destituir
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: /dəs.ti.tuˈi/ Occidental: nord-occidental /des.ti.tuˈi/ valencià /des.ti.tuˈiɾ/, /des.ti.tuˈi/
- Rimes: -i(ɾ)
- Etimologia: Del llatí destituere, segle XIV.
Verb
[modifica]destituir trans.
- Desposseir d'un càrrec.
- «Els francesos no ho van tolerar: van destituir immediatament el rei i el van enviar a l'exili.» (Cèsar Calmell, La música europea en el context cultural de la primera meitat del segle XIX, 2006.)
Conjugació
[modifica]Tercera conjugació incoativa amb hiat entre el radical i la desinència
Formes no normatives o col·loquials
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present | destitueix | bal, alg | |||||
| imperfet | destituïva | destituïves | destituïva | destituívem | destituíveu | destituïven | n-occ, alg |
| destituigueva | destituigueves | destituigueva | destituiguévem | destituiguéveu | destituigueven | n-occ | |
| passat simple | destituigué | destituigueres | destituigué | destituiguérem | destituiguéreu | destituigueren | bal |
| condicional | destituiriva | destituirives | destituiriva | destituirívem | destituiríveu | destituiriven | alg |
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
| present | destituïxa | destituïxes | destituïxa | destituisquem | destituisqueu | destituïxen | n-occ |
| destituïxos | destituïxo | n-occ | |||||
| destituesca | destituesques | destituesca | destituesquen | bal | |||
| imperfet | destituigués | destituiguesses | destituigués | destituiguéssem | destituiguésseu | destituiguessen | |
| destituïssi | destituïssi | sept, alg | |||||
| destituiguera | destituigueres | destituiguera | destituiguérem | destituiguéreu | destituigueren | val |
Formes compostes i perifràstiques
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... destituït |
| havem | haveu | ||||||
| passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... destituir |
| vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
| plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... destituït |
| passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... destituït |
| vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
| vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
| futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... destituït |
| condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... destituït |
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
| passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... destituir |
| vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
| perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... destituït |
| haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
| plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... destituït |
| haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... destituït |
| vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver |
Paradigmes de flexió: destitueixo, destitueix, destituïm
Sinònims
[modifica]Antònims
[modifica]Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: des·ti·tu·ir (4)
Vegeu també
[modifica]Català antic
[modifica]Verb
[modifica]destituir
Conjugació
[modifica]Conjugació antiga