alter

Potser volíeu: Alter, älter

Català

Verb

alter

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alterar.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·ter (2)
• Anagrames: alert, Alert, altre, Arlet, relat, telar

Alemany

• Pronúncia ^(AFI): /ˈaltɐ/ ^ⓘ

Adjectiu

alter

1. forma declinada de alt

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈaɫ.tɛr/
• Etimologia: Del protoidoeuropeu *h₂élterosdew- ‎(«de dos el segon»).

Adjectiu

alter m., altera f., alterum n.

1. l'altre, el segon

Declinació

Primera i segona declinació, -er, -era, -erum, amb genitiu i datiu irregulars.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	alter	altera	alterum		alterī	alterae	altera
Vocatiu	alter	altera	alterum		alterī	alterae	altera
Acusatiu	alterum	alteram	alterum		alterōs	alterās	altera
Genitiu	alterīus				alterōrum	alterārum	alterōrum
Datiu	alterī				alterīs
Ablatiu	alterō	alterā	alterō		alterīs

Derivats

• adulter
• altercor
• alterō
• alteruter
• alter ego