Vés al contingut

incomunique

De Viccionari
Potser volíeu: incomuniqué

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

incomunique

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de incomunicar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb incomunicar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb incomunicar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb incomunicar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: in·co·mu·ni·que (5)