Valleta

Valleta

Tipus	entitat singular de població, ens local històric de Catalunya i centre històric
Lloc
42° 21′ N, 3° 07′ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Municipi	Llançà
Població humana
Població	19 (2025)
Geografia
Altitud	61 m
Codi INE	17092000200
Codi IDESCAT	1709260002200
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	39075

Valleta és una entitat de població al municipi de Llançà (Alt Empordà), amb una part del nucli de la carretera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Aquesta entitat de població (també anomenada Veïnat de Sant Silvestre de la Valleta) és situada al sud-oest del nucli urbà de la població de Llançà, a la qual pertany, molt propera al límit municipal amb el terme de Vilajuïga. Està formada pel veïnat del mateix nom al cantó de la carretera de Figueres a Llançà, i pel disseminat (despoblat) a l'entorn de l'església de Sant Silvestre de Valleta.

Descripció

Al veïnat de la carretera hi ha un conjunt d'habitatges que conformen la part de tramuntana del nucli, delimitades per la riera del mateix nom i articulades al voltant del carrer de Sant Silvestre. Per accedir al nucli cal creuar el pont de Valleta.

El pont està format per un sol ull o arc de mig punt, bastit amb maons disposats a sardinell. El pont presenta la data 1912 gravada a la clau de la banda de ponent. La barana, de perfil apuntat, és bastida en pedra sense treballar i està lligada amb abundant morter de calç, mentre que el paviment ha estat refet recentment.

Pel que fa a la tipologia edificatòria del nucli, majoritàriament les construccions responen a masies de planta rectangular, amb les cobertes de teula de dues vessants distribuïdes en planta baixa i pis. Presenten obertures rectangulars i de mig punt, amb els emmarcaments arrebossats o bastits amb maons. Algunes d'elles presenten porxos coberts amb voltes rebaixades, oberts a l'exterior mitjançant arcs de mig punt o bé rebaixats. La majoria de cases han estat ampliades i rehabilitades en diferents èpoques, tot i que encara mantenen l'estructura original. Cal destacar un pou de pedra situat a tocar del nucli, força ben conservat. Les construccions estan bastides en pedra lligada amb morter de calç, tot i que algunes presenten els paraments arrebossats.

Història

L'església de Sant Silvestre va tenir funció parroquial, i és situada en una contrada on hi havia un nucli humà dispers. Per això, quan els habitants de l'indret hagueren de retirar-se de la contrada, per un motiu o altre, la capella va acabar abandonada. Va ser parròquia i centre de la vida del llogarret fins al segle xvii.

L'origen del veïnat de la carretera es produeix vers el segle xviii, quan l'increment de la població fa que s'abandoni el nucli medieval de Llançà que vivia protegit per les muralles. És en aquest context que es crea el conjunt de masos i cases de Valleta.

Va ser un ens local independent fins a mitjans del segle xix. Llavors, el 1846 va ser unida al terme de Colera, però el 1880 el seu terme va ser incorporat al de Llançà.