Jaime Serra: Infografas
Texto de la hoja de sala del Arts Santa Mnica Barcelona 4 de marzo del 2013
Nos encontramos frente a un modo de contar con siglos de historia, si entendemos por infografa la acepcin anglosajona de informacin explicada mediante la utilizacin de grafismos. Desde Nicols Coprnico a Leonardo da Vinci, Charles Darwin, Isaac Newton, John Snow, William Playfair o Charles Joseph Minard; su utilizacin con fines pretendidamente objetivos es una constante. De hecho, como ilustra la cita atribuida a Albert Einstein, es un modo de pensar y concretar la realidad: Si no lo puedo dibujar es que no lo entiendo. Sin embargo, en el terreno de la subjetividad, el uso de la infografa es una rara avis. El universo diagramtico y la cartografa son recurrentes en el mundo del arte, no as la infografa como herramienta narrativa principal, la cual cuenta con escasos antecedentes. El ejemplo ms notable y llamativo, precisamente por su singularidad, lo constituye la obra de Marcel Duchamp La Marie mise nu par ses clibataires, mme (1915-1923). A mediados de los aos 80, impulsado por las nuevas tecnologas, el periodismo incorpora, como una nueva narrativa, los mtodos de la infografa. Jaime Serra (Lleida, 1964) se ha movido los ltimos veinticinco aos en ese estrecho territorio, en el que, sin embargo, l ocupa un enorme espacio; de hecho, a principios del 2012 fue reconocido por la Society for News Design, la mayor organizacin internacional de diseo editorial, como el infografista ms influyente del mundo en los ltimos 20 aos (1992-2012). Es un territorio que Serra ha ensanchado en ms de una ocasin y que ahora definitivamente desborda al aplicar mtodos y criterios propios del periodismo de precisin a temticas pertenecientes al modo de pensar o de sentir, y no al objeto en s mismo. Propuestas concebidas, adems, en soportes y formatos de carcter expositivo. A pesar de esto, los siete trabajos que presenta el Arts Santa Mnica, tienen el comn denominador de haber sabido encontrar un espacio en papel impreso mediante un inclasificable formato periodstico -que tambin puede apreciarse en esta muestra- y de hacerlo, precisamente, en medios tan alejados de tendencias artsticas como La Vanguardia o la revista francesa Courrier International. ------------------------We are facing with a way of telling which has centuries of history, if we understand for infography the Anglo-Saxon meaning of information explained through the use of graphics. Since Nicholas Copernicus to Leonardo da Vinci, Charles Darwin, Isaac Newton, John Snow, William Playfair or Charles Joseph Minard; its use with supposedly objective goals has been a constant. In fact, as shown the quote attributed to Albert Einstein, its a way of thinking and materializing the reality: If I cant draw it, I dont understand it. However, in the terrain of subjectivity, the use of infography is a rara avis. The diagrammatic universe and cartography are a recurrent fact in the art world, but its not the same for infography, which has limited history as main narrative tool. The most remarkable and striking example, precisely because of its uniqueness, is Marcel Duchamps master
piece La Marie mise nu par ses clibataires, mme (The Bride Stripped Bare by Her Bachelors, Even, 1915-1923). In the mid- 1980s, driven by new technologies, journalism incorporates, as a new way to narrate, infographic methods. Jaime Serra (Lleida, 1964) has moved over the past twentyfive years into that narrow territory, in which, however, he occupies a huge space; in fact, at the beginning of 2012 he was recognized by The Society for News Design, the top international organization of editorial design, as the most influential infographic designer around the world of the past twenty years (1992-2012). Serra has widened this territory on more than one occasion and now definitively he exceeds applying methods and criteria inherent to precision journalism on to subjects belonging to the way of thinking or feeling and not to the object itself. These proposals have also been conceived in expository formats. Despite of that, the seven works which are exhibited today at Arts Santa Mnica, have the common denominator of being able to find their own place in printed paper, using an unclassifiable journalistic format -which can also be seen at this exhibition- and they did that, precisely, on some mass media far away from artistic trends, as La Vanguardia or the French magazine Courrier International. -----------------------Ens trobem davant duna manera de comptar amb segles dhistria si entenem per infografia laccepci anglosaxona dinformaci explicada mitjanant la utilitzaci de grafismes. Des de Nicolau Coprnic a Leonardo da Vinci, Charles Darwin, Isaac Newton, John Snow, William Playfair o Charles Joseph Minard, la seva utilitzaci amb finalitats pretesament objectives s una constant, de fet, com illustra la cita atribuda a Albert Einstein, s una manera de pensar i de concretar la realitat: Si no ho puc dibuixar s que no ho [Link], al terreny de la subjectivitat, ls de la infografia s una rara avis. La presncia de lunivers diagramtic i la cartografia sn recurrents al mn de lart, no aix la infografia com a eina narrativa principal, que compta amb escassos antecedents, sent lexemple ms notable i vists, precisament per la seva singularitat, lobra de Marcel Duchamp Le mariee mise a un per ses celabitaries, mme. A mitjans dels anys 80, impulsat per les noves tecnologies, el periodisme incorpora, com una nova narrativa, els mtodes de la infografia. Jaime Serra (Lleida, 1964) sha mogut els ltims vint-i-cinc anys en aquest estret territori, en el qual, tanmateix, ocupa un enorme espai -a comenaments del 2012 va ser reconegut per la Society for News Desing, lorganitzaci internacional ms gran de disseny editorial, com linfgraf ms influent del mn en els ltims 20 anys (1992-2012)-. Territori que ha eixamplat en ms duna ocasi i que ara definitivament desborda en aplicar mtodes i criteris propis del periodisme de precisi a temtiques pertanyents a la manera de pensar o de sentir, i no a lobjecte en si mateix. Propostes pensades, a ms a ms, en suports i formats de carcter expositiu. Malgrat aix, els set treballs que presenta lArts Santa Mnica tenen el com denominador dhaver sabut trobar un espai en paper imprs mitjanant un inclassificable format periodstic que tamb es pot veure a la mostra, i de fer-ho, precisament, en mitjans tan allunyats de les tendncies artstiques com La Vanguardia o la revista francesa Courrier International.