Salpar

Desfermar una àncora del fons.

Afermar una àncora al fons.

Relacionada amb els vaixells, salpar l'àncora és l'acció de desfermar-la del fons i hissar-la a bord. En sentit general salpar significa partir, iniciar un viatge.

Aspectes generals

Salpar, en el sentit clàssic de llevar l'àncora, implica una situació prèvia amb un vaixell ancorat. Ambdues operacions (calar o afermar, llevar o salpar) són tècniques molt antigues que poden ser físicament molt diferents al llarg dels temps. En cada època s'empraven àncores diferents amb gúmenes, cables o cadenes diverses. I diferents màquines per a moure les àncores.

Època antiga (des dels orígens fins al segle xii)

Els vaixells fenicis, egipcis, grecs i romans disposaven d'àncores molt semblants a les tradicionals dels segles XVII i XVIII. La diferència rau en els materials: fusta i plom envers de les àncores de ferro forjat més modernes. Les maniobres de fondejar i salpar degueren ser similars a les emprades en èpoques posteriors. La documentació escrita sobre “salpar” és relativament escassa i cal estudiar les traduccions a les llengües vives i, eventualment, les expressions originals.

Recuperació d'una àncora romana en aigües de San Felice Circeo (Roma)

Reconstrucció d'una àncora romana d'una nau mercant (navis oneraria) de l'any c65 dC.

Àncora romana reconstruïda, cep i cèrcol originals, museu Soler Blasco.

Àncora tradicional del tipus "fisherman" o "Admiralty".

Època medieval (segle XII-XVI, aproximadament)

Les àncores, ruixons i rampagolls medievals dels vaixells d'un cert tonatge podrien estudiar-se classificant la seva aplicació a les galeres (i similars) o a les naus. Hi ha una munió de documents que parlen del fet de salpar tan en el sentit de llevar (l'àncora) com indicant l'acció de partir en general.

Crit d'ayòç

Per a fer força de forma conjuntada un grup de mariners, en salpar i hissar una àncora o en avarar o treure una galera, era habitual cridar "ayòs". El terme «ayòç» potser es relaciona amb el terme «aiòs».

«	E nos manam cant vingues a la mija nuyt que les galees leuassen les ancores, e que nuyl hom no cridas ayoç, mas en semblant dayoç que ferissen ab .j. fuft en la proa de les tarides e de les galees al leuar de la ancora, car bon port hi hauia e noy hauia obs pus duna ancora... E metem hi mans; e manam los homens pendre a les cordes , e cridam ayoç , axi con fa hom al uarar duna nau o al traure , e mogueren lo castell	»
— Libre dels feyts esdeuenguts en la uida del molt senyor Rey, En Jacme Lo Conqueridor.

Segle XVII-XIX

Considerant aquest període amb àncores molt iguals i ben definides (amb cos d'acer forjat i cep de fusta o ferro) hom pot afirmar que les maniobres associades i la terminologia estan ben documentades en diccionaris i obres especialitzades.

Llevar àncores i donar vela

Les maniobres de salpar amb un vaixell de vela fondejat amb una o dues àncores podien ser relativament complexes. Alguns manuals militars de navegació explicaven amb precisió moltes de les variants possibles.

Segle xix fins a l'actualitat

Els canvis més importants són deguts als nous tipus d'àncora (inventats, patentats i comercialitzats) i de cadenes. La terminologia de les maniobres no varia.