taca

Potser volíeu: tacà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈta.kə/, occidental /ˈta.ka/
• Rimes: -aka
• Etimologia: Del llatí vulgar *tacca, del fràncic *taikn, del protogermànic *taikną ‎(‘senyal, marca’), del protoindoeuropeu *deyḱ- ‎(‘indicar, mostrar’), segle XIV.

Nom

taca f. ‎(plural taques)

1. Brutícia que es troba sobre un objecte o persona.
2. Contrast de color no desitjat en algun objecte, especialment en la roba.
3. Qualsevol contrast de color en la pell, el pèl o el plomatge d'una persona o animal.
4. Metafòricament i per extensió, qualsevol interferència que trenqui la pulcritud d'un expedient, historial, etc.

Traduccions

Brutícia

• Alemany: Fleck ^(de) m.
• Anglès: stain ^(en)
• Àrab: بُقْعَة‎ ^(ar) f.
• Àzeri: ləkə ^(az)
• Belarús: пля́ма ^(be) f. ‎(pliama)
• Búlgar: петно ^(bg) n. ‎(petno)
• Castellà: mancha ^(es)
• Danès: plet ^(da)
• Eslovac: škvrna ^(sk) f.
• Eslovè: madež ^(sl) m.
• Esperanto: makulo ^(eo)
• Finès: läiskä ^(fi)
• Francès: tache ^(fr)
• Georgià: ლაქა ^(ka) ‎(laka)
• Grec: κηλίδα ^(el) f. ‎(kilida)
• Grec antic: κηλίς ^(grc) f. ‎(kēlís), σπίλος ^(grc) m. ‎(spílos)
• Hindi: दाग ^(hi) m.
• Hongarès: folt ^(hu)
• Italià: macchia ^(it), chiazza ^(it) f.
• Japonès: 染み ^(ja)
• Lituà: dėmė ^(lt) f.
• Llatí: macula ^(la) f.
• Macedoni: флека ^(mk) f.
• Mongol: толбо ^(mn)
• Neerlandès: vlek ^(nl)
• Polonès: plama ^(pl) f.
• Portuguès: mancha ^(pt) f.
• Romanès: păta ^(ro)
• Rus: пятно́ ^(ru) n. ‎(piatnó)
• Serbocroat: флека ^(sh), fleka ^(sh) f.
• Suec: fläck ^(sv)
• Turc: leke ^(tr)
• Txec: skvrna ^(cs) f.
• Ucraïnès: пля́ма ^(uk) f. ‎(pliama)
• Vietnamita: tật ^(vi), vết ^(vi)
• Xinès: 污跡 ^(zh) ‎(污迹, wūjì)

Verb

taca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tacar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tacar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ta·ca (2)
• Anagrames: acat ^(revers), acta, atac, Catà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot

Polonès

• Pronúncia ^(AFI): /ˈta.t͡sa/
• Etimologia: De l'alemany Tazze, de l'italià tazza o del castellà taza, de l'àrab طَاس.

Nom

taca f.

1. safata

Declinació

Declinació de taca

	singular	plural
Nominatiu	taca	tace
Genitiu	tacy	tac
Datiu	tacy	tacom
Acusatiu	tacę	tace
Instrumental	tacą	tacami
Locatiu	tacy	tacach
Vocatiu	taco	tace

Miscel·lània

• Síl·labes: ta·ca (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en polonès
• Per a més informació vegeu l'entrada al Wielki słownik języka polskiego sobre taca