PEN Club Internacional
El PEN Club Internacional (acrònim de Poets, Essayists and Novelists) és una associació d'escriptors que té com a objectius promoure la literatura, defensar la llibertat d'expressió, crear una comunitat internacional d'escriptors i protegir els escriptors perseguits.[1][2] El PEN Club fou fundat el 5 d'octubre del 1921 per l'escriptora anglesa Catherine Amy Dawson Scott. El novel·lista i dramaturg John Galsworthy en va ser el primer president.
Organització
[modifica]L'organització està formada per 152 centres a 104 països.[3] Cada centre funciona autònomament i manté els lligams amb els altres mitjançant la secretaria internacional del PEN. Pel que fa als membres, estan oberts a tots els escriptors que hagin publicat. Fruit d'aquest treball es va aprovar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics el 1996. La Declaració va ser proclamada a Barcelona en el marc de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics, promoguda pel PEN Club i pel CIEMEN, amb el suport de la UNESCO.[4]
El 2014, al congrés celebrat al Kirguizstan, el català Carles Torner en fou nomenat director executiu.[5] Des d'octubre de 2015 la presidenta és Jennifer Clement, una escriptora que fou presidenta del PEN Mèxic i n'és actual membre. És la primera presidenta femenina del PEN Club Internacional. El PEN és cofundador del Premi PEN/Faulkner de Ficció, establert el 1981.
Comitès
[modifica]- Comitè d'Escriptors Empresonats
- Comitè de Traducció i Drets Lingüístics (és presidit des del primer dia pel PEN català)
- Comitè d'Escriptors per la Pau
- Comitè de Dones Escriptores
Història i objectius
[modifica]L'acrònim PEN es deu a Catherine Amy Dawson Scott. Aquest acrònim prové de la paraula anglesa pen (bolígraf) resumeix les diferents professions d'escriptor; P = Poetes, Dramaturgs E = Assagistes, Editors; N = Novel·listes, autors de no-ficció.
Des de la seva creació, el PEN Club International, conegut com a PEN International, s'ha compromès a defensar la lliure circulació de persones i idees, especialment mitjançant l'organització de congressos internacionals i intercanvis culturals.[6]
Ara acreditada per la UNESCO i el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides, l'associació treballa estretament amb nombroses organitzacions internacionals: Amnistia Internacional, Human Rights Watch, Article 19, Comitè per a la Protecció dels Periodistes, Federació Internacional de Periodistes, Reporters Sense Fronteres, Índex de Censura o el Centre PEN d'Escriptors Tibetans a l'Estranger.
El PEN International és membre de l’International Freedom of Expression Exchange (IFEX), una xarxa virtual global d'ONG que controlen les violacions de la llibertat d'expressió i que organitza, federa o difon campanyes conjuntes o organitzades pels seus membres, per a la defensa de periodistes, escriptors i qualsevol persona perseguida mentre exerceix el seu dret a la llibertat d'expressió.
L'octubre de 2015, el PEN International emet una resolució demanant l'alliberament dels escriptors tibetans i altres figures empresonades en violació del dret a la llibertat d'expressió, inclosa Kunchok Tsephel.[7]
Carta Internacional del PEN
[modifica]La Carta del PEN estableix que:[8]
La literatura no coneix fronteres i ha de seguir sent una moneda d'intercanvi entre els pobles malgrat les convulsions polítiques o internacionals.
En totes les circumstàncies, i particularment en temps de guerra, les obres d'art, patrimoni de la humanitat, no han de ser afectades per passions nacionals o polítiques.
Els membres del PEN han d'utilitzar en tot moment la seva influència per promoure la bona comprensió i el respecte mutu entre nacions i pobles. Es comprometen a fer tot el possible per dissipar tot l'odi i defensar l'ideal d'una sola humanitat que visqui en pau i igualtat en un sol món.
El PEN defensa el principi de la lliure transmissió del pensament dins de cada nació i entre totes les nacions, i els seus membres es comprometen a oposar-se a qualsevol forma de supressió de la llibertat d'expressió al seu país i comunitat, així com a tot el món, sempre que sigui possible. El PEN defensa la llibertat de premsa i s'oposa a la censura arbitrària en temps de pau. Creu que el progrés necessari del món cap a un ordre polític i econòmic més organitzat fa que sigui imperativa la lliure crítica dels governs, les administracions i les institucions. I com que la llibertat implica la restricció voluntària, els membres es comprometen a oposar-se als mals de la llibertat de premsa, com ara la publicació de falsedats, les mentides deliberades i la distorsió dels fets per a benefici polític i personal.
La Carta del PEN Internacional ha guiat, unificat i inspirat els seus membres durant més de 70 anys. Va ser aprovada al Congrés del PEN de 1948 a Copenhaguen.
Comitè Internacional del PEN per a Escriptors a la Presó
[modifica]Fundat el 1960 en resposta als intents de silenciar les veus dissidents empresonant un nombre creixent d'escriptors, el Comitè d'Escriptors a la Presó[9] del PEN International treballa en nom dels escriptors perseguits a tot el món. Cada any, els Comitès d'Escriptors a la Presó fan un seguiment dels casos d'aproximadament 900 escriptors que han estat empresonats, torturats, amenaçats o atacats, i que de vegades han desaparegut o han estat assassinats a causa de l'exercici pacífic de la seva professió. Publica una llista bianual de casos relacionats amb violacions de la llibertat d'expressió contra escriptors a tot el món.[10]
El Comitè també coordina les campanyes d'adhesió del PEN International, que tenen com a objectiu posar fi a aquests atacs i a la supressió de la llibertat d'expressió a tot el món.[11]
El Comitè d'Escriptors a la Presó del PEN International és membre fundador de l’Intercanvi Internacional per la Llibertat d'Expressió (IFEX), una xarxa global de 90 organitzacions no governamentals que controla la censura a tot el món i defensa periodistes, escriptors, usuaris d'Internet i qualsevol persona perseguida per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió.[12]
També és membre del Grup de Seguiment de la Llibertat d'Expressió (TMG) de l'IFEX a Tunísia, una coalició de 21 organitzacions de defensa de la llibertat d'expressió que va pressionar el govern tunisià per millorar el seu historial de drets el 2005[13] . Des dels esdeveniments de la Primavera Àrab que van conduir al col·lapse del govern tunisià, el TMG ha treballat per garantir les garanties constitucionals de la llibertat d'expressió i els drets humans al país.[13]
Memorials
[modifica]
- Un bosquet situat a Canberra, la capital federal australiana, a la vora del llac Burley Griffin, va ser inaugurat el 17 de novembre de 1997. Es considera el memorial del PEN International. La dedicatòria diu L'esperit mor en cadascun de nosaltres que roman en silenci davant la tirania.
- Una escultura de ferro colat titulada Witness, encarregada pel PEN England per commemorar el seu 90 aniversari. L'escultura de l'aniversari, creada per Antony Gormley, roman fora de la Biblioteca Britànica de Londres. Representa una cadira buida i està inspirada en el símbol utilitzat durant trenta anys pel PEN England per representar els escriptors empresonats a tot el món. Va ser inaugurada el 23 de desembre de 2011.[14]
Presidents del PEN Internacional
[modifica]| Presidents del PEN Internacional | |
|---|---|
| John Galsworthy | 1921-1932 |
| HG Wells | 1932-1935 |
| Jules Romans | 1936-1939 |
| Comitè Presidencial durant la Guerra denis Saurat, François Mauriac, Thornton Wilder, Hu Shi | 1941-1946 |
| Maurice Maeterlinck | 1947-1949 |
| Benedetto Croce | 1949-1953 |
| Carles Langbridge Morgan | 1954-1956 |
| André Chamson | 1957-1959 |
| Alberto Moravia | 1960-1962 |
| Víctor E. Van Vriesland | 1963-1965 |
| Arthur Miller | 1966-1969 |
| Pierre Emmanuel | 1970-1971 |
| Heinrich Böll | 1972-1973 |
| VS Pritchett | 1974-1976 |
| Mario Vargas Llosa | 1977-1979 |
| Per Wästberg | 1979-1986 |
| Francis King | 1986-1989 |
| René Tavernier | Maig -novembre 1989}} |
| Per Wästberg (Interí) | novembre 1989 – Maig de 1990 |
| György Konrád | 1990-1993 |
| Ronald Harwood | 1993-1997 |
| Homero Aridjis | 1997-2003 |
| Jiří Gruša | 2003-2009 |
| John Ralston Saul | 2009-2015 |
| Jennifer Clement | 2015-2021 |
| Burhan Sönmez | des del 2021 |
Condicions per a l'admissió a un PEN Club
[modifica]Per ser admès com a membre del PEN, cal ser un escriptor, editor i/o traductor publicat i subscriure els principis de la Carta Internacional del PEN, independentment de la nacionalitat, l'origen ètnic, la llengua, el color o la religió.[15]
Referències
[modifica]- ↑ V. la Carta del PEN Arxivat 2011-07-13 a Wayback Machine..
- ↑ Amat, Jordi. «El PEN, club global de la libertad de expresión» (en castellà), 19-11-2021. [Consulta: 14 març 2022].
- ↑ V. Informació a la pàgina del PEN Club International Arxivat 2011-08-22 a Wayback Machine..
- ↑ Pons Valls, Emma. «Acadèmia, entitats i el sector literari celebren els 25 anys de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics». Públic, 27-09-2021. [Consulta: 14 març 2022].
- ↑ Miralles, Esteve. «Un català, nomenat director executiu del PEN internacional. Qui és?». Núvol, 22-10-2014. [Consulta: 14 març 2022].
- ↑ «Our history (histoire du PEN International)» (en anglès). pen-international.org.
- ↑ Résolution No. 14: la liberté d’expression et la situation des écrivains dans la Région autonome du Tibet. Présentée par le centre PEN Tibetan Writers Abroad, appuyée par PEN Angleterre, le centre PEN indépendant Chine et PEN Sydney. Assemblée des Délégués de Pen International réunie au 81e congrès mondial à Québec, Canada, du 13 au 16 octubre 2015.
- ↑ «PEN International — The PEN Charter» (en anglès). PEN International, 2022 [Consulta: 14 agost 2024].
- ↑ «PEN International – Writers in Prison Committee». [Consulta: 10 juliol 2013].
- ↑ «PEN International – Case List». [Consulta: 10 juliol 2013].
- ↑ «PEN International – Campaigns», 10-12-2012. [Consulta: juliol 2013].
- ↑ «IFEX - The global network defending and promoting free expression». IFEX. [Consulta: 9 agost 2020].
- 1 2 «Tunisia». [Consulta: 10 juliol 2013].
- ↑ «The British Library unveils new Antony Gormley sculpture to commemorate English PEN’s 90th anniversary», 13-12-2011. [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ «PEN International — The PEN Charter» (en anglès). PEN International, 04-01-2018 [Consulta: 13 juny 2018].
Bibliografia
[modifica]- Mauthner, Martin. Valentine Mitchell. German Writers in French Exile, 1933–1940, 2007. ISBN 978-0-85303-540-4..
- Schaub, Michael. «PEN America launches $75,000 book prize, one of the country's biggest», 20-07-2016.
- «PEN/Amazon.com Short Story Award Introduced», 09-02-2009. [Consulta: 29 d’agost 2012].
- «PEN/Amazon.com Short Story Award». PEN American Center. Arxivat de l'original el 19 d’octubre de 2012. [Consulta: 29 d’agost 2012].
- Celia McGee. «Mehta Merge Master At Knopf», 12-11-2012. [Consulta: 29 d’agost 2012].
- «Architectural Digest Award for Literary Writing on the Visual Arts Winners». PEN American Center. Arxivat de l'original el 19 d’octubre de 2012. [Consulta: 29 d’agost 2012].
- «Jerard Fund Award». PEN American Center. Arxivat de l'original el 14 d’octubre de 2008. [Consulta: 29 d’agost 2012].
- «Martha Albrand Award for the Art of the Memoir». PEN American Center. Arxivat de l'original el 20 de desembre de 2009. [Consulta: 29 d’agost 2012].
- «Martha Albrand Award for First Nonfiction». PEN American Center. Arxivat de l'original el September 1, 2012. [Consulta: 29 d’agost 2012].
- «Laura Berg's Letter», 27 d’abril 2008. [Consulta: 28 d’agost 2012].
- «Renato Poggioli Translation Award». PEN American Center. Arxivat de l'original el 19 d’octubre de 2012. [Consulta: 29 d’agost 2012].
- «Roger Klein Award for Career Achievement». PEN American Center. Arxivat de l'original el 2012-10-19.
- «Willen Wins PEN/Klein Award». Publishers Weekly, 22-02-2009. [Consulta: 29 d’agost 2012].
- «Roger Klein Award for Editing Winners». PEN American Center. Arxivat de l'original el 19 d’octubre de 2012. [Consulta: 29 d’agost 2012].
- «P.E.N. Awards Given To 2 Publishing Figures», 27-11-1984. [Consulta: 29 d’agost 2012].
- «PEN Center USA 2011 awards to feature Dave Eggers, Robert Pinksy». LA Times, 07-09-2011. [Consulta: 29 d’agost 2012].
- «PEN Center USA Awards Center». PEN Center USA. Arxivat de l'original el 29. 10. 2018. [Consulta: 29 d’agost 2012].
- «Vasyl Stus Freedom-to-Write Award». PEN New England. Arxivat de l'original el 11 de febrer de 2012. [Consulta: 29 d’agost 2012].
- «Susan P. Bloom Children's Book Discovery Award». PEN New England. Arxivat de l'original el 11 de setembre de 2011. [Consulta: 29 d’agost 2012].
- «Henry David Thoreau Prize». PEN New England. Arxivat de l'original el 22. 04. 2023. [Consulta: 29 d’agost 2012].
- «Friend to Writers Award». PEN New England. Arxivat de l'original el 11 de setembre de 2011. [Consulta: 29 d’agost 2012].
- «The Howard Zinn Award». PEN New England. Arxivat de l'original el 22. 04. 2023. [Consulta: 29 d’agost 2012].
- «PEN Oakland Awards». PEN Oakland. Arxivat de l'original el 4 de gener de 2013. [Consulta: 29 d’agost 2012].