100% encontró este documento útil (3 votos)
2K vistas27 páginas

Alligheri, Dante - La Divina Comedia, Ilustrada Por Dalí

Cargado por

Manuel Cuatzo
Derechos de autor
© Attribution Non-Commercial (BY-NC)
Nos tomamos en serio los derechos de los contenidos. Si sospechas que se trata de tu contenido, reclámalo aquí.
Formatos disponibles
Descarga como PDF, TXT o lee en línea desde Scribd
100% encontró este documento útil (3 votos)
2K vistas27 páginas

Alligheri, Dante - La Divina Comedia, Ilustrada Por Dalí

Cargado por

Manuel Cuatzo
Derechos de autor
© Attribution Non-Commercial (BY-NC)
Nos tomamos en serio los derechos de los contenidos. Si sospechas que se trata de tu contenido, reclámalo aquí.
Formatos disponibles
Descarga como PDF, TXT o lee en línea desde Scribd

Aula de Cultura Caixa Peneds Frum Berger Balaguer

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL


Aula de Cultura Caixa Peneds Frum Berger Balaguer

Aula de Cultura Caixa Peneds Frum Berger Balaguer Rbla Nostra Senyora, 6 08720 Vilafranca del Peneds Catalunya-Espaa

Un deseo de formas y lmites nos gana. Viene el hombre que mide con el metro amarillo. Venus es una blanca naturaleza muerta y los coleccionistas de mariposas huyen. Al coger tu paleta, con un tiro en un ala, pides la luz que anima la copa del olvido. Ancha luz de Minerva, constructora de andamios, donde no cabe el sueo ni su flora inexacta. Haces bien en poner banderines de aviso, en el lmite oscuro que relumbra de noche. Como pintor no quieres que te ablande la forma el algodn cambiante de una nube imprevista.

organiza: EVOLUCIONARTE C/ Caleras 1.40.370 Turegano Segovia agradecimientos: Paolo Dal Bosco ARTHEMISIA COLLEZIONI textos: Rosa Perales traduccion: Maria Paulina Rubio Escuder Diseo e maquetacin: Stefano Bianchini - Andrea Figoni ANONIMA CREATIVI Roma ITALY impresion: Tipolitografia QUATTRINI Terminado de imprimir en el 2008 todos los derechos reservados

Federico Garca Lorca

Castell

SALVADOR DAL
La biografa de Dal es una trayectoria llena de vaivenes, como el siglo que le toc vivir. Llena de etapas que modifican su vida y su obra, con su bsqueda existencial, sus pasiones conectadas al subconsciente, sus relaciones con los movimientos artsticos y con los autores. A todo ello se une a sus logros artsticos, las tristezas y alegras de una vida intensamente explotada. Su experiencia vital le hace ser ambiguo en sus planteamientos y en su condicin. Es nmada a la vez que sedentario, es revolucionario y a la vez se nutre del ms profundo clasicismo. Es rompedor y tradicional. Su propia complejidad, nos incita a definir etapas de su vida en funcin de las propias secuencias vitales. Segn palabras de la historiadora Estrella de Diego, su personaje es una invencin a dos manos. Gala, su musa, y Dal se travestan continuamente para ser uno mismo

filosofa y el arte, desarrollando ensayos que ir publicando sucesivamente, primero en revistas locales, ms tarde en ediciones de gran difusin. Su mxima aspiracin ser hacerse entender, no solo a travs de su pintura, sino intentando explicar su condicin vital y su obra. A travs de estos ensayos podemos conocer cuales eran los maestros preferidos del autor y sus referentes pictricos. Sus primeros artculos aparecen en 1919 en la revista local "Studium". Dal redactaba la seccin de "Los grandes maestros de la pintura" y all reflej sus modelos de referencia: Durero, Leonardo da Vinci, Miguel ngel, Velzquez, El Greco y Goya.

actitudes provocativas del Ultrasmo. A lo largo de esos aos, Dal recibe influencias mezcladas de la Escuela Metafsica Italiana, principalmente de Giorgio de Chirico y se forma en el deseo de expresar ms all del consciente todo un mundo de creacin simblica.En 1925 participa en la primera Exposicin de la Sociedad de Artistas Ibricos, celebrada en Madrid. All muestra su asimilacin de las diversas corrientes que dominaban el arte europeo: el post-cubismo, el purismo y las nuevas figuraciones. Sin olvidar su faceta de ensayista, en esta poca, Dal escribe numerosos artculos en la "Gaceta de las Artes". Tal vez lo ms significante de esta etapa es su relacin con Garca Lorca, por ser controvertida, sentimental y novelesca. Lo que si es cierto es que se estrecha y en 1925 sucede la primera estancia de su amigo en Cadaqus y Figueres. Hacia fin de ao, Lorca escribe la vida de Salvador Dal. Su relacin culmina con la realizacin de numerosas obras conjuntas de diversa ndole. Garca Lorca publica la "Oda a Salvador Dal", en abril, en la prestigiosa "Revista de Occidente".Dal le corresponde con los textos del "Sant Sebasti", publicados en "L'Amic de les Arts" en Sitges, en julio de 1927 y que haca referencia a la irona como medio para definir un nuevo arte. Y Dal en los decorados para la obra teatral "Mariana Pineda". Dos vertientes que defienden su pintura hasta el final de sus das, y que se inicia en su juventud: clasicismo y vanguardia. En su primera exposicin individual, en las Galeras Dalmau de Barcelona, se vislumbra lo que ser una mxima en su obra: intercala citas del pensamiento del pintor francs del s. XIX Ingres sobre la importancia del dibujo en el arte con sus propias ideas. Su fascinacin por el mundo clsico y sobre todo por la representacin objetual de una realidad transmutada se expresa al ao siguiente, cuando se celebra en Madrid, una gran muestra, en febrero de 1926, sobre "Arte Cataln Moderno". Dal presenta dos obras capitales de esos primeros aos, Muchacha en la ventana y Venus y marinero (Homenaje a Salvat-Papasseit). La crtica de la

poca definir la pintura del joven autor como nuevorealismo o "neo-verista". En Pars conoce la vanguardia, a Pablo Picasso y se reencuentra con Francisco Bores y Luis Buuel. Conoce tambin el surrealismo y expone en Catalua sus primeras obras La miel es ms dulce que la sangre y Aparato y mano, que sern sus polmicas obras enviadas al Sal de Tardor de Barcelona de 1927.En estas obras se aprecia el perfil del autor por mostrar el paisaje ensoado de la costa catalana, las obsesiones y los mitos surrealistas. Pese a su admiracin profunda por la pintura clsica, en marzo de 1928 firma el "Manifest Groc" (Manifest Antiartstic Catal), junto a Sebasti Gasch y a Llus Montany. En ese texto se enfrentan a la tradicin ms reaccionaria e incluye una lista de sus artistas y escritores ms admirados, Picasso, Juan Gris, Mir, Le Corbusier, Ozenfant, De Chirico, Jean Cocteau, y Andr Breton. La influencia de estos autores es tan grande sobre su pintura que durante dos aos su obra es de plena experimentacin. Incluso se aproxima a la abstraccin. Su progresiva necesidad de encontrar un lenguaje adecuado a sus propia idiosincrasia, tanto intelectual, como artstica le llevan en 1929 a instalarse en Pars. All se vincula con Joan Mir que le introduce en el grupo Surrealista de Andr Bretn. En las mismas fechas escribe en tres das el guin de "Un Chien Andalou" (Un Perro Andaluz) con Luis Buuel. Film que es considerado por la crtica como la primera pelcula surrealista .Aunque ya existan antecedentes con Claude Chabroll. Ms tarde, ya en 1930 volvern a colaborar por ltima vez en el guin de "La edad de oro". Son tiempos de gran intensidad creadora. Pinta El juego lgubre, donde mezcla de forma novedosa automatismo y narracin de los sueos, y expone por primera vez en Pars. Muestra individual que le organiza la Galera Goemans, donde presenta entre otros lienzos, dos de sus obras ms inquietantes, El enigma del deseo y El gran masturbador. Se decanta su obra por una percepcin de los sentidos a travs de guios a la realidad, subjetivada

EL SURREALISMO La segunda etapa vital del autor se inicia con su instalacin en Madrid, y su posterior estancia en Pars, el encuentro con los jvenes vanguardistas y los movimientos que, por entonces se daban en Europa. En Madrid, estos jvenes se mueven en torno al desaparecido movimiento Ultrasta, surgido de la conjuncin de artistas europeos procedentes de diversos pases e instalados en Espaa durante la Gran Guerra y, de los autctonos con la necesidad de modificar el clasicista panorama nacional. El Ultraismo fue considerado el primer ismo literario y artstico espaol. Y era una gran iniciativa de apertura a libre pensadores y a artistas que experimentaban con nuevas formas de expresin plstica. A su llegada a Madrid, en 1922, Dal encontrar una ciudad efervescente de ideas literarias y artsticas, tertulias, y acciones innovadoras del panorama plstico, enfrentados al sistema tradicional de la enseanza esttica. Ingresa en la Escuela de Bellas Artes de San Fernando y su relacin con la Institucin ser hasta 1926, fecha en la que es expulsado de forma definitiva. Instalado, el mismo ao, en la Residencia de Estudiantes, hace amistad con futuras personalidades, con Luis Buuel, Federico Garca Lorca, Eugenio Montes y Jos Moreno Villa. Ese grupo era, en palabras de Dal, "estridente y revolucionario", y haba asumido algunas

INICIOS Su condicin de ampurdans le determin, en numerosos aspectos, a la hora de conciliar su existencia con el resto del mundo. Nace en Figueres el 11 de Mayo de 1904,en un entorno familiar de burguesa catalana vinculada al arte. Estudia en la Escuela Municipal de Figueres y, en el Colegio La Salle de los Hermanos Maristas, quienes marcarn una profunda huella sobre el autor, cuyas enseanzas sern motivo de reflexin artstica en Dal durante toda su trayectoria vital. Dal, creci influido, al igual que el poeta italiano, Dante Aligheri, por esa dualidad del bien y del mal, el infierno y la divinidad, que transmitan las enseanzas catlicas a principios del siglo XX y que sern parte del reflejo catico en su obra surrealista. Desde muy joven Dal teoriza sobre la existencia, la

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

por una fuerte carga de anlisis inconsciente. Su experimentacin le lleva a la creacin del mtodo paranoico crtico, y no es una casualidad. A Dal, influido como el resto de los surrealistas por las teoras psicoanalticas del doctor viens Sigmund Freud, le interesaba no tanto el proceso cientfico, sino las posibilidades artsticas que poda tener, as como la importancia del inconsciente como fuente inagotable de imgenes poticas. Por eso encontraba que el surrealismo que realizaban sus compaeros de grupo estaba demasiado anclado en la escritura y en la pintura automtica. Es a partir de aqu cuando el autor desarrolla su propia interpretacin del surrealismo a travs de este mtodo, que define como "mtodo espontneo de conocimiento irracional basado en la asociacin interpretativa crtica de fenmenos delirantes". En verano de 1929 conoce a Gala (Helena Diakonoff), que haba sido invitada a Cadaqus junto a su marido, el poeta Paul Eluard, el matrimonio Magritte y el galerista Camille Goemans. A partir de ese momento, la relacin entre Dal y Gala se hace nica y definitiva hasta el final de sus das. El impulso vital y artstico en la conjuncin de estos dos personajes supone la renovacin y planteamiento de una cosmogona nica en la vida de Dal. Durante los aos treinta, entre Francia y Espaa, Dal ser un gran difusor del surrealismo en Catalua, sobre todo a travs de charlas y numerosas publicaciones. El autor era consciente del valor de la palabra escrita, como mtodo no solo de difusin sino de transmisin futura. Realizar numerosas colaboraciones con revistas y peridicos de la poca. E Ilustrar textos de escritores surrealistas, como Andr Breton, Ren Char, Paul Eluard, Georges Huguet, Tristn Tzara. Tambin colaborar en los peridicos "Le Minotauro" y "Cahiers D'Art", e ilustra el libro "Chants de Maldora". ditions Surralistes publica su libro La Femme visible (La mujer visible).

evolutivo artstico y mental es la que vivir en Estados Unidos. Le fascina un pas progresista, abierto a nuevas experiencias y sobre todo ajeno a las trabas milenarias de una Europa destruida en el horror de las guerras. El precedente lo encontramos en 1931-1933, cuando la parisina Galera Pierre Colle celebra exposiciones individuales de Dal, donde expone su obra La persistencia de la memoria. Obsesin del artista por el paso del tiempo y que ms tarde algunos autores contemporneos explotarn como tema que abarque la desaparicin del hombre y el holocausto. Tambin publica dos libros que definen sus ideas vinculadas a nuevos procesos artsticos, LAmour et la mmoire. YBabaouo en el que expone su concepcin del cine, interesante revisin y mtodo esttico que posteriormente pondr en marcha. A partir de 1934, colabora en distintas exposiciones surrealistas celebradas a lo largo de la dcada. Aunque colabora con ellos, su obra evoluciona hacia formas ms clsicas de representacin, pero modificada a medida que recibe influencias de diversa ndole. Le influye la arquitectura de Gaud para su concepcin arquitectnica de las formas, tambin Bocklin o la luz de Vermeer. A ello se une la preocupacin creciente por el tema del Angelus de Millet y su obsesin por estudiar, en Italia, el Renacimiento y el Barroco. El final de su vinculacin con el surrealismo coincide con la evolucin interior del autor. Ya en 1934, hubo un primer intento de apartarle del grupo, cuando se mostr indiferente a los deseos de integrar al surrealismo en el Partido Comunista, pero su expulsin definitiva se produce en 1939, cuando Andr Breton descalifica su vuelta al clasicismo tildndolo de retrico y acadmico.

declara profundamente catlico y partidario del rgimen del general Francisco Franco. Su transformacin no es gratuita, aunque se le haya tildado de snob, el autor est profundamente afectado por los graves acontecimientos de la II Guerra Mundial, el holocausto y la bomba atmica. Tres aos despus, en 1951, publica el llamado "Manifiesto mstico", ensayo donde explica su nueva actitud artstica, de clara imitacin hacia algunos de los grandes maestros de la pintura, as como el nuevo fervor religioso que estaba experimentando. Ese periodo fue denominado por el artista como "mstico-nuclear"; se extiende desde 1949 hasta los aos 70. Como el propio artista reconoci, "la explosin atmica del 6 de agosto de 1945, en Hiroshima, me conmocion sismicamente. A partir de entonces el tomo se convirti en el alimento favorito de mis pensamientos". Lo plasma en obras como Leda atmica o la primera versin de la Madonna de Port Lligat, ambas firmadas en 1949. Tambin continu con una de sus obsesiones ms constantes de esos aos, el cuadro de Millet, El Angelus, que provoc en Dal una doble conmocin, pictrica y psicolgica. El autor no slo estudi las formas o la composicin tambin intuy la mstica que encerraba la obra, y su vinculacin con el mundo natural. Su obsesin por esta obra le lleva a redactar en 1963 un libro titulado "El mito trgico del Angelus de Millet", en el que explica el proceso a partir del cual surgi toda esa serie de imgenes y asociaciones delirantes, que conformaran su obra del momento. Durante estos aos contina su labor literario- artstica, iniciada en los aos treinta con obras como "La conqute de l'irrationel" (1935) y su tratado sobre arte moderno Les Cocus du vieil art moderne (1956), que derivan a confesiones ntimas del autor, dnde cabra mencionar "Diario de un genio" (1964), "Dal" por Dal (1970) y Comment on devient Dal (publicado en castellano como Confesiones inconfesables), con prlogo y notas de Andr Parinaud, y Les dners de Gala (Las cenas de Gala), publicado por Drae. A pesar de seguir una lnea personalizada en contacto con

temticas y modos clsicos, vistos en la perspectiva de un autor que se crea a s mismo y constantemente, Dal no deja de relacionarse con los acontecimientos que pasan a su alrededor. Sobre todo con la gran eclosin de la pintura americana tras la II Guerra Mundial. As a finales de los aos 50 experimenta de forma muy personal el movimiento expresionista abstracto norteamericano, sintiendo especial admiracin hacia Willem de Kooning. Posteriormente, trabajara en movimientos como el popart, cuyos seguidores, entre ellos Andy Warholl deben a Dal, el concepto de artista-espectculo, o la fascinacin que siente por la ciencia y todo lo que tenga de particular el arte ptico. En su relacin con las nuevas tecnologas, Dal se interesa en esta ltima etapa, por aumentar sus conocimientos en la ciencia y la holografa, sobre todo en la bsqueda del dominio de las imgenes tridimensionales. Estudiar las posibilidades de los descubrimientos cientficos relacionados con la tercera dimensin. Los ltimos quince aos de su vida se desarrollan entre Cadaqus, Figueres y el castillo de Pbol. En 1974 se inaugura el Teatro-Museo Dal en Figueres. En 1979, es nombrado miembro asociado extranjero de la Acadmie des Beaux-Arts del Instituto de Francia En 1982 -ao de la muerte de Gala- se inaugura el Museo Salvador Dal en St. Petersburg, Florida, Estados Unidos. En 1983 se crea la Fundacin Gala-Salvador Dal en Figueres. Muere en la Torre Galatea, Figueres en 1989.

LA DIVINA COMDIA Dal, en el campo de la ilustracin haba realizado en 1934, treinta aguafuertes de "Los cantos de Maldoror", del Conde de Lautrmont, considerado una de las cumbres de su carrera. A finales de los aos cincuenta, retomando la obra grfica, realiza doce litografas para "Don Quijote de la Mancha", de Miguel de Cervantes (1957), e inicia La Divina Comedia. Esta pieza magistral estaba formada por cien xilografas en color para la "Divina Comedia", de Dante, realizadas por el autor en 1960. Las conversaciones sobre esta

REGRESO A ESPAA A finales de los aos cuarenta, Dal regresa definitivamente a Espaa, se instala en Port Lligat, aunque habitualmente viaja a Pars y Nueva York. Lo ms significativo de este periodo es su transformacin personal y esttica; se

NUEVA YORK La etapa egocntrica de la que se separa de un proceso

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

serie se haban iniciado en el ao 1951, con motivo del primer encuentro entre Dal y el Capitn Moore, etapa mstica del artista, quien le proporciona una visita al Vaticano y la posibilidad de hablar del tema con el Papa, quien le anima a su proyecto .Durante 1955-1956, trabajara de manera desinteresada en el proyecto que ser realizado por Joseph Foret. En esta obra Dal toma como referentes a las obras precedentes y recrea a grandes maestros del Renacimiento y del Barroco como Rafael, Piero Della Francesca, Vermeer, Velzquez Zurbarn o Miguel Angel. De cada uno de ellos mostrar las distintas facetas por las que Dante-Dal se ver inmerso en El Infierno, Purgatorio y Paraso, redimido por su propia Beatriz-Gala.

Comedia, muestra la diferencia del modelo medieval estndar con la visin de un cientfico que ha aprendido de sus contemporneos elementos nuevos, (En un grabado de 1465 aproximadamente aparece Dante con un libro, pronunciando la primera frase de la Comedia Nel mezzo del cammin di nostra vita mi ritrovai). Dante accede por una selva oscura a los infiernos, y a las diferentes esferas hasta llegar a la cumbre o paraso terrenal, por el que acceder a los cielos. La representacin de estas distintas fases estn realizadas en un grabado de Franceso Giambulari, en 1544, titulado Lugar, forma y tamao del Infierno de Dante, como dos conos unidos en inversin y que hablan del concepto de la esfera dividida en hemisferio norte y hemisferio austral. Es un embudo, nadie sube ni nadie baja Dante se vincula a la Astronoma, no de su tiempo, sino mucho ms avanzada en cuanto a elementos geogrficos que ms tarde se concretarn. Las ilustraciones ms destacadas, desde el punto de la cosmogona, son realizadas por mujeres en el siglo XIX. Concretamente por dos autoras, Mary Acworth Orr con el titulo Dante and the Early Astronomers destacando por sus observaciones el disco solar. Y la ilustradora Phoebe Anna Traquair, de Edimburgo que public 21 ilustraciones de la Divina Comedia con una precisin extraordinaria, y que en cierto modo en algn momento Dal debi conocer. Mientras los autores antiguos desarrollan una visin general de la cosmogona dantesca dnde incorporan los lugares fsicos de Infierno (es un zigurat invertido), Purgatorio y Cielo, en el caso de Dal, se reduce a los elementos humanos y mticos en una proceso de introspeccin desgarrada del individuo a enfrentarse consigo mismo. Hasta tal punto que en las andanzas de Dante por el Infierno, uno de los pasajes ms chirriantes es el de la contemplacin de los tres rostros de Lucifer, en primer plano, en el fondo del noveno pozo del Infierno. Y ms sorprendente an es la dimensin de Lucifer; Dante y Virgilio resbalan del cuerpo del monstruo y cuando llegan a la cintura encuentran que es el centro de la tierra, el centro del mundo material.

Dal realiza cien xilografas a color, editadas por Joseph Fort. En ellas Plantea un dibujo preciso de personajes, basados en la esttica clsica y describe los motivos narrativos del poema creando un efecto corporal en los elementos espirituales. Todo ello est cargado de un preciso efecto dramtico, propio del autor, con una conjuncin perfecta de la metfora del sufrimiento y de la redencin. Siempre se ha reconocido el carcter visual cinematogrfico, de las descripciones de la Divina Comedia por Dante. De hecho uno de los primeros directores de cine italiano Ligouro realiz la primera versin de la Divina Comedia con Adaptaciones fantsticas de Dante (L'lnferno, 1909), sobre ilustraciones de Dor sobre Divina Comedia. Dal utiliza este recurso como un efecto dramtico entre lo personal y la exaltacin espiritual. Segn Georges Steiner, el libro de Dal es el alfabeto compartido de la razn y del reconocimiento.

representacin de Los blasfemos, con una lengua carnosa y blanda, semejante a sus obras de putrefaccin que representa el chismorreo o, El temor a Satans, que complementa la vinculacin de Dante con el Diablo, al que representa en varias ocasiones, casi camuflado a la manera griega de un Fauno. Dal deja su sello surrealista, en dnde abundan los rostros descarnados, y cuerpos convertidos en agua, fuego y aire, con figuras femeninas de rostros similares a Gala.

EL PURGATORIO En el Purgatorio podemos observar imgenes tomadas de su mtodo paranoico crtico, con El ngel caido o La barca de almas, donde se muestra la imagen de la laguna Estigia en el concepto clsico de Patinir. Aparecen Los negligentes, o Saliendo de la terraza de la rabia, como araas surgidas de las mentes confusas. En Los sueos, se suceden los procesos mentales del autor, sexo y religin. Significativa es la representacin fantasmagrica de las distintas terrazas que pueblan el denominado paraso terreste, que no es otro que el Purgatorio, dnde las formas blandas, simbolizan su eterna lucha con el paso del tiempo. En Los avaros y los prdigos, vuelve a recurrir al mundo de los Sueos, sobre todo a imgenes contenidas en su obra anterior. Algunas de estas imgenes pasan a formar parte de un escenario dnde las figuras se reducen para captar el movimiento y accin, frente al significado o el protagonismo de Dante, es el caso del tema de La lujuria.Tal vez una de las mas emotivas sean El ultimo mundo de Virgilio y la Aparicin del bosque divino, para finalizar con el Encuentro de Dante y Beatriz.

LA OBRA DE DANTE La obra de Dante est escrita en romance italiano, el dialecto toscano entre los aos 1307 y 1321. Formada por tres partes: Infierno, Purgatorio y Paraso. Cada una de ellas est dividida en 33 cantos, excepto el Infierno que tiene 34. En la obra Dante conducido por el poeta latino Virgilio, es guiado a los nueve crculos del infierno, a las cumbre del purgatorio y siendo Virgilio un pagano, es Beatriz quien le conduce al Paraso. La concepcin dantiana del universo viene influenciada por las filosofa de Guillermo de Ockhan y Marsilio de Papua. Dentro del humanismo religioso Dante rechaza el poder Papal, e instiga a la divisin de los poderes terrenales y espirituales.Por ello puede decirse que es un poema teolgico evolutivo, escrito en varias etapas de la vida del autor. El ensayista rumano Horia-Roman Patapievici , afirma que Dante era un conocedor de la ciencia de su tiempo. Era experto en la cultura cientfica, teolgica y filosfica. A finales de la Edad Media disponan de una representacin familiar de nuestro cosmos en el que se reconocan de inmediato. El universo Dantesco tiene algo que nosotros no tenemos, es un imago mundi cientfico y religioso. El imaginario de Dante en los tres libros de la Divina

EL INFIERNO Dal, realiza las ilustraciones en su recorrido por el infierno, dnde Dante es detenido por la Lujuria, La Soberbia y La Avaricia. Es Beatriz quien enva a Virgilio en su socorro, para que le gue por las moradas de los seres atormentados, embarcando despus hacia el purgatorio, para llegar a la Contemplacin de la Morada celestial. En el Infierno aparece la Representacin de los mitos clsicos, del sufrimiento de los hombres y semidioses que se han enfrentado a los dioses, Caronte, Minos, Cerbero, el Minotauro, Gerin, el Centauro, los Gigantes. Por otra parte se encuentran las pasiones humanas: la ira, la furia, los usureros y los fraudulentos, los hipcritas ladrones, o los habitantes de Prato ( que vincula a Dante con la fobia hacia sus vecinos). La relacin con su pintura se aprecia en algunas imgenes: en Los hombres que se devoran unos a otros, la imagen est tomada del Gran Masturbador o Los traidores de su propia familia, dnde toma como referencia al egocntrico Narciso. Tambin establece la leyes de prioridades en los defectos humanos: el bosque de los suicidas, los herejes o los adivinos. De este apartado es magnifica la

EL PARASO En el paraso, Dal establece las distintas esferas de la purificacin con la representacin de las figuras que aparecen en l como el ngel o Beatriz/ Gala. Con grandes escenografas muestra la nueva dimensin de la Pureza, a travs de la figura de su amada. Despus establece las diferentes esferas del cielo,

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

Catal

relacionadas con los planetas Venus, Mercurio, la Esfera de Jpiter, o las Escaleras Divinas. Y con los seres celestiales, Cristo, los ngeles, los Cuerpos gloriosos, el xtasis de Dante, el triunfo de Cristo y la Virgen, El camino de Dios o Dante Recupera la Visin. En la aparicin de Cristo, toma como modelo el formato del Cristo sobre el mundo. El Paraso termina significativamente con la representacin del Empreo, paisaje lunar, casi inexistente fsicamente y diluido que debe conformarse de manera mental. Al igual que al principio de este largo recorrido. La Divina Comedia de Dal, une a dos grandes autores universales que, aunque separados por varios siglos, por su condicin, no resultan personajes ajenos sino estrechamente vinculados por sus concepciones artsticas. Una semejanza que puede apreciarse claramente en algunos pasajes de sus vidas, as como en su obra colmada de arquetipos msticos y religiosos. Los dos crecieron influidos por esa dualidad del bien y del mal, el infierno y la divinidad. Ambos personajes fueron grandes pensadores de sus siglos. Dal destac desde muy joven en el pensamiento artstico de su tiempo, mientras Dante, nacido en 1265, en Florencia, fue gran conocedor de la gramtica y de algunas enseanzas filosficas que, ms tarde, lo llevaran al descubrimiento de la poesa y el soneto. Segn Ricard Mas, Dal se sumerga en todas las influencias posibles y el autor deca todo me influye, nadie me cambia. Dal hace un recorrido personalizado de la lectura de Dante, y realiza su propia imagen de la obra, es una visin interior. Es un Dal apartado prcticamente del Surrealismo, pero que reinterpreta sus propias formas surrealistas para conjugar el sueo con la mstica. Segn Luis Garca Lasso, la obra es el resultado de una pasin por la literatura que se transforma en una oportunidad eglatra de poder manifestarla. Por lo que hay que situarla en el contexto de la evolucin del pintor con una carga emocional profunda. Una vida influida por las teoras freudianas, la aplicacin del mtodo criticoparanoico y el estudio del subsconsciente. Es un viaje del alma humana de la oscuridad a la luz.
LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

SALVADOR DAL
La biografia de Dal s una trajectria plena de vaivens, com el segle que li va tocar de viure. Plena detapes que li modifiquen vida i obra, amb la seva recerca existencial, les seves relacions amb els moviments artstics i amb el autors. A tot aix, safegeixen les seves consecucions artstiques, les tristeses i alegries duna vida intensament explotada. La seva experincia vital el fa ser ambigu en els plantejaments i en la condici. s nmada i sedentari alhora, s revolucionari i, al mateix temps, es nodreix del classicisme ms profund. s innovador i tradicional. La mateixa complexitat ens porta a definir etapes de la seva vida en funci de les seqncies vitals prpies. Segons la historiadora Estrella de Diego, el seu personatge s una invenci a dues mans. Gala, la musa, i Dal es transvestien contnuament per ser un mateix.

Els primers articles apareixen el 1919 a la revista local Studium. Dal redactava la secci Els grans mestres de la pintura i aqu va reflectir els seus models de referncia: Durero, Leonardo da Vinci, Miquel ngel, Velzquez, El Greco i Goya.

EL SURREALISME La segona etapa vital de lautor sinicia amb la installaci a Madrid i la posterior estada a Pars, la trobada amb els joves avantguardistes i els moviments que, aleshores, circulaven per Europa. A Madrid, aquests joves es mouen a lentorn del desaparegut moviment Ultraista, sorgit de la conjunci dartistes europeus, procedents de diversos pasos i installats a Espanya durant la Gran Guerra, i dautctons amb la necessitat de modificar el panorama nacional classicista. LUltraisme fou considerat el primer isme literari i artstic espanyol. I va ser una gran iniciativa dobertura a lliurepensadors i a artistes que experimentaven amb noves formes dexpressi plstica. A Madrid, on arriba el 1922, trobar una ciutat efervescent didees literries i artstiques, tertlies i accions innovadores del panorama artstic, enfrontats al sistema tradicional de lensenyament esttic. Ingressa a lEscola de Belles Arts de San Fernando i tindr relaci amb aquesta instituci fins el 1926, any en qu ns expulsat de forma definitiva. Installat aquest mateix any a la Residencia de Estudiantes far amistat amb futures personalitats com Luis Buuel, Federico Garca Lorca, Eugenio Montes i Jos Moreno Villa. Aquest grup era, en paraules de Dal, estrident i revolucionari, i havia assumit algunes actituds provocatives de lUltraisme. Al llarg daquests anys, Dal rep influncies barrejades de lEscola Metafsica Italiana, principalment de Giorgio de Chirico, i es forma en el desig dexpressar, ms enll del conscient, tot un mn de creaci simblica. El 1925 participa en la primera Exposici de la Societat dArtistes Ibrics, celebrada a Madrid, on mostra lassimilaci que ha fet dels diversos corrents que dominaven lart

INICIS La condici dempordans el determin, en nombrosos aspectes, a lhora de conciliar la seva existncia amb la resta del mn. Neix a Figueres i lensenyament rebut al collegi La Salle dels germans Maristes li deixar una profunda empremta i ser, per a Dal, motiu de reflexi artstica durant tota la seva trajectria vital. Creix influt, com el poeta itali Dante Aligheri, per aquesta dualitat del b i el mal, linfern i la divinitat, que transmetien les ensenyances catliques a principis del segle XX i que seran part del reflex catic en la seva obra surrealista. Des de molt jove Dal teoritza sobre lexistncia, la filosofia i lart en diversos assaigs que va publicant successivament, primer en revistes locals i, ms tard, en edicions de gran difusi. La seva mxima aspiraci ser fer-se entendre, no noms a travs de la pintura, sin tamb intentant explicar la seva condici vital i la seva obra. A travs daquests assaigs podem conixer quins eren els mestres preferits de lautor i els seus referents pictrics.

Fdp: Dra. Rosa Perales Piqueres Universidad de Extremadura

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

10

11

europeu: el postcubisme, el purisme i les noves figuracions. Sense deixar de banda la seva faceta dassagista, en aquesta poca Dal escriu nombrosos articles a La Gaceta de las Artes. Potser el ms significatiu daquesta etapa s la relaci amb Garca Lorca, per controvertida, sentimental i novellesca. El que s cert s que es fa ms estreta i el 1925 es produeix la primera estada de lamic a Cadaqus i a Figueres. Cap a finals dany, Lorca escriu la vida de Dal. La seva relaci culmina amb la realitzaci de nombroses obres conjuntes de tota mena. Garca Lorca publica la seva Oda a Salvador Dal, labril, a la prestigiosa Revista de Occidente. Dal correspon amb els textos del Sant Sebasti, publicats a LAmic de les Arts a Sitges, el juliol de 1927 i que feien referncia a la ironia com a mitj per definir un nou art, i tamb amb els decorats per a lobra teatral Mariana Pineda. En la primera exposici individual, a les Galeries Dalmau de Barcelona, salbira el que ser una mxima en la seva obra: intercala cites del pensament del pintor francs del segle XIX Ingres sobre la importncia del dibuix en lart amb les seves prpies idees. La fascinaci pel mn clssic i, sobretot, per la representaci objectual duna realitat transmutada sexpressa lany segent, quan se celebra a Madrid una gran mostra, el febrer de 1926, sobre Art Catal Modern. Dal presenta dues obres capitals daquests primers anys, Noia a la finestra i Venus i el mariner (Homenatge a Salvat-Papasseit). La crtica de lpoca definir la pintura del jove autor com a nou realisme o neoverista. A Pars coneix lavantguarda, Pablo Picasso i es retroba amb Francisco Bores i Luis Buuel. Coneix tamb el Surrealisme i exposa a Catalunya les primeres obres La mel s ms dola que la sang i Aparell i m, que seran les seves obres polmiques enviades al Sal de Tardor de Barcelona de 1927. En aquestes obres saprecia el perfil de lautor per mostrar el paisatge somiejat de la costa catalana, les obsessions i els mites surrealistes. Malgrat ladmiraci profunda per la pintura clssica, el mar de 1928 firma el Manifest Groc (Manifest

Antiartstic Catal), juntament amb Sebasti Gasch i Llus Montany. En aquest text senfronten a la tradici ms reaccionria i shi inclou una llista dels seus artistes i escriptors ms admirats, Picasso, Juan Gris, Mir, Le Corbusier, Ozenfant, De Chirico, Jean Cocteau i Andr Breton. La influncia daquests autors sobre la seva pintura s tan gran que durant dos anys tota lobra s de plena experimentaci. Fins i tot saproxima a labstracci. La progressiva necessitat de trobar un llenguatge adequat a la seva prpia idiosincrsia, tant intellectual com artstica, el porten a installar-se a Pars el 1929. All es vincula amb Joan Mir que lintrodueix en el grup surrealista dAndr Breton. Per aquestes mateixes dates escriu en tres dies el gui de Un chien andalou (Un gos andals) amb Luis Buuel, film considerat per la crtica com la primera pellcula surrealista, tot i que ja nhi havia antecedents amb Claude Chabroll. Ms tard, ja el 1930, tornaran a collaborar per ltima vegada en el gui de Ledat dor. Sn temps de gran intensitat creadora. Pinta El joc lgubre, on combina de forma nova automatisme i narraci dels somnis, i exposa per primera vegada a Pars. s una mostra individual que li organitza la Galeria Goemans, on presenta entre daltres, dues de les seves obres ms inquietants, Lenigma del desig i El gran masturbador. Lobra es decanta per una percepci dels sentits a travs de mirades a la realitat, subjectivada per una forta crrega danlisi inconscient. Lexperimentaci el porta a la creaci del mtode paranoicocrtic, i no s una casualitat. A Dal, influt com la resta dels surrealistes per les teories psicoanaltiques del doctor viens Sigmund Freud, no li interessava tant el procs cientfic com les possibilitats artstiques que podia tenir, aix com la importncia de linconscient com a font inexhaurible dimatges potiques. Per aix trobava que el Surrealisme que conreaven els seus companys de grup estava massa ancorat en lescriptura i en la pintura automtica. s a partir daqu quan lautor desenvolupa la seva prpia interpretaci del Surrealisme a travs daquest mtode, que defineix com a mtode espontani de coneixement irracional basat en lassociaci interpretativa crtica de fenmens delirants.

Lestiu de 1929 coneix Gala (Helena Diakonoff), que havia estat convidada a Cadaqus amb el seu marit, el poeta Paul Eluard, el matrimoni Magritte i el galerista Camille Goemans. A partir daquest moment, la relaci entre Dal i Gala es fa nica i definitiva fins al final dels seus dies. Limpuls vital i artstic en la conjunci daquests dos personatges suposa la renovaci i el plantejament duna cosmogonia nica en la vida de Dal. Durant els anys trenta, entre Frana i Espanya, Dal ser un gran difusor del Surrealisme a Catalunya, sobretot a travs de xerrades i nombroses publicacions. Lautor era conscient del valor de la paraula escrita com a mtode no sols de difusi sin de transmissi futura. Realitzar moltes collaboracions amb revistes i diaris de lpoca. I illustrar textos descriptors surrealistes com Andr Breton, Ren Char, Paul Eluard, Georges Huguet, Tristan Tzara. Tamb collaborar en els diaris Le Minotauro i Cahiers DArt, far les illustracions del llibre Chants de Maldora i ditions Surralistes publicar el seu llibre La femme visible (La dona visible).

surrealistes celebrades durant tota la dcada. Tot i collaborar amb ells, la seva obra evoluciona cap a formes ms clssiques de representaci, per modificada a mesura que rep influncies de diversa ndole: larquitectura de Gaud en la seva concepci arquitectnica de les formes, Bocklin o la llum de Vermeer. Cal sumar-hi la preocupaci creixent pel tema de lAngelus de Millet i la seva obsessi per estudiar, a Itlia, el Renaixement i el Barroc. El final de la vinculaci amb el Surrealisme coincideix amb levoluci interior de lautor. Ja el 1934, va haver-hi un primer intent dapartar-lo del grup quan es va mostrar indiferent als desigs dintegrar el Surrealisme en el Partit Comunista, per lexpulsi definitiva es produeix el 1939, quan Andr Breton desqualifica el seu retorn al classicisme i el titlla de retric i acadmic.

RETORN A ESPANYA A finals dels anys quaranta Dal torna definitivament a Espanya i sinstalla a Port Lligat, tot i que viatja habitualment a Pars i a Nova York. El ms significatiu daquest perode s la transformaci personal i esttica, es declara profundament catlic i partidari del rgim del general Francisco Franco. Aquesta transformaci no s gratuta malgrat que se lhagi acusat desnob; lautor est intensament afectat pels greus esdeveniments de la II Guerra Mundial, lholocaust i la bomba atmica. Tres anys desprs, el 1951, publica lanomenat Manifest mstic, assaig on explica la seva nova actitud artstica de clara imitaci dalguns dels grans mestres de la pintura i el nou fervor religis que estava experimentant. Aquest perode s denominat per lartista com a msticonuclear i va des del 1949 fins als anys 70. Tal i com lartista mateix reconeix lexplosi atmica del 6 dagost de 1945 a Hiroshima em va commoure ssmicament. A partir de llavors ltom es convert en laliment favorit dels meus pensaments. Aix ho plasma en obres com Leda atmica o la primera versi de la Madonna de Port Lligat , ambdues firmades

NOVA YORK Letapa egocntrica de la qual se separa per un procs evolutiu artstic i mental s la que viur als Estats Units. El fascina un pas progressista, obert a noves experincies i sobretot ali a les traves millenries duna Europa destruda per lhorror de les guerres El precedent el trobem entre 1931 i 1933, quan la parisenca galeria Pierre Colle organitza exposicions individuals de Dal, on exposa lobra La persistncia de la memria, obsessi de lartista pel pas del temps que, ms tard, alguns autors contemporanis explotaran com a tema que abasti la desaparici de lhome i lholocaust. Tamb publica dos llibres que defineixen les seves idees vinculades a nous processos artstics, LAmour et la mmoire i Babaouo on exposa la seva concepci del cine i s una interessant revisi i mtode esttic que posteriorment posar en marxa. A partir de 1934 collabora en diferents exposicions

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

12

13

el 1949. Tamb continua amb una de les seves obsessions ms constants daquests anys, el quadre de Millet, LAngelus, que provoc en Dal una doble commoci, pictrica i psicolgica. Lautor no nestudia noms les formes i la composici, tamb intueix la mstica que tenia lobra i la seva vinculaci amb el mn natural. Lobsessi per aquesta obra el porta a redactar el 1963 un llibre titulat El mite trgic de lAngelus de Millet en qu explica el procs a partir del qual sorgeix tota aquesta srie dimatges i associacions delirants que conformaran la seva obra en tot moment. Durant aquests anys continua la tasca literarioartstica iniciada els anys trenta amb obres com La conqute de lirrationel (1935) i el tractat sobre art modern Les Cocus du vieil art moderne (1956) que deriven cap a confessions ntimes de lautor entre les quals cal esmentar Diari dun geni (1964), Dal, per Dal (1970) i Comment on devient Dal (publicat en castell amb el ttol Confesiones inconfesables), amb prleg i notes dAndr Parinaud, i Les dners de Gala, publicat per Drae. Malgrat haver seguit una lnia personalitzada en contacte amb temtiques i formes clssiques, vistes des de la perspectiva dun autor que es crea a si mateix i constantment, Dal no deixa de relacionar-se amb els esdeveniments que passen al seu voltant, sobretot amb la gran eclosi de la pintura americana desprs de la II Guerra Mundial. Aix a finals dels anys 50 experimenta de manera molt personal el moviment expressionista abstracte nord-americ i sent una especial admiraci per Willem de Kooning. Posteriorment treballar en moviments com el pop-art, els seguidors del qual (entre ells Andy Warholl) deuen a Dal el concepte dartistaespectacle o la fascinaci que sent per la cincia i tot el que tingui de particular lart ptic. En relaci amb les noves tecnologies, Dal t inters en aquesta ltima etapa a augmentar els seus coneixements sobre cincia i sobre holografia, sobretot la recerca del domini de les imatges tridimensionals. Estudiar les possibilitats dels descobriments cientfics relacionats amb la tercera dimensi. Els ltims quinze anys de la seva vida es desenvolupen

entre Cadaqus, Figueres i el castell de Pbol. El 1974 sinaugura el Teatre-Museu Dal a Figueres. El 1979 s nomenat membre associat estranger de l Acadmie des Beaux-Arts de lInstitut de Frana. El 1982, any de la mort de Gala, sinaugura el Museu Salvador Dal a Sant Petersburg (Florida, EUA). El 1983 es crea la Fundaci Gala-Salvador Dal a Figueres. El 1989 Dal mor a Torre Galatea, Figueres.

condut pel poeta llat Virgili, s guiat als nous cercles de lInfern, al cim del Purgatori i, com que Virgili s un pag, s Beatriu qui el condueix al Parads. La concepci dantesca de lunivers est influenciada per la filosofia de Guillem dOckhan i Marsili de Papua. Dins de lhumanisme religis Dant rebutja el poder papal i incita a la divisi dels poders terrenals i espirituals. Per aix es pot dir que s un poema teolgic evolutiu, escrit en diverses etapes de la vida de lautor. Lassagista romans Horia-Roman Patapievici afirma que Dant era un coneixedor de la cincia del seu temps. Era expert en cultura cientfica, teolgica i filosfica. A finals de lEdat Mitjana disposaven duna representaci familiar del nostre cosmos en el qual es reconeixien de manera immediata. Lunivers dantesc t alguna cosa que nosaltres no tenim, s un imago mundi cientfic i religis. Limaginari de Dant en els tres llibres de la Divina Comdia mostra la diferncia del model medieval estndard amb la visi dun cientfic que ha aprs elements nous dels seus contemporanis (en un gravat de 1465 aproximadament apareix Dant amb un llibre pronunciant la primera frase de la Comdia Nel mezzo del cammin di nostra vita mi ritrovai). Dant accedeix als inferns per una selva fosca i a les diferents esferes fins arribar al cim o parads terrenal, a travs del qual es pot accedir al cel. La representaci daquestes diverses fases est realitzada el 1544 en un gravat de Pierfrancesco Giambullari titulat Del sito, forma et misure dello Inferno de Dante (Lloc, forma i mesura de lInfern de Dant), com dos cons units en inversi i que parlen del concepte de lesfera dividida en hemisferi nord i hemisferi austral. s un embut, no puja ni baixa ning. Dant no es vincula a lAstronomia del seu temps sin a una molt ms avanada quant a elements geogrfics que ms tard es concretaran. Les illustracions ms destacades, des del punt de vista de la cosmogonia, sn realitzades per dones durant el segle XIX, concretament les fetes per dues autores: la de Mary Acworth Orr que porta per ttol Dante and the Early Astronomers, destacable per les seves observacions del disc solar, i la de la illustradora Phoebe Anna Traquair, dEdimburg, que va publicar 21 illustracions de la Divina Comdia amb

una precisi extraordinria (i que dalguna manera devia conixer Dal). Mentre que els autors antics desenvolupen una visi general de la cosmogonia dantesca on incorporen els llocs fsics dInfern (s un ziggurat invertit), Purgatori i Cel, en el cas de Dal es redueix als elements humans i mtics en un procs dintrospecci punyent de lindividu per enfrontar-se amb ell mateix. Fins al punt que en el recorregut de Dant per lInfern, un dels passatges ms grinyolant s el de la contemplaci dels tres rostres de Llucifer, en primer pla en els fons del nov pou daquest Infern. I ms sorprenent encara s la dimensi de Llucifer; Dant i Virgili rellisquen pel cos del monstre i quan arriben a la cintura troben que s el centre de la Terra, el centre del mn material. Dal realitza cent xilografies en color, editades per Joseph Fort. Hi planteja un dibuix precs de personatges basats en lesttica clssica i descriu els motius narratius del poema tot creant un efecte corporal en els elements espirituals. Tot aix est carregat dun precs efecte dramtic, propi de lautor, amb una conjunci perfecta de la metfora del sofriment i de la redempci. Sempre sha reconegut el carcter visual i cinematogrfic de les descripcions de la Divina Comdia fetes per Dant. De fet un dels primers directors de cine itali, Ligouro, en realitz la primera versi amb adaptacions fantstiques de Dant (LInferno, 1909) sobre illustracions de Dor fetes per a aquesta obra potica. Dal utilitza aquest recurs com un efecte dramtic entre el que s personal i lexaltaci espiritual. Segons Georges Steiner, el llibre de Dal s lalfabet compartit de la ra i del reconeixement.

LA DIVINA COMDIA En el camp de la illustraci, el 1934 Dal havia realitzat trenta aiguaforts dEls cants de Maldoror del Comte de Lautrmont. A finals dels anys cinquanta (1957), retornant a lobra grfica, realitza dotze litografies per a una edici del Quixot, de Miguel de Cervantes i inicia lobra grfica per a La Divina Comdia. Aquesta pea magistral, realitzada el 1960, estava formada per cent xilografies en color per a La Divina Comdia, de Dant. Les converses sobre aquesta srie shavien iniciat el 1951 arran de la primera trobada entre Dal i el Capit Moore, el qual li proporciona una visita al Vatic i la possibilitat de parlar del tema amb el Papa, que lanimar en aquest projecte. Entre 1955 i 1956 treballar de manera desinteressada en el projecte que ser realitzat per Joseph Foret. En aquesta obra, Dal agafa com a referents les obres precedents i recrea grans mestres del Renaixement i del Barroc com Rafael, Piero Della Francesca, Vermeer, Velzquez, Zurbarn o Miquel ngel. De cada un dells mostrar les diferents facetes per les quals Dant-Dal es veur immers en lInfern, el Purgatori i el Parads i ser redimit per la seva prpia Beatriu-Gala.

LOBRA DE DANT Lobra de Dant est escrita en roman itali entre els anys 1307 i 1321. Est formada per tres parts -Infern, Purgatori i Parads- dividides, cada una delles, en 33 cants, excepte lInfern que en t 34. A lobra, Dant,

LINFERN Dal fa les illustracions en el seu recorregut per lInfern, on Dant s detingut per la Luxria, la Suprbia i lAvarcia. s Beatriu qui envia Virgili a socrrer-lo perqu el gui per les estances dels ssers turmentats i embarqui

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

14

15

desprs cap al Purgatori per arribar a la Contemplaci de lEstana celestial. A lInfern apareix la representaci dels mites clssics, del patiment dels homes i dels semidus que shan enfrontat als dus, Caront, Minos, Cerber, el Minotaure, Geri, el Centaure, els Gegants. Daltra banda trobem les passions humanes: la ira, la fria, els usurers i els fraudulents, els hipcrites lladres o els habitants de Prato (que vincula Dant amb la fbia envers els vens). La relaci amb la seva pintura saprecia en algunes imatges: en Els homes que es devoren els uns als altres, la imatge est agafada d El Gran Masturbador o Els tradors de la seva prpia famlia, on pren com a referncia legocntric Narcs. Tamb estableix les lleis de prioritats en els defectes humans: El bosc dels sucides, Els heretges o Els endevins. Daquest apartat s magnfica la representaci dEls Blasfems, amb una llengua carnosa i tova, similar a les seves obres de putrefacci que representa el xafardeig, o El temor a Satans, que complementa la vinculaci Dant amb el Diable, al qual representa en diverses ocasions gaireb camuflat com un faune grec. Dal deixa el seu segell surrealista, on abunden els rostres descarnats i cossos convertits en aigua, foc i aire, amb figures femenines de rostres semblants a Gala.

formes toves simbolitzen leterna lluita amb el pas del temps. A Els avars i els prdigs torna a recrrer al mn dels somnis, sobretot a imatges contingudes en lobra anterior. Algunes daquestes imatges passen a formar part dun escenari on les figures es redueixen per captar el moviment i lacci enfront del significat o el protagonisme de Dant, com en el cas del tema de La luxria. Potser unes de les ms emotives sn Lltim mn de Virgili i LAparici del bosc div, per acabar amb la Trobada de Dant i Beatriu.

molt jove en el pensament artstic del seu temps, mentre que Dant, nascut el 1265 a Florncia, fou gran coneixedor de la gramtica i dalguns ensenyaments filosfics que, ms tard, el portarien al descobriment de la poesia i el sonet. Segons Ricard Mas, Dal se submergia en totes les influncies possibles i lautor deia tot minflueix, ning no em canvia. Dal fa un recorregut personalitzat de la lectura de Dant i realitza la seva prpia imatge de lobra, s una visi interior. s un Dal apartat prcticament del Surrealisme, per que reinterpreta les prpies formes surrealistes per conjugar el somni amb la mstica. Luis Garcia Lasso diu que lobra s el resultat duna passi per la literatura que es transforma en una oportunitat eglatra de poder-la manifestar. Per la qual cosa cal situar-la en el context de levoluci del pintor amb una crrega emocional profunda. Una vida influda per les teories freudianes, laplicaci del mtode paranoicocrtic i lestudi del subconscient. s un viatge de lnima humana de la foscor a la llum.

EL PARADS Al Parads, Dal estableix les diferents esferes de la purificaci amb la representaci de les figures que hi apareixen com lngel o Beatriu/Gala. Amb grans escenografies mostra la nova dimensi de la Puresa a travs de la figura de lestimada. Desprs estableix les diferents esferes del cel relacionades amb els planetes Venus, Mercuri, lesfera de Jpiter o les Escales Divines. I amb els ssers celestials, Crist, els ngels, els Cossos gloriosos, Lxtasi de Dant, El triomf de Crist i la Verge, El cam de Du o Dant recupera la Visi. A Laparici de Crist agafa com a model el format de Crist sobre el mn. El Parads acaba significativament amb la representaci de lEmpiri, paisatge lunar gaireb inexistent fsicament i dilut que ha de conformar-se mentalment. Igual que al principi daquest recorregut. La Divina Comdia de Dal uneix dos grans autors universals que, tot i separats per diversos segles, per llur condici no resulten personatges aliens sin estretament lligats per les seves concepcions artstiques. Una similitud que pot apreciar-se clarament en alguns passatges de llurs vides i en la seva obra plena darquetipus mstics i religiosos. Tots dos van crixer influts per aquesta dualitat del b i del mal, linfern i la divinitat. Ambds personatges foren grans pensadors en els seus segles. Dal destac des de

EL PURGATORI Al Purgatori podem observar imatges agafades del seu mtode paranoicocrtic amb Lngel caigut o La barca dnimes, on es mostra la imatge de la llacuna Estgia en el concepte clssic de Patinir. Apareixen Els negligents o Sortint de la terrassa de la rbia com aranyes sorgides de les ments confuses. A Els somnis se succeeixen els processos mentals de lautor, sexe i religi. Significativa s la representaci fantasmagrica de les diferents terrasses que poblen el denominat parads terrestre, que no s altra cosa que el Purgatori, on les

Dra. Rosa Perales Piqueres Universitat dExtremadura


LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

16

17

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL LES OBRES

L`INFERN EL INFIERNO

L`INFERN - EL INFIERNO

L`INFERN - EL INFIERNO

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

20

21

L`INFERN - EL INFIERNO

L`INFERN - EL INFIERNO

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

22

23

L`INFERN - EL INFIERNO

L`INFERN - EL INFIERNO

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

24

25

L`INFERN - EL INFIERNO

L`INFERN - EL INFIERNO

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

26

27

L`INFERN - EL INFIERNO

EL PURGATORI EL PURGATORIO

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

28

EL PURGATORI - EL PURGATORIO

EL PURGATORI - EL PURGATORIO

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

30

31

EL PURGATORI - EL PURGATORIO

EL PURGATORI - EL PURGATORIO

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

32

33

EL PURGATORI - EL PURGATORIO

EL PURGATORI - EL PURGATORIO

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

34

35

EL PURGATORI - EL PURGATORIO

EL PURGATORI - EL PURGATORIO

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

36

37

EL PURGATORI - EL PURGATORIO

EL PARADS EL PARASO

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

38

EL PARADS - EL PARASO

EL PARADS - EL PARASO

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

40

41

EL PARADS - EL PARASO

EL PARADS - EL PARASO

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

42

43

EL PARADS - EL PARASO

EL PARADS - EL PARASO

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

44

45

EL PARADS - EL PARASO

EL PARADS - EL PARASO

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

46

47

EL PARADS - EL PARASO

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

48

LA DIVINA COMDIA ILLUSTRADA PER DAL

También podría gustarte