Vés al contingut

Premi Ig Nobel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Ig Nobel
Map
 47° 22′ 28″ N, 8° 32′ 28″ E / 47.3744°N,8.5411°E / 47.3744; 8.5411
Nom en la llengua original(en) Ig Nobel Prize Modifica el valor a Wikidata
Text del lemaResearch that first makes you laugh... then think i Raziskave, ki te najprej spravijo v smeh ... potem pa se zamisliš Modifica el valor a Wikidata
Tipuspremi irònic Modifica el valor a Wikidata
Vigència1991 Modifica el valor a Wikidata - 
FundadorMarc Abrahams Modifica el valor a Wikidata
Lloc2026: Zúric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Guanys en premis10.000.000.000.000 Z$, 100.000.000.000.000 Z$ i 1 tovalloleta humida Modifica el valor a Wikidata
Conferit perAnnals of Improbable Research Modifica el valor a Wikidata
Lloc webimprobable.com… Modifica el valor a Wikidata
X: improbresearch Modifica el valor a Wikidata
Granota volant. Una granota viva levitant magnèticament, un experiment d'André Geim de la Universitat de Nimega i Sir Michael Berry de la Universitat de Bristol, guanyadors del Ig Nobel en física l'any 2000.

Els premis Ig Nobel són una paròdia dels premis Nobel que sol resoldre's en les mateixes dates que els premis originals, al mes d'octubre.[1] Són organitzats des de 1991 per la revista d'humor científica Annals of Improbable Research (AIR), i copatrocinats per diverses societats lligades amb la Universitat Harvard, com The Harvard Computer Society o The Harvard-Radcliffe Society of Physics Students. La gal·la de lliurament es realitza en el Sanders Theatre de Harvard.

Des de la creació el 1991 van guanyar molta popularitat. Els Ig Nobel es guardonen segons el lema «celebrar la investigació que fa riure la gent... i després pensa».[2]

Els premis pretenen celebrar el que és inhabitual, honrar la imaginació i estimular l'interès de tots per la ciència, la medicina, i la tecnologia.[2] En anglès Ig Nobel es pronuncia igual que ignoble, que significa innoble.

Als Països Catalans

[modifica]
  • 2025: Giacomo Bertuolucci, per l'article sobre la física d'una salsa italiana «Phase behavior of Cacio e Pepe sauce» un estudi del Departament de Física de la Matèria Condensada de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.[3]
  • 2018: Francisco Alonso i col·legues de l'institut Universitari d'Investigació en Trànsit i Seguretat Viària[4] per l'article «[traduït] Crits i malediccions mentre es condueix: freqüència, motius, risc percebut i càstig»[5]
  • 2016: Ramon Hegedüs, un jove investigador hongarès de la Universitat de Girona, ha format part del grup guardonat amb el IgNobel de Física per estudiar que els tàvecs piquen menys als cavalls blancs que als negres o marrons.[6]
  • 2006. El científic tarragoní Eduardo Segura va obtenir el premi en la categoria d'Higiene per inventar el Lavakan, una rentadora per a gossos i gats.[6]
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»

2007

[modifica]
  • Pau. El guanyador fou el Laboratori de la Força Aèria Patterson Wright, a Dayton (Ohio), que va sospesar la possibilitat de fabricar una 'bomba gai' per a provocar l'homosexualitat en l'enemic i amb això minar la moral i la disciplina de les tropes.[7]
  • Medicina. Al britànic Brian Witcombe i el nord-americà Dan Meyer per una anàlisi dels efectes secundaris d'introduir-se espases per la gola. Van arribar a la conclusió que ocasionaven irritacions. Referent a això, van presentar el cas d'un home que es va fer mal a l'esòfag i a qui se li va inflamar la membrana protectora dels pulmons "quan el va distreure un papagai que tenia a l'espatlla i que s'estava portant malament". També van relatar el d'una ballarina del ventre que va sofrir una hemorràgia "quan una persona li va col·locar bitllets a la cintura, el que va fer que es tallés amb les tres fulles que tenia a l'esòfag".[10]
  • Economia al taiwanès Kuo Cheng Hsieh, que va patentar un dispositiu que llança una xarxa per a capturar atracadors de bancs.[15]
  • Literatura (anglesa) ha recaigut en Glenda Browne, d'Austràlia, pel seu estudi de la paraula 'the' (es tradueix, segons els casos, per 'el', 'la', 'els' i 'les') i els problemes que causa la seva indexació.[18]
  • Nutrició Brian Wansink, de la Universitat Cornell, per estudiar l'apetit de les persones, en donar-los un plat de sopa sense fons el contingut del qual mai s'acabava.[19]

2008

[modifica]

Van ser lliurats el dia 2 d'octubre:[20]

  • Pau: El Comitè Federal Suís d'Ètica sobre Tecnologia no Humana, i la resta de ciutadans suïssos, per aprovar a l'abril passat el principi legal que les plantes tenen dignitat.[21]
  • Literatura: El britànic David Sims, de la Cass Business School de Londres, pel seu estudi Bastard: Una Exploració Narrativa de l'Experiència de la Indignació dintre de les Organitzacions.[22]
  • Nutrició: Maximiliano Zampini i Charles Spencer, per demostrar que el menjar és més bo si és cruixent.[25]
  • Biologia: Marie-Christine Cadiergues, Christel Joubert i Michel Franc per demostrar que les puces salten més sobre els gossos que sobre els gats.[26]
  • Química: Els nord-americans Sheree Umpierre, Joseph Hill i Deborah Anderson, per descobrir que la Coca-cola és un espermicida efectiu i els taiwanesos C.I. Hong, C. c. Shieh, P. Wu i B.N. Chiang, per descobrir just el contrari.[27][28]
  • Física: Els nord-americans Dorian Raymer i Douglas Smith, per provar que un munt de cordes, pèls o qualsevol altra cosa acaba embullant-se i formant nusos.[29]
  • Economia: Geoffrey Miler, Joshua Tyber i Brent Jordan per descobrir que els guanys d'una ballarina de striptease depenen del seu cicle menstrual.[31]

2009

[modifica]

Foren entregats el dia 2 d'octubre:

  • Veterinària: Catherine Douglas i Peter Rowlinson de la Universitat de Newcastle, Newcastle-Upon-Tyne, per demostrar que les vaques a qui els seus amos li han posat nom donen més llet que les que no tenen nom.[32]
  • Pau: Stephan Bolliger, Steffen Ross, Lars Oesterhelweg, Michael Thali i Beat Kneubuehl de la Universitat de Berna, Suïssa, per determinar ―experimentalment― si és millor ser colpejat al cap amb una botella de cervesa plena o amb una de buida.[33]
  • Economia: Els directors, executius i auditors de quatre bancs islandesos ―Kaupthing Bank, Landsbanki, Glitnir Bank i Central Bank of Iceland― per demostrar que quatre bancs petits poden transformar-se ràpidament en enormes bancs, i a l'inrevés, i per demostrar que això també pot fer-se amb tota l'economia d'un país.
  • Medicina: Donald L. Unger, de Thousand Oaks, Califòrnia, Estats Units, per investigar una possible causa d'artritis als dits, cruxint-se diligentment els artells de la mà esquerra, però mai els de la dreta, diàriament durant 60 anys.[34]
  • Física: Katherine K. Whitcome de la Universidad de Cincinnati, Estats Units, Daniel E. Lieberman de la Universitat Harvard, Estats Units, i Liza J. Shapiro de la Universitat de Texas, Estats Units, per determinar analíticament perquè les embarassades no cauen cap endavant.[35]
  • Literatura: A la policia d'Irlanda (Garda Síochána), per descriure i presentar més de 50 multes al conductor amb més infraccions del país ―Prawo Jazdy― que en polonès significa… «Carnet de conduir».[36]
  • Salut pública: Elena N. Bodnar, Raphael C. Lee i Sandra Marijan de Chicago, Illinois, Estats Units, per inventar un sostenidor que, en cas d'emergència, pot convertir-se ràpidament en un parell de màscares de gas, una per a la portadora del sostenidor i una altra per algú que li és pròxim.
  • Matemàtiques: Gideon Gono, governador del Zimbabwe Reserve Bank, per donar a la gent un senzill mètode quotidià per a fer-se amb un gran rang de números -dels més petits als més grans- al fer que el seu banc emeti bitllets que van des del cèntim (0,01) fins als cent bilions de dòlars (100 000 000 000 000).
  • Biologia: Fumiaki Taguchi, Song Guofu i Zhang Guanglei de la Kitasato University Graduate School of Medical Sciences a Sagamihara, Japó, per demostrar que la massa dels residus de cuina pot reduir-se en més d'un 90% utilitzant bacteris extrets de la femta de pandes gegants.[37][38]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Femenías, Antoni Liz «Els premis IG NOBEL». El Iris.cat, 30 emarç 2025.
  2. 1 2 3CatInfo. «De l'estudi d'una orgia d'anxoves al lavabo intel·ligent: aquests són els 10 premis Ig Nobel». TV3 Info. CCMA, 17-09-2023. [Consulta: 24 abril 2026].
  3. ↑ «Premi Ig Nobel a una recerca sobre la física d’una salsa italiana». Universitat de Barcelona, 25 setembre 2025. [Consulta: 24 abril 2026].
  4. ↑ «Premi Ig Nobel de la Pau». Universitat de València, 2018. [Consulta: 24 abril 2026].
  5. ↑ Alonso1,*, Cristina Esteban1, Andrea Serge1, Mª Luisa Ballestar2, Francisco; Esteban, Cristina; Serge, Andrea; Ballestar, Maria Luisa «Shouting and Cursing while Driving: Frequency, Reasons, Perceived Risk and Punishment». Journal of Sociology and Anthropology, 1, 2017, p. 1-7.
  6. 1 2 «La Universitat de Girona guanya un "Ig Nobel" que premia les investigacions més sonades i divertides». La República, 27-09-2016 [Consulta: 24 abril 2026].
  7. ↑ «"Harassing, Annoying, and 'Bad Guy' Identifying Chemicals"» ( PDF). Sunshine Project. Arxivat de l'original el 2012-10-29. [Consulta: 16 juny 2007].
  8. ↑ Effects of Backward Speech and Speaker Variability in Language Discrimination by Rats en el Journal of Experimental Psychology: Animal Behavior Processes, vol. 31, no. 1, enero del 2005, pp 95-100.
  9. ↑ Sildenafil accelerates reentrainment of circadian rhythms after advancing light schedules a pnas.org
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.bmj.com/cgi/content/abstract/333/7582/1285 "Sword Swallowing and Its Side Effects," Brian Witcombe and Dan Meyer, publicat al British Medical Journal, el 23 de desembre del 2006, vol. 333, p. 1285-7.
  11. ↑ Novel Production Method for Plant Polyphenol from Livestock Excrement Using Subcritical Water Reaction, Mayu Yamamoto, International Medical Center of Japan.
  12. ↑ Japanese Researchers Extract Vanilla From Cow Dung terradaily.com, 6 de març del 2006
  13. ↑ "Wrinkling of an Elastic Sheet Under Tension," E. Cerda, K. Ravi-Chandar, L. Mahadevan, publicado en Nature, vol. 419, el 10 d'octubre del 2002, p. 579-80.
  14. ↑ Geometry and Physics of Wrinkling a Physical Review Online Archive - PROLA
  15. ↑ «United States Patent and Trademark Office». Arxivat de l'original el 2020-11-09. [Consulta: 11 octubre 2007].
  16. ↑ «Huis, Bed en Beestjes [Casa, llit i insectos], J.E.M.H. van Bronswijk, publicado en Nederlands Tijdschrift voor Geneeskunde, vol. 116, no. 20, 13 de maig de 1972, p. 825-31.». Arxivat de l'original el 2012-10-04. [Consulta: 5 agost 2009].
  17. ↑ «"Het Stof, de Mijten en het Bed". J.E.M.H. van Bronswijk Vakblad voor Biologen, vol. 53, no. 2, 1973, p. 22-5.». Arxivat de l'original el 2012-10-04. [Consulta: 5 agost 2009].
  18. ↑ Glenda Browne, "The Definite Article: Acknowledging 'The' in Index Entries," The Indexer 22, no. 3 (Abril 2001): 119-22.
  19. ↑ B. Wansink, J. E. Painter & J. North, "Bottomless bowls: Why visual cues of portion size may influence intake," Obesity Research 13, no. 1 (2005): 93-100.
  20. ↑ The 2008 Ig Nobel Prize Winners, a improbable.com
  21. ↑ «Dignity of living beings, a la web del Comitè (ECNH)». Arxivat de l'original el 2009-08-25. [Consulta: 5 agost 2009].
  22. ↑ «You Bastard: A Narrative Exploration of the Experience of Indignation within Organizations en Sage Journals online». Arxivat de l'original el 2008-10-10. [Consulta: 5 agost 2009].
  23. ↑ “Commercial Features of Placebo and Therapeutic Efficacy,” Rebecca L. Waber; Baba Shiv; Ziv Carmon; Dan Ariely, Journal of the American Medical Association, 5 de març del 2008; 299: 1016-17
  24. ↑
    “Intelligence: Maze-Solving by an Amoeboid Organism,” Toshiyuki Nakagaki, Hiroyasu Yamada, and Ágota Tóth, Nature, vol. 407, September 2000, p. 470
  25. ↑ The Role of Auditory Cues in Modulating the Perceived Crispness and Staleness of Potato Chips en Wiley InterScience[Enllaç no actiu]
  26. ↑ «A comparison of jump performances of the dog flea, Ctenocephalides canis (Curtis, 1826) and the cat flea, Ctenocephalides felis felis (Bouché, 1835) en www.sciencedirect.com». Arxivat de l'original el 2011-03-15. [Consulta: 14 desembre 2021].
  27. ↑ Effect of "Coke" on sperm motility. a pubmed.gov
  28. ↑ The spermicidal potency of Coca-Cola and Pepsi-Cola a pubmed.gov
  29. ↑ Spontaneous Knotting of an Agitated String en pnas.org, Proceedings of the National Academy of the United States of America
  30. ↑ The role of armadillos in the movement of archaeological materials: An experimental approach en Wiley InterScience[Enllaç no actiu]
  31. ↑ Ovulatory cycle effects on tip earnings by lap dancers: economic evidence for human estrus? a sciencedirect.com
  32. ↑ Exploring Stock Managers' Perceptions of the Human-Animal Relationship on Dairy Farms and an Association with Milk Production doi:10.2752/175303708X390473
  33. ↑ Are full or empty beer bottles sturdier and does their fracture-threshold suffice to break the human skull? doi:10.1016/j.jflm.2008.07.013
  34. ↑ doi:10.1002/1529-0131(199805)41:5.3C949::AID-ART36.3E3.0.CO;2-3
  35. ↑ Fetal load and the evolution of lumbar lordosis in bipedal hominins. doi:10.1038/nature06342
  36. ↑ «The mystery of Ireland's worst driver». BBC News, 19-02-2009 [Consulta: 8 maig 2010].
  37. ↑ doi:10.1016/S1389-1723(01)80326-1
  38. ↑ «Microbial Treatment of Food-Production Waste with Thermopile Enzyme-Producing Bacterial Flora from a Giant Panda». Arxivat de l'original el 2013-11-17. [Consulta: 25 juliol 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premi Ig Nobel
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Premi_Ig_Nobel&oldid=38285839»