Ungla
 Ungles de la mà d'una persona | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | unguis  |
| Part de | dit del peu i dit |
| Identificadors | |
| MeSH | D009262 |
| TA | A16.0.01.001 |
| TH | H3.12.00.3.02001 |
| FMA | 54326 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| EB Online | science/nail-anatomy |
En anatomia, l'ungla és el revestiment de naturalesa còrnia que té la funció de protegir i revestir la part terminal dels dits de molts vertebrats terrestres.[1][2] Els humans tenen vint ungles, una al final de cada dit, tant de les mans com dels peus. Les ungles van evolucionar des de l'urpa i van perdre part de la seva curvatura per poder adaptar-se a funcions complexes de les mans.[3]
Les ungles creixen una mitjana de 0,01 cm cada dia, de manera que l'ungla d'una mà humana es renova completament en un període d'entre tres i sis mesos, i una ungla dels peus triga entre 12 i 18 mesos. A Occident les ungles llargues i pintades són un atribut tradicional de feminitat. En canvi a Orient significa noblesa, ja que les persones que poden tenir les ungles molt llargues vol dir que no treballen amb les mans.
La manca de ferro en l'organisme pot causar que les ungles s'esfullin i es trenquin en capes. Per solucionar aquest problema hi ha uns tipus de pintaungles que les endureixen i en dificulten el trencament.
Com en tot, les ungles també es poden decorar. La manicura més típica de les ungles llargues és la manicura francesa que pinta les puntes blanques i la resta de l'ungla de color rosa pàl·lid.
Anatomia
[modifica]Les ungles de les mans i dels peus estan compostes de:
- Matriu o arrel: és la part on s'origina l'ungla, situada sota la pell en la seva part proximal.
- Eponiqui o cutícula o epioniqui: és l'estreta franja del plec de la pell que sembla acabar a la base del cos unguial.
- Paroniqui: és l'estreta franja del plec de la pell als costats de l'ungla.
- Hiponiqui: és el teixit situat sota la vora lliure de l'ungla. Constitueix un segell impermeable que protegeix el llit unguial de les infecciones.
- Cos unguial: és l'estructura còrnia que normalment coneixem com ungla, la porció dura i translúcida composta de queratina.
- Llit unguial: és el teixit connectiu adherent que es troba sota l'ungla i que la fixa al dit.
- Lúnula: és la part blanquinosa en forma de mitja lluna que s'observa gairebé sempre a la base del cos ungueal. No tots els dits la tenen visible. La lúnula és el final de la matriu i, per tant, la part visible de l'ungla viva. La resta del cos ungueal es compon de cèl·lules mortes.
Trastorns
[modifica]En les mans
[modifica]Alteracions estructurals
Alteracions cromàtiques
Alteracions periungueals
En els peus
[modifica]La majoria de les afeccions unguials de les mans es poden donar també als peus, però a més, per les seves característiques especials i per l'agressió del calçat, hi ha altres alteracions que es donen exclusivament a les ungles dels peus:
Onicofàgia
[modifica]Estètica i cura
[modifica]Des de temps antics, unes mans amb ungles cuidades eren admirades i desitjables. Alguns oficis manuals no permetien una mínima cura. Amb l’increment del nivell de vida, professions menys físiques i la popularització dels guants de protecció, és més fàcil gaudir d’unes ungles en bon estat. En molts casos, la cura de les ungles de les mans es pot fer personalment. Amb l’auxili de tisores especials, tallaüngles i llimes. En moltes ciutats hi ha centres de manicura especialitzats.
Les ungles dels peus poden requerir els serveis de persones especialitzades: els pedicurs o pedicures.
Tocar instruments musicals
[modifica]
 |
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
Les ungles juguen un paper important a l’hora de tocar la major part d’instruments musicals. En alguns instruments de corda pinçada (arpes i guitarres) les ungles de les dues mans són molt importants. En el cas de la guitarra cada mà pot requerir un estat de les ungles diferent. En la resta d’instruments és preferible tocar amb ungles curtes que permeten una tècnica correcta.
Arpes
[modifica]Arpes amb cordes de metall
[modifica]Es toquen amb les ungles llargues. No cal que siguin gaire llargues.[4][5]
Guitarra clàssica
[modifica]La majoria de guitarristes són dretans. Les ungles de la mà esquerra les mantenen curtes. Les ungles de la mà dreta poden adaptar-se a les preferències de cadascú. L’ungla del dit gros pot seguir consideracions particulars.[6]
Francesc Tàrrega tocava inicialment amb ungles (la mà dreta, la que polsava) i al final amb les polpes. Miquel Llobet i Solés tocava amb ungles mentre que Emili Pujol i Villarrubí ho feia amb els polpissos. Andrés Segovia Torres defensava els dos sistemes.
| « | Tras la muerte de Tárrega, sus principales discípulos ...Su común veneración por Tárrega y por la guitarra hizo que en general tuvieran una buena amistad,...polémica sobre el uso de las uñas o las yemas de los dedos en la pulsación de las cuerdas...Andrés Segovia defenderá la validez tanto de las uñas como de las yemas...Francisco Alonso: «No es tanto una cuestión de obtener buen tono mediante las uñas o las yemas... | » |
| — Historia de la guitarra y los guitarristas españoles.[7] | ||
"Ungles" artificials
[modifica]Alguns instruments es beneficien en ser tocats amb una mena d'ungles artificials. Es presenten en dues variants: adaptables al dit (com a didals) i adhesives.
Banjo
[modifica]Molts intèrprets de banjo toquen amb l'ajut d'ungles artificials.[8][9] A més de les propostes comercials hi ha sistemes de fabricació casolans.[10]
-
Ungles artificials per a banjo -
Ungles artificials per a dobro
Els dobros acostumen a ser tocats amb ungles artificials. Per als dits i per al dit gros.[11]
Tècniques forenses
[modifica]Onicologia és la ciència que estudia les ungles.[12] La onicologia forense és l’especialitat basada en obtenir dades forenses a partir de les ungles.[13][14]
La criminalística es basa en la recopilació i anàlisi de les proves materials. En qualevol escenari a estudiar, les ungles poden aportar dades molt valuoses.[15]
Anàlisi de residus
[modifica]La recopilació i estudi dels residus per "sota" de les ungles (residus dipositats entre l'ungla i el polpís)[16] pot ser molt important. Un examen acurat de les substàncies adherides a les ungles també ho pot ser.
Bruixeria i fetilleria
[modifica]Les ungles de mans i peus, pròpies o de terceres persones, han estat protagonistes de fórmules suposadament màgiques per a fer pocions o preparats beneficiosos o perjudicials.[17][18][19]
Normes ascètiques
[modifica]Algunes religions orientals tenen normes o costums relacionades amb el creixement de les ungles.[20][21][22][23]
Tortura
[modifica]Relativament populars en la literatura i el cinema, hi ha algunes tècniques de tortura basades en les ungles.[24][25][26]
Referències
[modifica]- ↑ «Nail | Structure, Function, Growth | Britannica» (en anglès), 23-01-2025. [Consulta: 10 febrer 2025].
- ↑ «ungla | diccionari.cat». [Consulta: 16 novembre 2025].
- ↑ Ankel-Simons, Friderun (8 gener 2007). Primate Anatomy: An introduction (3rd ed.). London, UK: Academic Press. pp. 342–344. ISBN 978-0-12-372576-9
- ↑ Geller, Janna McCall; Geller, Mallory. Exploring the Folk Harp. Mel Bay Publications, 2016-01-28, p. 179. ISBN 978-1-61065-036-6.
- ↑ Moore, John Weeks. Complete Encyclopædia of Music, Elementary, Technical, Historical, Biographical, Vocal, and Instrumental. Oliver Ditson Company, 1880, p. 179.
- ↑ «Las uñas del guitarrista. Introducción y reseña histórica» (en castellà). La guitarra y los instrumentos de cuerda pulsada, 19-03-2011. [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ Altamira, Ignacio Ramos. Historia de la guitarra y los guitarristas españoles (en castellà). Editorial Club Universitario, 2013-02-11, p. 0. ISBN 978-84-9948-208-8.
- ↑ Caplinger, Dennis. Bluegrass Banjo Basics. Alfred Music Publishing, 2003, p. 10. ISBN 978-0-7692-8544-3.
- ↑ Evans, Bill. Bluegrass Banjo For Dummies. John Wiley & Sons, 2015-05-27, p. 57. ISBN 978-1-119-00429-5.
- ↑ «Clawhammer Banjo Fingerpick». Comic Art of Jack Bradbury. [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ Stoebenau, Joe. Alfred's Teach Yourself to Play Dobro: Everything You Need to Know to Start Playing Now!, Book and Online Audio. Alfred Music Publishing, 2003, p. 27. ISBN 978-0-7390-3324-1.
- ↑ Munguía, Santiago Segura. Diccionario etimológico de Medicina (en castellà). Universidad de Deusto, 2014-09-17, p. 218. ISBN 978-84-15772-88-0.
- ↑ Coma, José M. Reverte. Antropología Forense (en castellà). Ministerio de Justicia, 2013-05-06, p. 315. ISBN 978-84-7787-187-3.
- ↑ Lucas, José Antonio Menéndez de. Manual de medicina legal y forense para estudiantes de Medicina (en castellà). Elsevier Health Sciences, 2025-05-15, p. 276. ISBN 978-84-1382-886-2.
- ↑ Shrivastava, Pankaj; Lorente, Jose Antonio; Srivastava, Ankit [et al.].. Textbook of Forensic Science. Springer Nature, 2023-10-28, p. 515. ISBN 978-981-99-1377-0.
- ↑ Merck, Melinda. Veterinary Forensics: Animal Cruelty Investigations. John Wiley & Sons, 2008-02-28, p. 60. ISBN 978-0-470-34420-0.
- ↑ Gerardo, Fernández Juárez. Brujería y aquelarres en el mundo hispánico: Una antropología de contrastes (en castellà). Editorial Abya - Yala, 2017-05-19, p. 328. ISBN 978-9942-09-455-1.
- ↑ Frazer, James George. La rama dorada: magia y religión; versión española de Elizabeth y Tadeo I. Campuzano (en castellà). Fondo de Cultura Económica, 1944, p. 288.
- ↑ Valdizán, Hermilio; Maldonado, Angel. La medicina popular peruana: (Contribución al folklore médico del Perú) ... (en castellà). Imprenta Torres Aguirre, 1922, p. 136.
- ↑ Olivelle, Patrick. Ascetics and Brahmins: Studies in Ideologies and Institutions. Anthem Press, 2011-12-15, p. 121. ISBN 978-1-84331-802-6.
- ↑ Sangharakshita. Dr Ambedkar and the Revival of Buddhism II. Windhorse Publications, 2021-06-09, p. 0. ISBN 978-1-911407-09-6.
- ↑ Balcerowicz, Piotr. Early Asceticism in India: Ājīvikism and Jainism. Routledge, 2015-09-16, p. 61. ISBN 978-1-317-53853-0.
- ↑ Briggs, George Weston. Gorakhnāth and the Kānphaṭa Yogīs. Motilal Banarsidass Publishing House, 1989, p. 18. ISBN 978-81-208-0564-4.
- ↑ Hamon, Augustin Frédéric A. El socialismo y el Congreso de Londres. Tr. de J. Prat (en castellà), 1896, p. 187.
- ↑ Hugo, Victor. La Esmeralda: (Nuestra Señora de París) (en castellà). Biblioteca Escogida de Juan Aleu, 1875, p. 157.
- ↑ Museo de las familias (en castellà), 1865, p. 219.
Enllaços externs
[modifica]
