agafar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ɣəˈfa/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /a.ɣaˈfa/
	valencià /a.ɣaˈfaɾ/, /a.ɣaˈfa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: agafà
• Etimologia: Del prefix a- i el català antic gafar, segle XIV, d’origen preromà d'una arrel indoeuropea *gaff o *ghabh.

Verb

agafar trans., pron., intr. ‎(pronominal agafar-se)

1. Prendre amb la mà alguna cosa.
2. Apegar, enganxar.
3. Prendre un reu o algú que fuig.
4. Sobrevenir.

   Agafar son.

5. Contraure.

   Agafar una malaltia, un vici.

6. Prendre, acceptar alguna cosa.

   Agafar el que li donen.

7. Ocupar un espai o certa distància física.

   La cortina agafa tot el balcó.

8. Arrelar les plantes.
9. Emportar-se allò que es troba de passada, apoderar-se.
10. (esports de combat, esports de pilota) Cometre una falta consistent a subjectar un adversari amb un braç o amb tots dos per limitar-li els moviments d'atac o de defensa.
11. (beisbol) Fer-se seva amb el guant o la mà, un defensor, una pilota batuda o llançada.
12. (pronominal) Sostenir-se amb les mans per a no caure.
13. (pronominal) Unir-se dues coses naturalment.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	agafar			haver agafat
gerundi	agafant			havent agafat
participi	agafat, agafada, agafats, agafades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	agafo	agafes	agafa	agafem	agafeu	agafen
	agafe						val
	agafi						sept
	agaf				agafau		bal, alg
				agafam			bal
imperfet	agafava	agafaves	agafava	agafàvem	agafàveu	agafaven
passat simple	agafí	agafares	agafà	agafàrem	agafàreu	agafaren
futur	agafaré	agafaràs	agafarà	agafarem	agafareu	agafaran
condicional	agafaria	agafaries	agafaria	agafaríem	agafaríeu	agafarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	agafi	agafis	agafi	agafem	agafeu	agafin
	agafe	agafes	agafe			agafen	occ, bal
imperfet	agafés	agafessis	agafés	agaféssim	agaféssiu	agafessin
		agafesses		agaféssem	agafésseu	agafessen
	agafàs	agafassis	agafàs	agafàssim	agafàssiu	agafassin	bal
		agafasses		agafàssem	agafàsseu	agafassen	val, bal (1)
	agafara	agafares	agafara	agafàrem	agafàreu	agafaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	agafa	agafi	agafem	agafeu	agafin
	–				agafau		bal, alg
	–		agafe			agafen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				agafàvom	agafavo		centr, n-occ
	agafavi						sept
	agafaia	agafaies	agafaia	agafàiem	agafàieu	agafaien	n-occ
condicional	agafariva	agafarives	agafariva	agafarívem	agafaríveu	agafariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	agafo	agafos	agafo	agafeguem	agafegueu		n-occ
imperfet	agafessi		agafessi				sept, alg
	agafessa						centr, n-occ
	agafeguessa	agafeguesses	agafegués	agafeguéssom	agafeguéssou	agafeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... agafat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... agafar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... agafat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... agafat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... agafat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... agafat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... agafar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... agafat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... agafat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... agafat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: agafo, agafa, agafem

Sinònims

• agarrar (valencià, tortosí)

Traduccions

Prendre amb la mà

• Afrikaans: neem ^(af)
• Albanès: merr ^(sq)
• Alemany: nehmen ^(de)
• Anglès: grasp ^(en), take ^(en)
• Àrab: أَخَذَ‎ ^(ar)
• Armeni: վերցնել ^(hy) ‎(vertxnel)
• Asturià: agarrar ^(ast), coyer ^(ast), pañar ^(ast)
• Belarús: браць ^(be) ‎(brats)
• Birmà: ယူ ^(my)
• Búlgar: взе́мам ^(bg) ‎(vzèmam), взи́мам ^(bg) ‎(vzímam)
• Castellà: asir ^(es), tomar ^(es), coger ^(es)
• Coreà: 잡다 ^(ko) ‎(japda)
• Danès: tage ^(da)
• Eslovac: brať ^(sk), vziať ^(sk)
• Eslovè: brati ^(sl), vzeti ^(sl)
• Esperanto: preni ^(eo)
• Estonià: võtma ^(et)
• Feroès: taka ^(fo)
• Finès: ottaa ^(fi)
• Francès: saisir ^(fr), prendre ^(fr), empoigner ^(fr)
• Friülà: cjapâ ^(fur)
• Gal·lès: dwyn ^(cy)
• Georgià: აღება ^(ka) ‎(àgueba)
• Grec: παίρνω ^(el) ‎(perno)
• Grec antic: αἱρέω ^(grc) ‎(hairéō)
• Hebreu: לָקַח‎ ^(he)
• Hindi: लेना ^(hi)
• Hongarès: vesz ^(hu), fog ^(hu)
• Ídix: נעמען‎ ^(yi)
• Irlandès: tóg ^(ga)
• Islandès: taka ^(is), nema ^(is)
• Italià: prendere ^(it), pigliare ^(it)
• Japonès: 取る ^(ja)
• Kazakh: алу ^(kk) ‎(alw/alu)
• Khmer: យក ^(km)
• Kirguís: алуу ^(ky) ‎(aluu)
• Letó: ņemt ^(lv)
• Lituà: imti ^(lt)
• Llatí: manu apprehendere ^(la), capere ^(la), prehendere ^(la)
• Llombard: cłapar ^(lmo)
• Maltès: ħa ^(mt)
• Maori: tango ^(mi)
• Mongol: авах ^(mn)
• Neerlandès: nemen ^(nl)
• Noruec: ta ^(no), gripe ^(no)
• Occità: prene ^(oc), préner ^(oc)
• Osseta: исын ^(os)
• Persa: گرفتن‎ ^(fa)
• Polonès: brać ^(pl), wziąć ^(pl)
• Portuguès: tomar ^(pt), agarrar ^(pt), pegar ^(pt)
• Retoromànic: prender ^(rm), piglier ^(rm)
• Romanès: lua ^(ro)
• Rus: брать ^(ru) ‎(brat), взять ^(ru) ‎(vziat)
• Sard: leare ^(sc), levare ^(sc)
• Serbocroat: узети ^(sh), uzeti ^(sh)
• Suec: fatta ^(sv), gripa ^(sv)
• Tadjik: гирифтан ^(tg)
• Tagal: kunin ^(tl)
• Tai: เอา ^(th)
• Tàmil: எடு ^(ta)
• Tàtar: алырга ^(tt)
• Turc: almak ^(tr)
• Txec: brát ^(cs), vzít ^(cs)
• Ucraïnès: бра́ти ^(uk) ‎(brati), взя́ти ^(uk) ‎(vziati)
• Urdú: لینا‎ ^(ur)
• Uzbek: olmoq ^(uz)
• Vènet: ciapar ^(vec)
• Vietnamita: nắm ^(vi), lấy ^(vi)
• Xinès: 拿 ^(zh) ‎(ná)

Apegar

• Anglès: catch ^(en)
• Castellà: pegar ^(es)
• Francès: coller ^(fr)
• Italià: incollare ^(it)
• Llatí: conglutinare ^(la), glutinare ^(la)

Prendre un reu

• Anglès: catch ^(en)
• Castellà: coger ^(es), prender ^(es)
• Francès: prendre ^(fr), arrêter ^(fr)
• Italià: arrestare ^(it), sopratenere ^(it)
• Llatí: capere ^(la), comprehendere ^(la)

Sobrevenir

• Anglès: catch ^(en)
• Castellà: tomar ^(es)
• Francès: prendre ^(fr), sentir ^(fr), saisir ^(fr)
• Italià: soprapprendre ^(it)
• Llatí: incesere ^(la)

Contreure

• Anglès: catch ^(en)
• Castellà: coger ^(es)
• Francès: gagner ^(fr)
• Italià: appicarsi ^(it)
• Llatí: contrahere ^(la)
• Llombard: cłapar ^(lmo)

Prendre, acceptar

• Castellà: tomar ^(es)
• Francès: prendre ^(fr), recevoir ^(fr), accepter ^(fr)
• Italià: appicarsi ^(it)
• Llatí: accipere ^(la), sumere ^(la), recipere ^(la)

Ocupar un espai

• Castellà: coger ^(es)
• Francès: occuper ^(fr), embrasser ^(fr)
• Italià: occupare ^(it)
• Llatí: extendi ^(la), implere ^(la)

Arrelar

• Castellà: asir ^(es), prender ^(es), pegar ^(es)
• Francès: prendre ^(fr), jeter ^(fr) racine
• Italià: radicare ^(it), abbardicare ^(it)
• Llatí: radicare ^(la)

Emportar-se

• Castellà: coger ^(es)
• Francès: s'emporter ^(fr)
• Llatí: rapio ^(la), corripio ^(la)

Subjectar un adversari, en esports

• Anglès: clinch ^(en), grab ^(en), hold ^(en)
• Castellà: agarrar ^(es), coger ^(es), retener ^(es)
• Francès: attraper ^(fr), tenir ^(fr)

Fer-se amb la pilota, en beisbol

• Anglès: catch ^(en), field ^(en)
• Castellà: atrapar ^(es), coger ^(es), fildear ^(es)
• Francès: attraper ^(fr)

Sostenir-se

• Castellà: agarrarse ^(es), asirse ^(es)
• Francès: s'attacher ^(fr), saissir ^(fr)
• Italià: attenersi ^(it)
• Llatí: manu apprehendere ^(la)
• Llombard: tacar-s ^(lmo)

Unir-se

• Castellà: pegarse ^(es)
• Francès: se joindre ^(fr), s'attacher ^(fr)
• Italià: attaccarsi ^(it)
• Llatí: copulari ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ga·far (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• agafar. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català