eusquèric

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əwsˈkɛ.ɾik/, occidental /ewsˈkɛ.ɾik/
• Rimes: -ɛɾik
• Etimologia: De eusquera i el sufix -ic.

Adjectiu

eusquèric m. ‎(femení eusquèrica, plural masculí eusquèrics, plural femení eusquèriques)

1. Sinònim de basc ‎(‘de la llengua basca’).

   «Estan fora de dubte la seva admiració per la nació basca, la gran estima per la llengua eusquèrica, que havia estudiat i investigat.» (Xavier Terrado, «La visió europeista de Joan Coromines», La Construcció Europea, vol. 1, p. 87-92, 2006, →ISBN)

   «L'estrat ètnic pirinenc caldria identificar-lo lingüísticament amb els pobles de parla eusquèrica, de les llengües dels quals hi ha rastres indubtables a tot el Pirineu català.» (Pere Bosch Gimpera, Lingüística i etnologia primitiva a Catalunya, 1943)

Miscel·lània

• Síl·labes: eus·què·ric (3)