Vés al contingut

Selenur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Estructura cristal·lina del selenur de sodi, Na₂Se, amb els cations NaA+ representats en lila i els anions SeA2− en groc

Un selenur és un compost químic que resulta de la combinació del seleni amb elements menys electronegatius que ell.

Hom els obté generalment per combinació directa de llurs elements i presenten propietats molt semblants a les dels sulfurs.[1]

Estat natural

[modifica]
Cristalls de tiemannita (centre) del Districte Marysvale, Comtat de Piute, Utah, Estats Units

A la natura hom hi troba un bon grapat de minerals que químicament són selenurs. Alguns exemples són: l'athabascaïta és tetraselenur de pentacoure, Cu5Se4; la umangita és el diselenur de tricoure, Cu3Se2; la berzelianita és selenur de dicoure, Cu2Se; la clausthalita és un selenur de plom(II), PbSe; la tiemannita és selenur de mercuri(II), HgSe; l'eucairita és un selenur doble, el selenur d'argent i coure, AgCuSe; i també la fischesserita, que és un diselenur de triargent i or, Ag3AuSe2; com també la jacutingaïta que és el triselenur de mercuri i diplatí, Pt2HgSe3.

Aplicacions

[modifica]
Cristall de selenur de zinc, ZnSe

Els selenurs han trobat aplicacions en el camp de noves tecnologies (electrònica i òptica). El selenur de zinc, ZnSe, és el material preferit per a la fabricació de lents, finestres, acobladors de sortida i expansors de feix per la seva baixa capacitat d'absorció en longituds d'ona infraroges i la seva transmissió visible,[2] i en la fabricació de LED blancs. N'hi ha que tenen propietats de superconductors: diselenur de vanadi, VSe2; diselenur de platí, PtSe2; diselenur de titani, TiSe2; diselenur de niobi, NbSe2; o el selenur de ferro, FeSe. Altres tenen característiques de semiconductors: diselenur d'hafni, HfSe2; diselenur de molibdè, MoSe2; diselenur de tungstè, WSe2; diselenur de reni, ReSe2; diselenur d'estany, SnSe2; diselenur de tàntal, TaSe2; selenur de gal·lii, GaSe; selenur de germani, GeSe; triselenur de diindi, In2Se3; o triselenur de dibismut, Bi2Se3.[3] El selenur de coure, gal·li i indi, CuInGaSe, conegut com a CIGS, ha trobat aplicació en la fabricació de capes per a panells solars.[4] El selenur de plom(II), PbSe, s'ha utilitzat comunament com un fotodetector d'infrarojos en múltiples aplicacions, com espectròmetres de gas, flames de detecció d'infrarojos, espoletes per a municions d'artilleria o sistemes d'orientació d'infrarojos passius.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Selenur». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ «II-IV Infrared». Arxivat de l'original el 17 d'octubre 2015. [Consulta: 15 octubre 2015].
  3. ↑ «2D Semiconductors». [Consulta: 15 octubre 2015].
  4. ↑ «Best Thin Film Solar Panels – Amorphous, Cadmium Telluride or CIGS?». Energy Informative.