cova

Potser volíeu: covà

Català

Etimologia: Del llatí vulgar cŏva, del clàssic cavus ‎(‘buit, concavitat’), segle XIII.

cova f. ‎(plural coves)

Alemany: Höhle ^(de) f.
Anglès: cave ^(en), cavern ^(en)
Basc: leize ^(eu)
Belarús: пячо́ра ^(be) f. ‎(piatxora)
Castellà: cueva ^(es)
Danès: hule ^(da) c.
Eslovac: jaskyňa ^(sk) f.
Eslovè: jama ^(sl) f.
Esperanto: kaverno ^(eo)
Estonià: koobas ^(et)
Feroès: hola ^(fo) f.
Finès: luola ^(fi)
Francès: grotte ^(fr), caverne ^(fr) f.
Gallec: cova ^(gl) f.
Grec: σπηλιά ^(el) f. ‎(spilià), σπήλαιο ^(el) n. ‎(spíleo)
Grec antic: σπήλαιον ^(grc) n. ‎(spḗlaion), σπῆλυγξ ^(grc) m. ‎(spêlynx), ἄντρον ^(grc) n. ‎(ántron)
Hebreu: מְעָרָה ^(he) f.
Hongarès: barlang ^(hu)
Indonesi: gua ^(id)
Irlandès: pluais ^(ga) f.
Islandès: hellir ^(is) m.
Italià: grotta ^(it)
Japonès: 洞窟 ^(ja)
Letó: ala ^(lv) f.
Llatí: caverna ^(la) f., spelunca ^(la) f., specus ^(la) m.
Neerlandès: hol ^(nl) n.
Noruec: hule ^(no) m. f.
Occità: bauma ^(oc) f., cauna ^(oc) f.
Polonès: jaskinia ^(pl) f.
Portuguès: caverna ^(pt) f.
Romanès: peșteră ^(ro) f., cavernă ^(ro) f., grotă ^(ro) f.
Rus: пеще́ра ^(ru) f. ‎(pesxera)
Sànscrit: गुहा ^(sa) f.
Serbocroat: пећина ^(sh), pećina ^(sh)
Sicilià: grutta ^(scn) f.
Suec: grotta ^(sv) c.
Turc: mağara ^(tr)
Txec: jeskyně ^(cs) f.
Ucraïnès: пече́ра ^(uk) f. ‎(petxera)
Xinès: 洞穴 ^(zh) ‎(dòngxué)

cova

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de covar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb covar.