Oricalc
L'oricalc (del grec, ὀρείχαλκος, oreikhalkos, literalment 'coure de muntanya', però que en grec modern vol dir llautó, en llatí, orichalcum o aurichalcum) és un metall esmentat en diverses escriptures antigues, incloent una història de l'Atlàntida al Crítias de Plató. Segons Crítias (460 – 403 aC), l'oricalc era el segon metall més valuós després de l'or, i s'extreia en molts llocs de l'Atlàntida en temps antics. Ja als temps de Crítias, tanmateix, l'oricalc només es coneixia de nom.[1]
Podria haver sigut un metall noble, com ara el platí,[2] ja que se suposa que s'extreia i no s'elaborava, o alguna mena de bronze o llautó, o algun altre aliatge de metall.
El 2015, un nombre de lingots, que es creu que podrien ser oricalc, va ser descobert en un vaixell enfonsat a les costes de Gela (Sicília), fets d'un aliatge -- principalment coure i zinc (és a dir, un tipus de llautó), amb petits percentatges de níquel, plom i ferro. Aquests lingots podrien tenir uns 2600 anys.[3][4][5]
Joseph Needham apunta que el bisbe del segle xviii Richard Wattson, un professor de química, deia que hi havia una idea antiga que "hi hi havia dues classes de oricalc".[6]
Referències
[modifica]- ↑ Plato. «Critias». The Internet Classics Archive. [Consulta: 31 maig 2018].
- ↑ Cf. Felice Vinci, The Baltic Origins of Homer's Epic Tales: The Illiad, the Odyssey and the Migration of Myth. Inner Traditions, Rochester (Vermont), 2005.
- ↑ Rhodi Lee. «Divers Retrieve 'Atlantis' Metal Oricalc from Ancient Shipwreck» (en anglès). Tech Times, 10 gener 2015.
- ↑ Rossella Lorenzi. «Atlantis' Legendary Metal Found in Shipwreck» (en anglès). DNews, 6 gener 2015. Arxivat de l'original el 17 de maig 2016. [Consulta: 19 agost 2015].
- ↑ Jessica E. Saraceni. «Unusual Metal Recovered from Ancient Greek Shipwreck - Archaeology Magazine» (en anglès). archaeology.org, 07 gener 2015.
- ↑ Needham, Joseph; Ling, Wang. Science and Civilisation in China. Chemistry and Chemical Technology; Part 2, Spagyrical Discovery and Invention: Magisteries of Gold and Immortality. 5. Reprint.. Cambridge: Cambridge Univ. Press, 1974, p. 227–228. ISBN 978-0521085717.