Monar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /muˈna/
	balear /moˈna/, /muˈna/
Occidental:	nord-occidental /moˈna/, valencià /moˈnaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: De l’antic monar ‎(‘molí d’aigua’), probablement toponímic.

Nom propi

Monar

1. Cognom

Derivats

• Munar

Miscel·lània

• Síl·labes: Mo·nar (2)
• Anagrames: manró, norma, ornam, Ramon, roman

Vegeu també

• Cerca Monar a Wikidata
• Obres de referència: DCVB
• Cognoms de la població, Idescat