quer

Potser volíeu: Quer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) oriental /ˈkɛr/, occidental /ˈkeɾ/
• Rimes: -ɛɾ
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) balear /ˈkeɾ/
• Etimologia: D'un cèltic *cariu, del protocèltic *karr- ‎(‘pedra, roca’), segle X. Cognat de l’occità quèr, francès cheire, chiron, jard, gallec queiro. Compareu amb calabruix, calamarsa, gal·lès craig, irlandès creag, manx creg, armeni քար ‎(kʿar), basc harri (protobasc *karri).

Nom

quer m. ‎(plural quers)

1. (antic, fossilitzat) Roca grossa.

Notes

• En desús, però al Pirineu on és més freqüent en topònims es té consciència del seu significat.

Derivats

• Bolquera
• Cardedeu
• Quer
• Queralbs
• Queralt
• Querforadat
• Queribús
• Querol
• Querola
• Querós

Verb

quer

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de querar-se.

Variants

• quero, quere, queri

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GDLC, DCVB, DECat

Català antic

El Querforadat (Alt Urgell)

Nom

quer m. ‎(plural quers)

1. penya, promontori rocós

Verb

quer

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de querir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de querir

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Caló català

• Pronúncia: /ˈker/
• Etimologia: Del romaní kher.

Nom

quer ‎(ker) f.

1. casa

   «Jo m'atxalo cap a la quer.» (Juli Vallmitjana, Els zin-calós, 1911)

   M’en vaig a casa.

Variants

• quert

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33
• Ackerley, Frederick. «The Romani Speech of Catalonia». A: Journal of the Gypsy Lore Society. Edimburg: The Society, 1914-1915, p. 130 (New Series vol. VIII part 1).

Caló espanyol

• Etimologia: Del romaní kher.

Nom

quer ‎(ker) f.

1. casa