Vés al contingut

Wadi Hammamat

Plantilla:Infotaula indretWadi Hammamat
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativagovernació de la Mar Roja (Egipte) i governació de Qena (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Map
 25° 58′ 55″ N, 33° 33′ 52″ E / 25.98202271°N,33.56443262°E / 25.98202271; 33.56443262
SerraladaItbay (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Uadi Hammamat (àrab: وادي الحمامات, wādī al-Ḥammāmāt) fou un riu de l'antic Egipte, i un centre de caravanes a la seva vora. Està a mig camí entre Quseir —un port de la costa de la mar Roja, a l'est de Luxor— i Coptos —a la vora del Nil, a 50 km al nord de Luxor.

Rutes comercials

[modifica]

Hammamat es va convertir en la ruta principal de Tebes al Mar Roja. Els egipcis l'aprofitaren com a estació per a les caravanes que transportaven pedres de les pedreres de Bekhen, no gaire llunyanes.[1]

Els romans feien servir la ruta de caravanes d'Hammamat des de Qift, o Coptos, situat just al nord de Luxor, fins a El-Qoseir, a la costa del Mar Roig. Coptos era un centre important per a l'administració, la religió i el comerç. Les ciutats a tots dos extrems de la ruta van ser establertes per la Primera Dinastia, tot i que també s'han trobat proves d'ocupació predinàstica al llarg de la ruta.[2] Els romans van construir diversos forts i torres al llarg d'aquesta ruta.[3]

Grups ocupants des dels períodes romano-oriental fins al període ptolemaic tardà van explotar mines d'or prop del pou de Bir Umm el-Fawakhir. Tanmateix, les mines d'or de l'Imperi Nou d'Egipte a Wadi el-Sid eren a una escala més gran.[4]

Fou més tard centre de pas dels pelegrins a la Meca i fins i tot una estació de la ruta de la Seda a través de la Banya d'Àfrica. Aquest viatge de 200 km era la ruta més directa del Nil al Mar Roig, ja que el Nil es doblega cap a la costa a l'extrem occidental del uadi.[5]

A la zona s'adorava principalment el déu Amon.

Fou documentat el 1769 i excavat per James Bruce,[6] i Vladímir Golenísxev va redactar el primer estudi de les seves inscripcions entre 1884-1885.[7] S'hi han trobat nombrosos gravats en pedra de totes les èpoques, des de l'antic Egipte fins als temps moderns.

Referències

[modifica]
  1. Mark, Joshua J. «Trade in Ancient Egypt» (en anglès). World History Encyclopedia, 15-06-2017.
  2. Maxfield, Valerie A; Alföldy, Géza; Dobson, Brian; Eck, Werner. «The deployment of the Roman auxilia in Upper Egypt and the Eastern Desert during the principate». A: HABES 31 (en anglès). Franz Steiner Verlag, 2000, p. 407-42. ISBN 978-3-515-07654-8.
  3. Zitterkopf, Ronald E.; Sidebotham, Steven E. «Stations and Towers on the Quseir-Nile Road». The Journal of Egyptian Archaeology, 75, 1989, p. 155–189. DOI: 10.2307/3821906. ISSN: 0307-5133.
  4. Klemm, Rosemarie; Klemm, Dietrich. Gold and Gold Mining in Ancient Egypt and Nubia: Geoarchaeology of the Ancient Gold Mining Sites in the Egyptian and Sudanese Eastern Deserts (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012-12-13, p. 136-141. ISBN 978-3-642-22508-6.
  5. BONJEAN, Alain P.; ANGUS, William J.; GINKEL, Maarten VAN; Collectif. The World Wheat Book: A History of Wheat Breeding, volume 3 (en anglès). Tec & doc, 2016-04-07, p. 554. ISBN 978-2-7430-7091-5.
  6. El-BADRY, A; El-Hakim, Abd «Highlighting on the Eco-tourism at Wadi Hammamat Site, Eastern Desert, Egypt». International Journal of Eco-Cultural Tourism, Hospitality Planning and Development, 2021, p. 9-18..
  7. Loktionov, Alexandre A «A Revolution in Egyptology, or an Egyptology of the Revolution?». Towards a History of Egyptology: Proceedings of the Egyptological Section of the 8th ESHS Conference in London, 2018. Vol. 4, 2019.