S d'Orió
.svg){kind=small}
S d'Orió (S Orionis) és un estel variable a la constel·lació d'Orió.[1] S'hi troba a 1.370 ± 400 anys llum de distància del sistema solar.
S d'Orió és una variable Mira de tipus espectral M6.5i - M9 la lluentor del qual varia entre magnitud +7,2 i +14,0 en un període de 414,30 dies.[2] És un estel evolucionat amb una massa similar a la del Sol —el nostre estel aconseguirà aquesta fase en uns 5.000 milions d'anys— que, cada any, perd l'equivalent a la massa terrestre. El seu diàmetre angular varia entre 7,9 i 9,7 mil·lisegons d'arc, que correspon a un diàmetre entre 1,9 i 2,3 ua, de 400 a 500 vegades el del Sol.[3]
Anàlisi en diferents longituds d'ona indiquen que prop del mínim és quan la quantitat de pols generada i la pèrdua de massa estel·lar són majors. S d'Orió té una temperatura superficial de 3.750 K[4] i lluix amb una lluminositat mitjana 3.470 vegades superior a la del Sol.[5] Estudis d'interferometria han permès conèixer l'estructura d'aquesta gegant vermella polsant. Al voltant de l'estel pròpiament dit, existeixen tres components principals: un embolcall molecular interior, un embolcall de pols més externa i, entre elles, una capa de màser. La major part de l'embolcall de pols està constituïda per grans d'òxid d'alumini —observats a la regió infraroja—, mentre que l'emissió de ràdio màser prové de molècules de monòxid de silici. El gas sembla estar expandint-se amb una velocitat aproximada de 10 km/s.[6]
Aquest estel finalitzarà els seus dies com una nana blanca de carboni i oxigen, envoltada per una nebulosa planetària.
Referències
[modifica]- ↑ «S Orionis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ «S Orionis» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ Chronicle of a Death Foretold (Observatori Europeu Austral (ESO) Press Release 2007)
- ↑ Wittkowski, M.; Boboltz, D. A.; Driebe, T.; Le Bouquin, J.-B.; Millour, F.; Ohnaka, K.; Scholz, M. «J, H, K spectro-interferometry of the Mira variable S Orionis». Astronomy and Astrophysics, 479, 1, 2008. pp. L21-L24.
- ↑ Wittkowski, M.; Boboltz, D. A.; Ohnaka, K.; Driebe, T.; Scholz, M. «The Mira variable S Orionis: relationships between the photosphere, molecular layer, dust shell, and SiO maser shell at 4 epochs». Astronomy and Astrophysics, 470, 1, 2007. p. 191-210.
- ↑ Structure of the Pulsating Red Giant S Ori[Enllaç no actiu] (Observatori Europeu Austral)
