BARCANOVA » el cap. - i Realitat i fantasia Pinyons de maduixa UHelena i en Bernat surten a fer una volta pel bosc. Fins aqui res destrany, oi? Segur que tu també hi has passejat alguna vegada. Peré, inesperadament, I'Helena troba una cosa molt especial. —Mira, Bernat! Al costat d'aquesta pinya! Era un piny6 vermell bastant gros que feia una llum brillant. —Que és? —EI noi es va ajupir. —No el toquis, pot ser perillés. En Bernat no tenia por i el va agafar polidament. Se'l va acostar al nas i el ve —Sembla un pinyé de... —Maduixa! —va fer I'Helena—. olor se sent des d'aqui i tot. —TI aixd es menja? —En Bernat ja tenia el pinyé a la boca, perd ella 'hi va —Qué fas, insensat? Podria ser veri! Posa’l al cistell i mirem si en trobem Al cap de tres passes justes hi havia un altre piny6. I tres passes més amunt, & ‘Tres passes més i ara era a l'esquerra, a prop d'un romani. Els pinyons de madui sortien del cami tot fent ziga-zagues, perd es podien agafar bé. —Si que brillen, oi? —va comentar el noi, fascinat—. Segur que sén magics. UHelena va algar el cap i va veure que el temps havia passat volant. —S'esta fent de nit! —va exclamar. a —I qué? —va replicar en Bernat, tan tranquil—. Jo sol si que tindria por, perd com que vaig amb tu i tu no et perds mai... Oi, Helena? LHelena va fer tres passes, es va aturar, va mirar a banda i banda i, abans d’embolicar-se i VOCABULARI perdre’s irremissiblement, va fer que no amb! pajgament d'une manera delice Insensat: Que no és assenyat nic Ziga-zaga: Linia trencada en for Irremissiblement: Sense escapada = Mussitar: Parlar molt baix. —Es que aixi, tan fosc... —va mussitar. —Tan fosc? I els pinyons? Fan més llum que un focus!—Si, perd cap a on anem? Hem pujat i baixat mil vegades i no hem tret els VP ulls de terra. No hi ha cami. I mira! —Va assenyalar el cel—. Ni una estrella. —Seguim els pinyons —va proposar en Bernat—; han d'anar a algun lloc. J —Seguirem els pinyons, perd no els colliem, Aixi, si ens vénen a buscar , iels veuen, seguiran els pinyons i ens trobaran. Cap endavant el cami no era tan dur. No van trobar ni un matoll, ni una arrel, ni una Pedra. Era pla i net i ja no feia ziga-zagues. Tot d’una, al bell mig del bosc, s'acabaven el Is pinyons. Després de l'iltim pinyo hi havia una roca foradada, amb una porta i dues finestres, per on es veia una resplendor vermella, —Sembla... una caseta—va deduir el noi—, Hi ha alga? —va cridar, —Calla! —LHelena li va donar un cop i el va enviar a terra Ell shi hauria tornat, perd la caseta va adquirir un to fosforescent tan viu, que tots dos es van haver de tapar els ull lls. Van sentir un cop de porta i la vermellor es va fer més ls i van veure un homenet amb una barba rossa fins a la cintura i una barretina blava. Feia cara d'amoinat. suau. Van obrir els ull YAONYS: Joser Gonauz Oo UINITATCOMPRENSIO Comprenc ‘1. Completa en el quadern aquestes dades de la lectura: a) Nom dels protagonistes. 1b) Lloc on passen els fets. c) Moment en qué passen els fets. 2. Fes un resum del text. 3. Trobar pinyons al bosc és habitual. Pero els pinyons que troben I'Helena i¢ s6n diferents. Escriu les tres caracteristiques que els fan especials. 4. Relaciona cada nom amb una qualitat: © Noms: lum, pinyons, roca, resplendor, casa, barba, barretina. * Qual 1ts: foradada, rossa, brillant, magics, blava, fosforescent, vermella. 5. Els pinyons fan molt bona olor i en Bernat en vol tastar un. Per qué ‘Hele deixa fer? G. \dentifica en la lectura una frase de cada personatge i una intervencié del r 8. Quiet sembla més prudent, Helena o en Bernat? Justifica la resposta. 7. com saps que parla un personatge, quan llegeixes el text? Interpreto 9. quines tres parts pots observar en el text? Opino 10. @) auideu ser thomenet de la caseta? Per qué deu estar amoinat? V1. @ escriu ta continuaci de la historia.CAS USL Organitzacié d'una biblioteca personal 12. © Escolta atentament la locucié del fragment d'El segrest de la bibliotecaria i res- pon aquestes preguntes: a) Que li passa ala bibliotecaria? b) Quin és 'objectiu dels bandolers? ©) Per que tot el pla dels bandolers queda posposat? 4) Quina mena de llibre vol anar a buscar la bibliotecaria a la biblioteca? e) Qué porta la bibliotecaria, finalment? 13. Pera que serveix que els llibres de la biblioteca estiguin ordenats? a) Per saber quin és el darrer libre que hem comprat. bb) Per trobar-lo facilment quan anem a cercar-lo. ©) Perqué els pares estiguin contents. 14. Digues quin criteri triaries per ordenar els llibres de la teva biblioteca personal: a) Per ordre alfabétic dels autors. b) Per temes (ciéncies, cuina...) o géneres (teatre, contes, poesia. <) Per 'edat recomanada de lectura. ) Altres. 415. Recomana un llibre de la teva biblioteca personal als teus companys. Comenga aixi: Per a miel Ilibre ... és un tresor perqué... ‘WG. Demana als teus pares ial mestre o la mes- © tra que t’aconsellin alguns llibres que van llegir quan tenien la teva edat i dels quals guarden bons records. © Fer una biblioteca personal permet tenir a ! Vabast aquells llibres que tenen un significat es- - pecial per a nosaltres, perqué ens han agradat FKONWOS molt, per la persona que ens els va regalaRCANOVA, EXPRES: Creacié d'un text narratiu amb dialeg 17. Llegeix aquesta narracié amb dialeg: En una terra molt Ilunyana hi senyorejava un lled que tenia totes les bésties atemorides. Un dia es van reunir ivan decidir, per no viure constantment en l'angoixa de ser cagades, que cada dia l'animal a qui toqués en sort es presentaria al lle6 perque se'l mengés. Totes hi van estar d’acord i el lle6 també. Un bon dia la desgracia va recaure en una llebre, poruga de mori no n’hi havia altra. Rumia que rumiaras, no es va presentar davant del lleo # migdia passat. Ellle6, enfurismat, li va dir amb cara de pocs amics: —Que no coneixes els tractes, llebre? Com pot ser que hagis trigat tant? ir, pero La llebre, tremolosa i capcota, li va respondre amb veu humil: —Senyor lle6, no us enfadeu. Si he arribat tard, ha estat perqué a prop & trobat un altre lleé que deia que era el rei d’aquestes terres i que se’m volia He hagut de fugir cames ajudeu-me. EL led es va indignar, perd la Ilebre de seguida es va adonar que la indi més per la suposada prestncia de Valtre lle6, que no pas per ella. Tes va 2 el seu estratagema comencés a funcionar. —On [has trobat, aquest lle6? —li va dir amb veu de tro—. Acompany La Ilebre va conduir el lleé fins a una gran bassa envoltada d'un gran mus van ser tots dos dalt de la paret i la llebre va veure que Ja seva imatge i la del es reflectien a 'aigua, li va dir: —El veieu, aqui sota, senyor lle, el vei altra...? jeu que esta a punt de menjar-se's 18. identifica Vestructura del text anterior a partir d'aquestes pre- guntes: ®» Plantejament: On té lloc la historia? Quins personatges la prota- gonitzen? Quin problema s‘hi intueix? © Nus: Qua passa? Com es desenvolupa el conflicte? « Desenllac: Com es resol el conflicte? Com acaba la historia?—Que no coneixes els tractes, llebre? El lle6 va dir a la llebre si no coneixia Com pot ser que hagis trigat tant els tractes ili va preguntar com era a presentar-te davant de la meva reial que havia trigat tant a presentar-se persona? davant de la seva reial persona. leg és una conversa entre dues 0 més persones. Sovint trobem didlegs enmig de les narracions. En el didleg en estil directe, les intervencions dels personatges van encapcalades per guions. En el dialeg en estil indirecte, qui parla és el narrador i no es fan servir guions. 20. ©) escriu una narracié en que hi hagi dialeg en estil directe, Segueix aquestes indicacions: ® Pensa en una situacié que hagis viscut a casa, al carrer (per exemple, amb la mare) o al’hora de pati (amb algun company). Un cop pensat el Iloc on van succeir els fets (a casa, al carrer, al pati) i els personatges (la mare i tu, un company i tu), redacta el primer paragraf en qué ‘exposis la situaci6. * A continuaci6, escriu un dialeg entre els dos per- sonatges (la mare i tuo el company itu) en qué es vegi clar, en la conversa, el desenvolupament del conflicte. Davant de cada intervencid de qui parla, cal que hi posis un guid. ® Finalment, escriu un darrer paragraf breu en qué ‘expliquis com acaba la historia.Uapastrof SAPS RECONEIXER UO VESPIGOL, L'ORENGA © 241. observa com comencen les paraules destacades: MTENCANTA LOLOR DEL BOSC! Els articles ef i la sapostrofen (I) davant de paraules que co- mencen per vocal o h: arbre, Kombra, Whi vern, I’heura. 22. Escriu I elo la davant de cada nom: pinyé ~incendi - romani ~ homenet - madluixa - enciam ~ arrel = pedra- ure 29. observa aquestes paraules i completa la regla que hi ha més avall: la Isabel — la unio - la historia -la humitat article la no s'apostrofa mai quan va al davant de paraules femenines que con _ atones. Per exemple: fa Isabel, .. i © cenper. ercla'n la vocal tonica i escriu-hi al davant wo: 24. copia aquests noms femenins, enc idea — humanitat — ungla = hipica — hisenda - Imma - unitat 25. La preposicié de s'apostrofa quan va al davant de paraules que comencen per vocal o h. Segueix aquesta norma i escriu deo d 4) El forner ... Hostalric fa un pa ... pagés molt bo. albercoc. b) Tenim confitura ... prunai ©) He comprat una ampolla ... vii una garrafa ... oli. 6 sagcANovaEl guio (—) 26. Liegeix aquests textos iidentifica en quins casos fem servir el guid: ay gb) aCe cami hem de SY Un jardi ple de flors —roselles, margarides, No n'estic segura. gladiols, etc.— donava la benvinguda als —Isi agafem el de 'e lesquerra? visitants. —Diacord. c) ‘Lhospital que hi ha al barri —el més gran de la ciutat— esta en obres. ® Quan intervé un personatge en undialeg. _* Per separar els elements d’una llista. ® Per indicar el final del text. © Quan equival a una coma. © Per ampliar la informacio. ® Si equival a un punt. 27. inventaurrdidlog er que wis vane GoeNnal Ut ARIE MBAR dlZinoma, 2.8. copia aquestes oracions i afegeix-hi els guions que falten: 9) M’he trencat dos dits de la ma l'index i anular jugant a basquet. ») Els esports de pilota futbol, basquet, handbol, etc. sn molt populars. ©) Certs amfibis la granota, el gripau i la salamandra viuen en aquest bose. «!) La vall de Nuria un lloc Unic i preciés és al Ripollas. NAN 29. victat: habitacié de sota l'escala era petita i fosca. Imma hi desava l'aspiradora, 'escombra, dues cadires ae jun llibre vell d’historia. Per culpa de la humitat, vaig notar un dolor fort a ’esquena: Vaig sortir de 'habitacié ivaig arribar com vaig poder a l'estudi. Em vaig beure la infusié dtherbes que havia deixat damunt l'escriptori. M/havia d’afanyar perqué tenia hora amb la infermera de hospital. Ja havia faltat a Yultima visita. are ® Digues per qué s‘apostrofen en el text les paraules Imma, histdria i Ultima i per qué no AON s‘apostrofen les paraules humitat i infusio. Oo wns @Les families de paraules 30. subratiia quina part tenen en com cadascun d’aquests grups de paraulel maduixa cistell pinyé maduixera cisteller Pinyonet maduixar encistellar espinyonar maduixaire cistelleta pinya en una part comuna i que es repeteix sempre. 91. Digues quina paraula de cada grup no és de la mateixa familia que les altres: a) aigua, aigilera, aixeta, aigualit, aiguaneu b) ballador, ball, ballaruga, ballet, balena ©) caminador, camera, caminet, cami, encaminar ) sabana, sabata, sabatera, sabatot, ensabatat ©) peixateria, peixater, peril, peix, peixera 32. Classifica aquestes paraules segons la familia a la qual pertanyen: encarar ~ careta ~ maritim — portal - mariner ~ marinada carota ~ marejol ~ porteria — acaronar — portalada — porter 93. Escriu dues paraules de la mateixa familia que aquestes: a) libre: «)corda e) cuina g) nivol b) taronja ) fruita f) festa h) sabata UNITAT 534. escriu paraules de la mateixa familia que dent — brag - camp - carn — aquestes afegint-hi cada cop una sil-laba més: IP carn —pa dent dental dentista dentadura | 35. Resol els mots encreuats amb paraules de la mateixa familia que la destacada: Horitzontals 1. Recipient per posar & “&® » Se i servir la sopa. 2. Lloc on porten els 7 = F gossos perduts. 3. El peixater en ven. J ' 4. Pa petit. a | | 5. Persona que treballa 2 | | | alacuina. 6. Recobrir de guix. Verticals 7. Producte que elabora 5s. el pastisser. 8. Sabata per estar per casa. | 36. GB) Jugueu a formar families de paraules. Guanya qui més paraules forma de la : familia del mot paper durant un minut. Qui guanya, en proposa una altra,iaixi success vament. s (7) UNITAT 5 @RCANOVA Els determinants 37, Fixa't en la paraula que hi ha destacada davant de cada nom: la boca — aquesta pinya - el seu germa - tres passes — algun lloc Les paraules destacades sén determinants. Els determinants solen anar dav: © nom iindiquen si és masculi o femeni, singular o plural, si és a prop o lluny, “ «etc. Poden ser articles, demostratius, possessius, etc. Els articles . 3B. Llegeix aquests titols de llibres i classifica els articles destacats amb ela acompanyen en una taula com aquesta: La biblioteca abandonada El pot de les enrabiades Les paraules el, la, els i les son articles. Els articles indiquen el génere i el ne _ del nom al qual acompanyen Els demostratius 99. Llegeix aquesta oracié i fixa't en les paraules destacades: Aquest cami porta a aquella ermita. © Les paraules aquest i aquella son demostratius. Els demostratius indiquen sie © sones, els animals o les coses a qué ens referim sén a prop (aquest, aquesta, ag © aquestes) o lluny (aquell, aquella, aquells, aquelles).40. escriu un demostratiu davant de cada nom tenint en compte la informacié que hi ha entre parantesis: 8) Deixa ... (a prop) mobles en ... (lluny) racé. 5) ... (luny) noies viuen en ... (a prop) casa. ©) Ja he regat ... (aprop) jardineres i ... (lluny) testos. «)) Em penso que agafaré ... (a prop) mel6 i... (lluny) pomes. Els possessius 41. observa les paraules destacades d'aquesta oracié: | Les paraules meu i seu sén possessius. Els posses- ~_ sius indiquen a qui pertany alld de qué es parla. 492. completa aquestes oracions amb el possessiu corresponent: ) Els ... pares han anat a sopar. stra ” we meus ©) La ... familia és molt coneguda. nostres ©) Vine sovint a la biblioteca del ... barri. «t) LAnna i en Pau m’han presentat les ... germanes. seves teu ©) Les ... mares anaven juntes a escola. Altres determinants 43, Classifica els determinants destacats on correspongui: quatre mesos — algunes persones - cent euros — qualsevol dia — poca gana mig quilo — el tercer corredor quatrenm conflicte a la pista de basquet perqué no tots vam intere conor, perd reconee que demanar perde Avui, la mestra ens ho passat un text sobre VOriol i la Fiona. Ella és cege nm costell de sorra que hovia fet POriol i ell li vo Ahir hi va haver ur igual les normes del joc. Ho vaen seluct sense voler, va trepitjor una impertinencioa. —Hola, Fiona. —Hola. —Sé6c aquell nen que ahir va ser mal educat. —Ja ho sé. —Com ho saps? —The conegut la veu. —Per®d si gairebé no em vas sentir! —I qué? Jo me’n recordo de seguida, de les veus. —He vingut a demanar-te perdo. La Fiona va callar un moment, perd després va dir: —D'acord. Ja et perdono. Perd em vaig enfadar molt. —Encara ho estas? —No. Déna'm la ma i fem les paus. LOriol li va donar la ma. Ella la va agafar amb totes dues mans una estoneta i després la va deixar anar. La mare de la Fiona els havia escoltat sense dir res, perd reia una mica. Oriol també va riure, cls va dir adéu i se’n va anar corrents cap a l'aigua per desfogar-se dels nervis i de la vergonya que havia passat. Nuala ALBO eer Ona sca ‘| Per qué creus que la Fiona té 'habilitat de recordar les veus que sent? ®. Per que VOriol li demana perdé si va ser la Fiona qui va trepitjar el castell? 3. Quin significat diries que té el somriure final de Oriol i de la mare de la 4. Explica qué fas quan tens algun petit desacord amb un companyeases H UL) ‘5. Escriu un didleg en qué dos amics solucionen les seves dife- réncies després d’haver-se fet una falta jugant a futbol. El text ha d’incloure un fragment de narracié a lnici ial final. G. Davant del nom Orio! s‘apostrofa l'article, pero davant de Fiona no. Copia les paraules segiients posant al davant el, la 0 I’ segons correspongui: ericé — nivol - bicicleta - aigua - hospital - historia - ungla - amic - muralla basquet - amiga — helicopter - humanitat - olla 7 Per qué algunes oracions del text porten un guid a lnici? 8. Quanhemdeferuna ver 9° | . explicacié o bé escriure —s gorrene @SCOlaritzacig desvergonyit un text és necessari my0S SOrrq rierol ensorrar fegq riu Ceguese avergonyir encegar sorral conéixer moltes parau- les. Agrupa totes aques- escolaritat riuada escolg riuet tes paraules per families: 9. Completa aquestes oracions amb els determinants que hi falten: cegar escolar vergonya -.. Oriol s‘estimava molt ... castell que havia fet: era el ... castell, Tenia ... muralles molt ben acabades i ... nena hi havia posat ... peus al damunt. Després de tot, perd, .. dos nens es van fer amics. AA... classe també ens vam demanar perd6 i ... mestre ens va felicitar.