Sant Iscle de Vallalta és un municipi de la comarca del Maresme. La superfície del terme municipal és de 17,72 km², dels quals 800 hectàrees són dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Els 1.200 habitants es distribueixen entre el nucli urbà, els tres veïnats històrics, dues urbanitzacions i prop de 150 cases a pagès.
El nucli urbà té alguns comerços i s'hi poden trobar fruiteries, forns de pa i un parell de bars i restaurants. Un cap de setmana de la primera quinzena de maig se celebra la tradicional festa de la maduixa, un dels productes agraris destacats que es cultiven al municipi
L'església de Sant Iscle es va consagrar al seglexi. En els fogatges del seglexv consta com Sant Iscle de Vallalta, incloent-hi el poble de Canet de Mar. En els primers censos del seglexix es va castellanitzar San Acisclo de Vallalta.[1] El 1933 es va recuperar el mateix nom actual,[2] canviat en el context revolucionari de 1937 a Vallalta del Maresme.[3] Durant el franquisme es va retornar al nom castellanitzat no canviat fins al 1983.
Aquesta població havia format part de la Vegueria de Girona fins al Decret de Nova Planta, i després del Corregiment de Girona. Juntament amb d'altres entitats de població del nord del Maresme, va passar a formar part de la Província de Barcelona amb l'abolició de l'antic règim senyorial, el primer terç del Segle XIX.[4]
↑Vila, Pau. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona:Seix Barral,1977. ISBN 84 322 9508 6. Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.
↑Burgueño, Jesús;Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860)(en català). Barcelona:ICGC,2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
