Winter Words
| Forma musical | cicle de cançons  |
|---|---|
| Compositor | Benjamin Britten |
| Lletrista | Thomas Hardy |
| Llengua | anglès |
| Basat en | Winter Words in Various Moods and Metres (Thomas Hardy) |
| Opus | 52 |
| Durada | 22 minuts |
| Estrena | |
| Estrena | octubre 1953 |
| Escenari | Reading and Leeds Festivals (Regne Unit) |
| Intèrpret | Peter Pears, Benjamin Britten |
  | |
Winter Words (Paraules d'hivern), op. 52, és un cicle de cançons per a soprano o tenor i piano compost el 1953 per Benjamin Britten amb textos de Thomas Hardy escrits expressament per la veu de Peter Pears. L'obra es va estrenar amb Peter Pears de tenor i Britten al piano al Festival de Leeds del 1953.[1] Els va dedicar a John i Myfanwy Piper.[2]
L'actuació dura aproximadament 22 minuts.[2] Els poemes són:[3]
- "At Day-Close in November"
- "Midnight on the Great Western" (o, "The Journeying Boy")
- "Wagtail and Baby (A Satire)"
- "The Little Old Table"
- "The Choirmaster's Burial" (o, "The Tenor Man's Story")
- "Proud Songsters (Thrushes, Finches and Nightingales)"
- "At the Railway Station, Upway" (o, "The Convict and Boy with the Violin")
- "Before Life and After"
L’obra de Britten en l’àmbit de la cançó per a veu i piano representa un pilar fonamental tant dins la seva pròpia producció com en l’evolució de la música britànica del segle xx. El seu catàleg reuneix més d’un centenar de peces de formats i ambicions variats, que abracen des de les primeres temptatives juvenils dels anys vint fins al seu darrer cicle per a tenor i piano, Who are these children? (1969). En aquest vast corpus, Britten aborda de manera recurrent temes centrals del seu univers creatiu: la pèrdua de la innocència i la fragilitat del món infantil; la vulnerabilitat de l’individu marginat o perseguit per la seva diferència; la repressió dels desigs i la violació de la intimitat; l’impacte devastador de la guerra; i una mirada persistentment crítica a la decadència moral i social. Sobre aquests eixos es construeix el teixit expressiu d’un llegat vocal que ha esdevingut referencial.[1]
Thomas Hardy, tot i la seva fama com a narrador, va cultivar la poesia amb una maduresa que el va convertir en un referent per a nombrosos compositors britànics —entre ells Holst, Boughton, Ireland, Bax, Gurney i Finzi—, que sovint van trobar en els seus versos un material d’expressió privilegiat. En aquest context s’emmarca l’interès de Benjamin Britten, que va enllestir el cicle Winter Words el setembre de 1953, coincidint amb la fase final del treball sobre The turn of the screw. Les dues creacions presenten afinitats molt marcades: una atmosfera concentrada, fins i tot asfixiant en alguns passatges; una escriptura continguda, d’una severitat expressiva calculada; i la insistència en un univers temàtic compartit, centrat en la fractura entre la puresa infantil i la corrupció que imposa l’edat adulta.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 Viana Olloqui, Juan Manuel. «Programa de mà» (en castellà). Fundación Juan March. [Consulta: 8 novembre 2018].
- 1 2 Benjamin Britten: Winter Words, song cycle for tenor & piano, Op. 52 a Allmusic. Consulta el 2 agost 2013.
- ↑ «Winter words: Song Cycle by (Edward) Benjamin Britten (1913 – 1976)». [Consulta: 30 abril 2015].