Oriya
| ଓଡିଆ ((IAST)) | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 31 milions (1996) |
| Parlants nadius | 34.500.000 (2019 ) |
| Rànquing | 31 (1996) |
| Oficial a | L'estat d'Orissa, Índia |
| Autòcton de | Àsia meridional |
| Estat | Orissa (Índia) |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | oriya |
| Institució de normalització | Sense regulació oficial |
| Codis | |
| ISO 639-1 | or |
| ISO 639-2 | ori |
| ISO 639-3 | ory |
| SIL | ori |
| Glottolog | oriy1255 |
| Ethnologue | ory |
| ASCL | 5216 |
| IETF | or |
L'oriya (ଓଡ଼ିଆ; oṛiā) és una llengua oficial a l'estat d'Orissa, Índia. És del grup indoiranià de la família indoeuropea, i és parlada per 35 milions de persones. Procedeix del mateix tronc que l'assamès i el bengalí. Pel que fa al lèxic i a la fonètica, és la més propera al sànscrit de totes les llengües índies actuals.[1] Documentada ja amb una rica literatura escrita des del segle xiii, en què destaca una versió del Mahabharata del segle xiv, i que a partir del segle xvi tractà sobretot temes religiosos.[1][2]
De totes les llengües del nord de l'Índia, l'oriya és la que té menys influència persa o àrab en la gramàtica. Distingeix entre éssers humans, éssers vius i objectes per al gènere. S'usa el plural per a mostrar respecte a les persones. No conté articles. Consta de sis vocals i vint-i-vuit consonants.
Els principals dialectes de l'oriya són: mughalbandi —esdevingut varietat estàndard de la llengua—,[3] oriya meridional, oriya nord-occidental, oriya occidental (o sambalpuri), oriya de Balasore del nord, oriya de Midnapore i halbi.[2]
Història
[modifica]L'Oriya és una llengua indoària oriental que pertany a la família lingüística indoària. Descendeix del protooriya, que va evolucionar a partir de magadhi pràcrit.[4] Aquest últim es parlava a l'est de l'Índia fa més de 1.500 anys, i s'utilitzava a principis del jainisme i a textos budistes.[5] L'oriya sembla haver tingut relativament poca influència del persa i l'àrab, en comparació amb altres llengües indoaries principals.[6]
La història de la llengua odia es divideix en èpoques:
- Protooriya (segle x i anteriors): les inscripcions del segle ix mostren l'evolució de protooriya, és a dir, les paraules utilitzades juntament amb el sànscrit. Les inscripcions es daten al tercer quart del segle ix durant el regnat dels Gangues Orientals.[7]
- Antic oriya (segle x fins al segle xiii): les inscripcions des del segle X en endavant proporcionen proves de l'existència de la llengua antiga d'oriya, i la inscripció més antiga és la inscripció Urajam del Gangues Oriental escrita en oriya antic l'any 1051 dC.[8] L'antic oriya escrit en forma de línies connectades es troba a la inscripció datada a 1249 dC.[9]
- Primer oriya mitjà (segle xiii-segle xv): l'ús més antic de la prosa es pot trobar a la crònica Madala Panji del Temple de Jagannath, a Puri, que es remunta al segle xii. Obres com "Sisu Beda", "Amarakosa", "Gorekha Samhita", "Kalasa Chautisa" i "Saptanga" estan escrites en aquesta forma d'odiya.[10][11][12]
- Oriya mitjaà (segle xv-segle xvii): Sarala Das escriu el Mahabharata i Bilanka Ramayana.[13][14] Cap al segle xv, Panchasakha 'cinc poetes vidents', és a dir, Balarama Dasa, Jagannatha Dasa, Achyutananda Dasa, Sisu Ananta Dasa i Jasobanta Dasa, va escriure un nombre d'obres populars, incloent-hi Odia Bhagabata, Jagamohana Ramayana, Laxmi Purana, Haribansa, Gobinda Chandra i altres. Balarama Dasa, Ananta Dasa i Achyutananda Dasa del grup Pancha Sakha provenien de la casta Karana.[15]
- Oriya mitjà tardà (segle xvii-inicis del segle xix): es va escriure Usabhilasa de Sisu Sankara Dasa, el Rahasya Manjari de Deba Durlabha Dasa i el Rukmini Bibaha de Kartika Dasa. Upendra Bhanja va tenir un paper destacat en aquest període amb les seves creacions Baidehisa Bilasa, Koti Brahmanda Sundari, Labanyabati que van sorgir com a fites de la literatura oriya. El Rasakallola de Dinakrushna Dasa i el Bidagdha Chintamani d'Abhimanyu Samanta Singhara van ser els darrers kabyas destacats. Bhima Bhoi va sorgir a finals del segle xix.
- Odia moderna (finals del segle xix fins a l'actualitat): la primera revista oriya, Bodha Dayini es va publicar a Balasore el 1861. Durant aquest temps, molts estudiosos bengalís afirmaven que l'oriya era només un dialecte del bengalí per exercir el poder arraconant-lo els llocs de treball del govern.[16] El Fakir Mohan Senapati va sorgir com un destacat escriptor de ficció en oriya d'aquesta època i Radhanath Ray com un destacat poeta oriya. Altres escriptors prominents que van ajudar a promoure l'oriya en aquesta època van ser Madhusudan Das, Madhusudan Rao, Gangadhar Meher, Chintamani Mohanty, Nanda Kishore Bal, Reba Ray, Gopabandhu Das i Nilakantha Das.
Distribució geogràfica
[modifica]India
[modifica]Distribució de l'oriya a l'Índia[17]
Segons el cens de 2011, hi ha 37,52 milions de parlants d'Oriya a l'Índia, que representen el 3,1% de la població del país. Entre aquests, el 93% resideix a Odisha.[18][19] L'oriya també es parla als estats veïns com ara Chhattisgarh (913.581), Jharkhand (531.077), Andhra Pradesh (361.471) i Bengala Occidental, (162.142), segons el cens de 2011.[17]
A causa de la migració com a treballadors de jardins de te a l'Índia colonial, els estats del nord-est Assam i Tripura tenen una població important de parla d'oriya.[17][20] A més, per motius econòmics, es pot trobar un nombre significatiu de parlants d'Odia a ciutats índies com ara Vishakhapatnam, Hyderabad, Pondicherry, Kolkata, Bangalore, Chennai, Goa, Mumbai, Raipur, Jamshedpur, Vadodara, Ahmedabad, Nova Delhi, Guwahati, Shillong, Pune, Gurgaon, Jammu i Silvassa.[21]
Països estrangers
[modifica]La diàspora d'oriya és considerable a diversos països del món, portant el nombre de parlants d'odiya als 50 milions a tot el món.[22] Té una presència important a països d'orient, com ara Tailàndia i Indonèsia, principalment portat pels sadhabes, antics comerciants d'Odisha que van portar la llengua juntament amb la cultura amb el comerç de l'antiguitat,[23] i a països occidentals com els Estats Units, Canadà i Anglaterra, així com Austràlia. La llengua també s'ha estès als països de Birmània, Malàisia, Fiji, Maurici, Bangla Desh, Sri Lanka i l'Orient Mitjà.
Fonologia
[modifica]L'oriya té trenta fonemes de consonant (incloent dos fonemes de semivocals) i sis fonemes de vocal.
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i | u | |
| Mitjana | e | o | |
| Oberta | a | ɔ |
| Labial | Alveolar /Dental |
Retroflexa | Postalv./ Palatal |
Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | ɳ | ŋ | |||
| oclusiva/ africada |
sorda | p | t | ʈ | tʃ | k | |
| aspirada | pʰ | tʰ | ʈʰ | tʃʰ | kʰ | ||
| vocalitzada | b | d | ɖ | dʒ | ɡ | ||
| vocalitzada aspirada | bʱ | dʱ | ɖʱ | dʒʱ | ɡʱ | ||
| Fricativa | s | ɦ | |||||
| Vibrant/Bategant | r~ɾ | (ɽ, ɽʰ) | |||||
| Lateral | l | ɭ | |||||
| Aproximant | w | j | |||||
Escriptura
[modifica]L'oriya s'escriu amb l'alfabet oriya, derivat de l'escriptura brahmi.[2]
Alfabet oriya
[modifica]| ଅ | ଆ | ଇ | ଈ | ଉ | ଊ | ଋ | ୠ | ଌ | ୡ | ଏ | ଐ | ଓ | ଔ |
| କ | ଖ | ଗ | ଘ | ଙ |
| ଚ | ଛ | ଜ | ଝ | ଞ |
| ଟ | ଠ | ଡ | ଢ | ଣ |
| ତ | ଥ | ଦ | ଧ | ନ |
| ପ | ଫ | ବ | ଭ | ମ |
| ଯ | ର | ଳ | ୱ | |
| ଶ | ଷ | ସ | ହ | |
| ୟ | ଲ | ଡ଼ | ଢ଼ | କ୍ଷ |
| ା | ି | ୀ | ୁ | ୂ | ୃ | ୄ | ୢ | ୣ | େ | ୈ | ୋ | ୌ |
| ଂ | ଃ | ଁ | ୍ | ଼ | । | ॥ | ଽ | ଓଁ | ୰ |
| ୦ | ୧ | ୨ | ୩ | ୪ | ୫ | ୬ | ୭ | ୮ | ୯ |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Oriya». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «oriya». Diccionari de llengües del món. TERMCAT. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ «Odia language | Region, History, & Basics» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 07-02-2025. [Consulta: 18 febrer 2025].
- ↑ (Toulmin 2006:306)
- ↑ Misra, Bijoy (11 abril 2009). Oriya Language and Literature (PDF) (Lecture). Languages and Literature of India. Harvard University.
- ↑ «Odia Language». Odisha Tourism. Arxivat de l'original el 10 October 2021. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ (Rajaguru 1966:152)
- ↑ Tripathī, Kunjabihari. The Evolution of Oriya Language and Script. Utkal University, 1962, p. 29, 222.
- ↑ B. P. Mahapatra. Constitutional languages. Presses Université Laval, 1989, p. 389. ISBN 978-2-7637-7186-1. «Evidence of Old Oriya is found from early inscriptions dating from the 10th century onwards, while the language in the form of connected lines is found only in the inscription dated 1249 A.D.»
- ↑ Patnaik, Durga. [Oriya, p. 11, a Google Books Palm Leaf Etchings of Orissa]. New Delhi: Abhinav Publications, 1989, p. 11. ISBN 978-81-7017-248-2.
- ↑ Panda, Shishir. [Oriya, p. 106, a Google Books Medieval Orissa: A Socio-economic Study]. New Delhi: Mittal Publications, 1991, p. 106. ISBN 978-81-7099-261-5.
- ↑ Patnaik, Nihar. [Oriya, p. 149, a Google Books Economic History of Orissa]. New Delhi: Indus Publishing, 1997, p. 149. ISBN 978-81-7387-075-0.
- ↑ Sukhdeva. [Oriya a Google Books Living Thoughts of the Ramayana]. Jaico Publishing House, 2002, p. 7. ISBN 978-81-7992-002-2.
- ↑ Sujit Mukherjee. [Oriya a Google Books A Dictionary of Indian Literature: Beginnings-1850]. Orient Blackswan, 1998, p. 420. ISBN 978-81-250-1453-9.
- ↑ Mallik, Basanta Kumar. Paradigms of Dissent and Protest: Social Movements in Eastern India, C. AD 1400-1700 (en anglès). Manohar Publishers & Distributors, 2004. ISBN 978-81-7304-522-6.
- ↑ Pritish Acharya, "Nationalistic Politics: Nature, Objectives and Strategy." From Late 19th Century to Formation of UPCC", in Culture, Tribal History and Freedom Movement, ed. P.K. Mishra, Delhi: Agam Kala Prakasham, 1989
- ↑ 17,0 17,1 17,2 «C-16: Population by mother tongue, India - 2011». Office of the Registrar General & Census Commissioner, India.
- ↑ «Number of Odia speaking people declines: Census report». sambad, 18-07-2018. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ Minahan, James. Ethnic Groups of South Asia and the Pacific: An Encyclopedia. ABC-CLIO, 2012, p. 233. ISBN 978-1-59884-659-1.
- ↑ Desai, Bharat «A Little Orissa in the heart of Surat» (en anglès). The Times of India, 18-05-2003. ISSN: 0971-8257.
- ↑ Ray, 2007, p. 445.
- ↑ «Oriya language» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 2 juliol 2020]. «Oriya language, also spelled Odia, Indo-Aryan language with some 50 million speakers.»
- ↑ Behera, Subhakanta. Construction of an Identity Discourse: Oriya Literature and the Jagannath Cult (1866-1936) (en anglès). Munshiram Manoharlal Publishers, 2002. ISBN 978-81-215-1041-7.
- ↑ Ray, 2007, p. 488.
- ↑ 25,0 25,1 Ray, 2007, p. 526.
- ↑ Masica, 1993, p. 107.
- ↑ Neukom, Lukas; Patnaik, Manideepa. A Grammar of Oriya (en anglès). Seminar für Allgemeine Sprachwissenschaft der Universität Zürich, 2003. ISBN 978-3-9521010-9-4.
Bibliografia
[modifica]- Ghosh, Arun. An Ethnolinguistic Profile of Eastern India: A Case of South Orissa (en anglès). Department of Bengali (D.S.A.), University of Burdwan, 2003.
- Masica, Colin P. The Indo-Aryan Languages (en anglès). Cambridge University Press, 1993. ISBN 978-0-521-29944-2.
- Mohanty, Prasanna Kumar (2007). The History of: History of Oriya Literature (Oriya Sahityara Adya Aitihasika Gana).
- Ray, Tapas S. «Oriya». A: Cardona, George; Jain, Danesh (eds.). The Indo-Aryan Languages (en anglès). Routledge, 2007. DOI 10.4324/9780203945315-11. ISBN 978-1-135-79711-9.
Enllaços externs
[modifica]
