justo

Català

Verb

justo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de justar.

Miscel·lània

• Síl·labes: jus·to (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈxus.to/, meridional /ˈhuh.to/

Americà: alt /ˈxus.t(o)/, baix /ˈhuh.to/, austral /ˈxuh.to/

• Rimes: -usto
• Etimologia: Del llatí iustus.

Adjectiu

justo m. ‎(femení justa, plural masculí justos, plural femení justas)

1. just

Antònims

• injusto
• inexacto

Adverbi

justo

1. just

Sinònims

• exacto

Nom

justo m. ‎(plural justos, femení justa)

1. just

Verb

justo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb justar

Miscel·lània

• Síl·labes: jus·to (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre justo

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈjuːs.toː/

Adjectiu

jūstō

1. datiu masculí singular de jūstus
2. datiu neutre singular de jūstus
3. ablatiu masculí singular de jūstus
4. ablatiu neutre singular de jūstus