els

Potser volíeu: éls

Català

Pronúncia(i): (àton) oriental /əɫs/, occidental /eɫs/
Homòfon: als
Etimologia: Article: de 'ls amb vocal de suport, forma reduïda de los en posició enclítica àtona, del llatí illōs.

els m. pl. ‎(singular el, femení les)

Article determinat masculí plural que serveix per actualitzar i concretar el contingut del substantiu que acompanya.
Ara els mosquits volen de dia i de nit.

Article determinat masculí plural

els pl. ‎(reforçada, plena los, reduïda 'ls)

Acusatiu del masculí plural del pronom personal de tercera persona, "ells" o "vostès".
Donaven diners → Els donaven.
Datiu plural masculí i femení del pronom personal de tercera persona.
Donaven diners als pobres → Els donaven diners.

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
Nombre	Persona		Forts	Reforçada	Elidida	Plena ¹	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi ²	em	m'	-me	'm
		Majestàtic	nos ³
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós ⁴
		Formal	vostè ⁵
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la	l'	-la
		Datiu ⁶		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us ⁷
	Segona	Formal	vostès ⁸
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu ⁶		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
Adverbial				en	n'	-ne	'n
¹⁾ També usat com a proclític en alguns parlars. ²⁾ Usat després de preposicions. ³⁾ Concorda amb la primera personal del plural. ⁴⁾ Concorda amb la segona personal del plural.				⁵⁾ Concorda amb la tercera personal del singular. ⁶⁾ Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. ⁷⁾ Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/. ⁸⁾ Concorda amb la tercera personal del plural.

Quan s'escriu darrere el verb se separa d'aquest amb un guió i pren la forma los: -los.
La forma apostrofada, quan correspon, és sempre amb la paraula de l'esquerra i pren la forma 'ls.

Pronom personal feble

els f. pl.

els

els