interprete

Potser volíeu: interpreté, intérprete

Català

Verb

interprete

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de interpretar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb interpretar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb interpretar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb interpretar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ter·pre·te (4)

Basc

Nom

interprete anim.

1. intèrpret

Declinació

Nom comú animat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu interprete interpretea interpreteak Ergatiu interpretek interpreteak interpreteek Datiu interpreteri interpreteari interpreteei Genitiu interpreteren interpretearen interpreteen Comitatiu interpreterekin interpretearekin interpreteekin Benefactiu interpreterentzat interpretearentzat interpreteentzat Instrumental interpretez interpreteaz interpreteez Partitiu interpreterik - - Prolatiu interpretetzat - - Causal interpreterengatik interpretearengatik interpreteengatik Locatius Inessiu interpreterengan interpretearengan interpreteengan Ablatiu interpreterengandik interpretearengandik interpreteengandik Al·latiu interpreterengana interpretearengana interpreteengana Terminatiu interpreterenganaino interpretearenganaino interpreteenganaino Al·l. direcional interpreterenganantz interpretearenganantz interpreteenganantz Gen. locatiu interpreterenganako interpretearenganako interpreteenganako

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /in.teɾˈpɾe.te/, meridional \iŋ.teɾˈpɾe.te\

Americà: alt /in.teɾˈpɾe.t(e)/, baix \iŋ.teɾˈpɾe.te\, austral /in.teɾˈpɾe.te/

• Rimes: -ete

Verb

interprete

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb interpretar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb interpretar
3. tercera persona del singular (usted) de l'imperatiu del verb interpretar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ter·pre·te (4)

Romanès

Nom

interprete

1. vocatiu singular de interpret

Nom

interprete

1. forma plural de interpretă
2. genitiu i datiu indefinit singular de interpretă