singulus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈsɪŋ.ɡʊ.lʊs/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *sem- ‎(‘un’).

Adjectiu

singulus m., singula f., singulum n.

1. únic, singular

   Singuli venerunt. ― Van arribar tots junts, en un sol grup.

2. separat

   In annos singulos ― D'any en any

3. sengles, cadascun

   Pisaurum, Fanum, Anconam singulis cohortibus occupat.

   Va ocupar Pisa, Fano, Ancona i va posar una cohort en cadascun d'aquests llocs.

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	singulus	singula	singulum		singulī	singulae	singula
Vocatiu	singule	singula	singulum		singulī	singulae	singula
Acusatiu	singulum	singulam	singulum		singulōs	singulās	singula
Genitiu	singulī	singulae	singulī		singulōrum	singulārum	singulōrum
Datiu	singulō	singulae	singulō		singulīs
Ablatiu	singulō	singulā	singulō		singulīs

Notes

Majoritàriament emprat en la forma plural singuli.

Derivats

• singularis