forque

Català

Verb

forque

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de forcar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb forcar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb forcar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb forcar.

Variants

• [1] forco, forqui, forc
• [2] forqui
• [3] forqui
• [4] forqui

Miscel·lània

• Síl·labes: for·que (2)
• Heterograma de 6 lletres (efoqru)