lider

Potser volíeu: líder

Català

Verb

lider

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de liderar.

Miscel·lània

• Síl·labes: li·der (2)
• Anagrama: delir

Basc

Nom

lider anim.

1. líder

Declinació

Nom comú animat en consonant Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu lider liderra liderrak Ergatiu liderrek liderrak liderrek Datiu liderri liderrari liderrei Genitiu liderren liderraren liderren Comitatiu liderrekin liderrarekin liderrekin Benefactiu liderrentzat liderrarentzat liderrentzat Instrumental liderrez liderraz liderrez Partitiu liderrik - - Prolatiu lidertzat - - Causal liderrengatik liderrarengatik liderrengatik Locatius Inessiu liderrengan liderrarengan liderrengan Ablatiu liderrengandik liderrarengandik liderrengandik Al·latiu liderrengana liderrarengana liderrengana Terminatiu liderrenganaino liderrarenganaino liderrenganaino Al·l. direcional liderrenganantz liderrarenganantz liderrenganantz Gen. locatiu liderrenganako liderrarenganako liderrenganako

Romanès

• Pronúncia ^(AFI): /ˈli.der/
• Etimologia: De l'anglès leader.

Nom

lider m. ‎(plural lideri)

1. líder

Declinació

	Singular			Plural
	Indefinit		Definit	Indefinit		Definit
Nominatiu-acusatiu	(un)	lider	liderul	(niște)	lideri	liderii
Genitiu-datiu	(unui)	lider	liderului	(unor)	lideri	liderilor
Vocatiu		liderule, lidere			liderilor