brasiler

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/bɾə.ziˈɫe/
Occidental:	nord-occidental /bɾa.ziˈɫe/, valencià /bɾa.ziˈɫeɾ/ⓘ

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: [1] De Brasil i el sufix -er, calc del portuguès brasileiro.
• Etimologia: [2] De brasil i el sufix -er, de brasa.

Adjectiu

brasiler ¹ m. ‎(femení brasilera, plural masculí brasilers, plural femení brasileres)

1. Relatiu o pertanyent al Brasil o al seu dialecte.

Compostos i expressions

• cera brasilera

Traduccions

Relatiu al Brasil

• Anglès: Brazilian ^(en)
• Asturià: brasilanu ^(ast), brasileñu ^(ast)
• Castellà: brasileño ^(es)
• Gallec: brasileiro ^(gl)
• Llengua de signes catalana: BRASILER ^(csc), CAFÈ ^(csc)
• Portuguès: brasileiro ^(pt)

Nom

brasiler ¹ m. ‎(plural brasilers, femení brasilera)

1. Persona que habita o és originària del Brasil.
2. (masculí singular) Dialecte del portuguès parlat al Brasil.

Traduccions

Persona del Brasil

• Anglès: Brazilian ^(en)
• Asturià: brasilanu ^(ast), brasileñu ^(ast)
• Castellà: brasileño ^(es) m.
• Gallec: brasileiro ^(gl) m.
• Llengua de signes catalana: BRASILER ^(csc), CAFÈ ^(csc)
• Portuguès: brasileiro ^(pt) m.

Dialecte portuguès

• Anglès: Brazilian ^(en)
• Asturià: brasilanu ^(ast), brasileñu ^(ast)
• Castellà: brasileño ^(es) m.
• Gallec: brasileiro ^(gl) m.
• Portuguès: brasileiro ^(pt) m.

Nom

brasiler ² m. ‎(plural brasilers)

1. (valencià) brasilada

Miscel·lània

• Síl·labes: bra·si·ler (3)
• Anagrames: birlares, rebliràs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot