calma

Potser volíeu: CALMA, calmà

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkaɫ.mə/, occidental /ˈkaɫ.ma/
Rimes: -alma
Etimologia: [1] Del català antic calm f., potser analògic del plural, d’origen preromà probablement d'un precèltic *kalmis ‎(‘coberta de pasturatges’), del protoindoeuropeu *kel- ‎(‘cobrir’), segle XI.^[1] Cognat de l’occità calm/cauma, francoprovençal calm/chalp/chaux.^[2] Compareu amb el prussià kelmis ‎(‘barret’), lituà šálmas ‎(‘casc’), sànscrit शर्मन् ‎(śárman, ‘protecció, cobert’).
Etimologia: [2] Del grec antic καῦμα ‎(kaûma, ‘calor’), segle XIV, d’origen mariner per la quietud canicular.^[3] Cognat de l’occità cauma, francès calme, castellà calma.

Nom

calma f. ‎(plural calmes)

Plana sense bosc en el cim d’una muntanya.

Relacionats

Traduccions

Plana en el cim

Castellà: altiplano ^(es)

Nom

calma f. ‎(plural calmes)

En general, situació en la qual hi ha poc moviment o no n'hi ha cap.
El motor està en calma.
Situació en la qual el mar o el vent tenen un moviment suau o nul.
Situació en la qual l'excitació nerviosa dels animals i en especial de les persones és molt baixa.
Sensació de tranquil·litat.
Situació en la qual els mercats financers realitzen poques transaccions.
En una guerra, situació en la qual els combats s'han reduït o s'han aturat.
Veu que hom diu per aturar o reduir una excitació excessiva i pertorbadora o un principi de conflictivitat.

Sinònims

tranquil·litat, bonança, quietud, estabilitat, pau

Antònims

bullici, revolt, desequilibri, desassossec, neguit

Derivats

Traduccions

Poc moviment

Castellà: calma ^(es)
Francès: calme ^(fr)
Llengua de signes catalana: CALMA ^(csc), A-POC-A-POC ^(csc)

Poc moviment (mar o vent)

Castellà: calma ^(es)
Francès: calme ^(fr)
Llengua de signes catalana: CALMA ^(csc)

Poca excitació

Castellà: calma ^(es)
Francès: calme ^(fr)
Llengua de signes catalana: TRANQUIL ^(csc), CAP+TRANQUIL ^(csc)

Tranquil·litat

Anglès: quiet ^(en), calm ^(en)
Castellà: calma ^(es)
Danès: ro ^(da) c., stilhed ^(da) c.
Hindi: चैन ^(hi) m.
Llengua de signes catalana: TRANQUIL ^(csc), CAP+TRANQUIL ^(csc)
Neerlandès: stilte ^(nl) f.

Manca de combats

Castellà: calma ^(es)

Adjectiu

calma f. ‎(plural calmes)

Forma femenina de calm.

Verb

calma

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de calmar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb calmar.

Miscel·lània

Síl·labes: cal·ma (2)
Anagrames: aclam, calam, càlam, camal, clama, clamà, lacam, macla

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. II, 437a19-35». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. II: BO-CU, p. 437. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1981.
↑ A. Longon, Les noms de lieu de la France, 1920, p. 25-26
↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. II, 440a58-6». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. II: BO-CU, p. 440. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1981.

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkal.ma/
Rimes: -alma
Etimologia: Del català calma, del grec antic καῦμα ‎(kaûma, ‘calor’).

Nom

calma f. ‎(plural calmas)

calma

Compostos i expressions

calma chicha: mar molt en calma

Miscel·lània

Síl·labes: cal·ma (2)

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre calma

[1] Coromines, Joan; et al. «DECat. II, 437a19-35». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. II: BO-CU, p. 437. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1981.

[2] A. Longon, Les noms de lieu de la France, 1920, p. 25-26

[3] Coromines, Joan; et al. «DECat. II, 440a58-6». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. II: BO-CU, p. 440. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1981.

[1]

[2]

[3]