Estrategia Salud Mental 2016-2020 CV
Estrategia Salud Mental 2016-2020 CV
BIBLIOGRAFÍA
ANEXOS
1. NORMATIVA Y LEGISLACIÓN DE SALUD MENTAL
2. CARTERA DE SERVICIOS 2010
3. COMITÉ DE ELABORACIÓN, PARTICIPANTES Y COMITÉS DE EXPERTOS
4. EJEMPLOS DE BUENA PRAXIS
2
[Link]ÓN
El Consell se ha fijado la salud mental como una prioridad. Por tanto, para la Conselleria de Sanitat
Universal i Salut Pública mejorar la salud mental es uno de los objetivos estratégicos de nuestra
política sanitaria.
No hay salud sin salud mental. Este es el reto que nos ha alentado a abordar este proyecto común,
de personas para las personas, que es la Estrategia Autonómica de Salud Mental 2016-2020.
Hemos sido las personas usuarias, sus familiares, las asociaciones, y las y los profesionales
sanitarios quienes, junto a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, los que hemos dado este
paso, el primero de un largo camino, para recuperar el tiempo perdido y hacer del bienestar mental
ese componente esencial de la salud.
Los problemas de salud mental son frecuentes en todo el mundo y, además del sufrimiento de
aquellos que los padecen, interfieren de manera notable en las relaciones familiares y sociales. Por
otra parte, las consecuencias de los trastornos mentales no sólo se ciñen a la salud del paciente. La
discriminación que a menudo padecen y el estigma que acarrea implican, no pocas veces, la violación
de sus derechos humanos y la negación de derechos económicos, sociales y culturales.
Así lo recoge el Plan de Acción Integral sobre la salud mental de la OMS para el periodo 2013-2020.
La misma Organización Mundial de la Salud fija como objetivo dotar de eficacia a las políticas de
salud mental.
Desde la Conselleria asumimos este reto con unos objetivos difíciles pero irrenunciables: la calidad
de los tratamientos, el respeto a las personas con problemas de salud mental, la plena participación
en todo aquello que les afecta y la lucha contra la discriminación que padecen quienes sufren estos
trastornos.
El IV Plan de Salud de la Comunitat Valenciana (2016-2020) describe las grandes líneas de esta
estrategia con la que queremos mejorar la organización y la prestación de servicios, implicar a todos
los actores en salud mental y garantizar los derechos de las personas con problemas de salud
mental.
Todo ello resultará ineficaz si no se cumple uno de los requisitos imprescindibles: el trabajo en
equipo. Por ello, la Estrategia de Salud Mental no puede entenderse sin una acción coordinada de
todos los implicados: administración, profesionales, personas usuarias, familiares y ONG’s.
3
2. PRÓLOGO
Una de las fortalezas de esta estrategia es el protagonismo de las personas: personas usuarias,
familias y profesionales, y su participación activa en la elaboración, implementación, seguimiento y
evaluación, necesaria para la transformación de las relaciones entre los individuos, comunidades,
servicios y gobiernos que puedan facilitar el empoderamiento y emancipación de las personas con
problemas de salud mental y sus familias.
Estamos convencidos que innovar en salud mental, supone dar el valor real a la perspectiva de
derechos humanos en los servicios de atención a las personas con problemas de salud mental, para
el cumplimiento de la Convención Internacional de los Derechos de las Personas con Discapacidad,
a través de las herramientas de calidad y derechos de la OMS que posibilitan un camino de reflexión
para construir una nueva mirada hacia la salud mental.
4
[Link] EJECUTIVO
La importancia de la salud mental, no sólo radica en que es una parte integrante de la salud general
y el bienestar y que la buena salud mental hace posible que las personas materialicen su potencial,
superen el estrés normal de la vida, trabajen de forma productiva y hagan aportaciones a su
comunidad, es decir que “NO HAY SALUD SIN SALUD MENTAL”, sino porque además, los problemas
de salud mental tienen una alta prevalencia (datos de la OMS refieren que una de cada cuatro
personas sufrirá algún tipo de problema de salud mental a lo largo de su vida, lo que equivale a decir
que el 25% de nuestra población, aproximadamente 1.330.000 personas, están en situación de
especial vulnerabilidad).
Las tasas de mortalidad también son altas, estimándose que personas con esquizofrenia o depresión
mayor tienen una probabilidad de muerte prematura de un 40% a un 60% mayor que la población
general. Por otra parte, las personas con trastornos mentales presentan tasas
desproporcionadamente elevadas de discapacidad y los problemas de salud mental representan un
elevado porcentaje de la carga mundial de morbilidad y se encuentran entre las principales causas
mundiales de discapacidad (la depresión por sí sola representa un 4.3% de la carga mundial de
morbilidad y un 11% del total mundial de años vividos con discapacidad, sobre todo en las mujeres) y
debido a la estigmatización y la discriminación, las personas con trastornos mentales sufren
frecuentes vulneraciones de derechos humanos y a muchas se les niegan derechos económicos,
sociales y culturales.
A pesar del reconocimiento de la importancia de la salud mental, queda un largo camino por recorrer
y muchos aspectos a resolver, como la calidad de los tratamientos, el respeto de los derechos de las
personas, su plena participación en todo aquello que les compete y la eliminación de la
discriminación y el estigma que sufren.
Por todo esto, mejorar la salud mental debe de ser uno de los objetivos estratégicos de las políticas
sanitarias, tal y como recoge el Plan de Acción de la OMS (2013-2020)
Uno de los cuatro objetivos de este Plan de Acción Integral es reforzar UN LIDERAZGO Y
GOBERNANZA EFICACES. Como protectores máximos de la salud mental de la población, los
gobiernos son los principales responsables de formular políticas, estrategias y planes que definan
claramente las áreas de acción, la prestación de atención equitativa, el respeto a la dignidad y a los
derechos humanos de las personas con trastornos mentales y discapacidades psicosociales y la
protección de los grupos vulnerables y marginados. Las respuestas serán más sólidas y eficaces si las
intervenciones de salud mental están firmemente integradas en las políticas y planes, para coordinar
todos los servicios y actividades relacionadas con esta área.
Una de las maneras de mejorar la salud mental de los ciudadanos es a través de estrategias que
visualizan la importancia de la salud mental, proporcionan un esquema general, describen objetivos
y planifican y priorizan las acciones, mejoran los procedimientos, identifican a las partes implicadas,
asignando roles y responsabilidades, mejoran la organización y prestación de servicios, implican a
todos los actores en salud mental y garantizan los derechos de las personas. Una política
5
correctamente formulada y puesta en práctica, mejorará la organización y la calidad de la prestación
de los servicios.
Esta Estrategia constituye una prioridad, entre otros por los siguientes motivos:
El modelo de atención propuesto por esta Estrategia emana principalmente de cuatro documentos:
La Convención de Derechos de las Personas con Discapacidad (CDPD) es un pilar central para el
diseño de la nueva forma de afrontar los problemas de salud mental. El logro de los derechos de las
personas con discapacidad no está limitado por su diversidad funcional, si no por las barreras
sociales que impiden que las personas ejerzan sus derechos en igualdad de condiciones con todas
las demás. Es por lo que la Conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública va a realizar una
evaluación de acuerdo al instrumento de la OMS de Calidad y Derechos en salud mental, que
proporcionará una visión y acciones de mejora de la calidad de los servicios de acuerdo al respeto a
los derechos de las personas con discapacidad mental.
6
personas, sus familias y los profesionales que prioricen la potenciación de las capacidades
personales, mantengan la esperanza y se orienten a construir un proyecto de vida.
- Atención transversal e intersectorial, para dar una respuesta integrada a las necesidades de
las personas.
. Oriente los servicios a las necesidades de las personas que presentan algún tipo de trastorno
mental, desde una visión integral que contemple la prevención, detección precoz, tratamiento,
recuperación e inclusión social
. Integre la atención como objetivo de mejora permanente, entre los diferentes servicios y niveles de
atención de la red sanitaria (salud mental en hospitales generales, salud mental en atención primaria
de salud, salud mental y drogodependencias....), y entre el sistema sanitario, social, educativo y
judicial.
. Tenga una visión global compartida, concretada en la capacidad de trabajar en una red
fundamentada en una concepción comunitaria de la atención, basada en acuerdos de funcionamiento
integrado entre los diferentes servicios sanitarios, sociales y respaldada por las administraciones
implicadas.
En esta primera línea la estrategia desarrolla las intervenciones orientadas a la promoción de la salud
mental y la prevención de los trastornos mentales y su carácter intersectorial, considerando el
empoderamiento y el autocuidado personal como los ejes para que el ciudadano gestione su salud
mental. En los objetivos se incluye la promoción de la salud a través de la consideración de los
determinantes diferenciales de género y edad y colectivos vulnerables y la prevención de trastornos
mentales, en la población general, poblaciones de riesgo y las condiciones crónicas de salud.
En esta línea se aborda la atención a la infancia y adolescencia como una de las prioridades de esta
Estrategia, estableciéndose la necesaria coordinación entre los diferentes sectores implicados que
garanticen una atención integral y la priorización de la atención en determinados trastornos, como
la atención a las personas con Trastornos del espectro autista (TEA), Trastornos de déficit de
7
atención e hiperactividad (TDAH) y Trastornos de la conducta alimentaria (TCA), y situaciones como
la de los menores con medidas de protección.
La eficacia y eficiencia de las intervenciones en salud mental dependen no sólo del grado de
desarrollo de los servicios, sino especialmente de la organización de los mismos, del desarrollo de
una cartera de servicios , con especial hincapié en los dispositivos y programas de atención y
seguimiento domiciliario y de la definición de procesos de trabajo conjunto entre los diferentes
sectores involucrados. Las Consellerias de Sanidad Universal y Salud Pública y de Igualdad y Políticas
Inclusivas son titulares de la atención a las personas con TMG en distintos ámbitos, por lo que es
necesaria una coordinación sistematizada que garantice la continuidad de cuidados y cohesione
todas las intervenciones. Esto implica diferentes niveles de coordinación estratégica, táctica y
operativa.
La cuarta línea de la estrategia se ocupa del reconocimiento del ejercicio de los derechos,
empoderamiento y emancipación de los usuarios, del papel y apoyo a las familias y de la
participación de los profesionales, asociaciones y sociedad en general para la mejora de la salud
mental. La satisfacción de usuarios, familias y profesionales es una de las metas fundamentales de
esta estrategia. La lucha contra el estigma constituye uno de los factores claves en todos los planes
de acción en salud mental.
8
4. INTRODUCCIÓN
E
n Enero de 2005, en la Declaración de Helsinki, la Unión Europea (UE) declaró la salud mental
como una prioridad sanitaria y social, plasmada en el proyecto del “Libro Verde de la Salud
Mental”. La visión europea de la salud partía de la convicción de que muchos de los grandes
objetivos estratégicos de la UE, como son la prosperidad duradera de su población, la solidaridad, la
justicia social y la calidad de vida de los ciudadanos, no podían ser asumidos sin una mejora clara de
la salud mental de las personas. Esta Declaración señala explícitamente que se deben enfocar los
graves problemas de la salud mental desde las políticas públicas, en una perspectiva integradora que
enfatice el respeto a los derechos humanos y el rechazo al estigma y la discriminación, con el
despliegue de políticas de promoción y prevención de la salud mental y con la implantación de
modelos de atención de base comunitaria y multidisciplinaria.
La salud mental se plantea como un asunto capital para los ciudadanos, la sociedad y las políticas
públicas: SIN SALUD MENTAL NO HAY SALUD. A los ciudadanos les permite desarrollar su potencial,
así como desempeñar con competencia su papel en la sociedad, la escuela, la familia y el trabajo.
Para la sociedad, la salud mental de la ciudadanía contribuye a la prosperidad, la solidaridad y el
capital social. El bienestar mental es el componente esencial de la definición de salud. La buena salud
9
mental hace posible que las personas materialicen su potencial, superen el estrés normal de la vida,
trabajen de forma productiva y hagan aportaciones a su comunidad.
En la actualidad hay evidencia de que la mayor inversión en recursos en muchas áreas de salud
mental, no sólo está justificada en función de la eliminación de las desigualdades, del elevado grado
de exclusión social y de las consecuencias adversas de los trastornos mentales, sino que también
representa un uso más eficiente de los recursos sanitarios y de otro tipo. En un reciente estudio de la
OMS, en el que se estiman por primera vez los beneficios tanto sanitarios como económicos de la
inversión en el tratamiento de las enfermedades más frecuentes en el mundo, se ha visto que cada
dólar invertido en la ampliación del tratamiento de la depresión y la ansiedad rinde 4 dólares: “La
inversión en el tratamiento de la depresión y la ansiedad tiene un rendimiento del 400%” (OMS 2016).
Pero la importancia de la salud mental no radica sólo en que es parte integral de la salud, sino
además en la alta prevalencia de los trastornos mentales y su asociación con la discapacidad (OMS
2010). Los trastornos mentales son frecuentes en todo el mundo y se encuentran entre los de mayor
prevalencia en todas las culturas, generan un gran sufrimiento e interfieren significativamente en la
vida de las personas que los padecen y sus familias. Además, la prevalencia de los trastornos
mentales sigue aumentando, causando efectos considerables en la salud de las personas y graves
consecuencias a nivel socioeconómico y en el ámbito de los derechos humanos en todos los países
(OMS 2016). Se calcula que 350 millones de personas en todo el mundo padecen depresión, con
mayor prevalencia en las mujeres que en los hombres, el trastorno bipolar y la esquizofrenia afectan
alrededor de 60 y 21 millones de personas respectivamente.
Asimismo, constituyen una alta carga de enfermedad en Europa. Por ejemplo, la depresión
representa el 4.3% de la carga mundial y según las predicciones actuales, para 2030 la depresión
será la principal causa de morbilidad a nivel mundial. Cuando sólo se toma en cuenta el componente
de discapacidad al calcular la carga de morbilidad, los trastornos mentales representan el 25.3% y el
33.5% de los años perdidos por discapacidad en los países de ingresos bajos y de ingresos medios,
respectivamente.
También son altas las tasas de mortalidad, por ejemplo, las personas con esquizofrenia o depresión
mayor tienen una probabilidad de muerte prematura de un 40% a un 60% mayor que la población
general debido a problemas de salud física que a menudo no son atendidos y al suicidio. Y a nivel
mundial, el suicidio es la segunda causa más frecuente de muerte en los jóvenes.
A esta alta prevalencia hay que sumar el estigma y la discriminación asociada, que genera
aislamiento y exclusión que puede traducirse en una falta de acceso a los servicios sociosanitarios y
un riesgo elevado de que no se respeten los Derechos Humanos de las personas afectadas (OMS
2016).
Las repercusiones sociales y económicas de la discapacidad mental son diversas y de gran alcance.
Las tasas de enfermedad mental entre las personas sin hogar pueden ser superiores al 50% y hay
estudios que revelan que más de una tercera parte de la población carcelaria padece problemas
mentales. También las personas con problemas de salud mental suelen carecer de oportunidades de
educación y de empleo, lo que les impide gozar de un reconocimiento social en la comunidad. Por
10
ejemplo, entre las discapacidades, las enfermedades mentales graves están asociadas con las tasas
más altas de desempleo, hasta un 90%.
Por último, hay que considerar los determinantes de la salud mental que no sólo son características
individuales, sino también factores sociales, culturales, económicos, políticos y ambientales. La
exposición a adversidades en la infancia es un factor de riesgo prevenible bien establecido de los
trastornos mentales. Hay que tener especial atención a los grupos más vulnerables como los jóvenes
desempleados, las personas con problemas de salud crónicos, los grupos minoritarios, la violencia y
el maltrato doméstico, el exceso de trabajo y el estrés, especialmente para la salud de la mujer.
5. JUSTIFICACIÓN
Hay muchas maneras de mejorar la vida de las personas con trastornos mentales. Una manera muy
importante es a través de políticas, planes y programas que permitan gozar de mejores servicios. Son
esenciales una política y un plan de salud mental para coordinar todos los servicios y actividades. Sin
una política y unos planes adecuados, es probable que los trastornos mentales se traten de manera
ineficaz y fragmentada (OMS 2006).
En salud mental, las políticas y planes son importantes por varios motivos:
- Proporcionan un esquema general, describen los objetivos y sientan las bases para las
actuaciones futuras
- Visualizan la salud mental como una prioridad, acorde a la carga de enfermedad que
representan.
- Garantizan los derechos de las personas con enfermedad mental.
- Mejoran la organización, los procedimientos y priorizan actividades, de acuerdo a la mejor
evidencia científica, mejorando la calidad de la prestación de los servicios
- Identifican a las principales partes implicadas en el campo de la salud mental y se asignan
roles y responsabilidades.
- Implican a usuarios, familiares, profesionales y gestores facilitando acuerdos entre ellos
- Mejoran la accesibilidad y el cuidado comunitario
- Evitan la fragmentación de la red, la creación de dispositivos estancos y duplicidades en la
atención.
La divergencia entre la necesidad de tratamiento a las personas con problemas de salud mental y su
atención es grande en todo el mundo y además la calidad de la atención prestada es en muchos
casos escasa, pudiendo afirmarse que los sistemas de salud, todavía no han dado una respuesta
adecuada a la carga de los trastornos mentales.
El reciente informe del Sindic de Greuges de abril de 2016, refleja una visión de la atención a la
salud mental en la Comunidad Valenciana que evidencia lagunas respecto a las normas, planes y
11
procedimientos de referencia en materia de salud mental, elaborando treinta y una recomendaciones
para la mejora de la atención.
El Plan de Acción de la OMS 2013-2020 plantea como primer objetivo reforzar un liderazgo y una
gobernanza eficaces en el ámbito de la salud mental, estableciendo como meta que en 2020 el 80%
de los países hayan actualizado sus planes de salud mental, en consonancia con los instrumentos
internacionales y regionales de Derechos Humanos.
Esta Estrategia Autonómica se enmarca dentro de la Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional
de Salud 2009-2013, el IV Plan de Salud de la Comunidad Valenciana y el Plan de Acción de la OMS
2013-2020 y está alineada con los documentos de referencia internacionales y con la Convención de
Derechos de las Personas con Discapacidad de la ONU de 2006.
6. PROCESO DE ELABORACIÓN DE LA
ESTRATEGIA
La elaboración de la estrategia de salud mental de la Comunidad Valenciana ha supuesto un reto
para todas las personas implicadas, usuarios, profesionales, familiares, asociaciones y sociedades
científicas que con su esfuerzo, trabajo y ánimo de compartir sus conocimientos, la han hecho
posible.
12
Recopilación y estudio de la documentación bibliográfica relacionada con la salud mental:
normativa vigente, planes y estrategias autonómicas y nacionales, informes de organismos
relevantes, bibliografía específica de salud mental…
Análisis de la situación de determinantes sociodemográficos, epidemiológicos y asistenciales
que inciden en la salud mental de la población valenciana.
Elaboración de un documento en formato de matriz DAFO (debilidades-amenazas -
fortalezas-oportunidades), que posteriormente se remitió a cada uno de los servicios de
salud mental de los 24 Departamentos de salud para su cumplimentación por los
profesionales
Contacto con las personas referentes de distintos ámbitos vinculados a la salud mental, con
el objeto de recopilar y completar toda la información relacionada con la Salud mental.
13
7. LA ATENCIÓN A LA SALUD MENTAL EN
LA COMUNIDAD VALENCIANA
a. ANTECEDENTES Y EVOLUCIÓN
Hasta esa fecha, la atención a los problemas de salud mental se venía prestando desde diferentes
ámbitos y dispositivos, en muchas ocasiones poco o nada vinculados entre sí. Los recursos
psiquiátricos eran competencia, casi en su totalidad, de los hospitales psiquiátricos (dependientes de
las Diputaciones Provinciales) y la atención ambulatoria era prestada por neuropsiquiatras del
INSALUD, a lo que había que añadir unidades y policlínicas de hospitales universitarios y otros
dispositivos de diferentes dependencias (ayuntamientos, órdenes religiosas…)
En Abril de 1986, se publica la Ley General de Sanidad, que dedica su capítulo III a la salud mental.
En esta ley se establece la plena integración de las actuaciones relativas a la salud mental en el
sistema sanitario general y la total equiparación del enfermo mental a las demás personas que
requieran servicios sanitarios y sociales. Los principios que establece son los siguientes:
14
Asimismo, señala que las Corporaciones Locales, que en la actualidad disponen de servicios y
dispositivos sanitarios, establecerán un mutuo acuerdo con los Gobiernos de las Comunidades
Autónomas, para el proceso de transferencia de los mismos.
En este marco legislativo se elabora el primer Plan de Salud Mental de la Comunidad Valenciana,
aprobado por la Comisión de Sanidad de las Cortes Valencianas en febrero de 1991 y ratificado en
mayo por el Consell. El objetivo del Plan es implantar, de acuerdo a la normativa vigente, el modelo
comunitario de atención a la salud mental en toda la Comunidad, a través de la ordenación del
conjunto de recursos, muchos de ellos aún con dependencia patrimonial y administrativa diversa, y
la inclusión de los mismos en una única red asistencial e integrada en el sistema sanitario general.
En el Plan se definen las estructuras básicas y los recursos humanos necesarios para la implantación
del nuevo modelo (unidades de salud mental, unidades de hospitalización en hospitales generales,
hospitales de día, unidades de rehabilitación y recursos socio-asistenciales, no estrictamente
sanitarios) y el diseño de programas específicos (atención a la infancia, a personas de edad
avanzada, la atención en drogodependencias y alcoholismo) para la transformación, superación y
disolución de los hospitales psiquiátricos.
En 1996 se publica el Decreto 132/1996 por el que se asignan competencias “en materia de atención
a los enfermos mentales” a las Consellerias de Sanidad y Bienestar Social, estableciendo la necesidad
de coordinar los aspectos sociales y sanitarios. De acuerdo a este Decreto, la Conselleria de Sanidad
15
y Consumo asume la atención psiquiátrica y psicológica necesaria: diagnóstico, tratamiento,
rehabilitación y la hospitalización en las situaciones clínicas indicadas. El alojamiento, convivencia,
recuperación de habilidades laborales-ocupacionales y de reinserción social, aunque se programan
conjuntamente, corren a cargo de la Conselleria de Trabajo y Asuntos sociales, “sin perjuicio de que
recibiesen apoyo sanitario por el nivel de asistencia primaria y de salud mental si se precisa”. En
consonancia con la Ley general de Sanidad, ambas Consellerias prestaran atención específica a los
problemas sanitarios y psicosociales, referentes a la población infanto-juvenil y geriátrica. El
planteamiento es articular una red asistencial en la que los recursos sanitarios y sociales se
conjuguen atendiendo a sus múltiples necesidades desde una perspectiva global.
En 2001, se publica el segundo Plan de Salud Mental, el Plan Director de Salud Mental y Asistencia
Psiquiátrica de la Comunidad Valenciana, en el que la Generalitat Valenciana marca como prioridad el
establecimiento de una red sociosanitaria estructurada para atender los problemas psiquiátricos y
psicológicos.
En 2003 el Síndic publica en dos volúmenes, el Informe especial a las Cortes Valencianas titulado
“Situación de las personas que padecen enfermedades mentales y de sus familias” Se trata de un
informe amplio sobre la red de atención en salud mental, que recoge información de todos los
dispositivos, independientemente de su dependencia administrativa, denunciando y exponiendo las
recomendaciones para la mejora en salud mental.
En 2005 se crea el Consejo Asesor de Salud Mental de la Conselleria de Sanidad, dependiente del
Director Gerente de la Agencia Valenciana de Salud, con la finalidad de articular la participación de
todos los agentes implicados, para el buen cumplimiento del Plan Director de Salud Mental y
Asistencia Psiquiátrica de 2001.
El Ministerio de Sanidad y Consumo, desde la Agencia de Calidad del Ministerio publica en 2007 la
Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional de Salud, en coordinación con las Comunidades
Autónomas, las sociedades científicas y las asociaciones de pacientes y familiares, convirtiéndose en
el instrumento guía de las actuaciones en salud mental. En 2009 se evalúa, publicándose la
actualización para el periodo 2009-2013.
En Abril de 2016 el Síndic de Greuges publica el Informe Especial sobre la Atención Residencial a
Personas con Problemas de Salud Mental en la Comunidad Valenciana con treinta y una
recomendaciones para la mejora de la atención en este ámbito.
Por último, el IV Plan de Salud de la Comunidad Valenciana, 2016-2020 describe las líneas maestras
de la Estrategia de Salud Mental apostando por una reorientación y reorganización asistencial, para
el desarrollo de un modelo integral de atención a la salud mental mediante la elaboración y puesta
en marcha de programas transversales e interdisciplinares, que garanticen la continuidad de
cuidados y disminuyan la variabilidad clínica entre los departamentos de salud.
16
El IV Plan de Salud propone como elemento innovador el énfasis en la salud positiva o enfoque de
los activos en salud, siguiendo la lógica de hacer fáciles y accesibles las opciones orientadas al
bienestar, crecimiento y envejeciendo saludable, permitiendo la identificación de los factores
protectores, o activos en salud, que resultan esenciales para asistir a las personas y las comunidades
en su desarrollo. El paradigma de la recuperación personal está recogido en el modelo de atención
desarrollado en este IV Plan de Salud.
Demografía.
Prov. de Prov. de
Población C. V. Prov. de Castellón
Alicante Valencia
17
Evolución de la población en periodo 2009-2014 en la Comunidad Valenciana. Fuente portal estadístico PADRÓN MUNICIPAL DE HABITANTES 2014.
COMUNITAT VALENCIANA
18
El número de extranjeros residentes en la Comunitat Valenciana (739.630), según la revisión del
Padrón municipal a 1 de enero de 2014, supone el 14,78% sobre el total de su població[Link] cifra
global de extranjeros en la Comunitat Valenciana ha experimentado una notable disminución
respecto a la del año anterior, que era de 863.891. En el año 2014, la Comunitat Valenciana es la
tercera en cuanto a porcentaje de extranjeros sobre el total de su población (14,78%)
Según la Encuesta Nacional de Salud 2011-2012 (ENSE 2011-12), el 24,6% de la población valenciana
adulta (≥15 años) presenta un riesgo de mala salud mental, siendo esta proporción mayor en las
mujeres (28,7%) que en los hombres (20,4%), manteniéndose esta diferencia en todos los grupos de
edad. Estas cifras son superiores a las obtenidas para el conjunto de la población española, donde el
riesgo de mala salud mental alcanza a un 20,4% de la población (16,8% en hombres y 23,9% en
mujeres).
100
90
80
70
60
Porcentaje
50
40
30
20
10
0
15 - 24 25 - 34 35 - 44 45 - 54 55 - 64 65 - 74 75 - 84 85 y mas
Riesgo de mala salud mental en la población valenciana adulta según grupos de edad y [Link]: Elaboración propia a partir de los datos de la Encuesta
Nacional de Salud 2011-12
El riesgo de mala salud mental es superior entre las mujeres de clases sociales más desfavorecidas.
Un 36,8% de las mujeres trabajadoras no cualificadas presentan mala salud mental.
19
VI
Clase social
IV
III
II
0 10 20 30 40 50
I II III IV V VI
Mujeres 15,3 16,3 31,6 22,6 31,2 36,8
Hombres 10,3 22 17,5 23,8 22,9 21,1
Riesgo de mala salud mental en la población valenciana adulta según clase social y sexo. Fuente: Elaboración propia a partir de los datos de la Encuesta Nacional
de Salud 2011-12
Según la ENSE 2011-12, el 3,8 % de los menores, de 4 a 14 años, de la Comunitat Valenciana, tiene
riesgo de presentar mala salud mental (4,1% en niños y 3,8% en niñas).
20
5.2.2. RED DE ATENCIÓN EN SALUD MENTAL
Para satisfacer las diversas necesidades de la población, se requiere una red de servicios de salud
mental en la que las distintas unidades ofrezcan una amplia gama de prestaciones, se coordinen
entre sí, garanticen la continuidad de los cuidados, y realicen actividades conjuntas, incluyendo
tanto la promoción y protección de la salud mental, como el tratamiento y la rehabilitación. El
concepto de red alude a los vínculos que se establecen entre personas, grupos y/o instituciones que,
teniendo cada uno sus propias características y particularidades, reconocen la necesidad básica de
crear lazos y aunar esfuerzos para el cumplimiento de objetivos comunes. Esta red debe dar forma a
un modelo de atención comunitario, en el que un conjunto de recursos asistenciales, abordarán de
forma coordinada e integrada, la atención de los problemas de salud mental de la población,
existentes en un área geográfica determinada.
La red que atiende a las personas con problemas de salud mental en la Comunidad Valenciana
incluye los dispositivos sanitarios de atención primaria, dispositivos específicos de salud mental, la
red de drogodependencias, y los centros dependientes de la Conselleria de Igualdad y Políticas
Inclusivas encargados del apoyo social, residencial y de inclusión social para las personas con
trastornos mentales graves.
21
Distribución geográfica de los departamentos de salud de la Comunidad Valenciana
La red de recursos sanitarios para atender las necesidades de las personas con problemas de salud
mental se organiza en la Comunidad Valenciana de la misma manera que para atender al resto de los
problemas de salud, es decir, en diferentes niveles: implicando a los dispositivos de atención
primaria, especializada y servicios de urgencia y en diferentes ámbitos, que incluyen la atención
ambulatoria, domiciliaria y hospitalaria.
La atención primaria de salud es la puerta de entrada al sistema sanitario para todas las personas
que solicitan ayuda por problemas de salud mental. La coordinación entre AP y SM es uno de los
elementos clave del modelo comunitario, pudiendo establecerse diferentes tipos de coordinación. De
las intervenciones iniciales basadas en la formación de los profesionales de AP y los criterios de
22
derivación del caso (atención escalonada) se ha pasado a la propuesta de diferentes modelo de
colaboración, como la consulta-enlace, la gestión de caso, el modelo de atención a la cronicidad,
programas de atención colaborativa, programas de mejora de calidad (QIC) de manera similar como
ya se viene realizando con otras especialidades y con la atención hospitalaria. La colaboración entre
niveles asistenciales requiere compromisos estables y consensuados.
23
Complementaria a la red sanitaria, existen recursos dependientes de la Conselleria de Igualdad y
Políticas Inclusivas, para atender las necesidades sociales, de vivienda y de integración y apoyo en la
comunidad, a las personas con Trastornos Mentales Graves. A esta red psicosocial se accede a través
de las USM y derivados por ellas. En estos momentos, aunque está en proceso de revisión, los
dispositivos dependientes de la ConsellerÍa de Igualdad Políticas Inclusivas son:
24
En la siguiente tabla se presentan los 24 departamentos de salud con la población SIP asignada,
los hospitales de referencia así como su forma de gestión.
H. General de Ontinyent
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
Distribución de dispositivos de la red de salud mental por provincias.
USM USMIA UHP UHPI UHP TCA HD HDI HDTCA UHD UTCA UME ULE CRSP
CASTELLÓN 8+4* 3 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1
3 Dptos
VALENCIA 30+4* 11 9 1 1 3 1 6 1 1 3
11 Dptos
ALICANTE 34 8 8 1 1 5 1 0
10 Dptos
TOTAL C.V 82 22 18 3 3 10 2 2 7 2 2 1 3
USM: Unidad Salud Mental .USMI: Unidad de Salud Mental Infantil. UHP: Unidad de Hospitalización Breve/ UHPI Unidad de Hospitalización Breve
Infantil-adolescente. UHP TCA : Unidad de Hospitalización Trastornos de la Conducta Alimentaria. HD: Hospital de Día. HDI Hospital de día infantil.
HDTCA Hospital de día de Trastorno de la conducta alimentaria. UHD: Unidad de Hospital Domicilio/ equipo de continuidad de cuidados. UTCA: Unidad
de Trastornos de la Conducta Alimentaria. UME: Unidad de Media Estancia. ULE: Unidad de Larga Estancia. CRSP: Centro de Rehabilitacion Psicosocial
*Se han incluido como unidades de salud mental consultas realizadas a tiempo parcial por profesionales en diferentes localidades
con carácter permanente. (Ejemp, Vinaroz es una Unidad de salud mental que tiene cuatro centros satélites de Alcalá de Xivert,
Traiguera, Morella y San Mateo).
Nº de dispositivos ** Nº de camas/plazas
38
Distribución de profesionales de la red de salud mental por provincias
CASTELLÓN 30 20 37 3 42 3
ALICANTE 102 61 93 23 90 2
39
5.2.3. MORBILIDAD ATENDIDA Y ACTIVIDAD ASISTENCIAL
Evolución del número de consultas primeras y sucesivas por profesionales de salud mental.
Distribución de primeras consultas en las unidades de salud mental distribuidas por profesionales, datos Alumbra 2010- 2015.
40
Distribución de consultas sucesivas de problemas de salud mental por profesionales, datos Alumbra 2015.
Actividad de Hospitalización, altas hospitalarias en 2015 por problemas de salud mental por provincias, datos Alumbra 2015.
41
Estancia media en las Unidades de Hospitalización de agudos por provincia y sexo en el año 2015 , datos Alumbra 2015.
Datos de Suicidio
La comunidad Valenciana registra 7.59 suicidios por cada 100.00 habitantes (380 personas
perdieron la vida por este motivo) en el año 2014, considerando que la media española es de 8.36.
42
5.2.4. ANÁLISIS DAFO
Para el análisis de la situación actual de la atención en salud mental en la Comunidad Valenciana se
solicitó a cada departamento la elaboración de un DAFO que recogiera las fortalezas, debilidades,
amenazas y oportunidades, desde la perspectiva de los profesionales del servicio de salud mental.
Con esta información se elaboró un DAFO común de toda la Comunidad, que se consensuó en
reuniones presenciales con grupos de trabajo de todos los departamentos y de todos los estamentos
profesionales. Aunque hay desigualdades entre los departamentos, se han podido consensuar un
análisis común que ha servido de punto de partida para la elaboración de los objetivos y las
acciones, además de poner de manifiesto las fortalezas de cada departamento en diferentes áreas.
FORTALEZAS DEBILIDADES
o Profesionales motivados y bien cohesionados, con Ausencia de un plan y una normativa actualizada en
amplia formación y experiencia profesional. salud mental.
43
OPORTUNIDADES AMENAZAS
o Consolidación del Modelo de Atención Comunitario salud mental por parte de la población
o Definición y organización de la red de salud mental. Fragmentación del apoyo social y disminución de la
capacidad de resistencia y tolerancia a la frustración
o Implicación activa de los gerentes de los departamentos y de la capacidad de adaptación a los cambios de la
de salud sociedad
o Posibilidad de incluir indicadores específicos de salud Nuevas demandas por determinadas situaciones
mental en los acuerdos de gestión de los sociales: Penitenciarias, maltrato, emigración
departamentos de salud.
Altas tasas de desempleo.
44
CONCLUSIONES DEL DAFO
Desarrollar una cartera de servicios actualizados que responda a las necesidades reales de las personas
Alcanzar la equidad e igualdad de acceso a los servicios de salud mental en los distintos departamentos.
Completar la red asistencial, especialmente los recursos de tipo intermedio (Hospitales de Día, Equipos de Tratamiento
Asertivo Comunitario, Unidades de Rehabilitación Hospitalaria) completar red de atención infanto-adolescente y dotación
de profesionales de psicología clínica, trabajo social y enfermería.
Desarrollar comisiones de trabajo que faciliten la coordinación entre justicia, educación, empleo, igualdad y políticas
inclusivas y servicios sociales.
Desarrollar procesos de atención a los grupos más vulnerables, como personas con trastornos mentales graves en prisión,
mujeres víctimas de violencia de género, menores con medidas de protección
Medir y evaluar los resultados de los procesos de salud mental para la mejora continua de la atención.
Generalizar la asistencia domiciliaria en todos los departamentos desde las Unidades de Salud Mental.
Potenciar la promoción de la salud mental y la prevención de la enfermedad mental en colaboración con otras instancias,
sanitarias y no sanitarias.
Crear y dinamizar comisiones de casos en todos los departamentos para el abordaje de las personas con problemas de
salud mental graves
Desarrollar un proceso atención a los trastornos comunes conjunto entre AP y SM, especialmente am los problemas de
ansiedad y depresión.
Desarrollar un programa de atención a la salud física para personas con trastornos mentales graves con Atención Primaria.
Evaluar la calidad de los servicios de salud mental con el Instrumento de Calidad y Derechos de la OMS
Disminuir la variabilidad clínica por medio de elaboración de procesos, guías, protocolos y documentos de referencia que
garanticen una asistencia basada en calidad.
Potenciar la formación continuada de los profesionales de salud mental, diseñando un programa formativo
Potenciar y hacer efectiva la participación activa en la planificación y toma de decisiones de usuarios, familiares y
profesionales
45
8. MISIÓN, VISIÓN Y VALORES
MISIÓN
Mejorar la salud mental de los ciudadanos de la Comunidad Valenciana, promoviendo una salud
mental positiva y prestando una atención de calidad a las personas con problemas de salud mental.
VISIÓN
Disponer de una red de atención integral que supere lo estrictamente asistencial, trabajando
conjuntamente en el ámbito comunitario, con todos los implicados en mejorar la salud mental y
mejorar la satisfacción de las personas usuarias, familiares y profesionales.
Alcanzar una visión positiva de la salud mental, mejorando la imagen que tiene la sociedad de las
personas con problemas de salud mental.
VALORES
Los valores del sistema público de atención, están firmemente basados en principios éticos y
técnicos que guían y modelan, tanto los aspectos de la organización general, como las actividades
cotidianas de los servicios, contribuyendo a construir un estilo de trabajo y a establecer un marco de
referencia.
Los principios del modelo de atención comunitario en salud mental son los siguientes:
- Respeto a los Derechos de las personas con problemas de salud mental, garantizando su
participación activa y la de sus familiares.
- Continuidad asistencial. La red debe estar organizada para ofrecer atención necesaria a lo
largo del tiempo (continuidad longitudinal) y por los diferentes servicios (continuidad
transversal)
46
- Accesibilidad. Los servicios tienen que estar organizados para dar respuesta en el momento
y lugar que las personas usuarias y sus familias precisen.
9. LÍNEAS ESTRATÉGICAS
47
prioricen las acciones, potenciando las capacidades personales, manteniendo la
esperanza , orientando la ayuda hacia el desarrollo de metas y ambiciones personales que
den sentido a una vida de calidad.
La atención centrada sólo en la provisión de servicios asistenciales no basta para alcanzar mejores
niveles de salud mental positiva, siendo necesarias políticas, estrategias e intervenciones dirigidas
específicamente a mejorarla. Por ello, hay que cambiar el enfoque tradicional centrado en los
trastornos mentales, hacia una nueva perspectiva que incluya la promoción de la salud mental.
La promoción, en general, no ha sido asumida, como una acción sistemática por los servicios de
salud mental, entre otras cosas porque no es una competencia exclusiva de dichos servicios, sino
que es una tarea intersectorial y multidisciplinar. La importancia de que la promoción del bienestar
emocional esté en las agendas políticas está ampliamente recogida en el Plan de Acción de la OMS
2013-2020 y en la Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional de Salud. 2009-2013.
48
determinantes diferenciales de género y edad y Inclusivas.
colectivos vulnerables
[Link] actividades conjuntas de promoción entre AP y
SM dirigidas a colectivos vulnerables (personas dependientes,
familias en riesgo de exclusión, mujeres víctimas de violencia
de género y sus hijos, personas con TMG) con la colaboración
de servicios sociales, ámbito educativo y laboral.
2.1. Prevenir los trastornos mentales en la población 2.1.2. Desarrollar intervenciones colaborativas entre AP y SM
general para prevenir problemas de salud mental en la población
general
2.3. Prevenir el suicidio 2.3.1. Elaborar un Plan de Prevención del Suicidio y Manejo de la
Conducta suicida
49
gasto y mejoran la continuidad asistencial, de la que ya existen numerosas experiencias
contrastadas en el ámbito de la salud mental. Los protocolos definen el procedimiento adecuado
para lograr la máxima eficiencia en la atención y la continuidad de los cuidados y las guías para la
práctica clínica definen el contenido de la atención, es decir, lo que hay que hacer para alcanzar el
mejor resultado en base a la evidencia disponible.
Una de las áreas de atención que requiere de mayor atención, es sin duda la infanto-juvenil. Antes de
los 14 años ya han aparecido la mitad de los problemas de salud mental y a los 17 años el 70%.
Además, los problemas de salud mental en la infancia y en la adolescencia tienen tasas más altas de
problemas mentales en la vida adulta. Por este motivo es necesario invertir en la salud mental de la
infancia y la adolescencia y con la colaboración y participación de todos los sectores implicados,
especialmente la Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte y la Conselleria de
Igualdad y Políticas Inclusivas.
La detección precoz en estos casos es primordial, por lo que la coordinación entre escuela, servicios
sociales, atención primaria de salud y salud mental debe estar bien sistematizada y los profesionales
de todas las áreas bien formados en la detección e intervenciones precoces
En cuanto a la población adulta cada vez una mayor proporción de ciudadanos consulta en los
servicios sanitarios, buscando soluciones sanitarias a malestares relacionados con la vida cotidiana.,
por lo que es necesario dar una respuesta proporcionada desde los servicios de AP y SM enmarcadas
en el ámbito de las relaciones y los apoyos de la comunidad.
Los llamados Trastornos Mentales Comunes (TMC) representan el 25% de la demanda de AP, por lo
que tanto por número como por el sufrimiento emocional que ocasiona a quien los padece, requieren
de una clara propuesta de atención, que protocolice las intervenciones, tanto en AP como en los
casos en que se deriva a los dispositivos específicos de salud mental, para mejorar la calidad de su
atención, disminuir el exceso de medicación, psicologización y exploraciones somáticas innecesarias.
Las personas con Trastornos Mentales Graves (TMG) requieren de una actuación sinérgica y
perfectamente coordinada entre los dispositivos sanitarios, sociosanitarios y sociales, dada la
complejidad de su situación y el amplio abanico de necesidades que precisan. La atención, desde las
intervenciones sanitarias hasta las residenciales, requieren de una clara planificación y
50
protocolización que garanticen la continuidad de cuidados y que recibe la atención donde necesita y
en el momento que la precisa. Es un colectivo especialmente vulnerable, dado además el estigma y
discriminación que sufren y la frecuente vulneración de sus derechos. Todas las intervenciones y
acciones que se lleven a cabo deben ir orientadas a la recuperación del proyecto vital de la persona,
con su participación activa, promoviendo su autonomía y empoderamiento.
Las personas con Trastornos de la Personalidad en gran medida están incluidas en el Trastorno
Mental Grave, que pueden requerir de una atención y programas específicos de intervención.
Las personas con problemas de adicciones se atienden en las Unidades de Conductas Adictivas, que
son unidades de apoyo a la Atención Primaria, junto con una red de atención que cubre las
necesidades hospitalarias y sociosanitarias. Dentro de este grupo, la llamada patología dual presenta
una complejidad especial que requiere de la acción conjunta de los recursos de drogodependencias y
de los de salud mental con abordajes coordinados y complementarios que completen circuitos
asistenciales que garanticen la continuidad, la eficacia y no dupliquen la atención.
Especial atención merecen determinadas poblaciones más vulnerables, bien por sus limitaciones o
condiciones sociales, independientemente del problema de salud mental que puedan padecer, como
son las personas con problemas de salud mental en prisión, personas emigrantes, personas en
situación económica precaria, personas sin hogar, mujeres víctimas de violencia de género, personas
con discapacidad intelectual y personas en centros para mayores.
Por último, la atención en los servicios de urgencias y los traslados a centro hospitalario de personas
con problemas de salud mental requiere de una actualización de sus protocolos, que garantice los
derechos de las personas con problemas de salud mental, tal y como se recogen en la Convención de
Derechos de Personas con Discapacidad.
3.1. Detectar precozmente problemas de salud 3.1.1. Colaborar en el desarrollo de acciones formativas dirigidas al
mental en la infancia y adolescencia personal docente para la detección precoz de problemas de salud
mental en la infancia y adolescencia en los centros de enseñanza.
3.2. Mejorar la atención en salud mental a los 3.2.1. Elaborar un protocolo de actuación coordinado con las
menores con medidas de protección y/o judiciales instituciones implicadas.
en centros de acogida y terapéuticos.
3.2.2 Desarrollar acciones formativas dirigidas a personal de los
centros de acogida y terapéuticos.
3.3 Garantizar la continuidad asistencial a la 3.3.1 Crear un comisión de coordinación entre los dispositivos
51
población infanto-adolescente implicados: sanitarios, sociales y educativos
3.4 Protocolizar la atención a niños y niñas con TEA 3.4.1. Diseñar e implantar un proceso de atención integral
3.5. Protocolizar la atención a niños y niñas con 3.5.1. Diseñar e implantar un proceso de atención integral
TDAH
3.6. Mejorar la atención a los niños y adolescentes 3.6.1. Diseñar e implantar un proceso de atención integral
con TCA
3.7. Proporcionar atención psicoterapéutica grupal, 3.7.1. Realizar grupos de habilidades sociales, y afrontamiento de
para menores con problemas de salud mental y problemas cotidianos para menores , y familiares
familias
3.8. Desmedicalizar los problemas de la 3.8.1. Implantar programas psicoeducativos para adolescentes y
adolescencia familiares.
3.9. Detectar precozmente problemas de salud 3.9.1. Promover el desarrollo de acciones formativas conjuntas
mental en la población adulta entre AP y SM orientadas a la detección precoz de problemas de
salud mental en la población adulta.
3.10. Proporcionar una atención integral a las 3.10.1. Diseñar e implantar el Plan Integral de Atención a las
personas con TMG que garantice la continuidad de Personas con Trastorno Mental Grave, que abarque todo el
los cuidados abanico de necesidades sanitarias, sociosanitarias, sociales y
residenciales, conjuntamente con todos los agentes implicados
(Conselleria de Sanidad, de Igualdad y Políticas Inclusivas,
Conselleria de Economía Sostenible, Sectores Productivos,
Comercio y Trabajo y Asociaciones de personas usuarias y
Asociaciones de familiares)
52
3.10.7. Diseñar protocolo de atención a los problemas de salud
física para las personas con TMG.
3.11. Mejorar la atención a las personas con 3.11.1 .Desarrollar el proceso asistencial de atención para las
Trastornos de la Personalidad personas con TLP.
3.12. Proporcionar atención integral a las personas 3.12.1. Elaborar un proceso de atención integral para atender a la
con Patología Dual población con patología dual.
3.14. Optimizar la atención a las personas con TMC 3.14.1. Establecer protocolos de coordinación y colaboración
entre AP y SM que incluyan detección, pautas de intervención,
criterios de derivación y programas de colaboración.
[Link] el abordaje que provoca malestar en 3.15.1. Desarrollar un plan de intervención conjunto entre SM y AP
la vida cotidiana para atender los problemas emocionales de la vida cotidiana que
provocan malestar en colaboración con los recursos sociales y las
asociaciones.
3.16. Mejorar la atención en los servicios de 3.16.1. Protocolizar las actuaciones ante las urgencias/crisis
urgencias y traslado a centro hospitalario de las
3.16.2. Protocolizar el traslado a centro hospitalaria
personas con problemas de salud mental
3.16.3. Protocolizar la atención en los servicios de urgencias de los
hospitales.
3.17. Garantizar la igualdad de los cuidados a las 3.17.1. Crear comisiones de análisis de casos de personas con
personas con trastornos mentales sometidas al enfermedad mental sometidos a medidas judiciales.
cumplimiento de medidas judiciales.
3.17.2. Desarrollar un programa puente de atención en
coordinación con el PAIEM
53
de Salud.
3.19. Mejorar la atención a las mujeres maltratadas 3.19.1. Establecer e implantar un protocolo de atención entre los
y víctimas de violencia de género recursos implicados que garantice la atención prioritaria a este
colectivo
3.20. Mejorar la atención a las personas sin hogar
3.20.1. Establecer e implantar circuitos de atención coordinada
con problemas de salud mental
entre servicios sociales municipales, recursos de la Conselleria de
Igualdad y Políticas Inclusivas y los dispositivos sanitarios de
atención, tanto de atención primaria como de salud mental
Los dispositivos de la Red de Salud Mental son los instrumentos, a través de los cuales se llevan a
cabo las intervenciones dirigidas a satisfacer las necesidades de la población, en relación a los
problemas de salud mental. La eficacia y eficiencia de las intervenciones en salud mental depende,
no sólo del grado de desarrollo de los servicios, sino especialmente de la organización de los
mismos.
Dos principios deben regir la nueva organización de los recursos: el primero, el de desarrollar
dispositivos y programas que facilitan la permanencia de las personas con problemas de salud
mental en la comunidad evitando los ingresos hospitalarios y el segundo, el de proporcionar
cuidados y atención orientados a la recuperación del proyecto de vida del paciente, potenciando su
autonomía y emancipación. Es decir, la mejora de los servicios de salud mental supone tanto un
profundo cambio en los valores que conforman el cómo se debe proporcionar los cuidados y
tratamientos a las personas con problemas de salud mental, como un cambio en el patrón de
servicios. Esto supone, por una parte una reorganización y optimización de los recursos existentes y
por otra la creación de nuevos recursos orientados a la recuperación e inclusión social de las
personas usuarias.
Los recursos disponibles para el desarrollo de esta Estrategia incluyen la red de servicios de salud
(atención primaria, dispositivos específicos de salud mental, servicios de urgencias y la red de
drogodependencias), los servicios y programas intersectoriales que intervienen como apoyos
complementarios (recursos y programas dependientes de la Conselleria de Igualdad y Políticas
Inclusivas, servicios sociales municipales y especializados, servicios de atención a la mujer, centros
educativos, instituciones penitenciarias) y los activos disponibles en la comunidad que trabajan
generando salud y bienestar a la ciudadanía (públicos, privados, movimientos ciudadanos y
asociaciones de usuarios y familiares).
54
recuperación, que preste una atención de calidad, con la participación de todos, especialmente de las
personas usuarias y sus familias.
En este proyecto, los recursos humanos son el principal activo del que se dispone para la atención a
las personas con problemas de salud mental. Además de la actividad asistencial que proporcionan
hay que añadir el tiempo dedicado al trabajo en red, a la coordinación, a las actividades de
formación, investigación y evaluación. El incremento progresivo de los recursos humanos es una
necesidad para un desarrollo efectivo del sistema.
Por otra parte, dada la diversidad en las necesidades de atención que presentan las personas con
trastornos mentales, para garantizar un sistema de calidad y garantizar la continuidad de cuidados,
es imprescindible definir procesos de trabajo conjunto entre los profesionales de Atención Primaria,
las UCAS, servicios de Salud Mental y Servicios Sociales. Además, desde el punto de vista normativo,
en la Comunidad Valenciana, la atención a las personas con TMG depende de las Conselleria de
Sanidad Universal y Salud Pública y de la Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas, lo que implica
un nivel de coordinación bien sistematizado que cohesione todas las intervenciones, garantizando la
continuidad de los cuidados.
De acuerdo a las iniciativas europeas más recientes, se incide en la perspectiva intersectorial, que
incluye prácticamente a todos los Departamentos del Gobierno (Educación, Servicios Sociales,
Justicia, Empleo…). Es lógico este planteamiento si estamos considerando tanto los aspectos de
promoción y prevención, como los de rehabilitación, inclusión, inserción laboral, recuperación y
erradicación del estigma. El establecimiento de relaciones formales con otros sectores no sanitarios
es uno de los retos más importantes
55
OBJETIVO GENERAL 4: REORGANIZAR Y OPTIMIZAR RED DE SALUD MENTAL
4.1. Organizar la red de salud mental de forma 4.1.1. Integrar funcionalmente todos los dispositivos implicados
integral e integrada. en una única red
4.2. Actualizar y completar la Cartera de Servicios de 4.2.1. Definir todos los dispositivos, prestaciones y perfiles
Salud Mental profesionales necesarios.
4.2.2 Transformar las unidades de Hospitalización domiciliaria en
equipos de tratamiento asertivo comunitario vinculados a las
USM.
4.3. Implementar la red especifica de salud mental 4.3.1 Implementar la red de Hospitales de día Infanto-
vinculando su desarrollo de acuerdo al análisis de adolescentes.
desigualdades y determinantes en salud.
4.3.2 Implementar la red de Hospitales de día Adultos y
monográficos ( TLP, TCA).
[Link] la variabilidad clínica 4.4.1. Implantar en todos los departamentos los procesos
asistenciales, programas y protocolos elaborados por la
Consellería de Sanidad Universal y Salud Pública
56
4.5. Potenciar y mejorar la atención domiciliaria 4.5.1. Incluir programas de atención domiciliaria y/o equipos
móviles dentro de las actividades de las USM, USMI-A. y
Hospitales de día.
4.6. Mejorar los sistemas de información de salud 4.6.1. Elaborar un cuadro de mandos e indicadores.
mental y su utilización para la planificación,
evaluación, atención e investigación en salud 4.6.2. Facilitar la explotación de los datos su utilización.
mental
4.8. Promover la excelencia en salud mental a través 4.8.1. Potenciar la acreditación de servicios y o dispositivos de
de servicios de calidad que respetan los derechos de salud mental en calidad.
las personas con problemas de salud mental
4.8.2. Aplicar el instrumento de evaluación de Calidad y
Derechos de la OMS sobre calidad de servicios de salud mental.
5.1. Implantar mecanismos de coordinación de toda la 5.1.1 Crear una Comisión Permanente de Coordinación con la
red de salud mental OASM
5.2. Desarrollar mecanismos de coordinación con AP 5.2.1 Implementar programas colaborativos entre los equipos
en cada departamento, que garanticen la adecuada de AP y SM
derivación, la continuidad de los cuidados y la eficacia
5.2.2 Establecer interconsultas no presenciales, fomentando el
de las intervenciones uso de TICs-telepsiquiatría.
5.3. Establecer mecanismos de coordinación con las 5.3.1. Establecer criterios de derivación y circuitos asistenciales
UCAs
5.3.2. Programar reuniones periódicas entre los SM y las UCAs
del Departamento
5.4. Establecer una coordinación eficaz con la 5.4.1. Crear una Comisión Insterinstitucional entre la
Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas Consellería de Sanitat Universal y Salud Pública y la Consellería
de Igualdad y Políticas inclusivas para la planificación conjunta,
de la atención a personas con TMG y menores con problemas
de salud mental y necesidades de protección social
57
por departamento, con la participación de todos los agentes
implicados en el seguimiento, para adultos y para menores.
5.5. Establecer una coordinación eficaz con todas las 5.5.1. Desarrollar un modelo de coordinación con
administraciones implicadas en la mejora de la salud Conselleria de Eduación, Investigación, Cultura y Deporte y
mental con la Conselleria de Justicia y Conselleria Igualdad y
Políticas Inclusivas para el abordaje integral de la infancia y
adolescencia, con problemas de salud mental
La Convención de Derechos de las Personas con Discapacidad de la ONU de 2006 (CDPD), ratificada
por España en 2008 recoge los derechos de las personas con cualquier tipo de discapacidad: el
respeto a la dignidad inherente, la autonomía individual, la libertad de tomar las propias decisiones,
la independencia, la no discriminación, la participación e inclusión plenas y efectivas en la sociedad,
el respeto por la diferencia y la aceptación de las personas con discapacidad como parte de la
diversidad y la condición humana, la igualdad de oportunidades, la accesibilidad, la igualdad entre el
hombre y la mujer, el respeto a la evolución de las facultades de los niños y las niñas con
discapacidad y de su derecho a preservar su identidad. Tanto la organización de los servicios como
las intervenciones que se llevan a cabo en los mismos tienen que estar en consonancia con el respeto
58
a los derechos, como se recogen en esta Convención, garantizando en todo momento la
participación activa de las personas usuarias en su proceso de recuperación.
La familia tiene unas necesidades formativas e informativas para desempeñar tareas de ayuda y por
otra parte pueden ser objeto en si misma de necesidad de apoyo y atención, dada la sobrecarga y
desgaste que puede ocasionar el ser un cuidador. Apoyar eficazmente a la familia y cuidadores es
una tarea de responsabilidad de los servicios sanitarios y sociales implicados en la atención a este
colectivo.
Por otra parte, la lucha contra el estigma constituye uno de los factores claves en todos los Planes de
Acción de Salud Mental. El estigma causa rechazo y discriminación, lo que repercute negativamente
en la vida de las personas con problemas de salud mental y en sus familias. La mejor manera de
luchar contra el estigma es respetando los derechos de las personas con problemas de salud mental,
tal y como se recoge en la CDPD. Es necesario seguir sensibilizando a la sociedad, a los profesionales
de todos los ámbitos (salud, servicios sociales, educación) y a las personas usuarias y a sus familias
sobre los derechos de las personas con problemas de salud mental. El Instrumento de Evaluación de
la Calidad y Derechos de la OMS es una herramienta para la concienciación de la importancia de
respetar los derechos y su relación con la calidad de los servicios de atención en salud mental. El
objetivo principal de la lucha contra el estigma es lograr una sociedad, donde todas las personas con
problemas de salud mental puedan disfrutar de los mismos derechos, deberes y oportunidades.
Por último, la participación activa de las asociaciones de usuarios, familiares, sociedades científicas y
profesionales son un elemento clave en la planificación, el desarrollo y la evaluación de actividades
relacionadas con la mejora de la salud. Para ello es imprescindible contar con espacios y mecanismos
de comunicación y participación que permitan y faciliten las aportaciones de todos los agentes
implicados.
[Link] la información a las personas usuarias de 6.1.1. Consensuar el PAI con la persona usuaria y la firma del
su proceso de salud para facilitar la toma de consentimiento informado
decisiones
6.1.2. Consensuar el CT con la persona usuaria y firma del
consentimiento informado.
6.2. Potenciar la participación de las personas usuarias 6.2.1. Disponer en cada departamento de una estructura
en el diseño y evaluación de los servicios desde la participativa.
perspectiva de recuperación
6.2.2. Incluir las personas usuarias en los grupos y comisiones
de trabajo, tanto de los departamentos como de los servicios
59
centrales.
6.3. Promover autocuidados y autoayuda 6.3.1. Participar y potenciar, junto con AP y servicios sociales y
asociaciones grupos de autocuidados y de autoayuda
6.4. Promover las decisiones planificadas anticipadas 6.4.1. Registrar en la historia clínica las decisiones planificadas
que faciliten la toma de decisiones y actuaciones en anticipadas.
las situaciones de crisis
6.4.2. Designar un/a representante para actuar de
interlocutor/a para situaciones de crisis
6.6. Potenciar ambientes terapéuticos positivos en 6.6.1. Elaborar estándares para mejorar el ambiente
terapéutico
todos los dispositivos de salud mental (espacio,
funcionamiento, ambiente relacional, normas y 6.6.2. Elaborar guías informativas sobre el ambiente
trabajo en equipo y clima laboral) para garantizar los terapéutico
derechos de las personas
6.6.3. Elaborar Libros Blancos de los dispositivos de salud
mental
7.1. Realizar una valoración inicial de las personas 7.1.1. Valorar la sobrecarga y calidad de vida y necesidades en
el cuidador utilizando instrumentos estandarizados
cuidadoras
7.2. Mejorar la información de las personas cuidadoras 7.2.1. Proporcionar esta información a través de los
sobre la enfermedad, dispositivos, circuitos y recursos dispositivos de salud mental, en los procesos de acogida
7.2.2. Disponer de información en la página web accesible a la
población general.
7.3. Mejorar la calidad de vida y los niveles de salud de [Link] intervenciones grupales para cuidadores junto
con AP.
las personas cuidadoras
7.4.1. Incluir a la familia/personas de referencia en la
elaboración del PAI
7.4. Promover la participación de las familias
7.4.2. Incluir a la familia en los grupos de trabajo y comisiones
relativos a la salud mental
60
OBJETIVO GENERAL 8: ELIMINAR LA DISCRIMINACIÓN Y EL ESTIGMA EN SALUD MENTAL
8.2. Fomentar y promover la inclusión social de las 8.2.1. Establecer acuerdos con la Conselleria de Economía
personas con problemas de salud mental Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo para
mejorar las tasas de empleo y accesibilidad a las acciones
formativas empleo
8.3. Promover campañas publicitarias sobre la salud 8.3.1. Utilizar nuevas tecnologías 2.0 3.0.
mental positiva
8.3.2. Utilizar espacios de publicidad estática y/o dinámica de
distintas instituciones.
9.2. Potenciar la participación de la ciudadanía 9.2.1. Incorporar iniciativas de entidades locales, ONGs y
ciudadanía en general
9.3. Potenciar la participación de sociedades científicas 9.3.1. Incorporar aportaciones de grupos profesionales en la
y profesionales relacionados con la salud mental planificación y evaluación.
61
9.2.5 LÍNEA ESTRATÉGICA 5: FORMACIÓN E INVESTIGACIÓN
La estrategia autonómica de salud mental pretende proporcionar una atención de calidad a las
personas con problemas de salud mental a través de la formación Dicha formación debe incluir a
profesionales sanitarios y no sanitarios, usuarios, familiares, voluntariado y otros sectores
relacionados con el campo de salud mental.
En cuanto a la forma de adquirir la formación, una de las más eficaces es la que se lleva a cabo para
adquirir competencias concretas, en forma de talleres y supervisiones directas en el lugar de trabajo.
Por otra parte, esta Estrategia pretende priorizar la investigación interdisciplinar en salud mental y
la perspectiva de género, crear redes de centros de investigación y grupos de excelencia e impulsar
la investigación independiente en la práctica clínica. La integración de la investigación con la
práctica clínica garantiza una mayor calidad de los servicios de salud y una mejor y más rápida
implantación de los avances científicos en la promoción, prevención, diagnóstico y tratamiento de los
trastornos mentales, así como un cuidado ético y eficaz de las personas usuarias. En el Plan de
Acción sobre Salud Mental 2013-2020 de la OMS se establece como objetivo fortalecer las
investigaciones en salud mental, en particular la investigación operativa que incluya la creación de
centros de excelencia.
62
Penitenciarias.
10.2. Garantizar la calidad de la formación posgrado 10.2.1. Potenciar el desarrollo de las Unidades Docentes
Multiprofesionales de salud mental en los departamentos.
11.3. Fomentar la difusión del conocimiento 11.3.1. Difundir la información de las investigaciones de salud
mental.
63
10. OFICINA AUTONÓMICA DE SALUD
MENTAL.
La Oficina Autonómica de Salud Mental (OASM) es una estructura funcional, que depende de la
Dirección General de Asistencia Sanitaria tiene como función principal prestar apoyo técnico-
científico en salud mental, a través de funciones de planificación, asesoramiento, coordinación y
evaluación de los servicios de salud mental de acuerdo a lo establecido en la Estrategia Autonómica
de Salud Mental y a las directrices que la autoridad sanitaria determine en cada momento. Así
mismo, se ocupará de la elaboración de programas y planes de salud mental y de la promoción de la
participación de usuarios y familiares. El funcionamiento de la OASM se llevará a cabo con su propio
equipo, con el apoyo de Comités de Expertos y Grupos de Trabajo y bajo las directrices de la
Dirección General de Asistencia Sanitaria.
64
- Participar en el seguimiento de los objetivos y evaluación de la Estrategia en Salud Mental del
Sistema Nacional de Salud y colaborar con otras Comunidades Autónomas en proyectos de
interés común relacionados con la Salud Mental.
- Elaborar junto con la EVES el programa de formación continuada, que mejore las
capacidades y competencias en salud mental de los profesionales sanitarios.
- Favorecer la participación y asesoramiento de las Sociedades Científicas
Gran parte de los objetivos de la Estrategia están fundamentados en una reorganización y gestión
clínica eficiente y en una optimización de los recursos disponibles, de acuerdo al modelo de atención
comunitario, incluyendo la coordinación de éstos con otras agencias implicadas y la integración
funcional de todos los dispositivos que prestan atención a personas con problemas de salud mental y
que actualmente dependen de distintas administraciones.
Idealmente un sistema de salud es el resultado del diseño y desarrollo de un modelo teórico a través
de un proceso organizado de planificación. Pero en la práctica, suele ser el resultado de una
superposición a lo largo del tiempo de diferentes y variadas acciones y dotación de recursos,
generalmente debidas a decisiones coyunturales, aisladas e incluso contradictorias.
Esta situación, en relación a la salud mental, ha dado lugar a un sistema desigual y fragmentado, con
solapamientos y duplicidades en ocasiones y en otras con vacíos en la atención, con una alta
variabilidad clínica y de dotación de recursos, y con una organización centrada en dispositivos
estanco en lugar de en programas y procesos asistenciales diseñados de acuerdo a las necesidades
de las personas usuarias y orientados a la recuperación e inclusión social.
La necesidad más inmediata para implementar la Estrategia consiste en reorganizar y adecuar los
recursos de acuerdo al modelo de atención comunitaria y recuperación e integrar todos los
dispositivos en una única red. Lo que pretende la Estrategia es planificar de acuerdo a un modelo
teórico, que organice la red y la atención para alcanzar la mejora de la salud mental de la población y
la mejora de la atención a las personas con problemas de salud mental.
La atención a las personas con problemas de salud mental se lleva a cabo por una red de servicios,
con implantación territorial y descentralizada, que acerca las prestaciones a las personas usuarias y
proporcionan intervenciones comunitarias de diversa complejidad. La eficacia del modelo depende,
como condición fundamental, de la buena articulación y diferenciación de las prestaciones sanitarias
y sociales para aportar respuestas globales a las necesidades de salud y protección social de la
comunidad, evitando establecer “parcelas” de competencias, sino al contrario integrar y coordinar la
actuación en una respuesta global.
Las intervenciones deben guiarse por el principio de “normalización”, con el objetivo de que las
personas con trastornos mentales graves a recursos “normalizados en la comunidad”.
65
La ordenación de los dispositivos de salud mental parte del Departamento de Salud, como marco
territorial y poblacional, que es la base para determinar las necesidades y desarrollar las actuaciones,
reordenar y adecuar los recursos existentes, priorizar las acciones y evaluar los resultados.
- Un Jefe de Servicio/ Coordinador, responsable de todos los recursos de salud mental del
Departamento, que garantice el conjunto de actuaciones y la continuidad de la atención,
considerando todos los recursos de salud mental del Departamento ( hospitalarios y
ambulatorios) como una unidad funcional única, bajo la dependencia de las estructuras
Directivas de Gestión del Departamento
o Comisión de AP/SM
o Comisión infanto-adolescente
Como estructura de gestión de los recursos de salud mental específicos, existirá un Comité de
Gestión de Salud Mental que garantice una única red funcional y la continuidad de los cuidados,
evitando departamentos estanco , formado al menos por:
66
- Atención ambulatoria, atención domiciliaria (equipo de continuidad de cuidados/ETAC), atención
hospitalaria, urgencias y de rehabilitación, evitando el solapamiento de intervenciones y asegurando
la continuidad de cuidados de acuerdo a los procesos y programas asistenciales
- Atención orientada a que las personas con problemas de salud mental permanezcan en su
comunidad y sean tratadas en la misma, evitando al máximo la hospitalización a tiempo completo,
potenciando especialmente los programas de atención domiciliaria y los hospitales de día.
- Coordinación con todos los dispositivos sanitarios, sociales, educativos, judiciales, empleo y
formación implicados en la atención a las personas con problemas de salud mental a través de las
diferentes Comisiones y Grupos de Trabajo.
-Unidades de salud mental, adultos y menores (USM y USMI-A) que son la base del modelo
de atención comunitaria
Las funciones del Servicio de Salud Mental del Departamento comunes a todas las unidades básicas
incluyen la asistencia (70%), docencia (10%), investigación(10%) y la administración (10%).
67
Los profesionales que componen el servicio de salud mental son Psiquiatras, Psicólogos, Enfermeras,
Terapeutas Ocupacionales, Trabajadores Sociales, Técnicos Auxiliares en Cuidados de Enfermería y
Personal Administrativo. La dotación de profesionales debe ajustarse en relación a la población, los
dispositivos existentes y los programas asistenciales, de acuerdo a las ratio convencionalmente
aceptadas.
La distribución de los profesionales en el servicio de salud mental entre las diferentes unidades
básicas de salud mental debe responder de forma flexible a las necesidades y programas de atención
del Departamento. Esto significa que los profesionales están adscritos al Servicio y no a una Unidad
en concreto pudiendo prestar su actividad en varias Unidades básicas, a tiempo parcial, o asignarse
de forma periódica a los diferentes dispositivos. La organización no se basa en unidades estancas, si
no en los procesos asistenciales que requieren de la intervención sinérgica y coordinada de las
diferentes unidades básicas. Lo que determina la atención no son los dispositivos, sino los diferentes
programas y procesos asistenciales, de tal forma que se garantice la atención continuada y adecuada
a las necesidades de las personas usuarias.
. El conjunto de dispositivos se configura como una red integrada en la que los diversos lugares
de intervención están articulados en un mismo nivel, con abordajes integrales en red,
independientemente de la dependencia administrativa
. La USM en todo momento hará el seguimiento y coordinará la atención de las personas
usuarias, independientemente del lugar en el que se encuentren (Residencia, UHP, UME, vivienda
tutelada,…)
. No debe existir una jerarquía de los servicios que den lugar a nuevos fondos de saco donde se
derivan los casos más difíciles
. Disponer de una variedad de dispositivos no debe significar crear “espacios especializados para
tratar problemas especiales con técnicas especiales”, sino por el contrario, la red debe de
disponer de dispositivos diferenciados para poder hacer una oferta de prestaciones diversificada
que garanticen la continuidad de los cuidados, no fragmentado con respuestas parciales y
compartimentadas
. El conjunto de respuestas e intervenciones deben contener una intencionalidad educativa en el
sentido salubrista, que incida en la promoción de la salud mental y la prevención de los
problemas de salud mental.
Además, una dificultad importante es la frecuente falta de disponibilidad de datos acerca de los
gastos en salud mental o el hecho de que sean incompletos. Sin esta información es difícil valorar los
efectos de las políticas y determinar que decisiones serían las más indicadas.
El desarrollo de una Estrategia refleja las metas y objetivos de una política y sobre la base de las
necesidades y prioridades reflejadas, se genera un presupuesto. Si no es así, el presupuesto se
68
convierte en el principal determinante de la evolución del sistema de salud mental, en lugar de ser el
medio para conseguir los objetivos y prioridades planificadas.
Para una correcta implementación y evaluación de la Estrategia debe contarse para los próximos
cuatro años con una línea presupuestaria específica que permita asignar los presupuestos en relación
a los objetivos y prioridades establecidas e ir ajustando los mismos en función de los resultados de
la evaluación.
Esta línea presupuestaria específica permitirá asegurar que los recursos financieros y humanos se
utilicen principalmente a los recursos vinculados a la comunidad, de acuerdo al modelo que se
recoge en esta Estrategia.
Por otra parte, existen una serie de necesidades no cubiertas, que tienen que ser tenidas en cuenta,
como la adecuación y modernización de algunas infraestructuras, el crecimiento de algunos
servicios históricamente deficitarios (como hospitales de día, programas de seguimiento domiciliario
y unidades de rehabilitación hospitalaria) y la adaptación progresiva del número de profesionales.
Esta propuesta de incremento tanto de los dispositivos como de la dotación de recursos humanos
responde a la necesidad de consolidad el modelo comunitario de atención, lo que implica una
reestructuración del servicio de salud mental que se oriente hacia una atención más comunitaria, que
priorice los dispositivos y programas de hospitalización parcial y atención domiciliaria y que
disminuya las necesidades de ingreso en unidades de hospitalización total.
69
USMIA 4 9 22 . Atención hasta los 18 años
AÑO Psiq /100.000 Psic /100.000 Enf /100.000 TS /100.000 TCAE /100.000 TO/MO /100.000 Total /100.000
1990 140 3.9 54 1.4 79 2.0 30 0.8 130 3.3 18 0.5 451 11.6
2002 239 5.7 110 2.6 181 4.3 34 0.8 297 7.1 6/15 0.4 876 20.9
2016 306 6.1 168 3.4 296 5.8 54 1.1 310 6.2 13 0.3 1142 22.8
2020 312 6.2 178 3.6 311 6.1 64 1.3 322 6.4 21 0.4 1203 24.1
70
12. PRIORIZACIÓN Y CRONOGRAMA.
Para garantizar la correcta implementación de la Estrategia, la Oficina Autonómica de Salud Mental
contará con los Comités de Expertos y otras comisiones y grupos de trabajo, tanto a nivel
departamental como de los servicios centrales. Uno de los aspectos fundamentales para su desarrollo
es la difusión y formación imprescindibles para una correcta ejecución.
Se han priorizado para los dos primeros años acciones, programas y protocolos, de acuerdo a los
siguientes criterios:
ERRADICAR EL ESTIGMA Crear una Mesa de Lucha contra el Estigma con todos los
agentes implicados
MEJORAR LA ATENCIÓN A LA POBLACIÓN INFANTO Elaborar protocolo para la atención de menores en centros de
ADOLESCENTE acogida.
71
Crear una Comisión de coordinación entre los dispositivos
implicados en la atención de la población infanto-adolescente,:
sanitarios, servicios sociales y educativos.
MEJORAR LA ATENCIÓN EN SITUACIÓN DE CRISIS Y EN LOS Diseñar protocolo de actuación en los servicios de urgencias y
SERVICIOS DE URGENCIAS Traslado a centro sanitario
MEJORAR Y POTENCIAR LA ATENCIÓN DOMICILIARIA Desarrollar programas de atención domiciliaria dentro de las
actividades de las USM.
DESARROLLAR PROGRAMAS COLABORATIVOS CON Desarrollar actuaciones conjuntas con AP para la atención y
ATENCIÓN PRIMARIA Y OTRAS ESPECIALIDADES. seguimiento de los problemas de salud física de personas con
TMG.
INCREMENTAR LAS INTERVENCIONES GRUPALES PARA Desarrollar programas psicoeducativos en las USM
PERSONAS CON TMG, TMC Y SUS FAMLIAS
MEJORAR LA ORGANIZACIÓN Y ESTRUCTURA DE LA RED DE Organizar funcionalmente la red de salud mental como una
SALUD MENTAL red única y específica
INCLUIR HERRAMIENTAS DE GESTIÓN Incorporar los indicadores específicos de salud mental en los
Acuerdos de Gestión de la Conselleria y en los Acuerdos de
Gestión de cada Departamento
FOMENTAR LA CALIDAD EN SALUD MENTAL PROMOVIENDO Realizar la Evaluación de la Calidad de los Servicios de Salud
LOS DERECHOS DE LAS PERSONAS CON PROBLEMAS DE Mental con el Instrumento de la OMS
SALUD MENTAL
MEJORAR LA SATISFACCIÓN DE LAS PERSONAS USUARIAS Y Facilitar la participación activa en la planificación, evaluación
SUS FAMILIARES y en la toma de decisiones con respecto a su tratamiento
72
ELABORAR UN PLAN DE FORMACIÓN ESPECÍFICA PARA LA Crear una Comisión de formación en salud mental, en
FORMACIÓN CONTINUADA EN MATERIA DE SALUD MENTAL coordinación con la EVES
POTENCIAR LINEAS ESTABLES DE INVESTIGACIÓN Crear y mantener una Comisión de investigación en materia de
salud mental
73
Inclusión del CT en la HC
74
13. EVALUACIÓN E INDICADORES
Uno de los requisitos de todo proceso de planificación es establecer la evaluación del mismo. La
evaluación es un punto clave de cualquier proyecto y tiene repercusión directa en el trabajo, así
como en la evolución de la organización. Además, el propio proceso de evaluación supone un
momento de reflexión, imprescindible para mejorar y progresar, además de un ejercicio de
responsabilidad social y política
El diseño de la Estrategia incluye como exigencia, la necesidad de una evaluación de todos los
objetivos y acciones, así como la identificación de los agentes responsables, tanto de la ejecución
como de la evaluación. La utilidad de la Estrategia vendrá garantizada por su seguimiento a través
de esta evaluación sistemática, de la consecución de los objetivos y el reajuste de los mismos en
relación a las nuevas necesidades que se vayan detectando.
75
LÍNEA 1: PROMOCIÓN DE LA SALUD MENTAL Y PREVENCIÓN DE LOS
TRASTORNOS MENTALES
ACCIÓN INDICADOR
1.1.1. Desarrollar un plan de promoción conjuntamente con la Dirección General de Existencia de plan de promoción
Salud Pública y otros sectores implicados, especialmente con Conselleria de
Educación, Investigación, Cultura y Deporte y la Consellería de de Igualdad y
Políticas Inclusivas
1.1.2. Desarrollar actividades conjuntas de promoción entre Salud Mental y Número de actividades por
Atención Primaria dirigidas a colectivos vulnerables como las personas Departamento.
dependientes, familias en riesgo de exclusión, mujeres víctimas de violencia
de género e y sus hijos, personas con Trastorno Mental Grave con la
colaboración de servicios sociales y del ámbito educativo y laboral.
ACCIÓN
INDICADOR
2.1.1. Desarrollar intervenciones colaborativas entre AP y SM para prevenir problemas Nº de intervenciones colaborativas
de salud mental en la población general
2.1.2. Realizar intervenciones colaborativas entre AP y SM en ámbitos escolares y Nº intervenciones conjuntas por
laborales, en cooperación con Servicios Sociales, orientadas a la prevención de departamento
los trastornos mentales
2.2.1. Desarrollar intervenciones colaborativas entre AP y SM para prevenir problemas Nº de intervenciones conjuntas dirigidas a
de salud mental en las personas cuidadoras cuidadores.
2.2.2. Crear una comisión conjunta con todos los sectores implicados para poner en Creación de la Comisión.
marcha acciones en materia de promoción del bienestar emocional y prevención
de problemas de salud mental para población infantil y adolescente en riesgo Nº Acciones puestas en marcha
(víctimas de abuso o abandono, menores con medidas judiciales o en situación de
protección y acogida)
2.2.4. Desarrollar un circuito coordinado entre Atención Primaria, Salud Mental y Existencia de un protocolo de actuación.
los centros de atención a las víctimas de mal trato y violencia de género.
Nº de personas atendidas según el
protocolo de atención.
2.3.1. Elaborar un Plan de prevención del suicidio y manejo de la conducta suicida Edición y difusión del Plan
2.4.1. Desarrollar intervenciones basadas en procesos asistenciales que potencien la Nº de intervenciones en cada
76
prevención de la cronicidad. departamento
2.4.2. Desarrollar intervenciones conjuntas entre SM y AP dirigidas a prevenir Existencia de un protocolo de prevención
problemas físicos de salud en personas con TMG y atención de problemas de la salud física.
ACCIÓN INDICADOR
3.1.1. Colaborar en el desarrollo de acciones formativas para el personal docente para la Existencia de acciones formativas para el
detección precoz de problemas de salud mental en la infancia y adolescencia en los personas docente en todos los
centros de enseñanza. departamentos
3.1.2. Elaborar un protocolo de educación y salud mental para la detección y atención Existencia del protocolo
precoz
3.1.3. Promover el desarrollo de acciones formativas conjuntas entre AP y SM orientadas Existencia de sesiones formativas
a la detección precoz de problemas de salud mental en la infancia y la adolescencia.
3.2.1. Elaborar un protocolo de actuación coordinado con las instituciones implicadas en Existencia de protocolo
la atención a menores en situación de protección
3.2.2 Desarrollar acciones formativas dirigidas a personal de los centros de acogida y Existencia de acciones formativas para los
terapéuticos. docentes en todos los departamentos
3.3.1. Crear una comisión de coordinación entre los dispositivos implicados : sanitarios, Existencia de comisión de coordinación
sociales y educativos en la atención infanto-adolescente
3.3.2. Diseñar e implantar el PAI para TMG en la infancia y adolescencia y registrado en la Registro en la historia clínica informatizada
historia clínica informatizada
Pacientes con PAI cumplimentado en la
historia clínica
3.4.1. Diseñar e implantar un proceso de atención integral para los menores con Existencia de protocolo de actuación,
trastornos del espectro autista. coordinación y circuito asistencial
3.5.1. Diseñar e implantar un proceso de atención integral para los menores con Existencia de protocolo de actuación
trastorno por déficit de atención.
Departamentos que han implantado el
protocolo.
3.6.1. Elaborar e implantar un proceso de atención integral para los menores con Existencia de programa
problemas de la conducta alimentaria.
Departamentos que han implantado el
77
programa.
3.7.1. Realizar grupos de habilidades sociales y afrontamiento de problemas cotidianos Nº intervenciones grupales en cada
para menores y familiares. departamento
3.8.1. Implantar programas psicoeducativos para adolescentes y familiares. Departamentos con programas
psicoeducativos
3.9.1. Promover el desarrollo de acciones formativas conjuntas entre AP y SM orientadas Existencia de acciones formativas para
a la detección precoz de problemas de salud mental en la población adulta desde AP docentes en todos los departamentos
[Link] el programa de primeros episodios psicóticos Dptos. que han implantado el programa de
primeros episodios psicóticos
3.10.1. Diseñar e implantar el plan de integral de atención a las personas con Trastorno Existencia del plan integral.
Mental Grave que abarque todo el abanico de necesidades sanitarias, sociosanitarias,
sociales y residenciales conjuntamente con todos los agentes implicados Dptos que han implantado el plan
3.10.2. Incorporar el PAI en la historia clínica informatizada. Existencia de documento PAI en los
sistemas de información
3.10.4. Implantar en las Unidades de Salud mental un programa de rehabilitación para las Nº de USM tienen el programa.
personas con TMG que incluya grupos psicoterapéuticos, HHSS, psicoeducación,
rehabilitación neurocognitiva y de ocio y tiempo libre, afrontamiento al estrés, resolución Nº de intervenciones del programa por
de problemas en colaboración con AP y movimiento asociativo. USM.
3.10.5. Implantar grupos psicoeducativos y de autoayuda para familiares, cuidadores de Nº de USM que realizan estas
personas con TMG y personas usuarias, mediante colaboración de SM y AP intervenciones colaborativas
. Número de intervenciones.
3.10.6. Implantar el desarrollo de la figura del agente de ayuda mutua Nª º de departamentos que han
implantado la figura de agente de ayuda
mutua
3.10.7. Diseñar protocolo de atención a los problemas de salud física entre SM y atención Existencia de protocolo
primaria para las personas con TMG
Nº de Dptos que tienen protocolo.
3.10.8. Realizara actividades relacionadas con el deporte, arte, la cultura como apoyo a la Nº de actividades en cada departamento.
recuperación de las personas con TMG en coordinación con los servicios sociales
municipales, asociaciones y ONGs.
3.11.1. Desarrollar el proceso asistencial de atención para las personas con trastorno Existencia de programa de atención a
límite de personalidad. personas con trastorno de personalidad
78
3.12.1. Elaborar un proceso de atención integral para atender a la población con Existencia de protocolos de coordinación
patología dual.
Número de departamentos que tienen
implantado el protocolo.
3.13.1 Elaborar un protocolo para el circuito asistencial, incluyendo todos los Existencia de protocolo específico para el
dispositivos asistenciales y sociales implicados en la atención de personas mayores circuito asistencial
con problemas de salud mental.
Número de departamentos que tienen
implantado el protocolo.
3.13.2 Protocolizar la coordinación (AP, neurología y SM) para la atención a las personas Existencia de protocolo específico para el
con demencia circuito asistencial
3.13.3 Protocolizar la intervención coordinada entre AP y SM de las personas ingresadas Existencia de protocolo específico para el
en residencias de mayores. circuito asistencial
3.14.1 Establecer protocolos de coordinación y colaboración entre AP y SM que incluyan Existencia de protocolo de coordinación
detección, pautas de intervención, criterios de derivación y programas de
colaboración. Número de Dptos con protocolo.
3.14.3 Incrementar la utilización de intervenciones grupales para personas con TMG. Número de intervenciones grupales .
3.14.4 Potenciar la utilización de los programas de autoayuda y apoyo mutuo para las Existencia de derivaciones a recursos
personas, recursos comunitarios normalizados, servicios sociales locales, asociaciones, comunitarios
clubs, desde AP y SM.
3.15.1. Desarrollar un plan de intervención conjunto entre SM y AP, para atender los Existencia de un plan de intervención
problemas emocionales de la vida cotidiana que provocan malestar en colaboración con
los recursos sociales y las asociaciones
3.16.1. Establecer protocolos de actuación ante situaciones de crisis /urgencias Existencia de un protocolo de actuación
3.16.3. Establecer protocolos de actuación en los servicios de urgencias de los Existencia de un protocolo de actuación
hospitales generales.
3.17.1. Crear comisiones de análisis de casos de personas con enfermedad mental Existencia de comisión de análisis de casos.
sometidas a medidas judiciales
3.17.2. Desarrollar un programa puente de atención en coordinación con el PAIEM Existencia de un programa puente
79
3.18.1. Aumentar la formación de los equipos de SM para la mejora de la atención a las Nº de profesionales formados
personas con discapacidad intelectual y trastorno mental
3.18.2. Establecer un protocolo de actuación con los centros específicos que atienden a Existencia de protocolo
personas con DI en los Dptos de salud
3.19.1 Establecer e implantar un protocolo de atención entre los recursos implicados que Existencia de protocolo específico para el
garantice la atención prioritaria al colectivo de mujeres maltratadas y víctimas de circuito asistencial
violencia de género.
Número de departamentos que tienen
implantado el protocolo
3.20.1 Establecer e implantar circuitos de atención coordinada entre servicios sociales Existencia de protocolo específico para el
municipales, recursos de la Consellería de Igualdad y Políticas Inclusivas y los dispositivos circuito asistencial
sanitarios de atención, tanto de AP como de SM.
Número de departamentos que tienen
implantado el protocolo
ACCIÓN INDICADOR
4.1.1 Integrar funcionalmente todos los dispositivos implicados en una única red. Integración de los dispositivos.
4.1.2 Organizar los servicios de salud mental de cada departamento en redes funcionales Existencia de la red funcional.
que fomenten el trabajo en equipo y la participación de profesionales, personas usuarias
y familiares en la planificación, gestión y evaluación de los servicios.
4.1.3. Crear en cada departamento el comité de gestión de salud mental. Existencia del comité.
4.1.4. Organizar la atención por procesos y programas asistenciales que garanticen la Existencia de programas y procesos
calidad de la atención y minimicen la variabilidad clínica asistenciales en cada departamento.
4.1.5. Designar referente de cada proceso, programa asistencial en cada departamento. Existencia de referente por proceso y
programa en cada departamento
4.1.6 Designarcoordinador/a de cada unidad básica de los servicios de salud mental de Existencia de coordinador/a
los departamentos
4.1.7 Designar referentes en cada departamento para la coordinación y desarrollo de los Existencia de referentes.
protocolos en colaboración con los diferentes sectores.
4.2.1. Definir todos los dispositivos, prestaciones y perfiles profesionales necesarios. Definición.
4.2.2 Transformar las Unidades de Hospitalización domiciliaria en Equipos de Nº de departamentos con ETAC.
Tratamiento Asertivo Comunitario vinculados a la USM
80
4.2.4 Incluir la atención en las USMIA hasta los 18 años Nº de departamentos que atienden hasta
los 18 años.
4.3.1. Implementar la red de hospitales de día Infanto-Adolescentes Nº de Hospitales de Dia creados
4.3.3. Crear un programa de tratamiento asertivo comunitario en cada departamento Nª de departamentos con programa ETAC
4.3.5. Completar la dotación de recursos humanos necesarios para garantizar la equidad % incremento de recursos humanos
y la calidad en función de la reorganización de la red y las necesidades detectadas
4.4.1. Implantar en todos los departamentos los procesos asistenciales, programas y Nº de procesos, programas y protocolos
protocolos elaborados por la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. implantados
[Link] los Comités Expertos y Grupos de Trabajo Existencia de comités de expertos /grupos
de trabajo
4.4.3. Analizar el uso racional de los medicamentos utilizados para los problemas de Medición de la politerapia neuroléptica
salud mental
Medición de la utilización de ansiolíticos/
antidepresivos
4.5.1. Incluir programas de atención domiciliaria y/o equipos móviles dentro de las Existencia de programas de atención
actividades de las USM, USMI-A y HD domiciliaria
Nº de HD con programa
4.6.1. Elaborar un cuadro de mandos e indicadores Existencia de cuadro de mandos e
indicadores
4.6.2. Facilitar la explotación de los datos y su utilización Disponibilidad de los datos para su
utilización
4.7.1. Incorporar indicadores de evaluación de proceso y resultado en los acuerdos de Nº de departamentos que tienen
gestión en cada Departamento. indicadores de evaluación de proceso y
resultado
4.7.2. Incluir en la historia clínica informatizada una batería estandarizada de evaluación Existencia de una batería de pruebas
clínica. estandarizada incluida en la historia clínica
informatizada
[Link] indicadores de evaluación en los servicios desde la perspectiva de Existencia de indicadores de evaluación
recuperación
4.8.1. Potenciar la acreditación de servicios y/o dispositivos de salud mental en calidad Nº de servicios acreditados en calidad
4.8.2. Aplicar el instrumento de evaluación de la OMS sobre calidad de servicios de salud Nº de servicios evaluados con el
mental instrumento de la OMS
4.8.3. Desarrollar las recomendaciones que resulten de la evaluación de derechos Desarrollo de las recomendaciones en los
humanos y calidad en los SSM, así como realizar el seguimiento correspondiente. servicios evaluados
ACCIÓN INDICADOR
5.1.1 Crear una Comisión Permanente de coordinación de los servicios de salud Nº de reuniones al año
81
mental con la OASM
5.2.1. Implementar programas colaborativos entre los equipos de atención primaria Diseño de programas colaborativos entre
y salud mental. equipos de AP y SM
5.2.2 Establecer interconsultas no presenciales, fomentando el uso de TICs- Nº de interconsultas no presenciales entre la
telepsiquiatría oficina en cada USM
5.2.3 Establecer encuentros presenciales periódicos con Atención Primaria, tales Número de departamentos con acciones
como: sesiones clínicas conjuntas, actividades formativas conjuntas… programadas
5.3.1. Establecer criterios de derivación y circuitos asistenciales con las UCAs Existencia de criterios de derivación y
circuitos asistenciales con las UCAs
5.4.1. Crear una Comisión Interinstiucional entre la Conselleria de Sanitat Universal y Existencia de la Comisión
Salud Pública y la Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusiva para la
planificación conjunta de la atención a personas con TMG y menores con Nº reuniones al año
problemas de salud mental y medidas de protección
5.4.2. Crear una Comisión Provincial de Coordinación Táctica con otros agentes Existencia de la Comisión
implicados (Ayuntamientos, Diputaciones Provinciales, Direcciones
Territoriales, Asociaciones …) para la gestión conjunta de la atención a Nº reuniones al año
personas con TMG y menores con problemas de salud mental y necesidades
de protección social
5.4.3. Crear Comisiones sociosanitarias de gestión de casos en cada Departamento, Existencia de la Comisión
con la participación de todos los agentes implicados en el seguimiento para
adultos y para menores Nº reuniones al año
5.4.4. Diseñar el circuito de atención coordinado entre la Conselleria de Sanidad Existencia dl circuito
Universal y Salud Pública y la Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas que
garantice la continuidad de los cuidados y la atención en el recursos que Nº de usuarios incluidos en el circuito
precisan las personas usuarias, evitando la burocratización innecesaria
(adultos y menores)
5.4.5. Ajustar el baremo de la dependencia a las características de las personas con Existencia de baremo ajustado
TMG y acordar un modelo de informe para la solicitud de la valoración de la
dependencia que se cumplimente en la USM Existencia de modelo de informe
Nª de solicitudes
5.4.6. Establecer la coordinación necesaria con los Centros de Atención Primaria Existencia de reuniones programadas
para la atención a menores con TEA
Nº reuniones al año
5.4.7. Establecer el circuito de atención y la coordinación entre los centros de Existencia de un circuito de atención
acogida de menores y las USMIAS
Nº de menores incluidos en el circuito
5.5.1. Desarrollar un modelo de coordinación con la Conselleria de Educación, Existencia de modelo de coordinación
Cultura y Deporte, la Conselleria de Justicia, Administración Pública, Reformas
Democráticas y Libertades Públicas y la Conselleria de Igualdad y Políticas Nº de reuniones al año
Inclusivas para el abordaje integral de la infancia y adolescencia, con
problemas de salud mental
5.5.2. Desarrollar un modelo de coordinación con la Conselleria de Economía Existencia de modelo de coordinación
Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo.
Nº de reuniones al año
82
5.5.3. Integrar funcionalmente en la red los recursos de atención en salud mental Centros integrados funcionalmente
dependientes administrativamente de la Diputación de Alicante y de la Diputación
de Valencia, optimizando los recursos y garantizando la continuidad de cuidados Nº de pacientes atendidos
ACCIÓN INDICADOR
6.1.1. Consensuar el PAI con la persona usuaria y firma del consentimiento informado
Existencia de PAI firmado por la personas
usuaria con TMG
6.1.2. Consensuar el CT con la persona usuaria y firma del consentimiento informado Existencia de CT firmado por la persona
usuaria con TMC
6.2.1. Disponer en cada departamento de una estructura participativa Existencia de estructura participativa
6.2.2. Incluir a las personas usuarias en los grupos y comisiones de trabajo, tanto de los Existencia de grupos y comisiones de
Departamentos Sanitarios como de los SERvicios Centrales trabajo donde particípenlas personas
usuarias
6.3.1. Participar y potenciar junto con AP, servicios sociales y asociaciones grupos Nº de grupos de autocuidados por pto.
de autocuidados y de autoayuda
Nº grupos de ayuda mutua por dpto
6.4.1. Registrar en la historia clínica las decisiones planificadas anticipadas Existencia de documento de decisiones
planificadas anticipadas en la historia
clínica
Nº de documentos cumplimentados
6.4.2. Designar un representante para actuar de interlocutor para situaciones de crisis Nº de Departamentos que tienen
interlocutor para situaciones de crisis
6.5.2. Establecer procedimientos que garanticen el uso de buenas prácticas y el respeto Nº de procedimientos en cada
ade los derechos y la dignidad de las personas usuarias de acuerdo a con la Convención departamento
de Derechos de las Personas con Discapacidad de la OMS
83
6.5.3. Utilizar la página web de la Conselleria para su difusión Existencia en la web de la información
pertinente
6.6.3. Elaborar Libros Blancos de los dispositivos de salud mental Nº de libros blancos de los dispositivos
ACCIÓN INDICADOR
7.1.1. Valorar la sobrecarga y calidad de vida y necesidades de las personas cuidadoras Utilización de instrumentos estandarizados
utilizando instrumentos estandarizados
Nº de familiares evaluados
7.2.1. Proporcionar información en los procesos de acogida a través de los dispositivos Existencia de protocolos de acogida
de salud mental.
7.2.2. Disponer de información en la página web accesible a la población general Existencia de contenido informativo en la
página web
7.3.1. Realizar intervenciones grupales para cuidadores junto con AP. Nº de intervenciones grupales por pto..
7.4.1. Incluir a la familia/persona de referencia en la elaboración del PAI Participación de la familia/ persona de
referencia en los PAI
7.4.2. Incluir a la familia en los grupos de trabajo y comisiones relativos a la salud mental Presencia de la familia en los grupos de
trabajo/comisiones
ACCIÓN INDICADOR
8.1.1. Crear una Mesa de lucha contra el estigma y defensa de los derechos que coordine Existencia de mesa de lucha contra el
todas las actividades estigma
8.1.4. Mantener contactos periódicos con los medios de comunicación (jornadas, cursos,
mesas redondas…) Nº de intervenciones en los medios de
comunicación
8.2.1 Establecer acuerdos con la Conselleria de Economía Sostenible, Sectores Nº de acuerdos
Productivos, Comercio y Trabajo para mejorar las tasa de empleo y accesibilidad a
84
acciones formativas Nº reuniones al año
8.2.2. Apoyar programas orientados a la inclusión social desarrollados por asociaciones Nº programas existentes
de personas usuarias y asociaciones de familiares , ONGs, Ayuntamientos y otras
instituciones implicadas
8.3.2. Utilizar espacios de publicidad estática y/o dinámica de distintas instituciones Nº de espacios de publicidad
ACCIÓN INDICADOR
9.1.1. Incorporar a las Asociaciones de personas usuarias y asociaciones de familiares en Nº de asociaciones que participan
la planificación y evaluación de la red de salud mental
9.2.1. Incorporar iniciativas de entidades locales, ONGs y ciudadanía en general Nº de ONG y entidades locales que
participan en la organización de la salud
mental
ACCIÓN INDICADOR
10.1.1. Crear una comisión de formación en salud mental, en coordinación con la EVES Existencia de la Comisión.
(Escuela Valencia de Estudios para la Salud).
Nº reuniones al año
10.1.2. Realizar acciones de formación dirigidas a personas usuarias , familiares, Número de acciones formativas
voluntariado y profesionales directamente relacionados con salud mental
10.1.3. Colaborar en acciones formativas en salud mental dirigidas a servicios sociales, Número de acciones formativas.
educación, justicia e instituciones penitenciarias.
10.1.4. Incorporar acciones formativas del “personas usuarias expertas” y “familiar Número de acciones formativas
experto”.
10.1.5. Potenciar la formación interna en los equipos de salud mental, sesiones clínicas, Número de acciones formativas
grupos de trabajo.
Número de sesiones clínicas
10.1.6. Promocionar la realización de jornadas de trabajo autonómicas en distintas líneas Nº de jornadas de trabajo autonómicas
de salud mental
85
10.1.8. Difundir la estrategia de salud mental a los agentes implicados Presentación de la Estrategia
10.2.1. Potenciar el desarrollo de Unidades Docentes Multiprofesionales de Salud Mental Nº de dptos. con Unidades Docentes
en los departamentos Multiprofesionales
10.3.1. Potenciar la formación en salud mental vía telemática. Número de cursos en línea.
10.3.2. Incluir documentos de interés en salud mental, a través de la página web de Número de documentos nuevos incluidos
Conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública, dirigido a profesionales, personas cada año
usuarias, familiares y población general
10.3.3. Difundir a través de la página web de la Conselleria de Sanidad Universal y Salud Existencia de agenda en página web
Pública una agenda de las actividades y acciones formativas
ACCIÓN INDICADOR
11.1.1. Crear y mantener una comisión de investigación en materia de salud mental Existencia de la Comisión
Nº de reuniones al año
11.1.2. Incluir la perspectiva de género en la investigación Nº de investigaciones con inclusión de la
perspectiva de género.
11.1.3. Desarrollar líneas de investigación, calidad y gestión de servicios de salud mental Nº de líneas de investigación
11.1.4. Disponer de bases de datos accesibles a diferentes líneas de investigación Accesibilidad a las bases de datos.
11.2.1. Incluir las TICs dentro de las líneas de investigación en salud mental Nº de investigaciones con TICs
86
ACRONIMOS Y ABREVIATURAS
AP Atención Primaria
BS Bienestar Social
CD Centro de Día
CS Centro Salud
CT Contrato Terapéutico
CV Comunidad Valenciana
DPTO Departamento
HD Hospital de Día
87
PAIEM Programa Marco para la Atención Integral a Enfermos Mentales en Centros Penitenciarios
SM Salud Mental
UA Unidad Alcohología
UE Unión Europea
88
BIBLIOGRAFÍA
Ahern L, Fisher D. Asistencia personal para la Vida en la Comunidad. Guia para recobrar la vida. PACE.
National Empowerment Center Inc.;2005
Almela Berna J, Aznar Martínez A, Caballero Estebaranz N, et al. Hacia una reformulación de la
Rehabilitación Psicosocial. AEN. 2012. Cuadernos Técnicos 16. Madrid.
Ansean A. Manual de Gestión Clínica y Sanitaria en Salud Mental. Edicomplet. Saned Grupo, Madrid;
2012
Bloch Sidney, Chodoff Paul, Green Stephen A. La ética en psiquiatría. Editorial Triacastela; 2001.
Buitrago Ramírez F, Ciurana Misol R, Chocrón Bentata L, et al. Recomendaciones para la prevención de
los trastornos de la salud mental en atención primaria. Atención Primaria. 2014;46:59-74.
Calderón Gómez C, Mosquera Metcalfe I, Balagué Gea L, et al. Modelos de colaboración entre atención
primaria y salud mental en la atención a las personas con depresión: resultados principales y retos
metodológicos de una meta-revisión sistemática. Rev Esp Salud Pública 2014; 88:1-21.
Carmona J, Del Río Noriega F. Gestión Clínica en Salud Mental. Madrid: Asociación Española de
Neuropsiquiatría, Madrid; 2009.
Castejón Bellmunt M.A, San Martín Ontoria R (coord.). Informe del estado actual de la prevención en
salud mental. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e
Igualdad; 2013
Cátedra Fundación Alicia Koplowitz- UCM de Psiquiatríadel Niño y del Adolescente. Libro blanco de la
psiquiatría del niño y del adolescente. Fundación Alicia Koplowitz; 2014 .
Centro de investigación biomédica en red de salud mental. Guía clínica y terapéutica para primeros
episodios psicóticos en la infancia y en la adolescencia. CIBERSAM. 2015.
Comisión de las Comunidades Europeas. Libro verde. Mejorar la salud mental de la población.
[Link]
[Link]
89
Confederación Española de Agrupaciones de Familiares y Personas con Enfermedad Mental. (FEAFES).
Salud mental y medios de Comunicación. Guía de estilo. Madrid: FEAFES; 2008.
Consejeria de Salud. Junta de Andalucía. Proceso asistencial integrado Trastornos del espectro autista.
2010.
Consejeria de Salud. Junta de Andalucía. Promoción de la salud en personas con Trastorno mental
grave. Análisis de situación y recomendaciones sobre alimentación equilibrada y actividad física. 2011.
Consejería de Sanidad y Política Social. Servicio Murciano de Salud. Subdirección General de Salud
Mental. Protocolo de coordinación de las actuaciones educativas y sanitarias para la detección e
intervención temprana en los trastornos del espectro autista (TEA). 2012
Conselleria de Benestar social. Generalitat Valenciana. Manual de buenas prácticas. Gestión de centros
de enfermos mentales crónicos de la Comunitat Valenciana. 2008.
Declaración Europea de Salud Mental del Plan de Acción de Helsinki 2005. Disponible en
[Link]
[Link]
Desviat M. La reforma psiquiátrica 25 años después de la Ley General de Sanidad. Rev Esp Salud
Pública. 2011. 85: 427-436.
Elvira Peña, L (coord.), del Valle J F, Sainero Rodríguez AM, Bravo Arteaga A. Salud mental de menores
en acogimiento residencial. Guía para la prevención e intervención en hogares y centros de protección
de la Comunidad Autónoma de Extremadura. Junta de Extremadura. Consejería de Sanidad y
Dependencia. Servicio Extremeño de Salud. 2011
FAISEM. Guía para el desarrollo de programas de empleo con apoyo para personas con trastorno
mental grave. FAISEM; 2010
Fernández de Sevilla Otero JP, San Pío Tendero MJ, et al. Guía PARTISAM. Promoción de la participación
y autonomía en salud mental. Madrid: AEN; 2014.
90
Fernández Felgueroso, MA. Informe monográfico a la Junta General del Principado de Asturias: la salud
mental y los derechos de las personas en Asturias. Institución de la Procuradora General del Principado
de Asturias, Oviedo; 2010. Disponible en
[Link]
Fernández Liria A, Gomez Beneyto M (coord). Informe sobre la salud mental de niños y adolescentes.
2008. Disponible en [Link]
Fornés Vives J, Gómez SalgadoJ. “Factores Mediadores en la Salud Mental. Enfermería psicosocial “.
Coordinadores:. Colección Linés de especialización en enfermería. Edita Enfo Ediciones para FUDEN.
467 págs. Madrid, 2008.
Franciosi LP, Copeland J. Salud Mental en la atención primaria: mejorando los tratamientos y
promoviendo la salud mental. Woodbridge, Va: [Link]- Federación Mundial para la Salud
Mental; 2009.
Ganzenmüller Roig C, Santos Urbaneja F, López Ebri G, Fabrega Ruiz C, Lopez-Mora González N,
Alcántara Barbany F, Mayor Fernández D, De la Blanca García A, Manual de buenas prácticas de los
servicios especializados del Ministerio Fiscal en la protección a las personas con discapacidad, en la
aplicación de la convención de Nueva York sobre los derechos de las personas con discapacidad de 13
de diciembre de 2006. 2010. Disponible [Link]
GarcíaI, Granada J. M. Leal M. I, Sales R.,; Lluch M.T,; Fornés J., Rodríguez A. Giner ,J . “Adherencia al
tratamiento en la esquizofrenia: Consenso de enfermería en salud mental” Actas Esp Psiquiatr
2010;38(Suppl. 1):1-45
Gobierno de Canarias. Salud Mental en Atención Primaria. Recomendaciones para el abordaje de los
trastornos más prevalentes. 2008.
Gobierno de España. Ministerio del Interior. Guía para la promoción de la Salud mental en el Medio
[Link] en
[Link]
a_Promocion_Salud_Mental.pdf
González Aguado f, González Cases J, López Girones ML, Polo Usaola C, Rullas Trincado M. Guía de
atención a mujeres maltratadas con trastorno Mental [Link]ón General de Atención
Especializada. Comunidad de Madrid; 2010.
91
González Granda P. Régimen jurídico de protección de la discapacidad por enfermedad mental.
Editorial Reus SA; 2009.
Grupo de trabajo de la Asociación Española de Neuropsiquiatría sobre Hospitales de Día 2009. AEN.
2009. Cuadernos técnicos, 12. Madrid.
Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica para el Manejo de pacientes con Trastornos del Espectro
Autista en Atención Primaria. Guía de Práctica Clínica para el Manejo de pacientes con Trastornos del
Espectro Autista en Atención Primaria. Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud del Ministerio
de Sanidad y Política Social. Unidad de Evaluación de Tecnologías Sanitarias. Agencia Laín Entralgo.
2009. Guias de Práctica Clínica en el SNS. UETS Nº2007/5-3
Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre el Manejo de la Depresión en el Adulto. Guía de
Práctica Clínica sobre el Manejo de la Depresión en el Adulto. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e
Igualdad. Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias de Galicia (avalia-t); 2014. Guías de Práctica
Clínica en el SNS: Avalia-t 2013/06.
Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre el Trastorno por Déficit de Atención con
Hiperactividad (TDAH) en Niños y Adolescentes. Fundació Sant Joan de Déu, coordinador. Guía de
Práctica Clínica sobre el Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad (TDAH) en Niños y
Adolescentes. Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad, Política
Social e Igualdad. Agència d´Informació, Avaluació i Qualitat (AIAQS) de Cataluña; 2010. Guías de
Práctica Clínica en el SNS: AATRM Nº 2007/18.
92
Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre la Esquizofrenia y el Trastorno Psicótico
Incipiente. Fòrum de Salut Mental, coordinación. Guía de Práctica Clínica sobre la Esquizofrenia y el
Trastorno Psicótico Incipiente. Madrid: Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud del Ministerio
de Sanidad y Consumo. Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques; 2009. Guía de Práctica
Clínica: AATRM. Nº 2006/05-2.
Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre Trastorno Bipolar. Guía de Práctica Clínica sobre
Trastorno Bipolar. Madrid: Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad,
Servicios Sociales e Igualdad. Universidad de Alcalá. Asociación Española de Neuropsiquiatría. 2012.
UAH /AEN Núm. 2012
Grupo de trabajo de la guía de práctica clínica sobre trastorno límite de la personalidad. Fórum de
Salud Mental y AIAQS, coord. Guía de práctica clínica sobre trastorno límite de la personalidad.
Barcelona: Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut. Servei Català de la Salut. Pla Director de
Salut Mental i Addiccions. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2011.
Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre Trastornos de la conducta alimentaria. Guía de
Práctica Clínica sobre Trastornos de la conducta alimentaria. Madrid: Plan de Calidad para el Sistema
Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad y Consumo. Generalitat de Catalunya. Departament de
Salud.
Grupo de trabajo de la Guía Práctica Clínica para el tratamiento de la esquizofrenia en centros de Salud
Mental. Guía Práctica Clínica para el tratamiento de la esquizofrenia en centros de Salud Mental.
Servicio Murciano de Salud. Subdirección de Salud mental y asistencia psiquiátrica. 2009.
Grupo de trabajo de la Guía Práctica Clínica. Actuación en salud mental con mujeres maltratadas por su
pareja. Servicio murciano de salud. Región de Murcia. Consejería de sanidad y consumo. 2010.
Haro JM, Palacín C, Vilagut G, et al. Prevalencia de los trastornos mentales y factores asociados:
resultados del estudio ESEMeD-España. Medicina Clínica. 2006;126:445-451.
Hernández Monsalve M, Espinosa Iborra J. La atención a pacientes con trastornos mentales en las
prisiones. AEN.2000;21;(75):53-101.
Íñigo C, Markez I. GUÍA. Atención primaria de la salud mental en prisión. OMEditorial; 2011.
Knapp M, McDaid D, Mossialos D, Thornicroft G. Salud mental en Europa: políticas y práctica. Líneas
futuras en Salud Mental. Ministerio de Sanidad y Consumo; 2007.
Lasa Zulueta A, Jorquera Cuevas C, Solana Azurmendi B, Del Arco Heras S. Evaluación de la calidad
asistencial en el SNS de los trastornos mentales graves en la infancia. Estudio en Salud Mental Infanto-
93
Juvenil. Informes de Evaluación de Tecnologías Sanitarias: OSTEBA. Ministerio de Sanidad, Servicios
Sociales e Igualdad. Servicio de Evaluación de Tecnologías Sanitarias del País Vasco; 2014.
Lehman Anthony F, Lieberman Jeffrey A. Guía clínica para el tratamiento de la esquizofrenia. Grupo Ars
XXI; 2005.
López Almazán C, Moreno Murcia JJ (coord.). Foros de Salud mental en la Comunitat Valenciana,
Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat; 2010.
López Almazán C, Navarro Sanz R, Frades García B, Soler Sanz, MC, Grau Santana P. Atención a
personas con enfermedades crónicas. Una estrategia para la gestión por procesos en un hospital de
media y larga estancia. Valencia: EVES; 2008.
López Ebri Gonzalo A. Intervención del Ministerio Fiscal en los procedimientos para la protección de las
personas con discapacidad. Fundación Aequitas; 2009.
Malos Khalid. Informe sobre Desarrollo Humano 2014. Sostener El Progreso humano: reducir
vulnerabilidades y construir resiliencia. PNUD; 2014
Megia Sanz MJ, Moreno Murcia JJ (coord.). Salud mental y bioética. Reflexiones desde una perspectiva
multidisciplinar. Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat; 2013.
Ministerio de Interior. Gobierno de España. Guía para la promoción de la Salud mental en el Medio
[Link] en
[Link]
a_Promocion_Salud_Mental.pdf
Ministerio de Sanidad y Consumo. Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional de Salud.
Madrid,[Link] en
[Link]
A_SALUD_MENTAL_SNS_PAG_WEB.pdf
Ministerio de Sanidad y Consumo. Evaluación de la Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional de
Salud. Madrid, 2010. Disponible en
[Link]
[Link]
Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad. Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional de
Salud 2009-2013. Madrid, 2011. Disponible en
[Link]
[Link]
Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Modelo de atención a las personas con enfermedad mental
grave. 2007. Disponible en.
94
[Link]
[Link]
Mollejo Aparicio, Encarnación. Los trastornos mentales graves en la infancia y adolescencia. Asociación
española de psiquiatría. Madrid 2012.
Muñoz M, Pérez E, Crespo C, et al. Estigma y enfermedad mental. Análisis del rechazo social que sufren
las personas con enfermedad mental. 2009. Comunidad de Madrid. Editorial Complutense; 2009.
Olesen J, Gustavsson A, Svensson M, Wittchen H-U, Jönssonf B. The economic cost of brain disorders in
Europe. European Journal of Neurology 2012,19:155–162.
Organización Mundial de la Salud. El contexto de la salud mental. Editores Médicos EDIMSA 2005.
Organización Mundial de la Salud. Empoderamiento del usuario de salud mental. 2010. Disponible en
[Link]
Organización Mundial de la Salud. Legislación sobre salud mental y derechos humanos. 2005. Editores
médicos .s.a. EDIMSA. Disponible en
[Link]
Organización Mundial de la Salud. Manual de recursos de la OMS sobre salud mental, derechos
humanos y legislación. 2006
Organización Mundial de la Salud. Mejora de la calidad de la salud mental. Editores Médicos EDIMSA
2007. Disponible en [Link]
Organización Mundial de la Salud. Plan de Acción sobre Salud Mental 2013-2020. Disponible en
[Link]
Organización Mundial de la Salud. Políticas, planes y programas de salud mental. Editores Médicos, SA
EDIMSA 2006. Disponible en
[Link]
Organización Mundial de la Salud. Programa de Acción para Superar las Brechas en Salud Mental. 2008.
Disponible en [Link]
95
Pacto Europeo para la salud mental y el Bienestar. Conferencia de alto nivel de la UE. 2008. Disponible
en [Link]
Perestelo Pérez, L. Eficacia, efectividad y eficiencia del tratamiento asertivo comunitario para las
personas con trastorno mental grave y persistente y su relación con el contexto de aplicación. Madrid:
Ministerio de Ciencia e Innovación; 2007.
Pérez Camarero S, Rojo Mora N, Hidalgo Vega A. La salud mental de las personas jóvenes en España.
Revista de estudios de juventud. 2009;84. Disponible en [Link]
Plan de Acción Europeo para la Salud Mental. Fijar objetivos, crear soluciones. 2008. Disponible en
[Link]
Salazar Fraile J, Sempere Verdú E. Malestar emocional: Manual práctico para una respuesta en Atención
Primaria. Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat; 2012
Salvador-Carulla L, Salinas JA, Martin M, Grané M, Gibert K, Roca M, Bulbena A, (GClin SEP). Indicadores
para la evaluación del sistema de Salud Mental en España. SEP; 2010.
96
Santos Urbaneja F. La autodeterminación frente a los tratamientos médicos en salud mental. Aspectos
civiles y penales. FEAFES; 2012. Disponible en [Link]
tratamientos-medicos-salud-mental-10217/
Servicio Canario de la Salud. Guía didáctica. Trastornos del comportamiento. Gobierno de Canarias.
2010.
Shepherd G, Boardman J, Slade M. Making Recovery a Reality. Sainsbury Centre for Mental Health.
Traducción española publicada por el Servicio Andaluz de Salud. Junta de Andalucía; 2008.
Síndic de Greuges. Situación de las personas que padecen enfermedades mentales y sus familias.
Informe especial de las Cortes Valencianas. 2003.
Stone William S, faraone Stephen V, Tsuang Ming T. Early Clinical Intervention and Prevention in
Schizophrenia. Humana Press Inc; 2004.
Thornicroft G, Tansella M. La Matriz de la Salud Mental. Manual para la mejora de servicios. Madrid:
Tricastela; 2005.
Vazquez- Barquero JL, Artal Simón J, Crespo-Facorro B. Trastornos bipolares. Las fases iniciales de las
enfermedades mentales. Barcelona: Masson SA; 2005.
World Health Organization. Mental health law: Ten Basic Principles. Geneva: WHO; 1996.
World Health Organization. Monitoring and Evaluation of Mental Health Policies and Plans. 2007.
World Health Organization. Policies and Practices for Mental Health in Europe. Meeting the Challenges.
WHO Regional Office for Europe; WHO. 2008 Disponible en
[Link]/__data/assets/pdf_file/0006/96450/E91732
97
ANEXO-1
Es decir, la legislación sobre salud mental puede proteger los derechos humanos, mejorar la calidad
de los servicios de salud mental y promover la integración en la comunidad de las personas con
trastornos mentales, siendo todos estos objetivos parte integral de las políticas en salud mental.
ÁMBITO AUTONÓMICO
DECRETO 148/86 DE 24 DE NOVIEMBRE DE 1986, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que
se regula la prestación de servicios en materia de salud mental en la Comunidad Valenciana.
LEY 8/87 DE 4 DE DICIEMBRE DE 1987, del Servicio Valenciano de Salud, por la que se crea el Servicio
Valenciano de Salud. Esta ley adscribe funcionalmente a la Conselleria de Sanidad todos los servicios
y funciones en materia de salud mental, que hasta el momento pertenecían a Ayuntamientos y
Diputaciones, estableciendo un plazo de tres años para la realización de las transferencias y
siguiendo el espíritu de la Ley General de Sanidad
PLAN DE SALUD MENTAL DE 1991. Es el primer plan de salud mental de la Comunidad Valenciana,
que recoge la ordenación del conjunto de recursos y su organización en una única red integrada en
la red del sistema sanitario general.
DECRETO 132/1996, DE 7 DE JULIO, del Gobierno Valenciano, por el que se designan competencias
respecto a los enfermos mentales entre la Conselleria de Sanitat y la Benestar Social. Esta norma
señala que las personas con problemas de salud mental graves generan necesidades tanto sociales
como sanitarias y que ambos tipos de necesidades deben ser atendidas por las diferentes
Consellerias de forma coordinada, mediante la creación de recursos sociosanitarios específicos.
ORDEN DEL 3 DE FEBRERO DE 1997, de la Conselleria de Trabajo y Asuntos Sociales, por la cual se
modifica la Orden de 9 de Abril de 1990 sobre registro, autorización y acreditación de los servicios
sociales de la Comunidad Valenciana, con el fin de atender los nuevos servicios que se van a prestar
98
a enfermos mentales crónicos en la Comunidad Valenciana. Recoge la catalogación y características
técnicas de estructuras específicas, rehabilitadoras y residenciales para personas con problemas de
salud mental crónicos. En la Orden se establecen las características de cada centro, definición,
funciones, requisitos de acceso, ámbito geográfico de actuación y protocolo de actuación.
ORDEN DE 7 DE JULIO de 1997 por la que se crean las Unidades de Conductas Adictivas. Estas
Unidades, configuradas como unidades de apoyo a los equipos de Atención Primaria, tienen por
objetivo básico la asistencia sanitaria a las drogodependencias y otras adicciones
LA LEY VALENCIANA DE 25 DE JUNIO DE 1997 por la que se regula el Sistema de Servicios Sociales de
la Comunidad Valenciana. En esta ley se recoge la organización de los Servicios Sociales y su
estructura, distinguiéndose entre los Servicios Sociales Generales y Servicios Sociales Especializados.
Así mismo se configura el Consejo Valenciano de Bienestar Social, como órgano de asesoramiento.
DECRETO 81/1998 DE 4 DE JUNIO, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se definen y
estructuran los recursos sanitarios dirigidos a la salud mental y asistencia psiquiátrica en la
Comunidad Valenciana. Este decreto regula los recursos básicos para el desarrollo de este modelo,
poniendo énfasis en el tratamiento en la comunidad.
PLAN DE SALUD MENTAL Y ASISTENCIA PSIQUIÁTRICA 2001. Se trata del segundo plan de salud
mental de la comunidad Valenciana, cuyo objetivo es organizar y evaluar la asistencia psiquiátrica de
la población de la Comunidad Valenciana en el plazo de los cuatro años comprendidos entre el
2001-2004, creando y manteniendo una red de dispositivos de carácter sociosanitario y
promoviendo las estructuras organizativas, humanas y materiales necesarias para garantizar el
mantenimiento de la persona con problemas de salud mental en su comunidad de origen.
99
instituciones sanitarias para lograr una promoción prevención, asistencia y rehabilitación cada vez
mejores y más humanas, en beneficio de la salud y la calidad de vida de la ciudadania.
INFORME DEL SINDIC DE GREUGES DE 2003. El Síndic elabora en 2003 un informe sobre la “Situación
de las personas que padecen enfermedades mentales y sus familias” que recoge de forma amplia una
descripción de todos los recursos que atienden a personas con enfermedades mentales,
independientemente de su titularidad administrativa y elabora una serie de recomendaciones para su
mejora.
LEY 4/2005 DE 17 DE JUNIO, de la Generalitat, de Salud Pública de la Comunidad Valenciana. Esta ley
se adecua a lo dispuesto en la Ley de Cohesión y Calidad del Sistema Nacional de Salud de 2003. En
ella se regulan las actuaciones en materia de salud pública que se desarrollen en el ámbito territorial
de la Comunidad Valenciana, propiciando la coordinación y cooperación de los distintos organismos
y administraciones públicas en sus respectivos ámbitos competenciales.
ORDEN DE 26 DE SEPTIEMBRE DE 2005, del Conseller de Sanidad, por la que se procede a la creación
del Consejo Asesor de Salud Mental de la Comunidad Valenciana. Se trata de un órgano colegiado de
carácter consultivo, en el que se encuentra representadas las Administraciones Públicas, las
asociaciones de personas usuarias y familiares y las Sociedades Científicas, así como los
profesionales que trabajan en este campo. La finalidad de este Consejo es el buen cumplimiento de
los objetivos del Plan Director de Salud Mental y Asistencia Psiquiátrica 2001, favoreciendo la
participación de todos los agentes implicados. El Consejo se adscribe orgánicamente al director
gerente de la Agencia Valenciana de Salud.
ORDEN DE 14 DE FEBRERO Y 12 DE SEPTIEMBRE DE 2006, del Conseller de Sanidad, por las que se
modifica la Orden de 26 de septiembre de 2005, por la que se creó el Consejo Asesor de la
Comunidad Valenciana, en las que se aumentó la representatividad de los Colegios profesionales y
las Asociaciones Científicas.
100
DECRETO 74/2007, DE 18 DE MAYO, del Consell de la Generalitat, por el que se aprueba el
Reglamento sobre la estructura, organización y funcionamiento de la atención sanitaria en la
Comunitat Valenciana. El Sistema Sanitario Valenciano se ordena en departamentos de salud que
equivalen a las áreas de salud previstas en la Ley General de Sanidad de 1986. Estos departamentos
de salud son las demarcaciones geográficas en las que se divide el territorio de la Comunidad
Valenciana para llevar a cabo una adecuada gestión y administración de la sanidad valenciana. Así
mismo establece como funciones de los servicios sanitarios la promoción de la salud, la prevención
de las enfermedades, la detección precoz de las patologías de mayor incidencia y prevalencia, el
diagnóstico y tratamiento de la patología somática y psíquica y la rehabilitación física, psíquica y
funciona, tanto en procesos agudos como en situaciones de cronicidad, a fin de mejorar la
autonomía del/la paciente.
DECRETO 28/2009 DE 20 DE FEBRERO del Consell, por el que se modifica el Reglamento de Medidas
de Protección Jurídica del Menor en la Comunidad Valenciana, aprobado por el Decreto 93/2001, de
22 de mayo, del Consell.[2009/2104]
DECRETO 86/2009, DE 19 DE JUNIO, del Consell de la Generalitat, por el que se regula el derecho a
la segunda opinión médica en el ámbito del sistema sanitario público valenciano.
DECRETO 98/2009 DE 17 DE JULIO, del Consell de la Generalitat, por el que se aprueba la Cartera de
Servicios de Salud Pública de la Comunidad Valenciana
DECRETO 223/2009 DE 11 DE DICIEMBRE, del Consell, por el que se crean determinadas categorías
estatutarias en el ámbito de las Instituciones Sanitarias de la Agencia Valenciana de Salud. En el
artículo 1 hace referencia a la creación de la categoría Estaturaria de Enfermería Especializada en
Salud Mental
III PLAN DE SALUD DE LA COMUNITAT VALENCIANA 2010-2013. En este documento se recogen los
objetivos de salud y las prioridades en política sanitaria.
RESOLUCIÓN DEL 16 DE DICIEMBRE DE 2013, de la Conselleria de Sanidad, por la que se designan los
miembros de la Comisión Técnica de Salud Mental de la Conselleria de Sanidad de la comunidad
Valenciana. La Conselleria de Sanidad consciente de la necesidad de impulsar nuevas líneas de
actuación en salud mental para adaptarse a los cambios sociales y a las nuevas demandas de los
ciudadanos y profesionales sanitarios, constituye una comisión operativa que impulsará, desarrollará
y evaluará aquellas actuaciones que sean más relevantes en materia de salud mental.
101
Administración una competencia” y racionalizar la estructura organizativa de la Administración Local
de acuerdo a los principios de eficiencia, estabilidad y sostenibilidad financiera.
DECRETO 4/2014, DE 3 DE ENERO, del Consell, por el que se aprueba el Reglamento Orgánico y
Funcional de la Conselleria de Sanidad. La Conselleria de Sanidad es el departamento del Consell
encargado de la dirección y ejecución de la política del mismo en materia de sanidad, ejerciendo las
competencias en materia de sanidad y salud pública que legalmente tiene atribuidas a estos efectos.
En dicho Reglamento se recogen las funciones del Servicio de Salud Mental de la Conselleria de
Sanitat, entre las que se encuentra el de impulsar, proponer y coordinar el Plan de Salud Mental de la
Comunidad Valenciana, así como el seguimiento de las acciones contempladas.
DECRETO LEY 3/2015, DE 24 DE JULIO, del Consell, por el que regula el acceso universal a la
atención sanitaria en la Comunitat Valenciana El acceso a una atención sanitaria integral, de calidad,
en condiciones de equidad y de universalidad es un derecho fundamental de toda persona. Velar por
el cumplimiento del derecho universal a la protección de la salud de la ciudadanía constituye una
exigencia moral. Más aún cuando quienes se ven privados de una asistencia digna sufren situaciones
de vulnerabilidad, riesgo de exclusión social, carecen de suficientes recursos económicos o viven en
condiciones de irregularidad administrativa. En estos casos, la universalización de la atención no solo
elimina barreras al acceso a la sanidad y contribuye al bienestar físico y mental de las personas, sino
102
también remueve algunos de los principales obstáculos sobre los que se asienta la desigualdad
social.
DECRETO 156/2015, DE 18 DE SEPTIEMBRE, del Consell, por el que aprueba el Reglamento orgánico y
funcional de la Conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública. (DOCV núm. 7620 de 22.09.2015).
El Decreto 103/2015, de 7 de julio del Consell, establece en su título VI, artículos 26 a 28, la
estructura básica de la Conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública y en base a dicha norma se
hace necesario adecuar la estructura orgánica y funcional de la Conselleria al nuevo marco normativo
y competencial. Ello hace necesaria la aprobación de un nuevo reglamento de estructura y
organización, que determine las funciones que se atribuyen a los órganos directivos que la
componen, así como a las unidades administrativas que se adscriben a cada uno de ellos.
CORRECCIÓN DE ERRORES DEL DECRETO 156/2015, de 18 de septiembre, del Consell, por el que se
aprueba el Reglamento orgánico y funcional de la Conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública.
[2015/8659]
INFORME DEL SINDIC DE GREUGES ABRIL de 2016, refleja una visión de la atención a la salud mental
en la Comunidad Valenciana que evidencia lagunas respecto a las normas, planes y procedimientos
de referencia en materia de salud mental, se trata de treinta y una recomendaciones para la mejora
de la atención, se centra específicamente en la atención residencial, no hospitalaria, de las personas
con problemas de salud mental.
DECRET 64/2016, DE 27 DE MAIG, del Consell, por la que se regulan las bases para la designación
de las unidades de referencia del sistema sanitario público de la comundidad valenciana articula en
torno a las modalidades de cartera común básica de servicios asistenciales, cartera común
suplementaria y cartera común de servicios accesorios. La prestación de estos servicios debe hacerse
de forma que se garantice la continuidad asistencial, bajo un enfoque multidisciplinar, centrado en
los pacientes, garantizando la máxima calidad y seguridad en su prestación, así como las
condiciones de accesibilidad y equidad para toda la población cubierta.
103
ÁMBITO ESTATAL
LEY 13/1983 DE 24 DE OCTUBRE de Reforma del Código Civil en materia de tutela, en el artículo 211
recoge que el internamiento de un presunto incapaz requerirá la autorización judicial y en caso de
urgencia se dará cuenta al juez, en un plazo no superior a 24 horas.. Con esta ley se deroga el
Decreto de 1931 que regulaba los internamientos en instituciones psiquiátricas.
LEY 14/86 GENERAL DE SANIDAD de 1986. Incluye la equiparación en derechos de la persona con
problemas de salud mental y la inclusión de la atención en materia de salud mental en el sistema
general de salud, desarrollando en el capítulo III, artículo 20, el contenido fundamental del Informe
de la Comisión Ministerial para la Reforma Psiquiátrica de 1985. En 1989 tiene la extensión por
Decreto de la asistencia sanitaria a personas sin recursos económicos.
REAL DECRETO 63/1995 DE 20 DE ENERO, sobre ordenación de prestaciones sanitarias del Sistema
Nacional de Salud.
LLEI ORGANICA 1/1996, DE 15 DE ENERO de Protección Jurídica del Menor, de modificación parcial
del Código Civil y de la Ley de Enjuiciamiento Civil.
LEY 1/2000 DE ENJUICIAMIENTO CIVIL El artículo 763 sustituye y amplia el contenido del artículo
211 del Código Civil, derogado por esta misma Ley, que regulaba el internamiento involuntario de
personas incapaces. Esta Ley protege los derechos civiles de las personas con problemas de salud
mental, regulando el internamiento no voluntario por razón de trastorno psíquico.
104
REAL DECRETO 1030/2006, DE 15 DE SEPTIEMBRE, por el que se establece la Cartera de Servicios
comunes del Sistema Nacional de Salud y el procedimiento para su actualización. Se detallan las
prestaciones que se incluyen tanto en la cartera de servicios de atención primaria como en la de
atención especializada.
ESTRATEGIA EN SALUD MENTAL DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUD DE 2007. En 2007 se publica la
Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional de Salud, cuyo objetivo es promover la atención de
calidad en salud mental, logrando la cohesión territorial. En 2009, se publica la evaluación de dicha
estrategia, para el periodo 2009-2013.
En la elaboración de la Estrategia Nacional, así como su evaluación posterior, participaron todas las
CCAA y todos los actores implicados en la salud mental, alcanzándose el consenso y unanimidad,
que ha hecho de este documento un elemento clave para el desarrollo de la salud mental a nivel
nacional.
REAL DECRETO LEGISLATIVO 1/2013, DE 29 DE NOVIEMBRE por el que se aprueba el Texto Refundido
de la Ley General de derechos de las personas con discapacidad y de su inclusión social. Esta ley
tiene por objeto garantizar el derecho a la igualdad de oportunidades y de trato, así como el ejercicio
real y efectivo de derechos por parte de las personas con discapacidad en igualdad de condiciones
respecto del resto de ciudadanos, a través de la promoción de la autonomía personal, de la
accesibilidad universal, del acceso al empleo, de la inclusión en la comunidad y la vida independiente
y de la erradicación de todo tipo de discriminación.
ÁMBITO INTERNACIONAL
Existen dos tipos de normativas relativas a los derechos humanos, aquellas que obligan legalmente
al Estado que los ha ratificado: Tratados, Pactos o Convenciones y aquellos que se denominan
105
Estándares Internacionales de Derechos Humanos, que son: Directrices y Principios Consagrados en
Declaraciones, Resoluciones o Recomendaciones Internacionales.
DECLARACIÓN UNIVERSAL DE LOS DERECHOS HUMANOS DE LAS NACIONES UNIDAD DE 1948. Todas
las personas nacen libres e iguales en dignidad y deberes
DECLARACIÓN DE LUXOR DE 1989 SOBRE LOS DERECHOS HUMANOS PARA LOS ENFERMOS MENTALES .
Explicita la responsabilidad gubernamental y social de la atención.
CONVENCIÓN SOBRE LOS DERECHOS DEL NIÑO.1989. Adoptada por la Asamblea General de las
Naciones Unidas el 20 de noviembre de 1989. Recoge los derechos de la infancia y es el primer
instrumento jurídicamente vinculante que reconoce a los niños y niñas como agentes sociales y como
titulares activos de sus propios derechos.
RESOLUCIÓN SOBRE LA PROMOCIÓN DE LA SALUD MENTAL DEL CONSEJO DE EUROPA DEL AÑO 2000.
Invita a los Estados a incluir en sus políticas sanitarias la prevención y promoción de la salud mental.
Contempla la salud mental como parte integrante de la estrategia comunitaria de salud pública.
106
fomentar la salud mental, especialmente a través de estrategias en relación a los determinantes del
estrés y la depresión.
PROGRAMA MUNDIAL DE ACCIÓN EN SALUD MENTAL. OMS 2002 .Plantea la brecha que existe entre la
atención sanitaria en general con respecto a la atención sanitaria a la salud mental. “Cerremos la
brecha, mejoremos la atención”
DECLARACIÓN DE HELSINKI Y PLAN DE ACCIÓN EUROPEO PARA LA SALUD MENTAL DE 2005. Esta es
la declaración europea, en la que los Ministros de Sanidad de los Estados Miembros reconocen la
salud mental como aspecto fundamental para conseguir una buena calidad de vida y productividad
de las personas y establece la importancia y la urgencia de afrontar los retos actuales y ofrecer
soluciones basadas en la evidencia.
LIBRO VERDE SOBRE LA SALUD MENTAL 2005: MEJORAR LA SALUD MENTAL DE LA POBLACIÓN. HACIA
UNA ESTATEGIA DE LA UNIÓN EUROPEA EN MATERIA DE SALUD MENTAL. Con este Libro Verde, la
Comisión abre un amplio debate sobre la cuestión de la salud mental. Se trata de iniciar una consulta
pública sobre los medios para mejorar la gestión de las enfermedades mentales y promover el
bienestar mental en la Unión Europea.
107
PROGRAMA DE ACCIÓN PARA SUPERAR LAS BRECHAS EN SALUD MENTAL, OMS 2008. La OMS
proporciona un conjunto de actividades y programas claros y coherentes para aumentar y mejorar la
atención de los trastornos mentales, neurológicos y por abuso de sustancias
PACTO EUROPEO PARA LA SALUD MENTAL Y EL BIENESTAR. Conferencia de alto nivel de la Unión
Europea. Bruselas 12-13 junio 2008. En el documento se reconocen la importancia y relevancia de la
salud mental y el bienestar para la Unión Europea, sus Estados miembros, los actores interesados y
sus ciudadanos. Para ello acuerdan la necesidad de dar un paso político decisivo para hacer de la
salud mental y el bienestar una prioridad clave.
PLAN DE ACCIÓN EUROPEO PARA LA SALUD MENTAL 2013-2020 de la OMS. La finalidad global es
fomentar el bienestar mental, prevenir los trastornos mentales, proporcionar atención, mejorar la
recuperación, promover los derechos humanos y reducir la mortalidad, morbilidad y discapacidad de
las personas con trastornos mentales. Este plan tiene un enfoque integral y multisectorial, con
coordinación de los servicios de los sectores sanitario y social. Propone indicadores y metas clave
que se pueden utilizar para evaluar la aplicación, los progresos y el impacto. En el núcleo del plan de
acción se encuentra el principio mundialmente aceptado de que “no hay salud sin salud mental”
108
ANEXO-2
La Cartera de Servicios en Salud Mental de la Comunidad Valenciana, fue aprobada por el Consejo
Asesor en 2010. En la misma se recogen todos los dispositivos que atienden a las personas con
problemas de salud mental, la definición de los mismos y las prestaciones que se realizan en cada
uno de ellos.
Constituyen el elemento asistencial básico del sistema sanitario y primer punto de contacto de la red de
salud mental
PRESTACIONES
Son el eje asistencial vertebrador de la atención especializada en salud mental y se configuran como
equipos multidisciplinares, con funciones de promoción, prevención, atención programada y urgente,
atención domiciliaria, rehabilitación, docencia e investigación
Su ámbito territorial de actuación supera la zona básica de salud y actúan de forma integrada y coordinada
con Atención Primaria (puerta de entrada al sistema sanitario) y con el resto de servicios sanitarios
especializados del departamento y los correspondientes servicios sociales
109
. Programa de Atención a la familia/cuidadora cuidador principal
. Programa de coordinación: equipo de AP y USM
. Programa de atención domiciliaria
PRESTACIONES
Atención ambulatoria, domiciliaria, atención a las urgencias en el horario del centro e interconsultas con
otras especialidades
Coordinación con otros recursos asistencial y no asistenciales (servicios sociales, educación, justicia…)
Unidades de atención especializada en salud mental para población infanto-adolescente, hasta los 18 años,
constituidas por equipos multidisciplinares y con funciones de promoción de la salud, prevención de la
enfermedad, atención programada y urgente, atención domiciliaria, rehabilitación, docencia e investigación.
PRESTACIONES
Coordinación con otros recursos asistenciales y no asistenciales (Bienestar Social, Educación, Justicia Y
Otros)
Intervenciones individuales, grupales y para familiares
La atención hospitalaria a las urgencias psiquiátricas está incorporada dentro de los servicios de urgencia de
los hospitales de la red asistencial de la Comunidad Valenciana
PRESTACIONES
Acogida, valoración, diagnóstico, tratamiento, observación, alta con derivación a su USM o ingreso si
procede en la Unidad de Hospitalización psiquiátrica (UHP)
Se garantizará la atención en la situación de crisis desde un punto de vista ético y de respeto a la dignidad
del/la paciente
110
UNIDADES DE HOSPITALIZACIÓN PSIQUIÁTRICA EN HOSPITAL GENERAL (UHP)
Son dispositivos asistenciales para el tratamiento intensivo en régimen de ingreso y atención continuada
(24h), para aquellos casos que, por la gravedad de la sintomatología aguda, el tratamiento no puede llevarse
a cabo en su entorno comunitario
La ubicación es en el hospital general y su cobertura asistencial se refiere a un área geográfica definida
La estancia media será la adecuada para la estabilización de la crisis aguda o crisis presentada y se adaptará
a las necesidades de cada paciente.
La coordinación será especialmente estrecha con las USM, de forma que se garantice la continuidad de los
cuidados, y con el resto de dispositivos implicados en la atención al/la paciente
PRESTACIONES
Acogida, valoración, diagnóstico, tratamiento, rehabilitación, derivación con informe de alta y cita a la USM
correspondiente
Coordinación con la USM y resto de dispositivos sanitarios y no sanitarios, que garanticen la continuidad de
los cuidados
PRESTACIONES
111
CENTROS DE REHABILITACIÓN PSICOSOCIAL
Son dispositivos ambulatorios cuya función fundamental es la rehabilitación y reinserción social de personas
con trastornos mentales graves, con una orientación claramente comunitaria.
Destinados a mejorar la calidad de vida, evitar ingresos y mantener a la persona en su comunidad y medio
socio-familiar.
Este dispositivo debe estar perfectamente coordinado y trabajar en colaboración con la USM y el resto de
dispositivos implicados en la atención a personas usuarias, sanitarias y no sanitarias.
PRESTACIONES
Son dispositivos sanitarios con ingreso de duración media y que realizan intervenciones terapéuticas
integradas, con un especial énfasis en la rehabilitación psicososocial. Están dirigidas a pacientes cuya
situación clínica trasciende tanto del marco estrictamente ambulatorio, como el de hospitalización en una
UHP, con una estancia no superior a seis meses.
Estos dispositivos precisan de una extremada coordinación tanto con el resto de recursos sanitarios, como
especialmente con los recursos sociales
PRESTACIONES
Dispositivo sanitario enfocado a proporcionar en el domicilio niveles de diagnóstico y tratamiento similares a los
dispensados en el hospital a través de un seguimiento intensivo protocolizado. Este servicio se prestará de forma
PRESTACIONES
112
ANEXO-3
COMITÉ DE ELABORACIÓN
COMITÉ DE EXPERTOS: PROMOCIÓN DE LA SALUD MENTAL, COMITÉ EXPERTOS: ORGAN IZACIÓN Y COORDINACIÓN ÁMBITO
PREVENC IÓN Y DETECCIÓN PRECOZ Y ABORDAJE DE LA SAN ITARIO Y COORDINACIÓN SOC IOSAN ITARIA.
CONDUCTA SUICIDA. COORDINADOR: JOSÉ LÓPEZ SECRETARIA: CARMINA
ALMUZARA
COORDINADORA: ARACELI OLTRA
1. VICENTE PALOP
SECRETARIA: CARMINA ALMUZARA
2. AMPARO SÁNCHEZ
1. JESUS MESONES 3. ALFREDO CORTELL
4. BEGOÑA BEVIÁ
2. Mª JOSÉ CORRAL
5. TOÑI MOLINA
3. ELOY DEL TESO 6. BENJAMIN ALTOZANO
4. MARÍA BELTRÁN 7. BEGOÑA FABRA
8. ENRIQUE SOLER
5. AMPARO MOYA
9. MERE SEMPERE
6. JORGE DE LA TORRE 10. FRANCISCO FENOLLAR
11. INMA PONS
7. TERESA BLANCH
12. ANA SÁNCHEZ
8. SILVIA EDO
13. MIKEL MUNÁRRIZ
9. GEMMA PIERA 14. ROSANA FUSET
15. CANDELA SANTIAGO
10. MERCEDES GÓMEZ
16. JUAN PRETEL PIQUERAS
11. GEMA MARTÍNEZ 17. TERESA OLIVER.
12. ADRIAN RIPOLL 18. MARI PAZ GARCÍA
19. MARIA JOSÉ RODADO
13. Mª LUISA VIDAL
20. CARLOS CAÑETE
14. ELENA ROMERO 21. ELENA CABEDO
15. MARINA GUTIERREZ 22. MONTSERRAT SOGORB
23. NATALIA SANJUAN
16. BEATRIZ CORRAL
24. MERCEDES SÁNCHEZ
17. MIGUEL HERNÁNDEZ 25. JUANJO MORENO
113
COMITÉ EXPERTOS: ATENCIÓN E INTERVENC IÓN CON LAS COMITÉ EXPERTOS : AUTONOMÍA, RECUPERACIÓN Y
FAMILIAS. PARTICIPACIÓN CIU DADANA. DERECHOS DEL PACIENTE
COORDINADORA: BEGOÑA FRADES COORDINADORA: BEGOÑA FRADES
SECRETARIA: CARMINA ALMUZARA SECRETARIA: CARMINA ALMUZARA
1. ALFONSO RODRÍGUEZ 1. SERGI PRATS
2. BELÉN GÓMEZ TAYLOR 2. DAVID TARONCHER
3. CARMEN MONTAÑO 3. TONI CAMARENA
4. GONZALO NIELFA
4. ANA RUÍZ 5. RAMON PALMER
5. VICENT SAVALL 6. TERESA CONVERSA
6. EUGENIA ZAFRA 7. FELIPE REBULL
7. PATRICIA LLORENS 8. LLUM MORAL
8. ARACELI GARCÍA 9. MERCEDES ASUERO
9. CARMEN CAMAÑES 10. ELISA GALLACH
10. JAVIER SEMPERE 11. GLORIA BEZARES
11. AMPARO MALEA 12. ESTER LORENTE
12. AMPARO NEBOT 13. TERESA GIRAU
13. Mª JOSE MASANET 14. INMACULADA ALBI
14. ROSALIA SANJUAN 15. ANTONIO GARNES
15. ENRIC OLTRA 16. Mª CRUZ SENET
16. ASUNCION FERRER
17. EULALIA CARRATO
18. ANA GIL
COMITÉ EXPERTOS : ATENCIÓN A LAS PERSONAS CON PROBLEMAS COMITÉ EXPERTOS: FORMACIÓN DEL PERSONAL
DE SALUD MENTAL: DETECCIÓN Y ABORDAJE PRECOZ DES DE AP, SAN ITARIO EN SALUD MENTAL. INV EST IGACIÓN EN SALUD
ATENCIÓN A LOS T. MENTALES ESPECÍF ICOS Y ATENCIÓN A MENTAL
POBLACIONES ESPEC ÍFICAS.
COORDINADORAS: ARACELI OLTRA
BEGOÑA FRADES COORDINADOR: : JOSÉ LÓPEZ
SECRETARIA: CARMINA ALMUZARA SECRETARIA: CARMINA ALMUZARA
114
PERSONAS QUE HAN PARTICIPADO Y COLABORADO EN LA
ELABORACIÓN DE LA ESTRATEGIA
PEPE ROMEU, FÉLIX PASCUAL, ROMÁN CALABUIG, ENRIQUE PÉREZ, EVA MACÍAS, PACO CALVILLO, MARIAN SÁNCHEZ, ALBERTO
GADEA, JOSE VICENTE BAEZA, MERCEDES RENOVELL, LORENZO LIVIANOS, LUÍS ROJO, ALBERTO DOMÍNGUEZ, MANOLO BARCELÓ,
ROSA CUADRADO, MAITE ALVAREZ, TOMÁS DE VICENTE, PILAR PLANAS, PILAR TOMÁS, CRISTINA SAEZ, JUAN
CABALLERO, DAVID SEGARRA, ANA DOMENECH, CARMEN MIGUEL, PALOMA FERRANDIS, MÓNICA AÑÓN, EVA LEGAZ, DOLORES
CUEVAS, JULIA CALABUIG, ENRIQUE HEVILLA, JUAN M. BELTRÁN, CARLOS FLUIXÁ, MARIAM GARCÍA, PACO VERDU, M JESÚS MATEU,
MARÍA IZQUIERDO, AMPARO BELLVER
- ÁMBIT
- SÍNDIC DE GREUGES
115
ANEXO-4
OBJETIVOS:
Detectar y tratar a todos los pacientes que sufran un primer episodio psicótico.
Abordar el trabajo con las familias de forma sistemática en todos los casos, en función de la fase de la
enfermedad.
Evaluar los resultados del tratamiento mediante un protocolo de investigación.
Formación continuada y docencia sobre aspectos relacionados con el diagnóstico y tratamiento de las primeras
fases de las psicosis.
POBLACIÓN DIANA: La intervención va dirigida a todos los pacientes del departamento de Gandía que presentan
un primer episodio de psicosis no afectiva según criterios DSM-IV TR y/o CIE-10 (F20-F29), así como de sus
familias.
ÁMBITO: Las diferentes intervenciones se realizan en el ámbito comunitario y de forma ambulatoria en la Unidad
de Salud Mental (USM), pudiéndose utilizar el resto de dispositivos disponibles en el servicio, estableciendo
mecanismos que garanticen la coordinación entre los mismos.
DESCRIPCIÓN: El PTPEP-Gandía es un programa intensivo de tres años de duración, integrado por estrategias
terapéuticas tanto biológicas como psicosociales. En primer lugar, la asistencia clínica que incluye el tratamiento
farmacológico con antipsicóticos atípicos, el abordaje de la experiencia psicótica y el cuidado de la salud física y
en segundo lugar, el trabajo con las familias que incluye la Intervención familiar y una intervención social .El
programa consta de tres fases diferenciadas: fase aguda (12 semanas), fase de recuperación temprana (18 meses)
y fase de recuperación prolongada (36 meses).
EVALUACIÓN: Se ha diseñado un estudio de intervención con un seguimiento a tres años. La intervención consiste
en la aplicación del PTPEP-Gandía en su vertiente asistencial y la evaluación se realiza en tres momentos a lo
largo del seguimiento en función de las fases del PEP descritas anteriormente.
Recoge variables relacionadas con el paciente y con el familiar clave, que es aquél que más tiempo pasa con la
persona que sufre la psicosis y que se encarga de su cuidado. En el primer caso, son de tipo sociodemográfico,
clínico, neuropsicológico, biológico, de funcionamiento premórbido y funcionamiento social, conciencia de
enfermedad y adherencia al tratamiento. Además se valora al familiar clave en aspectos relacionados con la carga
que sufre por la enfermedad y los conocimientos que tiene sobre la enfermedad.
INSTITUCIÓN Y CENTRO RESPONSABLE DEL PROGRAMA: Departamento de Salud de Gandía. Servicio de Salud
Mental del Hospital y Centro de Especialidades Francesc de Borja de Gandía.
CONTACTO: Equipo de primeros episodios del Departamento de salud de Gandía.
José Masanet García y María Lacruz Silvestre, Psiquiatras USM Gandia. masanetmjo@[Link]
[Link]@[Link] .Tel 2959238
OBJETIVOS: Facilitar la permanencia de los pacientes en su medio familiar y comunitario, potenciando al máximo
sus posibilidades para alcanzar un mayor nivel de bienestar biopsicosocial.
POBLACIÓN DIANA: Persona con: Trastorno mental grave (T.M.G.) sin ningún contacto con la Unidad de Salud
Mental, que requiere valoración psiquiátrica y se niega a la misma, pero que aceptaría una visita domiciliaria; en
situación de crisis o descompensación aguda de su psicopatología detectada por un familiar o por el entorno
próximo, por Servicios Sociales, por Atención Primaria, etc; con TMG sin descompensación, que abandona o no
tiene adhesión al tratamiento; con pérdida de continuidad en la transición hospital-domicilio o en su
seguimiento; con TMG que precisen atención en el domicilio para implementar su rehabilitación.
Quedan excluidos del Programa las personas que consuman sustancias sin un diagnóstico primario de TMG, las
personas con trastorno de Personalidad, las personas con retraso mental, las personas con trastornos mental
Orgánico y las personas menores de quince años.
116
ÁMBITO: Población adscrita al departamento de Manises.
DESCRIPCIÓN: El proyecto se lleva a cabo con un equipo interdisciplinar y tiene como finalidad facilitar la
permanencia de los pacientes en su medio familiar y comunitario, potenciando al máximo sus posibilidades para
alcanzar un mayor nivel de bienestar biopsicosocial. Proporciona atención comunitaria integral y continuada a
personas con problemas de salud mental, a fin de que puedan alcanzar el máximo nivel de integración social,
calidad de vida y de bienestar físico, psíquico y social, así como evitar las circunstancias de rechazo, marginación
y exclusión social.
Se desarrollan las siguientes actividades: derivación e inclusión; elaboración del programa de atención
individualizado; proceso de acogida y establecimiento de una alianza terapéutica; adherencia al tratamiento;
intervención en crisis; autocontrol y manejo del estrés; habilidades sociales; actividades básicas de la vida diaria;
coordinación; apoyo socio- familiar
EVALUACIÓN: Se ha llevado a cabo una evaluación de los pacientes que, incluidos en el PTAC, han presentado
ingresos y atención en urgencias, inclusiones en Hospital de Día, e ingresos en UME, en los años de
funcionamiento del Equipo de Tratamiento Asertivo Comunitario en Salud Mental del Departamento de Manises,
valorando tanto el coste global de los mismos por año como el coste medio por paciente en esos años.
INSTITUCIÓN Y CENTRO RESPONSABLE DEL PROGRAMA: Dirección de Atención Primaria. Servicio de Salud Mental.
Departamento de Salud de Manises.
CONTACTO: Francisco Calvillo Samada (Coordinador de Salud Mental) fcalvillo@[Link]
OBJETIVOS: Atender de forma integral al menor con trastorno mental grave asegurando su continuidad en el
proceso terapéutico y educativo.
Establecer e implementar su Plan Individualizado de Intervención.
Desarrollar las competencias y habilidades sociales necesarias para conseguir una adecuada inserción social con
su grupo de iguales en el centro donde está matriculado.
POBLACIÓN DIANA: Menores entre 12 y 16 años, matriculados en la E.S.O. en la provincia de Castellón que
padecen algún trastorno mental grave y sean atendidos en alguno de los dispositivos de salud mental de
referencia.
ÁMBITO: Atiende al alumnado con necesidades educativas especiales derivadas de la presencia de algún trastorno
mental que por su gravedad o evolución no puedan ser atendidos en los dispositivos especializados a nivel
ambulatorio de la provincia de Castellón
DESCRIPCIÓN: Este Hospital de día de salud mental es fruto de la colaboración entre dos administraciones
independientes (Sanidad y Educación). En la intervención predomina el formato grupal en la atención terapéutica,
lo que permite la mejor optimización de tiempos y recursos logrando una mayor eficiencia así como la
normalización y universalidad de la experiencia patológica, la participación y adherencia, ayudando a disminuir el
estigma social. Una vez alcanzada la estabilidad psicopatológica y conseguidos los objetivos incluidos en el plan
individualizado de cada paciente se procede a su reincorporación al ámbito educativo, de una manera progresiva
y adaptada al ritmo del menor. A partir de entonces, continuamos atendiendo a los pacientes en el mismo
dispositivo pero acuden de manera ambulatoria a las citas programadas o bien son derivados a otros dispositivos
de salud mental (en menor medida).
EVALUACIÓN: Se han atendido a 159 casos, (56% varones y 44% mujeres) que tenían en común un importante
absentismo (o expulsiones) junto a una escasa adherencia a los dispositivos de salud mental previos. La inmensa
mayoría de los pacientes dados de alta definitiva no requirieron nuevos ingresos en la sala de hospitalización
completa. En todos los casos se aseguró su seguimiento sanitario post-alta, bien en el propio PTMGIA bien en
unidades de salud mental ambulatorias. Tras su paso por el HDET, todos ellos mantuvieron algún tipo de
escolarización, ya sea reincorporándose a su centro de origen o a otro instituto diferente; en todos los casos se
adecuó la modalidad educativa a las características propias y evolutivas del menor.
INSTITUCIÓN Y CENTRO RESPONSABLE DEL PROGRAMA: Hospital de Día de Adolescentes. Programa de Trastorno
Mental Grave de la Infancia y la Adolescencia. Consorcio Hospitalario Provincial de Castellón.
CONTACTO: Matías Real López (mreal@[Link]); Matilde Espinosa Mata (matildeespinosa@[Link] )
117
PROGRAMA DE COLABORACIÓN ENTRE ATENCIÓN PRIMARIA Y SALUD MENTAL (PCAPSM)
OBJETIVOS: Crear un ámbito de colaboración entre ambos niveles asistenciales que garantice una comunicación
fluida y una continuidad asistencial que repercuta positivamente en la seguridad del paciente y en la calidad de
atención, capacitando a los profesionales de AP en la detección y manejo de los trastornos mentales
POBLACIÓN DIANA: Profesionales de Atención Primaria y Salud Mental y todos los usuarios de atención primaria
que consulten por problemas relacionados con la Salud Mental (SM)
ÁMBITO: Profesionales de salud mental (SM) y de atención primaria de cada zona básica de salud del
departamento de La Ribera
DESCRIPCIÓN: Se trata de un modelo Enlace/Colaborativo. Con sesiones conjuntas en todas las zonas básicas de
salud siguiendo las directrices del grupo evaluador. Coordinación en las zonas básicas de salud por los
profesionales referentes, de atención primaria y salud mental, de cada una de ellas. Realización de sesiones con
frecuencia quincenal/mensual: a) Teórico-prácticas: En los que se desarrollan una serie de temas consensuados
tras la valoración de las demandas/carencias. Estos criterios de funcionamiento servirán para todas las zonas
básicas. b) Gestión de casos clínicos de seguimiento conjunto, supervisión, derivación
EVALUACIÓN: Se llevó a cabo un estudio no aleatorizado de tipo “antes-después”. Se recogieron de forma
consecutiva las interconsultas de las primeras visitas a las tres Unidades de Salud Mental del área de La Ribera
(Valencia) durante 2 meses previos a la intervención y durante 2 meses posteriores. Mejoró la descripción de la
enfermedad, en información sobre inicio, evolución y respuesta al tratamiento y en la cumplimentación de
diagnósticos altamente detallados. Se mejoró la tasa de derivaciones pertinentes.
INSTITUCIÓN Y CENTRO RESPONSABLE DEL PROGRAMA: Departamento de Salud de La Ribera; Servicio de Salud
Mental y Atención Primaria
CONTACTO: José E. Romeu. Coordinador de Psiquiatría y Salud Mental. Jromeu@[Link]
OBJETIVOS
Evaluar la eficacia del entrenamiento metacognitivo (MCT) y analizar sus efectos en el estilo cognitivo y la
gravedad clínica en pacientes diagnosticados de esquizofrenia o que, en algún momento, hubieran
experimentado síntomas psicóticos positivos.
Mejorar el nivel de conciencia sobre los sesgos cognitivos que, generalmente, se han observado en la
esquizofrenia.
Reducir la firmeza sobre la creencia que los pacientes tienen en las alucinaciones y en las ideas delirantes,
cambiar las opiniones que tenían sobre sí mismos y sobre los demás y mejorar la psicopatología general.
POBLACIÓN DIANA: Pacientes diagnosticados de esquizofrenia o que, en algún momento, hubieran
experimentado síntomas psicóticos positivos. El programa parece ser de mayor utilidad en pacientes con
primeros episodios, aunque existe evidencia de su eficacia en poblaciones con pacientes crónicos.
ÁMBITO: El programa se ha desarrollado a nivel individual y grupal en una Unidad de Salud Mental. También se ha
desarrollado a nivel grupal con pacientes más graves en tratamiento en un Hospital de Día.
DESCRIPCIÓN: El Entrenamiento metacognitivo está basado en la psicoeducación, la rehabilitación cognitiva, la
cognición social y la Teoría de la Mente y la Terapia Cognitivo-conductual que ha demostrado eficacia en la
reducción de los síntomas psicóticos a través de la modificación de estilos cognitivos disfuncionales (Moritz et al.,
2014).El programa MCT se compone de 8 módulos que cubren los diferentes errores o sesgos cognitivos que
parecen ser más típicos de la esquizofrenia, y que se ha visto que podrían culminar en la creación de falsas
creencias hasta el punto de convertirse en delirios. El propósito principal del programa es cambiar la
"infraestructura cognitiva" de la ideación delirante. Se articula en 8 sesiones de entre 50’ y una hora de duración.
El tamaño ideal del grupo es entre 5 y 8 pacientes.
EVALUACIÓN: Los resultados muestran que el MCT produce una reducción significativa en la firmeza de las
creencias de los pacientes sobre sus alucinaciones auditivas e ideas delirantes, un cambio en las opiniones que
tenían sobre sí mismos y sobre los demás y una mejoría de la sintomatología positiva, negativa y en la
psicopatología general. Además, su brevedad y facilidad de aplicación lo convierten en una herramienta de gran
interés en el tratamiento de la psicosis.
INSTITUCIÓN Y CENTROS RESPONSABLES DE LA INTERVENCIÓN O PROGRAMA: Unitat de Salut Mental “Illes
Columbretes”.( Hospital General de Castelló). Hospital de Día. (Consorcio Hospitalario Provincial de Castelló).
118
CONTACTO: Josep Pena Garijo (jpena@[Link]); Silvia Edo Villamón (silviaedov@[Link])
OBJETIVOS:
Aumentar las habilidades de toma de conciencia y de afrontamiento al estrés.
Mejorar la desregulación emocional y la habilidad para manejar el dolor y las situaciones diarias desagradables.
Disminuir los síntomas de ansiedad y ánimo depresivo.
POBLACIÓN DIANA: Pacientes con trastorno mental común: depresión leve a moderada; trastornos de ansiedad;
trastornos adaptativos; trastornos por dolor (incluyendo fibromialgia) y trastornos de personalidad leve.
ÁMBITO: Se desarrolla en una Unidad de Salud Mental ubicada en un Centro de Salud de Castellón.
DESCRIPCIÓN: Intervención grupal en pacientes con trastorno mental común mediante la adaptación e integración
de los programas Mindfulness Based Stress Reduction (MBSR) y Mindfulness Based Cognitive Therapy for
Depression (MBCT). La intervención se desarrolla en 8 sesiones de frecuencia semanal de 2 horas de duración. Los
grupos son dirigidos por un psicólogo clínico y actuando como co-terapeuta un residente de psicología clínica.
Están formados por entre 8 y 15 sujetos de edades entre 18 y 65 años. Se excluyen aquellos cuyas condiciones de
salud física o psíquica no permitan llevar a cabo el seguimiento de un programa de grupo de 8 semanas. La
intervención contiene elementos de la Terapia Cognitiva y de la Terapia de Reducción de Estrés basada en
Mindfulness. Durante las sesiones se llevan a cabo prácticas de meditación, se enseñan ejercicios sencillos de
yoga y se enseñan y practican estrategias de afrontamiento al estrés, solución de problemas, manejo de
pensamientos negativos y planes de acción para el futuro (mantenimiento y prevención de recaídas).
EVALUACIÓN: La evaluación se ha practicado en términos de mejoría sintomática tras finalizar el tratamiento y de
satisfacción subjetiva con la intervención. Para el primer objetivo se utilizaron Cuestionarios y Escalas de uso
habitual en la clínica (STAI, BDI, PWSQ) y para el segundo se utilizó un cuestionario de satisfacción construido ad
hoc. Hasta ahora se han evaluado más de 70 pacientes de nuestro Servicio y se han comunicado resultados en
varios congresos, una publicación en una revista internacional especializada y un capítulo de libro.
INSTITUCIÓN Y CENTRO RESPONSABLES DE LA INTERVENCIÓN O PROGRAMA Unitat de Salut Mental “Illes
Columbretes”. Hospital General de Castelló.
CONTACTO:Josep Pena Garijo (jpena@[Link]). Dpto de salud Castellón.
OBJETIVO: Implantar un modelo de atención colaborativa para los casos de depresión leve en el departamento del
Hospital General de Valencia
POBLACIÓN DIANA: Todos los pacientes mayores de 15 años con un nuevo episodio de depresión o distimia
detectado en la consulta del MAP.
ÁMBITO: Consorcio Hospital General
DESCRIPCIÓN: El peso fundamental del programa recae en el gestor de casos, que en este caso es el enfermero de
atención primaria de cada unidad básica de atención (UBA) y que es el responsable de la atención a los pacientes
de uno o dos médicos de atención primaria de un determinado centro de salud o consultorio periférico. El médico
de atención primaria (MAP) detecta, diagnostica y aplica tratamiento farmacológico si lo considera adecuado. El
gestor de casos (Enfermero de la UBA de APS) realiza una visita inicial presencial de alrededor de 30 minutos de
duración. Se realiza en el plazo aproximado máximo de una semana tras la detección del caso en la consulta del
MAP . También valora sentimientos, emociones, actividad diaria del paciente. Revisa la gravedad con el PHQ-9.
Indaga sobre problemas familiares y socio-económicos relacionados. A continuación explica y entrega el folleto
informativo “Qué es la depresión, cómo se trata y cómo le podemos ayudar”. Revisa la medicación prescrita y el
cumplimiento terapéutico .Cada UBA, tiene asignado un psiquiatra y un enfermero de referencia de salud mental
que actuarán en coordinación con el enfermero y el médico de AP. El personal de la unidad de salud mental
mantiene contacto periódico con las UBAs asignadas para establecer un asesoramiento fluido y constante.
EVALUACIÓN: La finalidad del programa fue conseguir que los trastornos leves y algunos moderados fuesen
atendidos en el ámbito de la atención primaria.
119
Se comprobó el número de propuestas de AP que llegaron una vez en marcha el programa comparado con el año
anterior en relación a la gravedad del proceso (2014-2015) .Hubo una disminución del 7% en casos leves lo que
podría ser una buena expectativa de cara al futuro
También se puede apreciar una mejoría al reducirse el número de casos leves que no acudieron, lo que mejoró la
eficiencia de los profesionales.
Los resultados solo se refieren a un año y por tanto es necesario controlarlos en ejercicios posteriores.
INSTITUCIÓN Y CENTRO RESPONSABLE DEL PROGRAMA: Consorcio Hospital General. Servicio de Psiquiatría y Salud
Mental. Centro de salud mental Pere Bonfill / Centro de salud Virgen de la Fuensanta
CONTACTO: José Salazar Fraile (josesalazarfraile@[Link] ).Juan Pretel Piqueras (pretel_jua@[Link] )
OBJETIVO:
Mejorar la calidad de vida del paciente y su funcionamiento y adaptación en el ámbito socio-familiar
Crear una alianza grupal, fomentando relaciones de cooperación, apoyo.
Aumentar las habilidades de afrontamiento de los problemas específicos de cada paciente y clarificar e interpretar
el significado que el estresor tiene para el individuo y ayudar a la persona a encontrar un nuevo significado más
adaptativo.
Trabajar la expresión y regulación emocional.
POBLACIÓN DIANA: Personas con diagnóstico de trastorno adaptativo
ÁMBITO: Unidades de Salud Mental Comunitaria
DESCRIPCIÓN: Se realizarán dinámicas de grupo y serán los participantes en muchas ocasiones los que dirigirán
parte de las sesiones, interviniendo y asesorando.
Se fomentará el respeto, la escucha activa, la empatía y la cooperación.
El enfoque teórico será cognitivo-conductual con una filosofía humanista. Las técnicas y ejercicios que se
emplearán será la técnica de resolución de problemas, relajación autógena, y el coaching personal.
EVALUACIÓN: Las participantes manifiestan tras haber asistido a las 8 sesiones cierta mejoría. Algunas de ellas
que se encuentran en tratamiento psicológico y farmacológico, refieren haberse mantenido en su cuadro
sintomático. Ninguna participante refiere empeoramiento emocional.
120
En cuanto a los resultados de BDI, la mitad de las participantes han mejorado sus puntuaciones en síntomas de
depresión y la otra mitad se mantienen en cuanto a las puntuaciones, a pesar de que manifiestan verbalmente
que asistir al programa les ha supuesto: mayor soporte emocional, orientación sobre cómo afrontar de modo
positivo las dificultades y mejorar la sociabilidad.
INSTITUCIÓN Y CENTRO RESPONSABLE DEL PROGRAMA: Departamento de Salud Elx- Crevillent
CONTACTO: Jesús E. Mesones Peral. Jefe de servicio de Salud Mental. jemesones@[Link]
Departamentos de Salud de Elx-Crevillent
OBJETIVOS: Promover la atención integral a la población anciana con trastornos mentales, en colaboración con el
resto de dispositivos sanitarios y sociales, mediante la combinación de programas asistenciales, formativos y de
investigación.
Atender la patología subsidiaria, no solo psicosis funcionales graves y demencias con complicaciones
conductuales, sino patología neurótica “menor”, con dificultades de tratamiento en atención primaria o en la
unidad de salud mental correspondiente.
Establecer un circuito asistencial con las Unidades de Salud Mental, las Unidades de Urgencia y de Hospitalización
para los casos más complejos desde el punto de vista del diagnóstico y/o tratamiento.
Colaborar con la unidad de neurología en el tratamiento de los trastornos conductuales o afectivos de los
pacientes con demencia.
POBLACIÓN DIANA: Ancianos con psicopatología, que presenten dificultades diagnósticas, de seguimiento o
tratamiento en el ámbito de la asistencia primaria o en los centros de salud mental o dispositivos de atención
neurológica y sean derivados a la Unidad.
ÁMBITO: Departamento de salud del Hospital Universitario y Politécnico La Fe de Valencia preferentemente y a
pacientes de toda la comunidad que han accedido a la Unidad a través del circuito de derivación indicado
DESCRIPCIÓN:
Actividad Asistencial: valoración, apertura de historia clínica y solicitud de pruebas complementarias necesarias;
Tratamiento y seguimiento: decisión terapéutica concreta farmacológica e intervención psicoterapéutica y
rehabilitación con pacientes y con cuidadores/familiares); Prevención: secundaria: detección precoz. Instrumentos
diagnósticos adecuados al contexto sociocultural, colaboración con atención primaria, evaluación geriátrica
integral, necesaria para un tratamiento precoz. Prevención terciaria: Programas para retrasar la
institucionalización o la intervención en centros gerontológico para tratar depresiones concomitantes que
aceleran el deterioro en dichos centros; Actividad docente y discente: Responsabilidad docente pregrado y
posgrado – Residentes de psiquiatría y Psicólogos Internos Residentes, público (cuidadores); Actividad
investigadora. En diseño y evaluación de parámetros que justifiquen la eficacia y eficiencia de nuestros servicios
Programa de intervención psicoterapéutica y de rehabilitación con pacientes
EVALUACIÓN: Con la actividad asistencial realizada (2011: 1564 consultas; 2012: 1895; 2013: 2268; 2014: 2885)
se ha conseguido diagnosticar y tratar enfermedades degenerativas incipientes, incluyendo en su evolución, tratar
los cuadros conductuales de los pacientes, previniendo el agotamiento de los cuidadores y la institucionalización
e ingresos de los pacientes. La psicoeducación de familiares mejor la evolución y disminuye los gastos y el
sufrimiento que comportan estas enfermedades ofreciendo un tratamiento integral de las mismas.
INSTITUCIÓN Y CENTRO RESPONSABLE DEL PROGRAMA: Servicio de Psiquiatría. Hospital Universitario y Politécnico
La Fe, Valencia.
CONTACTO: Dr. Josep Ribes Cuenca (pepribes@[Link]). Ana Sabater Ferragut (sabater_ana@[Link])
OBJETIVOS
Mejorar las habilidades sociales y la capacidad para establecer relaciones y evitar el aislamiento de las personas
con TMG
Favorecer y mejorar la autonomía personal y favorecer un estilo de vida saludable.
POBLACIÓN DIANA: Personas atendidas en la USM diagnosticadas de esquizofrenia, trastorno bipolar, TOC y
depresiones graves recurrentes, que tengan dificultad en las relaciones interpersonales, tendencia al aislamiento
121
y posibilidad de mejorar sus habilidades sociales. También personas con trastorno mental severo, que sufren
síndrome metabólico debido al tratamiento antipsicótico, preferentemente con tratamiento inyectable
administrado en el centro, y personas con enfermedad mental o discapacidad intelectual leve que tengan
tendencia al aislamiento y cuyo objetivo sea favorecer la integración.
ÁMBITO: Se desarrolla en las Unidades de salud mental infantil del Departamento de Valencia-Hospital General
DESCRIPCIÓN: Las actividades grupales que se realizan en las unidades de salud mental con pacientes que tienen
un TMG se definen como uno de los subprogramas del programa de Trastorno Mental Grave. Estas actividades
que se realizan en formato de talleres constituyen un espacio óptimo para estimular la participación y cohesión
del grupo.
Se llevan a cabo un total de cuatro talleres: informática, caminata, manualidades y autocuidados. Además se
realizan alrededor de dos salidas terapéuticas al año, procurando que sean en entornos comunitarios.
Los usuarios pueden participar en uno o más talleres a la vez y dado que son derivados a lo largo de todo el año,
los asistentes a estos no son fijos, y salvo excepciones de algunos que presentan una asistencia anual, la mayoría
de ellos van cambiando a lo largo de todo el añ[Link] talleres constituyen una estructura formal de apoyo y de
habituación a las diferentes dinámicas y sirven de puerta a su posterior rehabilitación psicoeducativa en los
diferentes recursos a los que accedan.
EVALUACIÓN: Se evaluó la actividad grupal con las siguientes premisas:
Comprobar si mejoraban las habilidades sociales y las actividades de la vida diaria (AVD). Se concluye que les ha
ayudado a mejorar sus habilidades sociales, autonomía personal y establecer nuevas relaciones personales. El
grado de satisfacción es alto.
INSTITUCIÓN Y CENTRO RESPONSABLES DE LA INTERVENCIÓN O PROGRAMA: Unidades de salud mental de Pere
Bonfill y Torrent del Departamento Valencia-Hospital Gral
CONTACTO: Juan Pretel. Coordinador SSM.pretel_jua@[Link] ; Leonor Granero. Trabajadora Social. Servicio de
Salud Mental. granero_leo@[Link] .
Departamento de salud Valencia-Hospital General
OBJETIVOS:
Ofrecer la atención oportuna a cuidadores principales en riesgo de desestabilización, claudicación y/o rol de
cuidador de tiempo prolongado.
Trabajar sobre la sobrecarga objetiva y sobre la sobrecarga subjetiva.
POBLACIÓN DIANA: Familias y/o cuidadores principales de enfermos con trastornos mentales graves,
inicialmente, esquizofrénicos y sujetos afectados por patologías dentro del campo de la psicosis.
ÁMBITO: Se desarrolla en el Centro de salud La Mata. Departamento de salud de Torrevieja.
DESCRIPCIÓN: Una vez, detectado y derivado al programa, se realiza un compromiso terapéutico, en el que se
comprometan a asistir a todas las sesiones del programa, bien sea ellos o algún miembro de su familia.
Distribución sesiones:
Sesiones de enfermería: tema medicación, alimentación, higiene, AVD, tanto del enfermo como del cuidador.
Introducción a la enfermedad. Todo ello enfocado desde la Prevención Secundaria y Terciaria.
Sesiones de psicología: Conciencia de enfermedad; [Link] y de comunicación; Expresión emocional; Manejo del
estrés, relajación; Autoapoyo y heteroapoyo.
Sesiones trabajadora social: ayudas, asociaciones, soporte social… derivación a recursos. Esta sesión tiene un
carácter informativo y orientativo, en cuanto a subvenciones, recursos.
Sesiones post: A los 3 meses, una o dos sesiones, individuales o grupales, llamadas de recuerdo, para valorar
estado y situación del cuidador.
La Evaluación será inicial: a través de la entrevista personal y grupal, y de los cuestionarios para medir la
sobrecarga emocional y objetivo en el cuidador; Continua: mediante la observación y final con la derivación a
otros dispositivos
EVALUACIÓN: De la evaluación de la 4ª edición del programa, con una participación de 10 pacientes se concluyó
que se muestra mejoría en la calidad de vida del cuidador
INSTITUCIÓN Y CENTRO RESPONSABLES DE LA INTERVENCIÓN O PROGRAMA: Centro de salud mental La Mata
CONTACTO: Jesús E. Mesones Peral. Jefe de servicio de Salud Mental. jemesones@[Link]
Departamentos de Salud de Torrevieja
122
PROYECTO ÖBERTAMENT: PROMOCIÓN Y RECUPERACIÓN DE LA SALUD MENTAL A TRAVÉS DEL ARTE, LA
CREATIVIDAD Y LA ACCIÓN SOCIAL.
OBJETIVOS
Facilitar la recuperación y la inclusión social de las personas con problemas graves de salud mental, desarrollando
el poder colectivo como proceso de acción social que promueva la participación e integración en las actividades
comunitarias y evite el aislamiento y la estigmatización.
Fomentar la autonomía y el control sobre la propia vida.
POBLACIÓN DIANA: Personas mayores de 18 años con trastorno mental, derivados desde la Unidad de Salud
Mental del Dpto. 12. Gandía.
Personas sin diagnóstico de trastorno mental que deseen participar en los talleres de creatividad
ÁMBITO: Enmarcado dentro de los dispositivos de rehabilitación del Departamento de Salud de Gandía.
DESCRIPCIÓN: Se trata de un recurso de definido como una propuesta de Creatividad y acción social para la
recuperación y desestigmatización de las personas con trastorno mental. Se facilitan espacios de encuentro para
la reflexión y la libre expresión, donde el arte y la cultura son herramientas de inclusión y cohesión social, así
como generadores de diálogo, conocimiento y enriquecimiento personal y comunitario.
El proyecto tiene tres dimensiones:
1.- El Centro de terapias creativas “al TACTE”: Es un programa de actividades en las que el arte y la creatividad
actúan como medio concreto de expresión y como valioso agente de cambio terapéutico.
2.- La Asociación “Col·lectiu Obertament”: formada por personas creativas con problemas de salud mental
3.- Proyecto Editorial “Obertament editA”: Este proyecto minieditorial , cuyos autores y autoras son miembros de
la asociación, se encarga de producir, autogestionar y publicar un libro-agenda anual .
El funcionamiento es de tipo asambleario mediante grupos de trabajo formados por profesionales y miembros
de la asociación.
EVALUACIÓN: En el último año han participado en las actividades 60 personas con diagnóstico de salud mental,
además de 10 personas sin diagnóstico. Con las actividades creativas y/o terapéuticas se han cumplido los
objetivos de facilitar la toma de control de la propia vida. Con los grupos de apoyo Mutuo (GAM) se ha
conseguido crear espacios donde las personas con experiencias similares han podido compartir sus dificultades y
hacer frente a sus problema .
La actividad asociativa y la editorial han supuesto la visibilización del [Link] como agente de acción social y
generador de cultura. El aumento progresivo de la venta y número de ejemplares publicados, del libro-agenda
temática, dan cuenta de esta labor de sensibilización e irradiación que el Col•lectiu Obertament realiza en la
comunidad. El [Link] ha asistido como ponente en calidad de “experto por experiencia” en diversas jornadas
de salud mental en el ámbito estatal , donde se ha reivindicado el derecho a la locura , y a una vida digna sin
barreras ni etiquetas diagnósticas y ha colaborado con asociaciones de profesionales, de usuarios y de personas
vinculadas con la salud mental en aras de concienciar a la población general.
INSTITUCIÓN Y CENTRO RESPONSABLE DEL PROGRAMA: [Link] Obertament. Casa de la Natura. Parc d’Ausias
March s/n 46701 GANDIA tfno. 962866875; Equipo de Salud Mental del Departamento 12. Gandia . Hospital
Francesc de Borja
CONTACTO: Alfredo Cortell. Jefe de sección. Servicio de salud mental. cortell9@[Link]
Teresa Girau Pellicer. Enfermera especialista en Salud Mental y Arteterapeuta. Coordinadora del Proyecto Casa
Natura. teresagirau@[Link]
OBJETIVO: Conseguir la mejora de la autonomía del paciente y de su calidad de vida, que le permita la integración
en su entorno socio familiar, de una forma activa, independiente y participativa.
Disminuir las conductas disruptivas que interfieran negativamente en entornos normalizados.
Potenciar las habilidades necesarias, orientado a la mejora de la autonomía de la persona
Trabajar en el entorno familiar y comunitario que permitan la integración del paciente
POBLACIÓN DIANA: El Centro está diseñado para atender a pacientes diagnosticados de TMG, mayores de 18 años
y menores de 65,que no se encuentren en una fase aguda de la enfermedad, que residan en Paterna, La Coma o
La Cañada y que estén en tratamiento en la USM de Paterna o La Coma. Se excluyen personas diagnosticada de
123
Trastorno de Personalidad, Trastornos Mentales Orgánicos, Drogodependencias y Retraso Mental, como
diagnósticos únicos.
ÁMBITO: El Centro se encuentra ubicado en el CENTRO POLIVALENTE DR. VALENTÍN HERNÁEZ de Paterna. Su
ámbito geográfico atiende a la población de Paterna, La Cañada y La Coma.
DESCRIPCIÓN: El trabajo se organiza en torno a cinco pilares básicos: trabajo en equipo, abordaje integral y
multidisciplinar, participación activa del usuario y la familia, coordinación que garantice la continuidad de
cuidados y evite la creación de estructuras estanco y evaluación de resultados a través de indicadores. Se
elaborará para cada paciente un programa de atención individualizada (PAI) que recogerá todos los aspectos y
áreas a trabajar con el paciente, especificando tiempos, espacios, actividades y profesionales implicados.
EVALUACIÓN: Se ha constatado una mejoría generalizada tanto en relaciones personales como en comprensión y
comunicación (concentración y memoria) lo que aumenta considerablemente su sensación de bienestar y
contribuye a que sigan activándose para alcanzar la serenidad necesaria para afrontar los problemas de la vida
diaria.
INSTITUCIÓN Y CENTRO RESPONSABLE DEL PROGRAMA: Recurso dependiente del Servicio de Salud Mental del
Departamento de salud Valencia- Arnau de Vilanova.
CONTACTO: Mercedes Asuero: 961206725
124
ESTRATÈGIA AUTONÒMICA DE
SALUT MENTAL 2016-2020
1
INDEX
1. PRESENTACIÓ
2. PRÒLEG
3. RESUM EXECUTIU
4. INTRODUCCIÓ
5. JUSTIFICACIÓ
6. PROCÉS D'ELABORACIÓ DE L'ESTRATÈGIA
7. L'ATENCIÓ A LA SALUT MENTAL A LA COMUNITAT VALENCIANA
7.1. ANTECEDENTS I EVOLUCIÓ
7.2. ANÀLISI ACTUAL DE LA SALUT MENTAL A LA COMUNITAT VALENCIANA
7.2.1. DADES POBLACIONALS I EPIDEMIOLÒGIQUES.
7.2.2. XARXA D'ATENCIÓ EN SALUT MENTAL.
7.2.3. MORBIDITAT ATESA I ACTIVITAT ASSISTENCIAL.
7.2.4. ANÀLISI DAFO.
8. MISSIÓ, VISIÓ I VALORS
9. LÍNIES ESTRATÈGIQUES, OBJECTIUS I ACCIONS
9.1. PRINCIPIS ESTRATÈGICS
9.2. LINIES ESTRATÈGIQUES.
9.2.1. LÍNIA ESTRATÈGICA 1: PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL I PREVENCIÓ DELS TRASTORNS
MENTALS
9.2.2. LÍNIA ESTRATÈGICA 2: ATENCIÓ A LES PERSONES AMB PROBLEMES DE SALUT MENTAL
9.2.3. LÍNIA ESTRATÈGICA 3: ORGANITZACIÓ DE LA XARXA DE SALUT MENTAL I COORDINACIÓ
SOCIOSANITÀRIA I INTERSECTORIAL
9.2.4. LÍNIA ESTRATÈGICA 4: LES PERSONES: PERSONES USUÀRIES, FAMILIARS I
PROFESSIONALS
9.2.5. LÍNIA ESTRATÈGICA 5: FORMACIÓ I INVESTIGACIÓ
ACRÒNIMS I ABREVIATURES
BIBLIOGRAFIA
ANNEXOS
1. NORMATIVA I LEGISLACIÓ DE SALUT MENTAL
2. CARTERA DE SERVEIS 2010
3. COMITÉ D'ELABORACIÓ, PARTICIPANTS I COMITÉS D'EXPERTS
4. EXEMPLES DE BONA PRAXIS
2
1. PRESENTACIÓ
El Consell s’ha fixat la salut mental com una prioritat. Per tant, per a la Conselleria de Sanitat
Universal i Salut Pública, millorar la salut mental és un dels objectius estratègics de la nostra política
sanitària.
No hi ha salut sense salut mental. Eixe és el repte que ens ha encoratjat a abordar este projecte
comú, de persones per a les persones, que és l’Estratègia de Salut Mental 2016-2020.
Hem sigut les persones usuàries, els seus familiars, les associacions, i les i els professionals
sanitaris, junt amb la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, els que hem donat este pas, el
primer d’un llarg camí, per a recuperar el temps perdut i fer del benestar mental, eixe component
esencial de la salut.
Els problemas de salut mental són freqüents en tot el món, a més del patiment d’aquells que els
patixen, interferixen de manera notable en les relacions familiars i socials. D’ altra banda, les
conseqüències dels trastorns mentals no sols se cenyixen a la salut del pacient. La discriminació que
sovint patixen i l’estigma que ocasiona impliquen, no poques vegades, la violació dels seus drets
humans i la negació de drets econòmics, socials i culturals.
Així ho arreplega el Pla d’Acció Integral sobre la salut mental de l’OMS. La mateixa Organització
Mundial de la Salut fixa com a objectiu dotar d’eficàcia a les polítiques de salut mental.
Des de la Conselleria assumim este repte amb uns objectius difícils però irrenunciables: la qualitat
dels tractaments, el respecte a les persones amb problemes de salut mental, la plena participació en
tot allò que els afecta i la lluita contra la discriminació que patixen els que patixen estos trastornos.
El IV Pla de Salut de la Comunitat Valenciana (2016-2020), descriu les grans línies d’esta estratègia
amb què volem millorar l’organització i la prestació de serveis, implicar tots els actors en salut
mental i garantir els drets de les persones amb problemes de salut mental.
Tot això resultarà ineficaç si no es complix un dels requisits imprescindibles: el treball en equip. Per
això, l’Estratègia de Salut Mental no pot entendre’s sense una acció coordinada de tots els implicats:
administració, professionals, persones usuàries, familiars i ONGs
3
2. PRÒLEG
Esta Estratègia Autonòmica de Salut Mental 2016-2020 consolida el model d’atenció comunitari i
orienta l’organització dels serveis d’atenció des del paradigma del model de recuperació. L’àmplia
mirada que proposa per a entendre la salut mental i l’atenció a les persones afectades implica la
convergencia de molts punts de vista, la sinèrgia de diversos àmbits, disciplina i tecnologies,
plantejant la integració de l’atenció com a objectiu de millora permanent, integració entre els
diferents servicis i nivells d’atenció de la xarxa sanitària i entre el sistema sanitari, social, educatiu,
laboral i judicial.
Una de les fortaleses d’esta estratègia és el protagonisme de les persones: persones usuàries,
famílies i professionals, i la seua participació activa en l’elaboració, implementació, seguiment i
avaluació, necessaria per a la transformació de les relacions entre els individus, comunitats, serveis i
governs que puguen facilitar l’empoderament i l’emancipació de les persones amb problemas de
salut mental i les seues famílies.
Estem convençuts que innovar en salut mental, suposa donar el valor real a la perspectiva de drets
humans en els serveis d’atenció a les persones amb problemas de salut mental, per al compliment de
la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat, a través de les ferramentes
de qualitat i drets de l’OMS que possibiliten un camí de reflexió per a construir una nova mirada cap
a la salut mental.
4
3. RESUM EXECUTIU
La importància de la salut mental, no sols radica que és una part integrant de la salut general i el
benestar i que la bona salut mental fa possible que les persones materialitzen el seu potencial,
superen l'estrés normal de la vida, treballen de forma productiva i facen aportacions a la seua
comunitat, és a dir que “NO HI HA SALUT SENSE SALUT MENTAL”, sinó perquè a més els problemes de
salut mental tenen una alta prevalença (dades de l'OMS refereixen que una de cada quatre persones
patirà algun tipus de problema de salut mental al llarg de la seua vida, la qual cosa equival a dir que
el 25% de la nostra població, aproximadament 1.330.000 persones, estan en situació d'especial
vulnerabilitat).
Les taxes de mortalitat també són altes, s'estima que persones amb esquizofrènia o depressió major
tenen una probabilitat de mort prematura d'un 40% a un 60% major que la població general. D'altra
banda, les persones amb trastorns mentals presenten taxes desproporcionadament elevades de
discapacitat i els problemes de salut mental representen un elevat percentatge de la càrrega mundial
de morbiditat i es troben entre les principals causes mundials de discapacitat (la depressió per si sola
representa un 4.3% de la càrrega mundial de morbiditat i un 11% del total mundial d'anys viscuts
amb discapacitat, sobretot en les dones) i a causa de l'estigmatització i la discriminació, les persones
amb trastorns mentals pateixen freqüents vulneracions de drets humans i a moltes se'ls neguen
drets econòmics, socials i culturals.
A pesar del reconeixement de la importància de la salut mental, queda un llarg camí per recórrer i
molts aspectes a resoldre, com la qualitat dels tractaments, el respecte dels drets de les persones, la
seua plena participació en tot allò que els competeix i l'eliminació de la discriminació i l'estigma que
pateixen.
Per tot açò, millorar la salut mental ha de ser un dels objectius estratègics de les polítiques
(2013-
sanitàries, tal com arreplega el Pla d'Acció de l'OMS (2013 -2020)
Un dels quatre objectius d'aquest Pla d'Acció Integral és reforçar UN LIDERATGE I GOVERNANÇA
EFICAÇ. Com a protectors màxims de la salut mental de la població, els governs són els principals
responsables de formular polítiques, estratègies i plans que definisquen clarament les àrees d'acció,
la prestació d'atenció equitativa, el respecte a la dignitat i als drets humans de les persones amb
trastorns mentals i discapacitats psicosocials i la protecció dels grups vulnerables i marginats. Les
respostes seran més sòlides i eficaços si les intervencions de salut mental estan fermament
integrades en les polítiques i plans, per a coordinar tots els serveis i activitats relacionades amb
aquesta àrea.
Una de les maneres de millorar la salut mental dels ciutadans és a través d'estratègies que
visualitzen la importància de la salut mental, proporcionen un esquema general, descriuen objectius i
planifiquen i prioritzen les accions, milloren els procediments, identifiquen les parts implicades,
assignant rols i responsabilitats, milloren l'organització i prestació de serveis, impliquen tots els
actors en salut mental i garanteixen els drets de les persones. Una política correctament formulada i
posada en pràctica, millorarà l'organització i la qualitat de la prestació dels serveis.
5
Aquesta Estratègia constitueix una prioritat, entre altres pels motius següents:
− Necessitat d'una reorganització de la xarxa sanitària d'atenció en salut mental d'acord amb el
model comunitari d'atenció i orientada a la recuperació de les persones amb problemes de
salut mental i la seua plena inclusió social
− Necessitat d'establir una coordinació eficaç amb totes les institucions i administracions
implicades, especialment amb la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives
El model d'atenció proposat per aquesta Estratègia emana principalment de quatre documents:
La Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD) és un pilar central per al disseny de
la nova forma d'afrontar els problemes de salut mental. L'èxit dels drets de les persones amb
discapacitat no està limitat per la seua diversitat funcional, sinó per les barreres socials que
impedeixen que les persones exercisquen els seus drets en igualtat de condicions amb totes les
altres. És per això que la Conselleria de Sanitat i salut Pública realitzarà una avaluació d'acord a
l'instrument de l'OMS de Qualitat i Drets en salut mental, que proporcionarà una visió i accions de
millora de la qualitat dels serveis d'acord amb el respecte als drets de les persones amb discapacitat
mental.
− Model d'atenció comunitari, centrat en les necessitats de les persones i adequant les
actuacions en els entorns naturals de l'individu i comptant amb la participació activa
d'usuaris i familiars
− Model orientat a la recuperació com a element clau de l'organització dels serveis de salut
mental i els objectius principals de la qual són el respecte i la defensa dels drets i la plena
inclusió social de les persones amb problemes de salut mental. Açò implica canvis profunds
en el model d'atenció i l'adquisició de nous rols de les persones, les seues famílies i els
professionals que prioritzen la potenciació de les capacitats personals, mantinguen
l'esperança i s'orienten a construir un projecte de vida.
6
− Atenció transversal i intersectorial, per a donar una resposta integrada a les necessitats de
les persones.
. Oriente els serveis a les necessitats de les persones que presenten algun tipus de trastorn mental,
des d'una visió integral que preveja la prevenció, detecció precoç, tractament, recuperació i inclusió
social
. Integre l'atenció com a objectiu de millora permanent, entre els diferents serveis i nivells d'atenció
de la xarxa sanitària (salut mental en hospitals generals, salut mental en atenció primària de salut,
salut mental i drogodependències....), i entre el sistema sanitari, social, educatiu i judicial.
. Tinga una visió global compartida, concretada en la capacitat de treballar en una xarxa
fonamentada en una concepció comunitària de l'atenció, basada en acords de funcionament integrat
entre els diferents serveis sanitaris, socials i protegida per les administracions implicades.
. Que s'oriente a la recuperació, la defensa dels drets i la participació activa dels usuaris, familiars i
professionals en tots els processos.
En aquesta línia s'aborda l'atenció a la infància i adolescència com una de les prioritats d'aquesta
Estratègia, s'estableix la necessària coordinació entre els diferents sectors implicats que
garantisquen una atenció integral i la priorització de l'atenció en determinats trastorns, com
l'atenció a persones amb trastorns de l’espectre autista, trastorns de dèficit d’atenció i hiperactivitat i
trastorns de la conducta alimentària, i situacions com la dels menors amb mesures de protecció.
Quant a la població adulta s'arreplega la necessitat de millorar els processos d'atenció especialment a
les persones que pateixen un trastorn mental greu (TMG), dissenyar programes col·laboratius junt
amb Atenció Primària per a l'atenció de les persones amb malestar psíquic i trastorns mentals
7
comuns (TMC). Finalment, s'ha tingut en compte la priorització de grups vulnerables com ara
persones en institucions penitenciàries, persones d'edat avançada i situacions com el trasllat a centre
sanitari i l'atenció en serveis d'urgències.
L'eficàcia i eficiència de les intervencions en salut mental depenen no sols del grau de
desenvolupament dels serveis, sinó especialment de la seua organització, del desenvolupament d'una
cartera de serveis, amb especial insistència en els dispositius i programes d'atenció i seguiment
domiciliari i de la definició de processos de treball conjunt entre els diferents sectors involucrats.
Les conselleries de Sanitat Universal i Salut Pública i d'Igualtat i Polítiques Inclusives són titulars de
l'atenció a les persones amb TMG en distints àmbits, per això és necessària una coordinació
sistematitzada que garantisca la continuïtat de cures i cohesione totes les intervencions. Açò implica
diferents nivells de coordinació estratègica, tàctica i operativa.
La quarta línia de l'estratègia s'ocupa del reconeixement de l'exercici dels drets, apoderament i
emancipació dels usuaris, del paper i suport a les famílies i de la participació dels professionals,
associacions i societat en general per a la millora de la salut mental. La satisfacció d'usuaris, famílies
i professionalsés una de les metes fonamentals d'aquesta estratègia. La lluita contra l'estigma
constitueix un dels factors claus en tots els plans d'acció en salut mental.
8
4. INTRODUCCIÓ
La salut mental es planteja com un assumpte capital per als ciutadans, la societat i les polítiques
públiques: SENSE SALUT MENTAL NO HI HA SALUT. Als ciutadans els permet desenvolupar el seu
9
potencial, així com exercir amb competència el seu paper en la societat, l'escola, la família i el
treball. Per a la societat, la salut mental de la ciutadania contribueix a la prosperitat, la solidaritat i el
capital social. El benestar mental és el component essencial de la definició de salut. La bona salut
mental fa possible que les persones materialitzen el seu potencial, superen l'estrés normal de la vida,
treballen de forma productiva i facen aportacions a la seua comunitat.
En l'actualitat hi ha evidència que la major inversió en recursos en moltes àrees de salut mental, no
sols està justificada en funció de l'eliminació de les desigualtats, de l'elevat grau d'exclusió social i de
les conseqüències adverses dels trastorns mentals, sinó que també representa un ús més eficient
dels recursos sanitaris i d'un altre tipus. En un recent estudi de l'OMS, en què s'estimen per primera
vegada els beneficis tant sanitaris com econòmics de la inversió en el tractament de les malalties
més freqüents al món, s'ha vist que cada dòlar invertit en l'ampliació del tractament de la depressió i
tractament
l'ansietat rendeix 4 dòlars: “La inversió en el tractame nt de la depressió i l'ansietat té un rendiment
del 400%” (OMS 2016).
Però la importància de la salut mental no radica només que és part integral de la salut, sinó a més en
l'alta prevalença dels trastorns mentals i la seua associació amb la discapacitat (OMS 2010). Els
trastorns mentals són freqüents en tot el món i es troben entre els de major prevalença en totes les
cultures, generen un gran patiment i interfereixen significativament en la vida de les persones que
els pateixen i les seues famílies. A més, la prevalença dels trastorns mentals continua augmentant,
causant efectes considerables en la salut de les persones i greus conseqüències a nivell
socioeconòmic i en l'àmbit dels drets humans en tots els països (OMS 2016). Es calcula que 350
milions de persones en tot el món pateixen depressió, amb major prevalença en les dones que en els
hòmens, el trastorn bipolar i l'esquizofrènia afecten al voltant de 60 i 21 milions de persones
respectivament.
Així mateix, constitueixen una alta càrrega de malaltia a Europa. Per exemple, la depressió
representa el 4.3% de la càrrega mundial i segons les prediccions actuals, per al 2030 la depressió
serà la principal causa de morbiditat a nivell mundial. Quan només es pren en compte el component
de discapacitat en calcular la càrrega de morbiditat, els trastorns mentals representen el 25.3% i el
33.5% dels anys perduts per discapacitat en els països d'ingressos baixos i d'ingressos mitjans,
respectivament.
També són altes les taxes de mortalitat, per exemple, les persones amb esquizofrènia o depressió
major tenen una probabilitat de mort prematura d'un 40% a un 60% major que la població general a
causa de problemes de salut física que sovint no són atesos i al suïcidi. I a nivell mundial, el suïcidi
és la segona causa més freqüent de mort en els jóvens.
A aquesta alta prevalença cal sumar l'estigma i la discriminació associada, que genera aïllament i
exclusió que pot traduir-se en una falta d'accés als serveis sociosanitaris i un risc elevat que no es
respecten els Drets Humans de les persones afectades (OMS 2016).
Les repercussions socials i econòmiques de la discapacitat mental són diverses i de gran abast. Les
taxes de malaltia mental entre les persones sense llar poden ser superiors al 50% i hi ha estudis que
revelen que més d'una tercera part de la població carcerària pateix problemes mentals. També les
10
persones amb problemes de salut mental solen no tindre oportunitats d'educació i d'ocupació, la
qual cosa els impedeix gaudir d'un reconeixement social en la comunitat. Per exemple, entre les
discapacitats, les malalties mentals greus estan associades amb les taxes més altes de desocupació,
fins a un 90%.
Finalment, cal considerar els determinants de la salut mental que no sols són característiques
individuals, sinó també factors socials, culturals, econòmics, polítics i ambientals. L'exposició a
adversitats en la infància és un factor de risc evitable ben establit dels trastorns mentals. Cal parar
especial atenció als grups més vulnerables com els jóvens desocupats, les persones amb problemes
de salut crònics, els grups minoritaris, la violència i el maltractament domèstic, l'excés de treball i
l'estrés, especialment per a la salut de la dona.
5. JUSTIFICACIÓ
Hi ha moltes maneres de millorar la vida de les persones amb trastorns mentals. Una manera molt
important és a través de polítiques, plans i programes que permeten gaudir de millors serveis. Són
essencials una política i un pla de salut mental per a coordinar tots els serveis i activitats. Sense una
política i uns plans adequats, és probable que els trastorns mentals es tracten de manera ineficaç i
fragmentada (OMS 2006).
En salut mental, les polítiques i els plans són importants per diversos motius:
Proporcionen un esquema general, descriuen els objectius i estableixen les bases per a les
actuacions futures
Visualitzen la salut mental com una prioritat, d'acord amb la càrrega de malaltia que
representen.
Identifiquen les principals parts implicades en el camp de la salut mental i s'assignen rols i
responsabilitats.
La divergència entre la necessitat de tractament a les persones amb problemes de salut mental i la
seua atenció és gran en tot el món i a més la qualitat de l'atenció prestada és en molts casos escassa,
11
es pot afirmar que els sistemes de salut encara no han donat una resposta adequada a la càrrega
dels trastorns mentals.
El recent informe del Sindic de Greuges d'abril del 2016, reflecteix una visió de l'atenció a la salut
mental a la Comunitat Valenciana que evidencia llacunes respecte a les normes, plans i procediments
de referència en matèria de salut mental, i elabora trenta-una recomanacions per a la millora de
l'atenció.
El Pla d'Acció de l'OMS 2013-2020 planteja com a primer objectiu reforçar un lideratge i una
governança eficaç en l'àmbit de la salut mental, i estableix com a meta que en 2020 el 80% dels
països hagen actualitzat els seus plans de salut mental, en consonància amb els instruments
internacionals i regionals de Drets Humans.
Aquesta Estratègia Autonòmica s'emmarca dins de l'Estratègia en Salut Mental del Sistema Nacional
de Salut 2009-2013 , el IV Pla de Salut de la Comunitat Valenciana i el Pla d'Acció de l'OMS 2013-
2020 i està alineada amb els documents de referència internacionals i amb la Convenció de Drets de
les Persones amb Discapacitat de l'ONU de 2006.
6. PROCÉS D'ELABORACIÓ DE
L'ESTRATÈGIA
L'elaboració de l'estratègia de salut mental de la Comunitat Valenciana ha suposat un repte per a
totes les persones implicades, usuaris, professionals, familiars, associacions i societats científiques
que amb el seu esforç, treball i ànim de compartir els seus coneixements l'han fet possible.
El procés d'elaboració s'ha desenvolupat seguint una seqüenciació lògica i ordenada cronològicament
atenent una sèrie de fases en què s'arrepleguen les actuacions que s'han realitzat.
12
• Recopilació i estudi de la documentació bibliogràfica relacionada amb la salut mental:
normativa vigent, plans i estratègies autonòmiques i nacionals, informes d'organismes
rellevants, bibliografia específica de salut mental…
• Contacte amb les persones referents de distints àmbits vinculats a la salut mental, amb
l'objecte de recopilar i completar tota la informació relacionada amb la Salut mental.
• Creació de sis comités d'experts per al desenvolupament dels objectius i continguts que
configuren aquestes línies. En les sessions de treball que es van establir, es va debatre i va
consensuar les propostes aportades per cada un dels participants del grup.
• Aquest primer esborrany es va enviar per a la seua anàlisi a tots els participants dels grups
de treball, associacions de salut mental i societats científiques i persones de rellevància dins
d'aquest àmbit, per a facilitar la incorporació de totes les aportacions que consideraren
necessàries.
• Redacció final del text amb el desenvolupament estructurat de tot el seu contingut.
En l'elaboració de l'Estratègia han participat més de 150 persones (usuaris, familiars i professionals
de diferents àmbits) que han participat en els diferents comités i grups de treball.
13
7. L’ ATENCIÓ A LA SALUT MENTAL A LA
COMUNITAT VALENCIANA
a. ANTECEDENTS I EVOLUCIÓ
Fins aqueixa data, l'atenció als problemes de salut mental es prestava des de diferents àmbits i
dispositius, moltes vegades poc o gens vinculats entre si. Els recursos psiquiàtrics eren competència,
quasi en la seua totalitat, dels hospitals psiquiàtrics (dependents de les diputacions provincials) i
l'atenció ambulatòria era prestada per neuropsiquiatres de l'INSALUD, a això calia afegir unitats i
policlíniques d'hospitals universitaris i altres dispositius de diferents dependències (ajuntaments,
ordes religiosos…)
A l'abril de 1986, es publica la Llei General de Sanitat, que dedica el seu capítol III a la salut mental.
En aquesta llei s'estableix la plena integració de les actuacions relatives a la salut mental en el
sistema sanitari general i la total equiparació del malalt mental a les altres persones que
requerisquen serveis sanitaris i socials. Els principis que estableix són els següents:
L'atenció als problemes de salut mental de la població es durà a terme en l'àmbit comunitari,
potenciant els recursos assistencials a nivell ambulatori i els sistemes d'hospitalització
parcial i atenció a domicili, que reduïsquen al màxim la necessitat d'hospitalització
Els serveis de salut mental i assistència psiquiàtrica cobriran així mateix, en coordinació amb
els serveis socials, els aspectes de prevenció primària i l'atenció als problemes psicosocials
que acompanyen la pèrdua de salut en general.
14
Així mateix, assenyala que les corporacions locals, que en l'actualitat disposen de serveis i
dispositius sanitaris, establiran un mutu acord amb els governs de les comunitats autònomes, per al
procés de transferència d'aquests.
A la Comunitat Valenciana, al novembre de 1986, es publica el Decret 148/1986 del Consell, pel qual
es regula la prestació de serveis en matèria de salut mental, i s'estableix la creació en cada àrea
sanitària de centres de salut mental (CSM), com a unitats de suport a l'Atenció Primària. En el decret
es planteja la necessitat de centres de dia, dependents dels CSM, per a la rehabilitació i reinserció
social, evitant els ingressos innecessaris. Així mateix, es preveu que els ingressos s'efectuaran en
unitats de psiquiatria en els hospitals generals, tal com s'arreplega en la Llei General de Sanitat.
Quant als hospitals psiquiàtrics, el decret estableix que es procedirà a realitzar plans de
transformació que permeten la disminució dels seus llits i faciliten el transvasament de recursos cap
a altres activitats de salut mental i unitats assistencials en la comunitat. Les disposicions finals
tracten sobre la necessària coordinació entre les conselleries de Sanitat i la de Benestar Social, amb
vista al desenvolupament de programes de rehabilitació i suport social, i amb l'Administració de
l'Estat, pel que fa a pacients sotmesos a un procediment penal, i amb les diputacions provincials de
la Comunitat.
En aquest marc legislatiu s'elabora el primer Pla de Salut Mental de la Comunitat Valenciana, aprovat
per la Comissió de Sanitat de les Corts Valencianes al febrer de 1991 i ratificat al maig pel Consell.
L'objectiu del Pla és implantar, d'acord amb la normativa vigent, el model comunitari d'atenció a la
salut mental en tota la Comunitat, a través de l'ordenació del conjunt de recursos, molts d'ells
encara amb dependència patrimonial i administrativa diversa, i la seua inclusió en una única xarxa
assistencial i integrada en el sistema sanitari general. En el Pla es defineixen les estructures
bàsiques i els recursos humans necessaris per a la implantació del nou model (unitats de salut
mental, unitats d'hospitalització en hospitals generals, hospitals de dia, unitats de rehabilitació i
recursos socioassistencials, no estrictament sanitaris) i el disseny de programes específics (atenció a
la infància, a persones d'edat avançada, l'atenció en drogodependències i alcoholisme) per a la
transformació, superació i dissolució dels hospitals psiquiàtrics.
En 1996 es publica el Decret 132/1996 pel qual s'assignen competències “en matèria d'atenció als
malalts mentals” a les conselleries de Sanitat i Benestar Social, i s'estableix la necessitat de coordinar
els aspectes socials i sanitaris. D'acord amb aquest decret, la Conselleria de Sanitat i Consum
15
assumeix l'atenció psiquiàtrica i psicològica necessària: diagnòstic, tractament, rehabilitació i
l'hospitalització en les situacions clíniques indicades. L'allotjament, convivència, recuperació
d'habilitats laborals-ocupacionals i de reinserció social, encara que es programen conjuntament, van
a càrrec de la Conselleria de Treball i Assumptes socials, “sense perjudici que reben suport sanitari
pel nivell d'assistència primària i de salut mental si fa falta”. En consonància amb la Llei general de
Sanitat, ambdues conselleries prestaren atenció específica als problemes sanitaris i psicosocials,
referents a la població infantil i juvenil i geriàtrica. El plantejament és articular una xarxa assistencial
en què els recursos sanitaris i socials es conjuguen atenent les seues múltiples necessitats des d'una
perspectiva global.
En 2001, es publica el segon Pla de Salut Mental, el Pla Director de Salut Mental i Assistència
Psiquiàtrica de la Comunitat Valenciana, en què la Generalitat Valenciana marca com a prioritat
l'establiment d'una xarxa sociosanitària estructurada per a atendre els problemes psiquiàtrics i
psicològics.
En 2003 el Síndic publica en dos volums, l'informe especial a les Corts Valencianes titulat “Situació de
les persones que pateixen malalties mentals i de les seues famílies” Es tracta d'un informe ampli
sobre la xarxa d'atenció en salut mental, que arreplega informació de tots els dispositius,
independentment de la seua dependència administrativa, denunciant i exposant les recomanacions
per a la millora en salut mental.
En 2005 es crea el Consell Assessor de Salut Mental de la Conselleria de Sanitat, dependent del
director Gerent de l'Agència Valenciana de Salut, amb la finalitat d'articular la participació de tots els
agents implicats, per al bon compliment del Pla Director de Salut Mental i Assistència Psiquiàtrica de
2001.
El Ministeri de Sanitat i Consum, des de l'Agència de Qualitat del Ministeri publica en 2007
l'Estratègia en Salut Mental del Sistema Nacional de Salut, en coordinació amb les comunitats
autònomes, les societats científiques i les associacions de pacients i familiars, que es converteix en
l'instrument guia de les actuacions en salut mental. En 2009 s'avalua i es publica l'actualització per
al període 2009-2013.
En 2010 es publica la Cartera de Serveis de Salut Mental de la Comunitat Valenciana, aprovada pel
Consell Assessor de Salut Mental. En la Cartera s'arrepleguen el catàleg de recursos i prestacions a
desenvolupar-hi.
A l'abril del 2016 el Síndic de Greuges publica l'informe Especial sobre l'Atenció Residencial a
Persones amb Problemes de Salut Mental a la Comunitat Valenciana amb trenta-una recomanacions
per a la millora de l'atenció en aquest àmbit.
Finalment, el IV Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, 2016-2020 descriu les línies mestres de
l'Estratègia de Salut Mental apostant per una reorientació i reorganització assistencial, per al
desenvolupament d'un model integral d'atenció a la salut mental mitjançant l'elaboració i posada en
marxa de programes transversals i interdisciplinaris, que garantisquen la continuïtat de cures i
disminuïsquen la variabilitat clínica entre els departaments de salut.
16
El IV Pla de Salut proposa com a element innovador l'èmfasi en la salut positiva o enfocament dels
actius en salut, seguint la lògica de fer fàcils i accessibles les opcions orientades al benestar,
creixement i envelliment saludable, permetent la identificació dels factors protectors, o actius en
salut, que resulten essencials per a assistir a les persones i les comunitats en el seu
desenvolupament. El paradigma de la recuperació personal està arreplegat en el model d'atenció
desenvolupat en aquest IV Pla de Salut.
Demografia.
Prov. Prov. de Prov. de
Població C. V.
d'Alacant Castelló València
17
Evolució de la població en període 2009-2014 a la Comunitat Valenciana. Font portal estadístic PADRÓ MUNICIPAL D'HABITANTS 2014. COMUNITAT
VALENCIANA
Quant a l'estructura de població per sexe i edat, si es compara la corresponent a l'any 2014 amb la
corresponent a 5 anys abans, és a dir al 2009, l'aspecte més destacable és la disminució del grup
d'edat de 0 a 4 anys i també la disminució dels grups d'edats de 15 a 34 anys.
18
El nombre d'estrangers residents a la Comunitat Valenciana (739.630), segons la revisió del Padró
municipal a 1 de gener del 2014, suposa el 14,78% sobre el total de la seua població. La xifra global
d'estrangers a la Comunitat Valenciana ha experimentat una notable disminució respecte a la de l'any
anterior, que era de 863.891. L'any 2014, la Comunitat Valenciana és la tercera quant a percentatge
d'estrangers sobre el total de la seua població (14,78%)
Segons l'Enquesta Nacional de Salut 2011-2012 (ENSE 2011-12), el 24,6% de la població valenciana
adulta (=15 anys) presenta un risc de mala salut mental, aquesta proporció és major en les dones
(28,7%) que en els hòmens (20,4%), i aquesta diferència es manté en tots els grups d'edat. Aquestes
xifres són superiors a les obtingudes per al conjunt de la població espanyola, on el risc de mala salut
mental afecta un 20,4% de la població (16,8% en hòmens i 23,9% en dones).
100
90
80
70
60
Porcentaje
50
40
30
20
10
0
15 - 24 25 - 34 35 - 44 45 - 54 55 - 64 65 - 74 75 - 84 85 y mas
Hombres 14,9 24,8 20,8 25 18,7 7,2 24,9 49,9
Mujeres 16,6 26,6 32,3 33,4 27,9 27,7 25,2 54,8
Risc de mala salut mental en la població valenciana adulta segons grups d'edat i sexe. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta Nacional de Salut
2011-12
El risc de mala salut mental és superior entre les dones de classes socials més desfavorides. Un
36,8% de les dones treballadores no qualificades presenten mala salut mental.
19
VI
Clase social
IV
III
II
0 10 20 30 40 50
I II III IV V VI
Mujeres 15,3 16,3 31,6 22,6 31,2 36,8
Hombres 10,3 22 17,5 23,8 22,9 21,1
Risc de mala salut mental en la població valenciana adulta segons classes social i sexe. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta Nacional de
Salut 2011-12
Segons l'ENSE 2011-12, el 3,8 % dels menors, de 4 a 14 anys, de la Comunitat Valenciana, té risc de
presentar mala salut mental (4,1% en xiquets i 3,8% en xiquetes).
Segons l'ENSE 2011-12, l'11,9% de la població valenciana adulta (=15 anys) manifesta haver patit
depressió, ansietat o altres trastorns mentals en els últims 12 mesos, indica que es tracta d'un
problema de salut crònic que ha sigut diagnosticat per un metge. De nou, aquesta proporció és
superior en les dones (17,1%) que en els hòmens (6,7%).
D'altra banda, el 7,1% de la població refereix haver consumit antidepressius (10,4% en dones i 2,8%
en hòmens).
Segons l’enquesta europea de salut en Espanya de 2014, el 2.36% de la población valenciana adulta
(≥15 años) patix un quadro depressiu i el 3.26% referix patir un altre tipus de quadros depressius.
Font: Institut nacional d’ estadística enquesta nacional de salut. [Link]
20
7.2.2. XARXA D'ATENCIÓ EN SALUT MENTAL
Per a satisfer les diverses necessitats de la població, es requereix una xarxa de serveis de salut
mental en què les distintes unitats oferisquen una àmplia gamma de prestacions, es coordinen entre
si, garantisquen la continuïtat de les cures, i realitzen activitats conjuntes, incloent-hi tant la
promoció i protecció de la salut mental, com el tractament i la rehabilitació. El concepte de xarxa
al·ludeix als vincles que s'estableixen entre persones, grups i/o institucions que, tenint cada un les
seues pròpies característiques i particularitats, reconeixen la necessitat bàsica de crear llaços i unir
esforços per al compliment d'objectius comuns. Aquesta xarxa ha de donar forma a un model
d'atenció comunitari, en què un conjunt de recursos assistencials abordarà de forma coordinada i
integrada l'atenció dels problemes de salut mental de la població, existents en una àrea geogràfica
determinada.
La xarxa que atén les persones amb problemes de salut mental a la Comunitat Valenciana inclou els
dispositius sanitaris d'atenció primària, dispositius específics de salut mental, la xarxa de
drogodependències, i els centres dependents de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives
encarregats del suport social, residencial i d'inclusió social per a les persones amb trastorns mentals
greus.
21
Distribució geogràfica dels departaments de salut de la Comunitat Valenciana
La xarxa de recursos sanitaris per a atendre les necessitats de les persones amb problemes de salut
mental s'organitza a la Comunitat Valenciana de la mateixa manera que per a atendre a la resta dels
problemes de salut, és a dir, en diferents nivells: implicant els dispositius d'atenció primària,
especialitzada i serveis d'urgència i en diferents àmbits, que inclouen l'atenció ambulatòria,
domiciliària i hospitalària.
L'atenció primària de salut és la porta d'entrada al sistema sanitari per a totes les persones que
sol·liciten ajuda per problemes de salut mental. La coordinació entre AP i SM és un dels elements
clau del model comunitari, i poden establir-se diferents tipus de coordinació. De les intervencions
inicials basades en la formació dels professionals d'AP i els criteris de derivació del cas (atenció
22
escalonada) s'ha passat a la proposta de diferents model de col·laboració, com la consulta-enllaç, la
gestió de cas, el model d'atenció a la cronicitat, programes d'atenció col·laborativa, programes de
millora de qualitat (QIC) de manera semblant com ja es realitza amb altres especialitats i amb
l'atenció hospitalària. La col·laboració entre nivells assistencials requereix compromisos estables i
consensuats.
23
Complementària a la xarxa sanitària, hi ha recursos dependents de la Conselleria d'Igualtat i
Polítiques Inclusives, per a atendre les necessitats socials, d'habitatge i d'integració i suport en la
comunitat, a les persones amb trastorns mentals greus. A aquesta xarxa psicosocial s'accedeix a
través de les USM i derivats per elles. En aquests moments, encara que està en procés de revisió, els
dispositius dependents de la Conselleria d'Igualtat Polítiques Inclusives són:
24
En la taula següent es presenten els 24 departaments de salut amb la població SIP assignada, els
hospitals de referència i la seua forma de gestió.
H. General de Ontinyent
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
Distribució de dispositius de la xarxa de salut mental per províncies.
USM USMIA UHPB UHPB UHP HD HDI HDTCA UHD/ECC UTCA UME ULE CRHSP
INF TCA
CASTELLÓ 8+4* 3 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1
3 Dpts
VALÈNCIA 30+4* 11 9 1 1 3 1 6 1 1 3
11 Dpts
ALACANT 34 8 8 1 1 5 1 0
10 Dptes
TOTAL C.V 82 22 18 3 3 10 2 2 7 2 2 1 3
USM: Unitat Salut Mental . USMI: Unitat de Salut Mental Infantil. UHP: Unitat d'Hospitalització Breu/ UHPB INF Unitat d'Hospitalització Breu
Infantil-adolescent. UHP TCA : Unitat d'Hospitalització Trastorns de la Conducta Alimentària. HD: Hospital de Dia. HDI Hospital de Dia Infantil.
HDTCA Hospital de Dia de Trastorn de la Conducta Alimentària. UHD/ECC: Unitat d'Hospital Domicili/Equip de Continuïtat de Cures. UTCA: Unitat de
Trastorns de la Conducta Alimentària. UME: Unitat de Mitjana Estada. ULE: Unitat de Llarga Estada. CRSP: Centre de Rehabilitació Psicosocial
*S'han inclòs com a unitats de salut mental consultes realitzades a temps parcial per professionals en diferents localitats amb
caràcter permanent. (Ex, Vinaròs és una unitat de salut mental que té quatre centres satèl·lits d'Alcalà de Xivert, Traiguera,
Morella i Sant Mateu).
H. PROV. CASTELLÓ
CASTELLÓ 1* 40** 1* 6** 1* 2** 1* 20** 1* 10** 1* 10** 1* 24**
LA PLANA 1 20
SAGUNT 1 7
VLC. CLÍNIC/MALV
CLÍNIC/MALV 1 18
VLC ARNAU/LLÍRIA
ARNAU/LLÍRIA 1 18
VLC LA FE 1 20 1 5 1 8 1 20 1 12
VLC HOSP GRAL 1 20
VLC Dr. PESSET 1 20
LA RIBERA 1 10
GANDIA
GANDIA 1 9 1 6
DÉNIA
DÉNIA 1 12
XÀTIVA/ONTINYENT
XÀTIVA/ONTINYENT 1 16
ALCOI 1 12
MARINA BAIXA 1 14
ALACANT H GRAL 1 20
ALACANT S. JOAN
JOAN 1 36 1 6 1 19
ELDA 1 18 1 15
ELX HOSP GRAL 1 16 1 10
ORIOLA
ORIOLA 1 15 1 8 1 4
TORREVIEJA
TORREVIEJA 1 10 1 5
HOSP. PARE JOFRE 1 25 1 50
TOTAL 18 131 3 19 3 16 10 160 2 14 2 22 2 74
38
Distribució de professionals de la xarxa de salut mental per províncies de.
Treballador/a TCAE
Psiquiatre/a Psicòleg/ Infermer/a Social [Link]/
Psicòloga Mon.
Ocup/
CASTELLÓ 30 20 37 3 42 3
VALÈNCIA 170 77 166 29.5 178 8
ALACANT 102 61 93 23 90 2
TOTAL C. V. 302 168 296 53.5 310 13
39
7.2.3. MORBIDITAT ATESA I ACTIVITAT ASSISTENCIAL.
Incidència dels principals grups diagnòstics de salut mental en l'any 2015 per províncies de la Comunitat Valenciana.
Distribució de primeres consultes en les unitats de salut mental distribuïdes per professionals, dades Alumbra 2010- 2015.
40
Distribució de consultes successives de problemes de salut mental per professionals, dades Alumbra 2015.
Activitat d'hospitalització, altes hospitalàries en 2015 per problemes de salut mental per províncies, dades Alumbra 2015.
41
Estada mitjana en les Unitats d'Hospitalització d'aguts per província i sexe en l'any 2015, dades Alumbra 2015.
Dades de suïcidi
La Comunitat Valenciana registra 7.59 suïcidis per cada 100.00 habitants (380 persones van perdre
la vida per aquest motiu) en l'any 2014, considerant que la mitjana espanyola és de 8.36.
42
7.2.4 ANÀLISI DAFO
A continuació es presenten en forma de taules les fortaleses, debilitats, amenaces i oportunitats, junt
amb les conclusions com a àrees de millora.
FORTALESES DEBILITATS
o Professionals motivats i ben cohesionats, • Absència d'un pla i una normativa actualitzada
amb àmplia formació i experiència en salut mental.
professional.
• Dependències administratives diferents, amb
models de gestió diferents
o Cultura de treball en equip i visió cap al
canvi i la millora. • Desigualtat en l'organització i coordinació de
la xarxa, en la coordinació amb AP i amb la
o Xarxa de Salut Mental Infantil amb
xarxa de drogodependències
professionals coordinats i cohesionats.
• Deficiències en la coordinació
o Valoració positiva de la coordinació entre interinstitucional
els recursos de salut mental
• Falta de definició d'estàndards, escassa
o Valoració positiva de la coordinació amb planificació en la posada en marxa de nous
43
d'informació
OPORTUNITATS AMENACES
o El procés de millora que suposa l'elaboració de • Crisi econòmica i la seua repercussió en la salut
l'Estratègia de Salut Mental mental de la població i en la qualitat de vida de
les persones i en el finançament dels recursos.
o Consideració de la salut mental com una prioritat.
• Falta de reconeixement de la importància de la
o Consolidació del Model d'Atenció Comunitari salut mental per part de la població
orientat a la Recuperació.
• Priorització insuficient de la salut mental en les
salut mental en els acords de gestió dels • Noves demandes per determinades situacions
departaments de salut. socials: penitenciàries, maltractament,
emigració
o Millora de la coordinació entre els recursos de la
xarxa, amb altres dispositius intra o inter • Altes taxes de desocupació.
departamentals.
• Envelliment de la població.
o Implantació de sistemes d'informació que permeten • Menor esperança de vida de les persones amb
44
o Implicació de les societats científiques
Desenvolupar una cartera de serveis actualitzats que responga a les necessitats reals de les persones
Aconseguir l'equitat i igualtat d'accés als serveis de salut mental en els distints departaments.
Completar la xarxa assistencial, especialment els recursos de tipus intermedi (Hospitals de Dia, Equips de
Tractament Assertiu Comunitari, Unitats de Rehabilitació Hospitalària) completar xarxa d'atenció infantil i
adolescent i dotació de professionals de psicologia clínica, treball social i infermeria.
Desenvolupar comissions de treball que faciliten la coordinació entre Justícia, Educació, Ocupació, Igualtat i
Polítiques Inclusives i Serveis Socials.
Desenvolupar processos d'atenció als grups més vulnerables, com ara persones amb trastorns mentals
greus a la presó, dones víctimes de violència de gènere , menors amb mesures de protecció.
Mesurar i avaluar els resultats dels processos de salut mental per a la millora contínua de l'atenció.
Generalitzar l'assistència domiciliària en tots els departaments des de les unitats de salut mental.
Potenciar la promoció de la salut mental i la prevenció de la malaltia mental en col·laboració amb altres
instàncies, sanitàries i no sanitàries.
Crear i dinamitzar comissions de casos en tots els departaments per a l'abordatge de les persones amb
problemes de salut mental greus .
Desenvolupar un procés atenció als trastorns comuns conjunt entre AP i SM, especialment amb els
problemes d'ansietat i depressió.
Desenvolupar un programa d'atenció a la salut física per a persones amb trastorns mentals greus amb
Atenció Primària.
Disminuir la variabilitat clínica per mitjà d'elaboració de processos, guies, protocols i documents de
referència que garantisquen una assistència basada en qualitat.
Potenciar la formació continuada dels professionals de salut mental, dissenyant un programa formatiu
Potenciar i fer efectiva la participació activa en la planificació i presa de decisions d'usuaris, familiars i
45
professionals
MISSIÓ
Millorar la salut mental dels ciutadans de la Comunitat Valenciana, promovent una salut mental
positiva i prestant una atenció de qualitat a les persones amb problemes de salut mental.
VISIÓ
Disposar d'una xarxa d'atenció integral que supere allò que és estrictament assistencial, treballant
conjuntament en l'àmbit comunitari, amb tots els implicats a millorar la salut mental i millorar la
satisfacció de les persones usuàries, familiars i professionals.
Aconseguir una visió positiva de la salut mental, millorant la imatge que té la societat de les
persones amb problemes de salut mental.
VALORS
Els valors del sistema públic d'atenció, estan fermament basats en principis ètics i tècnics que guien i
modelen, tant els aspectes de l'organització general, com les activitats quotidianes dels serveis,
contribuint a construir un estil de treball i a establir un marc de referència.
Els principis del model d'atenció comunitari en salut mental són els següents:
Respecte als Drets de les persones amb problemes de salut mental, garantint la seua
participació activa i la dels seus familiars.
46
Continuïtat assistencial. La xarxa ha d'estar organitzada per a oferir atenció necessària al
llarg del temps (continuïtat longitudinal) i pels diferents serveis (continuïtat transversal)
Accessibilitat. Els serveis han d'estar organitzats per a donar resposta en el moment i lloc
que les persones usuàries i les seues famílies necessiten.
Equitat. Distribució adequada dels recursos respecte a qualitat i quantitat, en relació amb
les necessitats i d'acord amb criteris explícits i racionals.
Recuperació personal. Entesa d'acord amb el Model de Recuperació, com a procés de canvi i
creixement personal, orientat a reprendre el propi curs vital i recuperar el rol de ciutadà.
9. LÍNIES ESTRATÈGIQUES
Model orientat a la recuperació i defensa dels drets humans de les persones amb
trastorn mental. Model d'atenció centrat en la persona i orientat a la recuperació, entenent
aquesta com una qüestió de drets, de recuperació de la ciutadania, que apodere les
persones, no sols en el sentit de recuperar el control sobre les seues vides, sinó també en el
de la seua participació activa en tot allò que els concerneix.
La recuperació s'ha convertit en l'element clau de l'organització dels serveis de salut mental,
proposant canvis profunds en el model d'atenció a les persones amb problemes de salut
mental. La recuperació consisteix a desenvolupar i recuperar un projecte de vida amb sentit i
satisfacció per a la persona, més enllà de la malaltia, els símptomes, la discapacitat o els
problemes. L'esperança de les persones amb problemes de salut mental i dels professionals
és un element essencial en la mesura que la persona va assumint el control sobre la seua
vida, gestionant la seua autonomia i la seua inclusió social.
47
La recuperació implica l'adquisició de rols renovats de les persones, les seues famílies i dels
professionals, per a construir una nova organització dels serveis de salut que prioritzen
les accions, potenciant les capacitats personals, mantenint l'esperança , orientant l'ajuda
cap al desenvolupament de metes i ambicions personals que donen sentit a una vida de
qualitat.
L'atenció centrada només en la provisió de serveis assistencials no basta per a aconseguir millors
nivells de salut mental positiva, són necessàries polítiques, estratègies i intervencions dirigides
específicament a millorar-la. Per això, cal canviar l'enfocament tradicional centrat en els trastorns
mentals, cap a una nova perspectiva que incloga la promoció de la salut mental.
La promoció, en general, no ha sigut assumida, com una acció sistemàtica pels serveis de salut
mental, entre altres coses perquè no és una competència exclusiva d'aquests serveis, sinó que és una
tasca intersectorial i multidisciplinària. La importància que la promoció del benestar emocional estiga
en les agendes polítiques està àmpliament arreplegada en el Pla d'Acció de l'OMS 2013-2020 i en
l'Estratègia en Salut Mental del Sistema Nacional de Salut. 2009-2013.
L'actuació orientada a la promoció s'ha de realitzar tant dirigida a la persona com a la població: a
nivell individual, potenciant les capacitats per a afrontar les situacions de la vida i a nivell de la
comunitat promovent conductes sanes de criança i millora dels ambients saludables en l'escola i en
el treball, fomentant el benestar de les persones majors a través de la promoció de l'envelliment
actiu, reforçant l'acció comunitària a través de la seua participació efectiva i concreta i apoderant la
població perquè exercisca un major control sobre la seua pròpia salut. És a dir, la promoció de la
salut mental, intenta promoure la salut mental positiva augmentant el benestar psicològic, la
capacitat i la fortalesa
48
[Link] la salut mental i el benestar emocional de la la Direcció General de Salut Pública i altres sectors
població general, considerant els determinants implicats, especialment amb la Conselleria d'Educació
, Investigació, Cultura i Esport i la Conselleria
diferencials de gènere i edat i col·lectius vulnerables
d'Igualtat i Polítiques Inclusives.
2.1. Prevenir els trastorns mentals en la població 2.1.1. Desenvolupar intervencions col·laboratives entre Atenció
general Primària i Salut Mental per a prevenir problemes de salut
mental en la població general
2.2. Prevenir els trastorns mentals en poblacions de 2.2.1. Desenvolupar intervencions col·laboratives entre Atenció
risc Primària i Salut Mental per a prevenir problemes de salut
mental en les persones cuidadores.
2.2.2. Crear una comissió conjunta amb tots els sectors implicats
per a posar en marxa accions en matèria de promoció del
benestar emocional i prevenció de problemes de salut mental
per a població infantil i adolescent en risc (víctimes d'abús o
abandó, menors amb mesures judicials o en situació de
protecció i acollida)
2.3. Prevenir el suïcidi 2.3.1. Elaborar un Pla de Prevenció del Suïcidi i Maneig de la
Conducta suïcida
49
9.2.2. LÍNIA ESTRATÈGICA 2: ATENCIÓ A LES PERSONES AMB PROBLEMES DE
SALUT MENTAL
L'evolució i el pronòstic a llarg termini dels trastorns mentals, tant des del punt de vista clínic com de
qualitat de vida i protecció dels drets, depén, en gran manera de l'atenció rebuda. D'altra banda, per
a millorar la qualitat de l'atenció en salut mental és necessari utilitzar ferramentes com els
processos assistencials indispensables en la gestió clínica actual. Els processos són ferramentes de
qualitat que ens permeten reduir la variabilitat clínica, adequar la despesa i millorar la continuïtat
assistencial, dels quals ja hi ha nombroses experiències contrastades en l'àmbit de la salut mental.
Els protocols defineixen el procediment adequat per a aconseguir la màxima eficiència en l'atenció i
la continuïtat de les cures i les guies per a la pràctica clínica defineixen el contingut de l'atenció, és a
dir, el que cal fer per a aconseguir el millor resultat basant-se en l'evidència disponible.
Una de les àrees d'atenció que requereix de major atenció, és sens dubte la infantil-juvenil. Abans
dels 14 anys ja han aparegut la mitat dels problemes de salut mental i als 17 anys el 70%. A més, els
problemes de salut mental en la infància i en l'adolescència tenen taxes més altes de problemes
mentals en la vida adulta. Per aquest motiu cal invertir en la salut mental de la infància i
l'adolescència i amb la col·laboració i participació de tots els sectors implicats, especialment la
Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives.
La detecció precoç en aquests casos és primordial, per la qual cosa la coordinació entre escola,
serveis socials, atenció primària de salut i salut mental ha d'estar ben sistematitzada i els
professionals de totes les àrees ben formats en la detecció i intervencions precoces
En relació amb l'atenció d'aquesta població infantil-adolescent cal dissenyar els processos
assistencials per a una atenció de qualitat i equitativa entre els diferents departaments de salut. Dins
d'aquests processos estan l'Atenció a les Persones amb Trastorn de l'Espectre Autista, Trastorns de
Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat, Trastorns de la Conducta Alimentària i molt especialment el procés
d'atenció als menors amb mesures de protecció i en famílies o centres d'acollida.
Quant a la població adulta cada vegada una major proporció de ciutadans consulta en els serveis
sanitaris, buscant solucions sanitàries a malestars relacionats amb la vida quotidiana, per la qual
cosa cal donar una resposta proporcionada des dels serveis d'AP i SM emmarcats en l'àmbit de les
relacions i els suports de la comunitat.
Els anomenats Trastorns Mentals Comuns (TMC) representen el 25% de la demanda d'AP, per la qual
cosa tant pel nombre com pel patiment emocional que ocasiona a qui els pateix, requereixen d'una
clara proposta d'atenció, que protocol·litze les intervencions, tant en AP com en els casos en què es
deriva als dispositius específics de salut mental, per a millorar la qualitat de la seua atenció,
disminuir l'excés de medicació, psicologització i exploracions somàtiques innecessàries.
50
participació dels professionals de la salut, professionals de l'àmbit socialment i especialment de la
pròpia persona afectada i la seua família.
Les persones amb Trastorns Mentals Greus (TMG) requereixen d'una actuació sinèrgica i
perfectament coordinada entre els dispositius sanitaris, sociosanitaris i socials, atesa la complexitat
de la seua situació i l'ampli ventall de necessitats que tenen. L'atenció, des de les intervencions
sanitàries fins a les residencials, requereixen una clara planificació i protocol·lització que
garantisquen la continuïtat de cures i que rep l'atenció on necessita i en el moment que la necessita.
És un col·lectiu especialment vulnerable, a més, per l'estigma i discriminació que pateixen i la
freqüent vulneració dels seus drets. Totes les intervencions i accions que es duguen a terme han
d'anar orientades a la recuperació del projecte vital de la persona, amb la seua participació activa,
promovent la seua autonomia i apoderament.
Les persones amb Trastorns de la Personalitat en gran manera estan incloses en el Trastorn Mental
Greu, que poden requerir una atenció i programes específics d'intervenció.
Les persones amb problemes d'addiccions s'atenen en les Unitats de Conductes Addictives, que són
unitats de suport a l'Atenció Primària, junt amb una xarxa d'atenció que cobreix les necessitats
hospitalàries i sociosanitàries. Dins d'aquest grup, l'anomenada patologia dual presenta una
complexitat especial que requereix de l'acció conjunta dels recursos de drogodependències i dels de
salut mental amb abordatges coordinats i complementaris que completen circuits assistencials que
garantisquen la continuïtat, l'eficàcia i no dupliquen l'atenció.
Especial atenció mereixen determinades poblacions més vulnerables, bé per les seues limitacions o
condicions socials, independentment del problema de salut mental que puguen patir, com són les
persones amb problemes de salut mental a la presó, persones emigrants, persones en situació
econòmica precària, persones sense llar, dones víctimes de violència de gènere, persones amb
discapacitat intel·lectual i persones en centres per a majors.
Finalment, l'atenció en els serveis d'urgències i els trasllats a centre hospitalari de persones amb
problemes de salut mental requereix una actualització dels seus protocols, que garantisca els drets
de les persones amb problemes de salut mental, tal com s'arrepleguen en la Convenció de Drets de
Persones amb Discapacitat
3.1. Detectar precoçment problemes de salut 3.1.1. Col·laborar en el desenvolupament d'accions formatives
mental en la infància i adolescència dirigides al personal docent per a la detecció precoç de problemes
de salut mental en la infància i adolescència en els centres
d'ensenyament.
51
3.1.3. Promoure el desenvolupament d'accions formatives
conjuntes entre AP i SM orientades a la detecció precoç de
problemes de salut mental en la infància i adolescència.
3.2. Millorar l'atenció en salut mental als menors 3.2.1. Elaborar un protocol d'actuació coordinat amb les
amb mesures de protecció i/o judicials en centres institucions implicades.
d'acollida i terapèutics.
3.2.2 Desenvolupar accions formatives dirigides a personal dels
centres d'acollida i terapèutics.
3.3 Garantir la continuïtat assistencial a la població 3.3.1 Crear un comissió de coordinació entre els dispositius
infantil-adolescent implicats: sanitaris, socials i educatius
3.4 Protocol·litzar l'atenció a xiquets i xiquetes amb 3.4.1. Dissenyar i implantar un procés d’atenció integral
TEA
3.5. Protocol·litzar l'atenció a xiquets i xiquetes 3.5.1. Dissenyar i implantar un procés d’atenció integral
amb TDAH
3.6. Millorar l'atenció als xiquets i adolescents amb 3.6.1. Dissenyar i implantar un procés d’atenció integral
TCA
3.8. Desmedicalitzar els problemes de 3.8.1. Implantar programes psicoeducatius per a adolescents i
l'adolescència familiars.
.
3.9. Detectar precoçment problemes de salut mental3.9.1. Promoure el desenvolupament d'accions formatives conjuntes
en la població adulta entre AP i SM orientades a la detecció precoç de problemes de salut
mental en la població adulta.
3.10. Proporcionar una atenció integral a les persones3.10.1. Dissenyar i implantar el Pla Integral d'Atenció a les Persones
amb TMG que garantisca la continuïtat de les cures amb Trastorn Mental Greu, que comprenga tot el ventall de
necessitats sanitàries, sociosanitàries, socials i residencials,
conjuntament amb tots els agents implicats (Conselleria de Sanitat,
d'Igualtat i Polítiques Inclusives, d'Economia Sostenible, Sectors
Productius, Comerç i Treball i associacions de persones usuàries i
familiars)
52
col·laboració amb AP i moviment associatiu.
3.11. Millorar l'atenció a les persones amb [Link] el procés assistencial d'atenció per a les
de la personalitat persones amb TLP.
3.12. Proporcionar atenció integral a les persones amb3.12.1. Elaborar un procés d’atenció integral per a atendre la
patologia dual població amb patologia dual.
3.13. Proporcionar atenció integral a les persones3.13.1. Elaborar un protocol per al circuit assistencial, incloent-hi tots
majors amb problemes de salut mental els dispositius assistencials i socials implicats
3.14. Optimitzar l'atenció a les persones amb TMC 3.14.1. Establir protocols de coordinació i col·laboració entre AP i SM
que incloguen detecció, pautes d'intervenció, criteris de derivació i
programes de col·laboració.
[Link] l'abordatge que provoca malestar en la3.15.1. Desenvolupar un pla d'intervenció conjunt entre SM i AP per a
vida quotidiana atendre els problemes emocionals de la vida quotidiana que
provoquen malestar en col·laboració amb els recursos socials i les
associacions.
53
3.16. Millorar l'atenció en els serveis d'urgències i3.16.1. Protocol·litzar les actuacions davant les urgències/crisis
trasllat a centre hospitalari de les persones amb
3.16.2. Protocol·litzar el trasllat a centre hospitalari
problemes de salut mental
3.16.3. Protocol·litzar l'atenció en els serveis d'urgències dels
hospitals.
3.17. Garantir la igualtat de les cures a les persones3.17.1. Crear comissions d'anàlisis de casos de persones amb malaltia
amb trastorns mentals sotmeses al compliment demental sotmeses a mesures judicials.
mesures judicials.
3.17.2. Desenvolupat un programa pont d'atenció en coordinació
amb el PAIEM
Els dispositius de la Xarxa de Salut Mental són els instruments a través dels quals es duen a terme les
intervencions dirigides a satisfer les necessitats de la població, en relació amb els problemes de salut
mental. L'eficàcia i eficiència de les intervencions en salut mental depén, no sols del grau de
desenvolupament dels serveis, sinó especialment de la seua organització.
Dos principis han de regir la nova organització dels recursos: el primer, el de desenvolupar
dispositius i programes que faciliten la permanència de les persones amb problemes de salut mental
en la comunitat evitant els ingressos hospitalaris i el segon, el de proporcionar cures i atenció
orientats a la recuperació del projecte de vida del pacient, potenciant la seua autonomia i
emancipació. És a dir, la millora dels serveis de salut mental suposa tant un profund canvi en els
valors que conformen com s'han de proporcionar les cures i tractaments a les persones amb
problemes de salut mental, com un canvi en el patró de serveis. Açò suposa, d'una banda una
reorganització i optimització dels recursos existents i d'una altra la creació de nous recursos
orientats a la recuperació i inclusió social de les persones usuàries.
Els recursos disponibles per al desenvolupament d'aquesta Estratègia inclouen la xarxa de serveis de
salut (atenció primària, dispositius específics de salut mental, serveis d'urgències i la xarxa de
54
drogodependències), els serveis i programes intersectorials que intervenen com a suports
complementaris (recursos i programes dependents de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives,
serveis socials municipals i especialitzats, serveis d'atenció a la dona, centres educatius, institucions
penitenciàries) i els actius disponibles en la comunitat que treballen generant salut i benestar a la
ciutadania (públics, privats, moviments ciutadans i associacions d'usuaris i familiars)
L'Estratègia proporciona l'oportunitat d'implementar una única xarxa integrada d'atenció en salut
mental, amb una distribució equitativa de recursos, des del model comunitari i de recuperació, que
preste una atenció de qualitat, amb la participació de tots, especialment de les persones usuàries i
les seues famílies.
En aquest projecte, els recursos humans són el principal actiu de què es disposa per a l'atenció a les
persones amb problemes de salut mental. A més de l'activitat assistencial que proporcionen cal
afegir el temps dedicat al treball en xarxa, a la coordinació, a les activitats de formació, investigació i
avaluació. L'increment progressiu dels recursos humans és una necessitat per a un desenvolupament
efectiu del sistema.
Quant als recursos específics de salut mental, l'equip multidisciplinari, constitueix la infraestructura
bàsica del model comunitari i la unitat de salut mental (USM), l'eix vertebrador del sistema.
D'altra banda, atesa la diversitat en les necessitats d'atenció que presenten les persones amb
trastorns mentals, per a garantir un sistema de qualitat i garantir la continuïtat de cures, és
imprescindible definir processos de treball conjunt entre els professionals d'atenció primària, les
UCAS, serveis de salut mental i serveis socials. A més, des del punt de vista normatiu, a la Comunitat
Valenciana, l'atenció a les persones amb TMG depén de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut
Pública i de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, la qual cosa implica un nivell de
coordinació ben sistematitzat que cohesione totes les intervencions, garantint la continuïtat de les
cures.
D'acord amb les iniciatives europees més recents, s'incideix en la perspectiva intersectorial, que
inclou pràcticament tots els departaments del Govern (Educació, Serveis Socials, Justícia, Ocupació…).
55
És lògic aquest plantejament si estem considerant tant els aspectes de promoció i prevenció, com els
de rehabilitació, inclusió, inserció laboral, recuperació i eradicació de l'estigma. L'establiment de
relacions formals amb altres sectors no sanitaris és un dels reptes més importants.
4.1. Organitzar la xarxa de salut mental de forma 4.1.1. Integrar funcionalment tots els dispositius implicats en
integral i integrada. una única xarxa
4.2. Actualitzar i completar la Cartera de Serveis de [Link] tots els dispositius, prestacions i perfils
Salut Mental professionals necessaris.
56
(UME).
[Link] la variabilitat clínica 4.4.1. Implantar en tots els departaments els processos
assistencials, programes i protocols elaborats per la Conselleria
de Sanitat Universal i Salut Pública
4.5. Potenciar i millorar l'atenció domiciliària 4.5.1. Incluir programas de atención domiciliaria y/o equipos
móviles dentro de las actividades de las USM, USMI-A. y
Hospitales de día.
4.6. Millorar els sistemes d'informació de salut 4.6.1. Elaborar un quadre de comandaments i indicadors.
mental i la seua utilització per a la planificació,
4.6.2. Facilitar l'explotació de les dades, la seua utilització.
avaluació, atenció i investigació en salut mental
4.7. Avaluar processos i resultats 4.7.1. Incorporar indicadors d'avaluació de procés i resultat en
els acords de gestió en cada departament
4.8. Promoure l'excel·lència en salut mental a través 4.8.1. Potenciar l'acreditació de serveis i o dispositius de salut
de serveis de qualitat que respecten els drets de les mental en qualitat.
persones amb problemes de salut mental
4.8.2. Aplicar l'instrument d'Avaluació de Qualitat i Drets de
l'OMS sobre qualitat de serveis de salut mental.
5.1. Implantar mecanismes de coordinació de tota la 5.1.1 Crear una Comissió Permanent de Coordinació amb
l'OASM
57
xarxa de salut mental
5.2. Desenvolupar mecanismes de coordinació amb AP 5.2.1 Implementar programes col·laboratius entre els equips
en cada departament, que garantisquen l'adequada d'AP i SM
derivació, la continuïtat de les cures i l'eficàcia de les
5.2.2 Establir interconsultes no presencials, fomentant l'ús de
intervencions TICs-telepsiquiatria.
5.3. Establir mecanismes de coordinació amb les UCA 5.3.1. Establir criteris de derivació i circuits assistencials
5.4. Establir una coordinació eficaç amb la Conselleria 5.4.1. Crear una Comissió Insterinstitucional entre la
d'Igualtat i Polítiques Inclusives Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i la Conselleria
d'Igualtat i Polítiques inclusives per a la planificació conjunta,
de l'atenció a persones amb TMG i menors amb problemes de
salut mental i necessitats de protecció social.
5.5. Establir una coordinació eficaç amb totes les 5.5.1. Desenvolupar un model de coordinació amb la
administracions implicades en la millora de la salut Conselleria d'Educació, Cultura i Esport i amb la Conselleria de
mental Justícia i Conselleria d'Igualtat per a l'abordatge integral de la
infància i adolescència, amb problemes de salut mental.
58
9.2.4 LÍNIA ESTRATÈGICA 4: LES PERSONES: PERSONES USUÀRIES, FAMILIARS I
PROFESSIONALS.
L'OMS i la Comissió Europea reconeixen que l'exercici dels drets i l'apoderament i emancipació
d'usuaris dels serveis de salut mental i de les persones cuidadores és una prioritat per a les
pròximes dècades. L'apoderament és un concepte que inclou el control que exerceixen els usuaris
sobre els serveis de salut mental que influeixen en les seues vides, el grau d'elecció sobre les
alternatives de tractament amb l'objectiu de millorar la seua salut i consta de quatre dimensions:
autoconfiança, participació en les decisions, dignitat i respecte, i pertinença i contribució a una
societat més plural.
La Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat de l'ONU de 2006 (CDPD), ratificada per
Espanya en 2008 arreplega els drets de les persones amb qualsevol tipus de discapacitat: el respecte
a la dignitat inherent, l'autonomia individual, la llibertat de prendre les pròpies decisions, la
independència, la no discriminació, la participació i inclusió plenes i efectives en la societat, el
respecte per la diferència i l'acceptació de les persones amb discapacitat com a part de la diversitat i
la condició humana, la igualtat d'oportunitats, l'accessibilitat, la igualtat entre l'home i la dona, el
respecte a l'evolució de les facultats dels xiquets i les xiquetes amb discapacitat i del seu dret a
preservar la seua identitat. Tant l'organització dels serveis com les intervencions que s'his duen a
terme han d'estar en consonància amb el respecte als drets, com s'arrepleguen en aquesta
Convenció, garantint en tot moment la participació activa de les persones usuàries en el seu procés
de recuperació.
La família té unes necessitats formatives i informatives per a exercir tasques d'ajuda i d'altra banda
poden ser objecte en si mateixa de necessitat de suport i atenció, atesa la sobrecàrrega i el desgast
que pot ocasionar el ser un cuidador. Recolzar eficaçment la família i cuidadors és una tasca de
responsabilitat dels serveis sanitaris i socials implicats en l'atenció a aquest col·lectiu.
D'altra banda, la lluita contra l'estigma constitueix un dels factors claus en tots els plans d'acció de
salut mental. L'estigma causa rebuig i discriminació, la qual cosa repercuteix negativament en la vida
de les persones amb problemes de salut mental i en les seues famílies. La millor manera de lluitar
contra l'estigma és respectant els drets de les persones amb problemes de salut mental, tal com
s'arreplega en la CDPD. Cal continuar sensibilitzant a la societat, als professionals de tots els àmbits (
salut, serveis socials, educació)i a les persones usuàries i a les seues famílies sobre els drets de les
persones amb problemes de salut mental. L'Instrument d'Avaluació de la Qualitat i Drets de l'OMS és
una ferramenta per a la conscienciació de la importància de respectar els drets i la seua relació amb
la qualitat dels serveis d'atenció en salut mental. L'objectiu principal de la lluita contra l'estigma és
aconseguir una societat, on totes les persones amb problemes de salut mental puguen gaudir dels
mateixos drets, deures i oportunitats.
59
mecanismes de comunicació i participació que permeten i faciliten les aportacions de tots els agents
implicats.
6.1. Millorar la informació a las persones usuàries del 6.1.1. Consensuar el PAI amb la persona usuaria i la firma del
seu procés de salut per a facilitar la presa de decisions consentiment informat
6.2. Potenciar la participació de les persones usuàries 6.2.1. Disposar en cada departament d'una estructura
en el disseny i avaluació dels serveis des de la participativa.
perspectiva de recuperació
6.2.2. Incloure les persones usuàries en els grups i comissions
de treball, tant dels departaments com dels serveis centrals.
6.3. Promoure autocures i autoajuda 6.3.1. Participar i potenciar, junt amb AP i serveis socials i
associacions grups d'autocures i d'autoajuda
6.4. Promoure les decisions planificades anticipades 6.4.1. Registrar en la història clínica les decisions planificades
que faciliten la presa de decisions i actuacions en les anticipades.
situacions de crisis
6.4.2. Designar un/a representant per a actuar
d'interlocutor/a per a situacions de crisi
60
OBJECTIU GENERAL 7: PROMOURE LA PARTICIPACIÓ I EL SUPORT A LES FAMÍLIES I
CUIDADORS INFORMALS
7.2. Millorar la informació de les persones cuidadoras7.2.1. Proporcionar aquesta informació a través dels dispositius
sobre la malaltia, dispositius, circuits i recursos de salut mental, en els processos d'acollida
7.3. Millorar la qualitat de vida i els nivells de salut de [Link] intervencions grupals per cuidadors junt amb AP.
persones cuidadores.
7.4. Promoure la participació de les famílies 7.4.1. Incloure la família/persones de referència en l'elaboració
del PAI
8.1. Realitzar intervencions per a eradicar l'estigma 8.1.1. Crear una Mesa de Lluita contra l'Estigma i Defensa dels
dirigides a població general, persones usuàries, Drets que coordine totes les activitats
familiars, professionals sanitaris i no sanitaris, sistema
8.1.2. Participar en cursos de formació i sensibilització per a
educatiu i mitjans de comunicació
professionals, promovent la participació docent de persones
usuaris experts i familiars experts.
8.2. Fomentar i promoure la inclusió social de les 8.2.1. Establir acords amb la Conselleria d'Economia
persones amb problemes de salut mental Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball per a millorar
les taxes d'ocupació i accessibilitat a les accions formatives i
ocupació
61
8.2.2. Suport a programes orientats a la inclusió social
desenrotllats per associacions de persones usuàries i familiars
i ONG i ajuntaments i altres institucions implicades.
8.3. Promoure campanyes publicitàries sobre la salut 8.3.1. Utilitzar noves tecnologies 2.0 3.0.
mental en positiu
8.3.2. Utilitzar espais de publicitat estàtica i/o dinàmica de
distintes institucions.
9.2. Potenciar la participació de la ciutadania 9.2.1. Incorporar iniciatives d'entitats locals, ONG i ciutadania en
general
9.3. Potenciar la participació de societats científiques i9.3.1. Incorporar aportacions de grups professionals en la
professionals relacionats amb la salut mental planificació i avaluació.
L'estratègia autonòmica de salut mental pretén proporcionar una atenció de qualitat a les persones
amb problemes de salut mental a través de la formació. Aquesta formació ha d'incloure
professionals sanitaris i no sanitaris, persones usuàries, familiars, voluntariat i altres sectors
relacionats amb el camp de salut mental.
El conjunt d'accions formatives, totes elles de caràcter multidisciplinari, es dirigiran cap a l'adquisició
i actualització constant de coneixements i competències necessàries per a oferir la millor atenció
possible a les persones que pateixen un trastorn mental. Es considera imprescindible que la formació
estiga basada en les millors evidències científiques, s'adapte a les necessitats de les persones
usuàries i dels seus familiars, així com a les exigències dels professionals i d'altres agents implicats.
Si es vol millorar l'eficàcia i l'eficiència del sistema s'ha d'incloure la formació en gestió clínica,
avaluació, treball en equip, model de recuperació i formació en drets. Una part essencial de la
formació és la proporcionada des de l'experiència, incorporant a persones usuàries com a docents,
que aporten la seua perspectiva experiencial.
62
Quant a la forma d'adquirir la formació, una de les més eficaces és la que es du a terme per a
adquirir competències concretes, en forma de tallers i supervisions directes en el lloc de treball.
D'altra banda, aquesta estratègia pretén prioritzar la investigació interdisciplinària en salut mental
i la perspectiva de gènere, crear xarxes de centres d'investigació i grups d'excel·lència i impulsar la
investigació independent en la pràctica clínica. La integració de la investigació amb la pràctica clínica
garanteix una major qualitat dels serveis de salut i una millor i més ràpida implantació dels avanços
científics en la promoció, prevenció, diagnòstic i tractament dels trastorns mentals, així com un
atenció ètica i eficaç a les persones usuàries. En el Pla d'Acció sobre Salut Mental 2013-2020 de
l'OMS s'estableix com a objectiu enfortir les investigacions en salut mental, en particular la
investigació operativa que incloga la creació de centres d'excel·lència.
63
10.3. Potenciar metodologies docents innovadors en el
procés de formació: ús de noves tecnologies (TIC)
10.3.1. Potenciar la formació en salut mental via telemàtica
11.3. Fomentar la difusió del coneixement 11.3.1. Difondre la informació de les investigacions de salut
mental.
64
10. OFICINA AUTONÒMICA DE SALUT
MENTAL.
L'Oficina Autonòmica de Salut Mental és una estructura funcional, que depén de la Direcció General
d'Assistència Sanitària té com a funció principal prestar suport tecnicocientífic en salut mental, a
través de funcions de planificació, assessorament, coordinació i avaluació dels serveis de salut
mental d'acord amb el que establix l'Estratègia Autonòmica de Salut Mental i a les directrius que
l'autoritat sanitària determine en cada moment. Així mateix, s'ocuparà de l'elaboració de programes i
plans de salut mental i de la promoció de la participació d'usuaris i familiars. El funcionament de
l'OASM es durà a terme amb el seu propi equip, amb el suport de comités d'experts i grups de
treball i davall les directrius de la Direcció General d'Assistència Sanitària.
Avaluar i millorar la qualitat dels serveis de salut mental utilitzant l'Instrument de Qualitat i
Drets de l'OMS, d'acord amb la Convenció de l'ONU de Drets de les Persones amb
Discapacitat, des d'una perspectiva de millora contínua de l'atenció i respecte als drets de les
persones amb problemes de salut mental.
Desenvolupar la coordinació global entre la xarxa sanitària de serveis de salut mental i dels
recursos dependents de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, que atenen persones
amb Trastorn Mental Greu, per a realitzar la planificació conjunta i articular la coordinació
general entre ambdues xarxes, amb l'objectiu d'aconseguir l'atenció integral a les persones
amb TMG en totes les unitats assistencials, incloent-hi així mateix altres institucions
implicades, especialment a la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç
i Treball.
65
Administracions Públiques, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, diputacions
provincials, ajuntaments, Serveis socials de base, entre altres.
Elaborar junt amb l'EVES el programa de formació continuada, que millore les capacitats i
competències en salut mental dels professionals sanitaris.
Gran part dels objectius de l'Estratègia estan fonamentats en una reorganització i gestió clínica
eficient i en una optimització dels recursos disponibles, d’acord amb el model d’atenció comunitària,
incloent-hi la coordinació d'aquests amb altres agències implicades i la integració funcional de tots
els dispositius que presten atenció a persones amb problemes de salut mental i que actualment
depenen de distintes administracions.
Idealment un sistema de salut és el resultat del disseny i desenvolupament d'un model teòric a través
d'un procés organitzat de planificació. Però en la pràctica, sol ser el resultat d'una superposició al
llarg del temps de diferents i variades accions i dotació de recursos, generalment degudes a
decisions conjunturals, aïllades i fins i tot contradictòries.
Aquesta situació, en relació amb la salut mental, ha donat lloc a un sistema desigual i fragmentat,
amb solapaments i duplicitats de vegades i en altres amb buits en l'atenció, amb una alta variabilitat
clínica i de dotació de recursos, i amb una organització centrada en dispositius estancs en compte de
programes i processos assistencials dissenyats d'acord amb les necessitats de les persones usuàries.
I orientades a la recuperació i inclusió social.
La necessitat més immediata per a implementar l'Estratègia consisteix a reorganitzar i adequar els
recursos d'acord amb el model d'atenció comunitària i recuperació i integrar tots els dispositius en
una única xarxa. El que es pretén amb l'Estratègia és precisament planificar d'acord amb un model
teòric, que organitze la xarxa i l'atenció per a assolir els objectius: la millora de la salut mental de la
població i la millora de l'atenció a les persones amb problemes de salut mental.
L'atenció a les persones amb problemes de salut mental es du a terme per una xarxa de serveis, amb
implantació territorial i descentralitzada, que acosta les prestacions a les persones usuàries, i
proporcionen intervencions comunitàries de diversa complexitat. L'eficàcia del model depén, com a
66
condició fonamental, de la bona articulació i diferenciació de les prestacions sanitàries i socials per a
aportar respostes globals a les necessitats de salut i protecció social de la comunitat, evitant establir
“parcel·les” de competències, sinó al contrari integrar i coordinar l'actuació en una resposta global.
Les intervencions han de guiar-se pel principi de “normalització”, amb l'objectiu que les persones
amb trastorns mentals greus s’incorporen a recursos “normalitzats en la comunitat”. D'acord amb
aquest model es plantegen els següents objectius específics:
L'ordenació dels dispositius de salut mental parteix del Departament de Salut com a marc territorial i
poblacional, que és la base per a determinar les necessitats i desenvolupar les actuacions, reordenar
i adequar els recursos existents, prioritzar les accions i avaluar els resultats.
El Servei de Salut Mental constitueix el conjunt de recursos del Departament de Salut i es concep com
a equip únic funcional i flexible, que organitza la seua actuació en processos assistencials i
programes per objectius des d'un enfocament d'atenció integral, continuada, centrat en les
necessitats de l'individu, la família, el seu context i la comunitat.
Un cap de servei/ coordinador, responsable de tots els recursos de salut mental del
departament, que garantisca el conjunt d'actuacions i la continuïtat de l'atenció, considerant
tots els recursos de salut mental del departament (hospitalaris i ambulatoris) com una unitat
funcional única, sota la dependència de les estructures directives de gestió del departament
• Comissió d'AP/SM
• Comissió infantil-adolescent
Com a estructura de gestió dels recursos de salut mental específics, hi haurà un Comité de Gestió de
Salut Mental que garantisca una única xarxa funcional i la continuïtat de les cures evitant
departaments estanc i format almenys per:
o Cap de servei/coordinador
67
o Representants de les comissions/Grups de treball
- Atenció orientada que les persones amb problemes de salut mental romanguen en la seua
comunitat i siguen tractades en ella, evitant al màxim l'hospitalització a temps complet,
potenciant especialment els programes d'atenció domiciliària i els hospitals de dia.
- Coordinació amb tots els dispositius sanitaris, socials, educatius, judicials, ocupació i
formació implicats en l'atenció a les persones amb problemes de salut mental a través de
les diferents comissions i grups de treball.
- Patologia Dual,
- Atenció a majors
Quant a l'organització el servei de salut mental s'estructura operativament en les següents unitats
bàsiques:
-Unitats de salut mental, adults i menors (USM i USMI-A) que són la base del model
d’atenció comunitària.
68
-Unitats d'hospitalització psiquiàtrica d'adults, menors i monogràfiques (UHP), ubicades
en hospitals generals.
Les funcions del Servei de Salut Mental del departament comú a totes les unitats bàsiques inclouen
l'assistència (70%), docència (10%), investigació (10%) i l'administració (10%).
Els professionals que componen el servei de salut mentals són psiquiatres, psicòlegs, infermeres,
terapeutes ocupacionals, treballadors socials, tècnics auxiliars en cures d'infermeria i personal
administratiu. La dotació de professionals ha d'ajustar-se en relació amb la població, els dispositius
existents i els programes assistencials, d'acord amb les ràtios convencionalment acceptades.
La distribució dels professionals en el servei de salut mental entre les diferents unitats bàsiques de
salut mental ha de respondre de forma flexible a les necessitats i programes d'atenció del
departament. Açò significa que els professionals estan adscrits al servei i no a una unitat en concret
poden prestar la seua activitat en diverses unitats bàsiques, a temps parcial, o assignar-se de forma
periòdica als diferents dispositius. L'organització no es basa en unitats estanques, sinó en els
processos assistencials que requereixen de la intervenció sinèrgica i coordinada de les diferents
unitats bàsiques. El que determina l'atenció no són els dispositius, sinó els diferents programes i
processos assistencials, de tal forma que es garantisca l'atenció continuada i adequada a les
necessitats de les persones usuàries.
El conjunt de dispositius es configura com una xarxa integrada en què els diversos llocs
d'intervenció estan articulats en un mateix nivell, amb abordatges integrals en xarxa,
independentment de la dependència administrativa.
La USM en tot moment farà el seguiment i coordinarà l'atenció de les persones usuàries,
independentment del lloc en què es troben (Residència, UHP, UME, habitatge tutelat,…)
No ha d'haver una jerarquia dels serveis que donen lloc a nous fons de sac on es deriven els
casos més difícils
69
que garantisquen la continuïtat de les cures, no fragmentat amb respostes parcials i
compartimentades.
Quant al finançament i dotació pressupostària en salut mental aquesta no és una activitat aïllada i
independent i ha de centrar-se en la posada en marxa de polítiques i plans i no sols de serveis i els
increments del finançament han d'orientar-se a les prioritats de la planificació i les oportunitats de
millora de qualitat.
La planificació és la que ha de guiar el procés pressupostari, però sovint els plans i els pressupostos
es desenvolupen de forma independent i el resultat és que els objectius no es veuen reflectits de
forma explícita en els pressupostos.
A més, una dificultat important és la freqüent falta de disponibilitat de dades sobre les despeses en
salut mental o el fet que siguen incompletes. Sense aquesta informació és difícil valorar els efectes
de les polítiques i determinar quines decisions serien les més indicades.
El desenvolupament d'una Estratègia reflecteix les metes i els objectius d'una política i sobre la base
de les necessitats i prioritats reflectides, es genera un pressupost. Si no és així, el pressupost es
converteix en el principal determinant de l'evolució del sistema de salut mental, en compte de ser el
mitjà per a aconseguir els objectius i les prioritats planificades.
La quantitat dels recursos és important, però la seua assignació, distribució, organització i els
programes que s'hi desenvolupen són fonamentals. Així mateix, és imprescindible conéixer la
despesa associada a cada recurs, incloent-hi les despeses administratives, de personal, farmacèutic
i d'infraestructura.
Per a una correcta implementació i avaluació de l'Estratègia ha de comptar-se per als pròxims quatre
anys amb una línia pressupostària específica que permeta assignar els pressupostos en relació amb
els objectius i prioritats establits i anar ajustant-los en funció dels resultats de l'avaluació.
Aquesta línia pressupostària específica permetrà assegurar que els recursos financers i humans
s'utilitzen principalment als recursos vinculats a la comunitat, d'acord al model que s'arreplega en
aquesta estratègia.
70
D'altra banda, hi ha una sèrie de necessitats no cobertes, que han de ser tingudes en compte, com
l'adequació i modernització d'algunes infraestructures, el creixement d'alguns serveis històricament
deficitaris (com ara hospitals de dia de, programes de seguiment domiciliari, unitats de rehabilitació
hospitalària) i l'adaptació progressiva del nombre de professionals.
A continuació es presenten les taules amb l'evolució dels dispositius i de la dotació de personal des
de 1990 i la proposta de creixement per als pròxims quatre anys.
Aquesta proposta d'increment tant dels dispositius com de la dotació de recursos humans respon a
la necessitat de consolidar el model comunitari d'atenció, la qual cosa implica una reestructuració del
servei de salut mental que s'oriente cap a una atenció més comunitària, que prioritze els dispositius i
programes d'hospitalització parcial i atenció domiciliària i que disminuïsca les necessitats d'ingrés en
unitats d'hospitalització total.
71
• Unitats de salut mental a temps parcial
• Estos centres de dia de rehabilitació depenen de la Conselleria de Sanitat Universal i Salud Pública.
AÑO Psiq /100.000 Psic /100.000 Enf /100.000 TS /100.000 TCAE /100.000 TO/MO /100.000 Total /100.000
1990 140 3.9 54 1.4 79 2.0 30 0.8 130 3.3 18 0.5 451 11.6
2002 239 5.7 110 2.6 181 4.3 34 0.8 297 7.1 6/15 0.4 876 20.9
2016 306 6.1 168 3.4 296 5.8 54 1.1 310 6.2 13 0.3 1142 22.8
2020 312 6.2 178 3.6 311 6.1 64 1.3 322 6.4 21 0.4 1203 24.1
S'han prioritzat per als dos primers anys accions, programes i protocols, d'acord amb els criteris
següents:
− Equitat
− Eficiència
− Necessitats no resoltes
A continuació s'exposen la taula amb els objectius prioritzats i les taules dels cronogrames per als
objectius,processos, programes, protocols i accions prioritzats.
PROMOURE LA SALUT MENTAL DE LA POBLACIÓ Desenvolupar un pla de promoció conjuntament amb la Direcció General de Salut
Pública
PREVENIR LA MALALTIA MENTAL Realitzar intervencions de prevenció en àmbits escolars i laborals, amb atenció
primària, salut pública i serveis socials conjuntament
PREVENIR EL SUÏCIDI Elaborar un pla de prevenció del suïcidi i maneig de la conducta suïcida
72
ERADICAR L'ESTIGMA Crear una Mesa de Lluita contra l'Estigma amb tots els agents implicats
MILLORAR L'ATENCIÓ A LA POBLACIÓ INFANTIL-ADOLESCENT Elaborar protocol per a l'atenció de menors en centres d'acollida.
MILLORAR L'ATENCIÓ DE LA POBLACIÓ ADULTA Dissenyar i implementar processos d’atenció, protocols i circuits assistencials, per
problemes rellevants .
MILLORAR LA DETECCIÓ I INTERVENCIÓ PRECOÇ Elaborar i implementar el programa de Primers Episodis Psicòtics
GARANTIR LA CONTINUÏTAT ASSISTENCIAL Incloure en la història clínica informatitzada el PAI en el cas de TMG i CT en el cas
de TMC
Dissenyar protocol d'actuació conjunta entre AP, USM, UCA i Socials, per a
persones amb patologia dual.
MILLORAR L'ATENCIÓ EN SITUACIÓ DE CRISI I EN ELS SERVEIS D'URGÈNCIES Dissenyar protocol d'actuació en els serveis d'urgències i trasllat a centre sanitari
MILLORAR I POTENCIAR L'ATENCIÓ DOMICILIÀRIA Desenvolupar programes d'atenció domiciliària dins de les activitats de les USM.
DESENVOLUPAR PROGRAMES COL·LABORATIUS AMB ATENCIÓ PRIMÀRIA I ALTRES Desenvolupar actuacions conjuntes amb AP per a l'atenció i seguiment dels
ESPECIALITATS. problemes de salut física de persones amb TMG.
INCREMENTAR LES INTERVENCIONS GRUPALS PER A PERSONES AMB TMG, TMC I Desenvolupar programes psicoeducatius en les USM
LES SEUES FAMÍLIES
MILLORAR L'ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURA DE LA XARXA DE SALUT MENTAL Organitzar funcionalment la xarxa de salut mental com una xarxa única i específica
Crear les comissions mixtes necessàries, que involucren tots els implicats en millora
de la salut mental
INCLOURE FERRAMENTES DE GESTIÓ Incorporar els indicadors específics de salut mental en els acords de gestió de la
conselleria i en els acords de gestió de cada departament
MILLORAR ELS SISTEMES D'INFORMACIÓ EN SALUT MENTAL I LA SEUA Elaborar un quadre de comandaments i indicadors.
UTILITZACIÓ PER A MILLORAR LA PLANIFICACIÓ, AVALUACIÓ I ATENCIÓ EN SALUT
MENTAL Facilitar l'explotació de les dades i utilització de la informació
73
FOMENTAR LA QUALITAT EN SALUT MENTAL PROMOVENT ELS DRETS DE LES Realitzar l'Avaluació de la Qualitat dels Serveis de Salut Mental amb l'Instrument de
PERSONES AMB PROBLEMES DE SALUT MENTAL l'OMS
MILLORAR LA SATISFACCIÓ DELS PROFESSIONALS Afavorir la participació i implicació dels professionals a través de comissions i grups
de treball
MILLORAR LA SATISFACCIÓ DE LES PERSONES USUÀRIES I ELS SEUS FAMILIARS Facilitar la participació activa en la planificació, avaluació dels serveis i en la presa
de decisions respecte al seu tractament
ELABORAR UN PLA DE FORMACIÓ ESPECÍFICA PER A LA FORMACIÓ CONTINUADA Crear una comissió de formació en salut mental, en coordinació amb l'EVES
EN MATÈRIA DE SALUT MENTAL
POTENCIAR ESBOSSES ESTABLES D'INVESTIGACIÓ Crear i mantindre una Comissió d'investigació en matèria de salut mental
74
Pla de prevenció suïcidi i abordatge de la conducta
suïcida
Inclusió del CT en la HC
75
13. AVALUACIÓ I INDICADORS
Un dels requisits de tot procés de planificació és establir-ne l'avaluació. L'avaluació és un punt clau
de qualsevol projecte i té repercussió directa en el treball, així com en l'evolució de l'organització. A
més, el mateix procés d'avaluació suposa un moment de reflexió, imprescindible per a millorar i
progressar, a més d'un exercici de responsabilitat social i política
El disseny de l'Estratègia inclou com a exigència, la necessitat d'una avaluació de tots els objectius i
accions prioritzades, així com la identificació dels agents responsables, tant de l'execució com de
l'avaluació. La utilitat de l'Estratègia vindrà garantida pel seu seguiment a través d'aquesta avaluació
sistemàtica, de la consecució dels objectius i el seu reajustament en relació amb les noves
necessitats que es vagen detectant.
L'avaluació de l'Estratègia en Salut Mental de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública es durà
a terme mitjançant l'arreplega sistemàtica d'informació, centrada en els indicadors dissenyats a
aquest efecte. Aquests indicadors permetran mesurar la idoneïtat, l'eficàcia i l'eficiència del pla, així
com anar fent els canvis pertinents. S'ha definit un INDICADOR per a cada acció. Els indicadors són
de dos tipus:
Per a garantir el correcte seguiment i avaluació de l'Estratègia, s'han constituït cinc comités
d'experts, u per cada línia estratègica.
76
LÍNIA 1: PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL I PREVENCIÓ DELS TRASTORNS
MENTALS
OBJECTIU GENERAL 1: PROMOURE LA SALUT MENTAL I EL BENESTAR EMOCIONAL DE LA POBLACIÓ GENERAL I DE COL·LECTIUS
VULNERABLES.
ACCIÓ INDICADOR
1.1.1. Desenvolupar un pla de promoció conjuntament amb la Direcció General de Salut Pública Existència de pla de promoció
i altres sectors implicats, especialment amb Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i
Esport i la Conselleria de d'Igualtat i Polítiques Inclusives
1.1.2. Desenvolupar activitats conjuntes de promoció entre Salut Mental i Atenció Primària dirigides Nombre d'activitats per
a col·lectius vulnerables com les persones dependents, famílies en risc d'exclusió, dones víctimes departament.
de violència de gènere e i els seus fills, persones amb Trastorn Mental Greu amb la col·laboració de
serveis socials i de l'àmbit educatiu i laboral.
INDICADOR
ACCIÓ
2.1.1. Desenvolupar intervencions col·laboratives entre AP i SM per a prevenir problemes de salut Nre. d'intervencions col·laboratives
mental en la població general
2.1.2. Realitzar intervencions col·laboratives entre AP i SM en àmbits escolars i laborals, en Nre. d'intervencions conjuntes per
cooperació amb serveis socials, orientades a la prevenció dels trastorns mentals departament
2.2.1. Desenvolupar intervencions col·laboratives entre AP i SM per a prevenir problemes de salut Nre. d'intervencions conjuntes
mental en els cuidadors dirigides a cuidadors.
2.2.2. Crear una comissió conjunta amb tots els sectors implicats per a posar en marxa accions en Creació de la comissió.
matèria de promoció del benestar emocional i prevenció de problemes de salut mental per a
Nre. d'accions posades en marxa
població infantil i adolescent en risc (víctimes d'abús o abandó, menors amb mesures judicials o en
situació de protecció i acollida)
2.2.3. Desenvolupar programes conjunts entre UCA, AP i SM orientats a la prevenció de conductes Nre. d'intervencions conjuntes.
addictives.
2.2.4. Desenvolupar un circuit coordinat entre Atenció Primària, Salut Mental i els centres Existència d'un protocol d'actuació.
d'atenció a les víctimes de maltracte i violència de gènere.
Nre. de persones ateses segons el
protocol d'atenció.
2.3.1. Elaborar un Pla de prevenció del suïcidi i maneig de la conducta suïcida Edició i difusió del Pla
2.4.1. Desenvolupar intervencions basades en processos assistencials que potencien la prevenció Nre. d'intervencions en cada
de la cronicitat. departament
2.4.1. Desenvolupar intervencions conjuntes entre SM i AP dirigides a prevenir problemes físics de Existència d'un protocol de prevenció
salut en persones amb TMG i atenció de problemes de la salut
física.
77
el protocol
OBJECTIU GENERAL 3- MILLORAR LA QUALITAT I L'ATENCIÓ EN SALUT MENTAL: SALUT EN TOTES LES EDATS
ACCIÓ INDICADOR
3.1.1. Col·laborar en el desenvolupament d'accions formatives per al personal docent per a la detecció Existència d'accions formatives per
precoç de problemes de salut mental en la infància i adolescència en els centres d'ensenyança. a docents en tots els departaments
3.1.2. Elaborar un protocol d'educació i salut mental per a la detecció i atenció precoç Existència del protocol
3.1.3. Promoure el desenvolupament d'accions formatives conjuntes entre AP i SM orientades a la Existència de sessions formatives
detecció precoç de problemes de salut mental en la infància i l'adolescència.
3.2.1. Elaborar un protocol d'actuació coordinat amb les institucions implicades en l'atenció a menors Existència de protocol
en situació de protecció
3.2.2 Desenvolupar accions formatives dirigides a personal dels centres d'acollida i terapèutics. Existència d'accions formatives per
als docents en tots els
departaments
3.3.1. Crear una comissió de coordinació entre els dispositius implicats: sanitaris, socials i educatius, Existència de comissió de
en l'atenció infantil-adolescent coordinació
3.3.2. Dissenyar i implantar el PAI para TMG en la infància i adolescència i registrat en la història clínica Registre en la història clínica
informatitzada. informatitzada
3.4.1. Dissenyar i implantar un procés d’atenció integral per als menors amb trastorns de l'espectre Existència de protocol d'actuació,
autista. coordinació i circuit assistencial
3..5.1. Dissenyar i implantar un procés d'atenció integral per a menors : amb trastorn per dèficit Existència de protocol d'actuació
d'atenció.
Departaments que han implantat el
protocol.
3.6.1. Elaborar i implantar un procés d'atenció integral per a menors amb problemes de la conducta Existència de programa
alimentària.
Departaments que han implantat el
programa.
3.7.1. Realitzar grups d'habilitats socials i afrontament de problemes quotidians per a menors i Nre. intervencions grupals en cada
familiars. departament
3.8.1. Implantar programes psicoeducatius per a adolescents i familiars. Departaments amb programes
psicoeducatius
3.9.1. Promoure el desenvolupament d'accions formatives conjuntes entre AP i SM orientades a la Existència d'accions formatives per
als docents en tots els
78
detecció precoç de problemes de salut mental en la població adulta des d'AP departaments
3.10.1. Dissenyar i implantar el pla de integral d'atenció a les persones amb Trastorn Mental Greu que Existència del pla integral.
comprenga tot el ventall de necessitats sanitàries, sociosanitàries, socials i residencials conjuntament
Dept. que han implantat el plan
amb tots els agents implicats
Avaluació del programa d'acord
amb els seus indicadors
3.10.2. Incorporar el PAI en la història clínica informatitzada. Existència de documento PAI en els
sistemes d'informació
[Link] protocol d'actuació per a evitar la desvinculació Existència d'un protocol d'actuació
[Link] en les unitats de salut mental un programa de rehabilitació per a les persones amb Nre. de USM tenen el programa.
TMG que incloga grups psicoterapèutics, HHSS, psicoeducació, rehabilitació neurocognitiva i d'oci i
Nre. d'intervencions del programa
temps lliure, afrontament de l'estrés, resolució de problemes en col·laboració amb AP i moviment
por USM.
associatiu.
3.10.5. Implantar grups psicoeducatiu i d'autoajuda per a familiars, cuidadors de persones amb TMG i Nre. de USM que realitzen
persones usàries, mitjançant col·laboració de SM i AP aquestes intervencions
col·laboratives
Nombre d'intervencions.
3.10.6. Implantar el desenvolupament de la figura de l'agent d'ajuda mútua Nre. de departaments que han
implantat la figura d'agent d'ajuda
mútua
3.10.7. Dissenyar protocol d'atenció als problemes de salut física entre SM i atenció primària per a les Existència de protocol
persones amb TMG
Nre. de Dept. que tenen protocol.
3.11.1. Desenvolupar el procés assistencial d'atenció per a les persones amb trastorn límit de Existència de programa d'atenció a
personalitat. persones amb trastorn de
personalitat
3.12.1. Elaborar un procés d’atenció integral per a atendre la població amb patologia dual. Existència de protocols de
coordinació
3.13.1 Elaborar un protocol per al circuit assistencial, incloent-hi tots els dispositius assistencials i Existència de protocol específic per
79
socials implicats en l'atenció de persones majors amb problemes de salut mental. al circuit assistencial
3.13.2 Protocol·litzar la coordinació (AP, neurologia i SM) per a l'atenció a les persones amb demència Existència de protocol específic per
al circuit assistencial
3.13.3 Protocol·litzar la intervenció coordinada entre AP i SM de les persones ingressades en Existència de protocol específic per
residències de majors. al circuit assistencial
3.14.1 Establir protocols de coordinació i col·laboració entre AP i SM que incloguen detecció, pautes Existència de protocol de
d'intervenció, criteris de derivació i programes de col·laboració. coordinació
3.14.3 Incrementar la utilització d'intervencions grupals per a persones amb TMG. Nombre d'intervencions grupals .
3.14.4 Potenciar la utilització dels programes d’autoajuda i suport mutu per a persones, recursos Existència de derivacions a
comunitaris normalitzats, serveis socials locals, associacions, clubs, des d'AP i SM. recursos comunitaris
3.15.1. Desenvolupar un pla d'intervenció conjunt entre SM i AP, per a atendre els problemes Existència d'un pla d'intervenció
emocionals de la vida quotidiana que provoquen malestar en col·laboració amb els recursos socials i
les associacions
3.16.1. Establir protocols d'actuació davant situacions de crisis /urgències Existència d'un protocol d'actuació
3.16.3. Establir protocols d'actuació en els serveis d'urgència dels hospitals generals. Existència d'un protocol d'actuació
3.17.1. Crear comissions d'anàlisi de casos de persones amb malaltia mental sotmeses a mesures Existència de comissió d'anàlisi de
judicials casos.
3.17.2. Desenvolupar un programa pont d'atenció en coordinació amb el PAIEM Existència de un programa pont
3.18.1. Augmentar la formació dels equips de SM per a la millora de l’atenció a les persones amb Nre. de professionals formats
discapacitat intel·lectual i trastorn mental
3.18.2. Establir un protocol d'actuació amb els centres específics que atenen persones amb DI en els Existència de protocol
dept. de salut
3.19.1 Establir i implantar un protocol d'atenció entre els recursos implicats que garantisca l'atenció Existència de protocol específic per
80
prioritària al col·lectiu de dones maltractades i víctimes de violència de gènere. al circuit assistencial
3.20.1 Establir i implantar circuits d'atenció coordinada entre serveis socials municipals, recursos de la Existència de protocol específic per
Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives i els dispositius sanitaris d'atenció, tant d'AP com de SM. al circuit assistencial
ACCIÓ INDICADOR
4.1.1 Integrar funcionalment tots els dispositius implicats en una única xarxa Integració dels dispositius.
4.1.2 Organitzar els serveis de salut mental de cada departament en xarxes funcionals que fomenten el Existència de la xarxa funcional.
treball en equip i la participació dels professionals, persones usuàries i familiars en la planificació, gestió i
avaluació dels serveis.
4.1.3. Crear en cada departament el comité de gestió de salut mental. Existència del comité.
4.1.4. Organitzar l'atenció per processos i programes assistencials que garantisquen la qualitat de l'atenció Existència de programes i
i minimitzen la variabilitat clínica processos assistencials en cada
departament.
4.1.5. Designar referent de cada procés, programa assistencial en cada departament. Existència de referent per procés
i programa en cada departament
4.1.6 Designar coordinador de cada unitat bàsica dels serveis de salut mental dels departaments Existència de coordinador/a.
4.1.7 Designar referents en cada departament per a la coordinació i el desenvolupament dels protocols Existència de referents.
en col·laboració amb els diferents sectors.
4.2.1. Definir tots els dispositius, prestacions i perfils professionals necessaris. Definició.
4.2.2 Transformar les unitats d'hospitalització domiciliària en equips de tractament assertiu comunitari Nre. de departaments amb ETAC.
vinculat a la USM
4.3.2. Implementar la xarxa d'hospitals de dia d'adults i monogràfics (TLP, TCA) Nre. d'hospitals de dia creats
4.3.3. Crear un programa de tractament assertiu comunitari en cada departament Nre. de departaments con
programa ETAC
81
4.3.4. Incrementar les unitats de rehabilitació hospitalàries (UME) Nre. d'UME creades
4.3.5. Completar la dotació de recursos humans necessaris per a garantir l'equitat i la qualitat en funció de % increment de recursos
la reorganització de la xarxa i les necessitats detectades humans
4.4.1. Implantar en tots els departaments els processos assistencials, programes i protocols elaborats per Nre. de processos, programes i
la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. protocols implantats
Mesurament de la utilització
d'ansiolítics/ antidepressius
4.5.1. Incloure programes d'atenció domiciliària i/o equips mòbils dins de les activitats de les USM, Existència de programes
USMI-A i HD d'atenció domiciliària
4.6.2. Facilitar l'explotació de les dades i la seua utilització Disponibilitat de les dades per a
la seua utilització
4.7.1. Incorporar indicadors d'avaluació de procés i resultat en els acords de gestió en cada departament. Nre. de departaments que tenen
indicadors d'avaluació de procés i
resultat
4.7.2. Incloure en la història clínica informatitzada una bateria estandarditzada d'avaluació clínica. Existència d'una bateria de
proves estandarditzada inclosa
en la història clínica
informatitzada
[Link] indicadores d'avaluació en els serveis des de la perspectiva de recuperació Existència d'indicadors
d'avaluació
4.8.1. Potenciar l'acreditació de serveis i/o dispositius de salut mental en qualitat Nre. de serveis acreditats en
qualitat
4.8.2. Aplicar l'instrument d'avaluació de l'OMS sobre qualitat de serveis de salut mental Nre. de serveis avaluats amb
l'instrument de l'OMS
4.8.3. Desenvolupar les recomanacions que resulten de l'avaluació de drets humans i qualitat en els SM, Desenvolupament de les
així com realitzar el seguiment corresponent. recomanacions en els serveis
avaluats
OBJECTIU GENERAL 5: GARANTIR L'ATENCIÓ INTEGRAL I INTEGRADA A LES PERSONES AMB PROBLEMES DE SALUT MENTAL
INDICADOR
ACCIÓ
5.1.1. Crear una Comissió Permanent de coordinació dels serveis de salut mental amb l'OASM Nre. de reunions a l'any
5.2.1. Implementar programes col·laboratius entre els equips d'atenció primària i salut mental. Disseny de programes
col·laboratius entre equips d'AP
i SM
82
cada USM
5.2.3. Establir trobades presencials periòdiques amb Atenció Primària, com ara: sessions clíniques Nombre de departaments amb
conjuntes, activitats formatives conjuntes… accions programades
5.3.1. Establir criteris de derivació i circuits assistencials amb les UCA Existència de criteris de
derivació i circuits assistencials
amb les UCA
5.4.1. Crear una Comissió Interinstiucional entre la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública Existència de la Comissió
i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives per a la planificació conjunta de l'atenció de
persones amb TMG i menors amb problemes de salut mental i mesures de protecció Nre. reunions a l'any
5.4.2. Crear una Comissió Provincial de Coordinació Tàctica amb altres agents implicats Existència de la Comissió
(ajuntaments, diputacions provincials, direccions territorials, associacions …) per a la gestió
conjunta de l'atenció a persones amb TMG i menors amb problemes de salut mental i Nre. reunions a l'any
necessitats de protecció social
5.4.3. Crear comissions sociosanitàries de gestió de casos en cada Departament, amb la Existència de la Comissió
participació de tots els agents implicats en el seguiment per a adults i per a menors
Nre. reunions a l'any
5.4.4. Dissenyar el circuit d'atenció coordinat entre la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Existència del circuit
Pública i la Conselleria de Igualtat i Polítiques inclusives que garantisca la continuïtat de les
cures i l'atenció en el recursos que precisen les persones usuàries, evitant la burocratització Nre. d'usuaris inclosos en el
innecessària (adults i menors) circuit
5.4.5. Ajustar el barem de la dependència a les característiques de les persones amb TMG i Existència de barem ajustat
acordar un model d'informe per a la sol·licitud de la valoració de la dependència que
s'òmpliga en la USM Existència de model d'informe
Nre. de sol·licituds
5.4.6. Establir la coordinació necessària amb els centres d'Atenció Primària per a l'atenció a Existència de reunions
menors amb TEA programades
5.5.2. Desenvolupar un modelo de coordinació amb la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Existència de model de
Productius, Comerç i Treball. coordinació
5.5.3. Integrar funcionalment en la xarxa els recursos d'atenció en salut mental dependents Centres integrats funcionalment
administrativament de la Diputació d'Alacant i de la Diputació de València, optimitzant els
recursos i garantint la continuïtat de cures Nre. de pacients atesos
83
LÍNIA ESTRATÈGICA 4: LES PERSONES: PACIENTS, FAMILIARS I
PROFESSIONALS
ACCIÓ INDICADOR
6.1.1. Consensuar el PAI amb la persona usuaria i firma del consentiment informat
Existència de PAI firmat per la
persona usuària amb TMG
6.1.2. Consensuar el CT amb la persona usuària i firma del consentiment informat Existència de CT firmat per la
persona usuària amb TMC
6.1.3. Elaborar un protocol d'acollida que incloga informació sobre els aspectes funcionals dels SSM, la Existència de protocol d'acollida
carta de drets i deures, el procediment de queixes i reclamacions, així com els procediments d'acollida
específics de centres i programes en què haja de ser atés. Existència de procediment de
queixes i reclamacions
6.2.2. Incloure les persones usuàries en els grups i comissions de treball, tant dels departaments Existència de grups i comissions de
sanitaris com dels serveis centrals treball on participen persones
usuàries.
6.3.1. Participar i potenciar junt amb AP, serveis socials i associacions grups d'autocures i d'autoajuda Nre. de grups d'autocures per
dept.
6.4.2. Designar representant per a actuar d'interlocutor per a situacions de crisis Nre. de departaments que tenen
interlocutor per a situacions de
crisis
6.5.2. Establir vies per a denunciar i reclamar situacions de vulneració de drets Existència de vies per a les
reclamacions de vulneració de
drets
6.5.4. Utilitzar la pàgina web de la Conselleria per a la seua difusió Existència en la web de la
informació pertinent
84
6.6.1. Elaborar estàndards per a millorar l'ambient terapèutic Nre. de dispositius amb
reglament/normativa
6.6.2. Elaborar guies informatives sobre l'ambient terapèutic Nre. guies informatives
6.6.3. Elaborar llibres blancs dels dispositius de salut mental Nre. de llibres blancs dels
dispositius
Difusió d'aquests
ACCIÓ INDICADOR
7.1.1. Valorar la sobrecàrrega i qualitat de vida i necessitats de les persones cuidadores utilitzant Utilització d'instruments
instruments estandarditzats estandarditzats
7.2.2. Disposar d'informació en la pàgina web accessible a la població general Existència de contingut informatiu
en la pàgina web
7.3.1. Realitzar intervencions grupals per a cuidadors .junt amb AP. Nre. d'intervencions grupals per
dept..
7.4.1. Incloure la família/persona de referència en l'elaboració del PAI Participació de la família/ persona
de referència en els PAI
7.4.2. Incloure la família en els grups de treball i comissions relatius a la salut mental Presència de la família en els grups
de treball/comissions
ACCIÓ INDICADOR
8.1.1. Crear una Mesa de lluita contra l'estigma i defensa dels drets que coordine totes les activitats Existència de Mesa de lluita contra
el estigma
8.2.2. Suport a programes orientats a la inclusió social desenvolupats per associacions de persones Nre. programes existents
usuàries i associacions de familiars ,ONG, ajuntaments i altres institucions implicades
8.3.1. Utilitzar noves tecnologies [Link]. Nre. d'accions que utilitzen noves
tecnologies
8.3.2. Utilitzar espais de publicitat estàtica i/o dinàmica de distintes institucions Nre. d'espais de publicitat
85
OBJECTIU GENERAL 9: POTENCIAR LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DE LES ASSOCIACIONS DE PERSONES USUÀRIES, FAMILIARS, ONG I
SOCIETATS CIENTÍFIQUES I PROFESSIONALS
ACCIÓ INDICADOR
9.1.1. Incorporar les associacions de persones usuàries i associacions de familiars en la planificació i Nre. d'associacions que hi
avaluació de la xarxa de salut mental participen
9.2.1. Incorporar iniciatives d'entitats locals, ONG i ciutadania en general Nre. d'ONG i entitats locals que
participen en l'organització de la
salut mental
9.3.1. Incorporar aportacions de grups professionals en la planificació i avaluació. Nre. d'aportacions de grups
professionals
0BJECTIU 10: POTENCIAR LA FORMACIÓ EN MATÈRIA DE SALUT MENTAL DE TOTS ELS SECTORS IMPLICATS, PER A PROPORCIONAR
UNA ATENCIÓ DE QUALITAT D'ACORD AMB LES NECESSITATS
ACCIÓ INDICADOR
10.1.1. Crear una comissió de formació en salut mental, en coordinació amb l'EVES (Escola Valenciana Existència de la Comissió.
d'Estudis per a la Salut).
Nre. reunions a l'any
10.1.2. Realitzar accions de formació dirigides a persones usuàries, familiars, voluntariat i Nombre d'accions formatives
professionals directament relacionades amb salut mental
10.1.3. Col·laborar en accions formatives en salut mental dirigides a serveis socials, educació, justícia i Nombre d'accions formatives
institucions penitenciàries.
10.1.4. Incorporar acciones formatives de “persones usuàries expertes” i “familiar expert”. Nombre d'accions formatives
10.1.5. Potenciar la formació interna en els equips de salut mental, sessions clíniques, grups de treball. Nombre d'accions formatives
Número de sessions clíniques
10.1.6. Promocionar la realització de jornades de treball autonòmiques en distintes línies de salut Nre. de jornades de treball
mental autonòmiques
10.1.8. Difondre l'estratègia de salut mental als agents implicats Presentació de l'Estratègia
10.3.1. Potenciar la formació en salut mental via telemàtica. Nombre de cursos en línia.
10.3.2. Incloure documents d'interés en salut mental, a través de la pàgina web de Conselleria de Nombre de documents nous
Sanitat Universal i Salut Pública, dirigits a professionals, persones usuàries, familiars i població general inclosos cada any
10.3.3. Difondre a través de la pàgina web de la Conselleria una agenda de les activitats i accions Existència d'agenda en pàgina web
formatives
ACCIÓ INDICADOR
11.1.1. Crear i mantindre una comissió d'investigació en matèria de salut mental Existència de la Comissió
86
11.1.2. Incloure la perspectiva de gènere en la investigació Nre. d'investigacions amb inclusió
de la perspectiva de gènere.
11.1.3. Desenvolupar línies d'investigació, qualitat i gestió de serveis de salut mental Nre. de línies d'investigació
11.1.4. Disposar de bases de dades accessibles a diferents línies d'investigació Accessibilitat a les bases de dades.
11.2.1. Incloure les TIC dins de les línies d'investigació en salut mental Nre. d'investigacions amb TIC
11.3.1. Difondre la informació de les investigacions en salut mental. Nre. D'investigacions difoses
87
ACRÒNIMS I ABREVIATURES
AP Atenció Primària
BS Benestar Social
CD Centre de Dia
CS Centre Salut
CT Contracte Terapèutic
CV Comunitat Valenciana
DPTO Departament
HD Hospital de Dia
PAIEM Programa Marc per a l'Atenció Integral a Malalts Mentals en Centres Penitenciaris
88
PEP Primer Episodi Psicòtic
SM Salut Mental
UA Unitat Alcohologia
UE Unió Europea
89
BIBLIOGRAFIA
Ahern L, Fisher D. Asistencia personal para la Vida en la Comunidad. Guia para recobrar la vida.
PACE. National Empowerment Center Inc.;2005
Almela Berna J, Aznar Martínez A, Caballero Estebaranz N, et al. Hacia una reformulación de la
Rehabilitación Psicosocial. AEN. 2012. Cuadernos Técnicos 16. Madrid.
Ansean A. Manual de Gestión Clínica y Sanitaria en Salud Mental. Edicomplet. Saned Grupo, Madrid;
2012
Bloch Sidney, Chodoff Paul, Green Stephen A. La ética en psiquiatría. Editorial Triacastela; 2001.
Buitrago Ramírez F, Ciurana Misol R, Chocrón Bentata L, et al. Recomendaciones para la prevención
de los trastornos de la salud mental en atención primaria. Atención Primaria. 2014;46:59-74.
Calderón Gómez C, Mosquera Metcalfe I, Balagué Gea L, et al. Modelos de colaboración entre
atención primaria y salud mental en la atención a las personas con depresión: resultados
principales y retos metodológicos de una meta-revisión sistemática. Rev Esp Salud Pública 2014;
88:1-21.
Carmona J, Del Río Noriega F. Gestión Clínica en Salud Mental. Madrid: Asociación Española de
Neuropsiquiatría, Madrid; 2009.
Castejón Bellmunt M.A, San Martín Ontoria R (coord.). Informe del estado actual de la prevención
en salud mental. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, Ministerio de Sanidad, Servicios
Sociales e Igualdad; 2013
Cátedra Fundación Alicia Koplowitz- UCM de Psiquiatríadel Niño y del Adolescente. Libro blanco de
la psiquiatría del niño y del adolescente. Fundación Alicia Koplowitz; 2014 .
Centro de investigación biomédica en red de salud mental. Guía clínica y terapéutica para primeros
episodios psicóticos en la infancia y en la adolescencia. CIBERSAM. 2015.
Comisión de las Comunidades Europeas. Libro verde. Mejorar la salud mental de la población.
[Link]
[Link]
.pdf
90
Confederación Española de Agrupaciones de Familiares y Personas con Enfermedad Mental
(FEAFES). Plan Estratégico 2012 – 2016 de la Confederación Española de Agrupaciones de
Familiares y Personas con Enfermedad Mental (FEAFES). Madrid: FEAFES; 2012.
Consejeria de Salud. Junta de Andalucía. Proceso asistencial integrado Trastornos del espectro
autista. 2010.
Consejeria de Salud. Junta de Andalucía. Promoción de la salud en personas con Trastorno mental
grave. Análisis de situación y recomendaciones sobre alimentación equilibrada y actividad física.
2011.
Consejería de Sanidad y Política Social. Servicio Murciano de Salud. Subdirección General de Salud
Mental. Protocolo de coordinación de las actuaciones educativas y sanitarias para la detección e
intervención temprana en los trastornos del espectro autista (TEA). 2012
Declaración Europea de Salud Mental del Plan de Acción de Helsinki 2005. Disponible en
[Link]
[Link]
Desviat M. La reforma psiquiátrica 25 años después de la Ley General de Sanidad. Rev Esp Salud
Pública. 2011. 85: 427-436.
Elvira Peña, L (coord.), del Valle J F, Sainero Rodríguez AM, Bravo Arteaga A. Salud mental de
menores en acogimiento residencial. Guía para la prevención e intervención en hogares y centros
de protección de la Comunidad Autónoma de Extremadura. Junta de Extremadura. Consejería de
Sanidad y Dependencia. Servicio Extremeño de Salud. 2011
FAISEM. Guía para el desarrollo de programas de empleo con apoyo para personas con trastorno
mental grave. FAISEM; 2010
91
Falcón M, Luna A. Alfabetización en salud: concepto y dimensiones. Proyecto europeo de
alfabetización en salud. Revista de Comunicación y Salud, 2012.[Link].
Fernández de Sevilla Otero JP, San Pío Tendero MJ, et al. Guía PARTISAM. Promoción de la
participación y autonomía en salud mental. Madrid: AEN; 2014.
Fernández Felgueroso, MA. Informe monográfico a la Junta General del Principado de Asturias: la
salud mental y los derechos de las personas en Asturias. Institución de la Procuradora General del
Principado de Asturias, Oviedo; 2010. Disponible en
[Link]
Fernández Liria A, Gomez Beneyto M (coord). Informe sobre la salud mental de niños y
adolescentes. 2008. Disponible en [Link]
Fornés Vives J, Gómez SalgadoJ. “Factores Mediadores en la Salud Mental. Enfermería psicosocial “.
Coordinadores:. Colección Linés de especialización en enfermería. Edita Enfo Ediciones para
FUDEN. 467 págs. Madrid, 2008.
Franciosi LP, Copeland J. Salud Mental en la atención primaria: mejorando los tratamientos y
promoviendo la salud mental. Woodbridge, Va: [Link]- Federación Mundial para la
Salud Mental; 2009.
Ganzenmüller Roig C, Santos Urbaneja F, López Ebri G, Fabrega Ruiz C, Lopez-Mora González N,
Alcántara Barbany F, Mayor Fernández D, De la Blanca García A, Manual de buenas prácticas de los
servicios especializados del Ministerio Fiscal en la protección a las personas con discapacidad, en
la aplicación de la convención de Nueva York sobre los derechos de las personas con discapacidad
de 13 de diciembre de 2006. 2010. Disponible
[Link]
GarcíaI, Granada J. M. Leal M. I, Sales R.,; Lluch M.T,; Fornés J., Rodríguez A. Giner ,J . “Adherencia
al tratamiento en la esquizofrenia: Consenso de enfermería en salud mental” Actas Esp Psiquiatr
2010;38(Suppl. 1):1-45
92
Gobierno de España. Ministerio del Interior. Guía para la promoción de la Salud mental en el Medio
[Link] en
[Link]
a/Guia_Promocion_Salud_Mental.pdf
González Aguado f, González Cases J, López Girones ML, Polo Usaola C, Rullas Trincado M. Guía de
atención a mujeres maltratadas con trastorno Mental [Link]ón General de Atención
Especializada. Comunidad de Madrid; 2010.
Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica para el Manejo de pacientes con Trastornos del
Espectro Autista en Atención Primaria. Guía de Práctica Clínica para el Manejo de pacientes con
Trastornos del Espectro Autista en Atención Primaria. Plan de Calidad para el Sistema Nacional de
Salud del Ministerio de Sanidad y Política Social. Unidad de Evaluación de Tecnologías Sanitarias.
Agencia Laín Entralgo. 2009. Guias de Práctica Clínica en el SNS. UETS Nº2007/5-3
Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre el Manejo de la Depresión en el Adulto. Guía
de Práctica Clínica sobre el Manejo de la Depresión en el Adulto. Ministerio de Sanidad, Servicios
Sociales e Igualdad. Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias de Galicia (avalia-t); 2014.
Guías de Práctica Clínica en el SNS: Avalia-t 2013/06.
93
Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre el Trastorno por Déficit de Atención con
Hiperactividad (TDAH) en Niños y Adolescentes. Fundació Sant Joan de Déu, coordinador. Guía de
Práctica Clínica sobre el Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad (TDAH) en Niños y
Adolescentes. Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad, Política
Social e Igualdad. Agència d´Informació, Avaluació i Qualitat (AIAQS) de Cataluña; 2010. Guías de
Práctica Clínica en el SNS: AATRM Nº 2007/18.
Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre Trastorno Bipolar. Guía de Práctica Clínica
sobre Trastorno Bipolar. Madrid: Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud del Ministerio
de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Universidad de Alcalá. Asociación Española de
Neuropsiquiatría. 2012. UAH /AEN Núm. 2012
Grupo de trabajo de la guía de práctica clínica sobre trastorno límite de la personalidad. Fórum de
Salud Mental y AIAQS, coord. Guía de práctica clínica sobre trastorno límite de la personalidad.
Barcelona: Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut. Servei Català de la Salut. Pla Director
de Salut Mental i Addiccions. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2011.
Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre Trastornos de la conducta alimentaria. Guía
de Práctica Clínica sobre Trastornos de la conducta alimentaria. Madrid: Plan de Calidad para el
Sistema Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad y Consumo. Generalitat de Catalunya.
Departament de Salud.
Grupo de trabajo de la Guía Práctica Clínica. Actuación en salud mental con mujeres maltratadas
por su pareja. Servicio murciano de salud. Región de Murcia. Consejería de sanidad y consumo.
2010.
Haro JM, Palacín C, Vilagut G, et al. Prevalencia de los trastornos mentales y factores asociados:
resultados del estudio ESEMeD-España. Medicina Clínica. 2006;126:445-451.
Hernández Monsalve M, Espinosa Iborra J. La atención a pacientes con trastornos mentales en las
prisiones. AEN.2000;21;(75):53-101.
94
Hernández Monsalve M, Nieto Degregori. Psicoterapia y rehabilitación de pacientes con psicosis.
Editorial Grupo 5; 2011.
Íñigo C, Markez I. GUÍA. Atención primaria de la salud mental en prisión. OMEditorial; 2011.
Lasa Zulueta A, Jorquera Cuevas C, Solana Azurmendi B, Del Arco Heras S. Evaluación de la calidad
asistencial en el SNS de los trastornos mentales graves en la infancia. Estudio en Salud Mental
Infanto-Juvenil. Informes de Evaluación de Tecnologías Sanitarias: OSTEBA. Ministerio de Sanidad,
Servicios Sociales e Igualdad. Servicio de Evaluación de Tecnologías Sanitarias del País Vasco;
2014.
Lehman Anthony F, Lieberman Jeffrey A. Guía clínica para el tratamiento de la esquizofrenia. Grupo
Ars XXI; 2005.
López Almazán C, Moreno Murcia JJ (coord.). Foros de Salud mental en la Comunitat Valenciana,
Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat; 2010.
López Almazán C, Navarro Sanz R, Frades García B, Soler Sanz, MC, Grau Santana P. Atención a
personas con enfermedades crónicas. Una estrategia para la gestión por procesos en un hospital
de media y larga estancia. Valencia: EVES; 2008.
López Ebri Gonzalo A. Intervención del Ministerio Fiscal en los procedimientos para la protección
de las personas con discapacidad. Fundación Aequitas; 2009.
Malos Khalid. Informe sobre Desarrollo Humano 2014. Sostener El Progreso humano: reducir
vulnerabilidades y construir resiliencia. PNUD; 2014
Megia Sanz MJ, Moreno Murcia JJ (coord.). Salud mental y bioética. Reflexiones desde una
perspectiva multidisciplinar. Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat; 2013.
Ministerio de Interior. Gobierno de España. Guía para la promoción de la Salud mental en el Medio
[Link] en
[Link]
a/Guia_Promocion_Salud_Mental.pdf
Ministerio de Sanidad y Consumo. Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional de Salud.
Madrid,[Link] en
[Link]
TEGIA_SALUD_MENTAL_SNS_PAG_WEB.pdf
Ministerio de Sanidad y Consumo. Evaluación de la Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional
de Salud. Madrid, 2010. Disponible en
[Link]
[Link]
95
Ministerio de Sanidad y Consumo. La atención a la salud mental en España. Estrategia y
compromiso social 2005. Acto de celebración del XX aniversario del informe de la comisión
ministerial por la Reforma psiquiátrica de abril 1985. Toledo 2005. Disponible en
[Link]
[Link]
Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad. Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional
de Salud 2009-2013. Madrid, 2011. Disponible en
[Link]
[Link]
Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Modelo de atención a las personas con enfermedad
mental grave. 2007. Disponible en.
[Link]
[Link]
Muñoz M, Pérez E, Crespo C, et al. Estigma y enfermedad mental. Análisis del rechazo social que
sufren las personas con enfermedad mental. 2009. Comunidad de Madrid. Editorial Complutense;
2009.
Olesen J, Gustavsson A, Svensson M, Wittchen H-U, Jönssonf B. The economic cost of brain
disorders in Europe. European Journal of Neurology 2012,19:155–162.
Organización Mundial de la Salud. El contexto de la salud mental. Editores Médicos EDIMSA 2005.
Organización Mundial de la Salud. Empoderamiento del usuario de salud mental. 2010. Disponible
en
[Link]
df
Organización Mundial de la Salud. Legislación sobre salud mental y derechos humanos. 2005.
Editores médicos .s.a. EDIMSA. Disponible en
[Link]
Organización Mundial de la Salud. Manual de recursos de la OMS sobre salud mental, derechos
humanos y legislación. 2006
96
Organización Mundial de la Salud. Mejora de la calidad de la salud mental. Editores Médicos
EDIMSA 2007. Disponible en
[Link]
Organización Mundial de la Salud. Plan de Acción sobre Salud Mental 2013-2020. Disponible en
[Link]
Organización Mundial de la Salud. Políticas, planes y programas de salud mental. Editores Médicos,
SA EDIMSA 2006. Disponible en
[Link]
pdf
Organización Mundial de la Salud. Programa de Acción para Superar las Brechas en Salud Mental.
2008. Disponible en [Link]
Pacto Europeo para la salud mental y el Bienestar. Conferencia de alto nivel de la UE. 2008.
Disponible en [Link]
Perestelo Pérez, L. Eficacia, efectividad y eficiencia del tratamiento asertivo comunitario para las
personas con trastorno mental grave y persistente y su relación con el contexto de aplicación.
Madrid: Ministerio de Ciencia e Innovación; 2007.
Pérez Camarero S, Rojo Mora N, Hidalgo Vega A. La salud mental de las personas jóvenes en
España. Revista de estudios de juventud. 2009;84. Disponible en
[Link]
Plan de Acción Europeo para la Salud Mental. Fijar objetivos, crear soluciones. 2008. Disponible en
[Link]
97
en[Link]
ano/Salud%20mental/Publicaciones/PLAN_ESTRATEGICO_2002_2010_ATEN_SALUD_MENTAL_COM
UNIDAD_AUTONOMA_ARAG_2002.pdf
Salazar Fraile J, Sempere Verdú E. Malestar emocional: Manual práctico para una respuesta en
Atención Primaria. Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat; 2012
Salvador-Carulla L, Salinas JA, Martin M, Grané M, Gibert K, Roca M, Bulbena A, (GClin SEP).
Indicadores para la evaluación del sistema de Salud Mental en España. SEP; 2010.
Servicio Canario de la Salud. Guía didáctica. Trastornos del comportamiento. Gobierno de Canarias.
2010.
Shepherd G, Boardman J, Slade M. Making Recovery a Reality. Sainsbury Centre for Mental Health.
Traducción española publicada por el Servicio Andaluz de Salud. Junta de Andalucía; 2008.
Síndic de Greuges. Situación de las personas que padecen enfermedades mentales y sus familias.
Informe especial de las Cortes Valencianas. 2003.
Stone William S, faraone Stephen V, Tsuang Ming T. Early Clinical Intervention and Prevention in
Schizophrenia. Humana Press Inc; 2004.
Vazquez- Barquero JL, Artal Simón J, Crespo-Facorro B. Trastornos bipolares. Las fases iniciales de
las enfermedades mentales. Barcelona: Masson SA; 2005.
98
World Health Organization. Mental Health Atlas. 2011.
World Health Organization. Mental health law: Ten Basic Principles. Geneva: WHO; 1996.
World Health Organization. Monitoring and Evaluation of Mental Health Policies and Plans. 2007.
World Health Organization. Policies and Practices for Mental Health in Europe. Meeting the
Challenges. WHO Regional Office for Europe; WHO. 2008 Disponible en
[Link]/__data/assets/pdf_file/0006/96450/E91732
99
ANNEXE 1
Les persones amb trastorns mentals constitueixen un dels sectors més vulnerables de la societat. És per això
que la legislació en aquesta àrea és d'especial importància per a protegir els drets d'aquestes persones. La
legislació sobre salut mental és més que una legislació sobre cures i tractament i per tant no es limita només
a regular la forma en què es presten els tractaments en les institucions sanitàries, sinó que comprén
assumptes clau com la integració en la comunitat, la prestació d'una atenció de qualitat, l'accessibilitat a les
cures, la protecció dels drets civils i la protecció i promoció de drets en altres àrees com l'habitatge,
l'educació i l'ocupació.
És a dir, la legislació sobre salut mental pot protegir els drets humans, millorar la qualitat dels serveis de
salut mental i promoure la integració en la comunitat de les persones amb trastorns mentals, i tots aquests
objectius són part integral de les polítiques en salut mental.
ÀMBIT AUTONÒMIC
PLA DE SALUT MENTAL DE 1991. És el primer pla de salut mental de la Comunitat Valenciana, que arreplega
l'ordenació del conjunt de recursos i la seua organització en una única xarxa integrada en la xarxa del
sistema sanitari general.
DECRET 186/1996,
186/1996 DE 18 D'OCTUBRE,
D'OCTUBRE del Govern Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament sobre
estructura, organització i funcionament de l'atenció especialitzada, de la Conselleria de Sanitat i Consum, en
la qual s'inclouen els serveis psiquiàtrics.
100
LLEI VALENCIANA 3/1997,DE 16 DE JUNIO sobre drogodependències i altres trastorns addictius. Aquesta llei
inclou un conjunt de mesures i accions encaminades a la prevenció, assistència, incorporació i protecció
social de les persones afectades, tant per l'ús/abús de substàncies que puguen generar dependències, com
per altres trastorns addictius.
ORDE DE 7 DE JULIOL DE 1997 per la qual es creen les Unitats de Conductes Addictives. Aquestes Unitats,
configurades com a unitats de suport als equips d'Atenció Primària, tenen per objectiu bàsic l'assistència
sanitària a les drogodependències i altres addiccions
LA LLEI VALENCIANA DE 25 DE JUNY DE 1997 per la qual es regula el Sistema de Serveis Socials de la
Comunitat Valenciana. En aquesta llei s'arreplega l'organització dels serveis socials i la seua estructura,
distingint-se entre els serveis socials generals i serveis socials especialitzats. Així mateix es configura el
Consell Valencià de Benestar Social, com a òrgan d'assessorament.
La salut mental i l'assistència psiquiàtrica s'adscriuen en el sistema sanitari general a nivell d'Atenció
Especialitzada. Les USM actuaran com a equips interdisciplinaris que serviran de suport als dispositius
d'atenció primària. A mitjan camí entre les USM i les UHP es preveuen altres dispositius bàsics com el HD i
les UME. Així mateix es preveu la possibilitat d'establir programes específics per a situacions especials que
requerisquen actuacions singulars, bé de forma temporal o permanent. Es prestarà especial èmfasi a la
creació i desenvolupament d'USMI-A, serveis de psicogeriatria, trastorns de l'alimentació i altres unitats.
101
INFORME DEL SINDIC DE GREUGES DE 2003. El Síndic elabora en 2003 un informe sobre la “Situació de les
persones que pateixen malalties mentals i les seues famílies” que arreplega de forma àmplia una descripció
de tots els recursos que atenen persones ambproblemes de salut mental, independentment de la seua
titularitat administrativa i elabora una sèrie de recomanacions per a la seua millora.
DECRET 74/2007, DE 18 DE MAIG, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Reglament sobre
l'estructura, organització i funcionament de l'atenció sanitària a la Comunitat Valenciana. El Sistema Sanitari
Valencià s'ordena en departaments de salut que equivalen a les àrees de salut previstes en la Llei General de
Sanitat de 1986. Aquests departaments de salut són les demarcacions geogràfiques en què es divideix el
territori de la Comunitat Valenciana per a dur a terme una adequada gestió i administració de la sanitat
valenciana. Així mateix estableix com a funcions dels serveis sanitaris la promoció de la salut, la prevenció
de les malalties, la detecció precoç de les patologies de major incidència i prevalença, el diagnòstic i
tractament de la patologia somàtica i psíquica i la rehabilitació física, psíquica i funciona, tant en processos
aguts com en situacions de cronicitat, a fi de millorar l'autonomia del/la pacient.
DECRET 28/2009, DE 20 DE FEBRER, del Consell, pel qual es modifica el Reglament de Mesures de Protecció
Jurídica del Menor en la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 93/2001, de 22 de maig, del Consell.
[2009/2104]
102
DECRET 223/2009, D'11 DE DESEMBRE,
DESEMBRE del Consell, pel que es creen determinades categories estatutàries
en l'àmbit de les institucions sanitàries de l'Agència Valenciana de Salut. En l'article 1 fa referència a la
creació de la categoria estatutària d'Infermeria Especialitzada en Salut Mental
CARTERA DE SERVEIS DE SALUT MENTAL DE LA CONSELLERIA DE SANITAT DE 2010. Aprovada pel Consell
Assessor, arreplega la tipologia dels recursos de salut mental i la funció dels mateixos.
LLEI 10 /2014,
/2014 de 29 de desembre, de Salut de la Comunitat Valenciana de la Generalitat Valenciana,
publicat DOCV núm. 7434, de 31 de desembre del 2014 BOE núm. 35, de 10 de febrer del 2015. Nou marc
global i integrador d'ordenació de la sanitat pública. Suposa una simplificació de la legislació sanitària en
refondre set lleis i quatre decrets en una sola norma integral. Entre altres aspectes la norma reconeix al
professional sanitari com a autoritat pública, reforça la participació ciutadana, per a això es preveu la creació
del Comité de Pacients de la Comunitat, com a òrgan de caràcter consultiu
L'eix sobre el qual es desplega l'atenció a la cronicitat és la presa en consideració del pacient i, en els casos
de major complexitat de les persones cuidadores, no sols pel seu paper en les decisions terapèutiques, on
és un element imprescindible i del qual cal tindre en compte els seus valors, desitjos i conviccions, sinó a
103
més com a persona amb un paper actiu en la seua pròpia malaltia i que pot transmetre a altres les seues
experiències, afrontaments de situacions de crisi, hàbits saludables per a gestionar millor la seua malaltia,
etc.
DECRET 64/2016, DE 27 DE MAIG, DEL CONSELL, PEL QUAL ES REGULEN LES BASES PER A LA DESIGNACIÓ DE
LES UNITATS DE REFERÈNCIA DEL SISTEMA SANITARI PÚBLIC DE LA COMUNITAT VALENCIANA
VALENCIANA,, articula entorn
de les modalitats de cartera comuna bàsica de serveis assistencials, cartera comuna suplementària i cartera
comuna de serveis accessoris. La prestació d'aquests serveis ha de fer-se de manera que es garantisca la
continuïtat assistencial, amb un enfocament multidisciplinari, centrat en els pacients, garantint la màxima
qualitat i seguretat en la seua prestació, així com les condicions d'accessibilitat i equitat per a tota la
població coberta.
104
ÀMBIT ESTATAL
LLEI 13/1983, DE 24 D'OCTUBRE, de Reforma del Codi Civil en matèria de tutela, en l'article 211 arreplega
que l'internament d'un presumpte incapaç requerirà l'autorització judicial i en cas d'urgència se'n donarà
compte al jutge, en un termini no superior a 24 hores. Amb aquesta llei es deroga el Decret de 1931 que
regulava els internaments en institucions psiquiàtriques.
INFORME DE LA COMISSIÓ MINISTERIAL PER A LA REFORMA PSIQUIÀTRICA DE 1985. Elaborat per la Comissió
Ministerial per a la Reforma Psiquiàtrica, creada per Ordre de 27 de juliol de 1983. En l'informe s'expliciten
els paràmetres que han de servir en el futur per a la reforma psiquiàtrica.
LLEI ORGANICA 1/1996, DE 15 DE GENER, de Protecció Jurídica del Menor, de modificació parcial del Codi
Civil i de la Llei d’ Enjudiciament Civil..
LLEI 16/2003, DE 28 DE MAIG, DE COHESIÓ I QUALITAT DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUT. En l'article 7.1,
estableix que el catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salut, té com a objecte garantir les
condicions bàsiques i comunes per a una atenció integral, continuada i en el nivell adequat d'atenció. Es
consideren prestacions d'atenció sanitària del Sistema Nacional de Salut els serveis o conjunt de serveis
preventius, diagnòstics, terapèutics, de rehabilitació i de promoció i manteniment de la salut, dirigits als
ciutadans i assenyala finalment les prestacions que comprendrà el catàleg. L'article 14 defineix la prestació
sociosanitària com el conjunt de cures destinades als malalts crònics que, per les seues especials
característiques, poden beneficiar-se de l'actuació simultània i sinèrgica dels serveis sanitaris i socials per a
augmentar la seua autonomia, pal·liar les seues limitacions i/o patiments i facilitar la reinserció social.
REIAL DECRET 1030/2006, DE 15 DE SETEMBRE, pel qual s'estableix la Cartera de Serveis comuns del
Sistema Nacional de Salut i el procediment per a la seua actualització. Es detallen les prestacions que
s'inclouen tant en la cartera de serveis d'atenció primària com en la d'atenció especialitzada.
105
DEPENDÈNCIA,
LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA PERSONAL I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA
aprovada en el Congrés dels Diputats el 30 de novembre del 2006, crea el Sistema d'Autonomia i Atenció a
la Dependència (SAAD) i reconeix un nou dret de la ciutadania a Espanya “el de les persones que no es
poden valdre per si mateixes, a ser ateses per l'Estat i garanteix una sèrie de prestacions” Com a
dependència s'entén necessitar ajudes importants d'altres persones per a realitzar tasques bàsiques de la
vida diària. La llei s'inspira en els principis de caràcter universal i públic de les prestacions, accés a les
prestacions en condicions d'igualtat i participació de totes les administracions públiques en l'exercici de les
seues competències.
ESTRATÈGIA EN SALUT MENTAL DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUT DEL 2007. En 2007 es publica l'Estratègia
en Salut Mental del Sistema Nacional de Salut, l'objectiu del qual és promoure l'atenció de qualitat en salut
mental, aconseguint la cohesió territorial. En 2009, es publica l'avaluació d'aquesta estratègia, per al període
2009-2013.
En l'elaboració de l'Estratègia Nacional, així com la seua avaluació posterior, van participar totes les
comunitats autònomes i tots els actors implicats en la salut mental, aconseguint-se el consens i unanimitat,
que ha fet d'aquest document un element clau per al desenvolupament de la salut mental a nivell nacional.
ÀMBIT INTERNACIONAL
Hi ha dos tipus de normatives relatives als drets humans, aquelles que obliguen legalment l'Estat que els ha
ratificat: Tractats, Pactes o Convencions i aquells que es denominen Estàndards Internacionals de Drets
Humans, que són: Directrius i Principis Consagrats en Declaracions, Resolucions o Recomanacions
Internacionals.
A continuació s'exposen aquelles normatives internacionals més significatives, en matèria de drets i salut
mental.
DECLARACIÓ DE LUXOR DE 1989 SOBRE ELS DRETS HUMANS PER ALS MALALTS MENTALS. Explicita la
responsabilitat governamental i social de l'atenció.
106
CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DEL XIQUET.1989.
XIQUET.1989. Adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el
20 de novembre de 1989. Recull els drets de la infància i és el primer instrument jurídicament vinculant que
reconeix als xiquets i xiquetes com a agents socials i com a titulars actius dels seus propis drets.
RECOMANACIÓ 1235 SOBRE PSIQUIATRIA I DRETS HUMANS DE 1994. Adoptada per l'Assemblea
parlamentària del Consell d'Europa. Estableix criteris per a l'ingrés involuntari, estàndards d'atenció i
tractament de les persones amb trastorns mentals i prohibicions per a prevenir abusos en l'atenció i pràctica
psiquiàtriques.
CONVENI DE DRETS HUMANS I BIOMEDICINA DE 1996 DEL CONSELL D'EUROPA. És el primer instrument
internacional, jurídicament vinculant, a incorporar el principi del consentiment informat, la igualtat d'accés
a tractament mèdic, a més d'establir alts estàndards de protecció relatius a l'atenció i a la investigació.
DECLARACIÓ DE MADRID DE 1996. Aprovada per l'Assemblea General de l'ONU, arreplega les normes ètiques
que han de regir la conducta de psiquiatres de tot el món.
LLIBRE BLANC DE 2000 DE PROTECCIÓ DELS DRETS HUMANS I LA DIGNITAT DE LES PERSONES QUE PATEIXEN
DE TRASTORN MENTAL DEL COMITÉ DE BIOÈTICA DEL CONSELL D'EUROPA.
D'EUROPA S'aborden les condicions i ELS
procediments d'ingrés involuntari, els límits ètics al tractament, la prevenció i el control d'hipotètics abusos
de la psiquiatria i les garanties per a les persones amb problemes de salut mental empresonats.
RESOLUCIÓ SOBRE LA PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL DEL CONSELL D'EUROPA DE L'ANY 2000.
2000 Invita els
estats a incloure en les seues polítiques sanitàries la prevenció i promoció de la salut mental. Considera la
salut mental com a part integrant de l'estratègia comunitària de salut pública.
OMS 2002.
PROGRAMA MUNDIAL D'ACCIÓ EN SALUT MENTAL. OMS
Planteja la bretxa que existeix entre l'atenció sanitària en general respecte a l'atenció sanitària a la salut
mental. “Tanquem la bretxa, millorem l'atenció”
RECOMANACIÓ RELATIVA A LA PROTECCIÓ DE LA DIGNITAT I ELS DRETS HUMANS DE LES PERSONES AMB
TRASTORN MENTAL DE 2004 DEL CONSELL D'EUROPA. A partir d'aquesta recomanació s'inicia l'elaboració
d'un instrument amb l'objectiu de vetlar pels drets de les persones amb trastorns mentals, que mesure el
grau de compliment d'aquesta norma en les polítiques dels països membres.
107
LLIBRE VERD SOBRE LA SALUT MENTAL 2005: MILLORAR LA SALUT MENTAL DE LA POBLACIÓ. CAP A UNA
ESTATEGIA DE LA UNIÓ EUROPEA EN MATÈRIA DE SALUT MENTAL. Amb aquest Llibre Verd, la Comissió obri
un ampli debat sobre la qüestió de la salut mental. Es tracta d'iniciar una consulta pública sobre els mitjans
per a millorar la gestió de les malalties mentals i promoure el benestar mental en la Unió Europea.
CONVENCIÓ DE NOVA YORK DE L'ONU DE 13 DE DESEMBRE DEL 2006 SOBRE ELS DRETS DE LES PERSONES
AMB DISCAPACITAT.
DISCAPACITAT És el primer tractat de drets de les persones amb discapacitat del segle XXI. Al llarg de
50 articles, persegueix garantir els drets d'aquestes persones en igualtat respecte a la resta de ciutadans, en
totes les dimensions de la vida. Ratificat per Espanya l'any 2007 i en vigor des de maig del 2008. La
Convenció situa les persones amb discapacitat com a subjectes de dret i estableix que les seues demandes i
necessitats han de ser cobertes de manera que puguen aconseguir la igualtat d'oportunitats respecte al
conjuntde la ciutadania. I, prenent en consideració la perspectiva de les capacitats diferències i la diversitat
funcional d'una important part de la població mundial, que s'estima en 650 milions de persones, un deu per
cent dels sers humans, es pretén addicionalment incorporar a la societat el seu talent i els seus valors.
PROGRAMA D'ACCIÓ PER A SUPERAR LES BRETXES EN SALUT MENTAL, OMS 2008.
2008 L'OMS proporciona un
conjunt d'activitats i programes clars i coherents per a augmentar i millorar l'atenció dels trastorns mentals,
neurològics i per abús de substàncies
PACTE EUROPEU PER A LA SALUT MENTAL I EL BENESTAR. Conferència d'alt nivell de la Unió Europea.
Brussel·les 12-13 juny 2008. En el document es reconeixen la importància i rellevància de la salut mental i
el benestar per a la Unió Europea, els seus estats membres, els actors interessats i els seus ciutadans. Per a
això acorden la necessitat de fer un pas polític decisiu per a fer de la salut mental i el benestar una prioritat
clau.
PROJECTE DE RESOLUCIÓ DEL CONSELL DE DRETS HUMANS. En el 32é període de sessions tema 3 de
l'agenda, Promoció i protecció de tots els drets humans, civils, polítics, econòmics, socials i culturals, inclòs
el desenvolupament
108
ANNEXE-2
La Cartera de Serveis en Salut Mental de la Comunitat Valenciana, va ser aprovada pel Consell
Assessor en 2010, i arreplega tots els dispositius que atenen les persones amb problemes de
salut mental, la seua definició i les prestacions que es realitzen en cada un d'ells.
− Centres de salut
− Consultoris
Constitueixen l'element assistencial bàsic del sistema sanitari i primer punt de contacte de la xarxa de salut mental
PRESTACIONS
Són l'eix assistencial vertebrador de l'atenció especialitzada en salut mental i es configuren com equips multidisciplinaris,
amb funcions de promoció, prevenció, atenció programada i urgent, atenció domiciliària, rehabilitació, docència i
investigació
El seu àmbit territorial d'actuació supera la zona bàsica de salut i actuen de forma integrada i coordinada amb Atenció
Primària (porta d'entrada al sistema sanitari) i amb la resta de serveis sanitaris especialitzats del departament i els
corresponents serveis socials
Proporcionaran una atenció integral: psicofarmacològica, psicoterapèutica individual, de grup, familiar i intervencions de
rehabilitació psicosocial, basades en l'evidència científica
. Programa d'Atenció per a persones amb Trastorn Mental Comú (TMC): compliment del Contracte Terapèutic (CT)
. Programa d'Atenció de persones amb Trastorn Mental Greu (TMG): compliment del Pla d'Atenció Integral i Individualitzat
109
(PAI)
PRESTACIONS
Atenció ambulatòria, domiciliària, atenció a les urgències en l'horari del centre i interconsultes amb altres especialitats
Coordinació amb altres recursos assistencial i no assistencials (serveis socials, educació, justícia…)
Unitats d'atenció especialitzada en salut mental per a població infantil-adolescent, fins als 18 anys, constituïdes per
equips multidisciplinaris i amb funcions de promoció de la salut, prevenció de la malaltia, atenció programada i urgent,
atenció domiciliària, rehabilitació, docència i investigació.
PRESTACIONS
Disposaran de Programes per a xiquets i xiquetes i adolescents amb trastorns mentals comuns i greus i Programes
específics per a pares i familiars
Coordinació amb altres recursos assistencials i no assistencials (Benestar Social, Educació, Justícia I altres)
L'atenció hospitalària a les urgències psiquiàtriques està incorporada dins dels serveis d'urgència dels hospitals de la
xarxa assistencial de la Comunitat Valenciana
PRESTACIONS
Acollida, valoració, diagnòstic, tractament, observació, alta amb derivació a la seua USM o ingrés si és procedent en la
Unitat d'Hospitalització psiquiàtrica (UHP)
Es garantirà l'atenció en la situació de crisi des d'un punt de vista ètic i de respecte a la dignitat del/la pacient
110
UNITATS D'HOSPITALITZACIÓ PSIQUIÀTRICA EN HOSPITAL GENERAL (UHP)
Són dispositius assistencials per al tractament intensiu en règim d'ingrés i atenció continuada (24h), per a aquells casos
que, per la gravetat de la simptomatologia aguda, el tractament no pot dur-se a terme en el seu entorn comunitari
La ubicació és en l'hospital general i la seua cobertura assistencial es refereix a una àrea geogràfica definida
L'estada mitjana serà l'adequada per a l'estabilització de la crisi aguda o crisi presentada i s'adaptarà a les necessitats de
cada pacient.
La coordinació serà especialment estreta amb les USM, de manera que es garantisca la continuïtat de les cures, i amb la
resta de dispositius implicats en l'atenció al/la pacient
PRESTACIONS
Acollida, valoració, diagnòstic, tractament, rehabilitació, derivació amb informe d'alta i cita a la USM corresponent
Els/les pacients menors d'edat, disposen d'UHP ajustades a la seua franja d'edat.
El HD és un recurs sanitari d'hospitalització parcial i que constitueixen una alternativa a l'internament psiquiàtric i estan
destinats especialment a persones amb trastorns mentals greus.
Coordinació amb la USM i resta de dispositius sanitaris i no sanitaris, que garantisquen la continuïtat de les cures
PRESTACIONS
Elaboració del Pla d'Atenció Integral i Individualitzat, amb la participació activa del/la pacient i la seua família
Programes: adherència al tractament, habilitats socials, rehabilitació cognitiva, afrontament de l'estrés, psicoeducació,
intervenció familiar, tant individual com grupal.
Són dispositius ambulatoris la funció fonamental dels quals és la rehabilitació i reinserció social de persones amb trastorns
mentals greus, amb una orientació clarament comunitària.
111
Destinats a millorar la qualitat de vida, evitar ingressos i mantindre la persona en la seua comunitat i medi sociofamiliar.
Aquest dispositiu ha d'estar perfectament coordinat i treballar en col·laboració amb la USM i la resta de dispositius
implicats en l'atencióa persones usuàries , sanitàries i no sanitàries.
PRESTACIONS
Són dispositius sanitaris amb ingrés de duració mitjana i que realitzen intervencions terapèutiques integrades, amb un
especial èmfasi en la rehabilitació psicososocial. Estan dirigides a pacients la situació clínica del qual transcendeix tant del
marc estrictament ambulatori, com el d'hospitalització en una UHP, amb una estada no superior a sis mesos.
Aquests dispositius NECESSITEN una extremada coordinació tant amb la resta de recursos sanitaris, especialment amb els
recursos socials
PRESTACIONS
Intervencions terapèutiques integrals i intensives, pla d'atenció individualitzat (PAI) i intervencions familiars, l'objectiu del
qual és facilitar la màxima autonomia dels pacients i la seua inclusió en el seu medi sociofamiliar
Dispositiu sanitari enfocat a proporcionar en el domicili nivells de diagnòstic i tractament semblants als
dispensats en l'hospital a través d'un seguiment intensiu protocol·litzat. Aquest servei es prestarà de forma
transitòria a pacients descompensats psicopatològicament, supervisats per un o més familiars
PRESTACIONS
112
ANNEXE-3
- COMITÉ D’ ELABORACIÓ
COMITÉ DE ’ EXP ERT S: PROMOC IÓ DE LA SALU T MENTAL, COMITÉ D’ EXP ERT S: ORGANI T ZACIÓ I COOR DINACIÓ À MB IT
PREVENC IÓ I DETECCIÓ PRECO Ç I ABORDA TG E DE LA CON DUCTA SAN ITARI I COORDINACIÓ SOC IOSANIT À R IA.
SU Ï CIDA. COORDINADOR: JOSÉ LÓPEZ
SECRETÀRIA:
SECRETÀRIA: CARMINA ALMUZARA
COORDINADORA: ARACELI OLTRA
1. VICENTE PALOP
SECRETÀRIA: CARMINA ALMUZARA
2. AMPARO SÁNCHEZ
1. JESUS MESONES 3. ALFREDO CORTELL
4. BEGOÑA BEVIÁ
2. Mª JOSÉ CORRAL
5. TOÑI MOLINA
3. ELOY DEL TESO 6. BENJAMIN ALTOZANO
4. MARÍA BELTRÁN 7. BEGOÑA FABRA
FABRA
8. ENRIQUE SOLER
5. AMPARO MOYA
9. MERE SEMPERE
6. JORGE DE LA TORRE 10. FRANCISCO FENOLLAR
113
COMITÉ D’ EXPERT S : ATENCIÓ I INTERVENC IÓ AMB L E S COMITÉ D’ EXPERT S : AUTON OMIA, RECUPERACIÓ I D RETS
FAM Í LI E S. P ARTICIPACIÓ C IU T ADANA. DEL PACIENT
COORDINADORA: BEGOÑA FRADES COORDINADORA: BEGOÑA FRADES
SECRETÀRIA: CARMINA ALMUZARA SECRETÀRIA: CARMINA ALMUZARA
1. ALFONSO RODRÍGUEZ 1. SERGI PRATS
2. BELÉN GÓMEZ TAYLOR 2. DAVID TARONCHER
3. CARMEN MONTAÑO 3. TONI CAMARENA
4. GONZALO NIELFA
4. ANA RUÍZ 5. RAMON PALMER
5. VICENT SAVALL 6. TERESA CONVERSA
6. EUGENIA ZAFRA 7. FELIPE REBULL
7. PATRICIA LLORENS 8. LLUM MORAL
8. ARACELI GARCÍA 9. MERCEDES ASUERO
9. CARMEN CAMAÑES 10. ELISA GALLACH
10. JAVIER SEMPERE 11. GLORIA BEZARES
11. AMPARO MALEA 12. ESTER LORENTE
12. AMPARO NEBOT 13. TERESA GIRAU
13. Mª JOSE MASANET 14. INMACULADA ALBI
14. ROSALIA SANJUAN 15. ANTONIO GARNES
15. ENRIC OLTRA 16. Mª CRUZ SENET
16. ASUNCION FERRER
17. EULALIA CARRATO
18. ANA GIL
COMITÉ D’ EXPERT S : ATENC IÓ A LAS PERSO N E S AMB PROBLEM E S COMITÉ D’ EXPERT S: FORMACIÓ DEL PERSONAL SAN ITARI
DE SALU T MENTAL: DETECCIÓ I ABORDA TG E PRECO Ç DES D ’ AP, EN SALUT MENTAL. INVEST IGACIÓ EN SALUT MENTAL
ATENCIÓ A L S T. MENTA LS ESPECÍF ICS I ATENC IÓ A POBLACIONS
ESP ECÍF I QUE S.
COORDINADORES: ARACELI OLTRA COORDINADOR: : JOSÉ LÓPEZ
BEGOÑA FRADES SECRETÀ
SEC RETÀRIA:
RETÀ RIA: CARMINA ALMUZARA
SECRETÀRIA: CARMINA ALMUZARA
1. VICENTE BALANZÁ
1. MIGUEL ÁNGEL CUQUERELLA 2. GUILLEM LERA
2. VICENTE ELVIRA 3. CARMEN IRANZO
3. JOSEP PENA 4. TOMÁS CANTÓ
4. LUCÍA AROCAS 5. ADRIAN RIPOLL
5. FRANCISCA RODA 6. JOSE SALAZAR
6. JOSE VILAR 7. JULIO SANJUAN
7. LLANOS CONESA 8. MIGUEL ANGEL CLIMENT
8. CARMEN LÓPEZ 9. JOSE JOAQUÍN MIRA
9. ISABEL LÓPEZ 10. JUAN MANUEL CUENCA
10. Mª JOSÉ ABAD 11. CARLOS VANDER
11. MERCEDES GOMEZ 12. EDUARDO AGUILAR
12. PABLO PELAYO 13. RAFAEL SALES
14. PILAR MELERO
13. TOMAS ALCAINA 15. DIEGO GREGORIO
14. SONIA VIDAL 16. FRANCISCO PÉREZ
15. CARLOS E. MONERA 17. CRISTINA BOTELLA
16. SERGIO ARQUES 18. VANESA SÁNCHEZ
17. PILAR LUCAS 19. CARMEN CARRIÓ
18. JOSE C. GONZÁLEZ 20. LOURDES SALINAS
19. FRANCISCO BELLVER 21. RAFAEL TABARES
20. MARIBEL PARDO 22. GREGORIO CRESPO
21. GREGORIO CRESPO 23. MICAELA MORO
22. MARÍA LACRUZ 24. PERE VERA ALBERO
23. CONSUELO LINARES 25. INMACULADA FUENTES
24. ANA MONTES 26. AMPARO BELLOCH
25. ELOISA CARAVAL
26. TERESA RUIZ DE TORO
27. M ANGELES TORRES
28. MATIAS REAL
29. CARLA LOPEZ
30. ANA SANTOS
114
PERSONES QUE HAN PARTICIPAT I [Link] EN L’
ELABORACIÓ DE L’ ESTRATÈGIA
PEPE ROMEU, FÉLIX PASCUAL, ROMÁN CALABUIG,ENRIQUE PÉREZ, EVA MACÍAS, PACO CALVILLO, MARIAN SÁNCHEZ,
ALBERTO GADEA, JOSE VICENTE BAEZA, MERCEDES RENOVELL, LORENZO LIVIANOS, LUÍS ROJO, ALBERTO DOMÍNGUEZ,
MANOLO BARCELÓ, ROSA CUADRADO, MAITE ALVAREZ, TOMÁS DE VICENTE, PILAR PLANAS, PILAR TOMÁS, CRISTINA SAEZ,
JUAN CABALLERO, DAVID SEGARRA, ANA DOMENECH, CARMEN MIGUEL, PALOMA FERRANDIS, MÓNICA AÑÓN, EVA LEGAZ,
DOLORES CUEVAS, JULIA CALABUIG, ENRIQUE HEVILLA, JUAN M. BELTRÁN, CARLOS FLUIXÁ, MARIAM GARCÍA, PACO VERDU,
M JESÚS MATEU, MARÍA IZQUIERDO, AMPARO BELLVER
- ÀMBIT
- SÍNDIC DE GREUGES
GÓMEZ-
Especial agraïment a CARMEN LEAL CERCÓS i MANOLO GÓMEZ-BENEYTO, professors i
psiquiatres de la nostra Comunitat Autònoma i referentes internacionals en l’ àmbit de la salut
mental, per la revisió del text i assessorament en l’ elaboració de esta estratègia.
115
ANNEXE-4
OBJECTIUS:
Detectar i tractar tots els pacients que patisquen un primer episodi psicòtic.
Abordar el treball amb les famílies de forma sistemàtica en tots els casos, en funció de la fase de la malaltia.
Avaluar els resultats del tractament mitjançant un protocol d'investigació.
Formació continuada i docència sobre aspectes relacionats amb el diagnòstic i tractament de les primeres
fases de les psicosis.
POBLACIÓ DIANA:
DIANA la intervenció va dirigida a tots els pacients del departament de Gandia que presenten un
primer episodi de psicosi no afectiva segons criteris DSM-IV TR i/o VAIG CIAR-10 (F20-F29), així com de les
seues famílies.
ÀMBIT: les diferents intervencions es realitzen en l'àmbit comunitari i de forma ambulatòria en la Unitat de
Salut Mental (USM), es poden utilitzar la resta de dispositius disponibles en el servei, establint mecanismes
que garantisquen la coordinació entre els mateixos.
DESCRIPCIÓ: el PTPEP-Gandia és un programa intensiu de tres anys de duració, integrat per estratègies
terapèutiques tant biològiques com psicosocials. En primer lloc, l'assistència clínica que inclou el tractament
farmacològic amb antipsicòtics atípics, l'abordatge de l'experiència psicòtica i l'atenció de la salut física i en
segon lloc, el treball amb les famílies que inclou la Intervenció familiar i una intervenció social. El programa
consta de tres fases diferenciades: fase aguda (12 setmanes), fase de recuperació primerenca (18 mesos) i
fase de recuperació prolongada (36 mesos).
AVALUACIÓ: s'ha dissenyat un estudi d'intervenció amb un seguiment a tres anys. La intervenció consisteix
en l'aplicació del PTPEP-Gandia en el seu vessant assistencial i l'avaluació es realitza en tres moments al llarg
del seguiment en funció de les fases del PEP descrites anteriorment.
Arreplega variables relacionades amb el pacient i amb el familiar clau, que és aquell que més temps passa
amb la persona que pateix la psicosi i que s'encarrega de la seua atenció. En el primer cas, són de tipus
sociodemogràfic, clínic, neuropsicològic, biològic, de funcionament premòrbid i funcionament social,
consciència de malaltia i adherència al tractament. A més es valora el familiar clau en aspectes relacionats
amb la càrrega que pateix per la malaltia i els coneixements que té sobre la malaltia.
INSTITUCIÓ I CENTRE RESPONSABLE DEL PROGRAMA:
PROGRAMA Departament de Salut de Gandia. Servei de Salut Mental
de l'Hospital i Centre d'Especialitats Francesc de Borja de Gandia.
CONTACTE:
CONTACTE Equip de primers episodis del Departament de salut de Gandia.
MªJosé Masanet García i María Lacruz Silvestre, Psiquiatres USM Gandia. masanetmjo@[Link]
[Link]@[Link] .Tel 2959238
OBJECTIUS::
OBJECTIUS facilitar la permanència dels pacients en el seu medi familiar i comunitari, potenciant al màxim
les seues possibilitats per a aconseguir un major nivell de benestar biopsicosocial.
POBLACIÓ DIANA:
DIANA persona amb Trastorn Mental Greu (TMG) sense cap contacte amb la Unitat de Salut
Mental, que requereix valoració psiquiàtrica i s'hi nega, però que acceptaria una visita domiciliària; en
situació de crisi o descompensació aguda de la seua psicopatologia detectada per un familiar o per l'entorn
pròxim, per Serveis Socials, per Atenció Primària, etc.; amb TMG sense descompensació, que abandona o
116
no té adhesió al tractament; amb pèrdua de continuïtat en la transició hospital-domicili o en el seu
seguiment; amb TMG que necessiten atenció en el domicili per a implementar la seua rehabilitació.
Queden exclosos del Programa les persones que consumisquen substàncies sense un diagnòstic primari de
TMG, les persones amb trastorn de personalitat, les persones amb retard mental, les persones amb trastorns
mentals orgànics i les persones menors de quinze anys.
ÀMBIT:
ÀMBIT població adscrita al departament de Manises.
DESCRIPCIÓ: el projecte es du a terme amb un equip interdisciplinari i té com a finalitat facilitar la
DESCRIPCIÓ
permanència dels pacients en el seu medi familiar i comunitari, potenciant al màxim les seues possibilitats
per a aconseguir un major nivell de benestar biopsicosocial. Proporciona atenció comunitària integral i
continuada a persones amb problemes de salut mental, a fi que puguen aconseguir el màxim nivell
d'integració social, qualitat de vida i de benestar físic, psíquic i social, així com evitar les circumstàncies de
rebuig, marginació i exclusió social.
Es desenvolupen les activitats següents: derivació i inclusió; elaboració del programa d'atenció
individualitzat; procés d'acollida i establiment d'una aliança terapèutica; adherència al tractament;
intervenció en crisi; autocontrol i maneig de l'estrés; habilitats socials; activitats bàsiques de la vida diària;
coordinació; suport sociofamiliar
AVALUACIÓ:
AVALUACIÓ s'ha dut a terme una avaluació dels pacients que, inclosos en el PTAC, han presentat ingressos i
atenció en urgències, inclusions en Hospital de Dia, i ingressos en UME, en els anys de funcionament de
l'Equip de Tractament Assertiu Comunitari en Salut Mental del Departament de Manises, valorant tant el cost
global d'aquest per any com el cost mitjà per pacient en aqueixos anys.
INSTITUCIÓ I CENTRE RESPONSABLE DEL PROGRAMA: Direcció d'Atenció Primària. Servei de Salut Mental.
Departament de Salut de Manises.
CONTACTE: Francisco Calvillo Samada (Coordinador de Salut Mental)
OBJECTIUS:
OBJECTIUS atendre de forma integral el menor amb trastorn mental greu assegurant la seua continuïtat en el
procés terapèutic i educatiu.
Establir i implementar el seu Pla Individualitzat d'Intervenció.
Desenvolupar les competències i habilitats socials necessàries per a aconseguir una adequada inserció social
amb el seu grup d'iguals en el centre on està matriculat.
POBLACIÓ DIANA:
DIANA menors entre 12 i 16 anys, matriculats en l'ESO en la província de Castelló que pateixen
algun trastorn mental greu i siguen atesos en algun dels dispositius de salut mental de referència.
ÀMBIT:
ÀMBIT atén l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de la presència d'algun trastorn mental
que per la seua gravetat o evolució no puguen ser atesos en els dispositius especialitzats a nivell ambulatori
de la província de Castelló
DESCRIPCIÓ:
DESCRIPCIÓ aquest hospital de dia de salut mental és fruit de la col·laboració entre dues administracions
independents (Sanitat i Educació). En la intervenció predomina el format grupal en l'atenció terapèutica, la
qual cosa permet la millor optimització de temps i recursos aconseguint una major eficiència així com la
normalització i universalitat de l'experiència patològica, la participació i adherència, ajudant a disminuir
l'estigma social. Una vegada aconseguida l'estabilitat psicopatològica i aconseguits els objectius inclosos en
el pla individualitzat de cada pacient es procedeix a la seua reincorporació a l'àmbit educatiu, d'una manera
progressiva i adaptada al ritme del menor. A partir de llavors, continuem atenent els pacients en el mateix
dispositiu però acudeixen de manera ambulatòria a les cites programades o bé són derivats a uns altres
dispositius de salut mental (en menor grau).
AVA
VALUACIÓ
VALUACIÓ:
LUACIÓ s'han atés a 159 casos, (56% hòmens i 44% dones) que tenien en comú un important
absentisme (o expulsions) junt amb una escassa adherència als dispositius de salut mental previs. La
immensa majoria dels pacients donats d'alta definitiva no van requerir nous ingressos en la sala
d'hospitalització completa. En tots els casos es va assegurar el seu seguiment sanitari post-alta, bé en el
mateix PTMGIA bé en unitats de salut mental ambulatòries. Després del seu pas pel HDET, tots ells van
mantindre algun tipus d'escolarització, ja siga reincorporant-se al seu centre d'origen o a un altre institut
117
diferent; en tots els casos es va adequar la modalitat educativa a les característiques pròpies i evolutives del
menor.
INSTITUCIÓ I CENTRE RESPONSABLE DEL PROGRAMA:
PROGRAMA: Hospital de Dia d'Adolescents. Programa de Trastorn
Mental Greu de la Infància i l'Adolescència. Consorci Hospitalari Provincial de Castelló.
CONTACTE: Matías Real López (mreal@[Link]); Matilde Espinosa Mata (matildeespinosa@[Link] )
OBJECTIUS:
OBJECTIUS crear un àmbit de col·laboració entre ambdós nivells assistencials que garantisca una
comunicació fluida i una continuïtat assistencial que repercutisca positivament en la seguretat del pacient i
en la qualitat d'atenció, capacitant els professionals d'AP en la detecció i maneig dels trastorns mentals
POBLACIÓ DIANA:
DIANA professionals d'Atenció Primària i Salut Mental i tots els usuaris d'atenció primària que
consulten per problemes relacionats amb la Salut Mental (SM)
ÀMBIT: professionals
p de salut mental (SM) i d'atenció primària de cada zona bàsica de salut del departament
de la Ribera
DESCRIPCIÓ
DESCRIPCIÓ:
PCIÓ es tracta d'un model Enllaç/Col·laboratiu. Amb sessions conjuntes en totes les zones bàsiques
de salut seguint les directrius del grup avaluador. Coordinació en les zones bàsiques de salut pels
professionals referents, d'atenció primària i salut mental, de cada una d'elles. Realització de sessions sovint
quinzenal/mensual: a) Teoricopràctiques: en què es desenvolupen una sèrie de temes consensuats després
de la valoració de les demandes/carències. Aquests criteris de funcionament serviran per a totes les zones
bàsiques. b) Gestió de casos clínics de seguiment conjunt, supervisió, derivació
AVALUACIÓ:
AVALUACIÓ es va dur a terme un estudi no aleatoritzat de tipus “abans-després”. Es van arreplegar de
forma consecutiva les interconsultes de les primeres visites a les tres Unitats de Salut Mental de l'àrea de la
Ribera (València) durant 2 mesos previs a la intervenció i durant 2 mesos posteriors. Va millorar la descripció
de la malaltia, en informació sobre inici, evolució i resposta al tractament i en el compliment de diagnòstics
altament detallats. Es va millorar la taxa de derivacions pertinents.
INSTITUCIÓ I CENTRE RESPONSABLE DEL PROGRAMA:Departament
PROGRAMA de Salut de la Ribera; Servei de Salut
Mental i Atenció Primària
CONTACTE: José E. Romeu. Coordinador de Psiquiatria i Salut Mental. Jromeu@[Link]
OBJECTIUS
Avaluar l'eficàcia de l'entrenament metacognitiu (MCT) i analitzar els seus efectes en l'estil cognitiu i la
gravetat clínica en pacients diagnosticats d'esquizofrènia o que, en algun moment, han experimentat
símptomes psicòtics positius.
Millorar el nivell de consciència sobre els biaixos cognitius que, generalment, s'han observat en
l'esquizofrènia.
Reduir la fermesa sobre la creença que els pacients tenen en les al·lucinacions i en les idees delirants,
canviar les opinions que tenien sobre si mateixos i sobre els altres i millorar la psicopatologia general.
POBLACIÓ DIANA:
DIANA pacients diagnosticats d'esquizofrènia o que, en algun moment, han experimentat
símptomes psicòtics positius. El programa pareix de major utilitat en pacients amb primers episodis, encara
que hi ha evidència de la seua eficàcia en poblacions amb pacients crònics.
ÀMBIT:
ÀMBIT el programa s'ha desenvolupat a nivell individual i grupal en una Unitat de Salut Mental. També s'ha
desenvolupat a nivell grupal amb pacients més greus en tractament en un Hospital de Dia.
DESCRIPCIÓ:
DESCRIPCIÓ l'Entrenament metacognitiu està basat en la psicoeducació, la rehabilitació cognitiva, la cognició
social i la Teoria de la Ment i la Teràpia Cognitiva-conductual que ha demostrat eficàcia en la reducció dels
símptomes psicòtics a través de la modificació d'estils cognitius disfuncionals (Moritz et al., 2014). El
118
programa MCT es compon de 8 mòduls que cobreixen els diferents errors o biaixos cognitius que pareixen
ser més típics de l'esquizofrènia, i que s'ha vist que podrien culminar en la creació de falses creences fins al
punt de convertir-se en deliris. El propòsit principal del programa és canviar la "infraestructura cognitiva" de
la ideació delirant. S'articula en 8 sessions d'entre 50' i una hora de duració. La grandària ideal del grup és
entre 5 i 8 pacients.
AVALUACIÓ:
AVALUACIÓ els resultats mostren que el MCT produeix una reducció significativa en la fermesa de les
creences dels pacients sobre les seues al·lucinacions auditives i idees delirants, un canvi en les opinions que
tenien sobre si mateixos i sobre els altres i una milloria de la simptomatologia positiva, negativa i en la
psicopatologia general. A més, la seua brevetat i facilitat d'aplicació el converteixen en una ferramenta de
gran interés en el tractament de la psicosi.
INSTITUCIÓ I CENTRES RESPONSABLES DE LA INTERVENCIÓ
INTERVENCIÓ O PROGRAMA: Unitat de Salut Mental “Illes
Columbretes”. ( Hospital General de Castelló). Hospital de Dia. (Consorci Hospitalari Provincial de Castelló).
CONTACTE: Josep Pena Garijo (jpena@[Link]); Silvia Edo Villamón (silviaedov@[Link])
OBJECTIUS:
OBJECTIUS
Augmentar les habilitats de presa de consciència i d'afrontament de l'estrés.
Millorar la desregulació emocional i l'habilitat per a manejar el dolor i les situacions diàries desagradables.
Disminuir els símptomes d'ansietat i ànim depressiu.
POBLACIÓ DIANA:
DIANA pacients amb trastorn mental comú: depressió lleu a moderada; trastorns d'ansietat;
trastorns adaptatius; trastorns per dolor (incloent-hi fibromiàlgia) i trastorns de personalitat lleu.
ÀMBIT:
ÀMBIT es desenrotlla en una Unitat de Salut Mental ubicada en un Centre de Salut de Castelló.
DESCRIPCIÓ:
DESCRIPCIÓ intervenció grupal en pacients amb trastorn mental comú mitjançant l'adaptació i integració
dels programes Mindfulness Based Stress Reduction (MBSR) i Mindfulness Based Cognitive Therapy for
Depression (MBCT). La intervenció es desenvolupa en 8 sessions de freqüència setmanal de 2 hores de
duració. Els grups són dirigits per un psicòleg clínic i actuant com a coterapeuta un resident de psicologia
clínica. Estan formats per entre 8 i 15 subjectes d'edats entre 18 i 65 anys. Se n'exclouen aquells les
condicions de salut física o psíquica dels quals no permeten dur a terme el seguiment d'un programa de
grup de 8 setmanes. La intervenció conté elements de la Teràpia Cognitiva i de la Teràpia de Reducció
d'Estrés basada en Mindfulness. Durant les sessions es duen a terme pràctiques de meditació, s'ensenyen
exercicis senzills de ioga i s'ensenyen i practiquen estratègies d'afrontament de l'estrés, solució de
problemes, maneig de pensaments negatius i plans d'acció per al futur (manteniment i prevenció de
recaigudes).
AVALUACIÓ:
AVALUACIÓ l'avaluació s'ha practicat en termes de millora simptomàtica després de finalitzar el tractament i
de satisfacció subjectiva amb la intervenció. Per al primer objectiu es van utilitzar Qüestionaris i Escales d'ús
habitual en la clínica (STAI, BDI, PWSQ) i per al segon es va utilitzar un qüestionari de satisfacció construït ad
hoc. Fins ara s'han avaluat més de 70 pacients del nostre Servei i s'han comunicat resultats en uns quants
congressos, una publicació en una revista internacional especialitzada i un capítol de llibre.
INSTITUCIÓ I CENTRE RESPONSABLES
RESPONSABLES DE LA INTERVENCIÓ O PROGRAMA Unitat de Salut Mental “Illes
Columbrets”. Hospital General de Castelló.
CONTACTO: Josep Pena Garijo (jpena@[Link]). Dept. de Salut Castelló.
119
PROGRAM D'ATENCIÓ
D'ATENCIÓ COL·LABORATIVA PER
PER A LA DEPRESSIÓ
DEPRESSIÓ EN ATENCIÓ
ATENCIÓ PRIMÀRIA
OBJECTIU:
OBJECTIU implantar un model d'atenció col·laborativa per als casos de depressió lleu en el departament de
l'Hospital General de València
POBLACIÓ DIANA:
DIANA tots els pacients majors de 15 anys amb un nou episodi de depressió o distímia detectat
en la consulta del MAP.
ÀMBIT:
ÀMBIT Consorci Hospital General
DESCRIPCIÓ:
DESCRIPCIÓ el pes fonamental del programa recau en el gestor de casos, que en aquest cas és l'infermer
d'atenció primària de cada unitat bàsica d'atenció (UBA) i que és el responsable de l'atenció als pacients d'un
o dos metges d'atenció primària d'un determinat centre de salut o consultori perifèric. El metge d'atenció
primària (MAP) detecta, diagnostica i aplica tractament farmacològic si ho considera adequat. El gestor de
casos (Infermer de la UBA d'APS) realitza una visita inicial presencial de prop de 30 minuts de duració. Es
realitza en el termini aproximat màxim d'una setmana després de la detecció del cas en la consulta del MAP .
També valora sentiments, emocions, activitat diària del pacient. Revisa la gravetat amb el PHQ-9. Indaga
sobre problemes familiars i socioeconòmics relacionats. A continuació explica i entrega el fullet informatiu
“Què és la depressió, com es tracta i com el podem ajudar”. Revisa la medicació prescrita i el compliment
terapèutic. Cada UBA, té assignat un psiquiatre i un infermer de referència de salut mental que actuaran en
coordinació amb l'infermer i el metge d'AP. El personal de la unitat de salut mental manté contacte periòdic
amb les UBA assignades per a establir un assessorament fluid i constant.
AVALUACIÓ:
AVALUACIÓ la finalitat del programa va ser aconseguir que els trastorns lleus i alguns moderats foren
atesos en l'àmbit de l'atenció primària.
Es va comprovar el nombre de propostes d'AP que van arribar una vegada en marxa el programa comparat
amb l'any anterior en relació amb la gravetat del procés (2014-2015) . Va haver-hi una disminució del 7% en
casos lleus el que podria ser una bona expectativa de cara al futur
També es pot apreciar una millora en reduir-se el nombre de casos lleus que no van acudir, la qual cosa va
millorar l'eficiència dels professionals.
Els resultats només es refereixen a un any i per tant és necessari controlar-los en exercicis posteriors.
INSTITUCIÓ I CENTRE RESPONSABLE
RESPONSABLE DEL PROGRAMA: Consorci Hospital General. Servei de Psiquiatria i Salut
Mental. Centre de salut mental Pere Bonfill / Centre de salut Mare de Déu de la Fontsanta
CONTACTE: José Salazar Fraile (josesalazarfraile@[Link] ). Juan Pretel Piqueras (pretel_jua@[Link] )
OBJECTIUS:
OBJECTIUS tractament grupal psicoterapèutic en pacients amb trastorn de personalitat límit.
POBLACIÓ
POBLACIÓ DIANA:
DIANA la població atesa diagnosticada de trastorn límit de la personalitat (confirmat per SCID),
que no tinga comorbiditat amb trastorn esquizofrènic, bipolar I, etc.
ÀMBIT:
ÀMBIT Departament de Vinaròs.
DESCRIPCIÓ:
DESCRIPCIÓ Es tracta d'un programa de teràpia grupal de 20 sessions que s'aplica en format ambulatori. El
programa és d'orientació cognitiva-comportamental amb un component sistèmic i un focus en l'adquisició
d'habilitats per al maneig dels símptomes més característics del TLP. Inclou tres fases: consciència de
malaltia, entrenament en regulació emocional i entrenament en regulació comportamental. Les sessions es
distribueixen a raó d'una sessió setmanal durant 20 sessions de gener a juny. Cada sessió es desenvolupa
segons els continguts fixats amb manual específic.
S'apliquen sessions de reforç cada 15 dies, i posteriorment mensuals de juny a desembre.
AVALUACIÓ:
AVALUACIÓ per a l'avaluació es va dur a terme un entrenament en el programa de 20 hores de duració amb
una mostra de quinze pacients (9 dones i 6 hòmens) diagnosticats de TLP, provinents dels dos dispositius
(Unitat de salut mental i centre de rehabilitació psicosocial). Les dades van indicar una millora significativa
en els símptomes límit mesurats pel BEST (Bordeline Evaluation of Severity Ponguen Estafe), amb una
120
grandària de l'efecte gran. El percentatge d'abandons va ser del 20%. La mitjana d'assistència va ser de 15
sessions de 20. Els pacients van manifestar un grau important de satisfacció amb el programa.
INSTITUCIÓ I CENTRE RESPONSABLE DEL PROGRAMA
PROGRAMA:
MA USM de Vinaròs i CRIS de Vinaròs (activitat conjunta i
amb pacients d'ambdós dispositius).
Supervisió per professora Azucena Palacios Universitat Jaume I Castelló.
CONTACTE: Benjamín Altozano Aguilar - Cap Secció Salut Mental Vinaròs.
OBJECTIU:
Millorar la qualitat de vida del pacient i el seu funcionament i adaptació en l'àmbit sociofamiliar
Crear una aliança grupal, fomentant relacions de cooperació, suport.
Augmentar les habilitats d'afrontament dels problemes específics de cada pacient i aclarir i interpretar el
significat que l'estresor té per a l'individu i ajudar la persona a trobar un nou significat més adaptatiu.
Treballar l'expressió i regulació emocional.
POBLACIÓ DIANA:
DIANA persones amb diagnòstic de trastorn adaptatiu
ÀMBIT:
ÀMBIT Unitats de Salut Mental Comunitària
DESCRIPCIÓ:
DESCRIPCIÓ es realitzaran dinàmiques de grup i seran els participants moltes vegades els que dirigiran part
de les sessions, intervenint i assessorant.
Es fomentarà el respecte, l'escolta activa, l'empatia i la cooperació.
L'enfocament teòric serà cognitiu-conductual amb una filosofia humanista. Les tècniques i exercicis que
s'empraran serà la tècnica de resolució de problemes, relaxació autògena, i l'entrenament personal.
AVALUACIÓ:
AVALUACIÓ les participants manifesten després d'haver assistit a les 8 sessions una certa millora. Algunes
d'elles que es troben en tractament psicològic i farmacològic, refereixen haver-se mantingut en el seu
quadre simptomàtic. Cap participant refereix empitjorament emocional.
Quant als resultats de BDI, la mitat de les participants han millorat les seues puntuacions en símptomes de
depressió i l'altra mitat es mantenen quant a les puntuacions, a pesar que manifesten verbalment que
assistir al programa els ha suposat: major suport emocional, orientació sobre com afrontar de mode positiu
les dificultats i millorar la sociabilitat.
INSTITUCIÓ I CENTRE RESPONSABLE DEL PROGRAMA:
PROGRAMA Departament de Salut Elx- Crevillent
CONTACTE: Jesús E. Mesones Peral. Cap de servei de Salut Mental. jemesones@[Link]
Departaments de Salud Elx-Crevillent
OBJECTIUS:
OBJECTIUS promoure l'atenció integral a la població anciana amb trastorns mentals, en col·laboració amb la
resta de dispositius sanitaris i socials, mitjançant la combinació de programes assistencials, formatius i
d'investigació.
Atendre la patologia subsidiària, no sols psicosis funcionals greus i demències amb complicacions
conductuals, sinó patologia neuròtica “menor”, amb dificultats de tractament en atenció primària o en la
unitat de salut mental corresponent.
Establir un circuit assistencial amb les Unitats de Salut Mental, les Unitats d'Urgència i d'Hospitalització per
als casos més complexos des del punt de vista del diagnòstic i/o tractament.
Col·laborar amb la unitat de neurologia en el tractament dels trastorns conductuals o afectius dels pacients
amb demència.
POBLACIÓ DIANA:
DIANA ancians amb psicopatologia, que presenten dificultats diagnòstiques, de seguiment o
tractament en l'àmbit de l'assistència primària o en els centres de salut mental o dispositius d'atenció
neurològica i siguen derivats a la Unitat.
121
ÀMBIT:
ÀMBIT Departament de Salut de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València preferentment i a
pacients de tota la comunitat que han accedit a la Unitat a través del circuit de derivació indicat
DESCRIPCIÓ:
DESCRIPCIÓ
Activitat assistencial: valoració, obertura d'història clínica i sol·licitud de proves complementàries
necessàries;
Tractament i seguiment: decisió terapèutica concreta farmacològica i intervenció psicoterapèutica i
rehabilitació amb pacients i amb cuidadors/familiars); Prevenció: secundària: detecció precoç. Instruments
diagnòstics adequats al context sociocultural, col·laboració amb atenció primària, avaluació geriàtrica
integral, necessària per a un tractament precoç. Prevenció terciària: Programes per a retardar la
institucionalització o la intervenció en centres gerontològics per a tractar depressions concomitants que
acceleren el deteriorament en aquests centres; Activitat docent i discent: Responsabilitat docent pregrau i
postgrau – Residents de psiquiatria i psicòlegs interns residents, públic (cuidadors); Activitat investigadora.
En disseny i avaluació de paràmetres que justifiquen l'eficàcia i eficiència dels nostres serveis
Programa d'intervenció psicoterapèutica i de rehabilitació amb pacients
AVALUACIÓ:
AVALUACIÓ amb l'activitat assistencial realitzada (2011: 1564 consultes; 2012: 1895; 2013: 2268; 2014:
2885) s'ha aconseguit diagnosticar i tractar malalties degeneratives incipients, incloent en la seua evolució,
tractar els quadros conductuals dels pacients, prevenint l'esgotament dels cuidadors i la institucionalització i
ingressos dels pacients. La psicoeducació de familiars millora l'evolució i disminueix les despeses i el
patiment que comporten aquestes malalties i ofereix un tractament integral d'aquestes.
INSTITUCIÓ I CENTRE RESPONSABLE DEL PROGRAMA:
PROGRAMA Servei de Psiquiatria. Hospital Universitari i Politècnic La
Fe, València.
CONTACTE: Dr. Josep Ribes Cuenca (pepribes@[Link]). Ana Sabater Ferragut (sabater_ana@[Link])
OBJECTIUS
Millorar les habilitats socials i la capacitat per a establir relacions i evitar l'aïllament de les persones amb
TMG
Afavorir i millorar l'autonomia personal i afavorir un estil de vida saludable.
POBLACIÓ
POBLACIÓ DIANA:
DIANA Persones ateses en la USM diagnosticades d'esquizofrènia, trastorn bipolar, TOC i
depressions greus recurrents, que tinguen dificultat en les relacions interpersonals, tendència a l'aïllament i
possibilitat de millorar les seues habilitats socials. També persones amb trastorn mental sever, que pateixen
síndrome metabòlica a causa del tractament antipsicòtic, preferentment amb tractament injectable
administrat en el centre, i persones amb malaltia mental o discapacitat intel·lectual lleu que tinguen
tendència a l'aïllament i l'objectiu del qual siga afavorir la integració.
ÀMBIT:
ÀMBIT es desenvolupa en les unitats de salut mental infantil del Departament de València-Hospital General
DESCRIPCIÓ:
DESCRIPCIÓ les activitats grupals que es realitzen en les unitats de salut mental amb pacients que tenen un
TMG es defineixen com un dels subprogrames del programa de Trastorn Mental Greu. Aquestes activitats
que es realitzen en format de tallers constitueixen un espai òptim per a estimular la participació i cohesió
del grup.
Es duen a terme un total de quatre tallers: informàtica, caminada, manualitats i autocures. A més es realitzen
al voltant de dues eixides terapèutiques a l'any, procurant que siguen en entorns comunitaris.
Els usuaris poden participar en un o més tallers al mateix temps i atés que són derivats al llarg de tot l'any,
els assistents a aquests no són fixos, i llevat d'excepcions d'alguns que presenten una assistència anual, la
majoria d'ells van canviant al llarg de tot l'any. Els tallers constitueixen una estructura formal de suport i
122
d'habituació a les diferents dinàmiques i serveixen de porta a la seua posterior rehabilitació psicoeducativa
en els diferents recursos a què accedisquen.
AVALUACIÓ:
AVALUACIÓ es va avaluar l'activitat grupal amb les premisses següents:
Comprovar si milloraven les habilitats socials i les activitats de la vida diària (AVD). Es conclou que els ha
ajudat a millorar les seues habilitats socials, autonomia personal i establir noves relacions personals. El grau
de satisfacció és alt.
INSTITUCIÓ PROGRAMA: unitats de salut mental de Pere
INSTITUCIÓ I CENTRE RESPONSABLES DE LA INTERVENCIÓ O PROGRAMA
Bonfill i Torrent del Departament València-Hospital Gral.
CONTACTO: Juan Pretel. coordinador SSM pretel_jua@[Link]; Leonor Granero. treballadora social. Servei de
Salut Mental granero_leo@[Link].
Departament de Salut València-Hospital General
OBJECTIUS:
OBJECTIUS
Oferir l'atenció oportuna a cuidadors principals en risc de desestabilització, claudicació i/o rol de cuidador
de temps prolongat.
Treballar sobre la sobrecàrrega objectiva i sobre la sobrecàrrega subjectiva.
POBLACIÓ DIANA:
DIANA famílies i/o cuidadors principals de malalts amb trastorns mentals greus, inicialment,
esquizofrènics i subjectes afectats per patologies dins del camp de la psicosi.
ÀMBIT:
ÀMBIT es desenvolupa en el Centre de Salut La Mata. Departament de Salut de Torrevieja.
DESCRIPCIÓ:
DESCRIPCIÓ una vegada, detectat i derivat al programa, es realitza un compromís terapèutic, en què es
comprometen a assistir a totes les sessions del programa, bé siga ells o algun membre de la seua família.
Distribució sessions:
Sessions d'infermeria: tema medicació, alimentació, higiene, AVD, tant del malalt com del cuidador.
Introducció a la malaltia. Tot això enfocat des de la Prevenció Secundària i Terciària.
Sessions de psicologia: consciència de malaltia; [Link] i de comunicació; Expressió emocional; Maneig de
l'estrés, relaxació; Autosuport i heterosuport.
Sessions treballadora social: ajudes, associacions, suport social… derivació a recursos. Aquesta sessió té un
caràcter informatiu i orientatiu, quant a subvencions, recursos.
Sessions post: als 3 mesos, una o dues sessions, individuals o grupals, crides de record, per a valorar l'estat
i la situació del cuidador.
L'avaluació serà inicial: a través de l'entrevista personal i grupal, i dels qüestionaris per a mesurar la
sobrecàrrega emocional i objectiu en el cuidador; Contínua: mitjançant l'observació i final amb la derivació a
altres dispositius
AVALUACIÓ:
AVALUACIÓ de l'avaluació de la 4a edició del programa, amb una participació de 10 pacients es va
concloure que es mostra millora en la qualitat de vida del cuidador
INSTITUCIÓ I CENTRE RESPONSABLES
RESPONSABLES DE LA INTERVENCIÓ O PROGRAMA: Centre de Salut Mental La Mata
CONTACTE: Jesús E. Mesones Peral. Cap de servei de Salut Mental. jemesones@[Link]
Departaments de Salut de Torrevieja
123
PROYECTE OBERTAMENT: PROMOCIÓ I RECUPERACIÓ DE LA
LA SALUT MENTAL A TRAVÉS DE L'ART, LA
CREATIVITAT I L'ACCIÓ SOCIAL.
OBJECTIUS
Facilitar la recuperació i la inclusió social de les persones amb problemes greus de salut mental,
desenvolupant el poder col·lectiu com a procés d'acció social que promoga la participació i integració en
les activitats comunitàries i evite l'aïllament i l'estigmatització.
Fomentar l'autonomia i el control sobre la pròpia vida.
POBLACIÓ DIANA:
DIANA persones majors de 18 anys amb trastorn mental, derivats des de la Unitat de Salut
Mental del Dept. 12. Gandia.
Persones sense diagnòstic de trastorn mental que desitgen participar en els tallers de creativitat
ÀMBIT:
ÀMBIT emmarcat dins dels dispositius de rehabilitació del Departament de Salut de Gandia.
DESCRIPCIÓ:
DESCRIPCIÓ es tracta d'un recurs de definit com una proposta de Creativitat i acció social per a la
recuperació i desestigmatització de les persones amb trastorn mental. Es faciliten espais de trobada per a la
reflexió i la lliure expressió, on l'art i la cultura són ferramentes d'inclusió i cohesió social, així com
generadors de diàleg, coneixement i enriquiment personal i comunitari.
El projecte té tres dimensions:
1.- El Centre de teràpies creatives “al TACTE”: És un programa d'activitats en què l'art i la creativitat actuen
com a mitjà concret d'expressió i com a valuós agent de canvi terapèutic.
2.- L'Associació “Col·lectiu Obertament”: formada per persones creatives amb problemes de salut mental.
3.- Projecte editorial “Obertament Edita”: Aquest projecte minieditorial, els autors i autores del qual són
membres de l'associació, s'encarrega de produir, autogestionar i publicar un llibre-agenda anual .
El funcionament és de tipus assembleari mitjançant grups de treball formats per professionals i
membres de l'associació.
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ:
ALUACIÓ En l'últim any han participat en les activitats 60 persones amb diagnòstic de salut mental, a
més de 10 persones sense diagnòstic. Amb les activitats creatives i/o terapèutiques s'han complit els
objectius de facilitar la presa de control de la pròpia vida. Amb els grups de suport Mutu(GAM) s'ha
aconseguit crear espais on les persones amb experiències semblants han pogut compartir les seues
dificultats i fer front als seus problema .
L'activitat associativa i l'editorial han suposat la visibilització del Col·lectiu com a agent d'acció social i
generador de cultura. L'augment progressiu de la venda i nombre d'exemplars publicats, del llibre-agenda
temàtica, donen compte d'aquesta labor de sensibilització i irradiació que el Col•lectiu Obertament realitza
en la comunitat. El Col·lectiu ha assistit com a ponent en qualitat d'“expert per experiència” en diverses
jornades de salut mental en l'àmbit estatal , on s'ha reivindicat el dret a la bogeria , i a una vida digna
sense barreres ni etiquetes diagnòstiques i ha col·laborat amb associacions de professionals, d'usuaris i de
persones vinculades amb la salut mental per a aconseguir conscienciar la població general.
INSTITUCIÓ I CENTRE RESPONSABLE DEL PROGRAMA:
PROGRAMA Col·lectiu Obertament. Casa de la Natura. Parc
d'Ausiàs March s/n 46701 GANDIA tel. 962866875; Equip de Salut Mental del Departament 12. Gandia .
Hospital Francesc de Borja
CONTACTE: Alfredo Cortell. Cap de secció. Servei de Salut Mental. cortell9@[Link]
Teresa Girau Pellicer. Infermera especialista en Salut Mental i Artterapeuta. Coordinadora del Projecte Casa
Natura. teresagirau@[Link]
124
CENTRE DE REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL
PSICOSOCIAL DE PATERNA
OBJECTIU:
OBJECTIU aconseguir la millora de l'autonomia del pacient i de la seua qualitat de vida, que li permeta la
integració en el seu entorn soci familiar, d'una forma activa, independent i participativa.
Disminuir les conductes disruptives que interferisquen negativament en entorns normalitzats.
Potenciar les habilitats necessàries, orientat a la millora de l'autonomia de la persona
Treballar en l'entorn familiar i comunitari que permeten la integració del pacient
POBLACIÓ DIANA:
DIANA el centre està dissenyat per a atendre pacients diagnosticats de TMG, majors de 18 anys i
menors de 65, que no es troben en una fase aguda de la malaltia, que residisquen a Paterna, La Coma o La
Canyada i que estiguen en tractament en la USM de Paterna o La Coma. Se n'exclouen persones
diagnosticada de Trastorn de Personalitat, Trastorns Mentals Orgànics, Drogodependències i Retard Mental,
com a diagnòstics únics.
ÀMBIT:
ÀMBIT el centre es troba ubicat en el CENTRE POLIVALENT DR. VALENTÍN HERNÁEZ de Paterna. El seu àmbit
geogràfic atén la població de Paterna, La Canyada i La Coma.
DESCRIPCIÓ:
DESCRIPCIÓ el treball s'organitza entorn de cinc pilars bàsics: treball en equip, abordatge integral i
multidisciplinari, participació activa de l'usuari i la família, coordinació que garantisca la continuïtat de cures
i evite la creació d'estructures estanc i avaluació de resultats a través d'indicadors. S'elaborarà per a cada
pacient un programa d'atenció individualitzada (PAI) que arreplegarà tots els aspectes i àrees a treballar amb
el pacient, especificant temps, espais, activitats i professionals implicats.
AVALUACIÓ:
AVALUACIÓ s'ha constatat una millora generalitzada tant en relacions personals com en comprensió i
comunicació (concentració i memòria) el que augmenta considerablement la seua sensació de benestar i
contribueix que seguisquen activant-se per a aconseguir la serenitat necessària per a afrontar els problemes
de la vida diària.
INSTITUCIÓ I CENTRE RESPONSABLE DEL PROGRAMA: Recurs dependent del Servei de Salut Mental del
Departament de salut València- Arnau de Vilanova.
CONTACTE: Mercedes Asuero: 961206725
125