orbe

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɔr.bə/, occidental /ˈɔɾ.be/
• Etimologia: Del llatí orbis.

Nom

orbe m. ‎(plural orbes)

1. Cos celeste.
2. Esfera terrestre, el món.

Relacionats

• orbicular

Traduccions

Traduccions

• Anglès: orb ^(en)
• Castellà: orbe ^(es) m.

Verb

orbe

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orbar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb orbar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb orbar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb orbar.

Variants

• [1] orbo, orbi, orb
• [2,3,4] orbi

Miscel·lània

• Síl·labes: or·be (2)
• Anagrames: bòer, obre, rebo, robe, Robé

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈoɾ.βe\
• Rimes: -oɾbe
• Etimologia: Del llatí orbis.

Nom

orbe m. ‎(plural orbes)

1. orbe

Sinònims

• esfera

Relacionats

• orbicular

Miscel·lània

• Síl·labes: or·be (2)
• Anagrames: bóer, breo, breó, Ebro ^(revers), obre, obré, robe, robé

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre orbe

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈɔr.bɛ/

Nom

orbe

1. ablatiu singular de orbis