recaure

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəˈkaw.ɾə/, occidental /reˈkaw.ɾe/
• Rimes: -awɾe
• Etimologia: Del prefix re- i caure.

Verb

recaure intr.

1. Ser adjudicat per sort, o per repartiment.

   «Així ho van anar fent i un bon dia la sort va recaure sobre la princesa Cleodolinda» (Lluís Folch i Soler, Món dels infants en els contes, Edicions Universitat Barcelona, 2006, pàgina 168)

   «... però la ciutat de Lleida havia d'afrontar-ne el manteniment pagant un nou impost anomenat la lliura del vi o de l'Estudi, que va recaure damunt del vi que entrava a Lleida.» (Salvador Claramunt, El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta, Edicions Universitat Barcelona, 2003, pàgina 122)

2. Tornar a emmalaltir.

   «De fet, si hi havia algun interval i millorava un xic, immediatament tornava a recaure.» (Hipócrates, Tractats mèdics: Sobre la naturalesa de L'Home epidèmies, I i III. Text revisat i traduït per Josep Alsina, Fundació Bernat Metge, 1972, pàgina 106)

Conjugació

Segona conjugació amb formes velaritzades i vocal antihiàtica

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	recaure			haver recaigut
Gerundi	recaient			havent recaigut
	recaent						val
Participis	recaigut, recaiguda, recaiguts, recaigudes
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	recaic	recaus	recau	recaiem	recaieu	recauen
				recaem	recaeu		val
				requeim	requeis		bal
Imperfet	requeia	requeies	requeia	requèiem	requèieu	requeien
Passat simple	recaiguí	recaigueres	recaigué	recaiguérem	recaiguéreu	recaigueren	v.cent, eiv
Futur	recauré	recauràs	recaurà	recaurem	recaureu	recauran
Condicional	recauria	recauries	recauria	recauríem	recauríeu	recaurien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	recaigui	recaiguis	recaigui	recaiguem	recaigueu	recaiguin
	recaiga	recaigues	recaiga			recaiguen	occ, bal
Imperfet	recaigués	recaiguessis	recaigués	recaiguéssim	recaiguéssiu	recaiguessin
		recaiguesses		recaiguéssem	recaiguésseu	recaiguessen
	recaiguera	recaigueres	recaiguera	recaiguérem	recaiguéreu	recaigueren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		recau	recaigui	recaiguem	recaieu	recaiguin
			recaiga			recaiguen	occ, bal
					requeis		bal
					recaeu		val
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... recaigut
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... recaure
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... recaigut
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... recaigut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... recaigut
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... recaigut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... recaure
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... recaigut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... recaigut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... recaigut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Vegeu la informació sobre aquesta taula.

Sinònims

• agreujar

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: re·cau·re (3)
• Anagrames: creareu, creàreu, creuaré, recareu, recàreu

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot