cama

Català

Cama (extremitat inferior humana).

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈka.mə/^ⓘ, occidental /ˈka.ma/
• Rimes: -ama
• Etimologia: [1] Del llatí vulgar *camba, segle XIV, d'origen preromà incert relacionat amb el protogermànic *hammō ‎(‘tíbia, sofraja, cuixa’), el protocèltic *knāmis ‎(‘os’) i el grec antic κνήμη ‎(knḗmē, ‘tíbia’), derivats del protoindoeuropeu *kónh₂m ‎(‘cama’). Tradicionalment, s’ha considerat del grec antic καμπή ‎(kampḗ, ‘curvatura, articulació’), però l’evolució mp > mb és posterior a la romànica mb > m. Cognat de l’occità i aragonès cama, i amb variant fonètica del francès, italià, francoprovençal i romanx. Doblet de gamba via l’italià.
• Etimologia: [2] Del gàl·lic *kambā, femení del protocèltic *kambos ‎(‘curvat’). Compareu amb camús, camó i Camós. Cognat de l’occità camba.

Nom

cama f. ‎(plural cames)

1. Part de l'extremitat humana que va per sobre del peu i fins al genoll.
2. Extremitat inferior del cos humà, sovint excloent el peu.
3. (valencià, balear) Extremitat dels animals per a caminar, excloent la pota.
4. petge
5. (botànica) Part basal de la tija de les plantes herbàcies, que generalment es considera la zona compresa entre el primer parell de fulles (les més velles) i el coll.
6. (micologia) Estructura de suport del barret d'un bolet

Sinònims

• extremitat, gamba, garra, perna, pota, rems
• anca (alguerès)

Traduccions

Extremitat inferior humana

• Anglès: leg ^(en)
• Aragonès: garra ^(an) f., cama ^(an) f.
• Basc: hanka ^(eu)
• Bretó: gar ^(br) f.
• Castellà: pierna ^(es)
• Còrnic: garr ^(kw)
• Cors: anca ^(co), ghjamba ^(co)
• Eslovac: noha ^(sk) f.
• Eslovè: noga ^(sl)
• Estonià: jalka ^(et)
• Francès: jambe ^(fr)
• Francoprovençal: chamba ^(frp), jamba ^(frp)piôta ^(frp)
• Gallec: perna ^(gl) f., gamba ^(gl) f.
• Grec: πόδι ^(el) n. ‎(podi)
• Grec antic: σκέλος ^(grc) n. ‎(skélos)
• Guaraní: kupy ^(gn)
• Hebreu: רֶגֶל ^(he) f.
• Indonesi: kaki ^(id)
• Irlandès: cos ^(ga) f.
• Italià: gamba ^(it) f.
• Japonès: 脚 ^(ja)
• Llatí: crus ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: CAMES ^(csc)
• Neerlandès: been ^(nl) n.
• Noruec: ben ^(no) n.
• Occità: camba ^(oc) f., cama ^(oc) f. (gascó)
• Polonès: noga ^(pl) f.
• Portuguès: perna ^(pt) f.
• Retoromànic: chomma ^(rm) f.
• Romanès: gambă ^(ro) f.
• Romaní: her ^(rom) m.
• Rus: нога́ ^(ru) f. ‎(nogà)
• Serbocroat: но̀га ^(sh), noga ^(sh)
• Sicilià: jamma ^(scn) f.
• Suec: ben ^(sv) n.
• Txec: noha ^(cs) f.
• Xinès: 腿 ^(zh) ‎(tuǐ)

Part basal de la tija

• Anglès: stalk ^(en)
• Castellà: pie ^(es)

Falsos amics

• Castellà: cama ‎(‘llit’)

Nom

cama f. ‎(plural cames)

1. (dialectal) Forma alternativa de cameta ‎(‘de l’arada’).

Derivats

• camatimó
• camissa

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ma (2)
• Anagrames: maca, macà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈka.ma/
• Rimes: -ama
• Etimologia: [1] Del llatí hispànic cama ‎(‘llit al terra’), d’origen incert.
• Etimologia: [1] Del cèltic *kambā ‎(‘curvat’).

Nom

cama f. ‎(plural camas)

1. llit

Nom

cama f. ‎(plural camas)

1. cameta, cama

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ma (2)

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈka.mo̞/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Nom

cama f. ‎(plural camas o cames [aranès])

1. (gascó) cama

Variants

• camba