estimo

Potser volíeu: estimó

Català

Verb

estimo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estimar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb estimar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb estimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ti·mo (3)
• Heterograma de 6 lletres (eimost)
• Anagrama: ometis

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /esˈti.mo/, meridional /ehˈti.mo/

Americà: alt /esˈti.mo/, baix /ehˈti.mo/

• Rimes: -imo

Verb

estimo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb estimar

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ti·mo (3)
• Heterograma de 6 lletres (eimost)
• Anagrames: étimos, omites, sétimo, sometí, teísmo, toméis