vern
Català
[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈbɛrn/, balear /ˈvɛɾn/ Occidental: nord-occidental /ˈbɛrn/ valencià /ˈvɛɾn/, /ˈbɛɾn/
- Rimes: -ɛɾn
- Etimologia: [1] Del llatí medieval vernus (sinònim de alnus), del gàl·lic *werno, del protocèltic *wernā, segle XIV. Cognat de l’occità vèrn i via el femení del francès vergne, britònic gwern.
- Etimologia: [2] Mot fantasma aïllat en l’expressió sol i vern i percebut com a adjectiu, però més aviat hauria d’estar aglutinat. Vegeu sol i vern per a més informació.
Nom
[modifica]- Arbre caducifoli de la família de les betulàcies que es fa en sòls molt humits, de fulles ovades i serrades usades en farmacologia, d'escorça bruna fosca i amb fissures, de fusta duradora (Alnus glutinosa).
Variants
[modifica]Derivats
[modifica]Traduccions
[modifica]Adjectiu
[modifica]vern 2 m. (femení verna, plural masculí verns, plural femení vernes)
- Usat només en l’expressió sol i vern.
Notes
[modifica]- Normalment invariable, la forma femenina és rara.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: 1
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot
