sano

Potser volíeu: sanó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsa.nu/, occidental /ˈsa.no/
• Rimes: -ano

Verb

sano

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sanar.

Miscel·lània

• Síl·labes: sa·no (2)
• Anagrames: anso, naos, nosa, sona, sonà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsa.no/
• Rimes: -ano
• Etimologia: Del llatí sanus.

Adjectiu

sano m. ‎(femení sana, plural masculí sanos, plural femení sanas)

1. sa

Antònims

• enfermo

Derivats

• matasanos

Relacionats

• sanidad

Verb

sano

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb sanar

Miscel·lània

• Síl·labes: sa·no (2)
• Anagrames: anos ^(alfagrama), asno, naos, naso, onas ^(revers), osan, soná

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sano

Romaní

• Etimologia: Del sànscrit श्लक्ष्ण ‎(ślakṣṇá).

Adjectiu

sano

1. aigualit
2. fi
3. sinònim de śuko ‎(‘prim’)
4. sinònim de sìgo ‎(‘àgil’)
5. sinònim de kiślo ‎(‘magre’)
6. sinònim de tang ‎(‘estret’)
7. sinònim de biśajutno ‎(‘feble’)

Sinònims

• (fi) sanorro

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. →ISBN.