Sitatunga
Tragelaphus spekii  | |
|---|---|
♂ | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Gestació | 8 mesos |
| Edat màxima | 22,6 anys |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Bovidae |
| Gènere | Tragelaphus |
| Espècie | Tragelaphus spekii P.L. Sclater, 1863 Tragelaphus spekii |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El sitatunga[1] (Tragelaphus spekii) és una espècie d'antílop del gènere Tragelaphus que viu en aiguamolls, pantans, boscos inundats i altres hàbitats associats a l'aigua de l'Àfrica subsahariana. Es caracteritza per les seves peülles allargades i separades, adaptades als terrenys tous i enfangats, i per la seva habilitat per desplaçar-se i nedar entre la vegetació aquàtica.
La seva àrea de distribució s'estén des de l'Àfrica central fins a diverses regions de l'Àfrica oriental i meridional. És present, entre altres països, a la República del Congo, la República Democràtica del Congo, el Camerun, la República Centreafricana, el Gabon, Uganda, Kenya, Tanzània, Zàmbia, Botswana i parts del Sudan del Sud. Tot i tenir una distribució àmplia, acostuma a passar desapercebut pel seu comportament discret i perquè viu entre vegetació densa.[2]
Descripció
[modifica]El sitatunga és un antílop de mida mitjana amb un marcat dimorfisme sexual. Els mascles són considerablement més grossos que les femelles i presenten unes banyes en espiral que poden superar els 90 cm de longitud. També tenen un pelatge més fosc, que amb l'edat pot adquirir tonalitats grisoses o marró fosc, mentre que les femelles i els exemplars joves són generalment de color castany rogenc.[3]
Com altres espècies del gènere Tragelaphus, presenta diverses franges i taques blanques al cos, tot i que el seu nombre i intensitat varien d'un individu a un altre. Les seves peülles són llargues i molt separades, una adaptació que li permet caminar amb més facilitat sobre terrenys fangosos i vegetació flotant, hàbitats on altres antílops tenen més dificultats per desplaçar-se.[3]
Distribució i hàbitat
[modifica]
El sitatunga es distribueix per una àmplia zona de l'Àfrica subsahariana. És present a l'Àfrica central en països com el Camerun, la República Centreafricana, la República del Congo, la República Democràtica del Congo i el Gabon, així com en diverses regions de l'Àfrica oriental i meridional, incloent Uganda, Kenya, Tanzània, Zàmbia, Botswana i Angola.[2]
Habita principalment aiguamolls, pantans, boscos inundats, maresmes i zones amb vegetació palustre densa, gairebé sempre en indrets amb presència permanent d'aigua. La seva distribució està estretament lligada a aquests ambients, on troba aliment i refugi davant dels depredadors.[3]
A diferència de la majoria dels antílops africans, evita les sabanes obertes i les zones seques. Les seves adaptacions morfològiques, especialment les peülles allargades, li permeten desplaçar-se amb facilitat sobre terrenys inundats i enfangats, on altres ungulats tenen més dificultats.[3]
Comportament
[modifica]
El sitatunga és un animal discret i difícil d'observar, ja que passa la major part del temps amagat entre la vegetació dels aiguamolls. És actiu principalment durant les primeres hores del matí, al capvespre i durant la nit, mentre que a les hores de més calor acostuma a descansar entre els canyissars o en zones inundades.[3]
S'alimenta sobretot de fulles, brots, herbes, plantes aquàtiques i joncs. La seva dieta varia segons la disponibilitat d'aliment al llarg de l'any i de l'hàbitat on viu.[3]
És un excel·lent nedador i, quan se sent amenaçat, sovint busca refugi dins l'aigua, on pot romandre gairebé completament submergit entre la vegetació emergent. Aquesta adaptació, juntament amb les seves peülles llargues i separades, li permet ocupar ambients poc accessibles per a altres antílops africans.[3]
Conservació
[modifica]
La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) classifica el sitatunga com a espècie de preocupació menor (LC), ja que la seva distribució és àmplia i, en conjunt, les seves poblacions es consideren estables.[2]
Malgrat això, en algunes regions les poblacions han disminuït a causa de la destrucció i degradació dels aiguamolls, la transformació del territori per a usos agrícoles i la caça. La conservació dels hàbitats aquàtics és considerada un dels principals factors per garantir la supervivència de l'espècie a llarg termini.[2]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ «sitatunga». Diccionari de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 14 juliol 2026].
- 1 2 3 4 «Tragelaphus spekii». Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. [Consulta: 14 juliol 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 «Tragelaphus spekii (sitatunga)». Animal Diversity Web. University of Michigan Museum of Zoology. [Consulta: 14 juliol 2026].
