novus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈnɔ.wʊs/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea *néwos-, amb cognat en sànscrit नव ‎(nava) i en grec antic νέος ‎(néos).

Adjectiu

novus m., nova f., novum n. ‎(comparatiu novior, superlatiu novissimus)

1. nou

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	novus	nova	novum		novī	novae	nova
Vocatiu	nove	nova	novum		novī	novae	nova
Acusatiu	novum	novam	novum		novōs	novās	nova
Genitiu	novī	novae	novī		novōrum	novārum	novōrum
Datiu	novō	novae	novō		novīs
Ablatiu	novō	novā	novō		novīs