rude

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈru.ðə/, occidental /ˈru.ðe/
• Etimologia: Del llatí rude, segle XIV, forma neutra de rudis.

Adjectiu

rude inv. ‎(plural rudes)

1. (també substantivat) Sense refinar, mancat de bones maneres.
2. Temps desagradable.
3. Lluita en què no importen les conseqüències ni els mitjans.

Sinònims

• inculte, groller, bast
• rigorós
• dur

Traduccions

Traduccions

• Anglès: rude ^(en)
• Castellà: rudo ^(es)
• Francès: rugeux ^(fr)
• Italià: rude ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·de (2)
• Anagrames: dure, duré

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia ^(AFI): /ruːd/ àudio (EUA) ^ⓘ

Adjectiu

rude ‎(comparatiu ruder, superlatiu rudest)

1. rude, groller, bast
2. robust

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈrʊ.dɛ/

Adjectiu

rude

1. nominatiu neutre singular de rudis
2. vocatiu neutre singular de rudis
3. acusatiu neutre singular de rudis