Vés al contingut

Tenofovir disoproxil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacTenofovir disoproxil
Malaltia objectesida, malaltia infecciosa pel virus de la immunodeficiència humana, hepatitis B i hepatitis B crònica Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria B3 per a l'embaràs a Austràlia i categoria B per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicanàleg de nucleòsids Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCJ05AF07 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC9H14N5O4P Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular287,078 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS147127-20-6 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)464205 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS10948 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB14126 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider408154 Modifica el valor a Wikidata
UNIIW4HFE001U5 Modifica el valor a Wikidata
KEGGD06074 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI63625 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL483 Modifica el valor a Wikidata
PDB ligand IDTFO Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.129.993

El tenofovir disoproxil és un medicament que s'utilitza per tractar l'hepatitis B crònica i per prevenir i tractar el VIH/SIDA.[1] Generalment es recomana el seu ús amb altres antiretrovirals.[1] Es pot utilitzar per a la prevenció del VIH/SIDA entre les persones amb alt risc abans de l'exposició i després d'una ferida per punxada d'agulla o altra exposició potencial.[1] Es ven sol i junt en combinacions com ara emtricitabina/tenofovir, efavirenz/emtricitabina/tenofovir,[1] i elvitegravir/cobicistat/emtricitabina/tenofovir.[2] No cura el VIH/SIDA ni l'hepatitis B.[1][3] Està disponible per via oral en comprimits o pols.[1]

Els efectes secundaris comuns inclouen nàusees, erupcions cutànies, diarrea, mal de cap, dolor, depressió i debilitat.[1] Els efectes secundaris greus inclouen lactat a la sang alt i un fetge augmentat.[1] No hi ha contraindicacions absolutes.[1] Sovint es recomana durant l'embaràs i sembla ser segur.[1] És un inhibidor de nucleòtids de la transcriptasa inversa i funciona disminuint la capacitat de replicació dels virus.[1]

El tenofovir va ser patentat el 1996 i aprovat per al seu ús als Estats Units el 2001.[4] Forma part de la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[5] Està disponible a Espanya com a EFG i Viread.[6]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 «Tenofovir Disoproxil Fumarate». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 30 November 2016. [Consulta: 29 novembre 2016].
  2. «Stribild». PubChem. U.S. National Library of Medicine. [Consulta: 6 febrer 2022].
  3. «A Treatment Algorithm for the Management of Chronic Hepatitis B Virus Infection in the United States: 2015 Update». Clinical Gastroenterology and Hepatology, vol. 13, 12, 11-2015, p. 2071–87.e16. DOI: 10.1016/j.cgh.2015.07.007. PMID: 26188135.
  4. Analogue-based Drug Discovery (en anglès). John Wiley & Sons, 2006, p. 505. ISBN 9783527607495.
  5. World Health Organization model list of essential medicines: 21st list 2019. Geneva: World Health Organization, 2019. WHO/MVP/EMP/IAU/2019.06. License: CC BY-NC-SA 3.0 IGO.
  6. «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2025.