Tswana
| seTswana | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 4.500.000 |
| Autòcton de | Província del Nord-oest |
| Estat | Botswana, Namíbia, Sud-àfrica i Zimbàbue |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantus meridionals llengües Sotho-Tswana | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | Pan South African Language Board |
| Codis | |
| ISO 639-1 | tn |
| ISO 639-2 | tsn |
| ISO 639-3 | tsn |
| Glottolog | tswa1253 |
| Linguasphere | 99-AUT-eg |
| Ethnologue | tsn |
| ASCL | 9236 |
| IETF | tn |

El tswana (el setswana en llengua tswana), és la llengua bantu de l'ètnia del mateix nom. La llengua forma part del grup del sesotho. El tswana és una llengua oficial a Sud-àfrica i la llengua nacional i majoritària de Botswana. El tswana és una llengua minoritària a Zimbàbue i a Namíbia. Els tswana són majoritaris a província sud-africana del Nord-oest. En total hi ha al voltant de 4 milions de tswanòfons, la major part a Sud-àfrica.
L'inventari de fonemes del tswana és ampli, amb diferenciació entre vocals obertes i tancades, sons aspirats i no aspirats i vuit variants del punt d'articulació. L'accent prosòdic és fix a la penúltima síl·laba del mot i presenta dos tons diferents, alt i baix. Els noms s'agrupen en diferents classes semàntiques[1] que tenen correlat en la seva utilització a la frase. Així, hi ha substantius per designar persones, animals domèstics o parents, lèxic quotidià, altres animals, col·lectius, nocions abstractes, noms derivats de verbs o noms que reflecteixen nocions circumstancials.
Referències
[modifica]- ↑ Cole, Desmond (1955), An Introduction to Tswana Grammar