Viktor Orbán
.jpg?lang=ca)
Viktor Orbán (hongarès: Orbán Viktor) (Székesfehérvár, 31 de maig de 1963) és membre de Fidesz-Unió Cívica Hongaresa i actual primer ministre d'Hongria, des del 2010.
Biografia
[modifica]Primera etapa com a primer ministre d'Hongria
[modifica]Després que Fidesz – Unió Cívica Hongaresa guanyés les eleccions legislatives hongareses de 1998, Viktor Orbán fou primer ministre d'Hongria entre 1998 i 2002 governant en coalició amb els més petits Fòrum Democràtic d'Hongria i el Partit Cívic dels Petits Propietaris i Treballadors Agraris.[1]
A les eleccions legislatives hongareses de 2002 Viktor Orbán va perdre el poder tot i que Fidesz va obtenir el grup parlamentari més nombrós. El bloc d'esquerres i liberals va sumar una majoria absoluta ajustada de 199 escons, suficients per desplaçar la dreta, i Péter Medgyessy va assumir el càrrec de Primer Ministre amb una aliança entre el Partit Socialista Hongarès (MSZP) i l'Aliança dels Demòcrates Lliures (SZDSZ),[2] encara que Medgyessy no militava en cap dels dos partits.
Líder de l'oposició (2002-2010)
[modifica]Orbán fou guardonat amb el Premi Llibertat de la American Enterprise Institute i la Nova Iniciativa Atlàntica (2001), el Premi de Polak (2001), la Gran Cruz de l'Orde Nacional del Mèrit (2001), el «Förderpreis Soziale Marktwirtschaft» (Preu de l'economia social de mercat, 2002) i el premi Mèrit Europeu (2004). A l'abril de 2004 va ser guardonat també amb el Papa la Gran Creu de l'Orde de Sant Gregori Magne.
.jpg)
Poc abans, el seu partit Fidesz havia perdut dues eleccions parcials pel que va adoptar un discurs virulentment antiimmigració. Després d'això durant els mesos següents, el seu partit va recuperar fins a un milió de seguidors.
A les eleccions al Parlament Europeu de 2004, el Partit Socialista Hongarès, en aquell moment partit gobernant a Hongria, va ser derrotat contundentment pel partit conservador de l'oposició Fidesz. Fidesz que va obtenir el 47.4% dels vots i 12 dels 24 escons d'Hongria al Parlament Europeu. [3][4]
Orbán va ser el candidat de Fidesz per a les eleccions parlamentàries de 2006. Fidesz i el seu candidat van tornar a no aconseguir la majoria en aquestes eleccions, la qual cosa va posar en dubte el futur de la carrera política d'Orbán com a líder de Fidesz. No obstant això, després d'enfrontar-se a la coalició socialista-liberal, la posició d'Orbán es va consolidar i va ser reelegit president de Fidesz per a un altre mandat al maig de 2007.[5][6]
L'1 de novembre, Orbán i el seu partit van anunciar els seus plans per a organitzar diverses manifestacions a gran escala a tot el pais durant l'aniversari de la repressió soviètica de la Revolució de 1956. Els fets pretenien servir com a memorial a les víctimes de la invasió soviètica i com a protesta contra la brutalitat policial durant els disturbis del 23 d'octubre a Budapest. Els esdeveniments previstos incloïen una marxa de vigília a la llum de les espelmes per Budapest. No obstant això, les manifestacions van ser petites i es van anar esvaint a finals d'any.[7]
L'1 d'octubre de 2006, Fidesz va guanyar les eleccions municipals, la qual cosa va contrapesar en certa manera el poder del govern liderat pel MSZP. Fidesz va guanyar 15 de les 23 alcaldies de les ciutats més grans d'Hongria—encara que va perdre per poc Budapest enfront del Partit Liberal—i majories en 18 de les 20 assemblees regionals.[8]
Segona etapa com a primer ministre d'Hongria
[modifica]Fidesz-Unió Cívica Hongaresa, membre del Partit Popular Europeu a les eleccions del 2010 va obtenir, en coalició amb la Democràcia Cristiana, la majoria absoluta amb el 52,73% dels vots i dos terços dels escons del Parlament que va utilitzar per introduir importants reformes constitucionals i legislatives.[9]
El Parlament va aprovar el 18 de abril de 2011 per una àmplia majoria una nova constitució d'Hongria en substitució de la de 1949, que reconeix la vida humana des de la concepció, juntament amb el valor central de la família, la definició de matrimoni com una unió únicament entre home i dona,[10] la llibertat d'educació, a més del paper del cristianisme per a la pervivència de la nació. El president d'Hongria, Pál Schmitt, la va ratificar el 25 d'abril, i entrà en vigor l'1 de gener de 2012[11] El dia 1 de gener de 2012 la República d'Hongria (Magyar Köztársaság) va canviar oficialment el seu nom a Hongria (Magyarország).[12]
Fidesz va conservar la seva majoria en les eleccions del 2014, del 2018[13] i 2022, quan tota l'oposició va formar una iniciativa conjunta, liderada per Péter Márki-Zay.[14]
En les eleccions legislatives de 2026 va perdre la majoria a l'Assemblea Nacional, derrotat per Péter Magyar del Partit Respecte i Llibertat (TISZA), que va guanyar una majoria constitucional i va acabar amb 16 anys consecutius d'Orbán com a primer ministre d'Hongria.[15]
Polèmiques
[modifica]El seu lideratge és subjecte de polèmica i ha sigut acusat de controlar políticament els mitjans de comunicació hongaresos, limitar la independència del Banc Central Hongarès i reformar la constitució i la llei electoral amb interessos partidistes.[16] També ha generat polèmica la seva estratègia amb relació a la crisi dels refugiats.[17]
Referències
[modifica]- ↑ «El conservador Viktor Orban, nuevo primer ministro húngaro» (en castellà). El País, 07-07-1998. [Consulta: 14 febrer 2026].
- ↑ «Hungarian prime minister resigns» (en anglès). BBC, 19 agost 2004. [Consulta: 28 agost 2026].
- ↑ «A vereség tanulságai» (en hongarès). www.hetek.hu. [Consulta: 24 febrer 2026].
- ↑ «A Fidesz győzött, és a legnagyobb európai frakció tagja lesz» (en hongarès). 24.hu, 13-06-2004. [Consulta: 24 febrer 2026].
- ↑ «Országos Választási Iroda». static.valasztas.hu. [Consulta: 24 febrer 2026].
- ↑ «Írjon ön is cikket - Hírek - Ismét Orbán Viktor lett a Fidesz elnöke». www.politaktika.hu. Arxivat de l'original el 2012-03-25. [Consulta: 24 febrer 2026].
- ↑ «Rajoy Brey, Mariano, (born 27 March 1955), Prime Minister of Spain, since 2011». Who's Who. Oxford University Press, 01-12-2012 [Consulta: 24 febrer 2026].
- ↑ «Opposition makes substantial gains in Hungarian elections - Taipei Times». www.taipeitimes.com, 03-10-2006. [Consulta: 24 febrer 2026].
- ↑ «Orbán vuelve a aprobar una polémica reforma constitucional en Hungría» (en castellà). Euronews, 11-03-2013. Arxivat de l'original el 14 d'agost 2020. [Consulta: 24 setembre 2020].
- ↑ Mas, Cristina. «Un eurodiputat del partit d'Orbán dimiteix després de ser enxampat en una orgia il·legal a Brussel·les», 01-12-2020. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Marti del Hoyo, Gonzalo. «Una Constitución innovadora para Hungría» (en castellà). ACE Prensa, 18 maig 2011. [Consulta: 4 abril 2026].
- ↑ «Hongria canvia el nom oficial». Vilaweb, 2 gener 2011. [Consulta: 2 gener 2011].
- ↑ Heller, Agnes. «Por qué Hungría se rinde a Orbán» (en castellà). El Pais, 21-04-2019. [Consulta: 24 setembre 2020].
- ↑ Ash, Timothy Garton. «Orbán’s victory in Hungary adds to the darkness engulfing Europe» (en anglès), 04-04-2022. [Consulta: 5 abril 2022].
- ↑ «Viktor Orbán reconoce derrota en elecciones en Hungría» (en castellà). [Consulta: 13 abril 2026].
- ↑ Colomina, Carme «Els còmplices d'Orbán». Diari Ara, 22-05-2015, p. 24 [Consulta: 22 maig 2015].
- ↑ Kingsley, Patrick. «How a Liberal Dissident Became a Far-Right Hero, in Hungary and Beyond» (en anglès). The New York Times, 6 abril 2018. Arxivat de l'original el 8 abril 2018. [Consulta: 9 abril 2018]. «By 2015, Mr. Orban had cajoled several Central and East European countries to block the European Union's efforts to resettle thousands of migrants fleeing violence elsewhere — and provided a template for a democratic backslide in Poland.»
| Revolució de 1848 | |
|---|---|
| Regne (1867–18) | |
| Primera República | |
| República Soviètica |
|
| República (1919-20) | |
| Regne (1920–46) | |
| Segona República | |
| República Popular | |
| Tercera República | |
| |
