Vés al contingut

Sant Iscle de Vallalta

Plantilla:Infotaula geografia políticaSant Iscle de Vallalta
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 37′ 29″ N, 2° 34′ 13″ E / 41.624722222222°N,2.5702777777778°E / 41.624722222222; 2.5702777777778
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaMaresme Modifica el valor a Wikidata
CapitalSant Iscle de Vallalta Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.477 (2025) Modifica el valor a Wikidata (82,98 hab./km²)
Llars21 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciIsclencs, isclenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície17,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud129 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
 Alcalde Modifica el valor a WikidataEduard Turon i Mainat (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal08359 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE08193 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT081939 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websantiscle.cat Modifica el valor a Wikidata

Facebook: 100069001096904 Instagram: ajuntament_santiscle Pinterest: ajsantiscle Modifica el valor a Wikidata

Sant Iscle de Vallalta és un municipi de la comarca del Maresme. La superfície del terme municipal és de 17,72 km², dels quals 800 hectàrees són dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Els 1.200 habitants es distribueixen entre el nucli urbà, els tres veïnats històrics, dues urbanitzacions i prop de 150 cases a pagès.

El nucli urbà té alguns comerços i s'hi poden trobar fruiteries, forns de pa i un parell de bars i restaurants. Un cap de setmana de la primera quinzena de maig se celebra la tradicional festa de la maduixa, un dels productes agraris destacats que es cultiven al municipi

Els dijous té lloc el mercat setmanal.

L'església de Sant Iscle es va consagrar al segle xi. En els fogatges del segle xv consta com Sant Iscle de Vallalta, incloent-hi el poble de Canet de Mar. En els primers censos del segle xix es va castellanitzar San Acisclo de Vallalta.[1] El 1933 es va recuperar el mateix nom actual,[2] canviat en el context revolucionari de 1937 a Vallalta del Maresme.[3] Durant el franquisme es va retornar al nom castellanitzat no canviat fins al 1983.

Vallgorguina Sant Celoni
Arenys de Munt Sant Cebrià de Vallalta
Arenys de Mar Canet de Mar

Geografia

[modifica]

Demografia

[modifica]
Nucli heterònim
o Entitat de població
Tipus Habitants (2025)
Sant Iscle de Vallaltaentitat singular de població1.180
la Font del Montnegreentitat singular de població187
Can Ginebreentitat singular de població115
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
50 - 21 - 303 905 836 840 794 826
1920193019401950196019701981199019921994
729 661 664 706 667 521 483 496 524 524
1996199820002002200420062008201020122014
712 725 839 961 1.016 1.166 1.235 1.280 1.322
1.304
2016201820202022202420262028203020322034
1.292
1.313
1.342
1.433
1.458 - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

El 1579 es va segregar Canet de Mar, i el 1857 es va integrar Sant Pere de Riu a Tordera.

Aquesta població havia format part de la Vegueria de Girona fins al Decret de Nova Planta, i després del Corregiment de Girona. Juntament amb d'altres entitats de població del nord del Maresme, va passar a formar part de la Província de Barcelona amb l'abolició de l'antic règim senyorial, el primer terç del Segle XIX.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842». INE. [Consulta: 13 octubre 2010].
  2. Vila, Pau. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona: Seix Barral, 1977. ISBN 84 322 9508 6. Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.
  3. Tort, Joan «Los cambios de nombre de los municipios durante la revolución y la guerra civil españolas (1936-1939): El caso de Cataluña». Scripta Nova [Barcelona], vol. VII, núm. 133, 15 gener 2003. ISSN: 1138-9788 [Consulta: 13 octubre 2010].
  4. Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]