Santali
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| সাঁওতালি - संथाली | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 6,050,000 |
| Parlants nadius | 7.200.000 |
| Autòcton de | Àsia meridional |
| Estat | Índia, Bangladesh, Nepal, Bhutan |
 | |
| Coordenades | 24° 18′ N, 87° 12′ E / 24.3°N,87.2°E |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana macrofamilia àustrica llengües austroasiàtiques llengües munda | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alphabet santâl, alfabet llatí, abugida bengali-assamès, devanagari, oriya i alfabet bengalí |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-2 | sat |
| ISO 639-3 | sat |
| Glottolog | sant1410 |
| Ethnologue | sat |
| UNESCO | 1447 |
| IETF | sat |
El santali és una llengua del grup de llengües munda de la família austroasiàtica parlada a l'Índia oriental pel poble dels santals.
Les investigacions sobre el llenguatge santali les va fer el lingüista bengalí Byomkes Chakrabarti (1923-1981). Aquest va descobrir algunes relacions entre el santali i el bengalí i va afirmar que el segon estava influenciat pel primer. Els santals no van tenir literatura fins al segle xx.
Escriptura
[modifica]El santali té una escriptura anomenada Ol Chiki,[1] fou inventada per Pandit Raghunath Murmu el 1925, i s'acomoda perfectament a la llengua; la literatura en santali i en escriptura Ol Chiki és abundant. Pandit Raghunath Murmu fou popularment conegut com a Guru Gomke. Aquesta escriptura és alfabètica i no comparteix cap de les propietats sil·làbiques de les altres escriptures índies com el devanagari. Utilitza trenta lletres i cinc punts diacrítics bàsics. Té sis vocals bàsiques i 3 d'addicionals.
Aquesta escriptura, també coneguda com a Ol Cemetʼ, és relativament recent i poc utilitzada. Abans s'havia utilitzat l'alfabet llatí, i encara s'utilitzen el devanagari i el bengalí. Tot i així el nivell d'alfabetisme entre els santals és molt baix, només entre un 10% i un 30%.
Referències
[modifica]- Hembram, P. C. (2002). Santhali, a natural language. New Delhi: U. Hembram.
- Minegishi, M., & Murmu, G. (2001). Santali basic lexicon with grammatical notes. Tōkyō: Institute for the Languages and Cultures of Asia and Africa, Tokyo University of Foreign Studies. ISBN 4-87297-791-2
- Newberry, J. (2000). North Munda dialects: Mundari, Santali, Bhumia. Victoria, B.C.: J. Newberry. ISBN 0-921599-68-4
- Murmu, G., & Das, A. K. (1998). Bibliography, Santali literature. Calcutta: Biswajnan. ISBN 81-7525-080-1
- Ghosh, A. (1994). Santali: a look into Santal morphology. New Delhi: Gyan Pub. House. ISBN 81-212-0451-8
- Chakrabarti, B. (1992). A comparative study of Santali and Bengali. Calcutta: K.P. Bagchi & Co. ISBN 81-7074-128-9
- Mitra, P. C. (1988). Santhali, the base of world languages. Calcutta: Firma KLM.
- Bodding, P. O. (1929). A Santal dictionary. Oslo: J. Dybwad.
Enllaços externs
[modifica]