪
que resoldrem pel mètode de Gauss: 
⎛ 1 1 1 2 ⎞ ⎛ 1 1 1 2⎞ ⎛ 1 1 1 2⎞ x+y+z=2⎫
⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎪
⎜ 2 5 2,5 6 ⎟ → ⎜ 0 3 0,5 2 ⎟ → ⎜ 0 3 0,5 2 ⎟ → 3y + 0,5z = 2 ⎬  
⎜ 8 9 5,5 17 ⎟ ⎜ 0 1 0,5 1 ⎟ ⎜ 0 0 1 1 ⎟ z =1 ⎪
⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎭
que,  substituint,  ens  dóna  la  solució  del  sistema:  x  =  1/2,  y  =  1/2,  z  =  1.  La  resposta  a  la 
pregunta  és  que  els  preus  de  compra  dels  immobles  han  estat  de  500.000  euros  els  dos 
primers i 1 milió d’euros el tercer immoble. 
 
      2. 
1
a. Les  rectes  són  y = − x + 6   i  y = − x + 5 .  El  sistema  d’inequacions  que 
2
verifiquen els punts de la regió ombrejada és: 
y ≥ −x + 6 ⎫
⎪
1 ⎪
y ≤ − x + 5 ⎬ . 
2 ⎪
y ≥ 0 ⎪⎭
 
b. Els  vèrtexs  de  la  regió  factible  són  (6,0),  (10,0)  i  (2,4).  A  més,  z(6,0)=6, 
z(10,0)=10,  z(2,4)=10.  El  màxim  de  la  funció  z  a  la  regió  factible  és  10,  i  s’assoleix  en  tot  el 
segment d’extrems (10,0) i (2,4). 
 
 Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 5
PAU 2011
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC SS

3. 

2x(a − x)
a. f '(x) = .  Per  a  tenir  un  extrem  en  x  =  1  cal  que  es  verifiqui  f '(1) = 0 ,  és  a 
( ax + 1)
2

4x(1 − x)
dir, 2(2 + a) = 0   que  es  verifica  quan  a = −2 .  Ara  tindrem  que  f '(x) = .  Si 
( −2x + 1)
2

0 < x < 1,f '(x) > 0  i si  x > 1,f '(x) < 0 .  Per tant, x = 1 correspon a un màxim relatiu. 

2x 2
b. Si  a  =  3,  f(x) = .  Per  tant,  lim f(x) = ∞ .  La  funció  no  té  asímptotes  horitzontals. 
3x + 1 x →∞

1
lim f(x) = ∞ . Per tant, la funció té la recta  x = −  com a asímptota vertical. 
x →−
1 3
3

4. 

a. Si A∙B ha de ser una matriu quadrada d’ordre 2, cal que la matriu B tingui tres 
files. Per tant, 

⎛ 1 0⎞
⎛ −1 2 2 ⎞ ⎜ ⎟ ⎛ 5 −2 ⎞  
A ⋅B = ⎜ ⎟ ⋅⎜a b⎟ = ⎜ ⎟
⎝ 2 1 −1⎠ ⎜ c d ⎟ ⎝ 3 −5 ⎠
⎝ ⎠

⎛1 0 ⎞
⎜ ⎟
D’aquí obtenim a = 2, b = ‐3, c = 1, d = 2. La matriu serà  B = ⎜ 2 −3 ⎟ . 
⎜1 2 ⎟
⎝ ⎠
t
⎛ 5 −2 ⎞ ⎛ 5 3 ⎞
( A ⋅ B) = ⎜
t
b. ⎟ =⎜ ⎟  .  
⎝ 3 −5 ⎠ ⎝ −2 −5 ⎠

⎛ −1 2 ⎞
⎛ 1 2 1⎞ ⎜ ⎟ ⎛ 5 3 ⎞  . 
B ⋅A = ⎜
t t
⎟⋅⎜ 2 1 ⎟ = ⎜ ⎟
⎝ 0 −3 2 ⎠ ⎜ 2 −1⎟ ⎝ −2 −5 ⎠
⎝ ⎠
 Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 5
PAU 2011
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC SS

5. 

1 2
a. La funció de beneficis serà  B(x) = I(x) − C(x) = − x + 320x − 12000 . Tindrem, doncs, 
2
que B(x) = 0 si x = 40 o x = 600. En aquest interval la funció serà positiva: els beneficis seran 
positius sempre que produïm entre 40 i 600 bicicletes. 

b.  B '(x) = − x + 320 .  Si  x  <  320,  B’  >  0  i  si  x  >  320,  B’  <  0:  x  =  320  correspon  al  màxim  de 
beneficis, que és de 39200 €. A cada bicicleta guanyem, doncs, 39200/320=122,50 € 

6. 

a. El  domini  de  f  està  format  per  tots  els  nombres  reals.  A  més  f '(x) = 1 + 3e −3x .  Com  que  la 
funció  exponencial  és  estrictament  positiva,  f’  també  ho  és.  Per  tant,  f  és  estrictament 
creixent. 

b. f(0) = −1,f '(0) = 4 ; la recta tangent serà  y = 4x − 1 . 

 Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 5
PAU 2011
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC SS

SÈRIE 4 
  
 
1. 
a. 
El  domini  de  f  coincideix  amb  el  de  la  funció  logarítmica:  es  tracta  dels  nombre  reals 
estrictament  positius.  La  funció  és  contínua  en  tot  el  seu  domini.  Per  tant,  com  que 
lim+ ln(x) = −∞ , l’asímptota vertical de la funció f és x = 0. 
x →0
 
b. 

1 1
f '(x) = 1 − , que s’anul∙la quan  1 − = 0 → x = 1. Com que la derivada és negativa quan 
x x
0 < x < 1  i és positiva quan x > 1, tenim que f és decreixent quan  0 < x < 1  i és creixent quan 
x > 1. Com que  f(1) = 1 − 0 = 1, la funció f té un mínim en el punt (1,1). 
 
2.  
a.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Al gràfic adjunt tenim la regió i els seus vèrtexs. El punt P(1,3) no pertany a la regió ja que el 
punt (1,2) és de la recta AB. El punt Q(3,3) sí que hi pertany ja que es troba per sota del punt B, 
en la mateixa vertical. 
 
b. 
F(0,2) = 8 ,  F(3,4) = 19 ,  
F(6,3) = 18 ,  F(6,0) = 6 ,  
F(0,0) = 0 .  Per  tant,  el valor  màxim  és  19,  i  es  dóna  en  el  punt  B.  El  valor  mínim  és  0, i  es 
dóna en el punt E. 
 
 Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 5
PAU 2011
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC SS

3. 

a. ,  .  
 

b. . 
 
 
4. 
a.  

 
La funció és discontínua a x = 0 (els límits laterals són diferents) i a x = 3 (la funció hi té una 
asímptota). 
 

b. Quan  x  >  0,  .  Per  tant,    i  .  L’equació  de  la  recta 

tangent serà  . 
Criteris  de  correcció:  0,5  punts  pel  càlcul  de  la  derivada.  0,5  punts  per  la  determinació  de  la 
recta tangent. 
 
5. 
 
a. Aplicant Gauss tindrem: 

 
On  ja  es  veu  que  les  matrius  associada  i  ampliada  són  de  rang  2.  Per  tant,  el  sistema  és 
compatible indeterminat. La seva solució és: 

. 
 
b. . 
 
6. 
 
a. F és una funció exponencial amb la base menor que 1. Per tant, és decreixent. 
 

b. .  Caldrà  que  passin  més 

d’onze anys. 
ANY 2011
SETEMBRE
 Districte Universitari de Catalunya
Proves d’Accés a la Universitat. Curs 2010-2011

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 2

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què és el
que voleu fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es poden fer servir calculadores o altres aparells
que portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

1. Un estudi de laboratori sobre la propagació d’una espècie de mosques mostra que,

passades t setmanes, el nombre d’individus és N(t) centenars de mosques, en què
N(t) = –(t – 2)2 + 9.
a) Quantes mosques formen la població al cap d’una setmana? Quantes setmanes
han de transcórrer fins a la desaparició total de les mosques?
[1 punt]
b) Quina és la població màxima d’individus? Quantes setmanes han hagut de pas-
sar per a obtenir aquesta població màxima?
[1 punt]

2. Una empresa fabrica dos tipus de begudes, que anomenarem B1 i B2, i en el procés
de fabricació fa servir dos tipus d’ingredients, que designarem C i D. Disposa de
90 L de C i de 150 L de D. Per cada bidó de beguda B1 calen 1 L d’ingredient C i 2 L
d’ingredient D, i per cada bidó de beguda B2 calen 2 L de C i 1 L de D. Sabem que
cada bidó de B1 dóna 10 € de benefici, i que cada bidó de B2 en proporciona 15 €.
a) Plantegeu les inequacions corresponents a les restriccions indicades, calculeu els
vèrtexs de la regió factible, i dibuixeu-la.
[1 punt]
b) Escriviu la funció objectiu. Quants bidons de cada tipus cal fabricar per a obte-
nir el benefici màxim? Quin és aquest benefici?
[1 punt]
3. Considereu el triangle de vèrtexs A = (2, –1), B = (5, 0) i C = (2, 4).
a) Determineu les equacions de les rectes del pla que contenen els costats del tri-
angle ABC.
[1 punt]
b) Considereu el sistema d’equacions format per les tres equacions de l’apartat
anterior. Determineu el rang de la matriu associada i el rang de la matriu
ampliada d’aquest sistema. Justifiqueu la resposta.
[1 punt]

4. Determineu dos nombres enters positius que sumin 25, de manera que el doble del
quadrat del primer sumat amb el triple del quadrat del segon doni el mínim valor
possible.
[2 punts]

5. Considereu la matriu .

a) Una matriu B, la primera fila de la qual és (2, 1), té dues columnes i

compleix que . Completeu-la.

[1 punt]
b) Calculeu (A · B)−1.
[1 punt]

6. Sabem que la funció passa pel punt (1, 0), i que la recta

tangent a la gràfica de la funció en aquest punt és paral·lela a la recta 12x – 2y = 3.

a) Determineu els valors dels paràmetres a i b.
[1 punt]
b) Per a a = 1 i b = 9, determineu, si n’hi ha, les abscisses dels extrems possibles
(màxims o mínims) de la funció, i classifiqueu-los.
[1 punt]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
Oficina d’Organització de Proves
P d’Acccés a la Un
niversitat Pàgina 1 de 3
PAU 2011
Pauttes de corrrecció Matemàtique es aplicadees a les CC
C. SS.

SÈRIEE 2 

11. 
aa.  

N(1) = −1 + 9 = 8 . Al cap d’una setm
N mana la població serà de 800 mosquees. 

N(t) = 0 → − ( t − 2 ) + 9 = 0 → t = −1, t = 5 . Com que la solució t = ‐‐1 no té senttit, les 

2
N
m
mosques desapareixeran passades 5 ssetmanes. 

b
b. 

N'(t) = −2 ( t − 2) = 0 → t = 2 . Ja qque N’(t) és  positiva per a t < 2 i neegativa per aa t >2, 

N
m. A més,  N(2) = 9 . Per tant la poblaació màxima és de 
aaleshores t = 2 correspon a un màxim
9900 mosquess, passades ddues setmanees. 

22. 
uem x bidonss de B1 i y biddons de B2 tindrem: 
aa. Si fabriqu

 
LLes inequacio
ons que defin
neixen la reggió factible só
ón:  

. 

EEls vèrtexs dee la regió factible són: A ((0,45), B (70,10), C (75,0), D (0,0). 

b
b. La funció
ó objectiu és  eneficis corresponents aa cada vèrtexx  són: 
. Els be
,  ,  ,  . Elss màxims guaanys seran d
de 850 
€, i s’obtindran fabriccant 70 bidonns de B1 i 10 bidons de B2. 

 
Oficina d’Organització de Proves
P d’Acccés a la Un
niversitat Pàgina 2 de 3
PAU 2011
Pauttes de corrrecció Matemàtique es aplicadees a les CC
C. SS.

33. 
a. Per qualsevol d
de les manerres obtenim les equacion
ns següents dde les tres re
ectes: 

i. Recta
a AB:  . 

ii. Recta
a BC:  . 

iii. Recta
a AC: x = 2 

Com que les tres rectes fformen un trriangle, no hi ha cap valoor comú a less tres: 
b. C
e
el sistema és  incompatib le. En conseqüència, el rrang de la m atriu associa
ada és 
2
2 i el rang de  mpliada és 3.. 
la matriu am

44. 
A
Anomenarem
m x al primer nombre i y aal segon. Ale
eshores l’enu
unciat es traddueix com: 

. 

D’aquí  obtenim 
D .  La  ffunció  deriva
ada  és 
,  qque  s’anul∙laa  quan  x  =  15.  Abans  de  x  =  15  S’  és 
n = 10 correspon a un míniim. 
negativa, i deesprés és possitiva. Per tannt, x = 15, y =

55. 

da  d’ordre  2,  aleshores  la  matriu  B  ha  de 

a. SSi  A∙B  ha  de  ser  una  mattriu  quadrad
tenir tres filess. Per tant,

. 

D’aquí obtenim a = 19, b  = 19, c = 6, d
D d = 7. La matriu serà  . 

b. .

   

 
Oficina d’Organització de Proves
P d’Acccés a la Un
niversitat Pàgina 3 de 3
PAU 2011
Pauttes de corrrecció Matemàtique es aplicadees a les CC
C. SS.

6. 
a. . El ppendent de  la recta donada és 6. Lees dues cond
dicions 
de l’eenunciat ens porten, per  tant, a: 

, 

que té co
om a solució  . 

Criteris de correcció:  0,5 punts peer al plantejament corre
ecta de cadaascuna de less dues 
condicionns. 0,5 punts per a la deteerminació deels paràmetres. 

b. En  aq
quest  cas  tindrem  .  Els  valors  que  fan  zero  aq
questa 
derivada  són  x  =  ‐3  i  x  =  1.  PPer  tant,  .  D
D’aquí  es  de
edueix 
que xx = ‐3 corresppon a un màxxim relatiu i x = 1 corresp
pon a un mínnim relatiu. 

25 punts per  a la determinació 
Criteris de correcció: 0,25 punts pper la substittució a f’. 0,2
dels zeross de f’. 0,25 p
punts per a lla classificaciió de cadascun d’ells. 

 
ANY 2012
JUNY
 Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼAccés a la Universitat. Curs 2011-2012

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 3

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres aparells
que portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

1. Sobre la funció disposem de les dades següents:

— les seves asímptotes verticals són x = –3 i x = 1;

— la seva gràfica passa pel punt (0, –4).
a) Determineu la fórmula de la funció i feu un dibuix aproximat de la gràfica
corresponent.
[1 punt]
b) En el cas a = 1, b = –2 i c = –1, determineu i classifiqueu, si existeixen, els extrems
relatius de la funció.
[1 punt]

2. Construïm en el pla el quadrilàter de vèrtexs A(1, 1), B(2, 4), C(4, 5) i D(3, 0), els
costats del qual són els segments AB, BC, CD i DA.
a) Escriviu les desigualtats que determinen la regió del pla continguda i sobre els
costats del quadrilàter ABCD.
[1 punt]
b) Feu servir les desigualtats anteriors per a justificar si els punts P(3, 1), Q(3, 4) i
R(5, 2) són interiors, exteriors o estan sobre els costats del quadrilàter.
[1 punt]

3. Considerem les matrius i .

a) Justifiqueu si és possible efectuar A · B o B · A. En cas afirmatiu, calculeu-ho.

[1 punt]
b) Calculeu B2 i B3.
[1 punt]
4. Un triangle té els vèrtexs O(0, 0), A(6, 0) i B(0, 3).
a) Dibuixeu-lo i escriviu l’equació de la recta que conté el segment AB.
[0,5 punts]
b) Considerem un punt P situat sobre el segment AB, i dibuixem el rectangle que
té per diagonal OP i dos costats sobre els eixos de coordenades. Determineu les
coordenades de P que fan màxima l’àrea del rectangle.
[1,5 punts]

5. Sigui f una funció polinòmica de grau 3, amb un màxim a (0, 0) i un mínim a

(2, –4).
a) Feu una gràfica aproximada de f.
[0,5 punts]
b) Determineu la fórmula de la funció.
[1,5 punts]

6. En Joan, en Pere i en Marc tenen, entre els tres, seixanta-tres anys. Si en Joan tin-
gués tres anys menys, la seva edat seria el doble de les edats d’en Pere i en Marc
junts. Si en Pere tingués un any més, la seva edat seria la meitat de la d’en Marc.
Quina és l’edat actual de cadascun d’ells?
[2 punts]

LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 8
PAU 2012
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 3

a
1. Sobre la funció f(x) = 2
disposem de les dades següents:
x + bx + c
• Les seves asímptotes verticals són x = -3 i x = 1.
• La seva gràfica passa pel punt (0,-4).
a. Determineu la fórmula de la funció, i feu-ne un dibuix aproximat de la gràfica
corresponent. [1 punt]
b. En el cas a = 1, b = -2, c = -1 determineu i classifiqueu, si existeixen, els
extrems relatius de la funció. [1 punt]

a
a. Les seves asímptotes fan que la funció hagi de ser de la forma f(x) = . A més
(x + 3)(x − 1)
a 12
tenim que f(0) = = −4 → a = 12 . Per tant, f(x) = 2 . La seva gràfica és:
3 ⋅ ( −1) x + 2x − 3

1 −2x + 2
b. En aquest cas la funció és f(x) = 2
, i la seva derivada és f '(x) = 2 ,
x − 2x − 1 (x − 2x − 1)2
que s’anul·la per x = 1. Per tant, (1,-1/2) és l’únic extrem relatiu de la funció, i és un màxim perquè
f’ és positiva per valors propers a 1, però menors, i negativa per a valors propers a 1, però més
grans.

2. Construïm en el pla el quadrilàter de vèrtexs A(1,1), B(2,4), C(4,5), D(3,0), els

costats del qual són els segments AB, BC, CD i DA.
a. Escriviu les desigualtats que determinen la regió del pla continguda i
sobre els costats del quadrilàter ABCD. [1 punt]
b. Feu servir les desigualtats anteriors per a justificar si els punts P(3,1),
Q(3,4), R(5,2) són interiors, exteriors o estan sobre els costats del
quadrilàter. [1 punt]
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 8
PAU 2012
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Per a facilitar el problema, dibuixem el quadrilàter:

Fent servir qualsevol dels mètodes trobem les equacions de les quatre rectes:

recta que passa per AB: 3x - y - 2 = 0

recta que passa per BC: x - 2y + 6 = 0
recta que passa per CD: 5x - y - 15 = 0
recta que passa per AD: x + 2y - 3 = 0

Per tant, les desigualtats que determinen el quadrilàter són:

3x – y − 2 ≥ 0 ⎫
x − 2y + 6 ≥ 0 ⎪⎪
⎬.
5x − y − 15 ≤ 0 ⎪
x + 2y − 3 ≥ 0 ⎪⎭
b. El punt P(3,1) verifica: 9 – 1 - 2 > 0, 3 – 2 + 6 > 0, 15 – 1 – 15 < 0, 3 + 2 – 3 > 0. Per tant, és
interior al quadrilàter ABCD.
El punt Q(3,4) verifica 9 – 4 – 2 > 0, 3 – 8 + 6 > 0, 15 – 4 – 15 < 0, 3 + 8 – 3 > 0 . Per tant, és
interior al quadrilàter ABCD.
El punt R(5,2) verifica: 15 - 2 - 2 > 0, 15 - 4 + 6 > 0, però 25 - 2 - 15 > 0. Per tant, és fora del
quadrilàter ABCD.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 8
PAU 2012
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

⎛ 2 1 3⎞ ⎛ 1 −1⎞
3. Considerem les matrius A = ⎜ ⎟, B = ⎜ ⎟.
⎝ −1 0 4 ⎠ ⎝0 5 ⎠
a. Justifiqueu si és possible efectuar A·B o B·A. En cas afirmatiu, calculeu-ho.
[1 punt]
b. Calculeu B2 i B3. [1 punt]

a. No és possible calcular A·B perquè el nombre de columnes de A és diferent del nombre de

files de B. Sí que podem calcular B·A:
⎛ 1 −1⎞ ⎛ 2 1 3 ⎞ ⎛ 3 1 −1 ⎞
B·A = ⎜ ⎟⋅⎜ ⎟=⎜ ⎟
⎝ 0 5 ⎠ ⎝ −1 0 4 ⎠ ⎝ −5 0 20 ⎠

⎛ 1 −1⎞ ⎛ 1 −1⎞ ⎛ 1 −6 ⎞ 3 ⎛ 1 −1⎞ ⎛ 1 −6 ⎞ ⎛ 1 −31⎞

b. B2 = ⎜ ⎟S
2
⎟⋅⎜ ⎟=⎜ ⎟ , B = B ·B = ⎜ ⎟⋅⎜ ⎟=⎜
⎝ 0 5 ⎠ ⎝ 0 5 ⎠ ⎝ 0 25 ⎠ ⎝ 0 5 ⎠ ⎝ 0 25 ⎠ ⎝ 0 125 ⎠

4. Un triangle té vèrtexs O(0,0), A(6,0), B(0,3).

a. Dibuixeu-lo i escriviu l’equació de la recta que conté el segment AB. [0,5
punts]
b. Considerem un punt P situat sobre el segment AB, i dibuixem el rectangle que
té diagonal OP i dos costats sobre els eixos de coordenades. Determineu les
coordenades de P que fan màxima l’àrea del rectangle. [1,5 punts]

1
a. L’equació de la recta que conté el segment AB és y = − x + 3 . El triangle, i el rectangle
2
de què ens parlen a l’apartat b., són aquests:
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 8
PAU 2012
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

b. Com que el punt (x,y) es troba sobre la recta, les seves coordenades han de ser de la
⎛ 1 ⎞
forma ⎜ x, − x + 3 ⎟ . L’àrea del rectangle és, per tant,
⎝ 2 ⎠
⎛ 1 ⎞ 1
A(x) = x ⎜ − x + 3 ⎟ = − x 2 + 3x
⎝ 2 ⎠ 2
A '(x) = − x + 3 = 0 quan x = 3. A més, quan x < 3 la derivada positiva i quan x > 3 és
⎛ 3⎞
negativa: x = 3 correspon a un màxim relatiu. El punt demanat és, per tant, P ⎜ 3, ⎟ .
⎝ 2⎠

5. Sigui f una funció polinòmica de grau 3 amb un màxim a (0,0) i un mínim a (2,-4).
a. Feu una gràfica aproximada de f. [0,5 punts]
b. Determineu la fórmula de la funció. [1,5 punts]

a. La gràfica de la funció ha de ser aproximadament així:

b. L’equació és de la forma f(x) = ax 3 + bx 2 + cx + d i f '(x) = 3ax 2 + 2bx + c . Amb les

dades que tenim podem escriure:
• f(0) = 0 → d = 0 .
• f(2) = 8a + 4b = −4 .
• f '(0) = c = 0 .
• f '(2) = 12a + 4b = 0 .
D’aquestes condicions obtenim a = 1, b = -3, c = 0, d = 0. La fórmula de la funció és, per tant,
f(x) = x3 − 3x2 .

6. En Joan, en Pere i en Marc tenen, entre els tres, seixanta-tres anys. Si en Joan
tingués tres anys menys, la seva edat seria el doble de les edats d’en Pere i en
Marc junts. Si en Pere tingués un any més, la seva edat seria la meitat de la
d’en Marc. Quina és l’edat actual de cadascun d’ells? [2 punts]
El sistema que es dedueix de les dades és, si anomenem J, P, M les respectives edats:
⎫
J + P + M = 63 ⎪
⎪
J − 3 = 2(P + M)⎬ .
1 ⎪
P +1= M ⎪
2 ⎭
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 8
PAU 2012
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Ordenant les incògnites i resolent el sistema pel mètode de Gauss obtindrem:

⎛ 1 1 1 63 ⎞ ⎛ 1 1 1 63 ⎞ ⎛ 1 1 1 63 ⎞
⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟
⎜ 1 −2 −2 3 ⎟ → ⎜ 0 −3 −3 −60 ⎟ → ⎜ 0 1 1 20 ⎟ .
⎜ ⎟ ⎜ ⎟ ⎜ ⎟
⎝ 0 2 −1 −2 ⎠ ⎝ 0 2 −1 −2 ⎠ ⎝ 0 0 −3 −42 ⎠

D’aquí obtenim de seguida J = 43, P = 6, M = 14, que són les edats respectives d’en Joan, en
Pere i en Marc.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 6 de 8
PAU 2012
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 1

2. La població de bacteris en una mostra evoluciona segons la funció

f(t) = −t 2 + 4t + 12 , on t correspon al nombre de setmanes des de l’inici de
l’experiment, i f(t) és el nombre d’individus que formen la mostra, en milions
d’unitats.
a. Quantes setmanes han de passar fins a la desaparició de la població? [1 punt]
b. Quin serà el nombre màxim d’individus de la mostra, i al cap de quantes
setmanes es donarà? [1 punt]

a. f(t) = − t 2 + 4t + 12 = −(t + 2) ⋅ (t − 6) = 0 quan t = 6. La població de bacteris

desapareixerà passades 6 setmanes.
b. f '(t) = −2t + 4 , que s’anul·la a t = 2. Per tant, el màxim de població de bacteris es
donarà a t = 2. El nombre de bacteris en aquest moment serà de f(2) = 16 milions de
bacteris a la mostra.

3. Construïm en el pla el triangle de vèrtexs A(-3,1), B(1,2), C(-2,3).

a. Trobeu les inequacions que determinen la regió del pla continguda i sobre els
costats del triangle ABC. [1 punt]
b. Justifiqueu si els punts P(0,2), Q(2,2), R(-1,2) són interiors, exteriors o es
troben sobre els costats del triangle. [1 punt]

a. Fent servir qualsevol dels mètodes trobem les equacions de les tres rectes:

recta que passa per AB: x – 4y + 7 = 0

recta que passa per BC: x + 3y - 7 = 0
recta que passa per AC: 2x - y + 7 = 0
Per tant, les desigualtats que determinen el triangle són:
x – 4y + 7 ≤ 0 ⎫
⎪
x + 3y − 7 ≤ 0 ⎬
2x − y + 7 ≥ 0 ⎪⎭

b. El punt P(0,2) verifica: -8 + 7 < 0, 6 – 7 < 0, -2 + 7 > 0. Per tant, és interior al triangle ABC.
El punt Q(2,2) no verifica la primera desigualtat: 2 -8 + 7 > 0. Per tant, és exterior al triangle
ABC.
El punt R(-1,2) verifica: -1 - 8 + 7 < 0, -1 + 6 – 7 < 0, -1 - 2 + 7 > 0. Per tant, és interior al triangle
ABC.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 7 de 8
PAU 2012
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

4. Donada la funció f(x) = x 3 + ax 2 + bx + c , determineu els valors dels tres

paràmetres sabent que la gràfica de la funció passa pel punt (1,18) i que té extrems
relatius per a x = -2 i x = 4. [2 punts]

• f(1) = 18. Per tant, 1 + a + b + c = 18.

• f '(x) = 3x 2 + 2ax + b . Per tant, f’(-2) = 12 – 4a + b = 0, f’(4) = 48 + 8a + b = 0.
De les tres condicions es dedueix a = -3, b = -24, c = 44.

5. Una empresa cinematogràfica disposa de tres sales, A, B i C. Els preus d’entrada a

aquestes sales són de 7, 8 i 9 €, respectivament. Un dia determinat la recaptació
conjunta de les tres sales va ser de 1520 €, i el nombre total d’espectadors va ser de
200. Si s’haguessin intercanviat els espectadors de les sales A i B, la recaptació total
s’hauria incrementat en 20 €. Calculeu el nombre d’espectadors que va acudir a cada
una de les sales. [2 punts]

Si anomenem x, y, z el nombre d’espectadors de les sales A, B i C respectivament, obtindrem el

sistema:
7x + 8y + 9z = 1520 ⎫
⎪
x + y + z = 200 ⎬
8x + 7y + 9z = 1540 ⎪⎭
que, una vegada resolt per qualsevol mètode, dóna com a solució x = 100, y = 80, z = 20. Per
tant, la sala A va estar ocupada per 100 espectadors, la B per 80 i la C per 20 espectadors.

1
6. Considerem la funció f(x) = 2
x +3.
a. Escriviu la fórmula de la funció que a cada nombre real, x, li fa
correspondre el pendent de la recta tangent a f en el punt d’abscissa x. [1
punt]
b. Determineu l’equació del la recta tangent a la gràfica de f en el punt
d’abscissa x = -1. [1 punt]

a. La funció de què ens estan parlant no és més que la funció derivada, que anomenarem
p(x):
−2x
p(x) = f '(x) = .
( )
2
x2 + 3
1 1 1 1
b. Com que f( −1) = i f '( −1) = , la recta tangent és y − = (x + 1) .
4 8 4 8
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 8 de 8
PAU 2012
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

⎛ 1 −3 ⎞ ⎛8 3 ⎞
7. Siguin les matrius A = ⎜ ⎟ iB=⎜ ⎟.
⎝ −2 −8 ⎠ ⎝ 4 −1⎠
a. Determineu les matrius X i Y tals que X – 2Y = A i 2X – Y = B. [1 punt]
b. Calculeu (A+2·Id)2, on Id és la matriu identitat. [1 punt]

1
a. Resolent el sistema com un sistema numèric obtenim X= (2B − A) ,
3
1 ⎛ 5 3⎞ ⎛ 2 3⎞
Y= (B − 2 A) d’on, operant, obtenim X = ⎜ ⎟, Y =⎜ ⎟.
3 ⎝ 10 / 3 2 ⎠ ⎝8 / 3 5⎠

2
⎛ 3 −3 ⎞
2 ⎛ 15 9 ⎞
b. (A + 2·Id) = ⎜ ⎟ =⎜ ⎟.
⎝ −2 −6 ⎠ ⎝ 6 42 ⎠
ANY 2012
SETEMBRE
 Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼAccés a la Universitat. Curs 2011-2012

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 4

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres aparells
que portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

1. Considerem les funcions f(x) = (x – a)3 i g(x) = –x2 + bx + c.

a) Determineu els valors dels paràmetres que fan que les dues corbes tinguin la
mateixa tangent en el punt (2, 1).
[1,5 punts]
b) En el cas a = 1, feu una gràfica aproximada de la funció f.
[0,5 punts]

2. Considerem la funció .

a) Indiqueu-ne el domini i estudieu-ne el creixement.

[1 punt]
b) Calculeu les equacions de les rectes tangents a la gràfica de f que són paraŀleles a
la recta y + 3x = 2.
[1 punt]

3. Una botiga ven llaunes de beguda a 0,6 € la llauna, però si comprem un paquet de
sis llaunes ens cobren 3 € .
a) Quin és el percentatge d’estalvi en comprar un paquet respecte a la compra de
sis llaunes soltes?
[1 punt]
b) En una setmana, la botiga ha venut 240 llaunes i ha ingressat 132,6 € . Quants
paquets de sis llaunes ha venut?
[1 punt]
4. Una petita fàbrica produeix formatge i mantega. Per a fabricar un formatge es
necessiten 10 litres de llet, mentre que per a fabricar una pastilla de mantega se’n
necessiten 5. La quantitat de formatges produïts no pot superar el doble de la quan-
titat de pastilles de mantega. De la mateixa manera, la quantitat de pastilles de man-
tega no pot superar el doble de la quantitat de formatges produïts. En total, la fàbri-
ca disposa de 800 litres de llet. Després de la venda, per cada formatge s’obté un
benefici de 5 € i per cada pastilla de mantega s’obté un benefici de 2 € . Determineu
quina quantitat de formatges i quina quantitat de pastilles de mantega cal produir
per tal que el benefici total després de la venda sigui màxim. Quin benefici s’obtin-
drà?
[2 punts]

5. Disposem de 48 cm2 de material per a fabricar una capsa de base quadrada, sense
tapa. Calculeu les dimensions de la capsa de volum més gran que podem construir
en aquestes condicions. Quin serà el volum de la capsa?
[2 punts]

6. Considerem les matrius , i .

a) Trobeu una matriu X que compleixi que A · B + X = C.

[1 punt]
b) Calculeu C 3.
[1 punt]

LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 4
PAU 2012
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC SS

SÈRIE 4

1. Considerem les funcions f(x) = ( x − a ) , g(x) = − x 2 + bx + c .

3

a. Determineu els valors dels paràmetres que fan que les dues corbes
tinguin la mateixa tangent en el punt (2,1). [1,5 punts]
b. En el cas a = 1, feu un gràfic aproximat de la funció f. [0,5 punts]

a. La informació de l’enunciat es tradueix així:

f(2) = ( 2 − a ) = 1 → a = 1.
3
•
• g(2) = −4 + 2b + c = 1.
f '(x) = 3 ( x − a ) → f '(2) = 3 ( 2 − a ) = 3 ⎫⎪
2 2

• ⎬ → −4+b = 3 →b = 7.
g'(x) = −2x + b → g'(2) = −4 + b ⎪⎭
A partir d’aquí, de la segona condició deduïm c = - 9.

b. Es tracta de x3 desplaçada una unitat a la dreta:

12
2. Considerem la funció f(x) = .
x
a. Indiqueu-ne el domini i estudieu-ne el creixement. [1 punt]
b. Calculeu les equacions de les rectes tangents a la gràfica de f que són
paral·leles a la recta y + 3x = 2. [1 punt]

−12
a. Dom f = R − {0} . f '(x) = , que és negatiu en tot el domini: f és decreixent en
x2
tot el seu domini.

12
b. La recta que ens donen té pendent -3. − = −3 → x = ±2 . A més, f( −2) = −6 i
x2
f(2) = 6 . D’aquí obtenim les dues rectes tangents: y = −3x − 12 i y = −3x + 12 .
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 4
PAU 2012
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC SS

3. Una botiga ven llaunes de beguda a 0,6 € la llauna, però si comprem un paquet
de sis llaunes ens cobren 3 €.
a. Quin és el percentatge d’estalvi en comprar un paquet respecte a la
compra de sis llaunes soltes? [1 punt]
b. En una setmana la botiga ha venut 240 llaunes, i ha ingressat 132,6 €.
Quants paquets de sis llaunes ha venut? [1 punt]

a. 6 llaunes per separat costen 6 · 0,6 = 3,6 €. L’estalvi per cada paquet és, per
0,6·100
tant, de 0,6 € respecte de 3,6 €. En tant per cent, = 16,6% .
3,6
b. Suposem que ha venut x paquets i y llaunes. Aleshores el sistema serà:
6x + y = 240 ⎫
⎬.
3x + 0,6y = 132,6 ⎭
que, una vegada resolt, ens dóna x = 19, y = 126. Per tant, han venut 19
paquets i 126 llaunes soltes.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 4
PAU 2012
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC SS

4. Una petita fàbrica produeix formatge i mantega. Per fabricar un formatge es

necessiten 10 litres de llet, mentre que per fabricar una pastilla de mantega se'n
necessiten 5. La quantitat de formatges produïts no pot superar el doble de la
quantitat de pastilles de mantega. De la mateixa manera, la quantitat de pastilles
de mantega tampoc no pot superar el doble de la quantitat de formatges produïts.
En total disposen de 800 litres de llet. Després de la venda, per cada formatge
s'obté un benefici de 5€ i per cada pastilla de mantega s'obté un benefici de 2€.
Determineu quina quantitat de formatges i quina quantitat de pastilles de
mantega cal produir per tal que el benefici total després de la venda sigui màxim.
Quin benefici s'obtindrà? [2 punts]

Anomenarem x a la quantitat de formatges que es produiran i y a la quantitat de

pastilles de mantega. Les condicions que cal complir són, doncs,
x ≤ 2y ⎫
⎪
y ≤ 2x ⎬.
10x + 5y ≤ 800 ⎪⎭
La gràfica que correspon a aquesta situació és:

Els vèrtexs del triangle són A(0,0), B(64,32), C(40,80). La funció que cal fer màxima és
B(x,y) = 5x + 2y . El seu valor en els vèrtexs del triangle és:
• B(0,0) = 0 .
• B(64,32) = 384 .
• B(40,80) = 360 .
Per tant, el màxim benefici s’obtindrà fabricant 64 formatges i 32 pastilles de mantega,
el què reportarà un benefici de 384 €.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 4
PAU 2012
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC SS

5. Disposem de 48 cm2 de material per a fabricar una capsa de base quadrada,

sense tapa. Calculeu les dimensions de la capsa de volum més gran que
podem construir en aquestes condicions. Quin serà el volum de la capsa? [2
punts]

L’àrea total de la capsa serà:

4bh + b2 = 48 , i el seu volum és
V = b2 h . Aïllant h de la primera
48 − b2
equació obtenim h = . Per
4b
tant, la funció que cal maximitzar és

48 − b2 1 1
2
V(b) = b ·
4b 4
( ) 4
(
= 48b − b3 . La seva derivada és V '(b) = 48 − 3b2 . Els )
seus extrems relatius són aquells valors tals que la derivada val zero:
48 − 3b2 = 0 → b2 = 16 → b = ±4 .
És clar que només ens interessa la solució positiva. Per a b = 4 obtenim h = 2. A més,
per a valors més petits que b = 4 la derivada és positiva i per a valors més grans és
negativa. Per tant, aquest valor és un màxim; la capsa més gran tindrà base de 4 cm.
de costat i de 2 cm. d’alçada. El seu volum és de 32 cm3.

⎛ 2 −1⎞
⎛ 1 1 1⎞ ⎜ ⎟ ⎛ 1 2⎞
6. Donades les matrius A = ⎜ ⎟ , B = ⎜ −1 2 ⎟ , C = ⎜ ⎟,
⎝ −1 −1 2 ⎠ ⎜0 1⎟ ⎝ −1 1 ⎠
⎝ ⎠
a. Trobeu una matriu X tal que A·B + X = C. [1 punt]
b. Calculeu C3. [1 punt]

⎛ 2 −1⎞
⎛ 1 1 1⎞ ⎜ ⎟ ⎛ 1 2⎞
a. Aïllant tenim X = C – A·B. A més, A·B = ⎜ ⎟ ⋅ ⎜ −1 2 ⎟ = ⎜ ⎟ . Per
⎝ −1 −1 2 ⎠ ⎜ ⎟ ⎝ −1 1 ⎠
⎝0 1⎠
⎛ 1 2⎞ ⎛ 1 2⎞ ⎛0 0⎞
tant, X = ⎜ ⎟−⎜ ⎟=⎜ ⎟ .
⎝ −1 1 ⎠ ⎝ −1 1 ⎠ ⎝ 0 0 ⎠

⎛ −1 4 ⎞ ⎛ 1 2 ⎞ ⎛ −5 2 ⎞
b. C3 = C2 ⋅ C = ⎜ ⎟⋅⎜ ⎟=⎜ ⎟.
⎝ −2 −1⎠ ⎝ −1 1 ⎠ ⎝ −1 −5 ⎠
ANY 2013
JUNY
 Districte Universitari de Catalunya
Proves d’Accés a la Universitat. Curs 2012-2013

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 4

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres aparells que
portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

1. Un equip científic ha estudiat l’evolució de la població d’una petita illa de la Polinèsia.

Com a conclusió, ha determinat que, per tal d’obtenir una bona estimació de la pobla-
ció, cal fer servir l’expressió

,
on t indica els anys transcorreguts des del principi de l’estudi.
a) Determineu la població de l’illa quan va començar l’estudi, i al cap d’un any. Quina
ha estat la taxa de creixement en aquest període?
[1 punt]
b) Al cap de quants anys després del començament de l’experiment va deixar de créi-
xer la població de l’illa? Quin va ser el nombre màxim d’habitants?
[1 punt]

2. Siguin les matrius

i .

a) Determineu el valor dels paràmetres a i b que fa que A · B = B · A.

[1 punt]
b) Determineu el valor de a per al qual es verifica A2 = 2A.
[1 punt]

3. En un hort hi ha plantades 50 pomeres. Cada arbre produeix 800 pomes. Per cada
arbre addicional que hi plantem, la producció de cada arbre es redueix en 10 pomes.
Quants arbres més ens cal plantar per a obtenir la producció més alta possible? Quina
és aquesta producció?
[2 punts]
4. Els beneficis d’una companyia de transport de viatgers són donats per la funció
B(x) = ax2 + bx + c, on x és el preu que la companyia cobra per cada viatge. Sabem que si
cobren 40 € per viatge, els beneficis són 19.000 €. A més, si augmentem el preu un 25 %,
el benefici que s’obté és el màxim, 20.000 €. Tenint en compte aquestes dades, determineu
els valor de a, b i c.
[2 punts]

5. Un botiguer va al mercat central amb la seva furgoneta, que pot carregar 700 kg, i amb 500 €
a la butxaca, a comprar fruita per a la seva botiga. Hi troba pomes a 0,80 €/kg i taronges a
0,50 €/kg. Calcula que podrà vendre les pomes a 0,90 €/kg i les taronges a 0,58 €/kg. Quina
quantitat de pomes i de taronges li convé comprar si vol obtenir el benefici més gran pos-
sible?
[2 punts]

6. Determineu els valors dels paràmetres a, b i c que fan que les corbes d’equació
f (x) = x3 + ax + b i g (x) = x3 + cx2 – 2 tinguin la mateixa recta tangent en el punt (1, 1).
[2 punts]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
 Districte Universitari de Catalunya
Proves d’Accés a la Universitat. Curs 2012-2013

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 3

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres aparells que
portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

1. He anat a una botiga i he decidit comprar uns pantalons, una camisa i unes sabates.
Si faig la compra avui, em costarà tot plegat 120 €. A més, actualment, la camisa i les
sabates costen, plegades, el doble dels pantalons.
Si m’espero una setmana, els pantalons i les sabates tindran un descompte del 20 %,
mentre que la camisa només tindrà un descompte del 10 %. D’aquesta manera, pagaré
99 €. Quin és el preu inicial de cada article?
[2 punts]

2. Donades les funcions f(x) = x3 + 5x2 + (3 + k)x i g(x) = x2 + kx.

a) Determineu les abscisses dels punts de tall de les dues corbes.
[1 punt]
b) Determineu k perquè la paràbola donada per la funció g tingui el vèrtex en el punt
d’abscissa x = 2, i determineu-ne l’ordenada.
[1 punt]

3. Sigui la matriu .

a) Calculeu A2, A3 i A4.

[1 punt]
b) Calculeu A201 i A344.
[1 punt]
4. Una empresa agrícola ha recollit un total de 40 tones de fruita que produeixen un benefici
de 0,80 €/kg. Cada setmana que passa es produeix una pèrdua de 400 kg de fruita, però el
benefici augmenta en un cèntim per cada kilogram.
a) Quin benefici s’obté si es ven la fruita al cap de nou setmanes? Quin percentatge de
fruita s’ha hagut de llençar?
[1 punt]
b) Quina setmana de venda serà la que obté un benefici màxim?
[1 punt]

5. Segons uns estudis de laboratori, l’evolució de la població en un cultiu de bacteris al llarg

del temps segueix la funció f(t) = 30 · (1 – e–t) + 10, on t són els dies que han transcorregut
des de l’inici de l’experiment, i f (t) és la població, en milions de bacteris.
a) Quina població hi ha en el moment de començar l’experiment? Justifiqueu si en algun
moment hi arribarà a haver 40 milions de bacteris.
[1 punt]
b) Hi haurà algun moment en què la població sigui màxima? Justifiqueu la resposta.
[1 punt]

6. Tinc un problema: fabrico televisors de LED, que em deixen un benefici de 100 € cadas-
cun, i televisors de plasma, que em donen la meitat de benefici unitari. No puc produir
més de 30 televisors al dia, i la diferència entre la producció dels de LED i els de plasma
és, com a màxim, de quatre unitats. Quants n’he de produir de cada classe per a guanyar
el màxim?
[2 punts]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6
PAU 2013
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC SS

SÈRIE 4

1. Un equip científic ha estudiat l’evolució de la població d’una petita illa de la

Polinèsia. Com a conclusió, ha determinat que, per tal d’obtenir una bona
estimació de la població, cal fer servir l’expressió:
3
P(t) = 400 + 18t − 6t 2

on t indica els anys transcorreguts des del principi de l’estudi. Es demana:

a. Determineu la població de l’illa quan va començar l’estudi, i passat
un any. Quina ha estat la taxa de creixement en aquest període? [1
punt]
b. Fins a quants anys després del començament de l’experiment va
créixer la població de l’illa? Quin va ser el nombre màxim
d’habitants? [1 punt]

a. P(0) = 400, P(1) = 412. La taxa de creixement en aquest període haurà estat
12
de = 3% .
400

b. P'(t) = 18 − 9 t que s’anul·la quan t = 4. Per a t<4 la derivada és positiva, i

per a t>4 és negativa. Per tant, es tracta d’un màxim. A més, P(4) = 424. La
població va créixer durant 4 anys, i va arribar a ser de 424 habitants.

2. Siguin les matrius:

⎛ 2 a⎞ ⎛3 0 ⎞
A =⎜ ⎟, B=⎜ ⎟
⎝ −2 0 ⎠ ⎝ b −1⎠
a. Determineu el valor dels paràmetres a i b que fa que
A ⋅ B = B ⋅ A . [1 punt]
b. Determineu el valor de a pel qual es verifica A 2 = 2A . [1 punt]

⎛ 6 + ab −a ⎞ ⎛ 6 3a ⎞
a. A ⋅ B = ⎜ ⎟, B⋅A = ⎜ ⎟ , que implica a = 0, b = - 4.
⎝ −6 0⎠ ⎝ 2b + 2 ab ⎠

⎛ 2 a ⎞ ⎛ 2 a ⎞ ⎛ 4 − 2a 2a ⎞ ⎛ 4 2a ⎞
b. A 2 = ⎜ ⎟ ⋅⎜ ⎟=⎜ ⎟ . 2A = ⎜ ⎟ . Seran iguals quan a =
⎝ − 2 0 ⎠ ⎝ − 2 0 ⎠ ⎝ −4 −2a ⎠ ⎝ −4 0 ⎠
0.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 6
PAU 2013
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC SS

3. En un hort hi ha plantades 50 pomeres. Cada arbre produeix 800 pomes.

Per cada arbre addicional que hi plantem, la producció de cada arbre es
redueix en 10 pomes. Quants arbres més ens cal plantar per a obtenir la
producció més alta possible? Quina és aquesta producció? [2 punts]

Anomenarem x al nombre d’arbres addicionals que plantem. Aleshores, la

producció en funció de x serà
P(x) = (50 + x)(800 − 10x) = 40000 + 300x − 10x 2 . La seva derivada és
P '(x) = 300 − 20x , i s’anul·la a x = 15. Per a valors menors que aquest, la
derivada és positiva i, per a valors més grans de 15, és positiva. Per tant,
aquest valor correspon a un màxim de la funció. La producció màxima serà de
42.250 pomes.

4. Els beneficis d’una companyia de transport de viatgers vénen donats per la

funció B(x) = ax + bx + c , on x és el preu que cobra per cada viatge. Sabem
2

que si cobren 40 € per viatge, els beneficis són de 19.000 €. A més, si

augmentem el preu un 25% el benefici que s’obté és el màxim, de 20.000 €.
Tenint en compte aquestes dades, determineu els valor de a, b i c. [2 punts]

B(40)=19.000. Si augmentem el preu un 25%: 1,25 ⋅ 40 = 50€ .

El preu de 50€ suposa un benefici de 20000€, i a més aquest benefici és
màxim. Aquestes condicions es tradueixen en:

B(40) = 19000 ⎫ 1600a + 40b + c = 19000 ⎫

⎪ ⎪
B(50) = 20000⎬ ⇒ 2500a + 50b + c = 20000 ⎬
B'(50) = 0 ⎪ 100a + b = 0 ⎪
⎭ ⎭

I resolent s’obtenen les solucions a = −10 , b = 1000 i c = −5000 , de

manera que la funció benefici és: B(x) = −10x + 1000x − 5000
2
 Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 6
PAU 2013
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC SS

5. Un botiguer va al mercat central amb la seva furgoneta, que pot carregar

700 Kg., i amb 500 € a la butxaca, a comprar fruita per a la seva botiga. Hi
troba pomes a 0,80 €/Kg i taronges a 0,50 €/Kg. Calcula que podrà vendre
les taronges a 0,58 €/Kg, i les pomes a 0,90 €/Kg. Quina quantitat de
pomes i de taronges li convé comprar si vol obtenir el benefici més gran
possible?. [2 punts]

Si anomenem x i y a les quantitats de taronges i de pomes respectivament

que comprarà, les dades es tradueixen en les inequacions:
x + y ≤ 700 ⎫
⎪
0,5x + 0,8y ≤ 500 ⎬ ,
x ≥ 0,y ≥ 0 ⎪⎭
mentre que els guanys vindran donats per la funció B(x,y) = 0,08x + 0,1y .
Dibuixant les dades del problema obtindrem:

Els vèrtexs del quadrilàter són, en sentit horari, (0,0), (0,625), (200,500),
(700,0). Els guanys corresponents són: G(0,0) = 0, G(0,625) = 62,5,
G(200,500) = 66, G(700,0) = 56. Per tant, els màxims beneficis s’obtenen
comprant 200 kg de taronges i 500 kg de pomes.

6. Determineu els valors dels paràmetres a, b i c que fan que les corbes
d’equacions f(x) = x + ax + b i g(x) = x + cx − 2 tinguin la mateixa
3 3 2

recta tangent en el punt (1,1). [2 punts]

Substituint en les respectives funcions obtenim a + b = 0, c = 2. Calculant les

⎧ f '(x) = 3x 2 + a ⎧ f '(1) = 3 + a
derivades obtenim ⎨ → ⎨ → a = 2c . Per tant, a = 4, b = -
⎩g'(x) = 3x + 2cx ⎩g'(1) = 3 + 2c
2

4, c = 2.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 6
PAU 2013
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC SS

SÈRIE 3

1. He anat a una botiga i he decidit comprar un pantaló, una camisa i unes

sabates. Si faig la compra avui, em costarà tot plegat 120 €. A més,
actualment, la camisa i les sabates costen, plegades, el doble del pantaló. Si
m’espero una setmana, el pantaló i les sabates tindran un descompte del 20%,
mentre que la camisa només en tindrà del 10%. D’aquesta manera pagaré 99
€. Quin és el preu inicial de cada article? [2 punts]

Anomenarem x al preu inicial del pantaló, y al de la camisa i z al de les

sabates. Les dades del problema ens porten al sistema;
x + y + z = 120 ⎫
⎪
y + z = 2x ⎬
⎪
0.8x + 0.9y + 0.8z = 99 ⎭
que, una vegada resolt per qualsevol mètode, dóna com a solució x = 40, y =
30, z = 50.
Per tant, el preu inicial del pantaló era de 40€, el de la camisa era de 30€ i les
sabates valien 50€.

2. Donades les funcions f(x) = x + 5x + (3 + k)x , g(x) = x + kx .

3 2 2

a. Determineu les abscisses dels punts de tall de les dues corbes. [1 punt]
b. Determineu k perquè la paràbola donada per la funció g tingui el seu vèrtex en
el punt d’abscissa x = 2, i determineu-ne l’ordenada. [1 punt]

a. x 3 + 5x 2 + (3 + k)x = x 2 + kx → x 3 + 4x 2 + 3x = 0 → x = 0, x = −1, x = −3 .

b. g'(x) = 2x + k . Per tant, g'(2) = 4 + k = 0 si k = −4 . En aquest cas,

g(x) = x2 − 4x d’on obtenim g(2) = −4 : el vèrtex és (2,-4).

⎛ 0 −1⎞
3. Sigui la matriu A = ⎜ ⎟.
⎝1 0 ⎠
a. Calculeu A2 i A3, A4 . [1 punt]
b. Calculeu A201 i A344. [1 punt]

⎛ −1 0 ⎞ ⎛ 0 1⎞ ⎛ 1 0⎞
a. A = A·A = ⎜ ⎟ . A = A ·A = ⎜ ⎟ . A = A ⋅A =⎜
2 3 2 4 2 2
⎟ .
⎝ 0 −1⎠ ⎝ −1 0 ⎠ ⎝ 0 1⎠

b. Com a conseqüència de l’apartat anterior, A

201
= A 200·A = A . Com que 344
és múltiple de 4, A
344
= Id .
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 6
PAU 2013
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC SS

4. Una empresa agrícola ha recollit un total de 40 tones de fruita que

produeixen un benefici de 0,80 euros/kg. Cada setmana que passa es
produeix una pèrdua de 400 kg. de fruita, però el benefici augmenta en un
cèntim per kg.
a. Quin és el benefici obtingut si venem la fruita al cap de 9 setmanes?
Quin percentatge de fruita hem hagut de llençar? [1 punt]
b. Quina setmana de venda serà la que obté un benefici màxim? [1 punt]

a. El preu de la fruita passades 9 setmanes és 0,80 + 9.0,01 = 0,89 €/kg. Passat

aquest temps l’empresa haurà de llençar 400.9=3600 kg de fruita. Per tant:
i) El benefici que s’ha obtingut és 36400 ⋅ 0,89 = 32396 €.
3600
ii) Ha calgut llençar ⋅ 100 = 9% de la fruita.
40000

b. Si anomenem x al nombre de setmanes que han de passar obtenim:

B(x) = (0,80 + 0,01x)(40000 − 400x) = 32000 + 80x − 4x2
Aleshores B’(x) = 80 – 8x, que s’anul·la quan x = 10. En tractar-se d’una paràbola
amb coeficient de segon grau negatiu podem afirmar, sense fer operacions, que es
tracta d’un màxim. Per tant, els màxims beneficis s’obtenen passades 10
setmanes.

5. Segons uns estudis de laboratori, l’evolució de la població en un cultiu de

( )
bacteris al llarg del temps segueix la funció f(t) = 30 ⋅ 1 − e − t + 10 , on t
són els dies que han transcorregut des de l’inici de l’experiment, i f(t) és la
població, en milions de bacteris.
a. Quina és la població en el moment de començar l’experiment?
Justifiqueu si en algun moment s’arribarà a tenir 40 milions de
bacteris. [1 punt]
b. Hi haurà algun moment en què la població sigui màxima? Justifiqueu
la resposta. [1 punt]

a. f(0) = 10. En el moment de començar l’experiment hi ha una població de

10 milions de bacteris.
Hi ha dos raonaments vàlids per a aquesta resposta:
( )
1r. 30 ⋅ 1 − e − t + 10 = 40 → 1 − e − t = 1→ e − t = 0 , que és impossible.
2n. lim f(t) = 40 i En ser f estrictament creixent (caldria calcular la derivada
t →∞
en aquest apartat) i tenir asímptota horitzontal, no pot tallar-la

−t
b. Com s’ha indicat abans, f'(t) = 30 ⋅ e > 0 . Per tant, la població no
deixarà de créixer.
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 6 de 6
PAU 2013
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC SS

6. Tinc un problema: fabrico televisors LED, que em deixen un benefici de 100

€ cadascun, i televisors de plasma, que em donen la meitat de benefici
unitari. No puc produir més de 30 televisors al dia, i la diferència entre la
producció dels LED menys els de plasma és, com a màxim, de 4 unitats.
Quants he de produir de cada per a guanyar el màxim? [2 punts]

Si anomenem x al nombre de televisors LED que fabrico i y al nombre de

televisors de plasma, les inequacions que defineixen la regió factible de la figura
són les següents:

x + y ≤ 30 ⎫
⎪
x − y ≤ 4 ⎬.
x, y ≥ 0 ⎪⎭
Els vèrtexs de la regió factible són A(0,0), B(0,30), C(17,13), D(4,0). La funció
objectiu és F(x) = 100x + 50y . Els valors de la funció objectiu en aquests vèrtexs
és F(A)=0, F(B)=1500, F(C)=2350, F(D)=400. Per tant, per a guanyar el màxim
cal produir 17 TV LED i 13 TV de plasma.
ANY 2013
SETEMBRE
 Districte Universitari de Catalunya
Proves d’Accés a la Universitat. Curs 2012-2013

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 1

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres aparells que
portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

1. Donada una funció f, sabem que fʹ(x) = e–x · (2x2 – 3x).

a) Estudieu el creixement i el decreixement de la funció f.
[1 punt]
b) Si la funció f té extrems relatius, indiqueu-ne les abscisses i classifiqueu-los.
[1 punt]

2. La Júlia, en Pol i la Maria han anat a comprar fruita. La Júlia ha comprat un kilogram
de pomes, dos de préssecs i tres de taronges, i ha pagat 9 €. En Pol ha comprat dos
kilograms de pomes i quatre de préssecs, i ha pagat 12 €. La Maria, en canvi, ha com-
prat quatre kilograms de pomes i dos de taronges, i ha pagat 8 €. Calculeu el preu del
kilogram de cada fruita.
[2 punts]

3. Els dos darrers anys, el valor de les accions en borsa d’una empresa ha baixat un 20 %
anual.
a) Aquest any, en canvi, les accions han pujat un 30 %. Quin és el percentatge global
de pèrdua en aquests tres anys?
[1 punt]
b) Quin hauria de ser el percentatge de guanys d’aquest tercer any si el balanç global
dels tres anys acaba sent equilibrat, és a dir, sense pèrdues ni guanys?
[1 punt]
4. Siguin les matrius i .

a) Resoleu l’equació matricial X + 2A = X · A, on X és la matriu incògnita.

[1 punt]
b) Hi ha cap matriu Y que verifiqui Y · A = B? I que verifiqui A · Y = B? Justifiqueu les
respostes.
[1 punt]

5. Un florista disposa de 50 margarides, 80 roses i 80 clavells, i en fa rams de dues classes: per

a uns fa servir 10 margarides, 20 roses i 10 clavells, i per als altres fa servir 10 margarides,
10 roses i 20 clavells. La primera classe de rams es ven a 40 €, mentre que la segona es ven
a 50 €. Quants rams de cada classe ha de fer si vol ingressar el màxim possible?
[2 punts]

6. La demanda d’energia elèctrica d’una ciutat, comptada a partir de la mitjanit i fins a les vuit

del matí, és donada per la funció , on t s’expressa en hores (h) i f(t), en

milions de kilowatts hora (kW h).

a) A quina hora el consum coincideix amb el de la mitjanit, i quin és aquest consum?
[1 punt]
b) A quina hora es donarà el mínim consum? Justifiqueu que, efectivament, es tracta d’un
mínim.
[1 punt]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 4
PAU 2013
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

SÈRIE 1
 
PAUTES PER ALS CORRECTORS 
  RECORDEU: 
 
- Podeu valorar amb tants decimals com considereu convenient, però 
 
 
aconsellem no fer‐ho en més de dos decimals. 
  - Cal arrodonir a un decimal la nota final de l’examen, no les notes parcials. 
  - Cal traslladar la puntuació de cada pregunta a la casella amb el número 
  corresponent de la primera pàgina de l’examen. 
 
 
−x
1. Donada una funció f, sabem que  f '(x) = e ⋅ (2x − 3x) . 
2

a. Estudieu el creixement i decreixement de la funció f. [1 punt] 
b. Si la funció f té extrems relatius, indiqueu‐ne les abscisses i classifiqueu‐los. 
 [1 punt] 
 
a. Estudiem el signe de f’: la part exponencial és sempre estrictament positiva. Hem d’estudiar, 
per  tant,  2x − 3x = x(2x − 3) ,  que  s’anul∙la  a  x  =  0  i  a  x  =  3/2.  Per  tant,  com  que  en  els 
2

⎛3 ⎞
intervals  ( −∞,0 ) ∪ ⎜ , +∞ ⎟   f’  és  positiva,  la funció  f  serà estrictament  creixent;  a  l’interval  
⎝2 ⎠
⎛ 3⎞
⎜ 0, 2 ⎟ f’ és negativa. Per tant, f serà estrictament decreixent. 
⎝ ⎠
 
Criteris de correcció: Raonament: 0,5 p. Càlculs: 0,25 p. Resposta: 0,25 p. 
 
b.  Com  a  conseqüència  de  l’apartat  anterior,  la  funció  té  un  màxim  relatiu  per  a  x  =  0,  i  un 
mínim relatiu per a x = 3/2. 
 
Criteris de correcció: Determinació dels punts: 0,5 p. Classificació: 0,5 p. 
 
2. La Júlia, en Pol i la Maria han anat  a comprar fruita. La Júlia ha comprat un kilograms 
de pomes, dos de préssecs i tres de taronges, i ha pagat 9 €. En Pol ha comprat dos 
kilograms  de  pomes  i  quatre  de  préssecs,  i  ha  pagat  12  €.  La  Maria,  en  canvi,  ha 
comprat quatre kilograms de pomes i dos de taronges, i ha pagat 8 €. Calculeu el preu 
del kilogram de cadascuna de les fruites. [2 punts] 
 
Anomenarem  x  al  preu  per  quilo  de  pomes,  y  al  de  préssecs  i  z  al  de  taronges.  La 
traducció algebraica de l’enunciat serà el sistema d’equacions: 
x + 2y + 3z = 9 ⎫
⎪
2x + 4y = 12 ⎬  
4x + 2z = 8 ⎪⎭
En resoldre’l per qualsevol mètode obtenim x = 1.5, y = 2.25, z = 1. Per tant, les pomes 
van a 1.50 €/Kg, els préssecs a 2.25 €/Kg i les taronges a 1 €/Kg. 
 
Criteris de correcció: Plantejar el problema: 1 p. Resolució: 0.5 p. Resposta al problema: 
0.5 p. 
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 4
PAU 2013
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

3. Els dos darrers anys, el valor de les accions en Borsa d’una empresa ha baixat 
un 20% anual. 
a. Aquest any, en canvi, les accions han pujat un 30%. Quin és el percentatge 
global de pèrdua en aquests tres anys? [1 punt] 
b. Quin hauria de ser el percentatge de guanys d’aquest tercer any si el balanç 
global dels tres anys acaba sent equilibrat, és a dir, sense pèrdues ni guanys? 
[1 punt] 
 
a. Suposem que una acció té un valor de C euros a l’inici del període. Aleshores el valor de 
l’acció serà: 
• en acabar el primer any: 0,8 C. 
• en acabar el segon any:  0,8 C = 0,64C . 
2

• en acabar el tercer any:  1,3 ⋅ 0,64C = 0,832C . 

Per tant, el balanç final ha estat de  1 − 0,832 = 0,168 . S’han produït unes pèrdues globals 
del 16,8%. 
 
Criteris de correcció: 0,5 p. pels càlculs al final de cada any. 0,5 p. pel percentatge final. 
 
⎛ x ⎞
b.  El  valor  final  ha  de  ser  igual  al  valor  inicial.  Per  tant,  ha  de  ser  C = 0,64 ⋅ ⎜ 1 + ⎟C  
⎝ 100 ⎠
d’on obtenim x = 56,25%. 
 
Criteris de correcció: 0,75 punts pel plantejament, 0,25 p. pel càlcul. 
 
⎛2 1⎞
4. Siguin les matrius  A = ⎜ ⎟ , B = ( −2 5 ) . 
⎝ −1 −1⎠
a. Resoleu  l’equació  matricial  X + 2A = X ⋅ A ,  on  X  és  la  matriu 
incògnita. [1 punt] 
b. Hi ha cap matriu Y que verifiqui  Y ⋅ A = B ? I que verifiqui  A ⋅ Y = B ?  
Justifiqueu les respostes. [1 punt] 
 
 
a.    Aïllant  X  a  l’equació  obtenim  X ⋅ (A − Id) = 2A .  Ara,  ja  sigui  calculant 
⎛2 1⎞
(A − Id)−1 = ⎜ ⎟   o  bé  plantejant  un  sistema  de  quatre  equacions  amb  quatre 
⎝ −1 −1⎠
⎛ 6 2⎞
incògnites, obtenim  X = ⎜ ⎟
⎝ −2 0 ⎠  
 
 Criteris de correcció: Aïllar X: (0.5 p. Càlcul de X: 0.5 p. 
 
   
Oficina d’Organització de Proves
P d’Acccés a la Un
niversitat Pàgina 3 de 4
PAU 2013 3
Pauttes de corrrecció Matemàtique es aplicadees a les CC
C. SS.

b.    La  primera  de  less  respostes  és  positiva  ja  que  Y ⋅ A = B → Y = B ⋅ A −1 ;  aquest 
a
producte  podrà efecttuar‐se ja quue el nombre e de columnes de B és iggual al nomb bre de 
−1
files de  A . També es pot respoondre calculaant‐ho directtament. Per  la mateixa rraó no 
−1
és possible efectuar  A ⋅ Y = B → Y = A ⋅ B . 
 
Criteris dee correcció: 00.5 punts perr cada justificcació, a crite eri del correcctor. 
 
 
5. Un 
U florista  disposa  de  500  margaride es,  80  roses  i  80  clavellss,  i  en  fa  ram
ms  de 
d
dues  classes::  per  a  uns  ffa  servir  10  margarides,,  20  roses  i  10  clavells.  Per  a 
l’’altra classe de rams fa sservir 10 margarides, 10 roses i 20 cllavells. La prrimera 
c
classe de ram ms es ven a 440 €, mentre que la segona es ven a 550 €. Quantss rams 
d
de cada class e ha de fer ssi vol ingressar el màxim possible. [2 ppunts] 
 
Si anomeenem x al no ombre de ram ms del prime er tipus, i y  al nombre dde rams del  segon 
tipus, les condicions d del problemaa es tradueixxin a: 
10x + 1
10y ≤ 50 ⎫ x+y ≤5 ⎫
10y ≤ 80 ⎪ 2x + y ≤ 8 ⎪⎪
20x + 1 ⎪
⎬→ ⎬ . 
20y ≤ 80 ⎪ x + 2y ≤ 8 ⎪
10x + 2
x≥0 0, y ≥ 0 ⎭⎪ x ≥ 0,y ≥ 0 ⎪⎭
Dibuixantt les dades del problema  obtenim: 
 

 
 
Els  cinc  vèrtexs 
v són,,  en  sentit  horari:  (0,0),  (0,4),  (2,3
3),  (3,2)  i  (44,0).  Els  ben
neficis 
correspon nen a la funcció objectiu BB(x,y) = 40x + 50y. En cada cas els beeneficis són B(0,0) 
= 0, B(0,4 4) = 200, B(22,3) = 230, BB(3,2) = 220, B(4,0) = 160. Per tant,  els ingressos més 
grans s’ob btenen fabricant 2 rams  del primer tipus i 3 del ssegon tipus.  
 
Plantejamen t de les inequacions: 1 p. Càlcul dels vvèrtexs: 0.5 p
Criteris dee correcció: P p. 
Dibuix: 0.225 p. Càlcul d
del valor mààxim: 0,25 p.
   
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 4
PAU 2013
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

6. La demanda  d’energia elèctrica d’una ciutat, comptada a partir de la mitjanit 
t 2 − 6t + 12
fins  a  les  vuit  del  matí,  és  donada  per  la  funció  f(t) = ,  on  t 
6
s’expressa en hores (h) i f(t) en milions de kilowatts hora (Kw h). 
a. A  quina  hora  el  consum  coincideix  amb  el  de  la  mitjanit,  i  quin  és 
aquest consum? [1 punt] 
b. A  quina  hora  es  donarà  el  mínim  consum?  Justifiqueu  que, 
efectivament, es tracta d’un mínim. [1 punt] 
a.  El  consum  a  mitjanit  és  f(0)  =  2.  Ara  caldrà  determinar  t  amb  f(t)  =  2: 
t 2 − 6t = 0 → t = 0,t = 6 : A les 6 h. del matí el consum serà el mateix que a mitjanit. 
 
Criteris de correcció: Consum a mitjanit: 0.25 p. Plantejament i resolució de l’equació: 
0.75 p.. 
 
1
b.  f '(t) = (2t − 6) ,  que  val  zero  quan  t  =  3.  Com  que  f’  és  negativa  abans  de  3  i  és 
6
positiva després de 3, efectivament es tracta d’un mínim. 
 
  Criteris de correcció: Càlcul del mínim: 0.5 p. Justificació que és mínim: 0.5 p. 
ANY 2014
JUNY
 Districte Universitari de Catalunya
Proves d’accés a la universitat
Convocatòria 2014

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 3

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres aparells que
portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

1. En Pol, la Júlia i la Maria han comprat un regal. La Júlia ha gastat la meitat de diners
que la Maria, i en Pol n’ha gastat el triple que la Júlia.
a) Expliqueu raonadament si amb aquestes dades en tenim prou per a determinar
quant ha gastat cadascun d’ells.
[1 punt]
b) Si a més ens diuen que entre tots tres han gastat 63 €, quant ha gastat cadascú?
[1 punt]

2. La gràfica de la derivada f′ de la funció f és una paràbola que talla l’eix d’abscisses en els
punts (5, 0) i (1, 0), i té el vèrtex en el punt (3, –4).
a) Expliqueu raonadament en quins intervals la funció f és creixent i en quins intervals
és decreixent. Indiqueu-ne els extrems relatius i classifiqueu-los.
[1 punt]
b) Sabem que f (3) = 2. Determineu l’equació de la recta tangent a la funció f en el
punt (3, 2).
[1 punt]
3. Una cadena de televisió decideix emetre un nou programa en la franja horària de les
17.00 h a les 21.00 h. El percentatge d’audiència P de la primera emissió en funció del
temps t, mesurat en hores, és definit per la funció

Els directius de la cadena acorden que el programa se seguirà emetent si en algun moment
s’aconsegueix un percentatge d’audiència superior al 20 %.
a) Expliqueu raonadament en quins intervals de temps l’audiència del programa va aug-
mentar i en quins intervals va disminuir.
[1 punt]
b) En vista dels resultats, se seguirà emetent el programa? Justifiqueu la resposta.
[1 punt]

4. Siguin les matrius , determineu x per tal que es verifiqui

l’equació A2 – 6A + 5I = 0, on 0 és la matriu en què tots els elements són 0.

5. Hem de fertilitzar els terrenys d’una finca utilitzant dos adobs, A i B. El cost de l’adob A
és de 0,9 €/kg, i l’adob B costa 1,5 €/kg. L’adob A conté un 20 % de nitrogen i un 10 % de
fòsfor, mentre que l’adob B en conté un 18 % i un 15 %, respectivament. Per a fertilitzar
els terrenys correctament ens cal un mínim de 180 kg de nitrogen i 120 kg de fòsfor.
a) Si anomenem x els kilograms d’adob A i y els kilograms d’adob B, escriviu el sistema
d’inequacions que satisfà les condicions anteriors.
[1 punt]
b) Quina és la despesa mínima que hem de fer si volem fertilitzar els terrenys de la finca
correctament?
[1 punt]

6. Sigui la funció f (x) = x · ex.

a) Si la funció f té extrems relatius, determineu-los i classifiqueu-los.
[1 punt]
b) Calculeu la recta tangent a la gràfica de f en el punt d’abscissa x = 0.
[1 punt]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6
PAU 2014
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

SÈRIE 3 
 
 
1. En  Pol,  la  Júlia  i  la  Maria  han  comprat  un  regal.  La  Júlia  ha  gastat  la  meitat  que  la 
Maria, i en Pol n’ha gastat el triple que la Júlia. 
a. Expliqueu  raonadament  si  amb  aquestes  dades  en  tenim  prou  per  a 
determinar quant ha gastat cadascun d’ells. [1 punt] 
b. Si a més ens diuen que entre tots tres han gastat 63 €, quant ha gastat 
cadascú? [1 punt] 
 
a. Anomenarem x als diners que ha gastat en Pol, y als que ha gastat la Júlia i z als que 
ha gastat la Maria. Les dades es tradueixen amb el sistema  
 
 z
y
 2 . 
x  3y
Tenim tres incògnites i dues equacions. Per tant, no podem determinar el que ha 
gastat cadascú.  
 
b. Ara el sistema d’equacions es converteix en: 
 
 y z
 2
 x  3y , 
x  y  z  63

que té com a solucions x = 31,5 , y = 10,5 , z = 21. Per tant, en Pol ha gastat 31,5 €, la 
Júlia ha gastat 10,5 € i la Maria ha gastat 21 €. 
 
 
 
2. La gràfica de la derivada f’ de la funció f és una paràbola que talla l’eix d’abscisses en 
els punts (5,0) i (1,0), i té el vèrtex en el punt (3,‐4).  
a. Expliqueu  raonadament  en  quins  intervals  la  funció  f  és  creixent  i  en  quins 
intervals és decreixent. Indiqueu‐ne els extrems relatius i classifiqueu‐los. [1 
punt] 
b. Sabem que f(3)=2. Determineu l’equació de la recta tangent a la funció f en el 
punt (3,2). [1 punt] 
 
a.  Amb  aquestes  dades  podem  afirmar  que  f’  és  positiva  i,  per tant,  f  és  creixent,  a  
  ,1    5,     i f’ és negativa i, per tant, f és decreixent, a l’interval  1,5 . En 
conseqüència, f té un màxim a x = 1 i un mínim a x = 5.  
 
b. f’(3) = ‐4, que serà el pendent de la recta tangent que ens demanen. A més, (3,2) és 
el punt de tangència; la recta és  y  2  4(x  3)  o bé  y  4x  14 . 
 
 
 
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 6
PAU 2014
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

3. Una cadena de televisió decideix emetre un nou programa en la franja horària de les 
17:00 h a les 21:00 h. El percentatge d'audiència P de la primera emissió en funció del 
temps t, mesurat en hores, és definit per la funció 
P(t) 
5
 t  49t2  760t  3690 
1 3
17  t  21  
Els  directius  de  la  cadena  acorden  que  el  programa  se  seguirà  emetent  si  en  algun 
moment s'aconsegueix un percentatge d'audiència superior al 20 %. 
a. Expliqueu raonadament en quins intervals de temps l’audiència del programa 
va augmentar i en quins intervals va disminuir. [1 punt] 
b. En  vista  dels  resultats,  se  seguirà  emetent  el  programa?  Justifiqueu  la 
resposta. [1 punt] 
1
a.  P'(t)  (3t2  98t  760)  si  17  t  21 . L’únic valor positiu de l’interval que fa 
5
zero aquesta derivada és t = 20. A més, P’(t) és positiva quan t < 20, i és negativa quan 
t  >  20.  Per  tant,  la  funció  té  un  màxim  relatiu  a  t  =  20.  Tindrem,  doncs,  que  el 
percentatge d'audiència va augmentar de les 17:00 h. fins a les 20:00 h., i va disminuir 
de les 20:00 h. a les 21:00 h. 
 
b.  Hem  vist  a  l'apartat  anterior  que  P  té  un  màxim  relatiu  quan  t  20 ,  amb  un 
percentatge d'audiència de  P(20)  18% . El signe de la derivada ens diu que  P(17)  i 
P(21)  són menors que  P(20) . Per tant, a les 20:00 h. s'aconsegueix el màxim absolut 
de percentatge d'audiència. En cap moment s'ha aconseguit, doncs, un percentatge 
igual o superior al 20% i per tant el programa es deixarà d'emetre.  
 
 
 x 0 1 0
4. Siguin  les  matrius  A      i  I    ,  determineu  x  per  tal  que  es  verifiqui 
0 x 0 1
l’equació  A  6A  5I  0 , on 0 és la matriu en què tots els elements són 0. [2 punts] 
2

 
 x 0  x 0  x 0 1 0 0 0
 ·   6·   5·  
 0 x  0 x  0 x 0 1 0 0
 x2  6 x  5 0  0 0
  
 0 x 2
 6 x  5  0 0
Resolent l’equació obtenim x = 1, x = 5. 
 
   
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 6
PAU 2014
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

 
5. Hem de fertilitzar els terrenys d’una finca utilitzant dos adobs A i B. El cost de l’adob 
A és de 0,9 €/Kg, i l’adob B costa 1,5 €/Kg. L’adob A conté un 20% de nitrogen i un 
10% de fòsfor, mentre que l’adob B en conté un 18% i un 15%, respectivament. Per 
tal de fertilitzar els terrenys correctament ens cal un mínim de 180 kg de nitrogen i 
120 Kg de fòsfor. 
a. Si anomenem x els kilograms d’adob A i y els kilograms d’adob B, escriviu el 
sistema d’inequacions que satisfà les condicions anteriors. [1 punt] 
b. Quina és la despesa mínima que hem de fer si volem fertilitzar els terrenys de 
la finca correctament? [1 punt] 
 
0,2x  0,18y  180 
0,1x  0,15y  120 
a. El sistema és:   . 
x0 
y0 
 
b.  Els  vèrtexs  de  la  regió  factible  són  A(0,1000) ,  B(450,500),  C(1200,0).  La  regió 
factible és oberta. La funció objectiu és  z  0,9x  1,5y , que ens els vèrtexs pren els 
valors  z(A)  1500 ,  z(B)  1155 ,  z(C)  1080 .  Per  tant,  la  despesa  mínima  serà  de 
1080 €, si fertilitzem amb 1200 Kg. de l’adob A. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Sigui la funció  f(x)  x  e . 
x

a. Si la funció f té extrems relatius, determineu‐los i classifiqueu‐los. [1 punt] 
b. Calculeu la recta tangent a la gràfica de f en el punt d’abscissa x = 0. [1 punt] 
 
a.  f'(x)  e (1  x) , que només s’anul∙la quan x = ‐1. Com que la derivada és negativa 
x

quan x < ‐1 i és positiva quan x >‐1, la funció f té un mínim a x = ‐1. 
 
b. f(0) = 0, f’(0) = 1. Per tant, la recta tangent és y = x. 
 
 
   
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 6
PAU 2014
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

SÈRIE 4
 
1. El preu en Borsa d’unes accions ve donat per la funció  p(t)  500  e , on t indica 
0.3t

els anys transcorreguts a partir del moment present. 
a. Si venem les accions d’aquí a un any, quin serà el percentatge de benefici? [1 
punt] 
b. D’aquí  a  quants  anys  haurem  aconseguit  doblar  el  preu  de  les  accions?  [1 
punt] 
a.  p(0)  500 , p(1)  674,93 .  Per  tant,  el  primer  any  les  accions  s’incrementen  en 
174,93
174,93 €, el que suposa un increment del   100  34,98% . 
500
ln 2
b.  500  e0.3t  1000  e0.3t  2  0,3t  ln 2  t   2,31   .  Caldran  més 
0,3
de 2 anys per a doblar el preu de les accions. 
 
 
2. Una empresa d’informàtica fabrica ordinadors portàtils i de sobretaula i ven tots els 
que fabrica. L’empresa té capacitat per a fabricar 3000 ordinadors. Per qüestions de 
mercat,  el  nombre  d’ordinadors  de  sobretaula  no  pot  ser  inferior  a  la  meitat  del 
nombre  de  portàtils,  però  tampoc  pot  superar  el  nombre  de  portàtils.  L’empresa 
guanya  100  €  per  cada  ordinador  de  sobretaula,  i  un  20%  més  en  la  venda  de  cada 
portàtil.  Quants  ordinadors  de  cada  classe  ha  de  fabricar  per  tal  de  maximitzar  els 
seus beneficis? [2 punts] 
 
Anomenarem  x  al  nombre  d’ordinadors  de  sobretaula,  i  y  al  de  portàtils.  Les 
restriccions que imposa el problema seran, doncs, 
 
x  y  3000 
y 
x 
2  . 
xy 

x  0,y  0 
La  representació  gràfica  de  la 
regió  factible  és  la  que  es  veu 
al  costat.  Els  seus  vèrtexs  són: 
O(0,0), A(1500,1500), B(1000,2000). La funció que ens dóna els guanys de l’empresa 
serà  G(x,y)  100x  120y que avaluada en els vèrtexs, ens dóna: 
G(0,0)  0
G(1500,1500)  330000  
G(1000,2000)  340000
Per tant, els màxims guanys s’obtenen produint 1000 ordinadors de sobretaula i 2000 
portàtils. 
  
 
 
 
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 6
PAU 2014
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

2 3  0 1  1 0
3. Siguin les matrius  A    ,  B    ,  I    . 
1 2  1 0  0 1
a. Determineu una matriu X tal que A ∙ X = I. [1 punt] 
b. Determineu una matriu Y tal que A ∙ Y ∙ A = B. [1 punt] 
a.  La  matriu  X  que  verifica  la  condició  és  la  matriu  inversa  de  A,  que  és 
 2 3 
A 1    .  
 1 2 
 
 8 13 
b.  A  Y  A  B  Y  A 1  B  A 1    . 
 5 8 
 
4. Els  beneficis  diaris,  en  centenars  d’euros,  d’un  taller  de  bicicletes  ve  donat  per  la 
funció  f(x)  20x 2  50x  20 , on x són els centenars de bicicletes que es venen. A 
més, el taller només té capacitat per a fabricar 200 bicicletes al dia. 
a. Calculeu el benefici màxim diari que poden obtenir. [1 punt] 
b. Determineu el mínim nombre de bicicletes que han de fabricar per a no tenir 
pèrdues. [1 punt] 
5
a.  f '(x)  40x  50 ,  que  s’anul∙la  quan  x  .  A  més,  com  que  la  funció  f  és  una 
4
2
paràbola  amb  el  coeficient  de  x   negatiu,  es  tracta  d’un  màxim.  Tenim  doncs, 
 5  45
f     11,25  centenars d’euros, és a dir, 1125 €. 
4 4
1
b. Caldrà determinar els punts de tall de f amb l’eix d’abscisses, que són  x   i x = 2. 
2
1
Per tant, f(x) < 0 si  x  : tindran beneficis a partir de la fabricació de 50 bicicletes. 
2
 
 
3x  4
5. Considerem la funció  f(x)  . 
2x  5
a. Indiqueu‐ne el domini, i els punts on la gràfica de f talla l’eix d’abscisses. [1 
punt] 
b. Si en té, trobeu les asímptotes horitzontals i verticals de la funció f. [1 punt] 

a.  Domf  R  5

2
4
 Els punts de tall són els que verifiquen f(x) = 0, és a dir,  x   . 
3
 
3 3
b.  lim f(x)  ;  y   és asímptota horitzontal.  lim f(x)   ; f té asímptota vertical: 
x  2 2 x52

5
la recta  x  . 
2
 
 
 
 
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 6 de 6
PAU 2014
Pautes de correcció Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

6. Un botiguer vol determinar la quantitat de bitllets de 5 €, 10 € i 20 € que ha de tenir a 
la seva botiga per atendre millor els seus clients. En total vol tenir 90 bitllets i 1375 € 
a la caixa. A més, s’ha adonat que li convé tenir el doble de bitllets de 20 € que de 5 € 
i 10 € junts. Quants bitllets haurà de tenir de cada classe? [2 punts] 
 
Si  anomenem  x  al  nombre  de  bitllets  de  5  €,  y  al  nombre  de  bitllets  de  10  €  i  z  al 
nombre de bitllets de 20 €, les dades del problema es tradueixen en el sistema: 
x  y  z  90 

5x  10y  20z  1375  
z  2(x  y) 

que, resolt pel mètode que vulguem, ens dóna x = 25, y = 5, z = 60. Per tant, caldrà 
que tingui 25 bitllets de 5 €, 5 bitllets de 10 € i 60 bitllets de 20 €, 
 
 
ANY 2014
SETEMBRE
 Districte Universitari de Catalunya
Proves d’accés a la universitat
Convocatòria 2014

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 5

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres aparells que
portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

1. Si un venedor d’articles de luxe fa un descompte del 20 % sobre el preu de venda d’un
article, guanya 1.848 € sobre el preu de cost; si fa un descompte del 50 %, perd 420 €.
a) Calculeu el preu de cost i el preu de venda de l’article.
[1 punt]
b) Quin percentatge aplica sobre el preu de cost per calcular el preu de venda?
[1 punt]

2. S’han corregit unes quantes proves de selectivitat i s’han puntuat amb notes entre 0 i 10.
El nombre de persones que han obtingut una determinada qualificació x és definit per
la funció N(x) = 250 – (2x – 9)2.
a) Quantes persones han tret un 10 en aquesta prova? Quantes persones han tret un 6?
[1 punt]
b) Quina és la nota que han tret més persones? Quantes persones han tret aquesta
nota?
[1 punt]

3. La funció derivada d’una funció f és f ′(x) = e–x · (x – x2).

a) Estudieu el creixement i el decreixement de la funció f.
[1 punt]
b) Si la funció f té extrems relatius, indiqueu-ne les abscisses i classifiqueu-los.
[1 punt]
4. El propietari d’un bar ha comprat refrescos, cervesa i vi per un total de 5.000 €, sense
impostos. El vi val 600 € menys que els refrescos i la cervesa plegats. Si tenim en compte
que pels refrescos ha de pagar un IVA del 6 %, per la cervesa un del 12 % i pel vi un del
30 %, aleshores la factura total, amb els impostos inclosos, puja a 5.924 €. Calculeu quant ha
pagat, sense IVA, per cada classe de beguda.

5. Una companyia aèria programa una oferta d’un màxim de 5.000 places, entre classe turista
i preferent. Per cada plaça de classe turista obté uns guanys de 30 €, mentre que per cada
plaça de classe preferent el benefici és de 40 €. Per raons tècniques, no és possible oferir
més de 4.500 places de classe turista, i el nombre de places de classe preferent no pot supe-
rar la tercera part de les de classe turista. Calculeu quantes places de cada classe cal oferir
per a maximitzar els guanys.

6. Considereu la funció .

a) Determineu-ne, si en té, les asímptotes horitzontals i verticals.

[1 punt]
b) Justifiqueu que és decreixent en tot el domini de f.
[1 punt]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 3
PAU 2014
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

SÈRIE 5

1. Si un venedor d’articles de luxe descompta el 20% sobre el preu de venda d’un article,
guanya 1.848 € sobre el preu de cost; si descompta el 50%, perd 420 €.
a. Calculeu el preu de cost i el preu de venda de l’article. [1 punt]
b. Quin percentatge aplica sobre el preu de cost per a calcular el preu de venda?
[1 punt]
a. Anomenarem x al preu de venda de l’article, i y al preu de cost. Les dades del
problema es tradueixen com:
0.8x = y + 1848 

0.5x = y − 420 
que dóna com a solució x = 7560, y = 4200; el preu de cost va ser 4200 €, mentre que
el preu de venda va ser de 7560 €.

7560 − 4200
b. = 0.8 Aplica un percentatge del 80%.
4200

2. Unes proves de selectivitat s’han valorat amb notes entre 0 i 10. El nombre de
persones que han rebut una determinada qualificació x ha vingut donada per la
fórmula N(x) = 250 − (2x − 9)2 .
a. Quantes persones han tret un 10 d’aquesta prova? Quantes han tret un 6? [1
punt]
b. Quina és la nota que han tret més persones? Quantes persones han tret
aquesta nota? [1 punt]
a. N(10) = 129 . N(6) = 241 .
b. N'(x) = −4(2x − 9) , que s’anul·la quan x = 4.5; aquesta és la nota que han tret un
nombre més gran d’alumnes. El nombre d’alumnes que l’han tret és N(4.5) = 250
alumnes.

−x
3. La funció derivada d’una funció f és f '(x) = e ⋅ (x − x ) .
2

a. Estudieu el creixement i decreixement de la funció f. [1 punt]

b. Si en té, indiqueu les abscisses dels extrems relatius de la funció f, i
classifiqueu-los. [1 punt]

a. La variació de la funció f vindrà donada pel signe de f’. Com que l’exponencial és
sempre estrictament positiva, aquest signe depèn només del factor polinòmic, que és
positiu quan x està comprès entre 0 i 1. Per tant, f és estrictament creixent a (0,1) , i
estrictament decreixent a ( −∞,0) ∪ (1, +∞ ) .

b. Com a conseqüència de l’apartat anterior, la funció f té un mínim relatiu a x = 0 i un

màxim relatiu a x = 1.
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 3
PAU 2014
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

4. El propietari d’un bar ha comprat refrescos, cervesa i vi per un total de 5000 €, sense
impostos. El vi val 600 € menys que els refrescos i la cervesa plegats. Si tenim en
compte que pels refrescos ha de pagar un IVA del 6%, per la cervesa d’un 12% i pel vi
d’un 30% aleshores la factura total, amb impostos inclosos, puja a un valor de 5924 €.
Calculeu quant ha pagat, sense IVA, per cada tipus de beguda. [2 punts]

Si anomenem x la inversió en refrescos, y la inversió en cervesa i z la inversió en vi, les

condicions de l’enunciat permeten escriure el sistema d’equacions següents:
x + y + z = 5000 x + y + z = 5000
 
z = x + y − 600 → x + y − z = 600
0,06x + 0,12y + 0,3z = 924 x + 2y + 5z = 15400
 
Que si el resolem per Gauss ens dóna la solució:
 1 1 1 5000   1 1 1 5000  x + y + z = 5000 x = 1200€
     
 1 1 −1 600  →  0 0 2 4400   2z = 4400  y = 1600€
 1 2 5 15400   0 1 4 10400  y + 4z = 10400 z = 2200€
     

5. Una companyia aèria programa una oferta d’un màxim de 5.000 places, entre
turista i preferent. Per cada plaça de classe turista obté uns guanys de 30 €,
mentre que per cadascuna de classe preferent el benefici és de 40 €. Per raons
tècniques no és possible oferir més de 4.500 places en classe turista, i el
nombre de places de preferent no poden superar la tercera part de les de
classe turista. Calculeu quantes places de cada classe cal oferir per a
maximitzar els guanys. [2 punts]

Si anomenem x al nombre de places en classe turista, i y les de preferent, les

condicions del problema es tradueixen com:
x + y ≤ 5000 
x ≤ 4500 

1 ,
y≤ x 
3

x ≥ 0, y ≥ 0 
i els beneficis responen a la funció B(x) = 30x + 40y. Dibuixant les dades del problema
obtindrem:
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 3
PAU 2014
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

Els vèrtexs del quadrilàter són, en sentit horari, (0,0), (3750,1250), (4500,500),
(4500,0). Els beneficis corresponents són: B(0,0) = 0, B(3750,1250) = 162.500,
B(4500,500) = 155.000, B(4500,0) = 135.000. Per tant, els màxims beneficis s’obtenen
programant 3750 places de turista i 1250 en preferent.

x
6. Considerem la funció f(x) = .
x −1
2

a. Si en té, determineu les asímptotes horitzontals i verticals de f. [1 punt]

b. Justifiqueu que la funció f és decreixent en tot el seu domini. [1 punt]
a. lim f(x) = 0 . Per tant, y = 0 és una asímptota horitzontal. A més, lim f(x) = ∞ . Per
x →∞ x →±1
tant, x = -1 i x = 1 són asímptotes verticals de la funció.

−x 2 − 1
b. f'(x) = . El numerador és negatiu i el denominador és positiu, per a tot
( x2 − 1)
2

valor del domini de f. Per tant, f és decreixent en tot el seu domini.

ANY 2015
JUNY
Proves d’accés a la universitat
Convocatòria 2015

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 2

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres aparells que
portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

1. Un arbre té un volum de 30 m3 i, per la qualitat de la seva fusta, es ven a 50 € per metre
cúbic. Cada any l’arbre augmenta el volum en 5 m3. Alhora, la qualitat de la fusta de
l’arbre disminueix, i també el preu, que cada any és un euro per metre cúbic més barat.
D’aquí a quants anys aconseguirem el màxim d’ingressos per la venda de la fusta de
l’arbre? Quins seran aquests ingressos?
[2 punts]

2. En resoldre un sistema lineal de tres equacions amb tres incògnites, x, y i z, hem trobat
que les solucions compleixen les condicions següents:
—  La suma de les solucions és 6.
—  La segona és la mitjana aritmètica de les altres dues.
—  El valor de la tercera és la suma dels valors de les altres dues.
Escriviu el sistema d’equacions que satisfà les condicions anteriors, resoleu-lo i indi-
queu si és compatible determinat o indeterminat.
[2 punts]

3. Considereu la funció

a) Escriviu l’equació de la recta tangent a la gràfica de f en el punt de tall amb l’eix de

les ordenades.
[1 punt]
b) Determineu els punts de la corba en què la recta tangent és horitzontal.
[1 punt]
4. Siguin les matrius

a) Calculeu les matrius A + B i A · B.

[1 punt]
b) Determineu els valors de a, b i c que compleixen que A + B = A · B.
[1 punt]

5. La funció derivada d’una funció f és f ′(x) = e–2x · (x – x2).

a) Estudieu el creixement i el decreixement de la funció f.
[1 punt]
b) Si la funció f té extrems relatius, indiqueu-ne les abscisses i classifiqueu-los.
[1 punt]

6. Una refineria de petroli produeix gasolina i gasoil. En el procés de refinació que s’hi
porta a terme s’obté més gasolina que gasoil. A més, per a cobrir la demanda cal produir
com a mínim 3 milions de litres de gasoil al dia, mentre que la demanda de gasolina és
de 6,4 milions de litres al dia, com a màxim.
  La gasolina té un preu d’1,9 €/L, i el gasoil val 1,5 €/L. Tenint en compte que es ven la
totalitat de la producció, determineu quants litres de gasolina i de gasoil cal produir al dia
per a obtenir el màxim d’ingressos.
[2 punts]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 4
PAU 2015
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades
les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 2

1. Un arbre té un volum de 30 m3 i, per la qualitat de la seva fusta, es ven a 50 € per

metre cúbic. Cada any l'arbre augmenta el volum en 5 m3. Alhora, la qualitat de la
fusta disminueix, i també el preu, que cada any és un euro per metre cúbic més barat.
D’aquí a quants anys aconseguirem el màxim d'ingressos per la venda de la fusta de
l’arbre? Quins seran aquests ingressos? [2 punts]

Anomenem x la quantitat d’anys que passen des del moment inicial. El volum de
l’arbre al cap de x anys, expressat en m3, serà V(x) = 30 + 5x. El preu de la fusta de
l’arbre al cap de x anys, expressat en €/m3, serà P(x) = 50 – x. L’ingrés que prové de la
fusta de l’arbre al cap de x anys, expressat en euros, serà I(x) = V(x)·P(x):

I(x) = (30 + 5x)(50 – x) = 1500 + 220x – 5x2

I’(x) = 220 – 10x
I’(x) = 0 quan x = 22.
A més, aquesta derivada és positiva quan x < 22 i negativa després. Per tant, es tracta
d’un màxim.

L’ingrés màxim de la fusta es donarà al cap de 22 anys. Quan això passi, aquest ingrés
màxim serà de I(22) = 1500 + 220·22–5·222=3920 €.

2. En resoldre un sistema lineal de tres equacions amb tres incògnites, x, y, z, hem trobat
que les solucions compleixen les condicions següents:
• La suma de les solucions és 6.
• La segona és la mitjana aritmètica de les altres dues.
• El valor de la tercera és la suma dels valors de les altres dues.
Escriviu el sistema d’equacions que satisfà les condicions anteriors, resoleu-lo i
indiqueu si és compatible determinat o indeterminat. [2 punts]

x+y+z= 6
x + z 
El sistema és aquest: y =  . Es pot resoldre directament, o pel mètode de
2 
z= x + y 
Gauss, i obtenim x = 1, y = 2, z = 3. Per tant, el sistema és compatible determinat.
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 4
PAU 2015
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades
les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

2x + 2
3. Considerem la funció f(x) = .
x −x+2
2

a. Escriviu l’equació de la recta tangent a la gràfica de f en el punt de tall amb

l’eix de les ordenades. [1 punt]
b. Determineu els punts de la corba en els que la recta tangent és horitzontal. [1
punt]

a. f(0) = 1; el punt on la gràfica de f talla l’eix d’ordenades és (0,1). A més,

−2x 2 − 4x + 6 3
f '(x) = . Per tant, f '(0) = . La recta tangent en (0,1) serà, per tant,
(x − x + 2)
2
2 2
3
=
y x +1.
2

2
b. f '(x)= 0 → − 2x 2 − 4x + 6 = 0 → x = −3,x = 1 . A més, f(−3) =− i f(1) = 2 . Per
7
 2
tant, els punts on la recta tangent a la corba és horitzontal són  −3, −  i (1,2) .
 7
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 4
PAU 2015
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades
les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

1 a  b c 
4. Siguin les matrius A =  , B =  .
 2 −a   1 1
a. Calculeu les matrius A + B i A · B. [1 punt]
b. Determineu els valors de a, b i c que fan A + B = A · B. [1 punt]

1 + b a + c   b+a c+a 
a. A + B =  A ⋅B = .
 3 1 − a  2b − a 2c − a 

1+b =b +a 
a + c = c + a 
b. A + B = A · B ens porta al sistema:  , que té com a solució
=
3 2b − a 
1 − a = 2c − a
1
=
a 1,=
b 2,=
c .
2

5. La funció derivada d’una funció f és f '(x)= e −2x ⋅ (x − x 2 ) .

a. Estudieu el creixement i el decreixement de la funció f. [1 punt]
b. Si la funció f té extrems relatius, indiqueu-ne les abscisses i classifiqueu-los. [1
punt]

a. La variació de la funció f vindrà donada pel signe de f’. Com que l’exponencial és
sempre estrictament positiva, aquest signe depèn només del factor polinòmic, que és
positiu quan x està comprès entre 0 i 1. Per tant, f és estrictament creixent a (0,1) , i
estrictament decreixent a ( −∞,0) ∪ (1, +∞ ) .

b. Com a conseqüència de l’apartat anterior, la funció f té un mínim relatiu a x = 0 i un

màxim relatiu a x = 1.
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 4
PAU 2015
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades
les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

6. Una refineria de petroli produeix gasolina i gasoil. En el procés de refinació que s'hi
porta a terme s'obté més gasolina que gasoil. A més, per a cobrir la demanda cal
produir com a mínim 3 milions de litres de gasoil al dia, mentre que la demanda de
gasolina és de 6,4 milions de litres al dia, com a màxim.
La gasolina té un preu d’1,9 €/L, i el gasoil val 1,5 €/L. Tenint en compte que es ven la
totalitat de la producció, determineu quants litres de gasolina i de gasoil cal produir al
dia per a obtenir el màxim d’ingressos. [2 punts]

Anomenarem x als milions de litres de gasolina, i

y als milions de litres de gasoil. Les restriccions
són:
x≥y 
y≥3  
 . La funció objectiu serà, en milions
x ≤ 6,4 
x ≥ 0,y ≥ 0 

= 1,9x + 1,5y . Els vèrtexs són: A(3,3), B(6.4,6.4) i C(6.4,3). Els ingressos
d’euros, I(x,y)
respectius són: I(A) = 10,2 , I(B) = 21,76 , I(C) = 16,6 . Per tant, el màxim benefici
s’obtindrà amb la producció de 6,4 milions de litres de cada tipus de carburant.

Una altra interpretació és considerar x > y . En aquest cas no existeix màxim de I(x,y) a
la regió factible.
ANY 2015
SETEMBRE
Proves d’accés a la universitat
Convocatòria 2015

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 5

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres aparells que
portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

1. Una persona decideix invertir un total de 60.000 €, repartits entre tres entitats d’estalvi
diferents: A, B i C. Aquesta persona decideix que la quantitat invertida a l’entitat  A
sigui la meitat de la quantitat total invertida a les entitats B i C. A més, sabem que
l’entitat A li ha assegurat una rendibilitat del 5 %; l’entitat B, una rendibilitat del 10 %,
i l’entitat C, una rendibilitat del 2 %. Calculeu les quantitats invertides a cada entitat
d’estalvi si sabem que aquest inversor obtindrà uns beneficis totals de 4.200 €.
[2 punts]

2. Un hotel cobra 45 € per habitació i nit. Per aquest preu, té ocupades 165 habitacions
cada nit. S’ha fet un estudi a partir del qual s’ha deduït que, per cada euro que s’apugi
el preu de l’habitació, se n’ocuparà una menys cada nit.
a) Si x és la quantitat que s’apuja el preu de l’habitació per sobre dels 45 € inicials,
determineu la funció que dóna els ingressos diaris de l’hotel segons el valor de x.
Indiqueu també els ingressos màxims que pot obtenir l’hotel.
[1 punt]
b) Indiqueu entre quins preus obtindrà ingressos l’hotel.
[1 punt]

3. Determineu els valors de a, b i c que fan que la funció f(x) = x3 + ax2 + bx + c passi pel
punt (0, 4) i tingui extrems relatius en els punts d’abscissa x = 1 i x = 3. Classifiqueu
aquests extrems.
[2 punts]
4. S’ha observat que el nombre d’entrades que es venen al cinema d’un poble està lligat al sou
mitjà x de la població, expressat en milers d’euros, segons la funció

a) Determineu el sou mitjà de la població que correspon a la màxima venda d’entrades i

justifiqueu la resposta.
[1 punt]
b) Si suposem que els sous de la població creixen indefinidament, com incidiria aquest fet
en la venda d’entrades del cinema?
[1 punt]

5. Trobeu les matrius A i B sabent que i que

[2 punts]

6. Considereu la regió del pla limitada per les rectes

y = 2x + 2, y = –2x + 2, y = 2x – 2, y = –2x – 2.
a) Dibuixeu-la i calculeu-ne els vèrtexs.
[1 punt]
b) Considereu ara la família de rectes y = x + k. Calculeu en quin punt de la regió s’obté
el valor més gran de k i determineu aquest valor.
[1 punt]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 2
PAU 2015
Criteris de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 5
 
1. Una  persona  decideix  invertir  un  total  de  60000  €  repartits  en  tres  entitats  d’estalvi 
diferents: A, B i C. Aquesta persona decideix que la quantitat invertida a l’entitat A sigui la 
meitat de la quantitat total invertida a les entitats B i C. A més, sabem que l’entitat A li ha 
assegurat  una  rendibilitat  del  5%,  l’entitat  B  una  rendibilitat  del  10%  i  l’entitat  C  una 
rendibilitat del 2%. Calculeu les quantitats invertides a cada entitat d’estalvi si sabem que 
aquest inversor obtindrà uns beneficis totals de 4200 €. [2 punts] 

Si anomenem x, y, z les quantitats invertides respectivament en les entitats A, B i C, les 
dades de l’enunciat es tradueixen en 
x  y  z  60000 
 x  y  z  60000 
yz  
x   o bé  2x  y  z  0  
2  5x  10y  2z  420000 
0,05x  0,1y  0,02z  4200 
que,  en  resoldre’l  per  qualsevol  mètode,  ens  dóna  x  =  20000,  y =  30000,  z  = 10000.  Ha 
invertit 20000 € a l’entitat A, 30000 € a la B i 10000 € a la C. 
 
 
2. Un hotel cobra 45 € per habitació i nit. Per aquest preu té ocupades 165 habitacions cada 
nit. S’ha fet un estudi a partir del qual s’ha deduït que, per cada euro que s’apugi el preu 
de l’habitació, se n’ocuparà una menys cada nit. 
a. Si  x  és  la  quantitat  que  s’apuja  el  preu  de  l’habitació  per  sobre  dels  45  € 
inicials,  determineu  la  funció  que  ens  dóna  els  ingressos  diaris  de  l’hotel  en 
funció de x. Indiqueu també quins seran els ingressos màxims que pot obtenir 
l’hotel. [1 punt] 

La funció que ens dóna els ingressos serà  I(x)  (165  x)(45  x)  x  120x  7425 . 

2

Per  a  calcular  els  ingressos  màxims  calculem  la  derivada:  I'(x)  2x  120 .  Aquesta 
derivada val 0 quan x = 60, que serà màxim perquè I(x) és una paràbola amb coeficient 
principal negatiu. I(60) = 11025, que serà la quantitat màxima que es pot ingressar. 

b. Indiqueu entre quins preus obtindrà ingressos l’hotel. [1 punt] 

I(x) > 0 si  45  x  165 . Per tant el preu de l’habitació, que és x + 45, haurà d’estar entre 

0 € i 210 €. 
 
3. Determineu els valors de a, b i c que fan que la funció 

f(x)  x 3  ax 2  bx  c  
passi pel punt (0,4) i tingui extrems relatius en els punts d’abscissa x = 1 i x = 3. 
Classifiqueu aquests extrems. [2 punts] 
 
f(0)  =  4.  Per  tant,  c  =  4.  f'(x)  3x  2ax  b .  De  les  condicions  f’(1)  =  0  i  f’(3)  =  0  es 
2

dedueixen els valors de a i de b: a = ‐ 6, b = 9. 
A més, per a aquests valors tenim que  f'(x)  3x  12x  9  3(x  1)(x  3) . Com que 
2

abans de x = 1 la derivada és positiva i després és negativa, aquest valor correspon a un 
màxim. Amb el mateix raonament, x = 3 correspon a un mínim. 
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 2
PAU 2015
Criteris de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

 
4. S’ha observat que el nombre d’entrades que es venen per al cinema d’un poble està lligat 
al sou mitjà x de la població, expressat en milers d’euros, segons la funció 
50x
N(x)  . 
x2  1
a. Determineu  el  sou  mitjà  de  la  població  que  correspon  a  la  màxima  venda 
d’entrades, i justifiqueu la resposta. [1 punt] 
1  x2
N'(x)  50 , que s’anul∙la quan x = ‐1 i quan 
 x2  1
2

x = 1. Aquest darrer valor, que és l’únic que té sentit, 
és  un  màxim  perquè  abans  la  derivada  és  positiva  i 
després  és  negativa.  Per  tant,  el  sou  mitjà  que 
correspon  a  la  màxima  venda  d’entrades  és  de  1000 
€. 
 
b. Si suposem que els sous de la població 
creixen indefinidament, com incidiria aquest fet en la venda d’entrades del 
cinema? [1 punt] 
lim f(x)  0 perquè el denominador és de grau més gran que el numerador. Acabaria amb 
x 
el cinema buit. 
 
 
5. Trobeu les matrius A i B sabent que 
 
 0 3   7 15 
    A  2B        i que     2A  3B    . [2 punts] 
 3 4   8 6 
 
 0 6  2 3 1 3 
2A  4B    . Resolent el sistema obtenim  A    ,B    . 
 6 8  1 0  2 2 
 
6. Considereu la regió del pla limitada per les rectes 

y  2x  2 , y  2x  2 , y  2x  2 , y  2x  2  

a. Dibuixeu‐la  i  calculeu‐ne  els  vèrtexs.  [1 

punt] 

 
Els vèrtexs són (1,0), (0,2), (‐1,0) i (0,‐2). 

b. Considereu  ara  la  família  de  rectes  y  x  k .  Calculeu  en  quin  punt  de  la 
regió s’obté el valor més gran de k, i determineu aquest valor. [1 punt] 

Del dibuix es dedueix que el valor màxim és k = 2. 
ANY 2016
JUNY
 Proves d’accés a la universitat
Convocatòria 2016

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 3

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres aparells que
portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

1. Una fàbrica de mobles de cuina ven 1.000 unitats mensuals d’un model d’armari a
200 € per unitat. Per tal de reduir-ne l’estoc, fa una oferta als compradors i estima que,
per cada euro de reducció del preu, les vendes mensuals del producte s’incrementaran
en 100 unitats.
a) Quantes unitats caldrà vendre per a obtenir el màxim d’ingressos mensuals?
[1,5 punts]
b) A quant pujaran aquests ingressos?
[0,5 punts]

2. Considereu la funció

a) Estudieu-ne el creixement i, si en té, determineu-ne i classifiqueu-ne els extrems

relatius.
[1 punt]
b) Calculeu l’equació de la recta tangent a la gràfica de f en el punt d’abscissa x = 1.
[1 punt]

3. Sigui el sistema d’equacions .

a) Justifiqueu si és compatible determinat.

[1 punt]
b) Resoleu el sistema format per les dues primeres equacions.
[1 punt]
4. Durant la darrera epidèmia d’Ebola es va considerar que, sense cap intervenció, el virus es
propagava augmentant en un 3 % diari el nombre d’afectats. Suposeu que en una població,
avui, hi ha 25 persones infectades.
a) Escriviu la fórmula de la funció que dóna el nombre de persones infectades en passar
els dies. Quantes persones estaran infectades al cap de 20 dies?
[1 punt]
b) A partir d’una data determinada, en aquesta població s’apliquen unes mesures sanità-
ries que permeten que el nombre de persones infectades disminueixi segons la funció
g(x) = 1.000 · (0,95)x. Si considerem controlada l’epidèmia quan el nombre d’afectats és
igual o inferior a 10 persones, quants dies hauran de passar després d’aplicar les mesu-
res sanitàries per a poder declarar controlada l’epidèmia?
[1 punt]

5. La butlleta guanyadora d’una loteria està formada per tres nombres. Sabem que la suma
del primer i el segon excedeix en dues unitats el tercer; que el primer nombre menys el
doble del segon és deu unitats menor que el tercer, i que la suma dels tres nombres és 24.
Quina és la butlleta guanyadora?
[2 punts]

6. Tenim quatre rectes: la recta r1 passa pels punts (−1, 0) i (0, 1); la recta r2 passa per
(−1, 0) i (0, −1); la recta r3 passa per (1, 0) i (0, 1), i la recta r4 passa per (1, 0) i (0, −1).
a) Escriviu les inequacions que compleixen els punts de la frontera i de l’interior del qua-
drat que determinen aquestes quatre rectes i dibuixeu-lo.
[1 punt]
b) Determineu el valor màxim de k que fa que la recta y = 2x + k tingui algun punt en
comú amb el quadrilàter anterior.
[1 punt]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
 Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 2
PAU 2016
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades
les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 3

1. Una fàbrica de mobles de cuina ven 1000 unitats mensuals d’un model d’armari a 200 euros per unitat.
Per tal de reduir-ne l’estoc, fa una oferta als compradors i estima que, per cada euro de reducció del
preu, les vendes mensuals del producte s’incrementaran en 100 unitats.

(a) Quantes unitats caldrà vendre per a d’obtenir el màxim d’ingressos mensuals? (1,5 punts)
Si anomenem x a la reducció del preu de venda en euros, aleshores la funció que ens dóna els
beneficis serà B(x) = (200 − x) · (1000 + 100x) = −100x2 + 19000x + 200000. La seva derivada
és B 0 (x) = −200x + 19000, que val 0 quan x = 95. Com que la funció és una paràbola amb
coeficient del terme quadràtic negatiu, aquest valor correspon a un màxim: els ingressos màxims
s’obtindran quan es redueixi el preu en 95 euros, és a dir, quan el nombre d’unitats venudes
sigui 1000 + 100 · 95 = 10500 unitats.
(b) A quant pujaran aquests ingressos? (0,5 punts)
La quantitat màxima ingressada serà B(95) = 1102500 euros.

2. Sigui la funció
1
f (x) = .
1 + x2
(a) Estudieu-ne el creixement i, si en té, determineu-ne i classifiqueu els extrems relatius. (1 punt)
−2x
f 0 (x) = . El denominador és sempre positiu. Per tant, quan x < 0 f 0 és positiva,
(1 + x2 )2
i la funció és creixent, mentre que quan x > 0 f 0 és negativa, i la funció és decreixent. En
conseqüència, l’únic punt estacionari és x = 0, que correspon a un màxim relatiu.
(b) Calculeu l’equació de la recta tangent a la gràfica de f en el punt d’abscissa x = 1. (1 punt)
1 1 1 1
f (1) = i f 0 (1) = − . Per tant, la recta és y − = − (x − 1).
2 2 2 2
3. Sigui el sistema d’equacions 
x−y+z = 0 
3x + 4y − 5z = 6
x−y = 2


(a) Justifiqueu si és compatible determinat. (1 punt)

     
1 −1 1  0 1 −1 1  0
 3 4 −5  6  →  0 7 −8  6 . Tant la matriu associada com l’ampliada
 
1 −1 0  2 0 0 −1  2
són de rang 3. Per tant, el sistema és compatible determinat.
(b) Resoleu el sistema format per les dues primeres equacions. (1 punt)
  
1 −1 1  0 y+6 7y − 6
De obtenim x = , y = y, z = . Si parametritzem per z
0 7 −8  6 8 8
z+6 8z + 6
obtenim x = ,y= , z = z.
7 7
4. Durant la darrera epidèmia d’Ebola es va considerar que, sense cap intervenció, el virus es propagava
augmentant en un 3% diari el nombre d’afectats. Suposeu que, en una població, avui, hi ha 25 persones
infectades.

(a) Escriviu la fórmula de la funció que dóna el nombre de persones infectades en passar els dies.
Quantes persones estaran infectades al cap de 20 dies? (1 punt)
La funció és f (x) = 25 · 1, 03x . Al cap de 20 dies el nombre de persones infectades serà f (20) =
25 · 1, 0320 = 45 o 46 persones infectades.
(b) A partir d’una data determinada, en aquesta població s’apliquen unes mesures sanitàries que
permeten que el nombre de persones infectades disminueixi segons la funció g(x) = 1000 · (0.95)x .
 Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 2
PAU 2016
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades
les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Si considerem controlada l’epidèmia quan el nombre d’afectats és igual o inferior a 10 persones,
quants dies hauran de passar després d’aplicar les mesures sanitàries per a poder declarar con-
trolada l’epidèmia? (1 punt)
ln 0, 01
1000 · (0.95)x = 10 → 0, 95x = 0, 01 → x = = 89.78... L’epidèmia estarà controlada
ln 0, 95
passats 89 dies.
5. La butlleta guanyadora d’una loteria està formada per tres nombres. Sabem que la suma del primer
i el segon excedeix en dues unitats al tercer; que el primer nombre menys el doble del segon és deu
unitats menor que el tercer, i que la suma dels tres nombres és 24. Quina és la butlleta guanyadora?
(2 punts)
Si anomenem als tres nombres x, y i z respectivament, les dades del problema es tradueixen
com: 
x+y−2 = z 
x − 2y + 10 = z
x + y + z = 24


que, resolt per qualsevol mètode, dóna com a solucions x = 9, y = 4, z = 11.

6. Tenim quatre rectes: la recta r1 passa pels punts (−1, 0) i (0, 1); la recta r2 passa per (−1, 0) i (0, −1).
r3 passa per (1, 0) i per (0, 1). Finalment, r4 passa per (1, 0) i (0, −1).
(a) Escriviu les inequacions que compleixen els punts de la frontera i de l’interior del quadrat que
determinen aquestes quatre rectes i dibuixeu-lo. (1 punt)
Les inequacions són: 
y ≤ x+1  
y ≥ x−1

.
y ≤ −x + 1  
y ≥ −x − 1


Gràficament, el quadrat és:

(b) Determineu el valor màxim de k que fa que la recta y = 2x + k tingui algun punt en comú amb
el quadrilàter anterior. (1 punt)
El valor màxim, i el mı́nim, de k es donarà en un dels vèrtexs del quadrat. Si posem k = y − 2x
Tindrem que k(−1, 0) = 2, k(1, 0) = −2, k(0, 1) = 1, k(0, −1) = −1. Per tant, el valor màxim
és k = 2. També es pot veure gràficament:
ANY 2016
SETEMBRE
 Proves d’accés a la universitat
Convocatòria 2016

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 1

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres aparells que
portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

1. La Maria té el doble de diners que en Pol i la Júlia junts. En Pol té la sisena part de diners
que la Maria. La Júlia té el doble de diners que en Pol. La Maria té el triple de diners que
la Júlia.
a) Amb aquestes dades, podem saber quants diners tenen cadascun d’ells? Trobeu el
conjunt de solucions possibles.
[1,5 punts]
b) Si en Pol té 35 €, quants diners tenen la Maria i la Júlia?
[0,5 punts]

2. Una empresa ven un producte a un preu de p euros. El nombre d’unitats venudes

depèn del preu que fixem segons la funció

a) Demostreu que, en augmentar els preus, les vendes disminueixen.

[1 punt]
b) És possible que l’empresa vengui 20 unitats del producte? Si el preu augmenta
indefinidament, què passarà amb les vendes?
[1 punt]

3. La fotografia matemàtica següent sembla

indicar que les branques de les ulleres for-
men una paràbola. Tanmateix, no totes les
corbes en forma de «U» són paràboles. Hem
marcat sobre uns eixos de coordenades
alguns dels punts: (0, 2,5), (1, 0), (3,  –1) i
(5, 0).
  Justifiqueu si la gràfica correspon a una
paràbola o no.
[2 punts] Font: www.fotografiamatematica.cat.
4. a) La matriu ampliada d’un sistema de tres equacions amb tres incògnites és

  Justifiqueu, sense resoldre’l, si el sistema és incompatible, compatible indeterminat

o determinat.
[1 punt]
b) Considereu ara la matriu d’un altre sistema de tres equacions amb tres incògnites:

 Justifiqueu si és incompatible o compatible i, en aquest darrer cas, resoleu-lo.

[1 punt]

5. Considereu la funció .

a) Determineu els punts en què la funció f talla cadascun dels eixos. Determineu també
els intervals on la funció f és positiva.
[1 punt]
b) Determineu els punts en què la recta tangent a la gràfica de f és horitzontal.
[1 punt]

6. Considereu el quadrilàter de la figura adjunta.

a) Definiu les condicions que han de complir els punts del quadrilàter ombrejat, inclo-
ent-hi la frontera.
[1,5 punts]
b) Justifiqueu analíticament si el punt P = (4, 3) pertany al quadrilàter.
[0,5 punts]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
 Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 3
PAU 2016
Criteris de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 1
1. La Maria té el doble dels diners que tenen en Pol i la Júlia junts. En Pol té la sisena part de diners
que la Maria. La Júlia té el doble de diners que en Pol. La Maria té el triple dels diners que la Júlia.
(a) Amb aquestes dades, podem saber quants diners tenen cadascun d’ells? Trobeu el conjunt de
solucions possibles. (1,5 punts)
Si anomenem x als diners que té la Maria, y els que té en Pol i z els de la Júlia, les condicions
del problema es tradueixen per 
x = 2(y + z)  
y = x/6

z = 2y 

x = 3z


que, en resoldre’l per qualsevol mètode, dóna com a solució x = 6y, z = 2y. Per tant, el sistema
té infinites solucions.

(b) Si en Pol té 35 euros, quants diners tenen la Maria i la Júlia? (0,5 punts)
Substituint y per 35, obtenim que la Maria té 210 euros i la Júlia en té 70.

2. Una empresa ven un producte a un preu de p euros. El nombre d’unitats venudes depèn del preu que
fixem segons la funció
30p + 10
V (p) = .
p
(a) Demostreu que, en augmentar els preus, les vendes disminueixen. (1 punt)
10
V 0 (p) = − 2 , que ´es negativa per a tot valor de p. Per tant, com més augmenti el preu menors
p
seran les vendes.

(b) És possible que l’empresa vengui 20 unitats del producte? Si el preu augmenta indefinidament,
què passarà amb les vendes? (1 punt)
30p + 10
= 20 → p = −1, que és impossible. A més, lim V (p) = 30. Per tant, tenint en
p p→∞
compte que V (p) és una funció monòtona decreixent, les vendes tendiran a estabilitzar-se per
sobre de 30 unitats.

3. La següent fotografia matemàtica sembla indicarSque les branques de les ulleres formen una paràbola.
Tanmateix, no totes les corbes en forma de ” ’ són paràboles. Hem marcat sobre uns eixos de
coordenades alguns dels punts: (0, 2, 5), (1, 0), (3, −1) i (5, 0).

www.fotografiamatematica.cat
 Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 3
PAU 2016
Criteris de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Justifiqueu si la gràfica correspon a una paràbola o no. (2 punts)

Si es tracta d’una paràbola, la seva equació serà de la forma f (x) = ax2 + bx + c. Com que ha
de passar pels punts indicats, haurà de complir: f (1) = a + b + c = 0, f (5) = 25a + 5b + c = 0,
f (3) = 9a + 3b + c = −1. L’equació de la paràbola que passa per aquests tres punts seria, doncs,
1 3 5
f (x) = x2 − x + , que no passa per (0, 0.25). Per tant, no es tracta d’una paràbola.
4 2 4

4. (a) La matriu ampliada d’un sistema de tres equacions amb tres incògnites és:
  
0 0 1  1
 0 −1 1  0  .

5 2 −2  0

Justifiqueu, sense resoldre’l, si el sistema és incompatible, compatible indeterminat, o determinat.

(1 punt)

La matriu és de rang 3 perquè és triangular. Per tant, el sistema és compatible determinat.

(b) Considereu ara la matriu d’un altre sistema de tres equacions amb tres incògnites:
  
2 1 0  3
 1 0 1  2 .

1 1 −1  1

Justifiqueu si és incompatible o compatible i, en aquest darrer cas, resoleu-lo. (1 punt)

El rang de la matriu associada i el de la matriu ampliada és 2. Per tant, el sistema és compatible
indeterminat, i la solució és x = 2 − z, y = 2z − 1, z = z.

5. Considereu la funció:
x+1
f (x) = .
x2 + 3
(a) Determineu els punts en què la funció f talla cadascun dels eixos. Determineu també els intervals
en què la funció f és positiva. (1 punt)
 
1 1
f (0) = . Per tant, la funció talla l’eix d’ordenades en el punt 0, . D’altra banda, si
3 3
f (x) = 0 vol dir que x + 1 = 0, d’on x = −1. Per tant, f talla l’eix d’abscisses en el punt (−1, 0).
A més, com que el denominador és positiu per a tot x, f serà positiva quan x > −1.

(b) Determineu els punts en què la recta tangent a la gràfica de f és horitzontal. (1 punt)
−x2 − 2x + 3 1
f 0 (x) = 2 2
, que, fent f 0 (x) = 0 ens dóna x = −3 i x = 1. Com que f (−3) = − i
(x + 3)     6
1 1 1
f (1) = , els punts on la recta tangent és horitzontal són −3, − i 1, .
2 6 2
 Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 3
PAU 2016
Criteris de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

6. Considereu el quadrilàter de la figura adjunta:

(a) Definiu les condicions que han de complir els punts del quadrilàter ombrejat, incloent-hi la fron-
tera. (1,5 punts)
Les rectes que defineixen els segments són, respectivament: recta AD: y = −2x + 4, recta AB:
1 3
y = 2x, recta BC: y = x + 3, recta CD: y = x − 3. Per tant, els punts del quadrilàter han de
2 2
verificar: 
y ≥ −2x + 4  
y ≤ 2x




1 

y ≤ x+3
2 



3 

y ≥ x−3 
2

(b) Justifiqueu analı́ticament si el punt P = (4, 3) pertany al quadrilàter. (0,5 punts)

Cal comprovar que (4, 3) compleix les quatre condicions.
ANY 2017
JUNY
Proves d’accés a la universitat

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 1

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres aparells que
portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

Convocatòria 2017
1. D’una funció y = f (x) sabem que la seva derivada és f ′(x) = x3 – 4x.
a) Determineu els intervals de creixement i de decreixement de la funció y = f(x).
[1 punt]
b) Determineu les abscisses dels seus extrems relatius i classifiqueu-los.
[1 punt]

2. Des d’una barca es dispara una bengala de salvament marítim que s’apaga al cap de
4 minuts. En aquest interval de temps, es comprova que la intensitat lumínica de la
bengala en funció del temps, mesurada en percentatges del 0 % al 100 %, queda per-
fectament descrita per l’expressió L(t) = 25 · t · (4 – t), en què el temps t varia entre 0 i
4 minuts.
a) Calculeu per a quin valor de t el percentatge d’intensitat lumínica serà màxim.
[1 punt]
b) Si des de la costa la bengala només és visible quan la seva intensitat lumínica és
superior al 75 %, quin és l’interval de temps en què serà visible des de la costa i, per
tant, serà més factible el salvament?
[1 punt]

3. Considereu les matrius , en què m i n són

dos nombres reals.
a) Comproveu que es compleix la igualtat (A – B) · (A + B) = A2 – B2.
[1 punt]
b) Determineu m i n de manera que les matrius B i C commutin, és a dir, B · C = C · B.
[1 punt]
4. Tenim unes quantes monedes d’un euro distribuïdes en tres piles. Passem dotze monedes
de la tercera pila a la segona i, a continuació, en passem deu de la segona pila a la primera.
Un cop fet això, les tres piles tenen la mateixa quantitat de monedes.
a) Amb aquestes dades, podem determinar la quantitat de monedes que hi havia inicial-
ment en cada pila? Raoneu la resposta.
[1 punt]
b) Esbrineu la quantitat de monedes que hi havia inicialment a cada pila si sabem que en
total hi ha 51 monedes.
[1 punt]

5. Una companyia aèria vol organitzar per a aquest estiu un pont aeri entre l’aeroport de
Barcelona - el Prat i el de Palma de Mallorca, amb places suficients de passatge i càrrega
per a transportar com a mínim 1.600 persones i 96 tones d’equipatge i mercaderies. Per a
fer-ho, té a la seva disposició 11 avions del tipus A, que poden transportar 200 persones i
6 tones d’equipatge i mercaderies cadascun, i 8 avions del tipus B, que poden transportar
100 persones i 15 tones cadascun. Si la contractació d’un avió del tipus A costa 4.000 euros
i la d’un avió del tipus B en costa 1.000:
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions, i dibuixeu la regió de les possibles
opcions que té la companyia.
[1 punt]
b) Calculeu el nombre d’avions de cada tipus que cal contractar perquè el cost sigui el
mínim i determineu quin és aquest cost mínim.
[1 punt]

6. Considereu la funció f(x) = –x2 + bx + c, amb b i c nombres reals.

a) Trobeu b i c de manera que la gràfica de la funció passi pel punt (–1, 0) i tingui un
extrem local en el punt d’abscissa x = 3. Raoneu de quin tipus d’extrem relatiu es tracta.
[1 punt]
b) Per al cas b = 3 i c = 2, trobeu l’equació de la recta tangent a la gràfica que és paraŀlela
a la recta y = 5x – 2.
[1 punt]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6
PAU 2017
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 1
 
  RECORDEU: 
 
- Podeu valorar amb tants decimals com considereu convenient, tanmateix 
 
 
aconsellem no fer‐ho en més de dos decimals. 
  - Cal arrodonir a un decimal la nota final de l’examen, no les notes parcials. 
  - Cal traslladar la puntuació de cada pregunta a la casella amb el número 
  corresponent de la primera pàgina de l’examen. 
 
 
 
 
1. D’una funció  y  f (x)  sabem que la seva derivada és  f ' ( x)  x3  4 x . 
a. Determineu  els  intervals  de  creixement  i  de  decreixement  de  la  funció  
y  f (x) . [1 punt] 
b. Determineu les abscisses dels seus extrems relatius i classifiqueu‐los. [1 punt] 
 
Observem  que  f ' ( x)  x 3  4 x  x·( x  2)·( x  2). Per  tant,  si  igualem  la 
derivada a zero, obtenim tres solucions x  0 , x  2 i x  2 . 
 
a) Resolem:  f ' ( x)  0 ,  d’on  s’obté  que  la  funció  creix  si  x   pertany  als  intervals 
(2,0)  i  ( 2, )  i  f ' ( x)  0 , d’on obtenim que la funció decreix en els intervals 
(,2)  i  (0,2) . 
b) La funció té un màxim relatiu en el punt d’abscissa  x  0  i dos mínims relatius en 
els  punts  d’abscissa  x  2 i  x  2 .  Sabem  de  quin  tipus  d’extrems  relatius  es 
tracta pels intervals de creixement i de decreixement de l’apartat anterior. 
 
 
Criteris de correcció: a) 
  Determinació dels punts que anul∙len la derivada: 0,5 p. 
Determinació dels intervals de creixement i decreixement: 0,5 p. b) Determinació 
 

dels extrems relatius: 0,5 p. Classificació i justificació de si són màxims o mínims: 
 

0,5 p.
   
 

 
 
2. Des d’una barca es dispara una bengala de salvament marítim que s'apaga al cap 
de 4 minuts. En aquest interval de temps, es comprova que la intensitat lumínica 
de  la  bengala  en  funció  del  temps,  mesurada  en  percentatges  del  0%  al  100%, 
queda  perfectament  descrita  per  l'expressió  L(t )  25·t·(4  t ) ,  on  el  temps  t
varia entre 0 i 4 minuts. 
a. Calculeu per a quin valor de  t  el percentatge d’intensitat lumínica serà màxim. 
[1 punt] 
b. Si  des  de  la  costa  la  bengala  només  és  visible  quan  la  intensitat  lumínica  és 
superior al 75%, quin és l’interval de temps en què serà visible des de la costa i, 
per tant, serà més factible el salvament? [1 punt] 
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 6
PAU 2017
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

 
 
a)    El  percentatge  d’intensitat  lumínica  ve  donat  per  la  funció L(t )  25t ( 4  t ) ,    
amb  0  t  4 , que és una funció quadràtica que té per gràfica una paràbola: 
   

Cal,  doncs,  calcular  el  màxim  d’aquesta  funció;  ho 

podrem  fer  calculant  el  vèrtex  de  la  paràbola,  o  bé 
per derivació: 
  L ' (t )  100  50t  0  t  2 minuts. 
Com  que  L ' (1)  0 i L ' (3)  0 es  tracta 
efectivament  d’un  màxim.  Per  tant,  després  de  2 
minuts  del  llançament,  la  intensitat  serà  màxima. 
   
   
b)   Hem de resoldre la inequació  100t  25t 2  75 . 
 
  Resolem l’equació de segon grau associada: 
     
   25t  100t  75  0     t 2  4t  3  0  
2

4  16  4  3  4  2 3
  t      ,  que  són 
2 2 1
els punts de tall de la paràbola amb la recta  y  75 . 
 
 
Per tant, per a t tal que   1  t  3   la intensitat lumínica de la bengala superarà el 75% 
i aquest serà l’interval de temps en què el salvament serà més factible. 
 
Criteris de correcció: a) Plantejament del problema: 0,25 p. Càlcul de la derivada: 0,25 
 
p. Obtenció del màxim: 0,25 p. Justificació que es tracta d’un màxim: 0,25 p.  
 
b) Plantejament de la inequació: 0,25 p. Determinació de l’interval: 0,75 p. 
 
 
 
1 5 0 1 1 1
3. Considereu les matrius A  , B  i C  , on m i n són dos 
5 1 1 0 m n
nombres reals. 
 
a) Comproveu que es compleix la igualtat  A B A B A B . [1 punt]

b) Determineu m i n per tal que les matrius B i C commutin, és a dir, B C C B.
[1 punt]

 
1 4 1 6
a) Tenim A B i A B   , per tant   
4 1 6 1
 
1 4 1 6 25 10
A B A B  
4 1 6 1 10 25
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 6
PAU 2017
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

26 10 1 0
D’altra banda  A i B ,  d’on  es  dedueix  que  es 
10 26 0 1
verifica la igualtat demanada. 
Alternativament,  podem  desenvolupar  A B A B   i  argumentar  que 
per  comprovar  que  es  compleix  la  igualtat  n’hi  ha  prou  de  veure  que  A  i  B 
commuten: 
1 5 0 1 5 1
A B , 
5 1 1 0 1 5
0 1 1 5 5 1
B A . 
1 0 5 1 1 5
 
b) Calculem els dos productes:  
0 1 1 1 m n
B C  
1 0 m n 1 1
 
1 1 0 1 1 1
C B  
m n 1 0 n m
 
Per tant commuten si i només si m 1 i n 1. 
 
  Criteris de correcció: a) Càlcul de  : 0,25 p. Càlcul de  : 0,25 p. Càlcul de  : 
  0,25 p. Càlcul de  : 0,25 p. b) Càlcul de   : 0,25 p. Càlcul de   : 0,25p. 
  Determinació dels valors   i   : 0,5 p. 
  (Si s’ha resolt a) utilitzant que A i B commuten: 0.5 p. per justificar‐ho i 0.5 p. per 
  comprovar‐ho). 
 
 
4. Tenim  unes  quantes  monedes  d’un  euro  distribuïdes  en  tres  piles.  Passem  dotze 
monedes de la tercera pila a la segona i, a continuació, en passem deu de la segona a 
la primera. Un cop fet això, les tres piles tenen la mateixa quantitat de monedes. 
a) Amb  aquestes  dades,  podem  determinar  la  quantitat  de  monedes  que  hi  havia 
inicialment en cada pila? Raoneu la resposta. [1 punt] 
b) Esbrineu  la  quantitat  de  monedes  que  hi  havia  inicialment  a  cada  pila  si  sabem 
que en total hi ha 51 monedes. [1 punt] 

 
Anomenem x la quantitat de monedes que hi havia inicialment en la primera pila,   la 
quantitat  de  monedes  que  hi  havia  inicialment  en  la  segona  pila  i,  finalment,    la 
quantitat de monedes que hi havia inicialment en la tercera pila. 
Un cop fet el traspàs de monedes descrit en l’enunciat, el contingut de cada pila és: 
Primera pila: x 10 monedes. 
Segona pila:  2 monedes. 
Tercera pila:  12 monedes. 
 
a) Sabem que la quantitat de monedes de cada pila és la mateixa, per tant:  
 
x 10 y 2
 
x 10 z 12
Ordenant el sistema tenim: 
x y 8
 
x z 22
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 6
PAU 2017
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

 
I resolent‐lo pel mètode de Gauss tenim: 
 
1 1 0 8 1 1 0 8
 
1 0 1 22 0 1 1 14
 
Es tracta, per tant, d’un sistema compatible indeterminat. La solució ve expressada en 
funció d’un paràmetre. Prenent z com a paràmetre i aïllant adequadament, la solució 
és: 
 
x z 22
y z 14  
z
 
Per tant, no podem determinar la quantitat de monedes que hi havia inicialment. 
 
 
b) Si a més sabem que en total hi ha 51 monedes, aleshores tenim una equació més: 
 
x y 8
x z 22  
x y z 51
 
Resolent per Gauss tenim: 
 
1 1 0 8 1 1 0 8 1 1 0 8
1 0 1 22 0 1 1 14 0 1 1 14  
1 1 1 51 0 2 1 59 0 0 3 87
 
De la tercera equació, 3z 87, és a dir,  z 29. 
De la segona equació, y z 14, és a dir,  y 15. 
De la primera equació, x y 8, és a dir,  x 7. 
Per tant, inicialment en la primera pila hi havia 7 monedes, en la segona pila hi havia 
15 monedes i en la tercera pila hi havia 29 monedes.  
 
Alternativament,  com  que  les  tres  piles  tenen  la  mateixa  quantitat  de  monedes,  a 
cada una n’hi haurà 17 i poden obtenir la solució resolent 
x 10 17
y 2 17  
z 12 17
 
 
  Criteris de correcció: a) Plantejament del sistema: 0,5 p. Justificació que es tracta d’un 
  sistema compatible indeterminat: 0,5 p. b) Plantejament del sistema: 0,25 p. Resolució 
  del sistema: 0,75 p. (En cas que hagin resolt l’apartat b) utilitzant el plantejament 
  alternatiu 0.5 p. pel plantejament i 0.5 p. per la resolució.) 
 
 
   
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 6
PAU 2017
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

5. Una companyia aèria vol organitzar per aquest estiu un pont aeri entre l’aeroport 
de Barcelona ‐ el Prat i el de Palma de Mallorca, amb places suficients de passatge 
i càrrega, per a transportar com a mínim 1.600 persones i 96 tones d'equipatge i 
mercaderies. Per a fer‐ho, té a la seva disposició 11 avions del tipus A, que poden 
transportar 200 persones i 6 tones d'equipatge i mercaderies cadascun, i 8 avions 
del  tipus  B  que  poden  transportar  100  persones  i  15  tones  cadascun.  Si  la 
contractació d'un avió del tipus A costa 4.000 euros i la d’un avió del tipus B en 
costa 1.000, 
a. Determineu  la  funció  objectiu,  les  restriccions  i  dibuixeu  la  regió  de  les 
possibles opcions que té la companyia. [1 punt] 
b. Calculeu el nombre d’avions de cada tipus que cal contractar perquè el cost 
sigui el mínim i determineu quin és aquest cost mínim. [1 punt] 


a) Taula de dades:
Avions x= tipus A y= tipus B Mínims
Persones 200 100 1600
Tones d’equipatge i 6 15 96
mercaderies
Disponibles 11 8
Preu (euros) 4000 1000

La  funció  objectiu  ve  donada  per Cost x, y 4000x 1000y i  les 
restriccions venen donades per les inequacions: 
2x y 16
2x 5y 32
x 11
y 8

b) Veiem on s’assoleix el cost mínim:
Cost A 4000 6 1000 4 28000 €
Cost B 4000 11 1000 2 46000 €
Cost C 4000 11 1000 8 52000 €
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 6 de 6
PAU 2017
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Cost D 4000 4 1000 8 24000 €

Així doncs, cal contractar 4 avions del tipus A i 8 del tipus B per obtenir un 
cost mínim de 24.000 euros. 

 
  Criteris de correcció: a) Determinació de les restriccions: 0,5 p. Dibuix de les 
  restriccions: 0,25 p. Determinació de la funció objectiu: 0,25 p. b)Determinació 
dels vèrtexs: 0,5 p. Determinació del mínim: 0,5 p.  
b. Com a conseqüència de l’apartat anterior, la funció f té un mínim relatiu a x = 0 i un  
 
6. Considereu la funció  f ( x )   x 2  bx  c amb  b i  c  nombres reals. 
a. Trobeu  b i  c   de  manera  que  la  gràfica  de  la  funció  passi  pel  punt  (1,0)   i 
tingui  un  extrem  local  en  el  punt  d’abscissa  x  3 .  Raoneu  de  quin  tipus 
d’extrem relatiu es tracta. [1 punt] 
b. Per al cas  b  3  i  c  2 , trobeu l’equació de la recta tangent a la gràfica que 
és paral∙lela a la recta  y  5 x  2 . [1 punt] 
 
a) Calculem la primera derivada f ' ( x )  2 x  b i plantegem el sistema d’equacions 
que permet calcular  a i  b , imposant que passi pel punt   (1,0)  i que la derivada 
en  x  3   s’anul∙la.  
 1  b  c  0
 i per tant,  b  6  i  c  7 . 
 2·3  b  0 
Si estudiem on és positiva i on és negativa la funció  f ' ( x ) , observem que 
f ' ( x)  0 per a  x  3 i que  f ' ( x)  0 per a x  3 . Per tant es tracta d’un màxim. 
Alternativament poden argumentar que es tracta d'un màxim geomètricament, 
tenint en compte que es tracta d'una paràbola amb el coeficient del terme 
quadràtic negatiu. 
b) En aquest cas la derivada és  f ' ( x )  2 x  b  2 x  3 . Cal trobar el valor de  x
tal que  f ' ( x )  5 , per tant   2 x  3  5 , i obtenim  x  1 . Per al punt 
d’abscissa  x  1  tenim que l’ordenada és  y  1  3  2  2 . Per tant, 
l’equació de la recta tangent és y  2  5( x  1) , és a dir,   y  5 x  3 . 
 
Criteris de correcció: a) Plantejament del sistema: 0,5 p. Resolució: 0,25 p. Justificació 
que es tracta d’un màxim: 0,25 p. b) Determinació del pendent de la recta: 0,25 p. 
Obtenció del punt de tangència: 0,25 p. Obtenció de la recta tangent: 0,5 p. 
ANY 2017
SETEMBRE
Proves d’accés a la universitat

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 2

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres aparells que
portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.

Convocatòria 2017
1. Una empresa fabrica dos tipus de gelats, G1 i G2. En el procés d’elaboració utilitza dos
tipus d’ingredients, A i B. Disposa de 90 kg de l’ingredient A i de 150 kg de l’ingredient
B. Per a fabricar una capsa de gelats del tipus G1, empra 1 kg de l’ingredient A i 2 kg
de l’ingredient B. Per a fabricar una capsa de gelats del tipus G2, empra 2 kg de l’ingre-
dient A i 1 kg de l’ingredient B. Si la capsa de gelats del tipus G1 es ven a 10 euros i la
del tipus G2 es ven a 15 euros, quantes capses de gelats de cada tipus cal fabricar per a
maximitzar els ingressos?
[2 punts]

2. Un gimnàs cobra una quota de 42 euros mensuals i té 2.000 usuaris. Un estudi de mer-
cat afirma que per cada euro que s’apuja (o s’abaixa) la quota es perden (o es guanyen)
20 usuaris.
a) Expresseu el nombre d’usuaris del gimnàs en funció de la quota, tenint en compte
que la relació entre les dues variables és lineal. Per a quin valor de la quota el gimnàs
es quedaria sense usuaris?
[1 punt]
b) Determineu en quin preu cal fixar la quota per a obtenir un benefici mensual
màxim. Quin seria aquest benefici i quants usuaris tindria el gimnàs en aquest cas?
[1 punt]

3. Considerem una funció f (x) tal que la seva primera derivada és f ′(x) = x2 + bx – 3, en
què b és un paràmetre real.
a) Determineu el valor de b perquè f (x) tingui un extrem relatiu en x = –3 i raoneu si
es tracta d’un màxim o d’un mínim.
[1 punt]
b) Per a b = –8, trobeu l’equació de la recta tangent a f(x) en el punt (0, 2).
[1 punt]
4. Un grup inversor vol invertir 6.000 euros en lletres, bons i accions que tenen una rendi-
bilitat del 10 %, del 8 % i del 4 %, respectivament. Tenint en compte que vol obtenir una
rendibilitat global del 7 %:
a) Trobeu la quantitat que ha d’invertir en lletres i en bons en funció de la quantitat
invertida en accions. Quins valors pot prendre la quantitat invertida en accions sabent
que les quantitats invertides en cadascun dels productes han de ser sempre més grans
o iguals que zero?
[1 punt]
b) Quant ha d’invertir en cadascuna de les tres opcions si vol invertir en lletres tant com
en els altres dos productes junts?
[1 punt]

5. Considereu la matriu .

a) Comproveu que A3 – I = 0, en què I és la matriu identitat d’ordre 2.

[1 punt]
b) Calculeu A11 utilitzant la informació de l’apartat a.
[1 punt]

6. El vèrtex d’una paràbola és el punt (1, 2).

a) Si la paràbola talla l’eix de les abscisses pel punt , quin serà l’altre punt de tall
de la paràbola amb l’eix de les abscisses?
[1 punt]
b) Trobeu l’equació de la paràbola.
[1 punt]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 5
PAU 2017
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop
finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 2
 
PAUTES PER ALS CORRECTORS 
 
  RECORDEU: 
 
- Podeu valorar amb tants decimals com considereu convenient, però 
 
 
aconsellem no fer‐ho amb més de dos. 
  - Cal arrodonir a un decimal la nota final de l’examen, no les notes parcials. 
  - Cal traslladar la puntuació de cada pregunta a la casella amb el número 
  corresponent de la primera pàgina de l’examen. 
 
 
 
 
1. Una empresa fabrica dos tipus de gelats G1 i G2. En el procés d'elaboració utilitza dos
tipus d’ingredients, A i B. Disposa de 90 kg de l’ingredient A i 150 kg de l’ingredient B.
Per a fabricar una capsa de gelats del tipus G1, empra 1 kg de l’ingredient A i 2 kg de
l’ingredient B. Per a fabricar una capsa de gelats del tipus G2, empra 2 kg de l’ingredient
A i 1 kg de l’ingredient B. Si la capsa de gelats del tipus G1 es ven a 10 euros i la de tipus
G2 es ven a 15 euros, quantes capses de gelat de cada tipus cal fabricar per a maximitzar
els ingressos? [2 punts]
Anomenem  x  la quantitat de capses de gelat del tipus G1 i  y  la quantitat de capses de 
gelat del tipus G2 que fabricarà l’empresa. 
L’enunciat del problema ens condueix a les restriccions següents: 
 
x  2 y  90
2 x  y  150

  
x  0
 y  0

 
 
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 5
PAU 2017
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop
finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

 
Els ingressos venen donats per la funció  f ( x, y )  10 x  15 y . Estudiem el valor que 
pren la funció objectiu en els vèrtexs de la regió factible: 
 
vèrtexs  f ( x, y )  10 x  15 y  
(0,0)   f (0,0)  0  
(0,45)   f (0,45)  675  
(75,0)   f (75,0)  750  
(70,10)   f (70,10)  850  
 
La funció objectiu assoleix en la regió factible el seu valor màxim en el punt  (70,10) i 
aquest màxim pren el valor 850. Així doncs, per a maximitzar els ingressos cal fabricar 
70  capses  de  gelat  del  tipus  G1  i  10  capses  de  gelat  del  tipus  G2.  Amb  aquesta 
fabricació l’empresa aconseguirà 850 euros d’ingressos, que és el valor màxim. 
 
Criteris de correcció: 
  Determinació de les restriccions: 0,5 p. Determinació de la 
funció objectiu: 0,5 p. Determinació dels vèrtexs: 0,5 p. Determinació del màxim: 
 
0,5 p.
   
 
 
2. Un gimnàs cobra una quota de 42 euros mensuals i té 2000 usuaris. Un estudi de
mercat afirma que per cada euro que s'apuja (o s'abaixa) la quota es perden (o es
guanyen) 20 usuaris.
a) Expresseu el nombre d’usuaris del gimnàs en funció de la quota, tenint en compte
que la relació entre les dues variables és lineal. Per a quin valor de la quota el
gimnàs es quedaria sense usuaris? [1 punt]
b) Determineu en quin preu cal fixar la quota per obtenir un benefici mensual màxim.
Quin seria aquest benefici i quants usuaris tindria el gimnàs en aquest cas? [1
punt]

a) Denotem per x la quota del gimnàs i per f x  la funció que dona el nombre 
d’usuaris del gimnàs en funció de la quota. Sabem que f x  és una funció lineal 
de  pendent  ‐20  i  que  passa  pel  punt  (42,  2.000),  d’on  es  dedueix  que 
f x 2.840 20x. Per saber per a quin valor de quota el gimnàs es quedaria 
sense usuaris cal resoldre f x 0, i s’obté x 142. És a dir, a partir de 142 
euros de quota el gimnàs no tindria cap usuari. 
b)  La  funció  que  dona  el  benefici  mensual  en  funció  de  la  quota  s’obté 
multiplicant el nombre d’usuaris per la quota que paguen: 
B x 2.840 20x x 20 x 2.840 x. 
Ara hem de trobar el màxim de B x , que és un polinomi i, per tant, una funció 
contínua  i  derivable  a  tot  el  seu  domini  0, ∞ .  Derivant,  obtenim  B x
40x 2.840,  i  igualant  la  derivada  a  zero  s’obté  com  a  solució  x 71.  
Podem comprovar fàcilment que és un màxim absolut ja que B x 0 quan 
x ∈ 0,71  i B x 0 quan x 71.  
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 5
PAU 2017
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop
finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Alternativament  es  pot  representar  la  paràbola  definida  per  B x   i  trobar  el 
vèrtex per a obtenir el màxim: 

El benefici mensual màxim que s’assoleix quan la quota és de 71 euros és de 
100.820 euros i el gimnàs tindria 1.420 usuaris.  
 
Criteris de correcció: a) Determinació de la funció que dona el nombre d’usuaris: 0,5 p. 
 
Determinació del valor de la quota pel qual el gimnàs es queda sense usuaris: 0,5 p. b) 
 
Determinació de la funció que dona els beneficis: 0,25 p. Determinació del màxim: 0,25 
 
p. Justificació que es tracta d’un màxim: 0,25 p. Determinació del nombre d’usuaris en 
 
aquest cas: 0,25 p.  
 
 
 
3. Considerem una funció f (x ) tal que la seva primera derivada és f ' ( x)  x 2  bx  3
en què b és un paràmetre real.
a. Determineu el valor de b perquè f (x ) tingui un extrem relatiu en x  3 i
raoneu si es tracta d'un màxim o d'un mínim. [1 punt]
b. Per a b  8 , trobeu l'equació de la recta tangent a f (x ) en el punt ( 0 , 2) .
[1 punt]

a) Sabem que en  x  3  hi ha un extrem relatiu, per tant f ' ( 3)  0 . 

  f ' ( x)  x 2  bx  3     f ' (3)  (3) 2  b(3)  3  0  9  3b  3  0   b  2 . 
Per tant,   f ' ( x)  x 2  2 x  3 . Si estudiem on és positiva i on es negativa la funció  
f ' ( x ) ,  obtenim  que  és  positiva  en  els  intervals  (,3)   i  (1, ) ,  mentre  que  és 
negativa en l’interval  (3,1).  Per tant, en  x  3   hi ha un màxim relatiu.  
b)  El pendent de la recta buscada serà  f ' (0) . Si  b  8 , tenim  f ' ( x)  x 2  8 x  3  
 f ' (0)  3 . 
  La recta tangent en aquest punt  (0 , 2) serà  y  2  3 x  0 , o bé  y  3x  2 . 
 
  Criteris de correcció: a) Determinació del paràmetre b: 0,5 p. Identificació que es tracta 
d’un màxim: 0,5 p. b) Determinació del pendent: 0,5 p. Determinació de la recta 
tangent: 0,5 p. 
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 5
PAU 2017
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop
finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

 
4. Un grup inversor vol invertir 6.000 euros en lletres, bons i accions que tenen una
rendibilitat del 10%, del 8% i del 4%, respectivament. Tenint en compte que vol
obtenir una rendibilitat global del 7%:
a. Trobeu la quantitat que ha d'invertir en lletres i en bons en funció de la
quantitat invertida en accions. Quins valors pot prendre la quantitat invertida
en accions sabent que les quantitats invertides en cadascun dels productes han
de ser sempre més grans o iguals que zero? [1 punt]
b. Quant ha d’invertir en cadascuna de les tres opcions si vol invertir en lletres
tant com en els altres dos productes junts? [1 punt]

 
a)  Anomenem    els  euros  invertits  en  lletres,    els  euros  invertits  en  bons  i    els 
invertits en accions. Sabem que aquests productes tindran una rendibilitat del 10%, el   
8%  i  el  4%  respectivament.  D’altra  banda,  si  volem  una  rendibilitat  global  del  7%, 
tenim que el 7% de 6.000 euros = 420 euros. 
Així doncs, tenim el sistema d’equacions: 
6.000
 
0,1 0,08 0,04 420
1 1 1 6.000 1 1 1 6.000
→  
10 8 4 42.000 0 2 6 18.000
Tenim, per tant, un sistema compatible indeterminat que té per solucions en funció 
de  :     =  – 3.000 + 2    ;    = 9.000 – 3    ;    =  . 
Per tal que la inversió no sigui mai negativa cal que 
 ≥ 0    ≥ 1.500    ;    ≥0    ≤ 3.000  ;   ≥ 0 
 
Per tant, la inversió en accions ha d’estar en l’interval [1.500, 3.000]. 
 
b) Si addicionalment sabem que  hem d’invertir en lletres tant  com en els altres dos 
productes junts. Tenim el sistema d’equacions 
6.000
0,1 0,08 0,04 420 

 
1 1 1 6.000 1 1 1 6.000
10 8 4 18.000 → 0 2 6 18.000  
1 1 1 0 0 0 4 12.000
Per tant, la solució del sistema ve donada per  3.000, que són els euros que hem 
d’invertir en lletres,   0, no hem d’invertir res en bons i, finalment,  3.000, que 
són els euros que hem d’invertir en accions. 
 
 
 
  Criteris de correcció: a) Resolució del sistema: 0,5 p. Determinació de l’interval de les 
  accions: 0,5 p. b) Plantejament del sistema: 0,5 p. Resolució del sistema: 0,5 p. 
 

   
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 5
PAU 2017
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop
finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

 
2 1
5. Considereu la matriu .
7 3
a. Comproveu que 0, en què és la matriu identitat d'ordre 2. [1 punt]
b. Calculeu utilitzant la informació de l’apartat a. [1 punt]
 
a. Calculem la matriu   i comprovem que efectivament dona la matriu identitat: 
2 1 2 1 2 1 3 1 2 1 1 0
A A A . 
7 3 7 3 7 3 7 2 7 3 0 1
b. Utilitzant l’apartat anterior tenim que 
1 0 1 0 1 0 3 1 3 1
A A A A A . 
0 1 0 1 0 1 7 2 7 2
 
  Criteris de correcció: a) Càlcul de la matriu  i verificació de la condició: 1 p. b) 
  Raonament de com utilitzar la relació de l’apartat anterior: 0,5 p. Càlcul de la matriu 
  : 0,5 p. 
 
 
6. El vèrtex d'una paràbola és el punt 1,2 .
a. Si la paràbola talla l'eix de les abscisses pel punt , 0 , quin serà l'altre punt
de tall de la paràbola amb l'eix de les abscisses? [1 punt]
b. Trobeu l'equació de la paràbola. [1 punt]
 
a) L'altre punt de tall de la paràbola a l'eix d'abscisses és  , 0 , ja que  1 és l'eix 
de simetria. 
b) L'equació de la paràbola és de la forma  b c . Com que té el 
vèrtex en el punt  1,2 sabem que d’una banda  b c 2 i, d’altra banda, la 
derivada ha de ser igual a zero en aquest punt. Com que  2  
obtenim que 2 0 . També sabem que passa pel punt  , 0 , per tant, 
b c 0. Resolent el sistema trobem que   , b  i c . 
Per tant, l’equació de la paràbola és  ²  . 
També és correcte l’exercici si primer troben l’equació de la paràbola i després 
calculen l’altre punt de tall amb l’eix de les abscisses. 
 
Criteris de correcció: a) Trobar l’altre punt de tall: 1 p. b) Plantejament del sistema: 0,5 
p. Resolució i determinació de la paràbola: 0,5 p.  
ANY 2018
JUNY
 Convocatòria 2018

Proves d’accés a la universitat

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 1

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres aparells que
permetin emmagatzemar dades o que puguin transmetre o rebre informació.

1. Considereu les matrius M de la forma , en què a és un nombre real.

a) Determineu a de manera que .

[1 punt]

b) Determineu a de manera que , en què M–1 representa la matriu

inversa de M. És a dir, M · M–1 = I, en què I és la matriu identitat d’ordre 2.

[1 punt]

2. Considereu la funció , en què a és un paràmetre real.

a) Trobeu per a quins valors del paràmetre a la recta tangent a la funció f en x = 1 és
paraŀlela a la recta y + 3x + 5 = 0.
[1 punt]
b) Per al valor del paràmetre a = 1, trobeu els intervals de creixement i decreixement i
els punts on s’assoleixen els màxims i mínims relatius de la funció f.
[1 punt]

3. En Pol va quedar ahir amb uns amics en un bar i van prendre 4 refrescos, 3 entrepans
i 5 boles de gelat. Tot plegat els va costar 19,50 €. Dies enrere, havia anat al mateix bar
amb el seu cosí Martí, i per 2 refrescos, 1 entrepà i 2 boles de gelat havien pagat 8,10 €.
En aquest bar tots els refrescos valen el mateix, tots els entrepans tenen el mateix preu
i les boles de gelat es venen també a preu únic.
a) Avui en Pol hi ha tornat amb uns altres amics i han pres 6 refrescos, 5 entrepans i
8 boles de gelat. Expliqueu raonadament quant han pagat en total.
[1 punt]
b) Si 1 refresc, 1 entrepà i 1 bola de gelat costen 5,10 €, quant val el refresc, l’entrepà i
la bola de gelat separadament?
[1 punt]
4. Una empresa de materials per a cotxes fabrica dos models d’una peça determinada, que
anomenarem A i B. Cada model es fabrica en una hora, mitjançant un procés que consta
de dues fases. En la primera fase del procés s’hi destinen 5 treballadors, i en la segona, 12.
Per a fabricar cada model, en la primera fase es necessita 1 treballador per a cada peça. En
canvi, en la segona fase es necessiten 2 treballadors per al model A i 3 treballadors per al
model B. El benefici que s’obté és de 40 € pel model A i 50 € pel model B.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions, i dibuixeu la regió factible.
[1,25 punts]
b) Quantes peces de cada model per hora s’hauran de fabricar per tal que el benefici sigui
màxim? Quin és aquest benefici màxim?
[0,75 punts]

5. Una companyia de mòbils va presentar fa un any un telèfon inteŀligent al preu de 750 €.

Recentment, un estudi de mercat ha arribat a la conclusió que, amb aquest preu, com-
pren el telèfon 2.000 clients al mes, i que la relació entre aquestes dues variables és lineal,
de manera que per cada 10 € que s’incrementa el preu del mòbil, el compren 100 clients
menys, i a l’inrevés: per cada 10 € de descompte sobre el preu inicial de 750 €, el compren
100 clients més.
a) Deduïu que la funció que determina els ingressos mensuals de la companyia segons el
preu del mòbil és I(p) = –10p2 + 9.500p.
[1 punt]
b) Trobeu quin ha de ser el preu del mòbil per a obtenir ingressos, el preu del mòbil que
dona els ingressos mensuals més elevats i el valor d’aquests ingressos màxims.
[1 punt]

6. El nombre d’individus, en milions, d’una població ve determinat per la funció

, en què t mesura el nombre d’anys transcorreguts.

a) Quina és la població inicial i la població després de 9 anys? A partir de quin moment

la població serà inferior a un milió d’individus?
[1 punt]
b) Amb el pas dels anys, cap a quin valor tendirà el nombre d’individus de la població?
[1 punt]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
 Convocatòria 2018

Proves d’accés a la universitat

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 5

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres aparells que
permetin emmagatzemar dades o que puguin transmetre o rebre informació.

1. Sigui la funció

a) Indiqueu-ne justificadament el domini i determineu els punts en què la gràfica

de f talla l’eix de les abscisses.
[1 punt]
b) Estudieu-ne el creixement i feu un esbós aproximat de la gràfica de la funció.
[1 punt]

2. Considereu el pentàgon ABCDE de la figura següent:

a) Justifiqueu que la regió ombrejada no es pot representar mitjançant un sistema

d’inequacions.
[1 punt]
b) Escriviu el sistema d’inequacions que determina els punts de la frontera i de l’inte-
rior del triangle AED.
[1 punt]
3. Sigui y = f(x) una paràbola que té el vèrtex en el punt V = (0, −4) i talla l’eix de les abscisses
en els punts (−2, 0) i (2, 0).
a) Determineu-ne l’equació.
[1 punt]
b) Sigui una funció g tal que g′(x) = f(x). Estudieu el creixement de la funció g, deter-
mineu-ne les abscisses dels extrems relatius i classifiqueu-los.
[1 punt]

4. Considereu el sistema d’equacions

Justifiqueu si les afirmacions següents són certes:

a) Aquest sistema d’equacions representa dues rectes paraŀleles perquè totes dues tenen
pendent −1.
[1 punt]
b) Aquest sistema és compatible determinat i la solució és x = 1, y = 1.
[1 punt]

5. Un fabricant d’automòbils produeix els models Record i Astrid. Desa la producció en tres
naus. A la primera nau té 150 vehicles del model Record i 120 vehicles del model Astrid.
A la segona guarda 80 Record i 140 Astrid. Finalment, a la tercera nau emmagatzema 250 Re-
cord i 125 Astrid. A més, el preu dels automòbils Record és de 6.520 €, mentre que cada
Astrid val 8.130 €. Tota aquesta informació està recollida en les matrius següents:

a) Què representa la matriu B · A? Calculeu-la.

[1 punt]
b) Què representa la matriu B · A · P? Calculeu-la.
[1 punt]

6. A continuació es mostra la gràfica d’una funció f que presenta un mínim relatiu en el punt
d’abscissa x = −1 i un màxim relatiu en el punt d’abscissa x = 1.

a) Sabent que f ′(0) = 1, determineu l’equació de la recta tangent a f que passa per l’origen
de coordenades.
[1 punt]
b) Feu un esbós de la gràfica de la funció f ′ amb les dades de què disposeu.
[1 punt]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 9
PAU 2018
Criteris de correcció Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

SÈRIE 1

1. Considereu les matrius de la forma ( ) en què és un nombre real.

a. Determineu de manera que ( ). [1 punt]

b. Determineu de manera que ( ), en què representa la
matriu inversa de . És a dir, , en què és la matriu identitat
d’ordre 2. [1 punt]

a) Comencem calculant : ( ) ( ) ( ).

Sabem que ( ) ( ). Obtenim, per tant, que cal que

es compleixi que i que . En ambdós casos tenim que
, que té per solucions i .
b) Sabem que . Però com que sabem la forma que ha de tenir ,
tenim que ( ) ( ) ( ). I imposant que
aquesta darrera matriu ha de ser igual a la matriu identitat, tenim que
, és a dir, que , i que , que també es compleix quan
. Per tant, l'única solució és .
Alternativament es pot calcular la matriu inversa i igualar a la forma que
ha de tenir segons l'enunciat del problema.

Criteris de correcció: a) Càlcul de : 0,5 p. Plantejament de la igualtat matricial: 0,25

p. Obtenció dels dos possibles valors de a: 0,25 p. b) Plantejament del problema: 0,5 p.
Obtenció del valor de a: 0,5 p.

2. Considereu la funció ( ) , en què és un paràmetre real.

a. Trobeu per a quins valors del paràmetre la recta tangent a la funció en
és paral·lela a . [1 punt]
b. Per al valor del paràmetre , trobeu els intervals de creixement i
decreixement i els punts on s'assoleixen els màxims i mínims relatius de la
funció . [1 punt]

a. Com que la derivada és el pendent de la recta tangent, hem d’imposar la

condició ( ) La derivada de la funció donada és
( )
( )
Per tant, hem de resoldre l’equació

( )
o equivalentment , que dona com a solucions i .
b. Hem d’estudiar la funció ( ) que té domini -{1}. La derivada és
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 9
PAU 2018
Criteris de correcció Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

( )
( )
i s’anul·la en i .
Estudiant els signes de la derivada obtenim:

( ) (0,1) (1,2) ( )

creixent decreixent decreixent creixent

Es dedueix que la funció té un màxim relatiu al punt ( ( )) ( ) i un

mínim relatiu al punt ( ( )) ( ).

Criteris de correcció: a) Plantejament del problema: 0,25 p. Càlcul de la derivada: 0,5 p.

Obtenció dels punts: 0,25 p. b) Obtenció dels intervals de creixement i decreixement: 0,5
p. Obtenció i justificació dels extrems relatius: 0,5 p.

3. En Pol va quedar ahir amb uns amics en un bar i van prendre 4 refrescos, 3 entrepans
i 5 boles de gelat. Tot plegat els va costar 19,50€. Dies enrere, havia anat al mateix
bar amb el seu cosí Martí i per 2 refrescos, 1 entrepà i 2 boles de gelat havien pagat
8,10€. En aquest bar tots els refrescos valen el mateix, tots els entrepans tenen el
mateix preu i les boles de gelat es venen també a preu únic.
a. Avui en Pol hi ha tornat amb uns altres amics i han pres 6 refrescos, 5
entrepans i 8 boles de gelat. Expliqueu raonadament quant han pagat en
total. [1 punt]
b. Si 1 refresc, 1 entrepà i 1 bola de gelat costen 5,10€, quant val el refresc,
l'entrepà i la bola de gelat separadament? [1 punt]

a) Si anomenem i respectivament el preu d'un refresc, d'un entrepà i d'una bola

de gelat sabem que es compleixen les dues equacions següents:
{ }

Ara necessitem calcular el valor de , però observem que podem

descompondre en

( ) ( )

Per tant, el preu serà .

Una altra opció és buscar la solució del sistema { } , que és un

sistema compatible indeterminat amb solució:

{ } i, per tant, ( ) ( )

.
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 9
PAU 2018
Criteris de correcció Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

b) En aquest cas, tenim el sistema de tres equacions amb tres incògnites:

{ } que, si el resolem, per exemple, pel mètode de Gauss

obtenim €, €i €.

Criteris de correcció: a) Plantejament del sistema: 0,25 p. Obtenció de la solució per

qualsevol dels mètodes possibles: 0,75 p. b) Plantejament del sistema: 0,25 p. Obtenció
de la solució: 0,75 p.

4. Una empresa de materials per a cotxes fabrica dos models d’una peça determinada,
que anomenarem A i B. Cada model es fabrica en una hora, mitjançant un procés que
consta de dues fases. En la primera fase del procés s'hi destinen 5 treballadors, i en la
segona, 12. Per a fabricar cada model, en la primera fase es necessita un treballador
per a cada peça. En canvi, en la segona fase es necessiten dos treballadors per al
model A i 3 treballadors per al model B. El benefici que s’obté és de 40€ pel model A i
50€ pel model B.
a. Determineu la funció objectiu i les restriccions, i dibuixeu la regió factible.
[1,25 punts]
b. Quantes peces de cada model per hora s'hauran de fabricar per tal que el
benefici sigui màxim? Quin és aquest benefici màxim? [0,75 punts]

a) Anomenem la quantitat de peces del model A i la quantitat de peces del model

B.
L’enunciat del problema ens condueix a les restriccions següents:

{
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 9
PAU 2018
Criteris de correcció Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

Els beneficis venen donats per la següent funció objectiu: ( ) .

b) Si avaluem la funció objectiu en els quatre vèrtexs obtenim:

( ) €,
( ) €,
( ) €i
( ) €.

Per tant, la funció objectiu assoleix en la regió factible el seu valor màxim en el punt
(3,2) i aquest màxim pren el valor 220€. Així doncs, per a maximitzar els beneficis cal
fabricar 3 peces del model A i 2 peces del model B. Amb aquesta fabricació l’empresa
aconseguirà 220 euros de beneficis.

Criteris de correcció: Obtenció de les restriccions: 0,5 p. Obtenció de la funció objectiu:

0,25 p. Obtenció dels vèrtexs i dibuix de la regió factible: 0,5 p. Obtenció del punt pel
qual s'assoleix el màxim: 0,5 p. Obtenció del benefici màxim: 0,25 p.

5. Una companyia de mòbils va presentar fa un any un telèfon intel·ligent al preu de

750€. Recentment, un estudi de mercat ha arribat a la conclusió que, amb aquest
preu, compren el telèfon 2.000 clients al mes, i que la relació entre aquestes dues
variables és lineal, de manera que per cada 10 euros que s'incrementa el preu del
mòbil, el compren 100 clients menys, i a l’inrevés: per cada 10 euros de descompte
sobre el preu inicial de 750 euros, el compren 100 clients més.
a. Deduïu que la funció que determina els ingressos mensuals de la companyia
segons el preu del mòbil és ( ) . [1 punt]
b. Trobeu quin ha de ser el preu del mòbil per a obtenir ingressos, el preu del
mòbil que dona els ingressos mensuals més elevats i el valor d’aquests
ingressos màxims. [1 punt]
a) El preu del mòbil serà en què és el nombre de vegades que
s’augmenta el preu de l’abonament en 10 euros. El nombre de mòbils que es vendran
al mes serà .
L'ingrés mensual vindrà donat pel preu del mòbil multiplicat pel nombre de mòbils
que es venguin , és a dir, . Si volem posar la funció d’ingrés en funció del
preu del mòbil, caldrà aïllar la en funció del preu (
) llavors el nombre de mòbils en funció del preu serà:
( ) Així que la funció d’ingressos serà: ( )
( ).
Obtenim, per tant, la paràbola ( ) .

b) Perquè hi hagi ingressos cal que ( )

( ) . Per tant, o bé , d'on obtenim
, o bé caldria que i que ( ) , que no té sentit
per la naturalesa del problema.
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 9
PAU 2018
Criteris de correcció Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

Per trobar el màxim ingrés derivem: ( ) , i igualem a zero:

( ) . Comprovem que correspon als ingressos màxims ja que
( ) per a i ( ) per a Finalment, per calcular el valor
d’aquests ingressos màxims, només cal calcular el valor de la funció Ingrés per a
( ) ( )

També es pot resoldre tenint en compte que la gràfica de la funció d’ingrés és una
paràbola i obtenint-ne el màxim.

Criteris de correcció: a) Plantejament del problema: 0,25 p. Obtenció de la funció

d'ingressos: 0,75 p. b) Obtenció de l’interval de valors perquè hi hagi ingressos: 0,5 p.
Obtenció del preu pel qual s'obté el màxim: 0,25 p. Justificació que es tracta d'un
màxim i obtenció dels beneficis màxims: 0,25 p.

6. El nombre d’individus, en milions, d’una població ve determinat per la funció

( ) ( )
, en què t mesura el nombre d’anys transcorreguts.
a. Quina és la població inicial i la població després de 9 anys? A partir de quin
moment la població serà inferior a un milió d’individus? [1 punt]
b. Amb el pas dels anys, cap a quin valor tendirà el nombre d'individus de la
població? [1 punt]

a) Ens demanen que calculem la població inicial ( ) milions d'habitants i la

població al cap de 9 anys, ( ) milions d'habitants.

Hem de trobar també a partir de quin instant la població serà inferior a un milió
d'habitants, és a dir, per a quin valor de es compleix ( )
. Aïllant obtenim
, és a dir, a partir del segon any la població serà inferior a un milió d'habitants.

b) Hem de calcular el límit quan el temps tendeix a infinit. Tenim que

( )

Per tant, la grandària de la població a llarg termini tendirà a un milió d’habitants.

Criteris de correcció: a) Càlcul de la població inicial: 0,25 p. Càlcul de la població al cap

de 9 anys: 0,25 p. Càlcul de l'instant en què la població passa a ser inferior a un milió
d'habitants: 0,5 p. b) Plantejament que cal calcular el límit: 0,25 p. Càlcul del límit: 0,75
p.
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 6 de 9
PAU 2018
Criteris de correcció Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

SÈRIE 5

1. Sigui la funció ( )
a. Indiqueu-ne justificadament el domini i determineu els punts en què
la gràfica de f talla l’eix de les abscisses. [1 punt]
b. Estudieu-ne el creixement i feu un esbós aproximat de la gràfica de la
funció. [1 punt]

a) si , per tant, el domini de són tots els nombre reals

excepte aquests dos. D'altra banda, quan x = 0 o x = 3: la gràfica
de f talla l'eix d'abscisses en els punts (0,0) i (3,0).
b) La derivada de la funció f és ( ) . Com que
( )
no té solucions reals i f' sempre és positiva la funció f és creixent en tot el seu
domini. La seva gràfica aproximada és:

Criteris de correcció: a) Determinació del domini, expressat de qualsevol forma:

0,5 p. Punts de tall amb l'eix d'abscisses: 0,5 p.. b) Estudi del creixement: 0,5 p.
Gràfica aproximada: 0,5 p

2. Considereu el pentàgon ABCDE de la figura següent:

Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 7 de 9
PAU 2018
Criteris de correcció Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

a) Justifiqueu que la regió ombrejada no es pot representar mitjançant un

sistema d’inequacions. [1 punt]
b) Escriviu el sistema d’inequacions que determina els punts de la frontera i
de l’interior del triangle AED. [1 punt]

a) Si considerem la recta que passa pels punts A, E i C, d'equació y = x,

determina dos semiplans y < x i y > x, i cap dels dos pot contenir alhora
els punts B i D.

b) La recta AE es y = x. La recta ED es . La recta AD es y = 0.

El sistema d'inequacions es:

Criteris de correcció: a) Raonament correcte: 1 p. b) Equacions: 0,5 p. Sistema

d'inequacions: 0,5 p.

3. Sigui y = f(x) una paràbola que té el vèrtex en el punt V = (0, −4) i talla l’eix
de les abscisses en els punts (−2, 0) i (2, 0).
a) Determineu-ne l’equació. [1 punt]
b) Sigui una funció g tal que g′(x) = f (x). Estudieu el creixement de la
funció g, determineu-ne les abscisses dels extrems relatius i classifiqueu-
los.[1 punt]

a) L'equació de la paràbola serà ( ) i, si ha de passar pels

dos punts que ens donen, obtenim que . Per tant, l'equació de la
paràbola és Alternativament es pot plantejar un sistema de
tres equacions i tres incògnites a partir dels tres punts.
b) La paràbola és positiva per a o , i negativa per
. Per tant, la funció g és creixent en els dos primers intervals i
decreixent en l'altre. Conseqüentment, g té un màxim relatiu en
i un mínim relatiu en .
Criteris de correcció: a) 1 p. b) Raonament del creixement: 0,5 p. Determinació
d'extrems i classificació: 0,5 p.
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 8 de 9
PAU 2018
Criteris de correcció Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

4. Considereu el sistema d’equacions {

Justifiqueu si les afirmacions següents són certes:
a) Aquest sistema d’equacions representa dues rectes paral·leles perquè
totes dues tenen pendent −1. [1 punt]
b) Aquest sistema és compatible determinat i la solució és , . [1
punt]

a) Les rectes son que té pendent 2 i que té pendent

. Per tant no són paral·leles.
b) Si resolem el sistema format per les dues equacions obtenim la solució
, . Alternativament podem comprovar que , satisfà
les dues equacions.

Criteris de correcció: a) Raonament que no poden ser paral·leles: 1 p. b)

Raonament que aquesta és la solució:1 p.

5. Un fabricant d’automòbils produeix els models Record i Astrid. Desa la

producció en tres naus. A la primera nau té 150 vehicles del model Record i
120 vehicles del model Astrid. A la segona guarda 80 Record i 140 Astrid.
Finalment, a la tercera nau emmagatzema 250 Re-cord i 125 Astrid. A més,
el preu dels automòbils Record és de 6.520 €, mentre que cada Astrid val
8.130 €. Tota aquesta informació està recollida en les matrius següents:

a) Què representa la matriu B · A? Calculeu-la. [1 punt]

b) Què representa la matriu B · A · P? Calculeu-la. [1 punt]

a) El producte B · A ens dona el nombre de cotxes que tenim de cada model:
B · A = ( 480 385 ).
b) El producte B · A · P ens dona el valor total dels cotxes emmagatzemats:
B · A · P = 6.259.650.

Criteris de correcció: a) Significat de la matriu: 0,75p. Càlcul: 0,25 p. b)

Significat de la matriu: 0,75p. Càlcul: 0,25 p.
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 9 de 9
PAU 2018
Criteris de correcció Matemàtiques aplicades a les CC. SS.

6. A continuació es mostra la gràfica d’una funció f que presenta un mínim

relatiu en el punt d’abscissa x = −1 i un màxim relatiu en el punt d’abscissa
x = 1.

a) Sabent que f ′(0) = 1, determineu l’equació de la recta tangent a f que

passa per l’origen de coordenades. [1 punt]
b) Feu un esbós de la gràfica de la funció f ′ amb les dades de què disposeu.
[1 punt]

a) El pendent de la recta tangent és 1, i passa per l'origen. Per tant l''equació

serà .
b) Com que f és decreixent fins a , en aquest interval f' serà
negativa. Si la funció és creixent. Per tant, la derivada és
positiva, mentre que si la derivada torna a ser negativa. Com que a
més a més sabem que f'(0) = 1, la gràfica serà aproximadament així

Criteris de correcció: a) Obtenció del pendent: 0,5p. Equació de la recta: 0,5 p.

b) Raonament: 0,5 p. Obtenció de la gràfica aproximada: 0,5 p.
ANY 2018
SETEMBRE
 Convocatòria 2018

Proves d’accés a la universitat

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 3

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres aparells que
permetin emmagatzemar dades o que puguin transmetre o rebre informació.

1. Considereu la funció

Trobeu el valor de a i b perquè la funció sigui contínua per a tots els nombres reals.
[2 punts]

2. En acabar un curs de pintura, els alumnes reben com a obsequi un estoig amb retoladors
i colors. Es regalen dos tipus d’estoigs: els vermells, que contenen 1 retolador i 2 colors i
costen 9 €, i els verds, que porten 3 retoladors i 1 color i costen 15 €. L’escola disposa
de 200 retoladors i 100 colors per a omplir els estoigs. Necessita preparar almenys
40 estoigs i que el nombre d’estoigs vermells no superi el nombre d’estoigs verds. Amb
aquestes dades, l’escola vol calcular el preu que haurà de pagar per aquests obsequis.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions, i dibuixeu la regió de les possibles
opcions de l’escola.
[1,25 punts]
b) Calculeu quants estoigs de cada tipus cal preparar perquè la despesa sigui mínima
i digueu quina és aquesta despesa mínima.
[0,75 punts]

3. Un inversor ha obtingut un benefici de 1.500 € després d’invertir un total de 40.000 €

en tres empreses diferents. Aquests beneficis es desglossen de la manera següent: la
quantitat invertida en l’empresa A li ha reportat un 2 % de beneficis, la quantitat inver-
tida en l’empresa B, un 5 %, i la quantitat invertida en l’empresa C, un 7 %. Els diners
invertits en l’empresa B han estat els mateixos que en les altres dues empreses juntes.
Quina va ser la quantitat invertida en cada una de les tres empreses?
[2 punts]
4. La despesa mensual en tabac d’un fumador ve determinada pel seu salari mitjançant

la funció , en què x representa el salari en milers d’euros i f(x) la despesa

mensual en tabac en euros.

a) Determineu el salari per al qual la despesa en tabac és màxima. A quant ascendeix
aquesta despesa?
[1 punt]
b) Per a quins salaris la despesa mensual és inferior a 60 €?
[1 punt]

5. Resoleu les preguntes següents:

a) Trobeu les matrius A i B que compleixen que i .

[1 punt]

b) Determineu el valor de a, b, c i d perquè es verifiqui que .

[1 punt]

6. Sabem que la funció passa pel punt (2, –5) i que les rectes x = 1 i y = 2 en són

les asímptotes vertical i horitzontal, respectivament. Calculeu a, b i c.

[2 punts]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 5
PAU 2018
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les c. socials

SÈRIE 3

1. Considereu la funció

2 x  3 si x  1

f ( x)  ax  b si  1  x  2
x si x  2

2

Trobeu el valor de a i b perquè la funció sigui contínua per a tots els nombres reals.
[2 punts]

La funció f és contínua en ( ) ( ) ( ) independentment del valor

de i ja que es tracta d'una funció polinòmica en cadascun dels intervals. Per tant,
caldrà imposar que la funció sigui contínua en els punts d'abscissa = 1 i .
Per a = 1 tenim que ( ) ( ) . També,
( )
i, finalment,
( )

Per tant, ( ) serà contínua en = 1 si .

D'altra banda, per a tenim que ( ) . D'una banda,

( )

i, finalment també,
( ) 22 = 4.

Per tant, ( ) serà contínua en =2 si 2 .

Així doncs, la funció serà contínua en tots els reals si i només si es verifiquen
simultàniament les dues condicions trobades, és a dir, si i són la solució del
sistema següent:

Resolem el sistema i trobem que cal que i .

Criteris de correcció: Plantejament del problema: 0,5 p. Càlcul dels límits: 1 p. Resultat
final: 0,5 p.
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 5
PAU 2018
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les c. socials

2. En acabar un curs de pintura, els alumnes reben com a obsequi un estoig amb
retoladors i colors. Es regalen dos tipus d’estoigs: els vermells, que contenen 1
retolador i 2 colors i costen 9 €, i els verds, que porten 3 retoladors i 1 color i costen
15 €. L’escola disposa de 200 retoladors i 100 colors per a omplir els estoigs.
Necessita preparar almenys 40 estoigs i que el nombre d’estoigs vermells no superi
el nombre d’estoigs verds. Amb aquestes dades, l’escola vol calcular el preu que
haurà de pagar per aquests obsequis.

a) Determineu la funció objectiu i les restriccions, i dibuixeu la regió de les

possibles opcions de l’escola.
[1,25 punts]
b) Calculeu quants estoigs de cada tipus cal preparar perquè la despesa sigui
mínima i digueu quina és aquesta despesa mínima.
[0,75 punts]

a) Les dades del problema són:

Retoladors Colors Preu
= nombre d'estoigs vermells 1 2 9
= nombre d'estoigs verds 3 1 15
Total

Les restriccions venen donades per

La funció objectiu ve donada per l'expressió: Despesa ( )= .

I la regió factible és:

Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 5
PAU 2018
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les c. socials

b) Tenim quatre vèrtexs i sabem que la despesa mínima s’assoleix en un dels vèrtexs de
la regió factible. Calculem en quin:

A = (20, 60), despesa (A) = 1.080 €

B = (0, ), despesa (B) = 1.000 €
C = (0, 40), despesa (C) = 600 €
D = (20, 20), despesa (D) = 480 €
E = ( , ), despesa (E) = 800 €

Per tant, la despesa mínima possible és de 480 € i correspon a fer 20 estoigs vermells
i 20 de verds.

Criteris de correcció: a) Càlcul de les restriccions: 0,5 p. Dibuix de la regió factible: 0,5 p.
Obtenció de la funció objectiu: 0,25 p. b) Obtenció dels vèrtexs: 0,25 p. Obtenció del
punt en què s'assoleix el mínim: 0,25 p. Obtenció de la despesa mínima: 0,25 p.

3. Un inversor ha obtingut un benefici de 1.500 € després d’invertir un total de 40.000 €

en tres empreses diferents. Aquests beneficis es desglossen de la manera següent: la
quantitat invertida en l’empresa A li ha reportat un 2 % de beneficis, la quantitat
invertida en l’empresa B, un 5 %, i la quantitat invertida en l’empresa C, un 7 %. Els
diners invertits en l’empresa B han estat els mateixos que en les altres dues empreses
juntes. Quina va ser la quantitat invertida en cada una de les tres empreses?
[2 punts]

Anomenem la quantitat invertida en l’empresa A, la quantitat invertida en

l’empresa B i la quantitat invertida en l’empresa C. A partir de les condicions de
l’enunciat, obtenim el següent sistema d’equacions:

Que és equivalent al sistema:

El resolem mitjançant el mètode de Gauss:

( | ) ( | ) ( | )

A partir d’aquí, obtenim que €, €i €.

Criteris de correcció: Plantejament del sistema: 0,5 p. Resolució del sistema: 1 p.

Obtenció de la solució final: 0,5 p.
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 5
PAU 2018
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les c. socials

4. La despesa mensual en tabac d’un fumador ve determinada pel seu salari

400 x
mitjançant la funció f ( x)  , en què x representa el salari en milers d’euros
x2  4
i f(x) la despesa mensual en tabac en euros.

a) Determineu el salari per al qual la despesa en tabac és màxima. A quant

ascendeix aquesta despesa?
[1 punt]

b) Per a quins salaris la despesa mensual és inferior a 60 €?

[1 punt]

a) Comencem fent la derivada de ( ). Obtenim ( )

( )
. Igualem a 0 la
primera derivada per trobar els punts crítics i ens dona un salari de (milers
d’euros) i que, pel context del problema, no té sentit. Per justificar que en
tenim un màxim, prenem un punt entre 2 i 2, per exemple i veiem que
la derivada és positiva, per tant, la funció és creixent. Mentre que per a punts més
grans que 2, per exemple la derivada és negativa, és a dir, la funció és
decreixent. Per tant, en hi ha un màxim. La despesa màxima serà de
( ) euros.
b) Hem de resoldre la inequació ( ) , és a dir, , que és equivalent a
, o bé, dividint cada terme per 20,

Si trobem les arrels de la paràbola obtenim i .

Aquesta paràbola és negativa a l’interval ( , 6) i és positiva als intervals que són la
solució d'aquest apartat: ( ) ( ). Hem tingut en compte que, pel context del
problema, . Per tant, la despesa mensual en tabac és inferior a 60 € si el salari
és inferior a 666,67 € o si és superior a 6.000 €.

Criteris de correcció: a) Càlcul de la derivada: 0,25 p. Obtenció del punt on s'obté el

màxim: 0,25 p. Justificació del fet que es tracta d'un màxim: 0,25 p. Càlcul de la despesa
màxima: 0,25 p. b) Plantejament de la inequació: 0,25 p. Resolució de l'equació de
segon grau: 0,25 p. Obtenció de l'interval que és solució: 0,5 p.
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 5 de 5
PAU 2018
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les c. socials

5. Resoleu les preguntes següents:

 1 13 
a) Trobeu les matrius A i B que compleixen que A  2B    i
 0 5 
 2 9 
2 A  3B   .
7 4 
[1 punt]

b) Determineu el valor de a, b, c i d perquè es verifiqui que

 1 2  0 c   b 5 
   .
 a 1  2 4   d 7 
[1 punt]

a) Observem que ( ) ( ) . Per tant,

( ) ( )
D'aquí obtenim que ( ). I, d'altra banda, ( )

( ) ( ) ( ).

b) Calculem el producte de matrius ( )( ) ( ). Per tant,

tenim que ( ) ( ). D'aquí obtenim que , , és

a dir, , i , per tant, , és a dir, .

Criteris de correcció: a) Càlcul de la matriu A: 0,5 p. Càlcul de la matriu B: 0,5 p. b)

Càlcul del producte de matrius: 0,5 p. Obtenció del valor dels quatre paràmetres: 0,5 p.

ax  b
6. Sabem que la funció f ( x)  passa pel punt (2, –5) i que les rectes x = 1 i y = 2 en
cx  1
són les asímptotes vertical i horitzontal, respectivament. Calculeu a, b i c.
[2 punts]

Com que es tracta d'una funció racional, l'asímptota vertical la tindrà en el punt que
anul·la el denominador; és a dir, cal que per a , per tant, .

Observem que el ( ) i també ( ) . Per tant, tenim que

(l'asímptota horitzontal). Per tant, .

Finalment, sabem que passa pel punt ( ), per tant, ( ) , és a dir,

, i deduïm que .

Criteris de correcció: Plantejament del punt on hi ha l'asímptota vertical i obtenció del

paràmetre c: 0,5 p. Plantejament del punt on hi ha l'asímptota horitzontal i obtenció del
paràmetre a: 0,75 p. Plantejament i obtenció del paràmetre b: 0,75 p.
ANY 2019
JUNY
Proves d’accés a la universitat 2019

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 1

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es permet l’ús de calculadores o altres aparells que
poden emmagatzemar dades o que poden transmetre o rebre informació.

1. En un estudi de mercat, 500 participants han tastat tres cafès diferents, presentats com
a producte A, producte B i producte C, i han escollit quin dels tres els ha agradat més.
Sabem que el producte B ha estat escollit pel doble de persones que el producte A i que
el producte B l’han escollit 32 persones més que els productes A i C junts. Calculeu
quantes persones han escollit cada producte.
[2 punts]

2. Resoleu les qüestions següents:

a) Considereu la matriu . Calculeu els valors de a i b per tal que es veri-

fiqui la igualtat M 2 + a · M + b · I = 0, en què I és la matriu identitat i

és la matriu nuŀla.

[1 punt]

b) Considereu la matriu . Trobeu totes les matrius B que commuten

amb la matriu A, és a dir, que compleixen que A · B = B · A.

[1 punt]

3. La gràfica de la funció passa pel punt (–2, –6) i la recta tangent en

aquest punt és paraŀlela a l’eix de les abscisses.

a) Calculeu el valor de a.
[1 punt]
b) Calculeu el valor de b.
[1 punt]
4. La funció mostra aproximadament la venda diària, en milers

d’unitats, d’un perfum de moda en funció de x, en què x és el dia del mes de febrer.
a) Quantes unitats de perfum es van vendre, aproximadament, el dia 5 de febrer? Quin és
l’increment de vendes entre el dia 7 i el dia 9 de febrer?
[0,75 punts]
b) Quin dia del mes de febrer es van vendre més perfums i quantes unitats se’n van ven-
dre?
[1,25 punts]

5. En una fàbrica es disposa de 80 kg d’acer i 120 kg d’alumini per a fabricar bicicletes de
muntanya i de passeig, que es vendran a 200 € i 150 €, respectivament. Per a fabricar una
bicicleta de muntanya són necessaris 1 kg d’acer i 3 kg d’alumini, i per a fabricar-ne una de
passeig, 2 kg de cada un dels dos metalls.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions, i dibuixeu la regió factible.
[1,25 punts]
b) Calculeu quantes bicicletes de cada tipus s’han de fabricar per a obtenir el màxim bene-
fici i digueu quin és aquest benefici.
[0,75 punts]

6. Una botiga obre al públic des de les 10 hores fins a les 21 hores. Sabem que els ingressos
per vendes, en funció de l’hora del dia, venen donats per la funció:
I(t) = –5(m – t)2 + n,
per a 10 ≤ t ≤ 21.
a) Trobeu el valor de m sabent que els ingressos màxims es produeixen a les 18 hores.
[1 punt]
b) Trobeu el valor de n sabent que a les 21 hores hi ha uns ingressos de 500 €.
[1 punt]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
 Pàgina 1 de 5
PAU 2019

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets púbics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les cc. ss.

SÈRIE 1

RECORDEU:
- Podeu valorar amb tants decimals com considereu convenient, però
aconsellem no fer-ho en més de dos decimals.
- Cal arrodonir a un decimal la nota final de l’examen, no les notes parcials.
- Cal traslladar la puntuació de cada pregunta a la casella amb el número
corresponent de la primera pàgina de l’examen.

1. En un estudi de mercat, 500 participants han tastat tres cafès diferents, presentats com
a producte A, producte B i producte C, i han escollit quin dels tres els ha agradat més.
Sabem que el producte B ha estat escollit pel doble de persones que el producte A i
que el producte B l’han escollit 32 persones més que els productes A i C junts. Calculeu
quantes persones han escollit cada producte. [2 punts]

Considerem les variables 𝑥, 𝑦 i 𝑧, que representen el nombre de participants que

escullen el producte A, B i C, respectivament.

Obtenim el sistema d’equacions següent

𝑥 + 𝑦 + 𝑧 = 500
{ 𝑦 = 2𝑥
𝑦 = 𝑥 + 𝑧 + 32

que podem reescriure com

𝑥 + 𝑦 + 𝑧 = 500
{2𝑥 − 𝑦 = 0
𝑥 − 𝑦 + 𝑧 = −32

Apliquem per resoldre’l el mètode de Gauss:

1 1 1 500 1 1 1 500
(2 −1 0| 0 ) → (0 3 2|1.000).
1 −1 1 −32 0 2 0 532

Es veu clarament que és suficient intercanviar la segona i la tercera columnes per tenir
la matriu diagonalitzada i, per tant, podem concloure que és un sistema compatible
determinat. En la resolució s’obté 𝑥 = 133, 𝑦 = 266 i 𝑧 = 101.

Criteris de correcció: Plantejament del sistema: 0,75 p. Resolució del sistema: 1 p.

Obtenció de la solució final: 0,25 p.
 Pàgina 2 de 5
PAU 2019

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets púbics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les cc. ss.

2. Resoleu les qüestions següents:

2 5
a) Considereu la matriu 𝑴 = ( ). Calculeu els valors de 𝑎 i 𝑏 per tal que es
2 −1
2
verifiqui la igualtat 𝑴 + 𝑎 · 𝑴 + 𝑏 · 𝑰 = 𝟎, en què 𝑰 és la matriu identitat 𝑰 =
1 0 𝟎 = (0 0) és la matriu nul·la.
( )i [1 punt]
0 1 0 0

0 1
b) Considereu la matriu 𝑨 = ( ). Trobeu totes les matrius 𝑩 que commuten
1 −1
amb la matriu 𝑨, és a dir, que compleixen que
𝑨 · 𝑩 = 𝑩 · 𝑨. [1 punt]

a) Comencem calculant 𝑀2 :
2 5 2 5 14 5
𝑀2 = ( )·( )=( ).
2 −1 2 −1 2 11
Per tant, tenim el sistema:
14 5 2 5 1 0 0 0
( )+𝑎·( )+𝑏·( )=( ).
2 11 2 −1 0 1 0 0
Que ens dona el sistema d’equacions següent:
14 + 2𝑎 + 𝑏 = 0
{ 5 + 5𝑎 = 0
2 + 2𝑎 = 0
11 − 𝑎 + 𝑏 = 0
Tant de la segona com de la tercera equacions deduïm que 𝑎 = −1, i substituint el
valor de 𝑎, tant a la primera com a la quarta equació, obtenim que 𝑏 = −12.

b) Hem de trobar els valors de 𝑥, 𝑦, 𝑧 i 𝑡 per als quals es compleix que

0 1 𝑥 𝑦 𝑥 𝑦 0 1
( )·( )=( )·( ).
1 −1 𝑧 𝑡 𝑧 𝑡 1 −1
Si fem els dos productes cal que es compleixi la igualtat:
𝑧 𝑡 𝑦 𝑥−𝑦
(𝑥 − 𝑧 𝑦 − 𝑡) = ( ).
𝑡 𝑧−𝑡
Per tant, cal que 𝑧 = 𝑦, 𝑡 = 𝑥 − 𝑦, 𝑥 − 𝑧 = 𝑡 (però com que 𝑧 = 𝑦, tornem a
obtenir que 𝑡 = 𝑥 − 𝑦) i 𝑦 − 𝑡 = 𝑧 − 𝑡 (que ens torna a donar que 𝑧 = 𝑦).

Per tant, les úniques condicions que hem obtingut són 𝑧 = 𝑦 i 𝑡 = 𝑥 − 𝑦. És a dir, la
matriu 𝐴 commutarà amb totes les matrius de la forma
𝑥 𝑦
(𝑦 𝑥 − 𝑦),
per a qualsevol valor de 𝑥 i de 𝑦.

Criteris de correcció: a) Càlcul de 𝑀2 : 0,25 p. Obtenció de les equacions: 0,25 p.

Obtenció dels valors de a i b: 0,5 p. b) Plantejament: 0,25 p. Càlcul dels productes de
matrius: 0,25 p. Obtenció del sistema: 0,25 p. Obtenció de la solució final: 0,25 p.
 Pàgina 3 de 5
PAU 2019

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets púbics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les cc. ss.
8
3. La gràfica de la funció 𝑓(𝑥) = 𝑎𝑥 + 𝑏 + 𝑥 passa pel punt (-2, -6) i la recta tangent en
aquest punt és paral·lela a l’eix d’abscisses.
a) Calculeu el valor de 𝑎. [1 punt]
b) Calculeu el valor de 𝑏. [1 punt]

a) Sabem que la recta tangent en el punt (-2, -6) és paral·lela a l’eix d’abscisses,
per tant, el seu pendent és 0. Calculem la derivada de la funció
8
𝑓 ′ (𝑥) = 𝑎 − 2 .
𝑥
Per tant, 𝑓 ′ (−2) = 𝑎 − 2. Imposem que 𝑓 ′ (−2) = 0 i trobem que 𝑎 = 2.

b) Sabem que la funció passa pel punt (-2, -6). Per tant, sabem que 𝑓(−2) = −6.
8
Tenim per tant que 2· (−2) + 𝑏 + (−2) = −6, que ens dona 𝑏 − 8 = −6 i,
finalment, 𝑏 = 2.

Criteris de correcció: a) Càlcul de la derivada: 0,25 p. Saber que el pendent ha de ser 0:

0,25 p. Obtenció del valor de a: 0,5 p. b) Plantejament: 0,5 p. Obtenció del valor de b:
0,5 p.

40
4. La funció 𝑓(𝑥) = ens mostra aproximadament la venda diària, en milers
𝑥 2 −22𝑥+125
d’unitats, d’un perfum de moda en funció de 𝑥, en què 𝑥 és el dia del mes de febrer.

a) Quantes unitats de perfum es van vendre, aproximadament, el dia 5 de febrer?

Quin és l’increment de vendes entre el dia 7 i el dia 9 de febrer? [0,75 punts.]

b) Quin dia del mes de febrer es van vendre més perfums i quantes unitat se’n
van vendre? [1,25 punts.]

a) D’una banda 𝑓(5) = 1. Per tant, el dia 5 de febrer es van vendre, aproximadament,
1.000 unitats de perfum.

D’altra banda, 𝑓(7) = 2 i 𝑓(9) = 5. Per tant, entre el dia 7 i el dia 9 hi ha un

increment aproximat de vendes de 3.000 unitats de perfum.

b) Per trobar el màxim de vendes, cal fer la derivada:

−40·(2𝑥−22)
𝑓 ′ (𝑥) = (𝑥 2 −22𝑥+125)2 .

Si igualem la derivada a zero, trobem que hi ha un possible extrem relatiu en

𝑥 = 11. Si fem un estudi del signe de la derivada, observem que, per a 𝑥 menor
d’11, la derivada és positiva, i, per tant, la funció creix, mentre que per a 𝑥 més
gran d’11, la derivada és negativa, i, per tant, la funció decreix. Deduïm, per tant,
que en 𝑥 = 11 hi ha un màxim.

Observem que 𝑓(11) = 10. Per tant, el dia que es van vendre més perfums va ser
el dia 11 de febrer i se’n van vendre aproximadament 10.000 unitats.
 Pàgina 4 de 5
PAU 2019

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets púbics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les cc. ss.

Criteris de correcció: a) Càlcul de les vendes del dia 5: 0,25 p. Càlcul de les vendes dels
dies 7 i 9 i càlcul de l’increment de vendes entre aquests dies: 0,5 p. b) Càlcul de la
derivada: 0,5 p. Obtenció del punt on s’assoleix el màxim: 0,25 p. Justificació que es
tracta d’un màxim: 0,25 p. Obtenció del valor de vendes d’aquest dia: 0,25 p.

5. En una fàbrica es disposa de 80 kg d’acer i 120 kg d’alumini per fabricar bicicletes de

muntanya i de passeig que es vendran a 200 € i 150 €, respectivament. Per a fabricar
una bicicleta de muntanya són necessaris 1 kg d’acer i 3 kg d’alumini, i per a fabricar-ne
una de passeig, 2 kg de cada un dels dos metalls.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions, i dibuixeu la regió factible. [1,25
punts]
b) Calculeu quantes bicicletes de cada tipus s’han de fabricar per a obtenir el màxim
benefici i digueu quin és aquest benefici. [0,75 punts]

Segons l’enunciat el sistema d’inequacions és

𝑥 + 2𝑦 ≤ 80
3𝑥 + 2𝑦 ≤ 120
{
𝑥≥0
𝑦≥0

on 𝑥 representa el nombre de bicicletes de muntanya que cal fabricar i 𝑦 el nombre de

bicicletes de passeig.

La regió del pla solució del sistema d’inequacions és:

Es tracta d’una regió tancada del pla amb vèrtexs als punts 𝐴 = (0,40), 𝐵 = (20,30),
𝐶 = (40,0) i 𝐷 = (0,0).

La funció que dona el benefici és: B  x, y   200 x  150 y .

 Pàgina 5 de 5
PAU 2019

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets púbics un cop finalitzades les
proves Matemàtiques aplicades a les cc. ss.

El màxim s’assoleix en un dels vèrtexs de la regió solució. Si avaluem la funció anterior

en cada un dels vèrtexs:

𝐵(0,0) = 0
𝐵(0,40) = 6.000
𝐵(20,30) = 8.500
𝐵(40,0) = 8.000

Per tant, el benefici màxim és de 8.500 € i s’obté si es fabriquen 20 bicicletes de

muntanya i 30 de passeig.

Criteris de correcció: a) Càlcul de les restriccions: 0,5 p. Dibuix de la regió factible: 0,5 p.
Obtenció de la funció objectiu: 0,25 p. b) Obtenció dels vèrtexs: 0,25 p. Obtenció del
punt en què s'assoleix el màxim: 0,25 p. Obtenció del benefici màxim: 0,25 p.

6. Una botiga obre al públic des de les 10 hores fins a les 21 hores. Se sap que els
ingressos per vendes, en funció de l’hora del dia, venen donats per la funció:
𝐼(𝑡) = −5(𝑚 − 𝑡)2 + 𝑛,
per a 10 ≤ 𝑡 ≤ 21

a) Trobeu el valor de 𝑚 sabent que els ingressos màxims es produeixen a les 18 hores.
[1 punt]
b) Trobeu el valor de 𝑛 sabent que a les 21 hores hi ha uns ingressos de 500 €.
[1 punt]

a) La derivada de la funció 𝐼(𝑡) ve donada per 𝐼 ′ (𝑡) = −10(𝑚 − 𝑡)(−1) =

10(𝑚 − 𝑡). Sabem que en 𝑡 = 18 hi ha un extrem relatiu, per tant, 𝐼 ′ (18) = 0, és
a dir, 10(𝑚 − 18) = 0, i obtenim que 𝑚 = 18.

b) També sabem que 𝐼(21) = −5(18 − 21)2 + 𝑛 = 500, i, per tant, obtenim que
𝑛 = 545.

Criteris de correcció: a) Càlcul de la derivada: 0,5 p. Igualació del valor de la derivada en

el punt t = 18 a 0: 0,25 p. Obtenció del valor de m: 0,25 p. b) Plantejament: 0,5 p.
Obtenció del valor de n: 0,5 p.
ANY 2019
SETEMBRE
Proves d’accés a la universitat 2019

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 5

Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es permet l’ús de calculadores o altres aparells que
poden emmagatzemar dades o que poden transmetre o rebre informació.

1. Volem enviar una data codificada. Per a fer-ho, considerem el vector de tres compo-
nents X = (d m a), en el qual d expressa el dia, m el mes i a l’any. Tot seguit, fem l’ope-
ració X · A + B, en què A i B són les matrius

i B = (5 –5 5).

  El resultat d’aquesta operació és el vector codificat que enviem.

a) Si la data que volem enviar és l’1 de gener de 2019, és a dir, si X = (1 1 2019), quin
és el vector codificat que enviarem?  [0,75 punts]
b) Si el vector codificat que ens ha arribat és (2036  1  –13), quina és la data sense codi-
ficar?  [1,25 punts]
2. Per a la campanya d’aquest estiu, una botiga d’esports que ven patinets elèctrics espera
vendre 40 patinets a un preu de 1.000 € per patinet. Segons un estudi de mercat, la rela-
ció entre el nombre de vegades que es rebaixa el preu del patinet en 50 € i el nombre de
patinets venuts és lineal, i, per cada 50 € de rebaixa en el preu de venda de cada patinet,
hi haurà un increment de les vendes de 10 patinets més.
a) Escriviu la funció d’ingressos de la botiga en funció del nombre de vegades que
rebaixi en 50 € el preu inicial de 1.000 € del patinet.  [1 punt]
b) Trobeu quin ha de ser el preu del patinet per tal d’obtenir els ingressos màxims.
Trobeu també el nombre de patinets que es vendran i els ingressos que s’obtindran
amb aquest preu.  [1 punt]
3. Es preveu un canvi important en la població d’una determinada zona per qüestions
mediambientals. El nombre d’habitants de la zona, en milions, vindrà donat per la funció
, en què t mesura el temps en anys des del moment actual (t = 0).

a) Digueu quin és el nombre d’habitants de la zona actualment i quin serà aquest

nombre a molt llarg termini.   [1 punt]
b) En quin moment s’arribarà al nombre mínim d’habitants? Quants habitants hi
haurà en aquell moment? Quin és el nombre màxim d’habitants que s’assoleix en
aquesta zona?  [1 punt]
4. En tres sortejos consecutius de la Lotto 6/49 hi ha hagut 51 persones que han encertat els
6 números de la combinació guanyadora en algun dels tres sortejos. El nombre de perso-
nes que van encertar la combinació guanyadora en el tercer sorteig és la meitat del total de
persones que la van encertar en els dos primers sortejos junts. També sabem que el nom-
bre de persones que van encertar la combinació guanyadora en el primer sorteig supera
en 11 el total de persones que van encertar-la en el segon i en el tercer sortejos junts. Amb
aquestes dades, calculeu quantes persones van encertar la combinació guanyadora de la
Lotto 6/49 en cada un dels tres sortejos.  [2 punts]

5. Considereu una funció f (x) que té com a primera derivada f ′(x) = 2x2 + bx + 4, en què b és
un paràmetre real.
a) Determineu el valor de b perquè f (x) tingui un extrem relatiu en x = –1 i raoneu si es
tracta d’un màxim o d’un mínim.  [1 punt]
b) Si sabem que la gràfica de la funció f (x) passa pel punt (0, 3), trobeu l’equació de la
recta tangent a f (x) en aquest punt.  [1 punt]

6. Un forn artesà fa dos tipus de panets, els integrals i els de cereals. En l’elaboració, a més
a més de la farina corresponent, es fa servir llevat de massa mare i aigua. La quantitat de
llevat de massa mare i d’aigua que s’utilitza en l’elaboració de cada panet depèn de si es
tracta d’un panet integral o de cereals.
  Volem saber quants panets de cada tipus es poden fer. Després de comprovar la quan-
titat de massa mare i d’aigua de què es disposa, i tenint en compte que la quantitat de
panets de cereals no pot superar la de panets integrals, s’obté la regió següent amb totes
les possibilitats.

  En el gràfic, l’eix de les x representa el nombre de panets integrals, i el de les y, el nom-

bre de panets de cereals.
a) Escriviu les inequacions que donen lloc a aquesta regió factible.  [1 punt]
b) Si els panets integrals es venen a 8 € cada unitat i els de cereals a 10 €, quants panets de
cada tipus cal vendre per a obtenir els màxims ingressos? Quins són aquests màxims
ingressos?  [1 punt]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
 Pàgina 1 de 7
PAU 2019

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets púbics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les CC SS
SÈRIE 5

PAUTES PER ALS CORRECTORS

RECORDEU:
- Podeu valorar amb tants decimals com considereu convenient, però
aconsellem no fer-ho amb més de dos decimals.
- Cal arrodonir a un decimal la nota final de l’examen, no les notes parcials.
- Cal traslladar la puntuació de cada pregunta a la casella amb el número
corresponent de la primera pàgina de l’examen.

1. Volem enviar una data codificada. Per a fer-ho, considerem el vector de tres
components X = (d m a), en el qual d expressa el dia, m el mes i a l’any. Tot
seguit, fem l’operació X · A + B, en què A i B són les matrius

1 0 −1
𝐴 = (0 1 −1) i 𝐵 = (5 −5 5).
1 0 0

El resultat d’aquesta operació és el vector codificat que enviem.

a) Si la data que volem enviar és l’1 de gener de 2019, és a dir, si X = (1 1 2019),
quin és el vector codificat que enviarem? [0,75 punts]
b) Si el vector codificat que ens ha arribat és (2036 1 –13), quina és la data
sense codificar? [1,25 punts]

a) Si calculem el vector codificat obtenim

1 0 −1
(1 1 2019) · (0 1 −1) + (5 −5 5) = (2025 −4 3).
1 0 0

Per tant, el vector que hem d’enviar és (2025 −4 3).

b) En aquest cas, si (𝑥 𝑦 𝑧) és el vector de la data sense codificar, tenim

1 0 −1
(𝑥 𝑦 𝑧) · (0 1 −1) + (5 −5 5) = (2036 1 −13).
1 0 0

Fent les operacions, trobem que hem de resoldre el sistema següent:

𝑥 + 𝑧 + 5 = 2036
{𝑦−5 = 1
−𝑥 − 𝑦 + 5 = −13

Aquest sistema té per solucions 𝑥 = 12, 𝑦 = 6 i 𝑧 = 2019. És a dir, la data buscada

és el 12 de juny de 2019.

Criteris de correcció: a) Obtenció del producte de 𝑋 · 𝐴: 0,5 p. Obtenció del resultat final
de l’apartat: 0,25 p. b) Plantejament de la igualtat matricial: 0,25 p. Obtenció de les
equacions: 0,5 p. Resolució del sistema d’equacions: 0.25 p. Expressió de la resolució del
problema en forma de data: 0,25 p.
 Pàgina 2 de 7
PAU 2019

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets púbics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les CC SS

2. Per a la campanya d’aquest estiu, una botiga d’esports que ven patinets elèctrics
espera vendre 40 patinets a un preu de 1.000 € per patinet. Segons un estudi de
mercat, la relació entre el nombre de vegades que es rebaixa el preu del patinet
en 50 € i el nombre de patinets venuts és lineal, i, per cada 50 € de rebaixa en el
preu de venda de cada patinet, hi haurà un increment de les vendes de 10
patinets més.
a) Escriviu la funció d’ingressos de la botiga en funció del nombre de vegades
que rebaixi en 50 € el preu inicial de 1.000 € del patinet. [1 punt]
b) Trobeu quin ha de ser el preu del patinet per tal d’obtenir els ingressos
màxims. Trobeu també el nombre de patinets que es vendran i els ingressos
que s’obtindran amb aquest preu. [1 punt]

a) La funció d’ingressos de la empresa serà el nombre de patinets multiplicat pel preu

de cada patinet:
𝐼(𝑥) = (40 + 10𝑥) · (1.000 − 50𝑥),
on 𝑥 és el nombre de vegades que es rebaixa el preu de cada patinet en 50 euros.
Fent el producte, obtenim que la funció d’ingressos serà la següent:
𝐼(𝑥) = −500𝑥 2 + 8.000𝑥 + 40.000.

b) Per calcular els ingressos màxims, derivem la funció:

𝐼 ′ (𝑥) = −1.000𝑥 + 8.000,
i, tot seguit, la igualem a zero:
8.000
𝐼 ′ (𝑥) = 0 → 𝑥 = = 8.
1.000
Comprovem que aquest valor correspon a un màxim perquè la derivada és positiva
per 𝑥 < 8 i negativa per 𝑥 > 8.
El preu del patinet pel qual s’aconsegueixen els ingressos màxims serà de
1.000 − 50 · 8 = 600 euros, i el nombre de patinets que es vendran serà de 40 +
10 · 8 = 120 patinets. Finalment, els ingressos que s’obtindran seran de 120 · 600 =
72.000 euros.

Criteris de correcció: a) Obtenció del nombre de patinets venuts en funció de x: 0,25 p.

Obtenció del preu del patinet en funció de x: 0,25 p. Obtenció de la funció d’ingressos:
0,5 p. b) Obtenció del punt on s’assoleix el màxim i comprovació que es tracta d’un
màxim: 0,25 p. Obtenció del preu del patinet: 0,25 p. Càlcul del nombre de patinets que
es vendran: 0.25 p. Càlcul dels ingressos que s’obtindran: 0,25 p.
 Pàgina 3 de 7
PAU 2019

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets púbics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les CC SS

3. Es preveu un canvi important en la població d’una determinada zona per

qüestions mediambientals. El nombre d’habitants de la zona, en milions, vindrà
donat per la funció
𝑡 2 +28
𝑃(𝑡) =
(𝑡+2)2
, en què t mesura el temps en anys des del moment actual (t = 0).
a) Digueu quin és el nombre d’habitants de la zona actualment i quin serà
aquest nombre a molt llarg termini. [1 punt]
b) En quin moment s’arribarà al nombre mínim d’habitants? Quants habitants
hi haurà en aquell moment? Quin és el nombre màxim d’habitants que
s’assoleix en aquesta zona? [1 punt]
28
a) Es demana la població quan 𝑡 = 0, és a dir, 𝑃(0) = (2)2 = 7. Per tant, la
població actual és de 7 milions d’habitants. Pel que fa a la població a molt
llarg termini, hem de calcular el límit següent:
𝑡 2 + 28
lim 𝑃(𝑡) = lim = 1.
𝑡→∞ 𝑡→∞ (𝑡 + 2)2

Per tant, a molt llarg termini la població de la zona tendirà a 1 milió

d’habitants.
b) Cal estudiar el signe de la funció derivada per trobar els màxims i mínims de
la funció. Comencem calculant la derivada:
2𝑡 · (𝑡 + 2)2 − (𝑡 2 + 28) · 2 · (𝑡 + 2) 4 · (𝑡 − 14)
𝑃′ (𝑡) = = .
(𝑡 + 2)4 (𝑡 + 2)3
Si imposem que 𝑃′ (𝑡) = 0 obtenim 𝑡 = 14. Estudiem, a continuació, la
monotonia de la funció per valors de 𝑡 ≥ 0:

[0,14) 14 (14, +∞)

𝑃′ (𝑡) <0 0 >0

𝑃(𝑡) ↓ Mínim ↑

Per tant, al cap de 14 anys la població assolirà el seu mínim i serà de

142 + 28
𝑃(14) = = 0.875.
(14 + 2)2

És a dir, al cap de 14 anys hi haurà 875.000 habitants.

Per a l’estudi de la monotonia de la funció, i tenint en compte que en el límit
la població tendeix de forma creixent cap a 1, observem que el màxim
nombre d’habitants correspon al moment actual (𝑡 = 0) i és de 7 milions
d’habitants.
 Pàgina 4 de 7
PAU 2019

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets púbics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les CC SS

Criteris de correcció: a) Població al moment actual: 0,5 p. Obtenció del límit: 0,5 p. b)
Obtenció del punt on s’assoleix el mínim: 0,25 p. Comprovació que es tracta d’un mínim:
0,25 p. Obtenció del nombre d’habitants que hi haurà en aquell instant: 0,25 p.
Raonament del nombre màxim d’habitants: 0,25 p.

4. En tres sortejos consecutius de la Lotto 6/49 hi ha hagut 51 persones que han

encertat els 6 números de la combinació guanyadora en algun dels tres sortejos.
El nombre de persones que van encertar la combinació guanyadora en el tercer
sorteig és la meitat del total de persones que la van encertar en els dos primers
sortejos junts. També sabem que el nombre de persones que van encertar la
combinació guanyadora en el primer sorteig supera en 11 el total de persones
que van encertar-la en el segon i en el tercer sortejos junts. Amb aquestes
dades, calculeu quantes persones van encertar la combinació guanyadora de la
Lotto 6/49 en cada un dels tres sortejos. [2 punts]

Anomenem 𝑥, 𝑦 i 𝑧 al nombre de persones que han encertat la combinació

guanyadora en el primer, el segon i el tercer sorteig, respectivament.
El sistema que obtenim és el següent:
𝑥 + 𝑦 + 𝑧 = 51
𝑥+𝑦
{𝑧 =
2
𝑥 − 11 = 𝑦 + 𝑧

És a dir,
𝑥 + 𝑦 + 𝑧 = 51
{𝑥 + 𝑦 − 2𝑧 = 0
𝑥 − 𝑦 − 𝑧 = 11

Si el resolem aplicant el mètode de Gauss tenim:

1 1 1 51 1 1 1 51
(1 −1 −1|11) → (0 2 2|40),
1 1 −2 0 0 0 3 51

d’on deduïm que 𝑧 = 17, 𝑦 = 3 i 𝑥 = 31. Per tant, en el primer sorteig van encertar
la combinació guanyadora 31 persones; en el segon, 3, i en el tercer, 17.

Criteris de correcció: Plantejament del sistema: 0,75 p. Resolució del sistema:1 p.

Obtenció de la solució final: 0,25 p.
 Pàgina 5 de 7
PAU 2019

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets púbics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les CC SS
5. Considereu una funció 𝑓(𝑥) que té com a primera derivada 𝑓 ′ (𝑥) = 2𝑥 2 + 𝑏𝑥 + 4,
en què b és un paràmetre real.
a) Determineu el valor de 𝑏 perquè 𝑓(𝑥) tingui un extrem relatiu en 𝑥 = – 1 i
raoneu si es tracta d’un màxim o d’un mínim. [1 punt]
b) Si sabem que la gràfica de la funció 𝑓(𝑥) passa pel punt (0, 3), trobeu
l’equació de la recta tangent a 𝑓(𝑥) en aquest punt. [1 punt]

a) Sabem que en 𝑥 = −1 hi ha un extrem relatiu; per tant, 𝑓 ′ (−1) = 0. D'altra

banda, 𝑓 ′ (−1) = 2 − 𝑏 + 4 = −𝑏 + 6, i, consegüentment, trobem que 𝑏 = 6.
Per tant, tenim que 𝑓 ′ (𝑥) = 2𝑥 2 + 6𝑥 + 4. Si estudiem on és positiva i on es negativa
la funció 𝑓 ′ (𝑥), obtenim que és positiva en els intervals (−∞, −2) i (−1, +∞),
mentre que és negativa en l’interval (−2, −1). Per tant, en 𝑥 = −1 hi ha un
mínim relatiu.
b) El pendent de la recta buscada és 𝑓 ′ (0). Sabem que 𝑓 ′ (𝑥) = 2𝑥 2 + 𝑏𝑥 + 4 i, per
tant, 𝑓 ′ (0) = 4.
La recta tangent en el punt (0,3) és 𝑦 − 3 = 4(𝑥 − 0), és a dir, 𝑦 = 4𝑥 + 3.

Criteris de correcció: a) Determinació del paràmetre b: 0,5 p. Identificació que es tracta

d’un mínim: 0,5 p. b) Determinació del pendent: 0,5 p. Determinació de la recta
tangent: 0,5 p.
 Pàgina 6 de 7
PAU 2019

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets púbics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les CC SS
6. Un forn artesà fa dos tipus de panets, els integrals i els de cereals. En
l’elaboració, a més a més de la farina corresponent, es fa servir llevat de massa
mare i aigua. La quantitat de llevat de massa mare i d’aigua que s’utilitza en
l’elaboració de cada panet depèn de si es tracta d’un panet integral o de cereals.

Volem saber quants panets de cada tipus es poden fer. Després de comprovar la
quantitat de massa mare i d’aigua de què es disposa, i tenint en compte que la
quantitat de panets de cereals no pot superar la de panets integrals, s’obté la
regió següent amb totes les possibilitats.

En el gràfic, l’eix de les x representa el nombre de panets integrals, i el de les y, el

nombre de panets de cereals.
a) Escriviu les inequacions que donen lloc a aquesta regió factible. [1 punt]
b) Si els panets integrals es venen a 8 € cada unitat i els de cereals a 10 €,
quants panets de cada tipus cal vendre per a obtenir els màxims ingressos?
Quins són aquests màxims ingressos? [1 punt]

a) Les rectes que limiten la regió factible són:

4−0
 Recta que passa per (10,0) i (8,4). Té una pendent de 𝑚 = 8−10 = −2. Per
tant, és de la forma 𝑦 = −2𝑥 + 𝑛 . Sabent que passa pel punt (10,0) trobem
que 𝑛 = 20 i que, per tant, la recta és 𝑦 = −2𝑥 + 20.
6−0
 Recta que passa per (12,0) i (6,6). Té una pendent de 𝑚 = 6−12 = −1. Per
tant, és de la forma 𝑦 = −𝑥 + 𝑛. Sabent que passa pel punt (12,0) trobem
que 𝑛 = 12 i que, per tant, la recta és 𝑦 = −𝑥 + 12.
 La recta que passa per (0,0) i (1,1) és 𝑦 = 𝑥.
 L’eix d’abscisses 𝑦 = 0 i l’eix d’ordenades 𝑥 = 0.
 Pàgina 7 de 7
PAU 2019

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets púbics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les CC SS

Substituint algun dels punts de la regió factible a les rectes, s’obtenen les inequacions
següents:
𝑦 ≤ −2𝑥 + 20
𝑦 ≤ −𝑥 + 12
𝑦≤𝑥
𝑥≥0
{𝑦 ≥ 0

b) La recaptació és la funció objectiu i és de la forma 𝑅(𝑥, 𝑦) = 8𝑥 + 10𝑦. La

recaptació màxima s’assoleix en un dels vèrtex de la regió factible. Calculem la
recaptació en cadascun dels vèrtex per veure en quin s’assoleix el màxim:

𝐴 = (0, 0) Recaptació 𝑅(𝐴) = 0 €

𝐵 = (6, 6) Recaptació 𝑅(𝐵) = 108 €
𝐶 = (8, 4) Recaptació 𝑅(𝐶) = 104 €
𝐷 = (10, 0) Recaptació 𝑅(𝐷) = 80 €

La recaptació màxima és de 108 € i s’obté amb 6 panets integrals i 6 panets de

cereals.

Criteris de correcció: a) Obtenció del sistema d’inequacions: 1 p. b) Obtenció de la

funció objectiu: 0,25 p. Obtenció dels vèrtexs: 0,25 p. Obtenció dels valors de la funció
objectiu en els vèrtexs: 0,25 p. Obtenció de la recaptació màxima: 0,25 p.
ANY 2020
JUNY
 2020
Proves d’accés a la universitat

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 1

Qualificació TR

3
Qüestions
4

Suma de notes parcials

Qualificació final

Etiqueta de l’alumne/a

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ................................................................................

Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a

 Responeu a QUATRE de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2,5 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es permet l’ús de calculadores o altres aparells que poden
emmagatzemar dades o que poden transmetre o rebre informació.
Podeu utilitzar les pàgines en blanc (pàgines 14 i 15) per a fer esquemes, esborranys, etc., o
per a acabar de respondre a alguna qüestió si necessiteu més espai. En aquest últim cas, cal que
ho indiqueu clarament al final de la pàgina de la qüestió corresponent.

1. Un venedor d’una llibreria de vell cobra, a més a més d’un sou fix, diferents comissions
depenent del tipus de llibre que ven. Cobra 1 € per cada còmic, 1,5 € per cada revista i 2 €
per cada noveŀla.
  Ahir, va vendre el doble de revistes que de noveŀles i 5 còmics menys que revistes, i va
aconseguir en total una comissió de 30 €.
  Quantes publicacions va vendre de cada tipus?
[2,5 punts]

2
 Espai per al corrector/a

Qüestió 1 Total

3
 2. L’1 de gener de 2019 va sortir al mercat un nou model d’un producte tècnic d’esquí. La
funció de tercer grau f (x) = 10x3 – 210x2 + 1.470x ens dona el nombre total d’unitats venu-
des, en què x denota el nombre de mesos transcorreguts, des del llançament del producte,
durant el primer any (és a dir, x ∈ [0, 12]).
a) Quantes unitats s’havien venut al cap de 3 mesos? Quantes se’n van vendre al cap d’un
any? Determineu la taxa de variació mitjana entre els mesos 3 i 12.
[1,25 punts]

4
b) Comproveu que la funció és creixent en l’interval [0, 12] i trobeu en quin instant el
creixement ha estat més lent.
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 2 b
Total
5
 3. El cost d’elaboració d’un menú en un restaurant és de 8 €. S’ha realitzat un estudi de
mercat i s’ha arribat a la conclusió que si el preu del menú és de 18 € entren a dinar al
restaurant 120 clients. També s’ha conclòs que la relació entre el preu del menú i el nom-
bre de clients és lineal, de manera que, per cada euro que augmentem el preu del menú,
disminueix en 4 el nombre de clients. I a l’inrevés, per cada euro que disminuïm el preu,
augmenta en 4 el nombre de clients.
a) Obteniu la funció que expressa el benefici del restaurant en funció del nombre d’euros
en què augmentem o disminuïm el preu inicial del menú.
[1,25 punts]

6
b) Trobeu en quants euros cal augmentar o disminuir el preu inicial del menú per tal
que el restaurant obtingui el màxim benefici. Quin seria el preu final del menú i quin
seria el benefici obtingut amb aquest preu?
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 3 b
Total
7
 4. Un fabricant de mobles de jardí fabrica cadires i taules de fusta d’exterior. Cada cadira li
aporta un benefici de 20 € i cada taula un de 25 €. Sabem que cada mes pot produir com a
màxim un total de 120 mobles entre els dos productes. També sabem que, com a màxim,
pot fabricar 100 cadires i que ha de fabricar un mínim de 10 taules. D’altra banda, el
nombre de cadires fabricades ha de ser igual o superior al triple de taules fabricades.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions. Dibuixeu la regió factible.
[1,25 punts]

8
b) Quina és la producció mensual que li aporta el màxim benefici un cop venuda? Quin
és aquest benefici?
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 4 b
Total
9
 5. Considereu les matrius i .

a) Comproveu que es compleix que A–1 = A2.

[1,25 punts]

10
b) Resoleu l’equació matricial A · X + B = I, en què I és la matriu identitat d’ordre 2.
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 5 b
Total
11
 6. El benefici d’una empresa, expressat en milions d’euros, és donat per la funció següent,
en què x indica el nombre d’anys que han passat des del moment que va començar a
funcionar:
.

a) Quin és el benefici en el moment en què l’empresa comença a funcionar? En quin

moment l’empresa passa de tenir beneficis a tenir pèrdues?
[1,25 punts]

12
b) En quin moment aconsegueix l’empresa el benefici màxim? Quin és aquest benefici
màxim?
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 6 b
Total
13
 [Pàgina per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a alguna qüestió.]

14
[Pàgina per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a alguna qüestió.]

15
 Etiqueta de l’alumne/a

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
 Pàgina 1 de 6
PAU 2020

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SERIE 1

1. Un venedor d’una llibreria de vell cobra, a més a més d’un sou fix, diferents comissions
depenent del tipus de llibre que ven. Cobra 1 € per cada còmic, 1,5 € per cada revista i
2 € per cada novel·la.
Ahir, va vendre el doble de revistes que de novel·les, 5 còmics menys que revistes, i va
aconseguir en total una comissió de 30 €.
Quantes publicacions va vendre de cada tipus? [2,5 punts]

Si anomenem 𝑥 el nombre de còmics venuts, 𝑦 el nombre de revistes venudes i 𝑧 el

nombre de novel·les venudes, sabem que:
𝑦 = 2𝑧
𝑥 = 𝑦−5
𝑥 + 1,5𝑦 + 2𝑧 = 30

Per tant, hem de resoldre el sistema:

𝑥 − 𝑦 = −5
𝑦 − 2𝑧 = 0
2𝑥 + 3𝑦 + 4𝑧 = 60

El resolem utilitzant el mètode de Gauss:

1 −1 0 −5 1 −1 0 −5 1 −1 0 −5
(0 1 −2| 0 ) → (0 1 −2| 0 ) → (0 1 −2| 0 )
2 3 4 60 0 5 4 70 0 0 14 70

D’on obtenim que 𝑥 = 5, 𝑦 = 10 i 𝑧 = 5. És a dir, s’han venut 5 còmics, 10 revistes i 5

novel·les.

Criteris de correcció: Plantejament del sistema: 1 p. Resolució del sistema: 1 p. Obtenció

de la solució final: 0,5 p.
 Pàgina 2 de 6
PAU 2020

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

2. L’1 de gener de 2019 va sortir al mercat un nou model d’un producte tècnic d’esquí. La
funció de tercer grau 𝑓(𝑥) = 10 𝑥 3 − 210 𝑥 2 + 1470 𝑥 ens dona el nombre total
d’unitats venudes, en què 𝑥 denota el nombre de mesos transcorreguts, des del
llançament del producte, durant el primer any (és a dir, 𝑥 ∈ [0,12]).
a) Quantes unitats s’havien venut al cap de 3 mesos? Quantes se’n van vendre al
cap d’un any? Determineu la taxa de variació mitjana entre els mesos 3 i 12.
[1,25 punts]
b) Comproveu que la funció és creixent en l’interval [0,12] i trobeu en quin
instant el creixement ha estat més lent. [1,25 punts]

a) Per saber les unitats venudes al cap de 3 mesos cal calcular 𝑓(3) = 2.790, per
tant, s’havien venut 2.790 unitats. Al cap d’un any es van vendre 𝑓(12) = 4.680
unitats.
Pel que fa a la taxa de variació mitjana, tenim que

𝑓(12) − 𝑓(3) 4.680 − 2.790

𝑇𝑉𝑀(3,12) = = = 210 .
12 − 3 9

b) Com que 𝑓 és una funció polinòmica de grau 3, és contínua i derivable en tots

els reals. Per estudiar el creixement de la funció comencem calculant la funció
derivada:
𝑓 ′ (𝑥) = 30𝑥 2 − 420 𝑥 + 1.470.
Igualem 𝑓 ′ (𝑥) = 0 per obtenir els possibles màxims i mínims. L’únic zero el
trobem en el punt d’abscissa 𝑥 = 7. Observem que 𝑓’ (𝑥) = 30(𝑥 − 7)2 , per
tant, deduïm fàcilment que 𝑓′ (𝑥) ≥ 0 per a tots els reals, i que 𝑓′ (𝑥) = 0
només per a 𝑥 = 7. Així doncs, la funció 𝑓 és creixent per a 𝑥 ∈ [0,12] i
l’instant en què el creixement és més lent és als 7 mesos del llançament del
producte (és on la funció derivada assoleix el valor mínim).

Criteris de correcció: a) Obtenció de les unitats venudes als 3 mesos: 0,25 p. Obtenció de
les unitats venudes al cap de l’any: 0,25 p. Obtenció de la TVM: 0,75 p. b) Càlcul de la
derivada: 0,25 p. Justificació que la funció és creixent: 0,5 p. Obtenció del punt on el
creixement és més lent: 0,5 p.
 Pàgina 3 de 6
PAU 2020

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

3. El cost d’elaboració d’un menú en un restaurant és de 8 €. S’ha realitzat un estudi de

mercat i s’ha arribat a la conclusió que si el preu del menú és de 18 € entren a dinar al
restaurant 120 clients. També s’ha conclòs que la relació entre el preu del menú i el
nombre de clients és lineal, de manera que, per cada euro que augmentem el preu del
menú, disminueix en 4 el nombre de clients. I a l’inrevés, per cada euro que disminuïm
el preu, augmenta en 4 el nombre de clients.
a) Obteniu la funció que expressa el benefici del restaurant en funció del nombre
d’euros en què augmentem o disminuïm el preu inicial del menú. [1,25 punts]
b) Trobeu en quants euros cal augmentar o disminuir el preu inicial del menú per
tal que el restaurant obtingui el màxim benefici. Quin seria el preu final del
menú i quin seria el benefici obtingut amb aquest preu? [1,25 punts]

a) Comencem fent un esquema del plantejament. Anomenem 𝑥 el sobrepreu sobre

els 18 €.

Preu menú (€) Benefici (€) Nombre Benefici total (€)

de clients
18 10 120 10 · 120 = 1.200
18 + 𝑥 10 + 𝑥 120 − 4𝑥 (10 + 𝑥)(120 − 4𝑥)

Per tant, la funció que expressa el benefici del restaurant és

𝐵(𝑥) = (10 + 𝑥)(120 − 4𝑥) = 1200 + 80𝑥 − 4𝑥 2 .

b) Observem que la funció benefici és una paràbola amb coeficient de grau 2 negatiu
i, per tant, tindrà el seu màxim en el vèrtex. També podem obtenir aquest màxim
derivant i igualant a zero la derivada:
𝐵′ (𝑥) = 80 − 8𝑥.

Igualant a zero obtenim que hi ha un extrem relatiu en 𝑥 = 10. Veiem clarament

que es tracta d’un màxim perquè 𝐵’(𝑥) > 0 per 𝑥 < 10 i 𝐵’(𝑥) < 0 per 𝑥 > 10.

Per tant, es conclou que per maximitzar els beneficis el restaurant ha d’apujar el
menú en 10 €. El preu final del menú serà de 28 € i el benefici màxim obtingut amb
aquest preu serà de 𝐵(10) = 1.600 €.

Criteris de correcció: a) Plantejament del problema: 0,5 p. Obtenció de la funció de

beneficis: 0,75p. b) Obtenció dels euros que s’ha d’apujar el menú: 0’5 p. Justificació
que és un màxim: 0,25 p. Obtenció del preu final del menú: 0,25 p. Obtenció dels
beneficis màxims: 0,25 p.
 Pàgina 4 de 6
PAU 2020

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

4. Un fabricant de mobles de jardí fabrica cadires i taules de fusta d’exterior. Cada cadira
li aporta un benefici de 20 € i cada taula un de 25 €. Sabem que cada mes pot produir
com a màxim un total de 120 mobles entre els dos productes. També sabem que, com
a màxim, pot fabricar 100 cadires i que ha de fabricar un mínim de 10 taules. D’altra
banda, el nombre de cadires fabricades ha de ser igual o superior al triple de taules
fabricades.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions. Dibuixeu la regió factible. [1,25
punts]
b) Quina és la producció mensual que li aporta el màxim benefici un cop venuda?
Quin és aquest benefici? [1,25 punts]

a) Anomenem 𝑥 el nombre de cadires fabricades i 𝑦 el nombre de taules fabricades

en un mes.
L’enunciat del problema ens dona les restriccions següents:
𝑥 + 𝑦 ≤ 120
𝑥 ≤ 100
{
𝑦 ≥ 10
3𝑦 ≤ 𝑥

Els beneficis venen donats per la funció 𝐹(𝑥, 𝑦) = 20𝑥 + 25𝑦.

b) Si avaluem la funció en els quatre vèrtexs, tenim que:
𝐹(90,30) = 2.550 €
𝐹(30,10) = 850 €
𝐹(100,10) = 2.250 €
𝐹(100,20) = 2.500 €

Per tant, la funció objectiu assoleix en la regió factible el seu valor màxim en el punt
(90,30) i aquest màxim pren el valor 2.550 €.
Així doncs, per maximitzar els beneficis, cal vendre una producció de 90 cadires i 30
taules. Amb aquesta producció s’aconseguiran 2.550 € de benefici.

Criteris de correcció: a) Càlcul de les restriccions: 0,5 p. Dibuix de la regió factible: 0,5 p.
Obtenció de la funció objectiu: 0,25 p. b) Obtenció dels vèrtexs: 0,5 p. Obtenció del punt
en què s'assoleix el màxim: 0,5 p. Obtenció del benefici màxim: 0,25 p.
 Pàgina 5 de 6
PAU 2020

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

0 1 2 1
5. Considereu les matrius 𝑨 = ( ) i 𝑩=( )
−1 −1 1 2

a) Comprova que es compleix que 𝑨−1 = 𝑨2 . [1,25 punts]

b) Resoleu l’equació matricial 𝑨 · 𝑿 + 𝑩 = 𝑰 en què 𝑰 és la matriu identitat
d’ordre 2. [1,25 punts]

a) Per fer aquesta comprovació comencem calculant la matriu 𝐴2 :

0 1 0 1 −1 −1
𝐴2 = ( )·( )=( )
−1 −1 −1 −1 1 0

Per comprovar que 𝐴−1 = 𝐴2 hem de veure que 𝐴2 · 𝐴 = 𝐼. Fem, doncs, el càlcul de
𝐴2 · 𝐴:
−1 −1 0 1 1 0
𝐴2 · 𝐴 = ( )·( )=( ) = 𝐼.
1 0 −1 −1 0 1

Com que, efectivament hem obtingut que 𝐴2 · 𝐴 = I aleshores 𝐴−1 = 𝐴2 .

Evidentment, una altra solució correcta alternativa seria trobar 𝐴−1 i comprovar que
efectivament 𝐴−1 = 𝐴2 .

b) Si aïllem la X respectant la no commutativitat de les matrius obtenim

𝑋 = 𝐴−1 · (𝐼 − 𝐵).

Però com què 𝐴−1 = 𝐴2 podem resoldre l’equació fent

−1 −1 1 0 2 1
𝑋 = 𝐴−1 · (𝐼 − 𝐵) = 𝐴2 · (𝐼 − 𝐵) = ( ) (( )−( )) =
1 0 0 1 1 2
−1 −1 −1 −1 2 2
=( )( )=( ).
1 0 −1 −1 −1 −1

𝑎 𝑏
Un altre cop tenim una solució alternativa que passaria per considerar 𝑋 = ( )i
𝑐 𝑑
trobar la solució del sistema de quatre equacions i quatre incògnites que se’n deriva.

Criteris de correcció: a) Plantejament: 0,75 p. Càlculs: 0,5 p. b) Plantejament: 0,75 p.

Càlculs: 0,5 p.
 Pàgina 6 de 6
PAU 2020

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

6. El benefici d’una empresa, expressat en milions d’euros, és donat per la funció

següent, en què 𝑥 indica el nombre d’anys que han passat des del moment que va
començar a funcionar:

5𝑥+20 20
𝐵(𝑥) = − .
𝑥 2 +9 9

a) Quin és el benefici en el moment en què l’empresa comença a funcionar? En

quin moment l’empresa passa de tenir beneficis a tenir pèrdues? [1,25 punts]
b) En quin moment aconsegueix l’empresa el benefici màxim? Quin és aquest
benefici màxim? [1,25 punts]

a) Per trobar el benefici en el moment en què es posa en funcionament l’empresa hem

de calcular 𝐵(0). Observem que 𝐵(0) = 0 i, per tant, en el moment inicial l’empresa no
té ni beneficis ni pèrdues.

Per saber quan l’empresa passa de tenir beneficis a tenir pèrdues mirem quan s’anul·la
la funció benefici.
5𝑥 + 20 20
𝐵(𝑥) = 0 ↔ − = 0 ↔ 𝑥(4𝑥 − 9) = 0.
𝑥2 + 9 9
9
Per tant 𝐵(𝑥) només s’anul·la per 𝑥 = 0 i per 𝑥 = 4 = 2,25 . Observem, d’altra banda,
9
que 𝐵(𝑥) està ben definida per a tot 𝑥 i que per als valors de 𝑥 ∈ (0, 4) és positiva. Per
9
tant, l’empresa passa de tenir beneficis a tenir pèrdues quan porta 4
d’any en
funcionament, és a dir, als 2 anys i 3 mesos.

b) Per trobar el punt on s’assoleix el màxim, comencem calculant la derivada de la

funció 𝐵(𝑥):
−5𝑥 2 −40𝑥+45
𝐵′(𝑥) = (𝑥 2 +9)2
.
Igualem la derivada a zero: 𝐵′ (𝑥) = 0 i obtenim dues solucions 𝑥 = −9 i 𝑥 = 1.
Observem que la derivada, 𝐵’(𝑥), és positiva entre 𝑥 = 0 i 𝑥 = 1 i, per tant, el benefici
és creixent en aquest interval de temps. A partir de 𝑥 = 1 la funció benefici és decreixent
perquè la derivada és negativa. Per tant, en 𝑥 = 1, és a dir, al primer any, la funció
benefici assoleix un màxim, i a partir d’aquí la funció benefici disminueix. El valor del
benefici màxim és:

5+20 20 25 20 25 5
𝐵(1) = 1+9
− 9 = 10 − 9
= 90 = 18 = 0,278 milions d’euros.

Criteris de correcció: a) Càlcul del benefici inicial: 0,5 p. Càlcul de l’instant on comença a
tenir pèrdues: 0,5 p. Justificació de que en aquell instant passa de tenir beneficis a tenir
pèrdues (i no al revés): 0,25 p. b) Càlcul de la derivada: 0,5 p. Càlcul del punt on
s’assoleix el màxim: 0,25 p. Comprovació de que es tracta d’un màxim: 0,25 p. Càlcul
del benefici màxim: 0,25 p.
ANY 2020
SETEMBRE
 2020
Proves d’accés a la universitat

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 4

Qualificació TR

3
Qüestions
4

Suma de notes parcials

Qualificació final

Etiqueta de l’alumne/a

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ................................................................................

Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a

 Responeu a QUATRE de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2,5 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es permet l’ús de calculadores o altres aparells que poden
emmagatzemar dades o que poden transmetre o rebre informació.
Podeu utilitzar les pàgines en blanc (pàgines 14 i 15) per a fer esquemes, esborranys, etc., o
per a acabar de respondre a alguna qüestió si necessiteu més espai. En aquest últim cas, cal que
ho indiqueu clarament al final de la pàgina de la qüestió corresponent.

1. Considerem la matriu . Estudieu per a quins valors de x la matriu inversa

de la matriu A coincideix amb la seva oposada, és a dir, A–1 = –A.

[2,5 punts]

2
 Espai per al corrector/a

Qüestió 1 Total

3
 2. Un fabricant va tenir un producte a la venda durant deu anys. Durant aquest temps, el
preu del producte P, en euros, va estar relacionat amb el temps que feia que estava a la
venda t, expressat en anys, seguint la funció següent:

a) Indiqueu els intervals de creixement i de decreixement del preu del producte durant
aquests deu anys.
[1,25 punts]

4
b) Trobeu el preu màxim que va assolir el producte durant el temps que va estar a la
venda i calculeu la taxa de variació mitjana del preu del producte durant els darrers
cinc anys que va estar a la venda.
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 2 b
Total
5
 3. Una coneguda marca fabrica dues versions d’una mateixa fragància: el perfum, que
és més concentrat i que es ven en ampolles petites que costen 70 euros, i la colònia, que és
més diluïda i que es ven en ampolles més grans a 82 euros. En la fabricació cal barrejar dos
ingredients: l’ingredient A (que conté l’aroma concentrat) i l’ingredient B (que conté alco-
hol i altres substàncies). En aquests moments el fabricant disposa de 5.000 ml de l’ingre-
dient A i de 30.000 ml de l’ingredient B. Per a fabricar una ampolla de perfum calen 10 ml
de l’ingredient A i 40 ml de l’ingredient B, i per a fabricar-ne una de colònia calen 10 ml de
l’ingredient A i 90 ml de l’ingredient B. Les comandes actuals obliguen a fabricar almenys
120 unitats de perfum i 70 unitats de colònia.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions. Dibuixeu la regió factible.
[1,25 punts]

6
b) Quantes unitats cal produir de cada versió per a obtenir, un cop venudes, uns ingres-
sos màxims? Quins són aquests ingressos?
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 3 b
Total
7
 4. Considerem les funcions f (x) = x2 + ax + b i g (x) = –x2 + c.
a) Calculeu els valors dels paràmetres a, b i c per tal que les gràfiques de f (x) i g (x) es
tallin en els punts (–1, 3) i (3, –5).
[1,25 punts]

8
b) Per a c = 4, trobeu l’equació de la recta tangent a g (x) en el punt d’abscissa x = –1.
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 4 b
Total
9
 5. Un triatló consta de tres segments que cal realitzar consecutivament practicant tres
modalitats d’esport diferents: natació, ciclisme i cursa a peu. La distància total que es
recorrerà en el triatló és de 75 km. Sabem que el recorregut en bicicleta és igual a quatre
vegades la distància que cal recórrer nedant i corrent conjuntament. Sabem també que
si sumem 3 km a la distància que es fa corrent ens dona el mateix que cinc vegades el
recorregut que es fa nedant. Determineu la distància recorreguda en cada modalitat.
[2,5 punts]

10
 Espai per al corrector/a

Qüestió 5 Total

11
 6. La funció Q(x) = (x + 1)2 (32 – x), en què x ∈ [–1, 32], representa la producció, en quilo-
grams, d’una hortalissa en un hivernacle en funció de la temperatura x, expressada en
graus centígrads (°C), que pot variar entre –1 °C i 32 °C.
a) Calculeu quina és la temperatura de l’hivernacle amb la qual s’obté la màxima pro-
ducció. Quina producció d’hortalissa obtindrem a aquesta temperatura?
[1,25 punts]

12
b) Calculeu a quines temperatures s’assoleix el nivell mínim de producció i quin és
aquest valor mínim.
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 6 b
Total
13
 [Pàgina per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a alguna qüestió.]

14
[Pàgina per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a alguna qüestió.]

15
 Etiqueta de l’alumne/a

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
 Pàgina 1 de 8
PAU 2020

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

SÈRIE 4

PAUTES PER ALS CORRECTORS

RECORDEU:
- Podeu valorar amb tants decimals com considereu convenient, tanmateix
aconsellem no fer-ho en més de dos decimals.
- Cal arrodonir a un decimal la nota final de l’examen, no les notes parcials.
- Cal traslladar la puntuació de cada pregunta a la casella amb el número
corresponent de la primera pàgina de l’examen.

𝑥 −2
1. Considerem la matriu 𝐴 = ( ). Estudieu per a quins valors de 𝑥 la matriu
5 −𝑥
inversa de la matriu 𝐴 coincideix amb la seva oposada, és a dir, 𝐴−1 = −𝐴. [2,5 punts]

Hem de trobar els valors de 𝒙 per als quals es compleix que 𝑨−𝟏 = −𝑨.
−𝒙 𝟐
D’una banda, −𝑨 = ( ).
−𝟓 𝒙
D’altra banda, sabem que 𝑨 · 𝑨−𝟏 = 𝑰, on 𝑰 és la matriu identitat d’ordre 2. Per tant, hem
de trobar els valors de 𝒙 per als quals es compleix:
𝒙 −𝟐 −𝒙 𝟐 𝟏 𝟎
( )·( )=( ).
𝟓 −𝒙 −𝟓 𝒙 𝟎 𝟏
Comencem fent el primer producte:
𝒙 −𝟐 −𝒙 𝟐 𝟐
( )·( ) = (−𝒙 + 𝟏𝟎 𝟎 ).
𝟓 −𝒙 −𝟓 𝒙 𝟎 −𝒙𝟐 + 𝟏𝟎
Com que sabem que
𝟐 𝟏 𝟎
(−𝒙 + 𝟏𝟎 𝟎 )=( ),
𝟎 −𝒙𝟐 + 𝟏𝟎 𝟎 𝟏
hem de resoldre l’equació −𝒙𝟐 + 𝟏𝟎 = 𝟏, que té per solucions 𝒙 = −𝟑 i 𝒙 = 𝟑.

Criteris de correcció: Plantejament del problema: 0,5 p. Càlcul del producte de matrius:
0,75 p. Obtenció de l’equació: 0,5 p. Obtenció de les solucions: 0,75 p.
 Pàgina 2 de 8
PAU 2020

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

2. Un fabricant va tenir un producte a la venda durant deu anys. Durant aquest temps, el
preu del producte 𝑃, en euros, va estar relacionat amb el temps que feia que estava a
la venda 𝑡, expressat en anys, seguint la funció següent:

2
𝑃(𝑡) = { 5(𝑡 + 1) − 5 𝑠𝑖 0 ≤ 𝑡 ≤ 2
−4𝑡 + 48 𝑠𝑖 2 < 𝑡 ≤ 10

a) Indiqueu els intervals de creixement i de decreixement del preu del producte

durant aquests deu anys. [1,25 punts]
b) Trobeu el preu màxim que va assolir el producte durant el temps que va estar
a la venda i calculeu la taxa de variació mitjana del preu del producte durant
els darrers cinc anys que va estar a la venda. [1,25 punts]

a) Si es fa una representació gràfica de la funció, tenim que

Observem que en [0,2] la funció 𝑃(𝑡) té l’expressió d’una funció quadràtica

𝑃1 (𝑡) = 5𝑡 2 + 10𝑡, la seva derivada és 𝑃1 ’(𝑡) = 10𝑡 + 10, que s’anul·la en 𝑡 = −1,
fora de l’interval [0,2]. Comprovem que en l’interval [0,2], la derivada de la funció
𝑃1 (𝑡) és positiva i, per tant, en [0,2] la funció 𝑃(𝑡) és creixent.

En (2,10] la funció 𝑃(𝑡) té l’expressió d’una funció lineal 𝑃2 (𝑡) = −4𝑡 + 48. Com que
la seva derivada és 𝑃2 ’(𝑡) = −4 la funció 𝑃2 (𝑡) és sempre decreixent i en particular en
l’interval demanat.

Per tant, 𝑃(𝑡) és creixent en [0,2) i és decreixent en (2,10].

 Pàgina 3 de 8
PAU 2020

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

b) Pel que hem vist en l’apartat anterior, el valor màxim de 𝑃(𝑡) en [0,10] s’assoleix
en 𝑥 = 2 i el valor de la funció en aquest punt és 𝑃(2) = 40 euros.

Finalment, la taxa de variació mitjana dels darrers 5 anys és

𝑃(10)−𝑃(5) 8−28
𝑇𝑉𝑀(5,10) = 10−5
= 5
= −4 euros.

Criteris de correcció: a) Raonament que la funció és creixent en [0,2): 0,75 p.

Raonament que la funció és decreixent en (2,10]: 0,5 p. b) Obtenció del preu màxim: 0,5
p. Càlcul de la taxa de variació mitjana: 0,75 p.
 Pàgina 4 de 8
PAU 2020

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

3. Una coneguda marca fabrica dues versions d’una mateixa fragància: el perfum, que és
més concentrat i que es ven en ampolles petites que costen 70 euros, i la colònia, que
és més diluïda i que es ven en ampolles més grans a 82 euros. En la fabricació cal
barrejar dos ingredients: l’ingredient A (que conté l’aroma concentrat) i l’ingredient B
(que conté alcohol i altres substàncies). En aquests moments el fabricant disposa de
5.000 ml de l’ingredient A i de 30.000 ml de l’ingredient B. Per a fabricar una ampolla
de perfum calen 10 ml de l’ingredient A i 40 ml de l’ingredient B, i per a fabricar-ne
una de colònia calen 10 ml de l’ingredient A i 90 ml de l’ingredient B. Les comandes
actuals obliguen a fabricar almenys 120 unitats de perfum i 70 unitats de colònia.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions. Dibuixeu la regió factible. [1,25
punts]
b) Quantes unitats cal produir de cada versió per a obtenir, un cop venudes, uns
ingressos màxims? Quins són aquests ingressos? [1,25 punts]

a) Denotem per a 𝑥 el nombre d’unitats produïdes de perfum i per a 𝑦, el nombre

d’unitats de colònia. El sistema d’inequacions donat per les restriccions és

𝑥 ≥ 120
𝑦 ≥ 70
{
10 𝑥 + 10 𝑦 ≤ 5.000
40 𝑥 + 90 𝑦 ≤ 30.000
Clarament el podem simplificar i treballar amb el sistema següent:

𝑥 ≥ 120
𝑦 ≥ 70
{
𝑥 + 𝑦 ≤ 500
4 𝑥 + 9 𝑦 ≤ 3.000

La funció objectiu és 𝐹(𝑥, 𝑦) = 70 𝑥 + 82 𝑦 i la regió factible serà:

 Pàgina 5 de 8
PAU 2020

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

b) Els vèrtexs de la regió factible són: 𝐴 = (300,200), 𝐵 = (430,70), 𝐶 = (120,70) i

𝐷 = (120,280). Avaluant la funció objectiu als quatre vèrtexs s’obté:
𝐹(𝐴) = 37.400, 𝐹(𝐵) = 35.840 , 𝐹(𝐶) = 14.140 𝑖 𝐹(𝐷) = 31.360
Deduïm, per tant, que el benefici màxim s’obté fabricant 300 unitats de perfum i 200
unitats de colònia. El benefici que s’obtindria en aquest cas és de 37.400 euros.

Criteris de correcció: a) Càlcul de les restriccions: 0,5 p. Dibuix de la regió factible: 0,5 p.
Obtenció de la funció objectiu: 0,25 p. b) Obtenció dels vèrtexs: 0,5 p. Obtenció del punt
en què s'assoleix el màxim i del benefici màxim: 0,75 p.
 Pàgina 6 de 8
PAU 2020

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

4. Considerem les funcions 𝑓(𝑥) = 𝑥 2 + 𝑎𝑥 + 𝑏 i 𝑔(𝑥) = −𝑥 2 + 𝑐.

a) Calculeu els valors dels paràmetres 𝑎, 𝑏 i 𝑐 per tal que les gràfiques de 𝑓(𝑥) i
𝑔(𝑥) es tallin en els punts (−1, 3) i (3, −5). [1,25 punts]
b) Per a 𝑐 = 4, trobeu l’equació de la recta tangent a 𝑔(𝑥) en el punt d’abscissa
𝑥 = −1. [1,25 punts]

a) Imposem que les dues funcions passin per aquests dos punts. Cal que 𝑓(−1) = 3,
𝑓(3) = −5 i que 𝑔(−1) = 3 i 𝑔(3) = −5.

De les dues igualtats primeres tenim que

1−𝑎+𝑏 =3
{
9 + 3𝑎 + 𝑏 = −5
I, resolent el sistema, trobem que 𝑎 = −4 i 𝑏 = −2.

De les igualtats de la funció 𝑔, tenim que

−1 + 𝑐 = 3
{
−9 + 𝑐 = −5

I, en ambdós casos, obtenim que 𝑐 = 4.

b) Considerem ara 𝑔(𝑥) = −𝑥 2 + 4. Observem que 𝑔(−1) = 3, per tant, la recta
tangent a 𝑔(𝑥) en 𝑥 = −1 passa pel punt (−1,3).

El pendent de la recta tangent serà 𝑚 = 𝑔 ’(−1) on 𝑔’ és la derivada de la funció

𝑔. Comencem calculant la derivada:
𝑔 ’ (𝑥) = −2𝑥
I, per tant, 𝑔 ’ (−1) = 2.

Així doncs, l’equació de la recta tangent a 𝑔(𝑥) en 𝑥 = −1 és 𝑦 − 3 = 2(𝑥 + 1) ,

és a dir, 𝑦 = 2𝑥 + 5.

Criteris de correcció: a) Plantejament: 0,5 p. Obtenció dels tres paràmetres: 0,25 p.

cadascun b) Obtenció de l’ordenada del punt: 0,25 p. Càlcul de la derivada: 0,25 p.
Obtenció del pendent: 0,25 p. Obtenció de la recta tangent: 0,5 p.
 Pàgina 7 de 8
PAU 2020

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

5. Un triatló consta de tres segments que cal realitzar practicant tres modalitats d’esport
diferents: natació, ciclisme i cursa a peu. La distància total que es recorrerà en el triatló
és de 75 km. Sabem que el recorregut en bicicleta és igual a quatre vegades la
distància que cal recórrer nedant i corrent conjuntament. Sabem també que si sumem
3 km a la distància que es fa corrent ens dona el mateix que cinc vegades el recorregut
que es fa nedant. Determineu la distància recorreguda en cada modalitat. [2,5 punts]

Anomenem 𝑥, 𝑦 i 𝑧 les distàncies recorregudes nedant, corrent i en bicicleta,

respectivament.

Obtenim el següent sistema d’equacions:

𝑥 + 𝑦 + 𝑧 = 75 𝑥 + 𝑦 + 𝑧 = 75
{ 𝑧 = 4(𝑥 + 𝑦) -> {4𝑥 + 4𝑦 − 𝑧 = 0
𝑦 + 3 = 5𝑥 5𝑥 − 𝑦 = 3

El resolem utilitzant el mètode de Gauss:

1 1 1 75 1 1 1 75
(4 4 −1 0 ) -> (0 0 −5|−300)
5 −1 0 3 0 −6 −5 −372

I obtenim 𝑥 = 3, 𝑦 = 12 i 𝑧 = 60.

És a dir, les distàncies que cal recórrer són 3 km nedant, 12 km corrent i 60 km en

bicicleta.

Criteris de correcció: Plantejament del sistema: 1 p. Resolució del sistema: 0,75 p.

Obtenció de la solució final: 0,25 p. per cada variable.
 Pàgina 8 de 8
PAU 2020

Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop

finalitzades les proves Matemàtiques aplicades a les ciències socials

6. La funció 𝑄(𝑥) = (𝑥 + 1)2 (32 − 𝑥), en què 𝑥 ∈ [−1,32], representa la producció, en

quilograms, d’una hortalissa en un hivernacle en funció de la temperatura 𝑥,
expressada en graus centígrads (°C), que pot variar entre -1 °C i 32 °C.
a) Calculeu quina és la temperatura de l’hivernacle amb la qual s’obté la màxima
producció. Quina producció d’hortalissa obtindrem a aquesta temperatura? [1,25
punts]
b) Calculeu a quines temperatures s’assoleix el nivell mínim de producció i quin és aquest
valor mínim. [1,25 punts]

a) Cal determinar el valor de 𝑥 per al qual la funció 𝑄(𝑥) té un màxim en l’interval

[−1,32]. Observem que:
𝑄(𝑥) = (𝑥 + 1)2 (32 − 𝑥) = −𝑥 3 + 30𝑥 2 + 63𝑥 + 32
Comencem calculant la derivada:
𝑄’(𝑥) = −3𝑥 2 + 60𝑥 + 63
Si igualem la derivada a zero, −3𝑥 2 + 60𝑥 + 63 = 0 obtenim que la derivada
s’anul·la en els punts d’abscissa 𝑥 = −1 i 𝑥 = 21.

Per saber si en aquests punts hi ha un màxim o un mínim locals, estudiem el signe de la

derivada. Observem que la derivada 𝑄’(𝑥) és negativa per a 𝑥 < −1 (a nosaltres
només ens interessa en l’interval [−1,32] però, com a funció polinòmica,
(𝑥 + 1)2 (32 − 𝑥), està ben definida per a tot valor de 𝑥 i ens serveix per a estudiar el
seu comportament). D’altra banda, 𝑄’(𝑥) és positiva en l’interval (−1,21) i torna a
ser negativa per a 𝑥 > 21. Per tant, en 𝑥 = −1 hi ha un mínim local i en 𝑥 = 21 hi ha
un màxim local. Tenint en compte el comportament de la funció en l’interval [−1,32]
aquest màxim local és també el màxim en aquest interval.

Així doncs, la temperatura òptima per a mantenir l’hivernacle és de 21°C.

A aquesta temperatura, la producció serà de:
𝑄(21) = −213 + 30 · 212 + 63 · 21 + 32 = 5.324 kg.

b) La funció (𝑥 + 1)2 (32 − 𝑥) té un mínim local en 𝑥 = −1°C, que correspon a una

producció de 𝑄(−1) = 0. Com que la funció és decreixent per 𝑥 > 21, hem de
comprovar el valor de la funció en l’extrem superior de l’interval on la tenim definida
per saber si aquest mínim local és també el mínim global que estem buscant.
Observem que 𝑄(32) = 0.

Per tant, tant a una temperatura de −1 °C com a una temperatura de 32°C, no

s’obtindrà cap producció.

Criteris de correcció: a) Càlcul de la derivada: 0,5 p. Obtenció del punt on s’assoleix el

màxim: 0,25 p. Comprovació que es tracta d’un màxim: 0,25 p. Càlcul de la producció
màxima: 0,25 p. b) Càlcul del punt on s’assoleix el mínim local: 0,25 p. Càlcul del valor
de la funció en aquest punt: 0,25 p. Comprovació del valor de la funció en l’extrem
superior de l’interval: 0,25 p. Obtenció del resultat final: 0,5 p.
ANY 2021
JUNY
 2021

Proves d’accés a la universitat

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 2

Qualificació TR

3
Qüestions
4

Suma de notes parcials

Qualificació final

Etiqueta de l’alumne/a

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ................................................................................

Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a

 Responeu a QUATRE de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2,5 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es permet l’ús de calculadores o altres aparells que poden
emmagatzemar dades o que poden transmetre o rebre informació.
Podeu utilitzar les pàgines en blanc (pàgines 14 i 15) per a fer esquemes, esborranys, etc., o
per a acabar de respondre a alguna qüestió si necessiteu més espai. En aquest últim cas, cal que
ho indiqueu clarament al final de la pàgina de la qüestió corresponent.

1. Una fàbrica estima que el benefici mensual, en milers d’euros, per cada tona de confeti

venuda és donat per la funció , en què x representa el nombre de

tones de confeti venudes.
a) Determineu en quin interval de valors s’ha de trobar la variable x perquè la fàbrica no
tingui pèrdues.
[1,25 punts]

2
b) Calculeu la quantitat de tones de confeti que proporciona el benefici màxim i digueu
quin és aquest benefici.
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 1 b
Total
3
 2. En una pastisseria volen preparar capsetes de panellets per a obsequiar els millors clients
durant la setmana de la Castanyada. En total, disposen de 120 panellets de pinyons i de
150 panellets de coco. Volen preparar capsetes de dos tipus: les del primer tipus contin-
dran 3 panellets de pinyons i 2 de coco, i les del segon tipus contindran 4 panellets de
pinyons i 6 de coco. La idea de la pastisseria és preparar el nombre màxim de capsetes
possible amb els panellets de què disposen tenint en compte que, com a mínim, han de
preparar 9 capsetes de cada tipus.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions. Dibuixeu la regió factible.
[1,25 punts]

4
b) Determineu quantes capsetes cal preparar de cada tipus per a fer el màxim nombre
d’obsequis possible. Indiqueu si, en aquest cas, s’utilitzaran tots els panellets disponi-
bles i, si no és així, quants en sobraran de cada tipus.
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 2 b
Total
5
 3. En una festa familiar s’han reunit 20 persones. Si comptem el total d’homes i dones junts,
observem que n’hi ha el triple que de nens. A més, sabem que, si hi hagués assistit una
dona més, el nombre de dones hauria estat igual que el nombre d’homes.
a) Plantegeu un sistema d’equacions per a esbrinar quants homes, quantes dones i
quants nens van assistir a la festa.
[0,75 punts]

6
b) Resoleu el sistema de l’apartat anterior i interpreteu-ne el resultat.
[1,75 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 3 b
Total
7
 4. Un granger vol construir un corral rectangular per als seus conills. Sabem que només
disposa de 40 m lineals de tanca metàŀlica.
a) Anomenem x l’amplària del corral i y la seva llargària. Escriviu la funció que permet
calcular l’àrea del corral tenint en compte només l’amplària x.
[1,25 punts]

8
b) Calculeu en quin punt assoleix el seu màxim la funció que heu trobat a l’apartat ante-
rior. Deduïu quina ha de ser l’amplària x i quina la llargària y perquè el corral tingui
l’àrea màxima. Quina serà aquesta àrea màxima?
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 4 b
Total
9
 5. Considereu la matriu .

a) Trobeu l’expressió general de An. Demostreu que la inversa de An és .

[1,25 punts]

10
b) Trobeu la matriu X que satisfà l’equació matricial A10 · X – A20 = A.
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 5 b
Total
11
 6. Considereu la funció real de variable real f(x) = 4x3 + ax2 – 2.
a) Determineu el valor del paràmetre real a per tal que la funció tingui un extrem relatiu
en el punt d’abscissa x = –1.
[1,25 punts]

12
b) Calculeu els intervals de creixement i decreixement de la funció f(x) quan a = 12.
Indiqueu també els punts en què hi ha extrems relatius i classifiqueu-los.
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 6 b
Total
13
 [Pàgina per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a alguna qüestió.]

14
[Pàgina per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a alguna qüestió.]

15
 Etiqueta de l’alumne/a

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
 2021

Proves d’accés a la universitat

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 5

Qualificació TR

3
Qüestions
4

Suma de notes parcials

Qualificació final

Etiqueta de l’alumne/a

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ................................................................................

Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a

 Responeu a QUATRE de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2,5 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es permet l’ús de calculadores o altres aparells que poden
emmagatzemar dades o que poden transmetre o rebre informació.
Podeu utilitzar les pàgines en blanc (pàgines 14 i 15) per a fer esquemes, esborranys, etc., o
per a acabar de respondre a alguna qüestió si necessiteu més espai. En aquest últim cas, cal que
ho indiqueu clarament al final de la pàgina de la qüestió corresponent.

1. Considereu la funció .

a) Trobeu l’equació de la recta tangent a f(x) en el punt d’abscissa x = 0.

[1,25 punts]

2
b) Estudieu en quins intervals la funció f(x) és creixent i en quins és decreixent.
Indiqueu-ne també els extrems relatius i digueu si són màxims o mínims.
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 1 b
Total
3
 2. Per tal de vendre un excés de producció de 100 banyadors i 200 parells de xancletes,
una botiga de roba de platja prepara dues promocions: l’oferta blava i l’oferta groga.
L’oferta blava consisteix en un lot amb tres parells de xancletes i un banyador per 50 €,
i l’oferta groga, en un lot amb un parell de xancletes i dos banyadors per 30 €. Per a
complir els propòsits de la botiga, caldria que el nombre de lots venuts de l’oferta blava
fos la meitat o més que el nombre de lots venuts de l’oferta groga.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions, i dibuixeu la regió de les possibles
opcions de venda que té la botiga.
[1,25 punts]

4
b) Quants lots de cada tipus s’hauran de vendre per a optimitzar els ingressos? Quins
seran aquests ingressos?
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 2 b
Total
5
 3. Una empresa de productes lactis va ingressar l’any passat un total d’1.800.000 € per les
vendes de formatges. Les exportacions a la Unió Europea van aportar tants ingressos com
les vendes en l’àmbit estatal i les exportacions a països extracomunitaris juntes. Aquest
any l’empresa ha ingressat 1.950.000 € i sabem que les vendes estatals han disminuït un
5 %, les exportacions a la Unió Europea han augmentat un 15 % i les exportacions a paï-
sos extracomunitaris han augmentat un 10 %. Determineu les quantitats que va ingressar
per cada concepte (vendes en l’àmbit estatal, exportacions a la Unió Europea i exportaci-
ons a països extracomunitaris) l’any passat, i també les quantitats que ha ingressat aquest
any.
[2,5 punts]

6
 Espai per al corrector/a

Qüestió 3 Total

7
 4. Suposeu que la temperatura de l’aigua del mar en una zona concreta és donada per

la funció , en què x representa la fondària en metres negatius (per exem-

ple, f(–5) representa el valor de la temperatura de l’aigua en graus Celsius a 5 metres de

profunditat).
a) Quina és la temperatura de l’aigua a la superfície? A quines profunditats la tempera-
tura és de zero graus? Cap a quin valor tendeix la temperatura quan baixem a molta
profunditat?
[1,25 punts]

8
b) Calculeu a quina fondària la temperatura és més baixa i quin és el valor d’aquesta
temperatura mínima.
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 4 b
Total
9
 5. Fem dues proves de consum de combustible a un vehicle: en la primera, el vehicle recorre
200 km per carretera i 100 km per ciutat, i consumeix un total de 17 litres, mentre que
en la segona recorre 300 km per carretera i 50 km per ciutat, i consumeix 17,5 litres.
Suposant que els consums mitjans per carretera i per ciutat són sempre constants:
a) Quin és el consum mitjà per 100 km en cada una de les dues proves?
[1,25 punts]

10
b) Quants litres consumirà el mateix vehicle si en una tercera prova recorre 400 km per
carretera i 150 km per ciutat?
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 5 b
Total
11
 6. Considereu la matriu , en què a és un nombre real.

a) Calculeu A2, A3 i A4.

[1,25 punts]

12
b) Deduïu quant valdrà la matriu A100.
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 6 b
Total
13
 [Pàgina per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a alguna qüestió.]

14
[Pàgina per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a alguna qüestió.]

15
 Etiqueta de l’alumne/a

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
 Pàgina 1 de 16
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021, convocatòria ordinària. Criteri de correcció

SÈRIE 2

PAUTES PER ALS CORRECTORS

RECORDEU:

 Podeu valorar amb tants decimals com ho considereu convenient, però aconsellem no
fer-ho amb més de dos decimals.

 Cal arrodonir a un decimal la nota final de l’examen, no les notes parcials.

 Cal traslladar la puntuació de cada pregunta a la casella amb el número

corresponent de la primera pàgina de l’examen.
 Pàgina 2 de 16
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021, convocatòria ordinària. Criteri de correcció

1.

a) Volem resoldre la inequació 𝑓(𝑥) ≥ 0. Resolem primer l’equació 𝑓(𝑥) = 0.

Obtenim:

−5 ± √52 − 4(−0,2)(−20) −5 ± 3 𝑥=5

𝑥= = ={
2(−0,2) −0,4 𝑥 = 20

Per la naturalesa del problema, la funció només té sentit per a valors de 𝑥 > 0 (no
està definida per a 𝑥 = 0), i observem que els valors per als quals 𝑓(𝑥) ≥ 0 , i en què,
per tant, la fàbrica no té pèrdues, són els de l’interval [5, 20].

b) Comencem calculant la derivada de 𝑓(𝑥):

(−0,4𝑥 + 5) · 𝑥 − (−0,2 𝑥 2 + 5𝑥 – 20) −0,2𝑥 2 + 20

𝑓’(𝑥) = =
𝑥2 𝑥2

Si imposem que 𝑓’(𝑥) = 0, obtenim que 𝑥 2 = 100, que té per solucions 𝑥 = 10 i 𝑥 =

−10. Per la naturalesa del nostre problema, només té sentit el valor 𝑥 = 10. Per tant,
en el punt d’abscissa 𝑥 = 10 hi ha un extrem relatiu de la funció. A l’interval (5, 10) la
funció és creixent perquè 𝑓’(𝑥) és positiva, mentre que a l’interval (10, 20) és
decreixent perquè la derivada és negativa. Per tant en 𝑥 = 10 hi ha un màxim.

Per a 𝑥 = 10 la funció pren el valor 𝑓(10) = 1. Per tant, per a 𝑥 = 10 s’obté el

benefici màxim i aquest benefici és de 1.000 €.

Criteris de correcció: a) Plantejament: 0,5 p. Càlculs: 0,25 p. Obtenir l’interval: 0,5 p. b)

Càlcul de la derivada: 0,5 p. Obtenció de l’abscissa del punt on s’assoleix el màxim:
0,25 p. Justificació que es tracta d’un màxim: 0,25 p. Obtenció dels beneficis màxims:
0,25 p.
 Pàgina 3 de 16
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021, convocatòria ordinària. Criteri de correcció

2.

a) Denotem per 𝑥 el nombre de capsetes del primer tipus, i per 𝑦, el nombre de

capsetes del segon tipus. El sistema d’inequacions donat per les restriccions és:

𝑥≥9
𝑦≥9
{
3 𝑥 + 4 𝑦 ≤ 120
2 𝑥 + 6 𝑦 ≤ 150

Podem simplificar una mica el sistema i treballar amb el sistema següent:

𝑥≥9
𝑦≥9
{
3 𝑥 + 4 𝑦 ≤ 120
𝑥 + 3 𝑦 ≤ 75

La funció objectiu és 𝐹(𝑥, 𝑦) = 𝑥 + 𝑦, que ens dona el nombre total de capsetes, i la

volem maximitzar. La regió factible serà:
 Pàgina 4 de 16
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021, convocatòria ordinària. Criteri de correcció

b) Els vèrtexs de la regió factible són: 𝐴 = (9,22), 𝐵 = (12,21), 𝐶 = (28,9) i

𝐷 = (9,9). Avaluant la funció objectiu als quatre vèrtexs s’obté:

𝐹(𝐴) = 31, 𝐹(𝐵) = 33 , 𝐹(𝐶) = 37 𝑖 𝐹(𝐷) = 18.

Deduïm, per tant, que per disposar del nombre màxim de capsetes possibles per
obsequiar els clients hauran de fer-ne 28 del primer tipus i 9 del segon tipus. En
aquest cas, veiem que s’utilitzen tots els panellets de pinyons, ja que 3 · 28 + 4 · 9 =
120. Dels panellets de coco, en canvi, en fem servir 2 · 28 + 6 · 9 = 110. Per tant
sobren 40 panellets de coco.

Criteris de correcció: a) Càlcul de les restriccions: 0,5 p. Dibuix de la regió factible: 0,5 p.
Obtenció de la funció objectiu: 0,25 p. b) Obtenció dels vèrtexs: 0,5 p. Obtenció del punt
en què s'assoleix el màxim de capsetes: 0,5 p. Obtenció del nombre de panellets que
sobren: 0,25 p.
 Pàgina 5 de 16
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021, convocatòria ordinària. Criteri de correcció

3.

a) Denotarem per 𝑥, 𝑦 i 𝑧 el nombre d’homes, dones i nens, respectivament, que han

assistit a la festa. Obtenim el sistema d’equacions següent:

𝑥 + 𝑦 + 𝑧 = 20 𝑥 + 𝑦 + 𝑧 = 20
{ 𝑥 + 𝑦 = 3𝑧 → {𝑥 + 𝑦 − 3𝑧 = 0
𝑦+1=𝑥 𝑥−𝑦 =1

b) El resolem mitjançant el mètode de Gauss:

1 1 1 20 1 1 1 20 1 1 1 20
(1 1 −3| 0 ) ~ (0 0 4|20) ~ (0 2 1|19)
1 −1 0 1 0 2 1 19 0 0 1 5

Els canvis que hem aplicat en el primer pas han estat (𝐹1, 𝐹2, 𝐹3) → (𝐹1, 𝐹1 −
𝐹2
𝐹2, 𝐹1 − 𝐹3). Mentre que en el segon pas hem fet (𝐹1, 𝐹2, 𝐹3) → (𝐹1, 𝐹3, 4
).

Deduïm, per tant, que 𝑧 = 5, 2𝑦 = 19 − 5, és a dir, 𝑦 = 7 i, finalment, 𝑥 = 20 − 5 − 7,

és a dir, 𝑥 = 8. Per tant, han assistit a la festa 8 homes, 7 dones i 5 nens.

Criteris de correcció: Plantejament del sistema: 0,25 p. cada equació. Resolució del
sistema: 1 p. Obtenció de la solució final: 0,75 p.
 Pàgina 6 de 16
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021, convocatòria ordinària. Criteri de correcció

4.

a) L’àrea del corral serà donada per l’expressió 𝐴(𝑥, 𝑦) = 𝑥 · 𝑦.

Com que el perímetre està fixat i és de 40 metres, tenim que 2𝑥 + 2𝑦 = 40 . Aïllant

d’aquesta expressió la variable 𝑦, obtenim que 𝑦 = 20 − 𝑥, i substituint aquesta
expressió en la funció àrea 𝐴, tenim que:

𝐴(𝑥) = 𝑥(20 − 𝑥) = 20𝑥 − 𝑥 2

b) Com que volem trobar un màxim de la funció 𝐴(𝑥), derivarem la funció 𝐴(𝑥) i la
igualarem a 0.

𝐴’(𝑥) = 20  2 x .

Imposem 𝐴’(𝑥) = 0 i obtenim 𝑥 = 10 metres. Observem que es tracta d’un màxim

perquè la derivada és positiva per a valors inferiors a 10 i és negativa per a valors
superiors. Per tant, l’amplària del corral d’àrea màxima és de 𝑥 = 10 metres.

Sabem que la llargària ve donada per l’expressió 𝑦 = 20 − 𝑥. Substituint la 𝑥 per 10,

obtenim que 𝑦 = 10 metres.

Deduïm, per tant, que en realitat es tracta d’un quadrat de costat 𝑥 = 10 metres i tindrà
per àrea 𝐴(10) = 100 𝑚2 .

Criteris de correcció: a) Obtenció de la relació entre l’amplària 𝑥 i la llargària 𝑦: 0,5 p.

Obtenció de l’àrea en funció de 𝑥: 0,75 p. b) Càlcul de la derivada: 0,25 p. Càlcul del
valor pel qual s’obté el màxim: 0,25 p. Comprovació que es tracta d’un màxim: 0,25 p.
Càlcul del valor de la llargària: 0,25 p. Càlcul de l’àrea màxima: 0,25 p.
 Pàgina 7 de 16
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021, convocatòria ordinària. Criteri de correcció

5.

a) Comencem calculant les diferents potències de 𝐴:

1 1 1 1 1 2
𝐴2 = ( )·( )=( )
0 1 0 1 0 1
1 1 1 2 1 3
𝐴3 = ( )·( )=( )
0 1 0 1 0 1

...

Per tant, deduïm que:

1 1 1 𝑛−1 1 𝑛
𝐴𝑛 = ( )·( )=( ).
0 1 0 1 0 1

D’altra banda, per comprovar si la matriu de l’enunciat és la inversa de la matriu 𝐴𝑛 ,

multipliquem les dues matrius per veure si obtenim la matriu identitat:

1 −𝑛 1 𝑛 1 −𝑛 1 0
𝐴𝑛 · ( )=( )·( )=( ).
0 1 0 1 0 1 0 1

Per tant, efectivament, es tracta de la matriu inversa de 𝐴𝑛 .

b) Per resoldre l’equació matricial, comencem aïllant la matriu 𝑋 respectant les normes
del producte de matrius:

𝐴10 𝑋 − 𝐴20 = 𝐴 ⟹ 𝐴10 𝑋 = 𝐴 + 𝐴20 ⟹ 𝑋 = (𝐴10 )−1 (𝐴 + 𝐴20 ).

Utilitzant el que hem vist a l’apartat anterior, tenim, per tant, que:

1 −10 1 1 1 20 1 −10 2 21 2 1
𝑋=( ) · (( )+( )) = ( )·( )=( ).
0 1 0 1 0 1 0 1 0 2 0 2

Criteris de correcció: a) Obtenció de l’expressió de 𝐴𝑛 : 0,75 p. Comprovació que es

tracta de la matriu inversa de 𝐴𝑛 : 0,5 p. b) Aïllar l’equació matricial: 0,5 p. Càlculs dels
productes de matrius: 0,5 p. Obtenció de la solució final: 0,25 p.
 Pàgina 8 de 16
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021, convocatòria ordinària. Criteri de correcció

6.

a) Comencem calculant la derivada 𝑓 ′ (𝑥) = 12𝑥 2 + 2𝑎𝑥. Si en el punt d’abscissa 𝑥 =

−1 hi ha un extrem relatiu, sabem que la derivada en aquest punt ha de ser zero. Per
tant 𝑓 ′ (−1) = 12(−1)2 + 2𝑎(−1) = 0 → 12 − 2𝑎 = 0 → 𝑎 = 6.

Per tant, obtenim que el paràmetre 𝑎 = 6.

b) Tenim ara 𝑓(𝑥) = 4𝑥 3 + 12𝑥 2 − 2. Comencem calculant la derivada: 𝑓’(𝑥) = 12𝑥 2 +

24𝑥 = 12𝑥(𝑥 + 2). Si la igualem a zero obtenim dues solucions 𝑥 = −2 i 𝑥 = 0.

Per tant, tenim que:

(−∞, −2) −2 (−2, 0) 0 (0, +∞)

𝑓′(𝑥) + 0 - 0 +

𝑓(𝑥) funció màxim funció mínim funció

creixent decreixent creixent

Observem que 𝑓(−2) = 14 i 𝑓(0) = −2.

Així doncs, la funció és creixent en els intervals (−∞, −2) ∪ (0, +∞) i és decreixent
en l’interval (−2,0). D’altra banda, té un màxim relatiu en el punt (−2, 14) i un mínim
relatiu en el punt (0, −2).

Criteris de correcció: a) Si el plantejament del problema és correcte, encara que hi pugui

haver errors de càlcul: 0,5 p. Càlculs: 0,5 p. Obtenció de la solució: 0,25 p. b) Càlcul de
la derivada: 0,25 p. Càlcul dels intervals de creixement i decreixement: 0,5 p. Obtenció
dels extrems relatius i classificació: 0,5 p.
 Pàgina 9 de 16
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021, convocatòria ordinària. Criteri de correcció

SÈRIE 5

PAUTES PER ALS CORRECTORS

RECORDEU:

Podeu valorar amb tants decimals com considereu convenient, però aconsellem no fer-
ho en més de dos decimals.

Cal arrodonir la nota final de l’examen, no les notes parcials.

Cal traslladar la puntuació de cada pregunta a la casella amb el número

corresponent de la primera pàgina de l’examen.
 Pàgina 10 de 16
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021, convocatòria ordinària. Criteri de correcció

1.

a)

El pendent de la recta tangent és 𝑓 ′ (0). Comencem per tant calculant la derivada:

2(𝑥 2 +1)−2𝑥2𝑥 −2𝑥 2 +2

𝑓 ′ (𝑥) = (𝑥 2 +1)2
= (𝑥 2 +1)2.

Per tant, 𝑓 ′ (0) = 2.

El punt de tangència és (0, f(0)), és a dir (0, 0) i per tant l’equació de la recta tangent a
𝑓(𝑥) en 𝑥 = 0 és 𝑦 = 2𝑥.

b)

Per estudiar la monotonia de 𝑓(𝑥) estudiem el signe de la derivada. Per fer-ho, busquem
els valors on la derivada pot canviar de signe que, en aquests cas, només són els punts
de tall amb l’eix d’abscisses ja que és una funció contínua. Recordem que 𝑓 ′ (𝑥) =
−2𝑥 2 +2
i per tant si imposem que s’anul·li tenim −2𝑥 2 + 2 = 0 que té per solucions 𝑥 = 1 i
(𝑥 2 +1)2
𝑥 = −1.

(−∞, −1) (−1, +1) (+1, +∞)

−2𝑥 2 + 2 − + −

(𝑥 2 + 1)2 + + +

𝑓 ′ (𝑥) − + −

𝑓(𝑥) funció decreixent funció creixent funció decreixent

Per tant, la funció 𝑓(𝑥) és creixent a l’interval (-1, 1) i és decreixent a l'interval

(-∞, −1) ∪ (1, ∞). D'altra banda, té un mínim relatiu en el punt (−1, 𝑓(−1)) = (−1, −1) i
un màxim relatiu en el punt (1, 𝑓(1)) = (1,1).
 Pàgina 11 de 16
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021, convocatòria ordinària. Criteri de correcció

Criteris de correcció:

a) Càlcul de la derivada: 0,5 p. Obtenció del pendent: 0,25 p. Obtenció del punt de
tangència: 0,25 p. Obtenció de la recta tangent: 0,25 p.

b) Determinació dels intervals de creixement i de decreixement: 0,5 p. Obtenció dels

extrems relatius: 0,75 p.

2.

a)

Considerem 𝑥 = lots venuts de l'oferta Blava i 𝑦 = lots venuts de l'oferta Groga.

Tenim les següents restriccions:

3𝑥 + 𝑦 ≤ 200
𝑥 + 2𝑦 ≤ 100
1
𝑥 ≥ ( )𝑦
2
𝑥≥0
{ 𝑦≥0

Finalment, la funció objectiu és 𝐼𝑛𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑜𝑠(𝑥, 𝑦) = 50𝑥 + 30𝑦.

 Pàgina 12 de 16
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021, convocatòria ordinària. Criteri de correcció

b)
200
Els vèrtexs de la regió factible són (0,0), (20,40), (60,20) i ( 3
, 0). Per veure quan
obtenim els ingressos màxims calculem el valor de la funció objectiu en els vèrtexs:

𝐼𝑛𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑜𝑠((0,0)) = 0 €,

𝐼𝑛𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑜𝑠((20,40)) = 50 · 20 + 30 · 40 = 2.200 € ,

𝐼𝑛𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑜𝑠((60,20)) = 50 · 60 + 30 · 20 = 3.600 € ,

𝐼𝑛𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑜𝑠((200/3,0)) = 50 · 200/3 + 30 · 0 = 3.333′33 € .

Per tant caldrà vendre 60 lots de l’oferta Blava i 20 de l’oferta Groga i s'obtindrà uns
ingressos màxims de 3.600 euros.

Criteris de correcció: a) Càlcul de les restriccions: 0,5 p. Dibuix de la regió factible: 0.5p.
Obtenció de la funció objectiu: 0,25 p. b) Obtenció dels vèrtexs: 0,5 p. Obtenció del punt
pel que s'assoleix el màxim: 0,25 p. Obtenció del benefici màxim: 0,5 p.

3.

Considerem les variables següents:

𝑥: import de les vendes a nivell estatal de l’any passat,

𝑦: import de les exportacions a Europa de l’any passat,

𝑧: import de les exportacions a països no comunitaris l’any passat.

S’obté el següent sistema d’equacions:

𝑥 + 𝑦 + 𝑧 = 1.800.000
{ =𝑥+𝑧
𝑦
0,95 𝑥 + 1,15 𝑦 + 1,1 𝑧 = 1.950.000

El resolem pel mètode de Gauss, multiplicant la tercera equació per 100:

1 −1 1 0 1 −1 1 0
(1 1 1 | 1.800.000 ) → (0 1 0 | 900.000 )
95 115 110 195.000.000 0 210 15 195.000.000
1 −1 1 0
→ (0 1 0 | 900.000 )
0 0 15 6.000.000
 Pàgina 13 de 16
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021, convocatòria ordinària. Criteri de correcció

Per tant és un sistema compatible determinat i resolent s’obté x=500.000, 𝑦 =

900.000 𝑖 𝑧 = 400.000.

Finalment, aquest any les vendes a nivell estatal han estat de 475.000 euros, les
exportacions a Europa de 1.035.000 euros i les exportacions a països no comunitaris de
440.000 euros.

Criteris de correcció: Plantejament del sistema: 0,75 p. Resolució del sistema: 1 p.

Obtenció de les vendes aquest any: 0,75 p.
 Pàgina 14 de 16
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021, convocatòria ordinària. Criteri de correcció

4.

a)

La temperatura de l'aigua a la superfície serà de 𝑓(0) = 1 grau centígrad. Per saber a

quines profunditats la temperatura és de zero graus hem de resoldre l'equació 𝑓(𝑥) = 0.
Obtenim 𝑥 2 + 5𝑥 + 4 = 0 que té dues solucions, 𝑥 = −4 i 𝑥 = −1. Per tant la
temperatura serà de zero graus a 1 metre i a 4 metres de profunditat.

Per obtenir la temperatura a molta profunditat calculem el límit següent:

𝑥 2 + 5𝑥 + 4
lim 𝑓(𝑥) = lim = 1.
𝑥→−∞ 𝑥→−∞ 𝑥2 + 4

Per tant, la temperatura límit a molta profunditat serà d'un grau centígrad.

b)

Per calcular a quina fondària s'obté la temperatura mínima comencem calculant la

(2𝑥+5)(𝑥 2 +4)−2𝑥(𝑥 2 +5𝑥+4) −5𝑥 2 +20
derivada 𝑓 ′ (𝑥) = (𝑥 2 +4)2
= (𝑥 2 +4)2
. Si igualem la derivada a zero,
′ (𝑥)
𝑓 = 0, veiem que la derivada s'anul·la en 𝑥 = 2 i 𝑥 = −2. Per la naturalesa del
problema només té sentit 𝑥 = −2. Es tracta d'un mínim perquè la derivada és negativa
abans del punt 𝑥 = −2 i es positiva entre 𝑥 = −2 i 𝑥 = 2.
1
Si calculem 𝑓(−2) = − , obtenim que la temperatura mínima s'obté a dos metres de
4
1
profunditat i la temperatura mínima és de − de grau centígrad.
4

Criteris de correcció:

a) Determinació de la temperatura a la superfície: 0,25 p. Determinació de les

profunditats on la temperatura és de zero graus: 0,25 p. Determinació del límit: 0,75 p.

b) Càlcul de la derivada: 0,5 p. Obtenció del punt on s'obté el mínim: 0,25 p. Justificació
de que es tracta d'un mínim: 0,25 p. Obtenció de la temperatura mínima: 0,25 p.
 Pàgina 15 de 16
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021, convocatòria ordinària. Criteri de correcció

5.

a)

En la primera prova ha consumit 17 litres per recórrer 300 km, per tant la mitjana és de
0,057 litres per km o, equivalentment, 5,7 litres per 100 km.

En la segona prova ha consumit 17,5 litres per recórrer per 350 km, per tant la mitjana
és de 0,05 l per km o, equivalentment, 5 litres per 100 km.

b)

Anomenem 𝑥 = litres consumits per 100 km per carretera i 𝑦 = litres consumits per 100
km per ciutat. Volem calcular el consum en litres en 400 km per carretera i 150 per
ciutat, per tant volem calcular: 4𝑥 + 1,5𝑦.

De les dues primeres voltes sabem que

2𝑥 + 𝑦 = 17
{
3𝑥 + 0,5𝑦 = 17,5

Resolent el sistema obtenim que 𝑥=4,5 i 𝑦=8. Per tant el consum que ens demanen és
4·4,5+1,5·8=30 litres.

Criteris de correcció: a) Plantejament: 0,25 p. Determinació de la mitjana de les dues

primeres proves: 0,5 p. cadascuna. b) Plantejament del problema: 0,5 p. Obtenció de la
solució: 0,75 p.
 Pàgina 16 de 16
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021, convocatòria ordinària. Criteri de correcció

6.

a)

Calculem les matrius que ens demanen:

𝑎 0 𝑎 0 2
𝐴2 = ( )( ) = (𝑎 0 ),
1 𝑎 1 𝑎 2𝑎 𝑎2
2 3
𝐴³ = ( 𝑎 0 ) (𝑎 0
)=(𝑎2 0) i
2𝑎 𝑎2 1 𝑎 3𝑎 𝑎3
3 4
𝐴⁴ = ( 𝑎 2 0 ) (𝑎 0
)=(𝑎3 0 ).
3𝑎 𝑎3 1 𝑎 4𝑎 𝑎4

b)
𝑎𝑛 0
Deduïm doncs que en general 𝐴𝑛 = ( 𝑛−1 ) i per tant,
𝑛𝑎 𝑎𝑛
100
𝐴100 = ( 𝑎 99 0 ).
100𝑎 𝑎100

Criteris de correcció: a) Càlcul de les potències de matrius 𝐴2 i 𝐴3 : 0,5 p. cadascuna.

Càlcul de 𝐴4 : 0,25 p.. b) Observar la relació i deducció de la matriu 𝐴100 : 1,25 p.
ANY 2021
SETEMBRE
 2021

Proves d’accés a la universitat

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 1

Qualificació TR

3
Qüestions
4

Suma de notes parcials

Qualificació final

Etiqueta de l’alumne/a

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ................................................................................

Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a

 Responeu a QUATRE de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Cada qüestió val 2,5 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es permet l’ús de calculadores o altres aparells que poden
emmagatzemar dades o que poden transmetre o rebre informació.
Podeu utilitzar les pàgines en blanc (pàgines 14 i 15) per a fer esquemes, esborranys, etc., o
per a acabar de respondre a alguna qüestió si necessiteu més espai. En aquest últim cas, cal que
ho indiqueu clarament al final de la pàgina de la qüestió corresponent.

1. La taula següent mostra els ingressos, en milers d’euros, d’una botiga que disposa de tres
locals, durant els mesos de gener, febrer i març de 2020.

Gener Febrer Març

Local 1 13,5 13,2 4,2
Local 2 11 12,5 3,8
Local 3 15 14 2,7

  Hem recollit la informació anterior en la matriu A, en què cada fila indica un local i
cada columna el mes corresponent:

a) Considereu els vectors v = 

(1 1 1) i . Feu les operacions v · A i A · w.

Interpreteu en cada cas el resultat obtingut.

[1,25 punts]

2
b) La matriu B recull els resultats del trimestre següent, és a dir, els ingressos correspo-
nents als mesos d’abril, maig i juny de 2020:

  Desconeixem la dada corresponent al mes de juny del local 3, que hem denominat x,
però sabem que el rang de la matriu B és 2. Trobeu el valor de x.
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 1 b
Total
3
 2. La Filomena fa una festa i convida els amics a menjar un pastís. Ha anat a la botiga i ha
comprat una dotzena d’ous, una bossa de farina d’ametlla i un paquet de sucre morè. La
festa ha estat un èxit i decideix repetir la trobada i tornar a fer el pastís. Torna a la botiga
i compra una altra dotzena d’ous i dues bosses de farina d’ametlla. Però un cop a casa
s’adona que no té gens de sucre. Torna a la botiga i compra un paquet de sucre morè
i també una altra dotzena d’ous. La primera compra li va costar 6 €, la segona 6,5 € i la
darrera 3,5 €.
a) Plantegeu un sistema d’equacions amb les dades del problema.
[0,75 punts]

4
b) Calculeu el preu d’una dotzena d’ous, el d’una bossa de farina d’ametlla i el d’un
paquet de sucre morè.
[1,75 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 2 b
Total
5
 3. Un restaurant que acaba d’obrir vol posar anuncis a la ràdio i a la televisió locals durant
una setmana per a donar-se a conèixer i augmentar així el nombre de clients. Té un pres-
supost màxim de 18.000 euros. Cada anunci a la ràdio costa 1.000 euros i el contracte
preveu que com a mínim cal fer-ne 3. Cada anunci a la televisió costa 3.000 euros i, per
disponibilitat de programació, se’n poden fer com a màxim 4. S’estima que cada anunci
a la ràdio suposa un increment de 10 clients per al restaurant i que cada anunci a la tele-
visió suposa un increment de 60 clients.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions. Dibuixeu la regió factible.
[1,25 punts]

6
b) Calculeu quants anuncis haurà de posar a la ràdio i quants a la televisió perquè el
nombre de clients nous sigui màxim. Quants clients nous obtindrà?
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 3 b
Total
7
 4. La funció , en què t són els anys transcorreguts i C(t) la quantitat de

clients, expressada en milers, modelitza l’evolució d’una empresa que ha entrat en crisi.
a) Calculeu quants clients tenia l’empresa en el moment inicial i quants en tenia al cap
d’un any.
[0,5 punts]

b) Trobeu l’instant en què l’empresa deixa de perdre clients i calculeu quants clients té
en aquell instant.
[1 punt]

8
c) Calculeu quant temps haurà de passar perquè l’empresa aconsegueixi tenir de nou el
mateix nombre de clients que en el moment d’iniciar l’estudi.
[1 punt]

Espai per al corrector/a

a
b
Qüestió 4
c
Total
9
 5. Una empresa posa a la venda un producte que distribueix en caixes. El benefici B obtingut
per l’empresa, expressat en milers d’euros, és donat per l’expressió B(x) = –x2 + 16x – 55,
en què x > 0 és el preu de venda de cada caixa, expressat en euros.
a) Quin benefici obtindrà si el preu de venda de cada caixa és de 6 euros? Entre quins
valors cal fixar el preu de venda d’una caixa per a obtenir beneficis?
[1,25 punts]

10
b) A quin preu ha de vendre cada caixa perquè el benefici sigui el més gran possible?
Quin és aquest benefici màxim?
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 5 b
Total
11
 6. Considereu la funció f (x) = px3 – 4x2 + 7px – 18.
a) Calculeu quin ha de ser el valor del paràmetre p perquè les rectes tangents a la corba
en els punts d’abscisses x = 1 i x = 3 siguin paraŀleles.
[1,25 punts]

12
b) Escriviu l’equació de la recta tangent al punt d’abscissa x = 3 per al valor de p = 2.
[1,25 punts]

Espai per al corrector/a

a
Qüestió 6 b
Total
13
 [Pàgina per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a alguna qüestió.]

14
[Pàgina per a fer esquemes, esborranys, etc., o per a acabar de respondre a alguna qüestió.]

15
 Etiqueta de l’alumne/a

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
 Pàgina 1 de 6
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021. Criteri específic d'avaluació

SÈRIE 1

1.

a) Fem el producte de 𝑣 · 𝐴.

13,5 13,2 4,2

𝑣 · 𝐴 = (1 1 1) · ( 11 12,5 3,8) = (39,5 39,7 10,7)
15 14 2,7

El vector resultant correspon als ingressos totals en milers d’euros del conjunt dels tres
locals en els mesos de gener, febrer i març de 2020 respectivament.

D’altra banda,

13,5 13,2 4,2 1 30,9

𝐴 · 𝑤 = ( 11 12,5 3,8) · (1) = (27,3)
15 14 2,7 1 31,7

i en cada fila hi ha els ingressos totals durant els 3 mesos de cada un dels locals, en
milers d’euros.

b) Per calcular el rang de la matriu B diagonalitzarem seguint el mètode de Gauss. En

el primer pas substituïm la fila 2, F2, per F2-F1, on F1 denota la fila 1, i la fila 3, F3,
per F3-2·F1. En el segon pas substituïm F3 per F3+F2.

2 6 4 2 6 4 2 6 4
(2 7 5) ~ (0 1 1 ) ~ (0 1 1 )
4 11 𝑥 0 −1 𝑥 − 8 0 0 𝑥−7

Per tant, perquè la matriu 𝐵 tingui rang 2 cal que 𝑥 = 7.

Criteris de correcció: a) Càlcul dels productes: 0,25 p. cadascun. Interpretació del

resultat: 0,75 p. b) Si es fa algun procediment per intentar validar que el rang de la
matriu és 2: 0,5 p. Càlculs 0,5 p. Obtenció del resulta final: 0,25 p.
 Pàgina 2 de 6
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021. Criteri específic d'avaluació
2.

a) Si definim les incògnites 𝑥, 𝑦 i 𝑧 com el preu d’una dotzena d’ous, d’una bossa de
farina d’ametlla i d’un paquet de sucre morè, respectivament, obtenim el sistema
d’equacions següent:

𝑥+𝑦+𝑧 =6
{ 𝑥 + 2𝑦 = 6,5
𝑥 + 𝑧 = 3,5

b) El resolem mitjançant el mètode de Gauss:

1 1 1 6 1 1 1 6 1 1 1 6
(1 2 0|6,5) ~ (0 1 −1|0,5) ~ (0 1 0|2,5)
1 0 1 3,5 0 1 0 2,5 0 0 1 2

Obtenim, per tant, 𝑥 = 1,5 , 𝑦 = 2,5 i 𝑧 = 2. Per tant, la dotzena d’ous costa 1,5 €, la
bossa de farina d’ametlla 2,5 € i el paquet de sucre morè 2 €.

Criteris de correcció: Plantejament del sistema d’equacions: 0,25 p. per cada equació.
Resolució: 1 p. Obtenció del resultat final 0,75 p.
 Pàgina 3 de 6
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021. Criteri específic d'avaluació
3.

a) Si anomenem 𝑥 el nombre d’anuncis a la ràdio i 𝑦 el nombre d’anuncis a la televisió

tenim les inequacions següents.

1.000𝑥 + 3.000𝑦 ≤ 18.000 𝑥 + 3𝑦 ≤ 18

𝑥≥3 } → 𝑥≥3 }
0≤𝑦≤4 0≤𝑦≤4

La regió factible és

La funció objectiu que ens dona el nombre de clients nous és

𝐹(𝑥, 𝑦) = 10𝑥 + 60𝑦.

b) Si avaluem la funció en els vèrtex de la regió factible tenim

𝐹(3, 0) = 10 · 3 + 60 · 0 = 30

𝐹(18, 0) = 10 · 18 + 60 · 0 = 180

𝐹(3, 4) = 10 · 3 + 60 · 4 = 270

𝐹(6, 4) = 10 · 6 + 60 · 4 = 300

Si es fan 6 anuncis a la ràdio i 4 a la televisió s’obtindran 300 clients nous que

correspon al nombre màxim de clients que es pot obtenir amb aquestes restriccions.

Criteris de correcció: a) Càlcul de les restriccions: 0,5 p. Dibuix de la regió factible: 0,5
p. Obtenció de la funció objectiu: 0,25 p. b) Obtenció dels vèrtexs: 0,5 p. Obtenció del
punt en què s'assoleix el màxim: 0,5 p. Obtenció del benefici màxim: 0,25 p.
 Pàgina 4 de 6
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021. Criteri específic d'avaluació
4.
1 14
a) En el moment inicial tenia 𝐶(0) = 3 − 5 = 5
= 2,8 milers de clients. Al cap d’un
1 5
any tindrà 𝐶(1) = 3 − 1−4+5 = 2 = 2,5 milers de clients.

b) Observem que la funció 𝐶(𝑡) està definida per tot valor real 𝑡 (ja que el
denominador 𝑡 2 − 4𝑡 + 5 no s’anul·la mai) i que, per la naturalesa del problema,
té sentit per a tot 𝑡 ≥ 0. Calculem la derivada :
2𝑡−4 2𝑡−4
𝐶 ′ (𝑡) = . Si igualem la derivada a zero, = 0, obtenim que
(𝑡 2 −4𝑡+5)2 (𝑡 2 −4𝑡+5)2
𝑡 = 2, que correspon a l’instant en el qual hi ha una quantitat de clients de
1
𝐶(2) = 3 − 4−8+5 = 2 milers.

És fàcil veure què aquest valor correspon a un mínim observant que la derivada
canvia de signe en 𝑡 = 2, passant de negativa a positiva. Per tant, desprès de 2
anys l’empresa tindrà 2.000 clients i començarà a remuntar.

c) Hem de resoldre l’equació

1 14
3− =
𝑡2 − 4𝑡 + 5 5

Tenim que
1 1
= , per tant, 𝑡 2 − 4𝑡 + 5 = 5, i simplificant obtenim 𝑡 2 − 4𝑡 = 0, d’on
5 𝑡 2 −4𝑡+5
obtenim les solucions 𝑡 = 0 que correspon a l’instant en què s’inicia l’estudi i
𝑡 = 4 que representa el moment en què tornen a tenir els 2.800 clients de l’inici
de l’estudi. Per tant, hauran de passar 4 anys per tenir de nou el mateix nombre
de clients.

Criteris de correcció: a) Nombre de clients inicials: 0,25 p. Nombre de clients al cap

d’un any: 0,25 p. b) Càlcul de la derivada: 0,5 punts. Càlcul del valor pel qual s’obté el
mínim i comprovació que es tracta d’un mínim: 0,25 p. Càlcul del nombre mínim de
clients: 0,25 p. c) Plantejament de l’equació: 0,25 p. Càlculs: 0,5 p. Obtenció de la
solució final: 0,25 p.
 Pàgina 5 de 6
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021. Criteri específic d'avaluació
5.

a) El benefici obtingut si les caixes es venen a 6 euros és de 𝐵(6) = −62 + 16 · 6 −

55 = −36 + 96 − 55 = 5 milers d’euros.

Els valors per als quals hi haurà beneficis són els valors de 𝑥 per als quals
𝐵(𝑥) > 0. Hem de resoldre, per tant, la inequació −𝑥 2 + 16𝑥 − 55 > 0.
−16±√162 −4·55 16±6
Comencem resolent l’equació −𝑥 2 + 16𝑥 − 55 = 0. 𝑥 = = . Que
−2 2
té per solucions 𝑥 = 11 i 𝑥 = 5. Observem que 𝐵(𝑥) > 0 si 𝑥 ∈ (5,11). Per tant,
per què l’empresa tingui beneficis, cal que el preu de la caixa estigui entre 5 i 11
euros.

b) Si derivem la funció obtenim 𝐵’(𝑥) = −2𝑥 + 16. Igualant a zero obtenim que hi ha
un extrem relatiu en 𝑥 = 8. Es tracta d’un màxim perquè la derivada és positiva
per a valors de 𝑥 < 8 i, per tant, la funció és creixent, mentre que és negativa per
a valors de 𝑥 > 8 i, per tant, la funció és decreixent.

Per tant, l’empresa obté el benefici màxim si ven cada caixa a 8 euros i el
benefici que obté és de 𝐵(8) = −82 + 16 · 8 − 55 = 9 milers d’euros.

Criteris de correcció: a) Beneficis si la caixa es ven a 6 euros: 0,5 p. Plantejament de la

inequació perquè hi hagi beneficis: 0,25 p. Resolució de la inequació i obtenció dels
punts entre els quals ha de prendre valors la x: 0,5 p. b) Càlcul de la derivada: 0,5 p.
Obtenció del punt en el qual s’assoleix el màxim: 0,25 p. Comprovació que es tracta
d’un màxim: 0,25 p. Obtenció del benefici màxim: 0,25 p.
 Pàgina 6 de 6
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Proves d’accés a la Universitat 2021. Criteri específic d'avaluació
6.

a) Calculem la funció derivada: 𝑓′(𝑥) = 3𝑝𝑥 2 − 8 𝑥 + 7𝑝. Perquè les rectes

siguin paral·leles cal que tinguin el mateix pendent. D’una banda, el pendent de
la recta tangent en el punt d’abscissa 𝑥 = 1 és 𝑓’(1) = 3𝑝 − 8 + 7𝑝 = 10𝑝 − 8.
D’altra banda, el pendent de la recta tangent en el punt d’abscissa 𝑥 = 3 és
𝑓’(3) = 27𝑝 − 24 + 7𝑝 = 34𝑝 − 24.

Si igualem les expressions dels dos pendents obtenim 10𝑝 − 8 = 34𝑝 − 24 i

2
obtenim que, perquè siguin iguals, cal que 𝑝 = 3 .

b) L’equació tangent és de la forma:

𝑦 − 𝑦𝑜 = 𝑚(𝑥 − 𝑥𝑜 )

L’ordenada corresponent al punt d’abscissa 𝑥0 = 3 és

𝑦0 = 𝑓(3) = 2 · 33 − 4 · 32 + 7 · 2 · 3 − 18 = 42

El pendent ve donat per

𝑚 = 𝑓’(3) = 3 · 2 · 32 − 8 · 3 + 7 · 2 = 44

I, per tant, l’equació de la recta tangent que busquem és 𝑦 − 42 = 44(𝑥 − 3), és

a dir, 𝑦 = 44𝑥 − 90.

Criteris de correcció: a) Càlcul de la derivada: 0,25 p. Càlcul dels pendents: 0,25 p.

cadascun. Plantejament de la igualtat de pendents: 0,25 p. Obtenció del valor de 𝑝:
0,25 p. b) Plantejament de la recta tangent: 0,25 p. Càlcul de l’ordenada: 0,25 p. Càlcul
del pendent: 0,25 p. Obtenció de la recta tangent: 0,5 p.